Presentació de guifi.net a Estaràs, 2/3/2012.

1. La xarxa oberta, un
instrument per al
desenvolupament de la
societat de la Informació
Estaràs
Febrer 2012
Aleix Solé Romeu
Associació IGLU
aleix.sole@iglu.cat

2. Agenda
● Què és guifi.net?
● Evolució tecnològica i històrica
● Legalitat
● Què fem a l'Anoia

3. Què és guifi.net
● És una xarxa oberta i neutra IP
– Xarxa: connexió de punts o “nodes” d'arreu del
territori
● Node d'usuari
● “Supernode” o punt d'accés
– Oberta i neutra:
● En la seva globalitat, no pertany a un únic
operador: múltiples inversors
● Permet el trànsit de qualsevol tipus a través seu
– IP:
● Protocol estàndard d'Internet (Internet Protocol)
● Amb adreçament propi (10.0.0.0/8, 109.6.8.0/21)

4. Què és guifi.net
● És una xarxa oberta IP:
– Cada node pertany a qui l'ha pagat
● El propietari tria com es prioritza el trànsit per
donar prioritat a l'ús que ell en fa, obrint la resta
– Està tecnològicament preparada per
interconnectar-se amb nous nodes
– És agnòstica en quant a tecnologia utilitzada
● Wifi 802.11n, fibra...
– Permet el trànsit lliure de tercers per prestar
continguts i serveis sobre la xarxa
● Accés a Internet municipal
● Picooperadors

5. Què és guifi.net

6. Què és guifi.net
● “Xarxa de xarxes” segons el Comuns “XOLN”
– Participada per particulars, empreses i administracions,
que mantenen la titularitat
– Les xarxes sumen, interconnectant i creant xarxa
disponible al públic de tràfic IP
– Mateixes condicions per a tothom: principi de neutralitat
● Aplicant el “sentit comú”
– La disponibilitat pública de infraestructura estimula el
desenvolupament al seu entorn (Carreteres,
internet...)
● La ineficiència en l'accés causa desigualtat i dificulta
el desenvolupament.

7. Què és guifi.net
● CXOLN:
“Comuns de la xarxa oberta, lliure i neutral”
– Ets lliure d'utilitzar la xarxa per qualsevol propòsit en tant que
no perjudiquis al funcionament de la pròpia xarxa, la
llibertat dels altres usuaris, i respectis les condicions dels
continguts i serveis que lliurement hi circulen.
– Ets lliure de saber com és la xarxa, els seus components,
com funciona i difondre'n el seu esperit i funcionament.
– Ets lliure d'incorporar serveis i continguts a la xarxa amb les
condicions que vulguis.
– Incorporant-te a la xarxa, ajudes a estendre aquestes
llibertats en les mateixes condicions.

8. Què és guifi.net
● És una comunitat
– De municipis, empreses, particulars i
associacions que construeixen trams de xarxa
i les interconnecten lliurement
– La interconnexió oberta amb les altres
comunitats permet:
● Que coexisteixin varis serveis sobre una mateixa
zona
● Expansió i millora de la xarxa amb varis models
d'inversor en lliure competència
– Qui vol invertir en un tram de xarxa per millorar-la,
pot fer-ho (coure => wifi => fibra òptica)
– Els models tradicionals NO ho permeten

9. Diagrama de xarxa
INTERNET
Punts neutres
Portes a Internet:
- Accessos particulars
- “Proxys” Federats
- Picooperadors
Troncal: Encaminament:
Fibra Òptica o enllaços punt a punt dedicats BGP
Supernodes:
Antenes sectorials de gran cobertura
Núvols mesh:
OLSR
BATMAN
Residencial:
CPE's o
Fibra Òptica

10. Història
nodes
9.000 Fibra Òptica
RIPE / Catnix
Notificacions
6.000 Escollit Living Lab -
Membre de la ENoLL
Constitució Fundació
2.000
Premi Nacional de Telecomunicacions
S'explica el format a la CMT
500
Aplicacions de provisionament
Comuns Sensefils
100 La descripció i funcionament de la xarxa és disponile a tothom
Primeres connexions “guifi.net”
Gurb/Vic/Sta. Eugènia de Berga
<10 DGTel 2003
Subsituteix lles llicències d'operador per les “notificacions”
Directives Europees
Telecomm Package, autoritzacions generals
Comunitats “wifi”, connexions entre particulars
2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010

11. Experiència
● Desplegament de xarxa:
– >15.700 nodes operatius
– >27.500 quilòmetres de
xarxa
– 10-15% llars a Osona
● Evolució estratègica
– 802.11 b/g/a/n
– FFTx: Primers trams de
fibra òptica operatius
– Membres del RIPE, del
Catnix i de la Open
Spectrum Alliance
– Projectes de cooperació
internacional

12. Evolució tecnològica

13. Legalitat i models de xarxes
Segons LGTEL 32/2003
● Cada model de xarxa té el seu paper
– Xarxa privada
● Un únic propietari, per al seu ús particular
– Ex: “Autoprestació” estricta
– No diferencia entre si el titular és una administració pública o no
– Xarxa disponible al públic
● Disponible per a tothom... sense especificar com
Hi ha per tant vàries possibilitats:
– Model de “peatge”
● Explotació d'una infraestructura. Les empreses busquen competir a base de dominar
les infraestructures per treure'n un marge comercial minimitzant la inversió abans que
no pas amb la qualitat del servei i impedint l'accés a competidors.
Exemple: Us imagineu unes carreteres on només poden transitar uns “transportistes
elegits”?
– Xarxa oberta
● És el model d'Internet basat en la interconnexió de xarxes. El valor afegit és en els
serveis. Participa tothom en igualtat de condicions.

14. Legalitat
● Autoprestació
– No cal notificar a la CMT
– Enllaços entre seus, ús de recursos propis...
● Ús per part de tercers (mercat ISP)
– El mercat està liberalitzat
– Cal notificar a la CMT i inscriure's al registre
d'operadors
● No s'ha de demanar permís, s'ha d'informar
– La Fundació guifi.net va fer el tràmit l'abril del
2009, amb la descripció de la xarxa que hi ha
a la pàgina web

15. Legalitat
● Inversió pública
– Resulten claus els principis següents:
● Transparència
● Obertura
● Neutralitat
– Qualsevol operador ha de poder utilitzar la
infraestructura desplegada, amb el mateix tracte
– El model de desplegament d'infraestructures de
guifi.net compleix amb aquests principis
● Qualsevol operador, particular, empresa o
associació pot proveïr serveis i continguts
sobre la xarxa, en lliure competència

16. Legalitat
● Lliure competència
– El model de guifi.net promou la competència a
tots els nivells
● Enginyeria
● Desplegament de xarxa troncal
● Instal·lacions d'usuari final
● Serveis d'accés a Internet
– Orientació a costos (mercat eficient)

17. La demanda
● És allà:
– Els models tradicionals “fallen” en molts
segments de mercat
● Els qui volen tenir la seva pròpia connexió:
– escollir els serveis que volen, accedir a mercats
majoristes, asegurar-se els nivels de servei...
● Demanda “Low cost”
– Evitar mensualitats, compartir recursos i serveis...
● Zones de poca densitat de població, rurals...
– “Bottom-up broadband”: L'usuari
(administració local, grup de veïns...) és
qui decideix com crear i amortitzar la seva
xarxa d'accés a Internet

18. Què fem a l'Anoia
● Xarxa troncal guifi.net

19. Què fem a l'Anoia
● Xarxa troncal guifi.net
– Fruit de la inversió de múltiples actors
● Ajuntaments: Argençola, Rubió, Hostalets de
Pierola, Piera, Masquefa, Capellades...
● Associacions: IGLU, Digicape, La Lliga,
Associació de Veïns del Bedorc...
● Empreses: Berneda S.A., Buff...
● Particulars
– Cada tram de xarxa pertany al seu propietari,
que li dóna l'ús que necessita
● VPNs, bottom-up broadband, accés a Internet...
– Primers desplegaments des del 2004

20. Què fem a l'Anoia
● Serveis d'accés a Internet sobre la xarxa
– iGuifi: Accés a Internet via proxy com a
autoprestació d'IGLU (12€/mes)
● http://www.iguifi.net
– Masquefa Sense Fils: Accés a Internet
municipal com a operador (10€/mes)
● http://msf.masquefa.net
– Hostalets de Pierola: Proxy municipal

21. Què fem a l'Anoia
● Instal·ladors
– Ecosistema d'instal·ladors per l'accés d'usuaris i
per ampliar la xarxa troncal
– Servei de proximitat
– Valor afegit: suport informàtic, instal·lacions...
● Enginyeria i desplegament
– Amb coneixement del territori
– Sobre demanda real, orientada a costos
tecnològics (CAPEX + OPEX), i no sobre
criteris d'inversió especulativa que cal
amortitzar

22. Què fem a l'Anoia

23. Què fem a l'Anoia

24. Moltes gràcies!
Ens connectem?

25. Altres

26. El model econòmic:
Beneficis directes
● Beneficis per al participant que aporta la seva connexió...
– Eficiencia i obtenir més rendiment de recursos ja
existents, creació de usos secundaris; accès a
mercats més competitius i majoristes; evitar
agregació de serveis forçada per el proveïdor;
conseguir conexió directa i més eficient punt a punt i
sense intermediaris, disminució de costos...
● Beneficis genèrics
– Facilita l'entrada a professionals liberals i PiMEs per a la
provisió de serveis i continguts; activitat i ocupació
vinculada al territori; millora la inclusió digital; redueix
l'escletxa digital; emergeixen inversores en
infraestructures, estimula la competència...

27. Comparació de models de xarxa
disponible al públic
Inversor Objectiu de negoci Cobertura Garantia i Competència /
nivell de Participació
servei
Xarxa Accionista / ●Obtenir un marge Determinada En mans de En participen només el
propietari comercial segons els objectius qui explota la propietari de la xarxa, el
propietària ● ... aconseguir una de negoci xarxa que obtingui la concessió,
subvenció pública L'usuari està i els qui ells vulguin en
molt indefens règim de subcontractació
davant de
l'operador
Xarxa Participant El participant obté la Determinada Depèn del Obert a tothom que vulgui
connectivitat a preu de segons els propi Principalment PIMEs i
Oberta cost. interessos dels participant, el professionals lliberals.
Impacta sobre el seu propi participants pot contractar
model de negoci en lloc
d'alimentar-ne un altre.
Més obert: Més just, més sostenible, més competitiu

28. Tot publicat
Complert, proporcionant molta
funcionalitat, suport...
Informació detallada, mapes,
característiques tècniques...
Gràfiques, informació estadística
de trànsit, disponibilitat... etc

29. Exemple: La pàgina d'un node I
Menú d'utilitats (distàncies, línia de
visió, edició...)
Detall de dades i mapa
Gràfiques i estadístiques

30. Exemple: La pàgina d'un node II
● Llistat d'enllaços i disponibilitat

31. Exemple: La pàgina d'un node III
● Llistat de connexions possibles (LOS)

32. Exemple: La pàgina d'un node IV
● Buscador de serveis i
camins (traceroute)
– Des d'un punt, cerca
el camí cap a altres
punts o descobreix
serveis
– Busca el camí més
curt
– Es representa en un
mapa

33. Aplicacions:
La pàgina d'una zona
Pressupostos i Estadístiques globals Mapa de la zona i la seva
projectes de nodes i xarxa xarxa
Estadístiques de la zona, i
zones/nodes que té
Feed XML amb la descripció
dels continguts de la zona

34. ●
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Denmark
Netherlands
–
Norway
(ADSL)
Sweden
Finland
U.K.
Estadístiques (I)
Luxembourg
France
Germany
Malta
Estonia
Fonts: Eurostat i FOBSIC/Idescat 2.008
Austria
Catalunya
Slovenia
Exemple d'impacte territorial
EU27
Spain
Ireland
Lithuania
Osona
Hungary
Latvia
Portugal
Poland
Czech Rep.
Slovakia
Cyprus
Italy
Croatia
Osona pel darrere d'Espanya, UE27 i Catalunya
Greece
Disponibilitat/contractació de banda ampla comercial
Bulgaria
Romania

35. Exemple d'impacte territorial
Estadístiques (II)
● Ús d'Internet a les llars (inclusió digital)
– Osona és líder a Catalunya, per davant de UE27, Espanya, i les zones metropolitanes
– Perquè: Única comarca on guifi.net disposa de penetració significativa estadísticament (10%-
15%).
– Conclusió: La inclusió digital depèn més del cost abans que de la cobertura.
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Osona
Catalunya
UK
Sweden
France
Slovenia
Estonia
Greece
Finland
Austria
Ireland
EU27
Malta
Slovakia
Latvia
Spain
Lithuania
Poland
Croatia
Romania
Bulgaria
Luxembourg
Portugal
Denmark
Hungary
Italy
Netherlands
Norway
Germany
Cyprus
Czech Rep.
Font: Eurostat i FOBSIC/Idescat 2.008

36. Complementarietat de models
● En territoris socioeconòmics
similars, hi ha el mateix nivell
de contractació d'oferta
comercial (verd)
– L'existència de serveis gratuïts
i/o compartitos, no disminueix
ni afecta a la contractació
● L'ús d'internet (inclusió digital)
es millor on hi ha xarxa oberta
Missatge a les administracions públiques que volen promoure la 'inclusió digital':
Facilitar les xarxes obertes i promogudes pels usuaris es molt més
efectiu i eficient per augmentar la inclusió digitali millorar la cobertura que
la subvenció a operadors comercials o proveïdors de servei clàssics

37. Les xarxes de nova generació
(FO)
● Abans la internet anava amb mòdems
– Es mesurava en “kilobits” (2.400, 24k...). “tope” a 64k
● Ara funciona amb coure o coaxials
– Es mesura en “megues” i moltes vegades és asimètrica
(ADSLs). “tope” a uns 50Mb.
– Fortes limitacions de distància.
● La fibra òptica...
– És més econòmica que el coure, molta més distància i...
– ...comença el “recorregut” a partir dels 100Mbits
simètrics fins a terabits.
– Un mòdul SPF de 1Gbit pot costar menys de 100€

38. Exemple de distorsió de mercat:
Escandall circuit 1 Gbit
€/quilòmetre
Situació Actual Objectiu
Circuit Gigabit Qms. Activació Cost/Mes (*) Cost Qm x Mes % % Share €/mes
Internet wholesale 40.000 5.000 3.034,72 0,08 0,01 0,01 0,08
Barcelona - Vic 70 2.000 41.710,75 595,87 96,12 9,99 2,67
Vic – FFTF 1,60 3.000 23,96 23,96 3,87 90 23,96
(*) amortització calculada a 12 anys
● Com s'explica la distorsió? ● Conclusions
– Internet wholesale i Vic – – És IMPRESCINDIBLE activar
FFTF(*) son xarxes de transport circuits de xarxes NGN
IP multipropòsit i interoperables multipropòsit d'àmbit de país.
– Barcelona-Vic és un model – El cost de transport per
tancat i privatiu (fibra connexió al territori no pot ser
fosca/adif), i fa que sigui el més gran de 2,67€/mes
96,12% del cost
(*) FFTF = Fibra des de les zones rurals