O slideshow foi denunciado.
Utilizamos seu perfil e dados de atividades no LinkedIn para personalizar e exibir anúncios mais relevantes. Altere suas preferências de anúncios quando desejar.

Tothom juga; tothom hi guanya

1.149 visualizações

Publicada em

Projecte d'escacs educatius: Tothom juga; tothom hi guanya. Marc teòric, presentació, justificació, objectius, continguts, competències, fitxes de treball...

Publicada em: Educação
  • Seja o primeiro a comentar

Tothom juga; tothom hi guanya

  1. 1. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 1 Tothom juga; tothom hi guanya Projecte d’escacs educatius Xavier Garcia Bou Juliol 2018
  2. 2. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 2 Índex Presentació i justificació …………………………………………….3 Marc teòric ……………………………………………………………...9 Treballde competènciesbàsiques…………………………….....19 Objectius generals…………………………………………………. 34 Relació de continguts ……………………………………………… 35 Relació dels continguts amb les competènciesal cicle inicial …. 38 Desenvolupamentdelprograma.Sessions.Activitats ………. 41 Fonts consultades…………………………………………………...45 Annex …………………………………………………………………..48
  3. 3. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 3 Presentació i justificació “L’educació primària ha de preparar els alumnes per donar respostesinnovadores en una societat canviant i en evolució constant. Els nens han d’aprendre a pensar i actuar de manera integrada, considerant les interconnexions i interrelacions entre els aprenentatges. S'ha de promoure,de manera transversal, l’adquisició d’hàbits i valors per resoldre problemas isituacions des de qualsevol de les àrees curriculars, s’ha de fomentar la iniciativa, la creativitat, l’esperit crític i el gust per aprendre, i s’ha de desenvoluparla capacitat de l’esforç i la cultura del treball.” Decret119/2015,de 23 de juny,ordenació dels ensenayaments de l’educació primària.
  4. 4. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 4 “El ajedrez, único deporte que se puede practicar por Internet, con 188 países afiliados a la FederaciónInternacional (FIDE), casa muy bien con algunas ideas fundamentales a la hora de renovar la educaciónen el siglo XXI.En menos de quince años, al menos la mitad de nuestros niños ejercerán profesionesque hoy no existen, utilizando tecnologíay resolviendo problemas que aún no existen. Los maestros tendrán que enseñar lo que no saben. El temor a que el progreso de las computadoras acabe con el ser humano dependeráde que sea éste quien tome las últimas decisionesy sepa interpretar el diluvio de datos que le dará la máquina. Todo ello requiere una educación que enseñe a pensar de manera muy flexible, adaptándose con rapidez a una realidad muy cambiante; y una gran capacidad para tomar decisionesrazonadas, profundas y rápidas. Los ajedrecistas tienen todos esos procesos automatizados, porque los realizan muchas veces en cada partida. …El ajedrez educativo encaja como un guante con muchos parámetros de la educación innovadora; por eso,los grandes gurús de Harvard lo incluyen en el ICOT.” Leontxo García
  5. 5. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 5 Els escacs ens permetconversar: amb nosaltres mateixos, amb un altre i amb unes altres persones.Ho fem mitjançant la seva “llengua”: és un sistemade signes universalment reglats, clarament definits i ordenats de manera abstracta de possibilitats combinatòries gairebé infinites. “Un juego de ajedrez es un diálogo, una conversación entre un jugador y su oponente. Cada movimiento del oponente puede contener amenazas o tropiezos, pero un jugador no se puede defender de las amenazas o tomar ventaja de los tropiezos si es que no se pregunta a sí mismo: ¿Que es lo que mi oponente va a hacer después de cada movida?” (Bruce A. Moon)
  6. 6. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 6 Aprendre una nova llengua afavoreix la possible adquisició d'altres llengües i millora les habilitats comunicatives i lingüístiques. Aprendre les normes dels escacs, aplicar-les correctement i entendre les seves possibilitats ens permet, sense potser adonar- nos, de moldejar i estructurar el nostre cervell i poder crear una arborificació de conexions neuronals, especialmenten les edats, les dels nostres infants, en les quals això és més factible. La introducció dels escacs a les escoles, amb programes ben estructurats i pensats, han demostrat una incidència notable en les millores competencials, tant a nivell matemàtic com lingüístic, així com a nivell emocional i social, en l'alumnat que els ha seguit. “Todo nuevo conocimiento se gana por conversación:observar es conversar con la realidad, trabajar en equipo es conversar con el otro, reflexionar es conversar con uno mismo,hacer crítica es conversar con la reflexión... Conversar es fácil de definir, pero difícil de practicar. Conversar es, sencillamente, escucharantes de hablar... ...Es el ajedrez,un juego que se plantea, ya desde su esencia, como una conversación entre dos colores que se odian (Borges 'dixit'): ahora hablan las blancas, ahora les toca a las negras. ¿Hay algo más suicida para un jugador de ajedrez que seguir el plan propio ignorando el plan del adversario?
  7. 7. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 7 Este juego-arte-ciencia estimulatodas las prestaciones cognitivas (análisis, combinación,concentración, estrategia y táctica, lógica, asunción de errores,paciencia, tesón…), pero su mayor mérito es sin duda el indesmayable ejercicio de la conversación.Solo por eso,el ajedrez deberíaseruna práctica natural en escuelas y cafeterías universitarias...” (Jorge Wagensberg) Els escacs estan presents en els centres educatius més prestigiosos,en alguns casos desde fa ja molts anys, Escola Montserrrat, per exemple;en d'altres desde fa menys, Escuela Gredos-SanDiego de Madrid, i en els congressosd'innovació educatiu i pedagògic més importants del món, com ara l'ICOT , tal i com recull l'article: http://deportes.elpais.com/deportes/2017/03/22/la_bitacora_de_leon txo/1490179217_496640.html En un nou currículum centrat més en competències que en continguts (aquests darrers han d'estaral servei dels primers), en una manera diferentd'enfocarl'ensenyament-aprenentatge i la seva avaluació, una programació d'escacs potser una eina molt eficaç i motivadora per a tothom, tal i com queda reflectiten el mateix article, que recordales paraules de Montserrat Payés, responsable del Servei d'Ordenació Curricular d'Infantil i de Primària del Departament d'Ensenyamentde la Generalitat de Catalunya. En les III Jornades d'escacsi educació que organitza la Universitat de Girona va posar com a exemple de treball competencialel que es fa amb els escacs i va indicar que, de tots els projectes que impulsa el Departament, aquest és el que, amb diferència, genera més satisfacció entre el professorat(80%). Potserper això Ensenyament ha creat un portal de recursos d'escacs: http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/curriculum/inf_pri/e scacs/projecte
  8. 8. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 8 Són molts els estudis que reconeixen els beneficis dela pràctica dels escacs en els més petits i els seus valors. Tanmateix es duen a terme moltes i molt variades experiències terapèutiques i socials en la població en general amb els escacs com a valuós eix. Aquests fets inqüestionables han portat a diferents instàncies institucionals i polítiques a instar, tant a nivell català, com espanyol i europeu, a introduïr els escacs en el marc educatiu de les escoles. Recordem-ho: ●21 de juliol de 2010: el Parlamentde Catalunya vainstar el Govern a declarar els escacs d’utilitat pública i a emprendre actuacions per a difondre’ls i fomentar-ne la pràctica entre la població catalana, especialmenten els àmbits de l’educació, lúdic i de la salut. ●15 de març de 2012: el ParlamentEuropeuva fer una declaració per escrit on demanava als Estats membres que donessin suport a la introducció del programa “Escacs a l’Escola” en els sistemes educatius dels Estats membres,així com assegurar un finançament suficient per a aquest programa ●11 de febrer de 2015: el Congrés de Diputats en ple, en un històric acord consensuat per tots els partits polítics perunanimitat, insta al Govern espanyol a implantar el programa “El ajedrez en el aula” en el sistema educatiu espanyol tal i com recomana el Parlament Europeu, basant-se en els nombrososestudis científics que recomanen la seva pràctica i l’èxit de la seva implementació en els centres on s’ha incorporat com a assignatura.
  9. 9. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 9 Marc teòric Fem una breu ressenya històrica d'alguns dels estudis que s'han fet sobre els escacs i els seus beneficis, a partir del Sumari de les investigacions dels Escacs en l'educació, de Robert Ferguson, document preparat per a la conferència de la Borough of Manhattan Community College de l'any 1995, prenent com a referent l'excel·lent traducció realitzada per Jorge Barón. Resumiré el document i n'obviaré alguns dels estudis -pocs-. Això sí, no ens podrem d'estar d'afegir-ne'n dos més al final de gran valor. Alfred Binet (1857-1911) Va dedicar gran part de la seva obra a l'estudi de la intel·ligència. Va ser el primer a crear un test per mesurar el quocient intel·lectual. Alfred Binet El 1894 va plantejar que la memòria visual era la qualitat principal determinant en el joc, però va comprovar que era una més dins del complex entramat cognitiu que intervè, entre d'altres, l'experiència i la creativitat. Posteriorment van seguir la seva línia d'investigació autors com Fine (1950) o de Groot (1960).
  10. 10. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 10 Sigmund Freud (1856-1939) La seva obra és una de les més influents del segle XX. Pare de la psicoanàlisi. Sigmund Freud Freud va citar el escacs i els comparà amb el mètode psicoanalític. No va fer pròpiament un estudi, coneixia prou bé el joc i el practicava, d'aquí que en la seva època, en la qual encara no estaven prou avançades les computadores afirmà que l'aprenentatge de totes dues activitats és similar: hi ha una teoria que permet inicialment entendre l'activitat com també donar-ne'n una explicació. En canvi cal molta pràctica i un estudi cas a cas per tal d'encertar plenament en tots els supòsits, de tal manera que, fins i tot, la teoria coneguda no ens els soluciona sempre.
  11. 11. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 11 Djakov, Petrovski i Rudik A partir de l'estudi de Grans Mestres d'escacs durant una competició a Moscou el 1925, van determinar cinc factors que incideixen en l'alt rendiment en el joc: - Memòria visual excepcional. - Poder combinatiu (associació d'idees). - Velocitat de càlcul. - Capacitat de concentració. - Pensament lògic. Aquest estudi tingué l'impacte de convertir els escacs en assignatura obligatòria en totes les escoles de l'antiga Unió Soviètica. Estudi al Zaire: "Escacs i aptituds" (dirigit per Albert Frank) Es realitzà durant el curs 1973-73 a l'Escola Uni-Protestant de Kisangani, al Zaire. Es van fer dos grups, un d'experimental i un de control, format cadascun d'ells per 46 estudiants d'humanitats entre els 16 i els 18 anys. En tots dos grups es van realitzar diferents tests (quatre, en concret). En el grup experimental s'impartí un curs obligatori d'escacs de 2 hores setmanals, amb la possiblitat de jugar després de les classes o bé durant les vacances. Es pretenia corroborar la hipòtesi de que els escacs desenvolupa alguna de les següents habilitats: - aptitud espacial - velocitat perceptiva - raonament - creativitat - intel·ligència general
  12. 12. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 12 Els resultats van deixar palès que en el joc intervè un bon grapat de capacitats, si bé totes les anteriors tenien la seva importància, van prendre especial rellevància les habilitats espacials, numèriques, administratiu-direccionals i organitzatives. Tanmateix i, per primera vegada, hi haguè constància de la influència no només numèrica sinó també verbal. Estudi "Escacs i desenvolupament cognitiu" (dirigit per Johan Christiaen) Es realitzà durant els cursos escolars 1974-76 en l' Assenede Municipal School de Gent, a Bèlgica. Es van fer dos grups de 20 alumnes cadascun de 5è grau (10 anys). El grup experimental va rebre 42 lliçons d'escacs d'una hora de durada. El grup de control no en va rebre. Es van passar diferents tests, entre d'altres els de Piaget per al desenvolupament cognitiu, doncs es pretenia comprovar si era posible accelerar la transció del nivell concret al nivell formal. Els resultats van mostrar diferències significatives entre els dos grups, a favor del que havia fet escacs, especialment en els nivells .0.1 i .0.5. Estudi "Desenvolupant el pensament crític i creatiu mitjançant els escacs" (Robert Fergusson) Es realitzà durant els cursos 1979-82 amb alumnes "mentalment dotats" del districte de Bradford (Nova York), de entre primer i tercer de secundària. Es van fer tres grups: un de tractament dels escacs; un de tractament de l'ordinador i, un altre, de tractaments no escaquístics combinats. Cada grup es reunia un cop per setmana durant 32 setmanes, emprant un total de entre 60 i 64 hores de l'activitat triada. Es van passr diferents tests. El grup d'escacs mostrà un increment en la puntuació percentual d'un 17,3% ( a nivell nacional els estudiants no mostren un increment en escala percentual). I, de manera sorprenent, resultats molt significatius respecte els altres dos grups en originalitat.
  13. 13. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 13 Projecte "Aprendiendo a pensar"(dirigit per Edelmira García de la Rosa) Es va dur a terme a Venezuela durant la dècada de 1980-90. El Ministerio para el Desarrollo de la Inteligència formà a 100.000 mestres per ensenyar habilitats de pensament i, en el projecte inicial, es treballà amb una mostra de 4.266 estudiants de 2n grau. Aquests van rebre les classes durant un curs escolar de manera sistemàtica i es van sotmetre a l'Escala d'intel·ligència Wechsler per a infants. Es confirmà un increment en el quoficient d'intel·ligència i s'observà resultats força interessants de transferència del pensament escaquístic a altres àrees d'estudi. Segons el prestigiós i influent psicòleg contemporani Skinner: "No hi ha cap dubte que aquest projecte serà considerat, en la seva totalitat, com un dels més grans experiments socials del segle" (Tudela, 1987). Donat l'èxit d'aquest estudi el programa s'anà ampliant gradualment a tot el país. Des del curs 1988-89 els escacs s'imparteixen a totes les escoles de Venezuela. Estudi a Moldàvia (dirigit per Nina Fiódorovna Talizina) Tingué lloc a Kishinov (actual Chisinau, capital del país) durant dos anys (començà el 1985). Els alumnes que van rebre classes d'escacs van millorar les seves notes en totes les matèries. Els professors van observar millores en: memòria, habilitats organitzatives i, en alguns casos, increment de la fantasia i la imaginació. "Programa d'escacs de les escoles de la ciutat de Nova York "Nychess" " (Faneuil Adams, Jr. i Bruce Pandolfini) S'inicià el 1986. S'enviava un instructor experimentat per establir un programa d'escacs i ajudaven els professors a desenvolupar un curs de manera periòdica. Els instructors disposaven de col·laboradors,
  14. 14. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 14 joves jugadors d'escacs de secundària i estudiants de l'escola local que destacaven en escacs. Més de 3.000 alumnes del centre de la ciutat de més de 100 escoles públiques hi van participar entre el 1986 i el 1990. A dia d'avui el programa té continuïtat com a font d'estímul per a joves en alguns dels seus barris més precaris. Christine Palm (1990) enumera nombroses fites del programa NYCHESS, entre d'altres: - millora de la confiança i l'autoestima - pensament racional - habilitats cognitives - habilitats comunicatives - reconeixement de patrons - millora de les notes (sobretot llengua i matemàtiques) - sentiment d'equip - concentració, tenacitat - responsabilitat i assumpció dels propis actes - descàrrega d'hostilitat de forma acceptable - motivació - entorn social acceptable de competitivitat per a les noies - integració, inclusió i sociabilització - empatia Estudi "L'efecte dels escacs en les Puntuacions de la Lectura: Informe del Segon Any del Programa d'escacs del Districte Nou" (Suart Margulies) S'avalua el rendiment lector en 53 alumnes que participaren en el programa d'escacs i els seus resultats es comparen amb els de 1.118 alumnes que no hi van participar. La conclussió és clara: s'observa un increment signficatiu de les habilitats lectores dels alumnes que van rebre les classes d'escacs respecte del grup que no les va rebre. Els mestres d'escacs opinen al respecte que l'activitat desenvolupa l'intelecte en general, l'autocontrol, l'habilitat analítica i la concentració. Per la seva banda, els mestres de les escoles del Districte Nou, argumenten que el joc reforça l'ego i la confiança dels estudiants.
  15. 15. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 15 El mateix Margulies parla de la relació estreta de les habilitats i elements cognitius involucrats en la lectura i en els escacs. Distingeix dos procesos en la lectura, un de baix nivell i, una altre, d'alt nivell. - En el procés de baix nivell intervè la descodificació de les paraules, incluent-ne també la gramàtica i el seu ús. - En el procés d'alt nivell es requereix: un component informatiu (situacions, implicacions...) i un component mental (processament, comprensió, anàlisi...). Esquemàticament podríem sintetitzar aquests processos de la següent manera: - Descodificació - integració en un context - significat - decisió L'esquema es repeteix constanment amb cada paraula i és similar als processos que se segueixen en el joc dels escacs. Estudi "Els escacs com a eina per a ensenyar a pensar" (Dianne Horgan) Es realitzà el 1987 sobre una mostra 24 alumnes de primària i 35 de secundària. Descobrí que els jugadors de primària estaven entre els més ben puntuats i va concloure que els infants poden realitzar tasques cognitiuves altament complexes tan bé com els adults. Això sí, descobrí també que, mentre que els adults progressen partint d'un enfoc detallista; els nens ho fan partint d'un enfoc més global i intuitiu. D'aquesta manera les jugades dels infants solen ser mes ràpides, ja que no generen llistes de jugades alternatives, si la primera o bé la segona ja els hi satisfà no en busquen gaires més. Segons Horgan als nens se'ls hi pot ensenyar a pensar de manera clara. L'aprenentatge d'aquestes habilitats des de ben aviat pot beneficiar àmpliament el desenvolupament posterior de l'intelecte.
  16. 16. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 16 Analogia entre el "pensament reflexiu" i el "pensament escaquístic" (a partir de Jhon Dewey) Jhon Dewey (1859-1952) ha estat un dels filòsofs i pedagogs més influents de la primera meitat del segle XX. Jhon Dewey La teoria de les cinc etapes d'investigació o de resolució d'un problema data de 1938: 1. Coneixement de la complexitat (problema a tractar). 2. Definició del problema. 3. Consideració de suggerències o hipòtesis. 4. Raonament de les conseqüències de cada hipòtesis. 5. Selecció d'hipòtesis per a la solució del problema.
  17. 17. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 17 Aquests mateixos passos es segueixen en analitzar una posició d'escacs i seleccionar la millor jugada: 1. Primer estudi de la posició (coneixement de la complexitat). 2. Avaluació de la posició: peces, posició, amenaces... (definició del problema). 3. Solucions alternatives i consideració de variants (hipòtesis, suggerències) Aquests processos serien també característics de les estratègies d'investigació de científics, matemàtics, psicòlegs experimentats... "Estudi comparatiu sobre l'aprenentatge de les matemàtiques a 5è" (Louise Gaudreau) Tingué lloc a la província de New Brunswick (Canadà) entre el setembre de 1990 i el juny de 1992. Hi van participar un total de 437 estudiants de 5è grau. S'hi van fer tres grups: - Un grup A de control seguí el tradicional curs de matemàtiques durant tot l'estudi. - Un grup B seguí el tradicional curs de matemàtiques i després un programa enriquit amb escacs i instrucció en la resolucióo de problemes. - Un grup C va rebre el tradicional curs de matemàtiques enriquit dels de l'inici amb escacs. Pel que fa al càlcul no es van trobar diferències significatives entre els tres grups. Sí que s'hi van trobar diferències estadísticament significatives entre els grups B i C pel que fa a la resolució de problemes (21,46% de diferència a favor del grup C respecte al grup de control); mentre que pel que fa a la comprensió una diferència de 12,02% a favor de nou del grup C respecte del grup de control. A més a més el grup C millorà els seus resultats en la resolució de problemes passant del 62% al 81,2%.
  18. 18. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 18 Projecte "Escacs en lloc de matemàtiques" (Björn Lengwenus) Es realitzà durant més de quatre anys a l'escola de primària d'Olewig. S'hi va substituir una hora de matemàtiques (passant de tres a dos) del currículum tradicional per una hora d'escacs. Com a conseqüència els seus alumnes van doblar el rendiment en lectura i matemàtiques respecte l'alumnat de la regió, així com triplicar les habilitats lingüístiques. Aquests resultats tan espectaculars van fer posible d'anar ampliant el programa a més escoles, principalment d'Hamburg i de Dresden. Projecte "Observo, penso, jugo" Aquest projecte s'inicia el curs 2012-13 en 10 centres de Catalunya, en conveni amb la Generalitat de Catalunya, la Federació Catalana d'Escacs i la Universitat de Girona. Més endavant s'afegiria la Universitat de Lleida. Durant el primer curs es va formar en escacs els docents de les escoles participants. A l'alumnat se li va passar proves competencials tant de llengua com de matemàtiques, tant a l'inici del curs com també al final, després de rebre les classes. Dues escoles van fer la funció d'escoles control. En total doncs, es van recollir els resultats de 278 alumnes de 1r que van fer escacs i de 39 que no en van fer, observant-se una clara millora en cadascun dels dotze ítems competencials analitzats en l'alumnat que va seguir el curs d'escacs, millora significativament més alta que en el grup de control. Durant el segon i el tercer curs es va fer un estudi similar, aquesta vegada durant un període de temps més extens i amb una mostra més àmplia. De les 25 escoles col·laboradores del projecte i de les 15 inicialment previstes com a control s'obtingueren finalment un total de 412 respostes vàlides corresponents a 19 escoles del projecte i 126 respostes vàlides corresponents a 6 de les escoles control.
  19. 19. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 19 Des d'aleshores el projecte s'ha anat estenent i, avui dia, ja són ben bé 300 les escoles que participen en el projecte i prop de 1.000 mestres els que s'han format en escacs (són xifres estimades, doncs no n'existeixen d'oficials), la Universitat de Girona ha creat un Observatori d'Escacs i Educació que ha esdevingut un referent i aquest mateix curs un portal de recursos, on s'han penjat, entre d'altres, els continguts que es tracten en la formació del professorat. Treball de competències bàsiques El nostre currículum té com a finalitat fonamental desenvoluparuna sèrie de competènciesen el nostre alumnat a fi de que pugui integrar-se socialment, sentir-se plenament realitzat, mostrar-se autònom, relacionar-se i cooperaren projectes comuns i solidaris, despertarel seu sentit crític i, a la vegada, entendre aquells fenòmens propers com aquells no tan propers... Actualment s'hi distingeix vuit competències bàsiques (i que tot seguit analitzarem), sobre les quals s'articulen cinc àmbits amb un pes específici hores concretes ja determinades legalment (lingüístic, matemàtic, medi, artístic, educació física)i tres àmbits transversals, sense concretar el seu temps legal però que, representa, hi tenen cabuda de manera omnipresent (digital; aprendre a aprendre; autonomia i iniciativa personal i emprenedoria). De fet, la presènciad'aquests tres àmbits transversals és un ítem de qualitat en la programació didàctica, que no quedi determinat el temps que s'hi destini en l'horari curricular no prova en absolut que tinguin menys importància que els cinc primers àmbits, sinó que el diseny d'activitats per a desenvolupar- los pot ser més complexe,però,a la vegada, més ric i amb més possibilitats d'encabir-los conjuntament.
  20. 20. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 20 Competènciacomunicativa,lingüística i àudiovisual. El treball principal rau en l'expressió ila comprensióoral, així com en la precisió lèxica en el moment de tractar els temes que són objecte d'estudi.Entendre bé les explicacions del mestre/ai, molt especialment, les seves instruccions abans d'iniciar els diferents jocs o activitats que es proposen. Assimilar els continguts, emprar-los adequadament, explicar-se amb precisió i claredat, són activitats freqüents i constants en l'activitat d'escacsa l'aula per part dels alumnes. Enraonar i raonar. Mentre que el paper del mestre/a serà, òbviament, estar a l'aguait i corregir el que fora convenient. Intrínsec al joc hi ha l'assimilació d'unes regles,unes peces que tenen una abstracció simbòlica, una llengua amb un llenguatge propi,que tant es pot escriure com parlar (hi ha qui diu que una partida d'escacs ésun diàleg silenciós entre dues persones). Diversos estudis demostrenque el seguimentd'una programació reglada i habitual dels escacs fa millorar les competències comunicatives i la comprensiólectora del seu alumnat practicant. Ús transversalcom a eina educativa.Exemples.
  21. 21. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 21 Amb el joc podem treballar diferents tipus de continguts de manera més competencial:lèxic, oracions, fins i tot l’expressió escrita amb la redacció de poemes o de narracions , ja siguin descriptives o bé fictícies,a partir de partides o jugades conegudeso inventades. Competènciamatemàtica Aquesta és, sens dubte, la competènciamés associadaamb els escacs,doncs la seva pràctica va lligada a un constant ús del raonament lògic i a altres activitats cognitives típiques del pensament matemàtic: el càlcul, l'orientació espacial, el llenguatge simbòlic... Cada nova jugada d'una partida pot ser el punt d'inici d'un nou repte a resoldre.Desenvoluparla observació,la capacitat d'anàlisi i de relació, establir relacions, plantejar hipòtesis i comprobar-les,assaig i error.... són activitats que se'ns presenten constanment durant el joc i que afavoreixen modulació del nostre pensament i que ens ofereixencom a educadors la possibilitat d'entrenar, millorar i, fins i tot, perfeccionar-lo,segons el cas. I que no hi hagi cap dubte, de que aquest entrenament, ara, per ara, ni tan sols la ciència entreveu el seu límit.
  22. 22. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 22 Per altra banda, els escacs anomenats educatius, ens ofereixenla possibilitat, mitjançant el joc, de desenvolupartot el currículum tradicional de l'àrea de matemàtiques.Sí, repeteixo: és possible, mitjançantels escacsensenyartots els continguts del currículum de matemàtiques,des de la circumferència,passant pel cub, les fraccions o bé les taules de multiplicar. Els treballs de Juan Luis Jaureguiberry així ens ho demostren. Ús transversalcom a eina educativa.Exemples. El raonament lògic i la resolució de problemeshi són omnipresents durant el joc, com també el càlcul. La canalla compta espontàniament els punts que va aconseguint, ja sigui en una partida d’escacs o bé en els múltiples jocs pre-escaquístics(curses de peons amb taps, per exemple).
  23. 23. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 23 El treball globalitzat de la propostapermetdesenvolupareficaçment els nous aprenentatges amb connexions i fer-ne un aprofitament pràctic: figures geomètriques;superficies,taules de multiplicar… A la vegada, la competènciamatemàtica es duu al terreny de l’experimentació i l’expressió corporal per a satisfacció i motivació de l’alumnat.
  24. 24. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 24 Competènciaen el coneixementi la interacció amb el món físic. Podríem sotscriure de l'anterior apartat un fragment, doncs, el mètode científic comparteixpatrons de pensament i d'actuació en el moment de treballar. Establir relacions causa-efecte,plantejar hipòtesis,desvetllar el sentit crític, analitzar... per entendre el món i poder-lo explicar. Bàsicament seria la competènciaprincipal que podem desenvoluparamb els escacs.I, per descomptat,i, com a conseqüència,ajudar-nos a prendre millors decisions. Hem de tenir present també els més de mil cinc-cents anys d'antiguitat del joc, la seva història: els indrets, la cultura i les cultures que han sumat al joc tal i com avui el coneixem.Història i històries..., tan variades: en el temps, els llocs,els personatges,que creen un potencial centre d'interès amb moltes tecles que tocar. Ús transversalcom a eina educativa.Exemples. El mètode científic aplicat a la quotidianitat del joc. Un “stop” per “capturar” una posició i reflexionar de manera guiada a partir d’una partida real dels infants: observació;anàlisi; reflexió; decisió; execució; avaluació. Recordem ellema del Projecte “Els escacs a l’escola” que s’impulsa a Catalunya: observo,penso,jugo.
  25. 25. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 25 De la mateixa manera que podem introduir en diferents jocs aspectes lingüístics també ho podem feramb coneixements del medi social i natural: països/capitals;continents/països;animals- vegetals… Fins i tot podem organitzar gimcanes a mode d’avaluació final d’un treball interdisciplinar, com,per exemple,d’Indonèsia. http://escacsxavixec.blogspot.com/2018/05/gimcanesia- gincanesia.html Competènciaartística i cultural Hi ha un fort componentcreatiu en el desplegamentdel joc. Aquest és tan variat com les persones.A partir del joc es coneix més sobre la persona. Mitjançant el diàleg, que dèiem abans, també ens expresem.L'aplicació lichessutilitza el mot “crear”per jugar una partida online. Al jugar i moure una peça, sí, en comptesd'una altra i,cap allà i, no pas cap a aquí, estem creant. Si pensem les jugades que podenesdevenir tot seguit, abans de moure peça, estem imaginant. Diversos estudis han demostratque la pràctica dels escacs afavoreix la imaginació i la creativitat. Molt freqüentment els infants que juguen parlen de “muralles” al posar enfrontats a la mateixa alçada els seus peons,fins i tot les mostren orgullosos i somriuen satisfets amb elles i amb si mateixos.
  26. 26. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 26 En la fotografíapodem apreciar la “papallona” que dos alumnes de 1r havien “observat” durant la seva partida de cursa de peons. Per altra banda tenim històries sobre els escacs,literatura, comencem aproduir cançons i... a més a més,cada partida és una història en si mateixa, algunes ho són fins i tot de molt dramàtiques. En certes ocasions es celebrenpartides gegants vivents i hi ha qui representaamb escenificacions i actuacions algunes partides. Els treballs d'Alejandro Oliva sónuna clara mostra. En la programació d’aquest projecte,a 2n de primària es preveu escenificari enregistrar a mode de curt de ficció el final d’un conegut tema escaquístic:“elmat del petó” que ja s’ha realitzat amb èxit prèviament. La música hi té un paper destacat, així com coreografies especialmentpensades per a la ocasió.
  27. 27. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 27 Ús transversalcom a eina educativa.Exemples. Com hem apuntat anterioment, podem realitzar molts treballs plàstics i relacionar músiques i coreografies amb jugades o partides. Inventar guions o prototips de peces amb un dissenyque faciliti recordar el recorregut del seu moviment. https://www.youtube.com/watch?v=Lwr64ZFN2Bo Competènciadigital En la metodologiade treball s’incorporal'ús de les noves tecnologies ila connexió a la xarxa. S’empra sotware d'escacs o bé aplicacions d’internet per il·lustrar les explicacions o bé jugar partides; la pissarra digital i la seva manipulació tant per part del mestre/a com també de l'alumnat amb diferents jocs o bé explicacions.Es consulten webs d'interés tant per adquirir nous coneixements com per seguir l'actualitat del món dels escacs i fer- ne'n un ús actiu (jugar, comentar). comunicació i difusió dels escacs on, de vegades,els nostres alumnes en són protagonistes: És evident que el llenguatge dels escacs és universal i ens obre vies de comunicació amb el món d'una manera constructiva i enriquidora. Els mitjans tecnològics,agafats de la mà dels escacs,
  28. 28. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 28 podenesdeveniruna potent font de motivació per accedir a diferents continguts de qualsevol dels àmbits educatius. Per altra banda, a travès del joc dels escacs podem anar desenvolupant en els infants la facultat de buscar, seleccionari destriar amb sentit crític les fonts i les informacions a les quals, inevitablement, hi accedim de manera quotidiana. Ús transversalcom a eina educativa.Exemples. A més a més de l’ús quotidià d’aplicacions o consulta de webs i l’ús de la pissarra digital, la realització de gimcanes és una important eina transversal, lúdica i competencial.Consultar i seleccionar correctamentla informació cercada no pot esdevenirtan útil i motivador per a l’alumnat. http://escacsxavixec.blogspot.com/search?q=25+moviments
  29. 29. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 29 Competènciasociali ciutadana Dèiem anteriorment que els escacs és “un diàleg silenciós”i, a la vegada, “una llengua ambun llenguatgepropi”.Els escacs permet ajuntar persones de qualsevol edat, religió, físic,creença, sexe, dificultat... És una eina integradora de gran valor i que, en l'actualitat ja s'estàemprant amb gran èxit en l'àmbit social i terapèutic. El resultat d'una partida és la conseqüènciad'unes accions que, de manera clara i objectiva, només podenser responsabilitat de qui les ha pres. Des d'una òptica pedagògicadisposemd'un òptim recurs per tal de modelar el tarannà de certs individus. Podem transferir un determinat comportamentque es dona en el joc, la submissió a les seves normes i l'acceptació delresultat, a les decisions que hem anat prenent nosaltres individualment i a qui ningú més no se'n pot responsabilitzar. Integració social i adaptació. Per altra banda cal destacar l'enfoc sempre conciliadori respectuós del joc (donar-se la mà en començari en acabar la partida, comentar-la...). El fomentde l'empatia mitjançant preguntar-se per què m'han fet aquesta jugada i no pas una altra. Sovint alumnes acadèmicamentpoc brillants derroten els que més destaquen de la classe.Sigui quin sigui el resultat del joc sempre valorem i respectemel rival/company. La pròpia metodologiade treball ens permetfer diferents tipus d'agrupaments:equips, parelles... que fomententambé el lideratge positiu i la solidaritat. Ús transversalcom a eina educativa.Exemples. La “norma” d’encaixar les mans al principi i al final de la partida o del joc pre-escaquístic la incorporem en forma d’hàbit, per crear un patró conductual positiu. Fem uns referents a l’aula perquè sempre la tinguem present. A més a més la incorporem en les rubriques d’autoavaluació.
  30. 30. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 30 En la gran diversitat de jocs que emprem treballem també amb diferents agrupacions: parelles; petit grup; grup mitjà; gran grup… El treball cooperatiusempre està també present,així com la celebració de jocs o proves que fomentenencara més la empatia: guanyar per objectius “secrets”;parella contra parella; tsunami chess… La participació en campionats o gimcanes esdevenentambé un marc ideal per posar de manifestl’eficàcia dels escacs educatius per treballar i avaluar aquesta competència.
  31. 31. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 31 Competènciad'aprendrea aprendre El diàleg amb un mateix i amb els altres (companys, mestre)forma una de les principals maneres d'aprendre en els escacs a partir de la pràctica. Preguntar-se constanment el perquè i el com i obtenir-ne una respostatriangulada (jo-company-mestre)esdevé una immillorable manera d'emprendre la metacognició (què penso jo, què pensa el company, què pensa el mestre/a, com hem arribat fins aquí...). Aquestamanera de fer tan pròpia dels escacs genera un patró d'hàbit que pot esdevenirdecisiuen un bon desenvolupament personal i acadèmic futurs. Ús transversalcom a eina educativa.Exemples. En acabar una partida qui guanya explica al company o a la companya per què ha guanyat: què ha fet bé ell o ella i què ha fet malament l’altre/a. Sistematitzem aquest patró amb rúbriques d’autoavaluació, partint d’unes de més senzilles a d’altres que requereixen de més reflexió. Gens Poc Bastant Molt - He estatatent/aa lesexplicacions? - He entèsbé lesexplicacionsi he plantejatelsmeus dubtesencas contrari? -He posat enpràctica durantel joc elsnous aprenentatges? -M’he preguntatel perquè de lajugadadel meu company/a? - He pensatbé lamevajugada abansde fer-la? - He pensatabansde ferla mevajugadaquè podrà fer desprésel meucompany/a? -M’he esforçata explicarperquè he guanyato bé a escoltaramb atencióperquè he perdut?
  32. 32. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 32 Competènciad'autonomia,iniciativa personali emprenedoria. En jugar als escacs cadascúpren les seves pròpies decisions,en cada jugada, en cada moment. I no hi ha cap altra sortida: cada jugada és una decisió que s'ha de prendre, pot ser un risc o no ser- ho, es pot tenir dubtes o no tenir-ne'n però... amb els escacs,ens entrenem en la presa de decisions ien la creació de mecanismes o patrons d'anàlisi per procurar prendre'n les millors, analitzar les seves possibles conseqüències i assumir-les després,passiel que passi. El bo i millor, el seu avantatge, és que es tracta tan sols d'un joc. Quina millor manera d'ensenyar a prendre decisions,preveure les seves possiblesconseqüències i acceptar-ne els seus resultats? En l'actualitat s'estanimpartint, fins i tot, cursos d'escacs pera empresaris i comercials. Com destacàvem en l'anterior competència,qui aprèn a aprendre esdevé més autònom, disposade més recursos per tenir més iniciativa i, per tant, ser més emprenedor/a.Alguns estudis ja assenyalen que les persones que segueixen un programa regulat d'escacsguanyen en confiança i autoestima, qualitats indispensables en qualsevol personaemprenedorai amb iniciativa.
  33. 33. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 33 Ús transversalcom a eina educativa.Exemples Com més aviat donem a la canalla mecanismes,pautes i patrons per ser més eficients i més autònoms millor. La motivació pel joc és un gran recurs per regular la impulsivitat i millorar la concentració. Per aquest motiu es pengen uns referents a l’aula i, ben aviat, ja des de 1r, a partir dels primers jocs, l’alumnat contesta les rúbriques d’autoavaluació per tal de sistematizar una conducta que pugui transferir-se a d’altres situacions. Autoavaluació Sí No He escoltat i he entés bé les explicacions de cada joc? He donat les mans al company/a al principi i al final? He explicat o bé escoltat per què he guanyat o bé perdut? M’he assegut correctament i he posat els braços i les mans sobre el tauler només en el moment de fer la jugada? He respectat el torn de jugada, guardant silenci, i he pensat abans de jugar? He pensat durant els exercicis i he entés bé les explicacions?
  34. 34. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 34 Objectius generals - Contribuïr a l’adquisició de les diferents competències ordenades al currículum. - Millorar la qualitat del raonament, precisió i verbalització del mateix. - Aprendre a pensar abans d’actuar, tenir iniciativa personal i acceptar les conseqüències de les pròpies decisions. - Fomentar valors com ara l’empatia i el respecte, millorar l’autoestima així com les relacions i afavorir la integració social. - Aprendre a resoldre problemes i prendre decisions individuals i en parella o en equips. - Aprendre dels errors com a part de l’aprenentatge. - Treballar i desenvolupar diferents capacitats: concentració, càlcul mental, creativitat, orientació espacial... - Aprendre el moviment de les peces i les normes bàsiques del joc. - Aprendre conceptesmatemàtics variats: figures geomètriques, càlcul, mesura, àrees... - Millorar les habilitats lectores dels infants.
  35. 35. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 35 Relació de continguts - Origen dels escacs.Llegendadel savi inventor. - Vocabulari bàsic en català, castellà i anglès (joc, tauler, peces...). - Numeració de l’1 al 64. - Línies rectes horitzontals, verticals i diagonals; files i columnes. - Línies rectes paral·leles i línies rectes perpendiculars. - Lectura de coordenades.Interseccions. - Moviment i captura del peó, del rei i de la dama. - Curses de peons,diferents varietats: amb taps i amb el rei. - Càlcul mental. - Escac, escac i mat i ofegat. - Problemes d'estratègia. - Problemes de mat en una jugada. - La oració. - L'Anotació de la partida. - Coronació del peó. - Escac, escac i mat i ofegat. - Mat de la dama i el rei. - Mesura de superfícies.Concepte d’àrea i de perímetre. - Concepte de multiplicació i introducció a les taules de multiplicar. - El quadrat i el rectangle. Les seves parts. - Audicions musicals (5a simfonia de Beethoven,El bell Danubi blau, Misiónimposible...).Ball: vals.
  36. 36. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 36 - Interpretació i grabació de dramatitzacions a partir de continguts d'escacs(mat de la dama i el rei). - Tipologiatextual: la narració. - Mat de les dues torres. - Moviment i captura de la torre, de l’alfil i del cavall. - Concepte d'angle i les seves parts. L'angle recte. - Angle recte, angle agut i angle obtús. - El rectangle. - El quadrat, el rombe i la circumferència. - Fraccions. - Càlcul mental. - Problemes de mat en una jugada. - Problemes d'estratègia. - Anotació de la partida. - L’enroc. - Captura al pas. - La oració. - L’obertura: conceptesbàsics d’estratègia. - Mats mítics:el pastor, el boig (i com prevenir-los) - Mig joc, tàctica: la clavada; raigs x; doble amenaça; escac a la descoberta;escac doble;desviació;sacrifici. - Problemes de mat en una i en dues jugades. - Valor de les peces. - Final: coronació d’un peó,creació d’un peó passat; regla del quadrat; regla de la oposició.
  37. 37. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 37 - Mat de les dues torres. - Anotació de partides. - Seguiment de l’actualitat nacional i internacional dels escacs. - L’obertura: estils i aprofundiment de la italiana. - Coneixement d’algunes “celades”. - Repàs dels recursos tàctics i mats en dues i tres jugades. - Atac al rei en el costat oposat del tauler. - Joc de l’alfil i joc del cavall, contraposició i comparativa. - Joc de la torre i joc de la dama. - Estructura de peons i illes. - Caselles febles. - Mat de la torre i el rei. - Final de rei i peó contra rei. - Final de torre i peó contra torre. - Anotació de partides. - Seguiment de l’actualitat nacional i internacional dels escacs.
  38. 38. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 38 Relació dels continguts amb les competències al cicle inicial: Continguts Competències Origen dels escacs. Llegenda del savi inventor. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 Vocabulari bàsic en català, castellà i anglès (joc, tauler, peces...). 1, 2, 3, 7, 8 Numeració de l’1 al 64. 1, 2, 3, 7, 8 Línies rectes horitzontals, verticals i diagonals; files i columnes. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 Línies rectes paral·leles i línies rectes perpendiculars. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 Lectura de coordenades. Interseccions. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 Moviment i captura del peó, del rei i de la dama. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8 Curses de peons, diferents varietats: amb taps i amb el rei. 1, 2, 3, 6, 7, 8 Càlcul mental. 1, 2, 3, 4, 7, 8 Escac, escac i mat i ofegat. 1, 2, 3, 6, 7, 8 Problemes d'estratègia. 1, 2, 3, 6, 7, 8 Problemes de mat en una jugada. 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8 La oració. 1, 2, 3, 5, 7, 8 L’Anotació de la partida. 1, 2, 3, 5, 7, 8 Coronació del peó. 1, 2, 7, 8
  39. 39. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 39 Relació dels continguts amb les competències al cicle inicial (continuació): Continguts Competències Escac, escac i mat i ofegat. 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8 Mat de la dama i el rei. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 Mesura de superfícies. Concepte d’àrea i de perímetre. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 Concepte de multiplicació i introducció a les taules de multiplicar. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 El quadrat i el rectangle. Les seves parts. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 Audicions musicals (5a simfonia de Beethoven, El bell Danubi blau, Misión imposible...). Ball: vals. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 Interpretació i grabació de dramatitzacions a partir de continguts d'escacs (mat de la dama i el rei). 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 Tipologia textual: la narració. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 Mat de les dues torres. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8 Moviment i captura de la torre, de l’alfil i del cavall. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 Concepte d'angle i les seves parts. L'angle recte. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 Angle recte, angle agut i angle obtús. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 El rectangle. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 El quadrat, el rombe i la circumferència. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 Càlcul mental. 1, 2, 3, 6, 7, 8 Relació dels continguts amb les competències al cicle inicial (continuació):
  40. 40. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 40 Continguts Competències Problemes de mat en una jugada. 1, 2, 3, 6, 7, 8 Problemes d'estratègia. 1, 2, 3, 6, 7, 8 Anotació de la partida. 1, 2, 3, 5, 7, 8 L’enroc. 1, 2, 3, 5, 7, 8 Captura al pas. 1, 2, 3, 5, 7, 8 La oració. 1, 2, 3, 5, 7, 8 Competències 1. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. 2. Competència matemàtica. 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. 4. Competència artística i cultural. 5. Competència digital. 6. Competència social i ciutadana. 7. Competència d’aprendre a aprendre. 8. Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.
  41. 41. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 41 Desenvolupament del programa. Sessions. Activitats. Sessions La idea és fer un desdoblament o bé tenir dos mestres a l’aula en sessions d’una hora. Aquest és el temps ideal, doncs dediquem els primers minuts a preparar-nos:adequar l’espai, les taules i el material. Tot seguit es fa un repàs ràpid de l’última sessió i, a continuació, introduïm nous continguts, expliquem nous jocs o bé en repassem els darrers abans de fer noves explicacions. Sempre cal recollir-ho tot i deixar-ho ben endreçat. L’ideal ésde disposar de dos mestres a l’aula (la persona més “especialista” i el/ la mestre/a tutor/a). D’aquesta manera aconseguim implementar millor el programa i el/ la mestre/a tutor/a, pot també ser-ne partícep, tot podent en altres classes, potser aprofitar els continguts tractats o bé relacionar-los amb altres matèries. A més a més resulta molt més fàcil avaluar per competències a partir de graelles d’observació. L’alumnat, immers en el joc, aplica diferents coneixements sense adonar- se’n i mostra la seva habilitat competent. Material Per dur a terme les activitats cal taulers i peces per als alumnes. Per poder fer les explicacions cal d’una tauler pissarra digital amb connexió a internet i, optatiu, que l’ordinador disposi d’un mòdul d’escacs. Altres materials: cartells referents (moviments de les peces, normes del joc...); fitxes de treball; cartes i daus d’escacs (per tenir més recursos i fer més atractiva encara la classe); plastilina; bosses d’escombraries (creació de materials: peces inventades, disfresses...)
  42. 42. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 42 Activitats Desenvolupar la programació per contribuir a adquirir les competències que l’alumnat ha d’haver estat capaç d’adquirir en finalitzar l’etapa de primària és el primer objectiu d’aquest projecte, però no és l’únic. El complementa una sèrie d’activitats que l’enriqueixen i donen veritable sentit al projecte. Per aquest motiu caldria crear una comissió o grup de treball per, entre d’altes qüestions: crear fitxes de treball (programació); crear rúbriques o fitxes d’avaluació; coordinació amb infantil; coordinació amb educació especial; creació de materials (disfresses, nous jocs, cartes...); desenvolupament i coordinació de campionats, concursos (resolució de problemes, disseny de la portada del bloc d’escacs); actualització anual de la programació del projecte (creació d’un pla anual); actualització del web d’escacs i del canal youtube... Podríem relacionar també, però ja en horari extraescolar, la celebració d’un curs d’iniciació als escacs per a pares i mares i d’una extraescolar d’escacs per a la canalla. Fitxes de treball: Revisió de les existents i creació de noves en funció de les necessitats. Rúbriques/fitxes d’avaluació: Revisió de les existents i creació de noves en funció de les necessitats. Coordinació A mig termini es pot pensar a introduir els escacs a educació infantil, caldria que hi hagués en la comissió, al menys, una persona de cada etapa. Pensem amb alumnes concrets que presenten dificultats concretes: comportament, aprenentatge, comprensió lectora, atenció, motivació, empatia... Alguns d’ells manifesten sovint força interés pels escacs. Amb coordinació amb les mestres d’educació especial podem
  43. 43. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 43 desenvolupar un pla individual que contempli cada cas i veure’n posteriorment els seus resultats per avaluar-lo. Creació de materials Per tal de crear materials caldria que una comissió se n’encarregués de la seva elaboració. Pensem que la programació és multidisciplinar i abarca desde l’elaboració de disfresses a jocs que ni tan sols es troben al mercat, com ara el TABLECHESS. Amb la comissió i, en coordinació amb educació especial i tutors/es , podríem crear material interdisciplinar per treballar llengua, medi o qualsevol altra àrea. Per exemple: cartronets amb mots per ser capturats,de la mida màxima d’una casella. Campionats i concursos La celebració d’un campionat d’escacs a l’hora del pati és una tasca complexa i que comporta un despesa important d’energia, però també molta satisfacció. Acostuma a ser un marc de convivència i d’integració molt enriquidor, a la vegada que ajudem a desenvolupar competències, com ara l’autonomia i la iniciativa personals , i valors. Sovint els campionats d’escacs a l’escola generen inspiració i motivació en l’alumnat. Es pot concebre, per altra banda, altres campionats, fora de la concepció clàssica d’ “open”: “escacs empàtics”; parelles mixtes; curses de peons... Habilitar un espai d’escacs a l’escola que fomenti la reflexió i la participació a partir de concursos de resolució de problemes enriqueixen també la vida de l’escola i la fa més atractiva i engrescadora tant per a l’alumnat, com també pels diferents agents que hi conviuen.
  44. 44. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 44 Portada del bloc d’escacs Obertura participativa d’un procés de selecció entre l’alumnat i les famílies d’una portada per al bloc d’escacs de disseny exclusiu i original. Pla anual del Projecte d’escacs Caldria fer una previsió de les activitats del projecte a realitzar durant el curs i avaluar-les al final del mateix. Això inclou tant les activitats (noves o de manteniment) com també la programació, per tenir-la sempre al dia. Actualització dels webs d’escacs Es parteix amb dos webs d’escacs. En el bloc d’escacs es publiquen continguts/classes d’escacs, es fa difusió del treball de l’escola, així com d’algunes notícies i fets destacables del món dels escacs actuals. En el canal de youtube es pengen vídeos originals on participa part del nostre alumnat per tal de fer difusió del treball es fa a l’escola. Curs per a les famílies Amb l’aprovació d’aquest projecte s’oferiria a les famílies un curs gratuït d’iniciació als escacs, durant quatre tardes del mes de setembre, a fi de promoure el joc, els seus beneficis i les relacions intergeneracionals. Extraescolars d’escacs per als infants Aquesta activitat s’allunya en part del treball més curricular i interdisciplinar que es fa en la programació del projecte. En tant que
  45. 45. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 45 extraescolar esportiva contemplaria més els aspectes més lúdics. Per altra banda, l’aprenentatge del joc es faria més ràpid i especialitzat. Amb el temps i, en coordinació amb les famílies implicades, podríem contemplar la possibilitat de participar en competicions escolars. Fonts consultades: Currículum Educació Primària (Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària). CVE-DOGC- A-15176019-2015. http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6900/1431926.pdf Un currículum competencial per a l’educació primària (Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 2016) http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/curriculum/inf _pri/cape/info_prima_ria_29_6.pdf Projecte els escacs a l’escola i a l’institut, una eina educativa (Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 2016) http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/curriculum/inf_pri/esca cs/index Projecte “Dona’m la mà” (Marta Amigó, 2010). http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/curriculum/inf _pri/escacs/els_escacs_com_a_eina_educativa_baldiri_reixac.pdf Projecte “Mou fitxa” (Ignasi Martínez, 2015). http://www.cruillaconnecta.cat/Mou_fitxa_Experiencia_1_29-01- 2015.html
  46. 46. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 46 Chess in education research summary (Robert Fergusson, 1995). Traducció al castellà: Sumario de las investigaciones del ajedrez en la educación (Jorge Barón, 2009). http://ajedrezescolar.es/2009/11/indice-descarga-y-audio-sumario- investigacion-ajedrez-educacion-ferguson/ Els escacs com a eina terapèutica i d’aprenentatge (Oriol Calvet, 2015). http://www.edami.com/els-escacs-com-a-eina-terapeutica-i- daprenentatge-1/ El ajedrez nutre la educación innovadora (Leontxo García, 2017) http://deportes.elpais.com/deportes/2017/03/22/la_bitacora_de_leontx o/1490179217_496640.html El espectáculo de la inteligencia (Jorge Wagensberg, 2016) http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/espectaculo- inteligencia-articulo-wagensberg-5695660 Citas de ajedrez (chess-poster, portal d’escacs) http://www.chess- poster.com/spanish/notas_de_ajedrez/citas_de_ajedrez.htm Escacs Guimerà (Xavier Garcia Bou, portal d’escacs educatius) http://escacsxavixec.blogspot.com/
  47. 47. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 47 Ajedrez a la escuela (portal d’escacs educatius de profes innovadors d’Aragó) https://www.ajedrezalaescuela.eu/ Educachess (portal d’escacs educatius amb materials interdisciplinars i transversals) http://www.educachess.org/ Ajedrez educativo: Nuevo bloque monográfico en las jornadas DIM (Revista digital DIM nº36, Jordi Prió; Joaquín Fernández Amigo, Míriam Monreal, Xavier Garcia Bou). http://dimglobal.net/revistaDIM36/DIMOC36ajedrez.htm Las transversalidades del ajedrez (Joaquín Fernández Amigo, Editorial Balàgium, 2016) Neuroeducación en el aula (Jesús C. Guillén, Amazon 2017)
  48. 48. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 48 Annex: Fitxes de treball
  49. 49. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 49 Nom: Data: 1. Numera cada casella com vulguis i escriu, a sota, quantes caselles hi ha en total: Hi ha en total ______________ caselles. 2. Escriu la numeració correcta de cada casella.
  50. 50. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 50 Nom: Data: 1. Traça una línia recta de color blau en les dues files que tu vulguis. En el marge esquerra numera cadascuna de les files. Hi ha en total ______________ files. 2. Traça una línia de color vermell en les dues columnes que tu vulguis . En el marge de sota numera amb lletres cadascuna de les columnes. Hi ha en total ______________ columnes.
  51. 51. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 51 Nom: Data: 1. Traça les línies rectes diagonals i, després,compta-les. Hi ha en total ______________ diagonals. 2. Traça de color groc les línies rectes diagonals d’un sentit i, de verd, les línies rectes diagonals de l’altre sentit. Hi ha en total ______________ diagonals de color groc. Hi ha en total ______________ diagonals de color verd.
  52. 52. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 52 Nom: Data: 1. Escriu el nom correcte de cada casella. 2. Traça de color blau la fila 4. 3. Traça de color vermell la columna g. 4. Traça de color groc la diagonal a3-f8. 5. Quina casella és la intersecció de la fila 4 i la columna g? ____________. Marca-la.
  53. 53. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 53 Nom: Data: 1. Traça dues línies rectes horitzontals que siguin paral·leles. 2. Traça dues files rectes verticals que siguin paral·leles. 3. Traça dues línies rectes diagonals que siguin paral·leles.
  54. 54. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 54 Nom: Data: 3. Traça una línia recta verticali una d’horitzontal que siguin perpendiculars. Quina casella és la intersecció de les dues línies que has dibuixat? ____________. Marca-la. 1. Traça dues línies rectes diagonals que siguin perpendiculars. Quina casella és la intersecció de les dues línies que has dibuixat? ____________. Marca-la.
  55. 55. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 55 Nom: Data: 1. Traça elrecorregut que fan els peons blancs fins arribar a la vuitena fila.
  56. 56. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 56 Nom: Data: 1. Traça elrecorregut que fa el rei blanc fins a capturar els peons sense posar-se en perill i a sota el del rei negre.
  57. 57. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 57 Nom: Data: 1. Traça elrecorregut que fa la dama capturant en l’ordre correcte les paraules que formen una oració.
  58. 58. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 58 Nom: Data: 1. Quines són les tres defenses diferents en un escac? - - - 2. Inventa’t una posició d’escac i mat amb aquestes peces:KQk
  59. 59. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 59 Nom: Data: 1. Traça elrecorregut que fa la torre capturant en l’ordre correcte les paraules que formen una oració. 2. Mou la torre una sola vegada, i sempre des d’on està,per formar angles rectes amb els peons. Després dibuixa’ls amb un color diferent cadascun.
  60. 60. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 60 Nom: Data: 1. Traça elrecorregut que fa l’alfil per dibuixar un rectangle amb quatre moviments. 2. Movent l’alfil forma diferents angles amb el rei com vèrtex fix i la dama, també fixa. Després dibuixa’ls i classifica’ls
  61. 61. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 61 Nom: Data: 1. El cavall està molt prim i el volem engreixar, assenyala en cada cas quin són els colors que hauria de menjar-ne.
  62. 62. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 62 Nom: Data: 1. Amb quatre moviments forma un quadrat amb el cavall negre i un rombe amb el blanc, després traça els recorreguts. 2. Marca les caselles on pot saltar el cavall, després traça una circumferència unint aquestes caselles.
  63. 63. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 63 Nom: Data: 1. Per arraconar elrei negre i fer escac imat anirem deixant-li espais cada vegada més petits Quina figura geométrica forma el tauler d’escacs? __________ Quina superficie té? ______d’amplada i _______d’alçada=___ 2. Emprem els superpoders de la dama i primer li retallem espais per les files. Quina figura geomètrica forma l’espai que ara té el rei? _________ Quina superfície té? ________ d’amplada i ________ d’alçada=___
  64. 64. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 64 Nom: Data: 1. A continuació emprem el segon superpoder de la dama i li retallemespai per les files i per les columnes. Quina figura geométrica ens surt ara? __________ Quina superficie té? ______d’amplada i _______d’alçada=___ 2. Ara anem seguint el rei (vals), fins a portar-lo al racó i deixar-li dues caselles per poder-se moure i no ofegar-lo. Quina figura geomètrica forma l’espai que ara té el rei? _________ Quina superfície té? ________ d’amplada i ________ d’alçada=___
  65. 65. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 65 Treball interdisciplinar 2n. Nom: Superqueen:una tragediainterdisciplinar Introducció. Música: Simfonia n5. Beethoven . Explica què és el que succeeix. _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ 1r acte. Música: El bell Danubi blau (vals). Johan Strauss, fill.
  66. 66. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 66 Explica què és el que succeeix. ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ 2n acte. Banda sonora de Misión imposible.. Lalo Schifrin Explica què és el que succeeix. ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________
  67. 67. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 67 3r acte. Música: Simfonia n5. Beethoven. Repic de timbals Explica què és el que succeeix. ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ Final. Música: We are the champions. Queen
  68. 68. Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya 68

×