More Related Content Similar to úS responsable i segur d’internet definitiu (1) (1) (20) úS responsable i segur d’internet definitiu (1) (1)1.
ÚS RESPONSABLE I
SEGUR D’INTERNET
Primer de magisteri,
TIC aplicades a l’educació primària.
Professora: Lina Escandell Bonnín
Treball: informe tema 2
Alumnes grup de feina:
VICTORIA DEL RÍO O’CONNOR
GUILLEM MARTORELL MIR
MARTA QUESADA PALMER
DAVID HERNÁNDEZ RAMÓN
1
3. MARC TEÒRIC
Els tres punts principals en els quals hem basat la nostra recerca han estat: en primer lloc
quins són el usos de la xarxa que fan el preadolescents, en segon lloc quins perills són els
més comuns amb que es poden enfrontar els menors en l’ús d’Internet i per últim, quines
eines o procediments es poden dur a terme des de diferents àmbits per a poder prevenir
aquests perills, com per exemple l’escola, la família, la societat, el nin…
Ens hem centrat, en primer lloc, en la recerca d'informació relacionada amb els usos que fan
de la xarxa els preadolescents ja que només sabent quines són les característiques
d'aquest ús es podran entendre quins han de ser els aspectes a tenir en compte a l’hora de
plantejarse qualsevol línia d’acció per a millorarlo. Només sabent quins usos o hàbits que
no són ni segurs ni fets amb responsabilitat són els més comuns entre els preadolescents
podrem arribar a plantejar quines han de ser les accions a dur a terme des de diferents
àmbits de la societat i des de l’escola en particular.
Segons l’estudi desenvolupat per Bringué, Sádaba i Tolsa (citats per Tejedor, 2012) el 82%
de les llars amb fills d’entre 10 i 18 anys tenen un ordinador connectat a Internet i el 71%
dels nins afirmen haver tingut experiències en el ciberespai. En el mateix informe s’estableix
que la majoria dels menors dediquen més d’una hora a Internet, fet que s’intensifica els
caps de setmana, en el qual l’ús sobrepassa les dues hores diàries en molts dels casos.
Mirant les dades recollides a l’estudi de Serrano (2013) els infants comencen als dos anys a
utilitzar Internet però als 5 anys ja comencen a navegar sols; al voltant dels 7 i els 8 anys,
creix el seu interès per la web i entren a xats públics confiant amb totalitat. Més tard, dels 9
als 12 anys, volen més independència i es converteixen en experts sabent com trobarho tot
a la web.
Per altra banda, si comparem els estudis concrets realitzats a l’estat espanyol, com per
exemple a Navarra i a Alacant podem apreciar les següents dades:
Segons l’estudi realitzat per Fernández, Peñalba y Irazábal(2015) sobre una mostra de 364
alumnes de diversos col∙legis de Navarra, el 97,5% afirmen tenir un ordenador a casa seva,
un 29,4% dels alumnes afirmen tenirne un per ells mateixos i un 72,4% afirma emprar
internet sense la supervisió d’un adult.
3
4. També, segons el FOBSIC(2010), el 3,1% dels menors catalans accepta contactar amb
desconeguts i segons estudis, el 22% dels pares no parlen amb els seus fills dels riscos que
pot haver.
S’ha de tenir en compte que l’ús de les xarxes per part dels menors té tant aspectes positius
com aspectes que poden arribar a ser negatius. Entre els aspectes positius podem trobar
els usos responsables d’eines com els xats.
“Els xats i els fòrums són sales virtuals on es mantenen converses. Els participants
d’un fòrum poden estar agrupats segons un interès o tema, com per exemple el
futbol o el programa de televisió favorit. És un espai excel∙lent per conèixer
persones de tots els punts del món i per aprendre coses sobre qualsevol tema. El
fet de poder comunicarse amb una persona o amb grups de persones fa dels
fòrums un dels llocs més freqüentats a la xarxa, especialment pels infants i
adolescents”. (Serrano, 2013).
Entre els aspectes negatius o que es poden millorar hi trobam els aspectes referents a la
percepció que tenen els alumnes dels perills a que es poden enfrontar en l’ús quotidià
d’Internet :
“Els alumnes no són del tot conscients que quan pugen una fotografia a Internet
estan perdent el control d’aquesta imatge (...) cap tendria una conversa amb un
adult desconegut al carrer, però no s’han aturat a pensar massa que poden arribar
a trobarse amb la mateixa situació a Internet ja que hi ha persones que no
coneixen que poden contactarlos mitjançant una xarxa social i que no poden estar
segurs de “qui es troba a l’altre costat” (...) la majoria no tenen del tot clar que tota
la informació que faciliten a les xarxes es queda allà i que mai podran estar segurs
de qui la veurà” (Romero, 2013).
Per altra banda cal prendre consciència dels perills amb que es poden trobar els nins i nines
quan fan ús de les possibilitats que la xarxa els ofereix. Entre aquests perills s’han de
destacar els dos més comuns i que tenen una major repercussió social, que segons el
currículum MIL de la UNESCO (citat per Tejedor i Pulido, 2012) són el grooming i el
ciberassetjament.
4
5. El bullying es defineix com l’assetjament entre iguals que, quan aquest es produeix
mitjançant interaccions online, es coneix com a ciberassetjament. Entre els impactes
emocionals que sofreixen més habitualment les víctimes del bullying es troben: depressions,
baixa autoestima, un impacte molt negatiu en el seu desenvolupament emocional i, en
l’últim extrem, el suïcidi. (Tejedor i Pulido, 2012)
A espanya segons les dades que hem seleccionat com a les que ens donen una informació
més útil per a la nostra recerca (Garmendia, Garitaonandia, Martínez i Casado, 2011) “el
16% dels menors entre 9 i 16 anys afirmaven haver sofert bullying tant offline com online.
El grooming, “aquest concepte fa referència a les interaccions realitzades prèviament a
l’abús sexual per part de l’assetjador per a guanyarse la confiança del menor i aixì accedir
a establir una cita o trobada sexual, que generalment finalitza en abús, Kierkegaard,2008
(citat per Tejedor i Pulido, 2012).
Per altra banda, segons el projecte EUKidsOnline (citat per Arribas, 2013) els riscos
relacionats amb els menors i l’ús d’Internet poden estar relacionats per una banda amb
l’agressivitat i la violència, que pot arribar a manifestarse en comportaments violents i/o
agressius que moltes vegades desemboquen en accions d’assetjament i bullying.
També podem trobar els que estan relacionats amb l’àmbit sexual i que es poden manifestar
tan en el consum i distribució de contingut pornogràfic que es pot trobar a la xarxa com en el
grooming, que com hem apuntat abans consisteix en el conjunt de les accions de contacte
prèvies a l’assetjament sexual.
Si parlam de valors, els alumnes es poden trobar amb continguts de caire racista o que
incitin a l’odi, per altra banda es facilita que els menors puguin entrar en contacte amb
persones que els persuadeixin ideològicament.
Per últim, són de cada vegada més habituals les pràctiques de marketing encobert dutes a
terme per les empreses privades. Aquestes pràctiques es basen moltes vegades en el mal
ús que fan de les dades personals dels internautes, vigilant tant les seves accions en les
diferents xarxes socials com escrutant els historials de navegació per tal d’aprofitarse de la
informació privilegiada que en poden extreure per al seu profit econòmic.
5
6. Un altre tipologia d’ús poc segur de la xarxa que s’ha d’evitar és el “vamping”,
“els nins aprofiten la calma de la nit per a gaudir de la seva vida digital sense
interrupcions (...) diversos estudis apunten que els adolescents dormen 90 minuts
menys dels recomanats (...) permet als adolescents socialitzar de la forma i
intensitat que necessiten. Sense interrupcions ni supervisió, la nit els ofereix
aquesta oportunitat que, a més a més, coincideix amb l’última etapa del dia, amb el
qual poden també complir amb la “obligació” de contar tot el que ha passat al final
de la seva jornada.” (Anònim, 2014)
Una primera aproximació a les eines i procediments que es poden dur a terme per a la
prevenció dels riscs i perills d’Internet ens porta a discernir els papers i rols diferents que
han de tenir tant els nins, les escoles i les famílies i les institucions i governs i la societat en
general. Només amb la implicació, la interacció i la integració de tots aquests agents com a
unitat conjunta d’acció es podrà tenir una incidència real i efectiva en la millora dels usos
que fan els nins i nines d’Internet. En definitiva de fer de la xarxa i el seu ús quelcom segur i
positiu per als nostres preadolescents. És per això que s’han de tenir clares tant les funcions
de cada un d’aquests agents com de les interaccions necessàries i profitoses.
Així doncs, per part dels alumnes, segons UNICEF (citat per Tejedor i Pulido, 2012) “a
l’empoderar als menors com a agents de promoció d’usos creatius d’ Internet i de superació
dels riscs online, formant a altres menors o fins i tot a la seva pròpia comunitat,
s’aconsegueix una major efectivitat en els programes (...) l’empoderament dels menors
enfront els riscos citats ha de ser inclòs com una de les línies bàsiques de qualsevol
currículum educatiu. (...) S’han de dissenyar estratègies educatives globals per afiançar les
competències online son similars, encara que difereixen tant en el procés com en les
conseqüències.”
Per part dels mestres podem diferenciar entre actuacions que tenguin com a objectiu:
“comptar amb docents capaços de moure’s amb solvència i autonomia en
l’escenari que introdueix la WEB 2.0 i, en general, a Internet (...) el professor
ha de conèixer el contingut dels principals acords, tractats, declaracions i
altres tipus de documents que, a nivell internacional o nacional, han contribuït
a legislar i/o reglamentar les qüestions relatives a la presència i els possibles
6
9. coneguin la xarxa i les teves activitats en aquesta, ubicar l’ordinador en un ambient
compartit per la família, evitar que els atlots estiguin en internet durant la nit i
navegar i xatejar algunes vegades amb els seus fills.”(Romero, 2013)
Per part de la societat, tant en referència a les empreses privades com el govern, aquests
agents poden aportar i promocionar una sèrie de pautes o oferir uns programes o
campanyes de prevenció com en el cas de la Policía Nacional i unes quants empreses
privades de antivirus com Norton, McAfee, Kaspersky y Panda Security, que s’han juntat per
fer una campanya de concienciació i prevenció dels perills en Internet i el cibercrim, o el
paper que fa la policia als col∙legis fent xerrades. (Anònim, 2014)
METODOLOGIA
En quant a la metodologia utilitzada per a realitzar la recerca hem de diferenciar els
diferents estadis basats en les passes que es troben a la graella del Big 6. En primer lloc
hem decidit quina és la necessitat informativa que hem de cobrir i quina és la pregunta que
podem fernos i que sigui la que doni la resposta més satisfactòria a la nostra necessitat
informativa. Una vegada hem tingut clara la pregunta hem seleccionat quines seran les font
d’informació més adequades per a la nostra recerca. Hem conclòs que les millors eines per
a durla a terme són els cercadors (Google Acadèmic, Bing, etc.) i la biblioteca de la UIB,
tant la virtual com la física.
Tenint en compte les característiques de cada una d’aquestes bases de dades i els motors
de cerca d’informació hem utilitzat els descriptors més adequats a cada un d’ells. Aquests
descriptors han estat:
Ús responsable internet and preadolescents.
Ús xarxes socials and preadolescents.
Riscos and Internet and alumnes and primària
Ús irresponsable d’internet and preadolescents.
Estudis and pautes ús Internet and menors.
Estudis and pautes ús Xarxes socials and alumnes and primària.
9
12. També hem pogut comprovar, sempre segons les dades obtingudes, que en un
percentatge molt elevat els menors tenen accés i fan ús d’Internet sense la
supervisió dels adults, ja siguin els familiars o els docents. Aquest fet fa que els nins
i nines moltes vegades s'enfrontin en solitari als perills i riscos que es troben a la
xarxa pels quals no es troben preparats, i que a la vegada existesqui un gran
reconeixement per part dels progenitors, dels usos reals que en fan els seus fills i
dels perills als que s’enfronten.
Segons les referències estretes de l’article d’en Romero(2013) hem arribat a certes
conclusions en front a la pregunta de quins són els perills amb els quals els menors
poden entrar en contacte a la xarxa. Uns dels principals perills amb més impacte,
referent amb la pederàstia, esmenta la gran quantitat de menors que són enganyats
via Internet per mantenir reunions no virtuals amb persones les quals “no són qui
diuen ser”. Altres perills destacats de la xarxa són la pèrdua de privacitat sobre la
informació compartida a la web, agreujat per el fet de que la gran majoria no són
conscients del que representa aquest fet.
Els riscos tipificats com els més habituals segons la documentació consultada són el
ciberassetjament o assetjament entre iguals i el grooming, en ambdós casos els
efectes emocionals que poden produir en els alumnes poden ser molt negatius i en
alguns casos han duit a algun alumne al suïcidi.
Les accions i activitats encaminades a reduir i eradicar aquests perills en l’ús
d’Internet i que vulguin tenir una efectivitat real han d’implicar tant els alumnes, com
les famílies i la comunitat educativa, així com les institucions pertinents i la societat
en general.
En quant a l’acció que s’ha de dur a terme des de l’escola i per part dels docents ha
de venir precedida per una acció que asseguri que els docents tinguin un domini
acurat de les eines de la Web 2.0 , que coneguin les seves característiques
principals, i que tinguin una formació adequada en referència a les accions a
realitzar per evitar els riscos del mal ús de les xarxes per part dels seus alumnes,
així com d’estratègies efectives a dur a terme una vegada detectat un problema.
L’acció dels docents ha d’estar encaminada en primera instància a la prevenció dels
riscos, i a fomentar un ús responsable d’Internet. Per a aquest efecte s’han de
12
13. dissenyar no només activitats específiques per a estudiar i entendre les noves
tecnologies i els seus usos sinó que han de treballar aquests continguts d’una
manera transversal per així millorarne la eficiència.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:
● Romero, Isabel. (13 de Novembre de 2013). ¿Cómo usan los niños las redes
sociales? [Enredando por la red].Recuperat de
http://www.enredandoporlared.com/comousanlosninoslasredessociales/
● Covelli, Monica. (2012). Uso adecuado de las redes sociales y el internet
[Colegio La Salle]. Recuperat de
http://www.lasallebga.edu.co/web/index.php/publicaciones/157usoadecuado
delasredessocialesyelinternet
● García, Ana. Belén. (3 de septembre de 2013). El uso de internet por parte de
los alumnos de primária. Sus riesgos y como evitarlos. Universidad de
Valladolid, Valladolid. Recuperat de
http://cerro.cpd.uva.es/bitstream/10324/3838/1/TFGO%2090.pdf
● Tejedor, Santiago i Pulido, Cristina. (Uno de Octubre de 2012). Retos y
riesgos del uso de Internet por parte de los menores. ¿Cómo empoderarlos?.
Universidad de Huelva, Huelva. Recuperat de
http://rabida.uhu.es/dspace/bitstream/handle/10272/6151/Retos_y_riesgos_del_
uso_de_Internet.pdf?sequence=2
● Fernández, Javier., Peñalba, María. Alicia., Irazibal, Itziar. (2015). Hábitos de
uso y conductas de riesgo en Internet en la preadolescencia. Comunicar.
Recuperat de
http://www.revistacomunicar.com/indice/articulo.php?numero=44201512
● Anònim. (10 de novembre de 2015). Campaña de concienciación y prevención
sobre los peligros en Internet y el cibercrimen. Canarias7. Recuperat de
http://www.canarias7.es/articulo.cfm?id=39610
● Anònim. (20 d’agost de 2014). Vamping: adolescentes aprovechan la calma de
la noche para disfrutar de su vida digital sin injerencias. Recuperat de
https://riesgosinternet.wordpress.com/
● Serrano, María. (2013). Seguretat a Internet per a infants i adolescents.
Recuperat de http://www.cugat.cat/docs/seguretat_internet.pdf
13
14. ● CESICAT. (2013). Protecció de menors. Navegació segura. Recuperat de
http://www.internetsegura.cat/baixades/Proteccio%20de%20menors.pdf
● VitoriaGasteiz. (2010). Educar a los menores en el uso sin riesgo de internet.
Recuperat de
http://www.vitoriagasteiz.org/wb021/http/contenidosEstaticos/adjuntos/es/28/9
5/32895.pdf
● Anónimo.(2015, febrer,10). Cinco recursos para que enseñes a tus alumnos de
Primaria a navegar por Internet con seguridad [ Aula Planeta]. Recuperat de
http://www.aulaplaneta.com/2015/02/10/agenda/cincorecursosparaqueensen
estusalumnosdeprimarianavegarporinternetconseguridad/
● Montes, Antonia. (2010, decembre). Un buen recurso escasamente utilizado,
las TIC en las aulas de educación primaria. Hekademos. Recuperat de
file:///C:/Users/Martha/Downloads/DialnetUnBuenRecursoEscasamenteUtilizad
o3745686.pdf
● Comisión de libertades e informática. (2008). Manual práctico de las
tecnologías de la información de 9 a 11 años. Recuperado de
http://www.avpd.euskadi.eus/s045249/es/contenidos/informacion/documentos
_difusion/es_difusion/r01hRedirectCont/contenidos/noticia/2009_01/es_090421
/adjuntos/TIC9_11_es.pdf
● Valdivia, Paloma. (2012). Propuestas de actividades en el aula sobre
prevención de riesgos y navegación segura en Internet. Slideshare.
Recuperado de http://es.slideshare.net/pali_to/lluviadeactividades
● De Lanuza, Juan. (2015, novembre, 12). Uso seguro y responsable de
Internet. Fapar. Recuperat de
http://www.fapar.org/escuela_padres/ayuda_padres_madres/uso_internet_reco
mendaciones.htm
● Anónim (2015). Teachers and professionals. Childnet international.
http://www.childnet.com/teachersandprofessionals
● Omatos, Antonio. (10 de febrero de 2015). Propuesta de trabajo con vídeos
para el uso responsable de las redes sociales. Blog de Antonio Omatos.
Recuperat de
http://www.aomatos.com/2015/02/propuestadetrabajoconvideosparaeluso
responsabledelasredessociales/
14