Projecte de 5è B

1. EL NOSTRE PROJECTE:
LA DIABETIS
Realitzat pels nens i
nenes de 5è B de
l'Escola Abel Ferrater
de La Selva del Camp

2. La diabetis mellitus es
refereix a un grup de
malalties que es
caracteritzen per un
augment dels nivells de
sucre (glucosa) a la sang.
Hi ha dues causes: que el
pàncrees no produeixi la
hormona insulina o que el
cos no la utilitzi d'una
forma adequada.
QUÈ ÉS LA DIABETIS?

3. D’ON PROVÉ EL NOM
La primera referència escrita data
del 1550 a.c. El Sr. Ebers, al 1862,
va descobrir en una tomba a Tebes
(Egipte) un papirus que descrivia
una malaltia que es caracteritzava
per l’abundant eliminació d’orina i
es recomanava tractar-la amb
plantes.
No va ser fins el segle II quan
Areteo de Capadòcia parla de
diabetis (del grec diabarinein) que
vol dir travessar.
Mapa de Tebes (Egipte)

4. LA CURA DE LA DIABETIS
La diabetis és una malaltia crònica que no té cura, excepte la diabetis
gestacional que tendeix a desaparèixer quan neix el nadó.
Necessita un bon control metabòlic per evitar o frenar possibles
complicacions a llarg termini.
Els tractaments han millorat molt en els últims anys i se segueix
investigant per buscar estratègies de prevenció i nous tractaments.
De moment la ciència i la investigació no han pogut trobar cap curació.

5. DESCOBRIMENT
INSULINA
Frederick Grant Banting, Charles Best, James
Collip, i J.J.R. Macleod van descobrir la
insulina al 1921, encara que es va demostrar
que el verdader descobridor va ser Nicolae
Paulescu.
DESCOBRIMENT
DIABETIS
Al 1910, sir Edward Albert Sharpey-
Schafer va descobrir que la diabetis
resultava de la falta de insulina.

6. SENYALS I SÍMPTOMES
Quan hi ha poca insulina augmenta els nivell de sucre en sang i, per així els
símptomes més comuns de la diabetis tipus 1 són:
ORINAR AMB FREQÜÈNCIA.
ORINAR AL LLIT. Es presenta en infants que havien deixat de fer-ho.
SET EXTREMA.
PÈRDUA DE PES.
AUGMENT DE LA GANA.
DEBILITAT, FATIGA O SOMNOLÈNCIA.
NÀUSEES I VÒMITS.
ALÈ AMB OLOR DOLÇ (olor de poma).
IRRITABILITAT en nens petits.
VISIÓ BORROSA.
INFECCIÓ PER FONGS en l'àrea genital.

7. TIPUS DE DIABETIS
Diabetis mellitus tipus 1
És la que afecta nens i adolescents, encara que l'edat d'aparició pot prolongar-se fins al voltant
dels trenta anys d'edat. Està causada per una alteració immunitària que porta al propi
organisme a destruir les cèl·lules beta del pàncrees, que són les especialitzades en la fabricació
d'insulina. Per això, el seu tractament consisteix en l'administració d'insulina subcutània.
Diabetis mellitus tipus 2
És la diabetis que apareix en l'edat adulta, encara que cada vegada es detecten més casos de
nens i adolescents amb obesitat.
Les causes poden ser múltiples, i les més importants són l'obesitat associada a una alimentació
inadequada i la falta d'activitat física. Hi ha un major component genètic que en la diabetis
tipus 1, és a dir, és més freqüent que aparegui si existeixen antecedents familiars.

8. El diagnòstic de la diabetis es fa mitjançant una analítica de sang per conèixer quins
són els valors de sucre (glucosa) en la sang. Els valors normals de glucosa en la sang
oscil·len entre 70 i 100 mg/dl.
Si el resultat de l'analítica es correspon a una de les seguents situacions, indica que
la persona té diabetis:
Sense menjar, igual o superiors a 126 mg/dL, en dues mesures.
A qualsevol hora del dia, valors iguals o superiors a 200 mg/dL acompanyats de
símptomes característics, com són tenir amb freqüència, moltes ganes d'orinar i
molta set.
Hemoglobina glicosilada (HbA1c) igual o superior a 6,5%.
COM ES DIAGNOSTICA LA DIABETIS TIPUS 1

9. NIVELLS
Els diabètics tenen pujades i baixades de sucre.
Quan un diabètic té una pujada de sucre, està a 200 o més.
Quan té una baixada, està a 100 o menys.
El nivell ideal és de 100 a 200.
Hipoglicèmia
Hiperglucèmia

10. PUJADES I BAIXADES DE SUCRE
Els símptomes de les pujades de sucre són:
- inquietud i necessitat de moviment.
I de les baixades:
- cansament
- gana
- calor.
En cas de pujada
- cal fer exercici físic o punxar-se insulina
En cas de baixada :
- cal menjar alguna cosa dolça com per exemple un caramel, galetes amb sucre,
magdalenes ...

11. COMPLICACIONS DE LES
BAIXADES I PUJADES DE
SUCRE
La HIPOGLICÈMIA és un estat que es produeix
quan el sucre en la sang es troba en nivells
baixos. Concretament, per sota dels 55mg/dl,
encara que aquest límit s'incrementa fins als
70mg/dl en el cas dels diabètics.
La HIPERGLUCÈMIA és el terme mèdic que
s’utilitza per a referir-se a les concentracions
altes de sucre en sang, es produeix perquè les
persones amb diabetis no fabriquen suficient
insulina (o la que fabriquen no funciona
correctament), de manera que es va acumulant un
excés de sucre a la sang.

12. QUÈ LI POT PASSAR A UN
DIABÈTIC SI PASSA MOLT
DE TEMPS SENSE
INSULINA ?
Pot entrar en un coma diabètic.
Un coma diabètic és una complicació de la diabetis que provoca
pèrdua del coneixement i que pot ser fatal.
Un nivell molt alt de sucre en sang (hiperglucèmia) o un nivell
massa baix de sucre en sang (hipoglicèmia) poden provocar un
coma diabètic.
El coma diabètic necessita un tractrament mèdic d'emergència.

13. APARELLS PER A MESURAR EL SUCRE
GLUCOANGEL
Aquest aparell permet als usuaris controlar de
manera contínua els nivells de sucre a la sang i
detectar pujades i baixades mitjançant una
connexió Bluetooth i dispositius mòbils.
En cas de pujada o baixada sobtada el mateix
telèfon mòbil avisa l’usuari. Ho fa amb una app,
anomenada GlucoGuard, que ha estat dissenyada
per a Android i iOS.
ALTRES APARELLS
Glucòmetre amb veu incorporada, un aparell
que permet als diabètics cecs mesurar-se els
nivells de sucre de manera autònoma. Una
síntesi de veu notifica els nivells de sucre en
sang al pacient cec, així com els nivells que
s’han assolit en proves anteriors.

14. LA INSULINA
La insulina és una hormona produïda pel pàncrees que facilita que la
glucosa que prové dels aliments pugui ser utilitzada per l’organisme.
Aquesta és la insulina que genera el cos, però no la que s’administra al
pacient.

15. INJECTAR INSULINA
Els diabètics de tipus 1 s'han de
punxar a cada menjada per poder
metabolitzar (aprofitar) el sucre
(glucosa) dels aliments.
Abans de cada menjada s'han de punxar
per mesurar el nivell de sucre i saber
quanta insulina s'han d'injectar.
Els diabètics de tipus 2 no s'han
d'injectar insulina, però han de prendre
pastilles.

16. AGULLES D’INSULINA
La insulina s'administra en el teixit subcutani, situat entre la pell i el
múscul, on es queda dipositada i des d'on es va absorbint lentament.
Les agulles presenten forma de bisell en la punta perquè facin menys mal en el
moment de la punxada. A més:
Menys gruix, menys mal: El gruix de l'agulla es mesura en gauges i s'expressa
amb una G. Com més gran és el nombre de G, menys gruixuda és l'agulla. Les agulles
que menys mal fan són les que tenen 31G i 32G de gruix.
Cal adaptar l'agulla d'insulina al gruix de la pell: la pell dels nens és lleugerament
menys gruixuda que la dels adults.
Les agulles més curtes són molt més segures, es toleren millor i són menys doloroses.
La longitud més curta per a ploma o bolígraf és de 4 mm i la de xeringa és de 6 mm,
ja que ha de travessar el tap del vial d'insulina.

17. Xeringa d'insulina.
Bolígraf d'insulina.

18. L’ALIMENTACIÓ DELS DIABÈTICS
Els diabètics poden menjar de tot, però alguns aliments no són gaire recomanables
com :
- les llaminadures amb sucre
- la xocolata blanca
- el colorant alimentari
Sí que poden menjar sucre, però anteriorment s'han d'injectar insulina.
Una ració de menjar és una estimació del contingut en carbohidrats de l'aliment.
Les persones diabètiques mengen les racions que ells decideixen, però abans cal
punxar la insulina.

19. EL PEU DIABÈTIC
La diabetis produeix alteracions en la circulació de la sang i en la sensibilitat de
la zona. Això augmenta el risc de l'aparició de lesions.
Qualsevol lesió al peu d'un diabètic pot ocasionar greus problemes i molèsties
importants afectant la seva salut i la seva vida diària.

20. LA NOSTRA ENQUESTA
Hem fet una enquesta per saber si la gent en general coneix
la diabetis i per saber si hi ha moltes persones diabètiques.
També l'hem fet per aprendre a formular preguntes i
respostes curtes.

25. CONCLUSIONS
Aquest projecte ens ha servit per aprendre a treballar en grup i
conèixer coses que no sabíem sobre la diabetis.
Primer ens vam preparar petites propostes/presentacions de
possibles temes per al projecte, i al final vam fer votacions per a
triar-lo.
Durant el projecte hem après a fer resums i a fer servir millor
l'ordinador, perquè hem buscat i hem guardat informació, hem
guardat i insertat fotos, hem fet una presentació, una enquesta
online...

26. També hem redactat una carta formal a la directora del CAP i ens
ha vingut a fer una xerrada. Finalement hem fet redaccions sobre
la diabetis.

27. Com que a la nostra classe hi ha una nena diabètica hem pogut veure els
aparells que fa servir en el seu dia a dia.
Ens ha agradat molt fer aquest projecte, ens ho hem passat molt bé i
alhora ens ha servit per aprendre.