2. “Només a través del llenguatge podem plantejar- nos el sentit
del bé i del mal, perquè encara que siguin cossos els que actuen,
la seva actuació, com actuació moral, camina pel discurs de les
paraules, fora de l’ordre de les coses i els cossos. L’ètica és
precisament llenguatge, si bé al seu darrere les obres i la
matèria humana esperen la seva confirmació o la seva
anihilació.” E. Lledó
Introducción a las éticas. A: Aristòteles, ética nicomáquea, ética eudemia. Madrid: Gredos; 1985. p. 76
3. Temes a tractar
0 Conceptes b{sics d’ètica
0 Concepte de llibertat
0 Tres generacions de drets humans
0 Investigació clínica i principis ètics
0 El codi de Nuremberg
0 La declaració d’Hèlsinki
0 L’informe Belmont
0 Els principis
0 No maleficència
0 Beneficència
0 Justícia
0 Autonomia
6. 0 Metaètica
0 Análisi crítica de conceptes, judicis, arguments i procediments que
emplea l’ètica.
0 Ètica normativa
0 Reflexió crítica sobre els principis, codis i normes que
regeixen la vida moral.
0 Ética aplicada
0 Introdueix les propostes morals en la vida social (bioètica,
tecnoètica, ètica ecológica, ética antropològica, …)
Nivells en la reflexió ètica
8. PRECEDENTS HISTÒRICS
Tres tradicions en la història dels drets:
Liberal, d’inspiració anglesa (Hobbes, Locke, JS Mill), per a
la llibertat negativa
Democràtica, inspirada en la Revolució francesa
(Rousseau), per a la participació política.
Aquestes dues configuren la “primera generació de drets”.*
Socialista (Marx) es recull en els drets que tracten de la
llibertat positiva, que inclouen els drets de la “segona
generació”.
- - - - -
*Karel Vasak (jurista txec), "Human Rights: A Thirty-Year Struggle: the Sustained Efforts to give Force of
law to the Universal Declaration of Human Rights", UNESCO Courier 30:11, Paris: United Nations
Educational, Scientific, and Cultural Organization, November 1977.
9. Una època de revolucions: l’origen de l’Estat liberal
La fi de l’Antic Règim
El pensament il·lustrat (S. XVIII)
Cal destacar J. Locke - L’Estat garantia de les llibertats
individuals
Voltaire - Llibertat de pensament i tolerància
religiosa
Montesquieu - Divisió de poders, “L’esperit de les
Lleis”, 1748.
Rousseau
- “Contracte social” L’home és lliure
en la natura i esclau en la societat
(corrompre)
Crea les bases del liberalisme polític
10. Concepte de llibertat
Es distingeix entre*:
0 Llibertat positiva: és la capacitat de fer alguna cosa. "Ser lliure per a alguna cosa”. És el
desig de l'individu de ser el seu propi amo. Voler que la seva vida i decisions depenguin de si
mateix i no de forces exteriors. S'oposa, conceptualment, a llibertat negativa, en la qual es
considera que un individu és lliure perquè res restringeix la seva acció.
0 Llibertat negativa: és l’absència de coacció externa a l’ individu que desitgi realitzar una
acció determinada. L'individu A pretén realitzar un curs d'acció X és lliure si, i només si, no
existeix un I tal que impedeixi que A realitzi X. La llibertat negativa forma part del mateix
individu (els drets negatius de vida, llibertat i propietat), i com a dret obliga els altres
individus a no llevar-la.
Llibertat significa, pròpiament, absència d'oposició; per oposició vull dir impediments externs del
moviment (…) Un home lliure és aquell que, en aquelles coses que pot fer en virtut de la seva pròpia força i
enginy, no es veu impedit en la realització del que té voluntat de dur a terme.
Hobbes (Leviathan, 1651), 187
Així, per exemple, en una democràcia el dret a votar lliurement sense coaccions és una forma de
llibertat negativa, basada en la no ingerència de l’Estat o de qualsevol altra instància en la presa
de decisió del votant. No obstant això, si el votant no sap llegir ni escriure, o no pot desplaçar-se
fins a la urna, difícilment podrà exercir aquest dret, i per tant, mancarà d'aquesta llibertat en
sentit positiu.
- - - - - - - - - - - - - - - -
*Isaiah Berlin (1909-1994): 1958 "Two concepts of liberty"
11. GENERACIONS DE DRETS
1a. Generació -
Llibertat
2a. Generació -
Igualtat
3a. Generació –
Fraternitat
Drets de 1a. generació: drets civils i polítics,
sorgits de les Revolucions anglesa, americana i
francesa (s.XVII-XVIII) . Ètica individual
Drets de 2a. generació: drets econòmics, socials
i culturals, sorgits del moviment obrer i les
revolucions socialistes. Ètica social
Drets de 3a. generació: sorgida en els anys
1980, es vincula amb la solidaritat i al
desenvolupament sostenible. Els unifica la
seva incidència en la vida de tots, a escala
supranacional, com el medi ambient o l’ús
dels avenços de les ciències i les tecnologies.
Ètica global.
Classificació dels drets
humans
Karel Vasak
C
o
m
p
l
e
x
i
t
a
t
14. Segona generació de drets
0 Es van desenvolupar a la fi del segle XIX i
durant el segle XX. La constitueixen els drets
econòmics, socials i culturals, incorporats a
la Declaració de 1948, a causa dels quals,
l'Estat de Dret passa a una etapa superior, és
a dir, a un Estat Social i Democràtic de Dret.
0 D'aquí el sorgiment del constitucionalisme
social que enfronta l'exigència que els drets
socials i econòmics, descrits en les normes
constitucionals, siguin realment accessibles.
Es demanda un Estat de Benestar que
implementi accions, programes i estratègies,
a fi d'aconseguir que les persones els
gaudeixin de manera efectiva.
15. Segona generació de drets
0 Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció
dels drets econòmics, socials i culturals.
0 Tota persona té dret al treball en condicions equitatives i
satisfactòries.
0 Tota persona té dret a formar sindicats per a la defensa dels
seus interessos (llibertat sindical).
0 Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri
a ella i a la seva família la salut, alimentació, vestit, habitatge,
assistència mèdica i els serveis socials necessaris.
0 Tota persona té dret a la salut física i mental.
0 Durant la maternitat i la infància tota persona té dret a cures i
assistència especials.
0 Tota persona té dret a l'educació en les seves diverses
modalitats.
0 L'educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta.
Es configura l’ESTAT SOCIAL
16. Documents internacionals de referència
ONU: En el context del final de
la Segona guerra mundial
0 Declaració Universal de Drets
Humans, 1948
0 Dues convencions, 1966:
0 Pacte Internacional
relatiu als Drets civils i
polítics
0 Pacte Internacional
relatiu als Drets
econòmics, socials i
culturals.Eleanor Roosvelt, 1948
Carta Internacional dels Drets Humans
17. Tercera generació de drets
0 La tercera generació de drets,
sorgida en els anys 80, es vincula
amb els valors de la solidaritat i la
sostenibilitat.
0 Els unifica la seva incidència en el
context d’un món globalitzat, per la
qual cosa precisen per a la seva
realització una sèrie d'esforços i
cooperacions a nivell planetari.
18. Tercera generació de drets
0 Entre uns altres, destaquen els relacionats
amb:
0 L’autodeterminació dels pobles
0 L'ús dels avenços de les ciències i la tecnologia
(bioètica, tecnoètica).
0 El medi ambient (ecoètica).
0 El desenvolupament sostenible.
0 El dret a la pau.
19. La investigació clínica i els
principis ètics
Pilars de referència de tota investigació:
0 Salvaguardar la dignitat de la persona i protegir la
seva integritat psicofísica
0 Contemplar una sèrie de normes eticocientífiques
en l’experimentació humana (i animal)
0 Establir Comitès independents i aliens al grup
investigador per a l’avaluació ètica, control i
seguiment del projecte desenvolupat.
21. La investigació clínica i els
principis ètics
Documents de referència de la investigació clínica:
0 Codi de Nuremberg (1947) 10 principis
0 Declaració d’Hèlsinki, 1964
0 Informe Belmont, 1978
Aplicacions a Espanya
0 Ley del Medicamento, 1990
0 Real Decreto 561/1993 sobre la Regulación de los
Ensayos Clínicos
22. La investigació clínica i els
principis ètics
Codi de Nuremberg (1947):
0 La condemna als inculpats nazis per
experimentació amb humans es va basar en
crims de guerra i crims contra la humanitat.
0 Els jutges van articular una sèrie de 10 principis
que es van incloure com a part de la sentència i
constitueixen la base de tots els codis ètics
posteriors.
0 Aspectes no contemplats:
0 Inclusió de persones amb limitacions per a donar
el seu consentiment voluntari
0 Avaluació independent: els científics han
d’ autoregular-se
23. Els 10 principis del Codi de
Nuremberg, 1947
0 A l'abril de 1947, el Dr. Leo Alexander va sotmetre a consideració del
Consell per als Crims de Guerra sis punts que definien la investigació
mèdica legítima. El veredicte del judici va adoptar aquests punts i en va
afegir quatre més. Aquests deu punts són els que constitueixen el Codi de
Nuremberg.
0 Entre ells, s'inclou:
0 el consentiment voluntari (voluntary consent)*
0 l'absència de coerció
0 l'experimentació científica fonamentada
0 la beneficència de l'experiment per als subjectes humans involucrats.
El codi ne Nuremberg fou corroborat per l’Associació mèdica mundial el
1948 en la Declaració de Gènova sobre el deures dels professional de la
medicina.
- - - - - - -
*1957, es generalitza l’expressió informed consent
24. El codi de Nuremberg
1. És absolutament essencial el consentiment voluntari del subjecte humà. Això
significa que la persona implicada ha de tenir capacitat legal per donar consentiment;
la seva situació ha de ser tal que pugui ser capaç d'exercir una elecció lliure, sense
intervenció de qualsevol element de força, frau, engany, coacció o altra forma de
constrenyiment o coerció; ha de tenir suficient coneixement i comprensió dels
elements implicats que la capacitin per prendre una decisió raonable i il·lustrada.
Aquest últim element requereix que abans que el subjecte d'experimentació accepti
una decisió afirmativa, ha de conèixer la naturalesa, durada i fins de l'experiment, el
mètode i els mitjans amb els quals serà realitzat; tots els inconvenients i riscos que
poden ser esperats raonablement i els efectes sobre la seva salut i persona que poden
possiblement originar-se de la seva participació en l'experiment. El deure i la
responsabilitat per a assegurar-se de la qualitat del consentiment resideixen en cada
individu que iniciï, dirigeixi o estigui implicat en l'experiment. És un deure i
responsabilitat personals que no poden ser delegats impunement.
2. L'experiment ha de ser tal que doni resultats profitosos per al benefici de la
societat, no sigui obtenible per altres mètodes o mitjans i no ha de ser de naturalesa
aleatòria o innecessària.
3. L'experiment ha de ser projectat i basat sobre els resultats d‘experimentació
animal i d'un coneixement de la història natural de la malaltia o d'altres estudis, de tal
forma que els resultats previs justificaran la realització de l'experiment.
4. L'experiment ha de ser realitzat de tal forma que s'eviti tot sofriment físic i mental
innecessari i tot dany.
5. No ha de realitzar-se cap experiment quan existeixi una raó a priori que porti a
creure que en pugui sobrevenir mort o dany que dugui a una incapacitació,
excepte, potser, en aquells experiments en què els experimentadors serveixen també
com subjectes.
25. El codi de Nuremberg
6. El grau de risc no ha d'excedir mai el determinat per la
importància humanitària del problema que ha de ser resolt
amb l'experiment.
7. Han de realitzar-se els passos escaients per a protegir al
subjecte d'experimentació contra possibilitats, fins i tot
remotes, de dany, incapacitació o mort.
8. L'experiment ha de ser realitzat únicament per persones
científicament qualificades. Ha d'exigir-se a través de totes les
etapes de l'experiment el major grau d'experiència (perícia) i
cura en aquells que realitzen o estan implicats en aquest
experiment.
9. Durant el curs de l'experiment el subjecte humà ha d'estar en
llibertat d'interrompre'l si ha arribat a un estat físic o mental
que la continuació de l'experiment li sembli impossible.
10. Durant el curs de l'experiment, el científic responsable ha
d'estar preparat per acabar-lo en qualsevol fase, si té una raó
per a creure amb tota probabilitat, en exercici de la bona fe, que
es requereix d'ell una destresa major i un judici curós de manera
que una continuació de l'experiment portarà probablement com
resultat dany, discapacitat o mort del subjecte d'experimentació.
27. La investigació clínica i els
principis ètics
DECLARACIÓ D’HÈLSINKI, 1964
El 1962 varen néixer nadons amb malformacions congènites,
principalment la manca d’alguna o de totes les extremitats, degut a
l’efecte de la talidomida, fàrmac indicat a les gestants per prevenir les
nàusees i els vòmits de l’embaràs. La majoria de les gestants
ignorava que era un medicament en fase experimental i que encara
no havia estat aprovat per la Food and Drug Administration.
0 L’Associació Mèdica Mundial, en la seva reunió celebrada a Hèlsinki
l’any 1964, va aprovar una declaració amb les normes que cal
seguir per tal de realitzar una recerca acceptable moralment.
28. La declaració ha estat revisada 6 vegades i la darrera versió data de 2008.
La investigació clínica i els
principis ètics
DECLARACIÓ D’HÈLSINKI, 1964
0 És una norma mundial per al personal mèdic que fa investigació amb
éssers humans.
0 En molts aspectes és una reinterpretació del codi de Nuremberg.
0 Les editorials de publicacions científiques EXIGEIXEN des d’aleshores
que la investigació hagi estat realitzada segons aquesta declaració " en cas
contrari NO ES PUBLICARIA .
0 Es va donar inici a la formació dels Comitès d’Ètica Assistencial (CEA).
0 Aquesta declaració va provocar reaccions per part de la professió mèdica.
- - - - - -
England Journal of Medicine publica: “Ètica i investigació clínica”(1966). Al voltant d'un 12% dels articles publicats
el1964 en una important revista científica empraven procediments renyits amb l'ètica
29. La investigació clínica i els
principis ètics
Orígens de l’Informe BELMONT, 1979
0 El 1966, H. K. Beecher publicava un article a The New England
Journal of Medicine* en què informava sobre 22 investigacions que
no respectaven les normes de la Declaració d’Hèlsinki.
0 Un dels experiments més frapants consistia en la inoculació del
virus de l’hepatitis a nens ingressats en residències per a
discapacitats mentals.
- - - - - - - -
*Beecher HK. Ethics and clinical research. N Engl J Med 1966;274:1354-60.
30. La investigació clínica i els
principis ètics
Orígens de l’Informe BELMONT, 1979
0 El Congrès d’EUA va crear el 1974 la National
Comission per a la protecció de subjectes humans de la
recerca biomèdica i del comportament. (for Protection
of Human Subjects of Biomedical and Behaviour
Research). Presidida pel Dr. Ryan, director mèdic del
Boston Hospital for Women, entre els seus membres hi
havia juristes, psicòlegs, teòlegs, filòsofs i líders
socials.
31. La investigació clínica i els
principis ètics
Orígens de l’Informe BELMONT, 1979
0 L’experiència i el resultat de les activitats de la comissió van dur alguns
dels seus membres i col·laboradors com Tom Beauchamp, Albert
Jonsen i Stephen Toulmin, filòsofs i professors d’ètica, a reflexionar
sobre els dilemes morals de la pràctica clínica. Aquests exercicis
d’ètica aplicada, partint de les tradicions ètiques
0 deontològiques o principialistes –Kant- i
0 conseqüencialistes o utilitaristes – J.S. Mill-,
van donar lloc a sengles textos considerats com referents fonamentals en
la consolidació i divulgació de la bioètica com a disciplina acadèmica i
referent per als posteriors codis ètics.
32. Teories Ètiques
no cognitives
intuïcionismeemotivisme
cognitives
Ètica Heterònoma
Teleològica
Conseqüencialisme
Ètica Autònoma
Deontològica
Principialisme
-Hume
-Ayer
-Moore
Eudemonisme (Aristòtil)
Hedonisme (Epicur)
Utilitarisme (J. Stuart Mill, Singer)
-Formalisme
Kantià
-Rawls
Teories Ètiques, segons l’origen dels valors
33. La investigació clínica i els
principis ètics
Informe BELMONT, 1979
0 L’experiència i el resultat de les activitats de la Comissió van dur a
la publicació d’un informe que ha estat i és , encara un referent de
l’esforç de la comunitat científic per a analitzar els problemes a que
s’enfronten les investigacions científiques.
The Belmont Report (1979)
34. La investigació clínica i els
principis ètics
Informe BELMONT, 1979
0 Conté les conclusions de la Comissió sobre els experiments amb
éssers humans atenent totes les consideracions ètiques i de drets
humans.
0 És el primer document en què s’identifica el principi ètic del
respecte a les persones; això vol dir que tots els individus han de
ser tractats com agents autònoms i que tota persona amb
l’autonomia disminuïda té dret a la protecció.
35. La investigació clínica i els
principis ètics
Informe BELMONT, 1979
0 És la forma més enèrgica de protecció per als éssers humans que
participen en una investigació.
0 Es basa en els principis ètics de:
0 Autonomia
0 Beneficència - No maleficència*
0 Justícia
- - - - - -
A l’informe es consideren com dues expressions d’un mateix principi, tal que les dues cares d’una moneda.
Tanmateix en la pràctica, suposen dos principis amb grau diferent d’exigència moral.
36. Els codis en antropologia
En aquest context s’emmarca la reflexió
d’altres col·lectius d’investigadors amb
humans en els diferents camps de la
sociologia, la psicologia o l’antropologia
(AAA):
38. Principis ètics
0 Van sorgir a partir de la
reflexió bioètica i
mantenen uns criteris
comuns, salvant les
diferències d’aplicació, en
altres àmbits
d’investigació.
Beneficència
Justícia
No
maleficència
Autonomia
Tom Beauchamp y James Childress
Kennedy Institute of Ethics. Washington. Principles of Biomedical Ethics. 1979
39. No maleficència
0 El principi de No maleficència deriva del vell
aforisme hipocràtic -primum non nocere-
0 Aquest principi exigeix
0 no augmentar el mal dels qui ja estan malament
0 ni crear un mal nou.
El mal és el que ningú voldria per a si mateix i tampoc
desitjaria, en coherència, la seva universalització (No
facis als altres allò que no vulguis per a tu).
41. Beneficència
0 Aquest principi exigeix activament (a diferència de
l’anterior) l'obtenció del m{xim benefici per al màxim
nombre de persones, comptant, amb el principi de justícia,
amb l’opinió de les persones o grups implicats sobre
què és el bé màxim. La consideració d'aquest principi ha
de ser posterior a la del principi de no maleficència, ja que
un bé moral imposat ni és un bé, per no ésser volgut, ni és
moral, per ésser imposat coactivament.
0 Aquest principi, en la seva aplicació, depèn del marc polític
i social sobre el qual s’actua i, per això, cal relacionar-lo
amb:
0 el principi d’autonomia, i
0 el principi de justícia
42. Beneficència
0 Exemple de l’etnògraf urb{ J. Spradley al
Centre de Tractament de l’alcoholisme (Seattle)
0 En funció dels criteris de justícia i beneficència es
va difondre a l’opinió pública a través de la premsa
(mitjà que permetia major divulgació que un estudi
científic) les condicions de vida dels presos,
mostrant així l’inconvenient, contra l’opinió general,
que la condemna d’excarceració podia ajudar a la
recuperació d’alcohòlics. ( principi de
beneficència)
43. Autonomia
0 Es funda en la llibertat de decisió dels individus
capacitats. Així els requisits d’un acte autònom són:
0 Consciència de l’acció, ja que està capacitat i és competent
per comprendre el que la seva acció pot comportar.
0 Intencionalitat, atès que es deriva de la lliure voluntat del
subjecte
0 Absència de coacció, no es troba determinat per tercers.
44. Autonomia i
consentiment informat
(informed consent)
0 És una ampliació del principi d’autonomia.
0 S'utilitza com a fórmula per a sol·licitar permís a persones
exposades a actes mèdics o de recerca científica, respectant
la dignitat individual, i sempre després de l’an{lisi de la
informació rebuda sobre riscos i conseqüències de la seva
decisió. Condicions:
0 Exposició prèvia de la informació
0 Competència per a comprendre i decidir
0 Comprensió efectiva de la informació rebuda
0 Voluntarietat de la decisió
0 Consentiment efectiu o autorització
45. Autonomia i
consentiment informat
0 Interpretacions:
0 Paternalista: on l’investigador és
una autoritat per a l’investigat.
0 Contractual: on investigador i
investigat mantenen interessos
enfrontats.
0 Fiduciària: on es dóna una relació
de confiança que suposa deures
per ambdues parts.
No maleficència
Beneficència
Justícia
Autonomia
47. Justícia
Les condicions bàsiques per a una decisió justa són:
0 Informar les persones afectades.
0 Comptar amb el consentiment d’afectats en condicions
d'informació i simetria.
0 Considerar les persones afectades en condicions
d’igualtat.
0 Tractar els afectats com a éssers iguals en dignitat i en
relacions de reciprocitat, atenent però a les seves
diferències (no seguint el criteri del «llit de Procrustes»).
48. Justícia
Diferents teories de la justícia:
0Utilitarisme (J. Bentham – J.S. Mill – P.
Singer/ s. XIX-XX)
0Liberalisme individualista americà (R.
Nozick / s. XX)
0Marxisme (s. XIX-XX)
0Igualitarisme (J. Rawls / s. XX)
50. “Nature has placed mankind under the
governance of two sovereign masters,
pain and pleasure”
Jeremy Bentham
“Actions are right in proportion as they
tend to promote happiness; wrong as
they tend to produce the reverse of
happiness”
John Stuart Mill
51. Utilitarisme
0 La formulació milliana del principi
d´utilitat “La major felicitat per al
major nombre de persones”.
0 Per tant, la regla directiva que ha de
seguir la conducta humana es basa en el
principi de maximització del benestar
col·lectiu respecte del privat.
John S. Mill
1806-1873
52. Utilitarisme
0 Per a la tradició utilitarista hi ha tres elements que
hom podria considerar bàsics a l'hora de
determinar la moralitat o no d'un acte (o "d'una
regla", en la versió de Mill):
1. L'element conseqüencialista: segons el qual, la
rectitud d'un acte està més o menys lligada a la
producció de bones conseqüències.
2. L'element distributiu: segons el qual allò que
determina la rectitud d'un acte són les bones
conseqüències que afecten a tothom i no només a
l'agent
3. L'element maximitzador: segons el qual tots els
agents morals aspiren a maximitzar allò que en el
seu model de moralitat apareix com a
intrínsecament bo.
John S. Mill
1806-1873
53. Liberalisme i utilitarisme
Liberalisme (“Sobre la llibertat”) Utilitarisme (“L´utilitarisme”)
Preferència de la felicitat individual Maximització de la felicitat col·lectiva
Abstenir-se de fer el mal (respecte) És un «deure» ètic procurar el bé
(altruisme)
Moral individualista Moral col·lectivista
El bé suprem és el bé individual, el que
cadascú busca amb l’única limitació de
no interferir o perjudicar els altres béns
individuals.
El propi bé particular ha d’estar
subordinat al bé general, no pot anar en
contra perquè això significaria restar o
minvar el bé general del grup.
54. Utilitarisme
0 Peter Singer (Melbourne, 1946) és
actualment el filòsof moral més popular en el
món anglosaxó.
0 Es dedica fonamentalment a l'ètica
aplicada: un camp que tracta de posar les
anàlisis teòriques a l'abast dels experts i del
públic de consumidors i usuaris. En ètica
aplicada es pretén trobar alguna mena de
criteri moral que sigui capaç de generar
consens a tres bandes:
0 entre professionals d'una disciplina
0 usuaris d'una tecnologia
0 la societat en general.
Peter Singer
(1946)
55. Utilitarisme
0 A l'antologia UNA VIDA ÈTICA, recull també la definició,
deguda a James Rachels segons la qual, persona és qui
pot tenir una vida "biogràfica" i no només una vida
"biològica" (p.366). I matisant més, plantejant les
dificultats d'establir una línia divisòria entre els animals
que senten i els que no, Singer va proposar que allò
específicament humà seria posseir i desenvolupar
aquestes cinc característiques:
1. Raó, en el sentit filosòfic habitual de «capacitat per a
raonar»
2. Autonomia, és a dir, capacitat d'autodesenvolupament
3. Consciència del propi jo
4. Llenguatge, amb un grau elevat de coneixement
abstracte
5. Sentit moral / sentit de la justícia, seguint la posició
de Rawls amb la idea recíproca de complir el deure i
sentir el deure de complir.
Peter Singer
(1946)
57. Crítica al principi maximitzador
del benestar general
Crítica de John Rawls a l´utilitarisme:
0 Per a Rawls, l´utilitarisme es pot contemplar
com una transposició al pla col·lectiu d´allò que
l´individu fa per maximitzar el seu benestar
personal, escollint de vegades patir un dolor o
fer un sacrifici per obtenir un benefici o evitar
un dany més gran. Això mateix aplicat a l´àmbit
social suposa que algunes persones han de
suportar uns mals que beneficien al bé del
grup.
John Rawls
1921-2002
58. Liberalisme individualista
americà:
Robert Nozick (1938)
0 Professor a Harvard
0 Autor del clàssic Anarquia, Estat i Utopia (1974) que vol
refutar les tesis de Rawls.
0 Escrits posteriors:
0 Philosophical Explanations (1981),
0 The Nature of Racionality (1993),
0 Socratic Puzzles (1997)
0 “Whay Do Intellectuals Oppose Capitalism?” (1996)
59. Liberalisme
individualista americà:
La tradició liberal il·lustrada per Nozick (hereu del
liberalisme)defensa:
0 el principi del caràcter inviolable i exclusiu dels
drets de l'individu
0 fa reposar la llibertat sobre la propietat,
començant a comptar amb la propietat del cos i
l'esperit.
0 crítica radical de l'Estat que viola els drets
fonamentals dels ciutadans ja que no els demana
la seva autorització prèvia.
0 el liberal seria, doncs, "un anarquista que defensa
la propietat privada".
60. Nozik pretén anar més enll{ d’un estat de natura an{rquic
i propugna un “estat mínim” en forma d’agència est{tica
de seguretat comuna.
0 És un pensador deontològic i antiutilitarista.
0 Tot considerant que per naturalesa només hi ha
“individus diferents”, cadascú “amb la seva vida pròpia”
i que cada qual pretén conservar i donar sentit a la
pròpia vida (l’única que tenim), proposa “contractes
secundaris”, d’inspiració kantiana que obliguen els
individus a respectar-se mútuament com a fins en si.
0 Cap individu no pot ser utilitzat o sacrificat per a la
realització d’altres fins sense el seu consentiment.
Ningú no pot ser tractat com un mitjà al servei de
cap finalitat, ni que sigui d’utilitat social.
Liberalisme
individualista americà:
61. Liberalisme
individualista americà:
0 La llibertat sense restriccions és
necessàriament bona i totes les restriccions
imposades pels altres són necessàriament
dolentes, excepte quan són inevitables per
prevenir la imposició de restriccions més grans.
0 Per tant, cada individu té un dret inviolable de
propietat sobre ell mateix i sobre les seves
obres –i de legítima defensa. La seva màxima és:
0 «De cadascú com el triïn i a cadascú com sigui triat»
0 Introdueix una concepció procedimental de la
justícia: “tota cosa que neix d’una situació justa,
a la qual s’ha arribat per procediments justos és,
en ella mateixa, justa”.
62. Liberalisme
individualista americà:
0 Nozik proposa que els individus s’organitzin en “agències de
protecció mútua” que, per efecte de la concurrència en el mercat,
es federarien fins arribar a una “agència dominant”. Tindria la
forma d’un Estat mínim (privat) que oferiria protecció als
membres, compensacions als afectats per alguna decisió i un cert
nivell de redistribució.
0 Tractant-nos amb respecte i respectant els nostres drets [L’estat
mínim] ens permet, individualment, o amb aquells que triem,
escollir la nostra vida i realitzar els nostres desigs i la nostra
concepció de nosaltres mateixos (...) ajudats per la cooperació
voluntària d’altres individus que posseeixen la mateixa dignitat.
0 Un estat que no sigui “mínim” significa una “violació del dret de
gents”; un estat que imposa una redistribució per reduir les
desigualtats socials, en realitat s’est{ “apropiant de les accions” de
certs individus per beneficiar-ne d’altres, que esdevenen
“propietaris parcials” dels primers, sotmesos a l’equivalent d’un
“sistema de treballs forçats”.
63. Liberalisme
individualista americà:
Resum:
0 Dret a la llibertat sobre el propi cos (autopropietat)
(3 límits)
0 No acceptació de l’esclavitud
0 Acceptació del paternalisme amb infants
0 Intolerància amb els que no respecten les llibertats
0 Principi de transferència justa
0 Es fonamenta en la llibertat de mercat, regida pel
respecte a la propietat privada.
0 Principi d’apropiació origin{ria
0 Justificació d’un Estat mínim que garanteixi els
drets de propietat
64. Marxisme
0 El marxisme és la doctrina elaborada per K. MARX i F. Engels
0 Obres més destacables per la seva trascendència:
65. Marxisme
0 La filosofia de Marx és una filosofia
“materialista” en oposició a
l’”idealisme” de Hegel. Aquest
pensava que la “idea” era el motor
de la història. Marx, al contrari,
pensa que aquest motor és
l’economia, allò material: la base
de tota societat és la manera de
procurar-se el seu substrat
material, és a dir, les relacions de
producció. Les forces que
influeixen en la configuració de les
diferents societats són, per tant, les
materials. La forma en què això
succeeix és “dialèctica”. (Veure text
següent)
Marx inverteix Hegel, vinyeta de D. Palmer (Looking at
Philosophy, 1988).
A la Ideologia alemanya, Marx defineix
les relacions entre la seva interpretació
materialista de la història i l’idealista de
Hegel en termes d’inversió. Hegel,
encara que va situar correctament la
dialèctica com el procés del
desenvolupament històric, va invertir
incorrectament els termes, considerant
l’esperit absolut el motor de l’esdevenir
històric, enlloc de les relacions de
producció econòmica.
66. Discurs d’Engels davant la tomba de
Marx
0 «Així com Darwin va descobrir la llei del desenvolupament de la
naturalesa orgànica, Marx va descobrir la llei del
desenvolupament de la història humana: el fet, tan senzill, però
ocult sota la malesa ideològica, que l’home necessita, en primer
lloc, menjar, beure, tenir un sostre i vestir-se abans de poder fer
política, ciència, art, religió, etc.; que, per tant, la producció dels
mitjans de vida immediats, materials i, en conseqüència, la
corresponent fase econòmica de desenvolupament d’un poble o
d’una època és la base a partir de la qual s’han desenvolupat les
institucions polítiques, les concepcions jurídiques, les idees
artístiques i, fins i tot, les idees religioses dels homes, i en relació
a la qual s’han d’explicar, i no a l’inrevés, com fins ara s’havia
estat fent. Però no va ser això nomes. Marx va descobrir també la
llei específica que mou l’actual mode de producció capitalista i la
societat burgesa creada per ell. El descobriment de la plusvàlua
va il·luminar de sobte aquests problemes, mentre que totes les
investigacions anteriors, tant les dels economistes burgesos com
les dels crítics socialistes, havien mantingut entre tenebres.»
67. De l’ aportació teòrica del socialisme científic o
marxisme destaquen tres idees principals que no es
poden deslligar
La conquesta del proletariat del poder polític
(revolució proletària), i establiment de la societat
comunista sense classes socials (projecte políticosocial)
El materialisme
històric i la lliuta
de classes com
motor de la
història (anàlisi
històrica)
La crítica de
l’economia capitalista i
la determinació de la
causa de l’explotació
obrera: la plusvàlua
(anàlisi econòmica)
68. Marxisme
“Tota la història de la societat humana, fins avui, és una
història de lluita de classes. Amos i esclaus, patricis i
plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en
una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats,
obstinats en una lluita ininterrompuda, de vegades
oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que
condueix en cada etapa a la transformació
revolucion{ria de tot el règim social o a l’extermini de
les dues classes bel·ligerants. “
K.Marx i F.Engels, Manifest comunista (1848)
La lluita de classes
69. És el marxisme una teoria ètica?
Marxisme
0 El marxisme és una crítica i no una justificació de l’existent. Antonio
Labriola (1843-1904), el fundador del marxisme italià va dir:
0 Allò que els ideòlegs del socialisme anomenen el mal, allò contra el que
combat el bé, no és una negació abstracta, ans un sistema dur i fort de
coses reals: és la misèria organitzada per produir riquesa. Ara bé, els
materialistes de la història són tan poc tendres de cor com per afirmar que
en aquest mal troben precisament la molla del pervindre, és a dir, que la
troben en la rebel·lió dels oprimits i no en la bondat dels opressors (Carta
VIII).
0 En l’obra de Marx, doncs, no hi ha una moral de la compassió sinó de la
comprensió i no hi ha una moral de la justificació sinó de l’acció.
0 El marxisme no és «amoral» sinó una «moral de classe» que
concep el món com una realitat concreta que ha de ser
transformada fins a realitzar de debò per a tothom –i no
en la teoria, o només per a alguns- el trilogi de la revolució
francesa que és "llibertat/igualtat/fraternitat".
70. Marxisme
“Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món
de diverses formes, però del que es tracta és de
transformar-lo".
Tesis sobre Feuerbach
Karl Marx
71. És el marxisme una teoria ètica?
Marxisme
0 Marx va fer algunes aportacions morals de primer
ordre:
0 L’ètica és considerada com a una filosofia de la praxi,
és a dir, com una crítica del concret. La "veritat" o la
"justícia" només existeixen encarnades en situacions
històriques concretes i és allí on cal discutir-les.
0 Crítica del poder com eina de classe.
0 Les relacions humanes no són neutrals ni privades sinó
que estan determinades pel fet primari del poder.
0 Les lleis no són neutrals ni objectives, sinó instruments de
classe, al servei d’interessos de la classe dominant.
72. És el marxisme una teoria ètica?
Marxisme
0 Marx és un humanista:
0 Perquè assumeix que la tècnica és una obra humana, és
una acció transformadora de la natura. L’home
marxià no prové de la natura sinó que la transforma
mitjançant el treball. Treballar és el que primàriament
ens humanitza.
0 Perquè situa l’acció política com a eix vertebrador de
l’acció. L’ésser hum{ no és un resultat del procés de la
història sinó el protagonista social.
0 Perquè considera que l’alliberament de l’ésser humà
(la revolució) no és un problema d’estructures
abstractes sinó de polítiques concretes.
73. Igualitarisme (John Rawls)
0 «Teoria de la justícia» de John Rawls va
aparèixer el 1972 i va tenir una segona edició
revisada el 1999.
0 Els seus arguments han estat la més influent
font teòrica en filosofia social i en filosofia
del dret de la segona meitat del segle XX.
0 Encara avui, malgrat les crítiques
comunitaristes, republicanes, neoliberals i
neoutilitaristas, el llibre de Rawls és un text de
referència ineludible a l'hora de parlar sobre
temes com "societat justa", "llibertats", "formes
racionals d'igualitarisme.
74. Igualitarisme (John Rawls)
Què és la Justícia?
0 En les seves pròpies paraules:
«La justícia és la primera virtut de les institucions socials,
com la veritat ho és dels sistemes de pensament».
0 Està sempre per sobre de qualsevol argumentació basada en
l'eficiència o en el benestar. O el que és el mateix: «els drets
assegurats per la justícia no estan subjectes a regatejos
polítics, ni al càlcul dels interessos socials». D'aquí la seva
oposició al utilitarisme. Rawls afegeix que:
0 «... la justícia és la virtut de la pràctica allà on hi ha
interessos competitius on les persones se senten facultades
per a fer valer els seus drets unes enfront d'altres ».
75. La Teoria de la Justícia de J. Rawls.
Concepció General de la Justícia
“Todos los bienes primarios [«Primary goods»] sociales – libertad y oportunidad ,
ingresos y riqueza, y los fundamentos del a propia estima – tienen que distribuirse de
modo igual a menos que una distribución desigual de uno de estos bienes o de todos de
ellos resulte ventajosa para los menos favorecidos” TJ; 1971; 303
2n principi:
Principi de la
diferència
[«difference principle»]
Les desigualtats econòmiques i socials
han d’estructurar-se de forma que
redundin en:
A) major benefici dels menys
afavorits, d’acord amb un principi
d’estalvi just.
B) A més els càrrecs i les funcions
han de ser assequibles a tothom,
sota condicions de justa igualtat
d’oportunitats.
Aquesta concepció general s’ordena d’acord amb amb tres principis:
1r principi d’equitat
[«fairness principle»] :
Cada persona ha de tenir
un dret igual al més ampli
sistema de llibertats
bàsiques, compatible amb
un sistema similar de
llibertats per a tots.
3r PRINCIPI:
Normes de prioritat:
1.- Prioritat de la llibertat
2.- Prioritat de la justícia sobre
l’eficàcia i el benestar
76. DOS ARGUMENTS PRINCIPALS ASSENYALA
RAWLS
PER DEFENSAR ELS PRINCIPIS DE JUSTÍCIA
L’IDEAL DE LA
IGUALTAT DE’OPORTUNITATS
ARGUMENT BASAT EN
EL CONTRACTE SOCIAL
S'accepta que les desigualtats d'ingressos, prestigi,
etc, estan justificades si va haver una igualtat
d'oportunitats, és a dir, ningú va resultar desfavorit en
raó de raça, sexe o procedència social. En aquest cas,
l'èxit serà resultat de les seves eleccions i esforços.
L'èxit resultarà guanyat i no simplement assignat. Per
tant, en una societat amb igualtat d'oportunitats,
els ingressos desiguals són equitatius ja que l'èxit
és merescut, guanyat.
“La idea directriz es que los principios de
justicia para la estructura básica de las
sociedad son el objeto de un acuerdo
original . Son los principios que las
personas libres y racionales interesadas
en promover sus propios intereses
aceptarían en una posición original
[«original position»] de igualdad como
definitorios de los términos
fundamentales de su asociación” TJ; 28
El problema està en determinar ¿què és
allò necessari per assegurar una igualtat
d’oportunitats equitativa?
77. Igualitarisme
0 POSICIÓ ORIGINAL [«original position»]: Situació
fictícia, purament hipotètica, d'igualtat entre individus
racionals situats sota el vel de la ignorància [«veil of
ignorance»], que han de triar els principis bàsics
d'organització d'una societat de la que ells haurien de
ser membres. Aquesta situació es caracteritza d'una
manera que incorpora les exigències d'una elecció
moralment significativa dels principis d'una societat
racionalment acceptable. Rawls dedica al seu estudi el
cap. 3r de la TEORIA DE LA JUSTÍCIA.
78. Igualitarisme
Vel de la ignorància [«veil of ignorance»]
0 Seguint l'economista William Vickerey i la "teoria de jocs" de John Hersany, Rawls
apel.la un instrument analític per caracteritzar la ignorància parcial suposada dels
agents en una situació d'elecció de preferències.
0 Es tracta d'un "experiment mental", purament teòric, mitjançant el qual es tracta
d'impedir que els individus busquin avantatges per a si mateixos. Tal com el
presenta Rawls en el cap. 3r de TEORIA DE LA JUSTÍCIA:
0 «[les parts] No saben com les diverses alternatives afectaran els seus propis casos
particulars, veient així obligades a avaluar els principis únicament sobre la base de
consideracions generals».
0 Situats sota el vel d'ignorància, els individus ignoren les característiques de la seva
societat i circumstàncies com ara la situació econòmica i social, la cultura, etc., Per
ignorar, fins i tot desconeixen a quina classe social pertanyen, la seva bona o mala
fortuna, el seu sexe i les seves aptituds naturals (intel·ligència, força ...). Els individus
ignorarien també quina és la seva concepció del bé o les particularitats del pla de vida
que pretenen executar i les seves característiques psicològiques particulars.
0 Seria justa, segons Rawls aquella decisió que els individus prendrien considerant-
la millor per a ells en les condicions del «vel d'ignorància».
0 Aquesta teoria ha estat objecte de grans controvèrsies doncs, en la realitat social, els
individus no prenen les seves decisions en circumstàncies ni tan sols aproximades a
les del vel d'ignorància, sinó sent conscients de les seves condicions particulars (nivell
de renda, comunitat a la qual pertanyen, etc.) i intentant maximitzar-les.
80. Igualitarisme
És, doncs, evident que en aquestes circumstàncies les
persones elegirien BÉNS PRIMARIS [«Primary goods»].
0 En la primera versió de TEORIA DE LA JUSTÍCIA, són els béns
que es poden suposar desitjables per a tot ésser humà racional,
siguin quins siguin els desitjos més particulars de tal ésser
humà.
0 En la segona edició de TEORIA DE LA JUSTÍCIA, finalment els
«béns primaris» són caracteritzats com aquells que les persones
necessiten, com a ciutadans lliures i iguals, i com a membres
plens d'una societat, capaços de col·laborar amb els altres. En la
segona edició de l'obra, els béns primaris s'identifiquen
clarament amb els mitjans per a la satisfacció de les
«necessitats» dels ciutadans,-necessitats que han de ser
clarament distingides respecte a les preferències i als desitjos.
81. Igualitarisme
SOCIETAT BEN ORDENADA [«well-ordered society»]:
Associació de persones organitzada de manera que afavoreixin els
interessos dels seus membres, regulada per una concepció pública de
la justícia que s'aplica d'una manera efectiva. En paraules de Rawls:
«Una societat està ben ordenada no només quan està dissenyada
per a promoure el bé dels seus membres, sinó quan està
efectivament regulada per una concepció de la justícia. Això vol
dir que es tracta d'una societat en què: 1 .- cadascú accepta i sap
que els altres accepten els mateixos principis de justícia, i 2 .- les
institucions socials bàsiques satisfan generalment aquests
principis i se sap generalment el que fan ».
El primer principi d'una societat ben ordenada és, doncs, la justícia
com a «co-creació» social; el segon, és kantià, exigeix la publicitat,
transparència i la reciprocitat. En certa manera tot el propòsit de
Rawls és oferir una síntesi de tots dos elements.
