7. Poema XXXIII I Sens lo desig de cosadeshonesta, d’onve dolor a tot enamorat, viscdoloritdesitjantseramat, e par-ho béque no us vulldeshonesta. Çoquejoambvósésvostreseny e los estats de vostravidacasta: molt no deman, car mondesig no basta sinó en çoquehonestatateny. II L’enteniment a vósamarm’empeny e no lo cosabvolerdeshonest: tira’m a vós un amigable gest, absentir prim qui estadespertadesdeny. Tantestàpres lo meuenteniment per molta part de vostreque li alta queemtolsentir e emfa la carnmalalta d’un taldormirqueperd lo sentiment. (…) VI Plena de seny, monentenimentferme En çoquemaiamador lo fermà E, sifallesc, veraamorfallirà. Mellor de tots hauré nom, si·mconferme.
