1. MARÇ 2013 MARC MENDOZA
1r ESO B NIL BOVER
2012/13 MARTA UNDABARRENA
CIÈNCIES DE LA LAIA CHICO
NATURALESA
7.ELS ESSERS VIUS MÉS SENZILLS
APARTATS:
1.EL REGNE DELS PROTOCTISTS
2.EL REGNE DE LES MONERES
3.ELS VIRUS
4.ELS MICROORGANISMES
5.LES MALALTIES PRODUIES
PER MICROORGAQNISMES
6.LA LLUITA CONTRA MALALTI-
ES INFECCIONES
7.A FONS. ELS LÍQUENS

2. 7. ELS ESSERS VIUS MÉS SENZILLS
1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS Quatre grups de protozous
Inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars, tenen
cèl·lules eucariotes, sense teixits ni òrgans, (protozous i
algues).
ELS PROTOZOUS FLAGEL·LATS. Es mo- CILIATS. Es mouen per
uen per flagels.. Són cilis. Són de vida lliure
 Són unicel·lulars (1 cèl·lula). de vida lliure o parà- o paràsits. El parameci
 Són heteròtrofs. sits. El tripanosoma té 2 nuclis i forma de
causa la malaltia del sabatilla.
 Viuen en llocs aquàtics. son.
-Són de vida lliure.
-Alguns són paràsits.
-Poden produir malalties.
 Viuen surant a la superfície de l’aigua formen
part del zooplàncton (aliment de molts animals
marins).
RIZÒPODES.es mouen ESPOROZOUS. Són
per prolongacions del immòbils, no tenen
citoplasma estructures. Tots són
(pseudòpodes). Són paràsits. El plasmodi
paràsits o de vida lliu- provoca la malària.
re, com l’ameba.
LES ALGUES
ACTIVITATS
 Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.
1.Quin tipus de cèl·lules tenen el organismes del
 Són autòtrofes, tenen clorofil·la i altres
regne dels protoctists?
pigments, que es poden classificar en:
- Algues verdes: Tenen clorofil·la (color Tenen cèl·lules eucariotes, amb nucli.
verd). N’hi han de unicel·lulars (euglena), 2.Esmenta tres estructures que els protozous
o pluricel·lulars (ulva). Viuen en aigües utilitzen per moure’s.
marines i continentals
- Algues brunes: tenen clorofil·la (color Utilitzen el flagel (flagel·lats), el cilis (ciliats) i el
bru). N’hi ha de unicel·lulars (diatomees) pseudòpodes (rizòpodes).
o pluricel·lulars (sargassos). Viuen al mar 3.Les algues tenen teixits autèntics? Per què?
(costes rocoses).
No, perquè les algues pluricel·lulars, totes les
- Algues vermelles: tenen clorofil·la i un
cèl·lules tenen la mateixa aparença i fan les ma-
pigment vermell. N’hi ha de unicel·lulars o
teixes funcions.
de pluricel·lulars (coral·lina). Viuen en ai-
gües tranquil·les i càlides. 4.Busca en els conceptes clau els termes zoo-
plàncton i fitoplàncton.
 Són aquàtiques, algunes poden viure a l’es-
corça dels arbres i de les roques. n’hi ha Zooplàncton: plàncton format per petits animals.
que suren a l’aigua i formen part del fito- Fitoplàncton: conjunt d’organismes aquàtics que
plàncton. suren a l’aigua de llacs i oceans i fan la fotosínte-
si, com les algues i alguns vegetals.
Fet per: LAIA CHICO

3. 5. MALALTIES PRODUIDES PER MICROORGANISMES
Les principals vies d’entrada de microorganismes són:
 la pell a través d’una ferida
 la via respiratòria
 la via digestiva
 el contacte sexual
La invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme pa-
togen s’anomena infecció, o les malalties que es produeixen,
malalties infeccioses.
Un cop dins de l’ésser viu, els microorganismes es comencen a
reproduir amb una gran rapidesa i causen diversos efectes com la
febre. Els efectes produïts per la infecció no es manifesten d’una
manera immediata, sinó que ha de passar un cert període de
temps, anomenat període d’incubació. Un cop ha passat aquest
període, es manifesten els primers símptomes de la malaltia.
Els microorganismes es transmeten d’un individu malalt a un altre
de sa per contagi.
El refredat és una malaltia lleu pro-
vocada per virus. Causa mocs, nas
ACTIVITATS tapat, mal de coll i de cap, tos i ulls
plorosos.
14. Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet?
Una malaltia infecciosa es la invasió d’un ésser viu que duta a terme per un microorganisme
patogen. Es transmeten a través d’animals, de l’aire, de la pell, de relacions sexuals o per
ingesta d’aigua o aliments que estan contaminats.
15. Què és el període d’incubació d’una malaltia?
És el temps que ha de passar després dels efectes produïts per la infecció.
16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les malalties que conté la taula de la dreta?
-REFREDAT aire
-SIDA transmissió sexual
-PNEUMÒNIA aire
-SALMONEL·LOSI aliments contaminats
-CÒLERA aigües contaminades
-MALÀRIA O picada de la femella del mosquit
PALUDISME
-PEU D’ATLETA contacte físic
Fet per: MARTA UNDABARRERA

4. 6. LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES
Algunes de les millors maneres de prevenir les malalties infecci-
oses són:
 La higiene corporal
 El consum d’aliments i begudes en bon estat. ACTIVITATS
La medicina disposa de diversos recursos que ens ajuden a pre- 17. Per què es diu que les vacunes són un mè-
venir les infeccions o a superar-les quan ja s’ha produït. Desta- tode preventiu i que els antibiòtics són un mè-
quen les vacunes i els antibiòtics. tode curatiu?
Perquè els antibiòtics eliminen els microorga-
nismes que causen malalties en canvi les vacu-
LES VACUNES
nes fan que no tinguin la capacitat de produir-
Una vacuna és un preparat que conté microorganismes morts la.
d’una malaltia determinada, que ja no tenen la capacitat de
18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics?
produir-la. Les vacunes no provoquen la malaltia però permeten
Justifica la resposta.
que el nostre cos aprengui a lluitar-hi, per tant és un mètode
preventiu. En general les vacunes tenen una acció protectora No, contra aquests microorganismes només hi
que dura tota la vida, en algunes l’efecte que produeixen tan ha medicaments que ajuden a alleujar els símp-
sols dura un temps determinat. tomes causats per la malaltia.
ELS ANTIBIÒTICS
Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacte-
ris i fongs, permeten eliminar o impedir el creixement de micro-
organismes que causen malalties. Els antibiòtics són un mètode
curatiu. El descobriment dels antibiòtics va significar per a la
medicina un dels avenços més importants de la història. El pri-
mer antibiòtic que es va produir va ser la penicil·lina, i la va des-
cobrir Alexander Fleming.
Fet per: MARTA UNDABARRENA

5. 2. REGNE DE LES MONERES Quatre tipus morfològics de bacteris
L’ESTRUCTURA DELS BACTERIS
Els bacteris tenen una estructura molt senzilla, ja que no te-
nen nucli ni tampoc la majoria dels orgànuls cel·lulars. Una
cèl·lula bacteriana típica està formada pels elements se-
güents:
 La membrana cel·lular. És semblant a la cèl·lula eucari- Coc. Forma arrodonida Bacil. Forma allargada
ota. Regula l’entrada i la sortida de substàncies a través
seu.
 La paret cel·lular bacteriana. És l’embolcall rígid que
envolta la membrana cel·lular. Dóna forma al bacteri i
el protegeix.
 La càpsula bacteriana. Serveix de protecció i d’aïlla- Vibrió. Forma de coma Espiril. Forma espiral
ment a determinats bacteris que provoquen malalties
 El citoplasma. És on s'elaboren les substàncies necessà-
ries perquè el bacteri pugui fer les funcions vitals. LA REPRODUCCIÓ I LA RELACIÓ DELS BACTERIS
 El material genètic. Es troba dispers pel citoplasma, Els bacteris es reprodueixen normalment, per biparti-
controla i regula el funcionament de la cèl·lula. Al con- ció, procés mitjançant el qual es formen dos bacteris
trari que en les cèl·lules eucariotes, no està envoltat fills. Cada bacteris fill creix fins que assoleix la mida ade-
per cap membrana. quada i es torna a dividir. Aquest procés és molt ràpid, i
al cap de poques hores un sol bacteri pot originar milers
 Flagels. Són prolongacions filamentoses que es troben
de bacteris idèntics.
en determinants bacteris i que els serveixen per des-
plaçar-se. Els bacteris es relacionen amb el medi on viuen. Són
capaços de captar-ne les variacions i de respondre-hi.
LA NUTRICIÓ DELS BACTERIS
Quan les condicions del medi no són favorables, alguns
La majoria dels bacteris són heteròtrofs, és a dir, s’alimenten
bacteris s’envolten d’una paret gruixuda i formen espo-
de substàncies organismes provinents d’altres éssers vius.
res de resistència, d’aquesta manera poden suportar
Segons la manera de viure, hi ha tres grups:
temperatures molt elevada
 Bacteris paràsits. Obtenen l’aliment d’altres éssers vius,
dels quals perjudiquen i poden produir malalties .
 Bacteris sapròfits. Viuen sobre matèria orgànica morta
o en descomposició.
 Bacteris simbionts. Viuen associats a un altre individu, i
dels dos se’n beneficien.
ACTIVITATS
5. Quina és la principal diferència que hi ha entre els organismes del regne dels protoctists i els del regne de
les moneres?
Que en el regne del les moneres parla dels bacteris i el regne dels protoctists parla de les algues i d’altres
organismes.
6. Com es poden classificar els bacteris segons el tipus de nutrició? I segons la forma?
Sí, hi ha el paràsit, els sapròfits i els simbionts. Sí, hi ha quatre tipus: coc, bacil, espiril, vibrió.
7. Què són els cianobacteris? Quin efecte van produir en la composició inicial de l’atmosfera?
Els cianobacteris és un grup de bacteris que tenen un pigment semblant a la clorofil·la amb el qual deuen a
terme la fotosíntesis.
Fet per: NIL BOVER

6. 3. ELS VIRUS
La mida dels virus és tant petita que únicament es poden obser-
var amb el microscopi electrònic.
Els virus no es poden qualifica essers vius perquè no complei- ACTIVITATS
xen les funcions dels essers vius però es reprodueixen, per
11. Quina funció te la flora intestinal? Quins micro-
aquesta raó, els virus sempre són paràsits obligats.
organismes la formen?
L’ESTRUCTURA DELS VIRUS ES AQUESTA Té la funció de produir vitamines i substàncies que
son útils per a l’organisme on viuen. La formen els
 La càpsida: Es un embolcall format per proteïnes que pot bacteris que viuen a l’interior d’un tub digestiu.
adoptar formes diferents.
12. Quins microorganismes ens poden causar
 La coberta externa: Es troba a fora de la càpsida. Nomes malalties?
la tenen alguns virus, com ara el de la grip o el que pro- Els microorganismes patògens.
dueix sida.
13. Com es diuen, en general, els bacteris que pro-
 L’àcid nucleic: Material hereditari del virus. Es troba a dueixen malalties a les persones i altres essers
l’interior de la càpsida. vius?
LA MANERA DE VIURE DELS VIRUS Els protozous.
Els virus s’introdueixen a la cel·lular que volen infectar per mitja
de la membrana cel·lular. A l’interior fan nous virus utilitzant les
molècules i els orgànuls de la cèl·lula infectada. Un cop formats,
els nous virus trenquen la membrana de la cèl·lula infectada i
queden lliures.
Un virus L'estructura d’un virus
Fet per: MARC MENDOZA

7. 4. ELS MICROORGANISMES I EL SEU PAPER EN LA BIOSFERA
Els microorganismes habiten a tots els medis i tenen papers molt im-
portants.
Hi ha microorganismes perjudicials i microorganismes beneficiosos
n’abunden mes de beneficiosos.
ELS MICROORGANISMES BENEFICIOSOS
Els microorganismes proporcionen un gran nombre d’utilitats, entre
les quals destaquen les següents:
Els microorganismes descomponedors actuen sobre animals i vege-
tals morts i ho transformen en substàncies inorgàniques que tornes a Microorganismes beneficiosos
l’ atmosfera o al sòl.
El plàncton, es el menjar de alguns animals aquàtics.
La flora intestinal son bacteris que viuen al tub digestiu dels animals i
aprofiten restes de menjar i o converteixen en vitamines o altres subs-
tancies que son útils per al organisme on viuen.
Intervenen en la formació d’aliments alguns intervenen amb els io-
gurt, formatge a partir de la llet o han la transformació de vi a vinagre.
S’utilitzen per obtenir antibiòtics i altres medicaments.
ELS MICROORGANISMES PERJUDICIALS
Aquets microorganismes reben el nom de microorganismes patògens, Microorganismes perjudicials
son els que poden arribar a produir malalties.
ACTIVITATS
8. Podem observar els virus amb un microscòpic òptic? Per què?
No. Perquè nomes el podem observar amb un microscopi electrònic.
9. Perquè es considera que els virus son paràsits obligats?
Perquè es reprodueixen.
10. Quina es la única funció que comparteixen els virus amb la resta d’éssers vius?
La reproducció.
Fet per: MARC MENDOZA

8. A FONS: ELS LÍQUENS
Els líquens són una associació simbiòtica entre una alga unicel·lular i un fong. Aquests organismes
estan relacionats entre si.
 L’alga fa la fotosíntesi i fabrica les substàncies necessàries que necessita el fong per ali-
mentar-se. I el fong dóna aigua i matèria orgànica perquè l’alga pugui fer la fotosíntesi.
 Si creixen damunt d’una roca nua hi fan petites esquerdes que fan que la roca es desinte-
gri gràcies al vent i l’aigua de la pluja.
 Viuen en llocs bastant inhòspits i estan gairebé a totes les zones del planeta perquè poden
resistir condicions extremes.
 Serveixen per la producció d’antibiòtics i en la fabricació de pigments de productes quí-
mics i colorants alimentaris.
 A les zones més fredes els rens o caribús se n’alimenten.
LÍQUENS FOLIACIS. LÍQUENS FRUTICULOSOS. LÍQUENS CRUSTACIS.
 Forma de làmina o fulla.  Forma de petits arbres.  Forma de crosta.
 Viuen en branques o roques.  Viuen en branques.  Viuen en troncs d’arbres i
 S’agafen per pèls. roques.
ACTIVITATS
19. En un liquen, quin paper hi tenen les hifes dels fong? I les cèl·lules de l’alga?
Les hifes dels fongs es disposen com si fossin una xarxa i sobre la qual se situen les cèl·lules de l’alga.
20. Es fàcil trobar líquens en un parc d’una gran ciutat? Per què?
Sí, perquè es poden trobar a gairebé a totes les zones de la Terra gràcies a que poden resistir les condici-
ons extremes (manca d’humitat i de llum o de fred i la calor intensa).
Fet per: LAIA CHICO