SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 27
Baixar para ler offline
EL NOSTRE PROJECTE:
LA DIABETIS
Realitzat pels nens i
nenes de 5è B de
l'Escola Abel Ferrater
de La Selva del Camp
La diabetis mellitus es
refereix a un grup de
malalties que es
caracteritzen per un
augment dels nivells de
sucre (glucosa) a la sang.
Hi ha dues causes: que el
pàncrees no produeixi la
hormona insulina o que el
cos no la utilitzi d'una
forma adequada.
QUÈ ÉS LA DIABETIS?
D’ON PROVÉ EL NOM
La primera referència escrita data
del 1550 a.c. El Sr. Ebers, al 1862,
va descobrir en una tomba a Tebes
(Egipte) un papirus que descrivia
una malaltia que es caracteritzava
per l’abundant eliminació d’orina i
es recomanava tractar-la amb
plantes.
No va ser fins el segle II quan
Areteo de Capadòcia parla de
diabetis (del grec diabarinein) que
vol dir travessar.
Mapa de Tebes (Egipte)
LA CURA DE LA DIABETIS
La diabetis és una malaltia crònica que no té cura, excepte la diabetis
gestacional que tendeix a desaparèixer quan neix el nadó.
Necessita un bon control metabòlic per evitar o frenar possibles
complicacions a llarg termini.
Els tractaments han millorat molt en els últims anys i se segueix
investigant per buscar estratègies de prevenció i nous tractaments.
De moment la ciència i la investigació no han pogut trobar cap curació.
DESCOBRIMENT
INSULINA
Frederick Grant Banting, Charles Best, James
Collip, i J.J.R. Macleod van descobrir la
insulina al 1921, encara que es va demostrar
que el verdader descobridor va ser Nicolae
Paulescu.
DESCOBRIMENT
DIABETIS
Al 1910, sir Edward Albert Sharpey-
Schafer va descobrir que la diabetis
resultava de la falta de insulina.
SENYALS I SÍMPTOMES
Quan hi ha poca insulina augmenta els nivell de sucre en sang i, per així els
símptomes més comuns de la diabetis tipus 1 són:
ORINAR AMB FREQÜÈNCIA.
ORINAR AL LLIT. Es presenta en infants que havien deixat de fer-ho.
SET EXTREMA.
PÈRDUA DE PES.
AUGMENT DE LA GANA.
DEBILITAT, FATIGA O SOMNOLÈNCIA.
NÀUSEES I VÒMITS.
ALÈ AMB OLOR DOLÇ (olor de poma).
IRRITABILITAT  en nens petits.
VISIÓ BORROSA.
INFECCIÓ PER FONGS en l'àrea genital.
TIPUS DE DIABETIS
Diabetis mellitus tipus 1
És la que afecta nens i adolescents, encara que l'edat d'aparició pot prolongar-se fins al voltant
dels trenta anys d'edat. Està causada per una alteració immunitària que porta al propi
organisme a destruir les cèl·lules beta del pàncrees, que són les especialitzades en la fabricació
d'insulina. Per això, el seu tractament consisteix en l'administració d'insulina subcutània.
Diabetis mellitus tipus 2
És la diabetis que apareix en l'edat adulta, encara que cada vegada es detecten més casos de
nens i adolescents amb obesitat.
Les causes poden ser múltiples, i les més importants són l'obesitat associada a una alimentació
inadequada i la falta d'activitat física. Hi ha un major component genètic que en la diabetis
tipus 1, és a dir, és més freqüent que aparegui si existeixen antecedents familiars.
El diagnòstic de la diabetis es fa mitjançant una analítica de sang per conèixer quins
són els valors de sucre (glucosa) en la sang. Els valors  normals de  glucosa en la sang
oscil·len entre 70 i 100 mg/dl.
Si el resultat de l'analítica es correspon a una de les seguents situacions, indica que
la persona té diabetis:
Sense menjar, igual o superiors a 126 mg/dL, en dues mesures.
A qualsevol hora del dia, valors iguals o superiors a 200 mg/dL acompanyats de
símptomes característics, com són tenir amb freqüència, moltes ganes d'orinar i
molta set.
Hemoglobina glicosilada  (HbA1c) igual o superior a 6,5%.   
COM ES DIAGNOSTICA LA DIABETIS TIPUS 1
   NIVELLS
Els diabètics tenen pujades i baixades de sucre.
Quan un diabètic té una pujada de sucre, està a 200 o més.
Quan té una baixada, està a 100 o menys.
El nivell ideal és de 100 a 200.
Hipoglicèmia
Hiperglucèmia
PUJADES I BAIXADES DE SUCRE
Els símptomes de les pujades de sucre són:
- inquietud i necessitat de moviment.
I de les baixades:
- cansament
- gana
- calor.
En cas de pujada
- cal fer exercici físic o punxar-se insulina
En cas de baixada :
- cal menjar alguna cosa dolça com per exemple un caramel, galetes amb sucre,
magdalenes ...
COMPLICACIONS DE LES
BAIXADES I PUJADES DE
SUCRE
La HIPOGLICÈMIA és un estat que es produeix
quan el sucre en la sang es troba en nivells
baixos. Concretament, per sota dels 55mg/dl,
encara que aquest límit s'incrementa fins als
70mg/dl en el cas dels diabètics.
La HIPERGLUCÈMIA és el terme mèdic que
s’utilitza per a referir-se a les concentracions
altes de sucre en sang, es produeix perquè les
persones amb diabetis no fabriquen suficient
insulina (o la que fabriquen no funciona
correctament), de manera que es va acumulant un
excés de sucre a la sang.
QUÈ LI POT PASSAR A UN
DIABÈTIC SI PASSA MOLT
DE TEMPS SENSE
INSULINA ?
Pot entrar en un coma diabètic.
Un coma diabètic és una complicació de la diabetis que provoca
pèrdua del coneixement i que pot ser fatal.
Un nivell molt alt de sucre en sang (hiperglucèmia) o un nivell
massa baix de sucre en sang (hipoglicèmia) poden provocar un
coma diabètic.
El coma diabètic necessita un tractrament mèdic d'emergència. 
APARELLS PER A MESURAR EL SUCRE
GLUCOANGEL
 Aquest aparell permet als usuaris controlar de
manera contínua els nivells de sucre a la sang i
detectar pujades i baixades mitjançant una
connexió Bluetooth i dispositius mòbils.
En cas de pujada o baixada sobtada el mateix
telèfon mòbil avisa l’usuari. Ho fa amb una app,
anomenada GlucoGuard, que ha estat dissenyada
per a Android i iOS.
  ALTRES APARELLS
Glucòmetre amb veu incorporada, un aparell
que permet als diabètics cecs mesurar-se els
nivells de sucre de manera autònoma. Una
síntesi de veu notifica els nivells de sucre en
sang al pacient cec, així com els nivells que
s’han assolit en proves anteriors.
LA INSULINA
La insulina és una hormona produïda pel pàncrees que facilita que la
glucosa que prové dels aliments pugui ser utilitzada per l’organisme.
Aquesta és la insulina que genera el cos, però no la que s’administra al
pacient. 
INJECTAR INSULINA
Els diabètics de tipus 1 s'han de
punxar a cada menjada per poder
metabolitzar (aprofitar) el sucre
(glucosa) dels aliments.
Abans de cada menjada s'han de punxar
per mesurar el nivell de sucre i saber
quanta insulina s'han d'injectar.
Els diabètics de tipus 2 no s'han
d'injectar insulina, però han de prendre
pastilles.
AGULLES D’INSULINA
La insulina s'administra en el teixit subcutani, situat entre la pell i el
múscul, on es queda dipositada i des d'on es va absorbint lentament.
Les agulles presenten forma de bisell en la punta perquè facin menys mal en el
moment de la punxada. A més:
Menys gruix, menys mal: El gruix de l'agulla es mesura en gauges i s'expressa
amb una G. Com més gran és el nombre de G, menys gruixuda és l'agulla. Les agulles
que menys mal fan són les que tenen 31G i 32G de gruix.
Cal adaptar l'agulla d'insulina al gruix de la pell: la pell dels nens és lleugerament
menys gruixuda que la dels adults.
Les agulles més curtes són molt més segures, es toleren millor i són menys doloroses.
La longitud més curta per a ploma o bolígraf és de 4 mm i la de xeringa és de 6 mm,
ja que ha de travessar el tap del vial d'insulina.
Xeringa d'insulina.
Bolígraf d'insulina.
L’ALIMENTACIÓ DELS DIABÈTICS
Els diabètics poden menjar de tot, però alguns aliments no són gaire recomanables
com :
- les llaminadures amb sucre
- la xocolata blanca
- el colorant alimentari
Sí que poden menjar sucre, però anteriorment s'han d'injectar insulina.
Una ració de menjar és una estimació del contingut en carbohidrats de l'aliment.
Les persones diabètiques mengen les racions que ells decideixen, però abans cal
punxar la insulina.
EL PEU DIABÈTIC
La diabetis produeix alteracions en la circulació de la sang i en la sensibilitat de
la zona. Això augmenta el risc de l'aparició de lesions.
Qualsevol lesió al peu d'un diabètic pot ocasionar greus problemes i molèsties
importants afectant la seva salut i la seva vida diària.
LA NOSTRA ENQUESTA
Hem fet una enquesta per saber si la gent en general coneix
la diabetis i per saber si hi ha moltes persones diabètiques.
També l'hem fet per aprendre a formular preguntes i
respostes curtes.
CONCLUSIONS
Aquest projecte ens ha servit per aprendre a treballar en grup i
conèixer coses que no sabíem sobre la diabetis.
Primer ens vam preparar petites propostes/presentacions de
possibles temes per al projecte, i al final vam fer votacions per a
triar-lo.
Durant el projecte hem après a fer resums i a fer servir millor
l'ordinador, perquè hem buscat i hem guardat informació, hem
guardat i insertat fotos, hem fet una presentació, una enquesta
online...
També hem redactat una carta formal a la directora del CAP i ens
ha vingut a fer una xerrada. Finalement hem fet redaccions sobre
la diabetis.
Com que a la nostra classe hi ha una nena diabètica hem pogut veure els
aparells que fa servir en el seu dia a dia.
Ens ha agradat molt fer aquest projecte, ens ho hem passat molt bé i
alhora ens ha servit per aprendre.

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a Diabetis 2

Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)guest94a413
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)guest94a413
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)guest94a413
 
Projecte científic FLL Food Factor ROBOGENIOUS
Projecte científic FLL Food Factor ROBOGENIOUSProjecte científic FLL Food Factor ROBOGENIOUS
Projecte científic FLL Food Factor ROBOGENIOUSrobogenious
 
La importància de l'activitat física per la salut
La importància de l'activitat física per la salutLa importància de l'activitat física per la salut
La importància de l'activitat física per la salutclaudiaabella96
 
Diabetis
DiabetisDiabetis
DiabetisVicent
 
Diabetesfinal
DiabetesfinalDiabetesfinal
Diabetesfinalchristian
 
Hipoglucemia i hiperglucemia
Hipoglucemia i hiperglucemiaHipoglucemia i hiperglucemia
Hipoglucemia i hiperglucemiacernapinoj
 
13 2 Patologies Asma Diabetes
13 2 Patologies Asma Diabetes13 2 Patologies Asma Diabetes
13 2 Patologies Asma DiabetesToni Gordillo
 
Generalitats de l’obesitat
Generalitats de l’obesitatGeneralitats de l’obesitat
Generalitats de l’obesitatrosa1069
 
MALALTIES ENDOCRINES 1 C
MALALTIES ENDOCRINES 1 CMALALTIES ENDOCRINES 1 C
MALALTIES ENDOCRINES 1 Cguestff93752
 
MALALTIES ENDOCRINES 1 C
MALALTIES ENDOCRINES 1 CMALALTIES ENDOCRINES 1 C
MALALTIES ENDOCRINES 1 Cvicen
 
Exposició 3
Exposició 3Exposició 3
Exposició 3Acoloma2
 
Presentació problemes alimentació
Presentació problemes alimentacióPresentació problemes alimentació
Presentació problemes alimentaciólauratormov
 

Semelhante a Diabetis 2 (20)

Diabetis
DiabetisDiabetis
Diabetis
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)
 
DIABETIS 2009
DIABETIS 2009DIABETIS 2009
DIABETIS 2009
 
Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)Diabetis(Power Point)
Diabetis(Power Point)
 
Glucèmia
GlucèmiaGlucèmia
Glucèmia
 
Projecte científic FLL Food Factor ROBOGENIOUS
Projecte científic FLL Food Factor ROBOGENIOUSProjecte científic FLL Food Factor ROBOGENIOUS
Projecte científic FLL Food Factor ROBOGENIOUS
 
La diabetes
La diabetesLa diabetes
La diabetes
 
Diabetis1
Diabetis1Diabetis1
Diabetis1
 
La importància de l'activitat física per la salut
La importància de l'activitat física per la salutLa importància de l'activitat física per la salut
La importància de l'activitat física per la salut
 
Diabetis
DiabetisDiabetis
Diabetis
 
Diabetesfinal
DiabetesfinalDiabetesfinal
Diabetesfinal
 
Hipoglucemia i hiperglucemia
Hipoglucemia i hiperglucemiaHipoglucemia i hiperglucemia
Hipoglucemia i hiperglucemia
 
13 2 Patologies Asma Diabetes
13 2 Patologies Asma Diabetes13 2 Patologies Asma Diabetes
13 2 Patologies Asma Diabetes
 
Generalitats de l’obesitat
Generalitats de l’obesitatGeneralitats de l’obesitat
Generalitats de l’obesitat
 
MALALTIES ENDOCRINES 1 C
MALALTIES ENDOCRINES 1 CMALALTIES ENDOCRINES 1 C
MALALTIES ENDOCRINES 1 C
 
MALALTIES ENDOCRINES 1 C
MALALTIES ENDOCRINES 1 CMALALTIES ENDOCRINES 1 C
MALALTIES ENDOCRINES 1 C
 
Exposició 3
Exposició 3Exposició 3
Exposició 3
 
Presentació problemes alimentació
Presentació problemes alimentacióPresentació problemes alimentació
Presentació problemes alimentació
 
Transtorns Alimentaris 2
Transtorns Alimentaris 2Transtorns Alimentaris 2
Transtorns Alimentaris 2
 

Mais de abelferrater2008 (6)

Reptils
ReptilsReptils
Reptils
 
Mamifers
MamifersMamifers
Mamifers
 
Peixos
PeixosPeixos
Peixos
 
Mapes
MapesMapes
Mapes
 
Les aus
Les ausLes aus
Les aus
 
Els amfibis
Els amfibisEls amfibis
Els amfibis
 

Último

JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestreignasi23
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 

Último (8)

JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 

Diabetis 2

  • 1. EL NOSTRE PROJECTE: LA DIABETIS Realitzat pels nens i nenes de 5è B de l'Escola Abel Ferrater de La Selva del Camp
  • 2. La diabetis mellitus es refereix a un grup de malalties que es caracteritzen per un augment dels nivells de sucre (glucosa) a la sang. Hi ha dues causes: que el pàncrees no produeixi la hormona insulina o que el cos no la utilitzi d'una forma adequada. QUÈ ÉS LA DIABETIS?
  • 3. D’ON PROVÉ EL NOM La primera referència escrita data del 1550 a.c. El Sr. Ebers, al 1862, va descobrir en una tomba a Tebes (Egipte) un papirus que descrivia una malaltia que es caracteritzava per l’abundant eliminació d’orina i es recomanava tractar-la amb plantes. No va ser fins el segle II quan Areteo de Capadòcia parla de diabetis (del grec diabarinein) que vol dir travessar. Mapa de Tebes (Egipte)
  • 4. LA CURA DE LA DIABETIS La diabetis és una malaltia crònica que no té cura, excepte la diabetis gestacional que tendeix a desaparèixer quan neix el nadó. Necessita un bon control metabòlic per evitar o frenar possibles complicacions a llarg termini. Els tractaments han millorat molt en els últims anys i se segueix investigant per buscar estratègies de prevenció i nous tractaments. De moment la ciència i la investigació no han pogut trobar cap curació.
  • 5. DESCOBRIMENT INSULINA Frederick Grant Banting, Charles Best, James Collip, i J.J.R. Macleod van descobrir la insulina al 1921, encara que es va demostrar que el verdader descobridor va ser Nicolae Paulescu. DESCOBRIMENT DIABETIS Al 1910, sir Edward Albert Sharpey- Schafer va descobrir que la diabetis resultava de la falta de insulina.
  • 6. SENYALS I SÍMPTOMES Quan hi ha poca insulina augmenta els nivell de sucre en sang i, per així els símptomes més comuns de la diabetis tipus 1 són: ORINAR AMB FREQÜÈNCIA. ORINAR AL LLIT. Es presenta en infants que havien deixat de fer-ho. SET EXTREMA. PÈRDUA DE PES. AUGMENT DE LA GANA. DEBILITAT, FATIGA O SOMNOLÈNCIA. NÀUSEES I VÒMITS. ALÈ AMB OLOR DOLÇ (olor de poma). IRRITABILITAT  en nens petits. VISIÓ BORROSA. INFECCIÓ PER FONGS en l'àrea genital.
  • 7. TIPUS DE DIABETIS Diabetis mellitus tipus 1 És la que afecta nens i adolescents, encara que l'edat d'aparició pot prolongar-se fins al voltant dels trenta anys d'edat. Està causada per una alteració immunitària que porta al propi organisme a destruir les cèl·lules beta del pàncrees, que són les especialitzades en la fabricació d'insulina. Per això, el seu tractament consisteix en l'administració d'insulina subcutània. Diabetis mellitus tipus 2 És la diabetis que apareix en l'edat adulta, encara que cada vegada es detecten més casos de nens i adolescents amb obesitat. Les causes poden ser múltiples, i les més importants són l'obesitat associada a una alimentació inadequada i la falta d'activitat física. Hi ha un major component genètic que en la diabetis tipus 1, és a dir, és més freqüent que aparegui si existeixen antecedents familiars.
  • 8. El diagnòstic de la diabetis es fa mitjançant una analítica de sang per conèixer quins són els valors de sucre (glucosa) en la sang. Els valors  normals de  glucosa en la sang oscil·len entre 70 i 100 mg/dl. Si el resultat de l'analítica es correspon a una de les seguents situacions, indica que la persona té diabetis: Sense menjar, igual o superiors a 126 mg/dL, en dues mesures. A qualsevol hora del dia, valors iguals o superiors a 200 mg/dL acompanyats de símptomes característics, com són tenir amb freqüència, moltes ganes d'orinar i molta set. Hemoglobina glicosilada  (HbA1c) igual o superior a 6,5%.    COM ES DIAGNOSTICA LA DIABETIS TIPUS 1
  • 9.    NIVELLS Els diabètics tenen pujades i baixades de sucre. Quan un diabètic té una pujada de sucre, està a 200 o més. Quan té una baixada, està a 100 o menys. El nivell ideal és de 100 a 200. Hipoglicèmia Hiperglucèmia
  • 10. PUJADES I BAIXADES DE SUCRE Els símptomes de les pujades de sucre són: - inquietud i necessitat de moviment. I de les baixades: - cansament - gana - calor. En cas de pujada - cal fer exercici físic o punxar-se insulina En cas de baixada : - cal menjar alguna cosa dolça com per exemple un caramel, galetes amb sucre, magdalenes ...
  • 11. COMPLICACIONS DE LES BAIXADES I PUJADES DE SUCRE La HIPOGLICÈMIA és un estat que es produeix quan el sucre en la sang es troba en nivells baixos. Concretament, per sota dels 55mg/dl, encara que aquest límit s'incrementa fins als 70mg/dl en el cas dels diabètics. La HIPERGLUCÈMIA és el terme mèdic que s’utilitza per a referir-se a les concentracions altes de sucre en sang, es produeix perquè les persones amb diabetis no fabriquen suficient insulina (o la que fabriquen no funciona correctament), de manera que es va acumulant un excés de sucre a la sang.
  • 12. QUÈ LI POT PASSAR A UN DIABÈTIC SI PASSA MOLT DE TEMPS SENSE INSULINA ? Pot entrar en un coma diabètic. Un coma diabètic és una complicació de la diabetis que provoca pèrdua del coneixement i que pot ser fatal. Un nivell molt alt de sucre en sang (hiperglucèmia) o un nivell massa baix de sucre en sang (hipoglicèmia) poden provocar un coma diabètic. El coma diabètic necessita un tractrament mèdic d'emergència. 
  • 13. APARELLS PER A MESURAR EL SUCRE GLUCOANGEL  Aquest aparell permet als usuaris controlar de manera contínua els nivells de sucre a la sang i detectar pujades i baixades mitjançant una connexió Bluetooth i dispositius mòbils. En cas de pujada o baixada sobtada el mateix telèfon mòbil avisa l’usuari. Ho fa amb una app, anomenada GlucoGuard, que ha estat dissenyada per a Android i iOS.   ALTRES APARELLS Glucòmetre amb veu incorporada, un aparell que permet als diabètics cecs mesurar-se els nivells de sucre de manera autònoma. Una síntesi de veu notifica els nivells de sucre en sang al pacient cec, així com els nivells que s’han assolit en proves anteriors.
  • 14. LA INSULINA La insulina és una hormona produïda pel pàncrees que facilita que la glucosa que prové dels aliments pugui ser utilitzada per l’organisme. Aquesta és la insulina que genera el cos, però no la que s’administra al pacient. 
  • 15. INJECTAR INSULINA Els diabètics de tipus 1 s'han de punxar a cada menjada per poder metabolitzar (aprofitar) el sucre (glucosa) dels aliments. Abans de cada menjada s'han de punxar per mesurar el nivell de sucre i saber quanta insulina s'han d'injectar. Els diabètics de tipus 2 no s'han d'injectar insulina, però han de prendre pastilles.
  • 16. AGULLES D’INSULINA La insulina s'administra en el teixit subcutani, situat entre la pell i el múscul, on es queda dipositada i des d'on es va absorbint lentament. Les agulles presenten forma de bisell en la punta perquè facin menys mal en el moment de la punxada. A més: Menys gruix, menys mal: El gruix de l'agulla es mesura en gauges i s'expressa amb una G. Com més gran és el nombre de G, menys gruixuda és l'agulla. Les agulles que menys mal fan són les que tenen 31G i 32G de gruix. Cal adaptar l'agulla d'insulina al gruix de la pell: la pell dels nens és lleugerament menys gruixuda que la dels adults. Les agulles més curtes són molt més segures, es toleren millor i són menys doloroses. La longitud més curta per a ploma o bolígraf és de 4 mm i la de xeringa és de 6 mm, ja que ha de travessar el tap del vial d'insulina.
  • 18. L’ALIMENTACIÓ DELS DIABÈTICS Els diabètics poden menjar de tot, però alguns aliments no són gaire recomanables com : - les llaminadures amb sucre - la xocolata blanca - el colorant alimentari Sí que poden menjar sucre, però anteriorment s'han d'injectar insulina. Una ració de menjar és una estimació del contingut en carbohidrats de l'aliment. Les persones diabètiques mengen les racions que ells decideixen, però abans cal punxar la insulina.
  • 19. EL PEU DIABÈTIC La diabetis produeix alteracions en la circulació de la sang i en la sensibilitat de la zona. Això augmenta el risc de l'aparició de lesions. Qualsevol lesió al peu d'un diabètic pot ocasionar greus problemes i molèsties importants afectant la seva salut i la seva vida diària.
  • 20. LA NOSTRA ENQUESTA Hem fet una enquesta per saber si la gent en general coneix la diabetis i per saber si hi ha moltes persones diabètiques. També l'hem fet per aprendre a formular preguntes i respostes curtes.
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 25. CONCLUSIONS Aquest projecte ens ha servit per aprendre a treballar en grup i conèixer coses que no sabíem sobre la diabetis. Primer ens vam preparar petites propostes/presentacions de possibles temes per al projecte, i al final vam fer votacions per a triar-lo. Durant el projecte hem après a fer resums i a fer servir millor l'ordinador, perquè hem buscat i hem guardat informació, hem guardat i insertat fotos, hem fet una presentació, una enquesta online...
  • 26. També hem redactat una carta formal a la directora del CAP i ens ha vingut a fer una xerrada. Finalement hem fet redaccions sobre la diabetis.
  • 27. Com que a la nostra classe hi ha una nena diabètica hem pogut veure els aparells que fa servir en el seu dia a dia. Ens ha agradat molt fer aquest projecte, ens ho hem passat molt bé i alhora ens ha servit per aprendre.