Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2

1
TERRITORI I ACTIVITATS
ECONÒMIQUES
Bloc 3:
Anàlisi dels grans espais mundials de
producció agrària i industrial.

2
TERRITORI I ACTIVITATS
ECONÒMIQUES
 Índex del BLOC 3:
 Prefaci. Economia conceptes
 Tema 1. El sector primari
Tema 1.1 L'agricultura
Tema 1.2 La ramaderia
Tema 1.3 La silvicultura
Tema 1.4 La pesca
 Tema 2. El sector secundari
 Tema 3. El sector terciari
Tema 3.1 El comerç
Tema 3.2 El turisme
Tema 3.4 Els transports
Tema 3.4 Els serveis socials
 Tema 4. Els desequilibris territorials a Espanya i Catalunya

3
CONCEPTES BÀSICS D'ECONOMIA
Definicions
 Producte Nacional Brut (PNB) i Producte Interior Brut (PIB) Valors a preu de
mercat dels béns i serveis finals produïts en un estat durant un període de temps
determinat. Ens ofereix el valor del conjunt de béns i de serveis produïts per un país
durant un any, al qual s'ha restat la part que es deu als factors productius estrangers
presents en el país i se li ha sumat la part corresponent als factors productius
nacionals que operen a l'exterior.
 Mercat concret: els mercats físics, com els dels pobles.
 Mercat abstracte: la borsa o mercats internacionals de cotó, cautxú o mercuri.
 IPC: representa el preu mitjà d’una cistella de béns i serveis. Per calcular-lo cal haver
decidit prèviament quins seran els béns i serveis que entraran a la cistella, per
exemple al 2011 van entrar 489 béns i serveis. Aquesta informació la treu l’INE a partir
de la consulta de 177 municipis i al voltant de 29.000 establiments serveixen de
mostra per recollir els 220.000 preus amb què es calcula cada mes l'IIPC.
 Inflació: és la taxa percentual d’increment del nivell de preus durant un període de
temps determinat.
 Dumping: es la pràctica empresarial per la qual una empresa estableix un preu
inferior per als béns exportats que per als mateixos béns venuts al país.
Prefaci

4
CONCEPTES BÀSICS D'ECONOMIA
Els sectors de la producció
 Els sectors productius o econòmics són les diferents branques o divisions de
l'activitat econòmica, atenent al tipus de procés que es desenvolupa. Es distingeixen
tres grans sectors denominats primari, secundari i terciari.
Prefaci
Dades Idescat 2019
El valor afegit brut
(VAB) és la suma dels
valors addicionals que
adquireixin els béns i
serveis en transformar-
se durant el procés de
producció. En
l'economia, aquesta és
una de les maneres per
calcular el Producte
interior brut i per tant,
sovint es consideren
sinònims

6
El sector primari
Definició
 El sector primari integra aquelles activitats econòmiques
que obtenen productes de la natura, però sense
transformar-los.
✔ Inclou l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura, la pesca, la
mineria i les fonts d’energia.
 Les zones on s’han modernitzats les tècniques agrícoles,
s’ha mantingut la població i s’hi ha millorat els serveis. En
les altres zones s’ha produït despoblament (èxode rural).
 El sector primari està fortament intervingut per les directrius
de la Unió Europea, en concret pel Ministeri de Medi
Ambient i Medi Rural i Marí.
 A Catalunya, és el Departament d’Agricultura, Alimentació i
Acció Rural qui gestiona aquestes activitats.

8
El sector primari: l'agricultura
Factors que influeixen a l 'agricultura
 Els factors físics que influeixen en l’agricultura són:
✔ L’altitud: Espanya té una altitud mitjana elevada, i això suposa un
problema. Els millors conreus es donen per sota de 200 m., i Espanya
l’altitud mitjana supera àmpliament aquesta altitud.
✔ L’orografia: bona part d’Espanya és muntanyosa, a excepció de les
Depressions de l’Ebre, el Guadalquivir i la Meseta. El pendent dificulta els
conreus ja que dificulta la mecanització. Per això cal construir terrasses o
bancals.
Terrasses

9
Factors que influeixen a l 'agricultura
 Els factors físics que influeixen en l’agricultura són:
✔ El clima: temperatura, precipitacions i vent condicionen els tipus de cultiu. La
major part d’Espanya és seca (blat, vinya i olivera). Les pluges torrencials sovint
inunden camps. També es creen planes al·luvials molt fèrtils per al conreu
d’hortalisses i fruiters. Pel que fa a la temperatura, les zones costeres tenen
menys amplitud tèrmica que a l’interior.
✔ El tipus de sòl: la composició del sòl determina la fertilitat. Millors
característiques: textura franca (sorra, llim i argila), estructura granular, porositat
mitjana, contingut de nutrients adequat i pH al voltant de 7. Molt sòls cal posar-hi
adobs per a millorar-ne la fertilitat. Les zones volcàniques (Canàries, Garrotxa) i
al·luvials (Com. Valenciana i Múria) són molt fèrtils.
✔ La disponibilitat d’aigua: a Espanya l’agricultura s’emporta quasi el 80% de
l’aigua disponible. Tipus de conreus:
➔
Secà: Blat, vinya, olivera, ... Cultiu extensiu (grans extensions utilitzant
maquinària i poca ma d’obra)
➔
Regadiu: Hi ha aportació d’aigua. Verdures, fruites, hortalisses, ... Cultiu
intensiu (aigua i feina per part del pagès permet produccions elevades)

10
Elements del paisatge agrari
 Elements del paisatge agrari:
1. Elements morfològics
2. Sistemes de conreu
3. Altres sistemes de conreu
4. La propietat de la terra
5. El destí de la producció

11
Elements morfològics
 1. Elements morfològics:
✔ Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables,
magatzems). Aquest pot ser:
 Hàbitat concentrat: típic de les zones seques on la població s’agrupa
a voltant de l’aigua.
 Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua.
✔ Parcel·les: són les unitats bàsiques de conreu, i que poden ser de forma
regular o irregular, i de mida gran o petita, tot depenent dels factors físics i
antròpics.
 Camps oberts o Openfield: que es troben sobre tot al centre
d’Europa, com Polònia, Hongria, Alemanya. Els camps oberts no tenen
parets ni bardisses entre els camps i acostumen a tenir una forma
allargada i regular.
 Camps tancats o Bocage: que es troben a la zona atlàntica,
intercalats amb els camps oberts o envoltats de prats.

12
Elements morfològics
Habitat concentrat Habitat Dispers
BocageOpenfield

13
Sistemes de conreu
 2. Els sistemes de conreu segons les associacions de plantes:
✔ Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear en el mateix espai
agrícola diverses espècies de vegetals. És propi de les zones poc
desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’horta als
països desenvolupats.
✔ Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear en un espai un sol
producte. Com els camps de blat del Canadà, el del cafè el Brasil, etc. és
dóna sobretot, en l’agricultura mecanitzada i dirigida al mercat.
 Segons s'aprofitin les parcel·les:
✔ Agricultura intensiva: que procura d'obtenir un rendiment alt, utilitzant el
sòl de forma continuada, per mitjà d'una adequada alternança de conreus .
✔ Agricultura extensiva: que tendeix a obtenir el benefici econòmic, més
pel baix preu del cost d'explotació que no pas per un rendiment elevat.
 Segons el tipus de cultiu:
✔ Herbacis, com els cereals, Arbustius, com la canya de sucre o la vinya,
Arboris, com els arbres fruiters.

14
La propietat de la Terra
 3. La propietat i la grandària de la terra fa que variï la seva
estructura:
✔ Els Minifundis o extensions de terreny de menys 10 hectàrees.
Els trobem sobretot a Galícia, Submeseta Nord i Comunitat
Valenciana. Si no es dediquen a l’agricultura intensiva, no són
rendibles i provoca èxodes rurals.
✔ Latifundis o extensions de més de 100 hectàrees. Són les grans
propietats a Andalusia («señorios») ,Aragó, Extremadura i
Submeseta Sud. Dedicades a pastures i cereals.
✔ A Catalunya dominen les explotacions petites, i a Espanya els
latifundis.

15
 Règim d'explotació:
✔ Directe,el pagès o una empresa és el/la propietari/a de la terra.
✔ Indirecte, el pagès no és el propietari de la terra sinó que l’explota en
règim de:
 Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una part de la
collita.
 Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d’un lloguer.
 Jornalers. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra
per jornada treballada.
✔ També tenim les Terres Comunals: són terres com els boscos, els
prats que pertanyen al municipi, i per tant a la comunitat de veïns.
 A Espanya el 90% són explotacions familiars, mentre que la resta
pertanyen a cooperatives i empreses societàries.

16

17
El destí de la producció
 5. El destí de la producció:
✔ Agricultura de subsistència o d’autoconsum: explotacions que
produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent
per a la comercialització.
✔ Agricultura de mercat: Producció industrialitzada destinada a
aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer
el mercat al que va dirigit.

18
Localització dels cultius a Espanya
 Localització dels cultius a Espanya:
✔ Herbacis:
Cultiu tradicional a l’Espanya seca (79% del total). Es cultiva blat, ordi, civada
i sègol que es conrea a les dues Castelles i Andalusia. També blat de moro
(Cantàbric) i arròs (deltes). En aquests moments un 2% es dedica a
biocombustibles.
Hortalisses: són conreus amb alta productivitat i Indústria derivada de
congelats i conserves. Zona llevantina (Múrcia,..), Aragó, Navarra i Catalunya.
Productes: pebrots, tomàquets, albergínies, carbassons, espàrrecs, enciam,
cebes, ...
Patates i llegums: Es conra a les dues Castelles. Ha disminuït el consum de
mongetes, llenties, cigrons i patates. Forta competència del Països Baixos.

19
✔ Arbustius:
A Espanya i Catalunya la vinya està perfectament adaptada al clima mediterrani.
Gran part de la producció és destina a la producció de vins i caves amb denominació
d’origen. Les CCAA amb més producció són Castella la Manxa, Extremadura, Rioja i
Catalunya.
✔ Arboris o llenyosos:
El 20% de la producció agrícola espanyola són fruiters. Cítrics (taronja, llimona,
mandarines), fruits secs (ametlla, avellana,...), fruiters d’horta (maduixes, melons,
préssecs, peres,...), Olivera es troba sobretot a Andalusia i la recollida es encara poc
mecanitzada. Bona part de la producció es destina a olis.

20
✔ Conreus industrials: Destaquen el gira-sol, remolatxa sucrera, cotó i tabac. La seva
producció es destina íntegrament a la indústria.

21

22
Localització dels cultius a Catalunya
 Localització dels cultius a Catalunya:
✔ La comarca amb un nombre d’ocupats més gran en el sector primari és el
Segrià, mentre que les que tenen una quantitat d’ocupats menor són la Vall
d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.
✔ Al Segrià l’elevat nombre de treballadors a l’agricultura es justifica a causa
d’una antiga implantació de l’agricultura basada en l’existència d’una plana amb
sòls molt fèrtils, el desenvolupament dels conreus de regadiu basats en l’aigua
del Segre i l’expansió més recent d’alguns conreus com els fruiters de fruita
dolça, els cereals i els farratges.
Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca
Indústries extractives
Indústries manufac.
Subm. energia elèct., gas, ..
Subm. Aigua, gestió residus
Construcció
Comerç i reparació veh. Motor
0 10000 20000
Població ocupada. 2011 Per branques d'activitat. Comarques, àmbits i províncies
Segrià

24
✔ Només el 30% del territori català està ocupat per cultius.
El 70% de la producció és de secà, i el 30% de regadiu.
✔ Pel que fa als principals productes agrícoles produïts a
Catalunya, cal diferenciar entre els que es produeixen en el
sistema d’agricultura intensiva i els procedents de
l’agricultura extensiva.

25
✔ A les planes i parts baixes dels rius es dóna una agricultura intensiva de
gran productivitat, sota hivernacle o a l’aire lliure. Malauradament moltes
d'aquestes petites explotacions desapareixen per la pressió urbanística
(Barcelona, Baix Llobregat...) L'excepció serien algunes zones del
Maresme. Els principals productes i les localitzacions geogràfiques són:
Les flors i les plantes ornamentals al Maresme,
Hortalisses al delta del Llobregat (tomàquets, pebrots, cogombres,
etc.),
Arròs al delta de l’Ebre,
Cítrics al Baix Ebre i al Montsià,
Fruites (pera, poma, préssec) al Segrià i a l’Alt Empordà (poma).

26
✔Pel que fa l’agricultura extensiva, destaca la producció de la trilogia
mediterrània (Segarra, Garrigues, Penedès, Priorat). Els principals
productes i les localitzacions són:
Vinya en comarques especialitzades en aquest conreu, destinat a la
producció de vins i caves: Penedès, Priorat, Conca de Barberà, Terra
Alta, Alt Empordà, etc.,
Avellaner al camp de Tarragona,
Cereals, olivera i vinya a les terres interiors, amb especialització
d’algunes comarques en algun producte concret com l’olivera a les
Garrigues o l’ordi a la Segarra.
A les comarques més humides es produeix farratge i blat de moro
destinats a les explotacions ramaderes.

27
Unitats: Tones. Dades Idescat 2019

28
Conceptes
Conreu herbaci
Espai de terra compost per plantes que tenen la seva part aèria de consistència
herbàcia. S'hi inclouen també les superfícies ocupades per guarets i hortes familiars.
Conreu llenyós
Espai de terra compost per plantes que tenen la seva part aèria de consistència
llenyosa. Ocupa la terra durant períodes llargs i no necessita ser trasplantat després
de cada collita. Se n'exclouen els arbres forestals i els seus planters.
Terres de regadiu
Superfície que, a més de l'aigua de la pluja, rep també aigua per mitjà d'un
procediment establert per l'home, ja sigui de forma eventual o contínua.
Terres de secà
Superfície que només rep aigua de la pluja.
Terres llaurades
Superfícies que reben assistència cultural (que s'efectua amb aixada, arada, rascle,
conreadora, escarificadora o extirpadora) dins de l'any agrícola sigui quin sigui el seu
aprofitament i la data en què s'hagi fet. Els conreus de les terres llaurades poden ser
conreus herbacis o llenyosos.

29
L'agricultura a Espanya i la UE
 En el darrer segle s’han produït molts canvis en l’agricultura a Espanya. Fins fa
poc, l’activitat agrícola era la majoritària i rudimentària. A llarg del segle XX es va
anar despoblant el camp (èxode). La industrialització dels camps va millorar-ne
els rendiments i va incrementar la producció.
 Actualment es caracteritza per:
✔ La disminució de la superfície cultivada de secà i augment del regadiu.
✔ Augment de la superfície ocupada de boscos a causa de la pèrdua d'importància de l'ús de
les pastures.
✔ Pèrdua de sòl agrícola a conseqüència del creixement del sòl urbà i el destinat a
infraestructures i serveis.
✔ Increment de la importància de la ramaderia i pèrdua d'importància del sector pesquer i
forestal.
✔ Lligam progressiu entre les activitats agroramaderes i la indústria alimentària
(agroalimentària).
✔ Pèrdua de població activa al sector primari i envelliment.
✔ La caiguda de preus i de la renda agrària per la competència en un mercat mundial cada
vegada més obert, fa que les petites explotacions es troben amb dificultats per poder competir
i acaben per abandonar l’activitat agrària.

30

31
 Recordeu que els principals fons d'ajuda de la UE a l'agricultura són el FEAGA (Fondo
Europeo Agrícola de Garantía) i el FEADER (Fons Europeu Agrícola de
Desenvolupament Rural). Aquests fons contribueix a millorar:
✔ la competitivitat de l'agricultura i la silvicultura;
✔ el medi ambient i el paisatge;
✔ la qualitat de vida en las zones rurals i la promoció de la diversificació de la
economia rural.
 Espanya en entrar a la UE va haver de fer un esforç de modernització per posar-se a
l’altura d’Europa.

32
L'agricultura a Catalunya i la UE
 A Catalunya ha baixat la terra conreada en benefici d'altres usos de territori
(urbans, industrials, infraestructures) o de l'extensió de la superfície forestal.
 Augment de la superfície de regadiu gràcies a la millora dels sistemes de
regatge i a la construcció de nous regatges.
 L'increment de la competència exterior fa que la tradicional producció
familiar sigui poc competitiva. De fet, a Catalunya predominen les
explotacions mitjanes i petites (una superfícies agrària mitjana de 20 ha) a
diferència d’altres regions d’Espanya on es mantenen molts latifundis.
 A moltes comarques i especialment a les més humides el sector agrícola
està integrat amb les explotacions ramaderes, de manera que l’ordi, els
farratges i el blat de moro que s’hi conrea està destinat a l’alimentació
d’explotacions ramaderes sovint dins la mateixa propietat.
Canal d'Urgell

33
La revolució verda
 L'agricultura basada en l'aplicació de recursos tecnològics avançats
(tecnologia mecànica i química) va començar a generalitzar-se a mitjan del
s XX, en un procés conegut com a Revolució Verda. Gràcies a ella la
producció alimentària va poder alimentar a una població mundial en
augment continu.
 La Revolució Verda estava pensada sobretot, en el països en vies de
desenvolupament (com Mèxic o l'Índia) i es va fonamentar en l'obtenció de
varietats altament productives de els cereals com l'ordi, el blat de moro o
l'arròs. Malauradament la revolució, va deixar de banda altres com els
tubercles, les verdures, les fruites o els fruits secs i les societats que els
conreaven. Fet que va fer que aquesta revolució no arribés a tothom.
Gràcies als mètodes de la revolució Verda, entre 1965 i 1985, la producció d'arròs a l'Àsia
va augmentar un 66%.

34
L'impacte sobre el medi natural
 La Terra té una capacitat limitada per produir aliments. Els principals factors
que limiten la producció són la pèrdua de sòl (cada any s'erosionen uns
26.000 mll. de tones de sòl de la superfície terrestre, coma resultat del mal
ús que la humanitat en fa), i la utilització de males tècniques agrícoles que
el malmeten (ús abusiu de fertilitzants, herbicides, plaguicides i pesticides)
 Actualment, en alguns països, la demanda de productes agrícoles ja supera
la capacitat de càrrega dels ecosistemes locals, i la desforestació, l'excés
de pasturatges, la pèrdua de sòl, l'exhauriment i contaminació dels aqüífers
comprometen de manera irreversible el futur dels recursos alimentaris.
 En síntesi, podem establir 6 tipus d'impactes: 1) els derivats de l'ús massiu
de químics (organoclorats i nitrats); 2) el derivats de la sobreexplotació
d'aqüífers per a reg; 3) la contaminació d'aigües superficials i aqüífers; 4)
els derivats de l'eliminació de residus orgànics; 5) l'erosió dels sòls
conreats; 6) la destrucció de zones forestals per dedicar-los a usos
agrícoles.
 La necessitat d'unes pràctiques agràries sostenibles és un nou repte del
nostre futur.

35
Agricultura ecològica
 L'agricultura ecològica o agricultura biològica és un mètode agrícola que té
com a finalitat, en contrast amb l'agricultura convencional, ser
ambientalment sostenible, a més de respectar la salut i el benestar dels
consumidors. En general (no sempre), refusa l'ús de recursos químics
artificials durant el conreu o la cria, així com l'ús de conservants, colorants o
altres additius durant la transformació d'aliments. Encara què pot utilitzar
adobs d’explotacions ramaderes ecològiques, restes vegetals i productes
fitosanitaris que no tinguin un origen de síntesi química.
 El 2018, Catalunya comptava amb més de 3.859 operadors ecològics i
210.818 hectàrees de superfície certificada com a ecològica, això és el
16,8% de la SAU. Destaca particularment el sector de la vinya on més del
26% de la superfície es conrea de segons la normativa de producció
ecològica. N'és exemplar l'aspiració de la Denominació d'Origen Alella
d'esdevenir la primera denominació d'origen (DO) 100% ecològica.]
 El productes anomenats Km 0 o de proximitat no comporten que siguin
procedents de conreus ecològics. El seu avantatge és l’estalvi energètic.

37
El sector primari: la Ramaderia
Sistemes d'explotació ramadera
 Podem diferenciar 2 tipus d’explotacions ramaderes:
✔ Ramaderia tradicional d’explotació extensiva: No pot competir
actualment amb la intensiva. En canvi, evita la despoblació i el
deteriorament mediambiental. Consisteix en la cria i manteniment
dels animals en extensions àmplies, on el bestiar s’alimenta de
pastures naturals. Es practica en zones de climes extrems
(Extremadura) i on hi ha pastures (muntanyes).
✔ Ramaderia intensiva moderna: El bestiar es troba en granges
sota unes condicions controlades per tal d’augmentar-ne la
producció. Alimentació amb pinsos. Requereix grans inversions
però té una alta productivitat (porcí, aviram, ...)
Estabulació del bestiar i les noves tècniques d’alimentació i d’explotació,
fa que tingui menys dependència de les condicions del medi.

38
Sistemes d'explotació ramadera a Espanya
 Tipus de bestiar:
✔ Boví: Es troba a Galícia, Astúries, Cantàbria i zona pirinenca.
Producció de carn i llet. Ho faciliten les pastures de la zona.
✔ Oví: Es localitza a Extremadura, Aragó, Navarra i la zona de la
Meseta. Destinat a carn i làctics.
✔ Porcí: Es crien de manera intensiva en granges. Es localitza a
Catalunya, Castella i Lleó, Aragó i Múrcia. A Extremadura i
Andalusia es cria el porc de manera extensiva.
✔ Avícola: Grans naus destinades a milers de pollastres i gallines.
Es localitza a Catalunya, Castella i Lleó i Aragó. També hi ha
granges d’estruços i perdius. Carn i ous.
✔ Caprí: Es troba a Andalusia i la Meseta. Els seus productes es
destinen a la indústria dels làctics.

39
La ramaderia a Espanya
 La ramaderia a Espanya representa més de la 3a part del valor
econòmic de la producció agrària final. Aquest sector està
fortament vinculat a les indústries càrnies i làcties. La ramaderia
industrial, amb estabulació contínua, mecanització dels processos
de creixement i elevades concentracions d'animals, s'han imposat
com a model prioritari.
 El sector ramader més important a Espanya és el porcí, essent el
4a productor mundial de carn de porc i exporta el 20% de la seva
producció.
 El sector boví és el 4a per ordre d'importància dins la UE, sobretot
per la llet.
 Pel que fa al sector oví i caprí és el 2n per ordre d'importància dins
la UE.

40
La ramaderia a Espanya i la UE
 La PAC (Política Agrícola Comuna) pretén que els ramaders
tinguin un nivell adquisitiu similar o proper al dels treballadors
d’altres sectors.
 També pretén un bon nivell de preus pels consumidors i tendir a
l'auto proveïment dins la UE.
 Algunes mesures de la PAC:
✔ Establiment de quotes de producció
✔ Assignació de subvencions
✔ Millora de la qualitat en la producció
 La PAC ha afavorit la disminució de cabanyes ovina, caprina,
bovina i equina i un increment de la porcina i avícola. També s’ha
increment l’apicultura i la cunicultura.

41
La ramaderia a Catalunya i la UE
 S'ha incrementat la importància sector ramader (s'ha convertit en el
principal subsector agrari). En bona part l'agricultura produeix
pinsos i farratges, com a les terres més humides de Girona i del
Prepirineu .
 L'augment de la importància comporta la modernització del sector
ramader. Tradicionalment era un complement de l’agricultura. Ara
és més intensiva, centrada en el “cicle curt” (porquí / aviram). De
fet, el 59% del valor de la producció final del primari català el
proporciona la ramaderia.
 Destaca la ramaderia estabulada explotada de manera molt
intensiva.
 Catalunya ha passat de ser un país de pagesos a país de
ramaders. Aquest canvi té a veure amb els canvis en el nivell de
vida de la població. Això genera més demanda i una major
especialització.

42

43

44
Els residus ramaders
 Els residus ramaders procedeixen de les explotacions intensives i
poden ser sòlids (fems) o líquids (purins). Al marge de les males
olors i dels problemes sanitaris i higiènics de les instal·lacions,
produeixen una contaminació important a les aigües superficials o
subterrànies (sobretot els purins); ja que eleven la concentració de
nitrats i fosfats (que són tòxics) i afavoreixen l'aparició de patògens.
En les grans instal·lacions (ramaderia extensiva), les dejeccions es
fan servir com adob agrícola.
Tones de purins a Espanya

47
El sector primari: Silvicultura
La silvicultura a Espanya
 Els boscos a Espanya contribueixen a la conservació de la biodiversitat i a la
protecció dels sòls i dels recursos hídrics (en té 26,3 milions de ha. de superfície
forestal). Sobretot s’aprofiten els recursos dels boscos del Nord.
 Els incendis són un dels principals problemes.
 Per rendibilitzar la producció s’ha recorregut a la replantació amb espècies de
creixement ràpid (eucaliptus) i a la supervisió de tales.
 L’abandonament dels camps ha fet créixer la superfície forestal.
 A Espanya trobem pins, alzines, roures, eucaliptus, castanyers, faig, ...
 A Catalunya s’exploten els roures, les alzines sureres o es fa servir la fusta per
crear carbó vegetal.
Silvicultura significa “cultiu dels boscos. La silvicultura és un seguit de tècniques per
al maneig d’uns recursos naturals, que ens permeten el conreu dels boscs, en el seu
sentit més ampli, que ens permet organitzar el bosc per que doni el màxim
rendiment en l’àmbit que més ens interessi, i que el seu aprofitament es realitzi de
forma racional i garantint la persistència del recurs.

48
La silvicultura a Espanya
 Els principals productes:
✔ Fusta: Boscos atlàntics i del Sistema Ibèric i Central. Hi ha més
demanda que oferta. Es necessita per mobles, construcció i paper.
✔ Suro: Andalusia, Extremadura i Catalunya. Exportem. Es dedica
a taps, objectes de decoració, ...
✔ Resina: Primera matèria en pintures i coles. Vall del Duero.
✔ Fruits silvestres i bolets, dedicats a la gastronomia.
✔ Ús cinegètic: Cacera controlada a partir de vedats.

49
La silvicultura a Catalunya
 Es concentra a les zones muntanyoses de Catalunya,
a les comarques de l'Alt Urgell, L'Alta Ribagorça, el
Berguedà, la Cerdanya, La garrotxa, el Pallars Jussà,
el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Vall
d'Aran.

50
ACTIVITATS
Sector Primari – Silvicultura
 Copia les preguntes i respon-les a la llibreta:
1. Busca informació sobre la indústria del suro a Catalunya.
2. Cita 10 recursos que ens ofereix la silvicultura.
3. Què és l'ús cinegètic dels boscos?

52
El sector primari: La pesca
Tipus de pesca
 Tipus de pesca:
✔ Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es
produeixen marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua a l’abast
de la mà. Avui dia s’està substituint per vivers artificials.
✔ Pesca de costa o de plataforma continental: és la que es
practica sense perdre de vista la terra ferma, tot sortint de matinada
i tornant a la tarda. Cada país tenen reconegudes 370 Km des de la
costa, és el que anomenem aigües jurisdiccionals.
✔ Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa i té com a
objectiu l’explotació a gran escala dels recursos pesquers.
✔ L'aqüicultura que consisteix en la cria de peixos en piscifactories
(granges). A Espanya representa el 21% de la pesca total.

53
Corrents marines fredes i calentes
La pesca: una de les seves característiques és el caràcter extractiu i depredador. A més representen
entre 18% i el 34% de les proteïnes de la dieta humana. Les principals zones de pesca al món són:
• On hi hagi una plataforma continental extensa (el gran sol)
• On s’uneixen corrents de diferents temperatures (Japó- entre els corrents Kuro Shivo i Oya Shivo)
• On hi ha molt de Plàncton.

54
La pesca espanyola
 Espanya es troba entre els principals països que més tones de peix
desembarca. Malgrat això, la pesca té un paper poc destacat des del punt
de vista econòmic dins la producció final del sector primari. I està molt
relacionada amb la industria conservera.
 A Europa la PPC (Política Pesquera Comuna) afecta la pesca a Espanya.
Els objectius son similars als de la PAC, però referits al sector pesquers.
 El 1993 es creà l'IFOP (Instrument Financer d’Orientació de la Pesca), amb
la intenció de modernitzar el sector (modernitzar i reduir la flota) i reduir les
captures.
Reducció de la flota pesquera a Galícia

55
La pesca espanyola

56
La pesca espanyola
 Espanya A Espanya la distribució de la flota és variada, destacant que el
85% es troba al nord-oest (Galícia) amb ports com els de Vigo o A Corunya.
 Els caladors espanyols són pocs (limitats) i es troben clarament
sobreexplotats. Per aquesta raó cal sortir a pescar fora, fent front al
problema de les 200 milles (cal negociar convenis).
 Darrerament es vol potenciar l’aqüicultura, camp en el qual Espanya és
una potència mundial (Galícia, Catalunya, València, Canàries...). A
Catalunya trobem piscifactories al Delte de l'Ebre, el litoral tarragoní i la
Costa Brava.
Els caladors internacionals on pesquem són:
• Atlàntic nord-oest: Terranova, Labrador, Groenlàndia.
Captura del bacallà.
• Atlàntic nord-est: Noruega i Mar del Nord.
Captura de lluç, gall, rap, escamarlà.
• Atlàntic central est: Marroc, Mauritània, Senegal.
Captura de lluç, gamba, sardina, sorell, verat, ...
• Atlàntic sud-est: Namíbia i República de Sud-àfrica.
Captura i congelació del lluç.

57
Piscifactories de l'Estat espanyol

58
Importadors i exportadors mundials de peix

59
Els problemes de la pesca
 Els problemes de la pesca:
✔ La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill la reproducció i
creixement de les espècies. Alguna possible solució s’aconseguiria per la
fixació de questes captures i l’establiment de zones vedades o limitades.
✔ El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop els països
amplien les seves aigües jurisdiccionals, per sobre dels 370 KM o 200
milles marines.
✔ S’ha d’abandonar el sistema de depredació i substituir-lo per un sistema
de reproducció i conreu d’espècies: piscicultura o aqüicultura.
✔ La contaminació de les aigües: que destrueix la vida al medi aquàtic.

60
ACTIVITATS
Sector Primari – Pesca
1. Quin tipus de pesca hi ha?
2. Què tenen a veure els corrents fred i calents marítims
amb la pesca?
3. Què és un calador?
4. Què és la plataforma continental? Per què hi trobem
molta pesca?
5. Què és la aqüicultura? Busca els pros i els contres.

61
EL SECTOR SECUNDARI
Tema 2.

62
El sector secundari: la indústria
Definició
 L’activitat industrial és el conjunt d’operacions
necessàries per a transformar una primera matèria
en un producte elaborat o en un de semielaborat
que, al seu torn, pot utilitzar-se com a primera
matèria d’una altra indústria. Aquesta activitat,
juntament amb la construcció, s’engloba dins de
l’anomenat sector secundari.

63
Tipus d'Indústries
 Indústria pesant: que proveeix a la lleugera de productes
manufacturats, i és bàsica per l’economia d’un país. Hi trobem:
✔ Indústries bàsiques: fan una transformació inicial de les
matèries primeres en productes semielaborats, que després
serviran a altres indústries. Les principals són:
 La siderúrgia (obtenció de ferro i carbó)
 La metal·lúrgica (transforma minerals en metalls o aliatges),
 La química de base i petroquímica (que utilitzen
combustibles fòssils per obtenir-ne plàstics, àcids o benzina)
✔ Indústries de béns d’equipament: transformen productes
semielaborats per les indústries bàsiques en estris per altre
indústries (maquinària, eines, etc.)

64
Indústria Pesant o de béns de producció

65
Tipus d'Indústries
 Indústria lleugera o de transformació: que són les que es
dediquen a fer béns de consum directe com:
✔ La indústria automobilística
✔ La indústria alimentària,
✔ La indústria química de gran consum,
✔ La indústria electrònica,
✔ La indústria tèxtil, etc

66
Tipus d'Indústries
(segons la posició en el procés productiu)

67
Tipus d'Indústries
 Les indústries també es poden classificar des del punt de vista
tecnològic:
✔ Les indústries d’alta tecnologia o indústries punta que es caracteritzen
per:
Pot ser de consum o de béns d’equip, encara que sobretot parlem
d'indústria lleugera (telecomunicacions, alta tecnologia,
electrònica...).
 Un alt nivell d’inversió i poc volum de primeres matèries i d'energia.
 Mà d’obra altament qualificada.
 Important paper de les empreses multinacionals.
 Vuit sectors clau: informàtica, microelectrònica, telecomunicacions,
biotecnologia, automatismes, làser i nous materials, i energies
renovables.
 Es localitzen prop de les universitats i grans centres d’investigació.
✔ Les indústries tradicionals amb un nivell tecnològic baix.

68
Tipus d'Indústries
 Segons la seva grandària:

69
ACTIVITATS
Sector Secundari – La industria
1. Defineix l'activitat industrial.
2. Fes un esquema del tipus de indústria segons el procés
productiu.
3. Cita dos productes considerats productes semielaborats.
4. Com es classifiquen les indústries segons el punt de
vista tecnològic?

70
Factors de la localització industrial
 Localització de la indústria:
✔ El cost del transport, on és té en compte tant la distància de transport de les
matèries primeres a la fàbrica, com els tipus de càrrega a transportar (àcids).
✔ Les matèries primeres. Normalment les indústries el col·loquen prop de les
matèries primeres que són difícils de transportar (carbó, sucre, productes
periples, etc.)
✔ El mercat. Algunes indústries es situen prop dels consumidors, ja sigui perquè
venen productes periples o perquè busquin mà d’obra. D’altres indústries es
situen prop d’altres indústries que els proveeixen.
✔ L’energia. Avui dia no es un factor gaire important.
✔ Mà d’obra. Que s’intenta que sigui barata (això explica el fenomen de la
deslocalització) i per exemple, les indústries tecnològiques acostumen a situar-
se prop de les universitats i escoles professionals.
✔ Conservació del Medi Ambient. Avui en dia els països desenvolupats
imposen restriccions a la instal·lació d'indústries contaminants. Això
condiciona la seva localització en països menys restrictius, normalment en
vies de desenvolupament. És a dir, afavoreix la deslocalització industrial.

71
Factors de la localització industrial
✔ Capital, La necessitat de grans inversions a l'hora d'instal·lar algunes
indústries fa que aquestes es localitzin a prop dels inversors o capitalistes.
✔ Política. els Estats acostumen a ajudar de manera directa (mitjançant
empreses públiques) o indirecta (subvencions, impostos, atorgant sòl
industrial, desenvolupant legislacions laborals flexibles...) la localització
d'indústries en determinats llocs.

72
Localització de la Indústria
✔

73
La localització de la indústria al món
 Hi ha una gran dispersió de les àrees industrials per tot el
planeta, tot i la concentració en els països rics, sobretot el G8
(EUA, Canadà, Japó, França, Regne Unit, Alemanya i Itàlia +
Rússia).
 Altres zones industrials serien: Resta UE, Part Europa oriental,
Sud-est asiàtic, Sibèria occidental russa, Sud-est australià i Sao
Paolo (Brasil)
 La globalització ha comportat una extensió de la indústria als
països perifèrics, que ofereixen mà d’obra barata i una
legislació molt permissiva. La localització de les principals àrees
industrials mundials. Es diferencien entre els països
desenvolupats, amb una alta densitat industrial, i els països
subdesenvolupats, on la densitat industrial és menor i associada
bé al capital extern bé als recursos naturals.

74
Els principals productors mundials són la Xina, Unió Europea, Estats Units, Alemanya,
Gran Bretanya i Índia. Espanya es trobaria en una 17a
posició segons el FMI.

75
 ELS NOUS PAÏSOS INDUSTRIALS (NPI). Des dels 60’s s'ha produït un gran creixement
econòmic a la zona del Pacífic, on es troben la majoria dels NPI, com la Xina. Actualment són un
centre econòmic clau a nivell mundial. Encara que també es donen a altres parts de món, com
Sudamèrica o sud d'Àfrica.
 Els NPI del la zona del Pacífic es divideixen en dos grans grups:
✔ Dracs del Pacífic (Taiwan, Corea S, Hong-Kong, Singapur)
✔ Tigres del Pacífic (Malàisia, Filipines, Tailàndia, Indonèsia,...)
 De la resta del món, destaquen:
✔ Xile, Argentina, Mèxic o Brasil a sudamèrica.
✔ Sud-àfrica
✔ Turquia
 Algunes de les característiques dels NPI són:
✔ Pobres en recursos naturals i energètics.
✔ Estabilitat política (règims autoritaris, tot i que ara hi ha una certa “democratització” i progressiu
augment de les llibertats socials i civils)
✔ Elevades taxes d’urbanització.
✔ Canvi d'una economia basada en el sector primari, pel secundari i el terciari.

76
La indústria a Europa
 La indústria és el motor del desenvolupament econòmic europeu, la base
del nivell de vida de la població. A més, té un gran impacte sobre
l’organització territorial.
 La industrialització atorgà una gran força a Europa. Al segle XIX les primeres
potències industrials iniciaren el procés imperialista, que propicià el predomini
europeu, perdut amb I i II Guerra Mundial.
 Als anys 60’s es consolidà la recuperació econòmica i industrial d’Europa,
ara amb dos grans competidors, EUA i Japó. Precisament, per competir
s’impulsà la CEE (ara UE).
 La UE és una potència industria, ja que produeix el 25% de la producció
industrial mundial amb 7% població. En les darreres dècades s'ha produït
canvis i una profunda reestructuració. Això ha produït una concentració
selectiva en ciutats i territoris, la qual cosa afavoreix una millor coordinació i
gestió.
 Els canvis sectorials han produït importants reconversions. S'ha donat una
pèrdua d'importància de sectors tradicionals, com ara el tèxtil, la siderúrgia, el
naval, el de la maquinària, etc. Aquests sectors han hagut d'afrontar la saturació
mercat i la competència del sud.

77
 Actualment Europa experimenta una important especialització geogràfica i
una gran diversificació productiva. Cara al futur hi ha bones perspectives, ja
que hi ha bones infraestructures, mà d’obra qualificada o tecnologia punta.
 En el món globalitzat la indústria de la UE ha d'afrontar la desacceleració de
la seva productivitat i la competència dels països emergents (no només en
producció, també en investigació i tecnologia). Per això ha estat tan afectada per
la deslocalització.
 Per això la UE vol impulsar el dinamisme de la seva indústria, per fer-la
competitiva a escala global. Per això vol:
✔ Augmentar la productivitat, millorant la innovació.
✔ Millorar la qualificació dels professionals.
✔ Augmentar el nombre de patents europees (R+D).
✔ Augmentar el nombre d'indústries d'alta tecnologia.
✔ Afavorir la deslocalització interna i evitar la desindustrialització.

78

79
ACTIVITATS
1. Què entenem per localització industrial? Quins factors
hem de tenir en compte?
2. Quin creus que seria el factor més important per una
indústria que necessiti com a matèria primera el carbó?
3. Quins són els NPI?
4. Quins són els països més industrialitzats?
5. Quin tant per cent de producció industrial total produeix
la UE?

80
Història de la industrialització a Espanya i Catalunya
 A Espanya l’arrencada industrial no es va produir fins ben entrat el segle XIX,
amb un evident retard respecte d’altres estats europeus (Gran Bretanya, França,
Alemanya,...)
✔ Les causes del retard i desigual desenvolupament de la indústria a Espanya:

Estancament del sector agrari

Nul·la inversió per part dels grans propietaris

Escàs interès de la burgesia espanyola

Escàs poder adquisitiu de la pagesia

Inexistència d’un mercat interior
✔ Políticament, d’altres factors també van contribuir a l’endarreriment:

Pèrdua de les colònies americanes

Guerra del Francès i guerres carlines

Exportació de primeres matèries cap al Nord d’Àfrica

Política lliurecanvista.

81
 Evolució de la industrialització a Espanya durant la primera meitat del
segle XX:
✔ La guerra civil va estroncar el progrés industrial de la II República.
✔ Tampoc hi va ajudar l’estancament europeu per la II Guerra Mundial.
✔ Amb el franquisme, Espanya opta per l’autarquia, en part voluntària i en part
forçada per l’aïllament internacional per raons polítiques.
✔ Al 1941 es crea l’INI («Instituto Nacional de Industria») per desenvolupar de
nou la industrialització. Se’n beneficiaren sobretot els sectors siderúrgic, naval,
hidrocarburs, petroquímic, automoció, maquinària i fertilitzants.
✔ Sobretot, es va continuar industrialitzant Catalunya i Euskadi i també Madrid
per la seva capitalitat.
✔ A finals dels anys 50, la indústria havia progressat considerablement però
s’exportava molt poca producció industrial.

82
 El “desarrollisme” dels anys 60' a Espanya:
✔ A partir del 1959, amb el Pla d’Estabilització, Espanya entra en el grup d’estats
industrials.
✔ Això va permetre importar béns d’equip i tecnologia que va permetre
modernitzar la nostra indústria.
✔ Aquest progrés industrial es va veure afavorit pels processos migratoris que
permetien disposar de ma d’obra (èxode rural).
✔ Va millorar la productivitat i les exportacions.
✔ Va créixer el poder adquisitiu dels ciutadans
✔ Van entrar inversions estrangeres.
✔ Es van redactar tres Plans de Desenvolupament de 1964 a 1975. Pretenien el
desenvolupament regional.
✔ Va créixer espectacularment l’ocupació activa dedicada a aquest sector.

83
 La crisi industrial dels 70 coincidí amb la revolució tecnològica-
informàtica. Es desenvolupà aleshores una nova etapa, anomenada
postindustrial, post-fordista, informacional o tercera revolució industrial.
S'originà un nou model industrial.
✔ Els 70’s portaren a Espanya la plena industrialització. S'incrementà la
productivitat, augmentaren les exportacions i les inversions estrangeres...
L'increment del poder adquisitiu disparà el consum.
✔ Els motors del canvi foren la indústria química (refineries de petroli,
farmàcia), el sector de l'energia i la metal·lúrgica (fabricació de cotxes).
✔ Malgrat tot es produïren certs problemes, alguns dels quals encara
perduren. Destaquen la manca d'innovació tecnològica, la dependència
energètica, la debilitat del sector financer o la baixa productivitat.
✔ La millora propicià més concentració industrial en els focus tradicionals,
intensificant-se els desequilibris territorials. Destacaven quatre grans
localitzacions: Catalunya (tèxtil, química, maquinària, automòbil, material
ferroviari), País Basc (siderúrgia i indústria mecànica), Astúries (siderúrgia) i
Madrid. I la creació dels pols desenvolupament (Burgos, Granada, Vigo,
Sevilla...).

84
 A finals del franquisme i inicis de la democràcia Espanya patí una
profunda crisi econòmica que s'uní a la crisi internacional (les empreses
necessitaven un gran volum de mà d'obra, els salaris augmentaven i disminuïen
els beneficis; el preu del petroli es disparà; començà la competència dels
NPI) amb factors interns (situació política, deficiències del model industrial).
✔ Les indústries tancaven i es disparava l'atur.
 Finalment, a principis dels 80 començà la recuperació amb les lleis de 1981 i
1984 per a la reconversió industrial i la reindustrialització. La reconversió afectà
a indústries poc productives, com la siderúrgia i les indústries que en depenien
(drassanes, automòbils). Altres sectors van veure com multitud d'empreses
tancaven (tèxtil, electrodomèstics, calçat...).
✔ L'arribada de la democràcia possibilità l'ingrés a la UE (1986). Aquest fet,
suposà una gran modificació del sector industrial, ja que propiciarà l'arribada
de capitals i tecnologia, a més d'una profunda reconversió industrial. Es produí
una profunda dinamització econòmica. Espanya va rebre un gran volum de
recursos comunitaris, que serviren per millorar les infraestructures,
modernitzar, desenvolupar tecnologia, etc.

85
ACTIVITATS
1. Fes un esquema o mapa conceptual de la història de la
industrialització a Espanya.
2. Investiga i busca quines són les principals indústries
espanyoles dels principals sectors de la producció.

86
Localització de la Indústria a Espanya

87
Localització de la Indústria a Espanya - Mapa

88
 Les àrees Industrials desenvolupades:
✔ Són Barcelona, Madrid i País Basc.
✔ Es caracteritzen per l'enfonsament i reconversió dels sectors madurs o
tradicionals.
✔ Revitalització industrial amb empreses innovadores i seus socials (centres de
decisió) de grans empreses multinacionals i filials multinacionals. És la
terciarització industrial, quan les funcions d'oficina tenen més importància que
les fabrils.

89
 Les àrees Industrials i eixos d'expansió:
✔Els principals eixos de localització industrial es troben al llarg de les
principals vies de comunicació: Vall de l'Ebre, Eix del Mediterrani
(concentren el 50% del volum de negocis del sector industrial).
Destaca també l'àrea de Madrid.
➔Eix de la Vall de l'Ebre. Connecta l'àrea basca amb la catalana, a
través de nodes com Logronyo o Saragossa. Tendeix a vincular-se
amb l'àrea industrial de Madrid.
➔ Eix del Mediterrani. Uneix Catalunya, València i Múrcia. Continua
cap a França i es connecta amb l'Arc Mediterrani europeu.
➔ Àrea Industrial de Madrid. Es troba molt desenvolupada. Per la
seva centralitat atreu inversions estrangeres i sectors d'alta
tecnologia (aeronàutica).

90
Eix del Mediterrani

91
 Les àrees industrials en declivi:
✔ Hi ha zones en declivi, com la cornisa cantàbrica i atlàntica.
 Les àrees d'industrialització escassa:
✔ Com les dues Castelles i Extremadura.
 Noves àrees d'industrialització:
✔ València i part d'Andalusia (Sevilla, Cadis, Huelva,...)

92
ACTIVITATS
1. Com varia la localització de la industria abans i després
dels anys 70'?
2. A l’hora de situar una indústria siderúrgica en un lloc o
en un altre, explica quins dels següents aspectes tindries
en compte i quins no, donant les raons en cada cas: -
Prop d’una mina de ferro. - En una zona de muntanya. -
En les proximitats d’un port. - En una zona turística. -
En el centre d’una gran ciutat. - Prop d’una mina de
carbó.
3. Fes un esquema de les diferents àrees de localització de
la industria espanyola: desenvolupades, en expansió, en
declivi, escassa i noves àrees d'industrialització.

93
Estructura sectorial de la Indústria Espanyola

94
 Les indústries madures, estan afectades per la reducció de la demanda,
descens de la competitivitat (competència de les potències emergents i dels
països en desenvolupament) i per les exigències europees de reduir la
producció i suprimir les subvencions.
✔ Metal·lúrgia i siderúrgia. La Siderúrgia patí un important procés de reconversió
amb el tancament dels Alts Forns del Mediterrani i de Biscaia. Avui es concentra en
Astúries i el País Basc, Cantàbria i Catalunya. La Metal·lúrgia es concentra en el
triangle País Basc-Catalunya-Madrid.
✔ Electrodomèstics (Indústria blanca) es troben en un procés de reorganització de
la producció, de les empreses i el mercat. S'han tancat algunes empreses i s'han
donat regulacions d'ocupació en altres.
✔ La construcció naval es concentra a Galícia, Cantàbria, País Basc i Andalusia.
Actualment està en procés de reajustament per tal de reduir gradualment la
seva capacitat i reorientar la seva activitat.
✔ Tèxtil, Cuir i Sabates està centrada bàsicament a Catalunya i la Comunitat
Valenciana. La branca de fibres químiques està molt tecnificada i amb
participació estrangera. La branca de la confecció es caracteritza pel
minifundisme, la dispersió empresarial i l'abundància de mà d'obra. Les línies
d'actuació per tal de superar la crisi és la qualitat i la imatge de marca.

95
 Sectors Industrials dinàmics, són aquells que presenten majors
expectatives de futur per la seva elevada productivitat i especialització.
Posseeixen estructures empresarials flexibles i sanejades. La demanda
és contínua.
✔ Indústria de l'Automòbil (representa el 13,5% de la producció total). Patí un
important procés de reconversió degut al seu sobredimensionament i a la
tecnologia desfasada (SEAT). Va ser bàsica la intervenció de les multinacionals
amb els ajuts oficials (NISSAN, VOLKSWAGEN...). És una indústria que
necessita ajustaments graduals i una renovació tecnològica contínua.
Darrerament s'està veient molt amenaçada per la deslocalització.
✔ Sector Químic (representa el 15% de la producció industrial total). Presenta algunes
deficiències com que depèn de la capitalització estrangera, manca de competitivitat
respecte Europa i escassa capacitat investigadora. Trobem la petroquímica
(química base) es localitza en grans complexes que integre l'activitat refinera.
La química de transformació s'estructura en petites empreses del País Basc,
Catalunya i Madrid, centrades en l'elaboració de colorants, pintures, perfums,
fertilitzants, fàrmacs, paper…

96

97

98
 Sectors industrials dinàmics:
✔ Les indústria agroalimentàries, que ocupa el 14,3% de la població activa i té un
pes molt important en l'economia ja que representen el 20% de les exportacions
(sobretot fruites, hortalisses, llegums, oli d'oliva, vins i peix) i el 10% de les
importacions. Hi destaquen els subsectors de la indústria càrnia, els làctics, el pa i
brioixeria, vins i conserves vegetals. Existeixen un gran nombre d'indústries petites,
cada cop més modernitzades i eficient. També tenen un gran pes les
multinacionals.
✔ La Construcció: És un dels sectors més sensibles a la fluctuacions econòmiques.
Entre el 1998 i el 2007 l'economia espanyola va viure un període de gran creixement,
en part gràcies a la construcció (arribà a ser el 18% del PIB i ocupava el 12% de la
població activa). El sector constructiu estava desproporcionat, donades les
expectatives de grans beneficis gairebé immediats. Els interessos baixos afavorien
les vendes. Sobretot en les zones turístiques (litoral mediterrani) el boom
comportà danys mediambientals molt greus. El 2007 però, esclatà la «bombolla
immobiliària». La crisi del sector agreujà la crisi espanyola, ja que incidí de manera
directa en l'augment de l'atur i en la disminució del consum. De 2008 fins a 2013 el
sector va estar en recessió. Actualment, Espanya és un dels principals països de la
UE en creixement del sector.

99
Evolució del sector de la construcció

100
 Sectors industrials punta:
✔ Són aquelles relatives a l'alta tecnologia. S'han implantat amb retard i es troben
en una situació incipient. Depenen en gran mesura de l'exterior pel que fa a
investigació i tecnologia (manquen inversions en R+D).

101

102
ACTIVITATS
1. Quins són els sectors madurs de la indústria espanyola?
Per què se'n diuen madurs?
2. Cita el nom de tres empreses madures espanyoles?
3. Quins són els sectors dinàmics de la industria
espanyola?
4. Cita el nom de sues empreses dinàmiques espanyoles.
5. Què són les industries puntes?

103
Situació actual de la indústria espanyola
 La indústria espanyola es va modernitzar molt arran de la incorporació a la UE.
Als 90 la indústria espanyola es trobava en un bon moment, donada la política
de moderació salarial i la flexibilitat de contractacions. L'economia vivia un boom i
les empreses espanyoles invertien en Llatinoamèrica i la resta de la UE, instal·lant-
se al Marroc, Portugal, Llatinoamèrica.
 La indústria manté un bon ritme productiu i una importància econòmica destacada,
malgrat la terciarització general de l'ocupació. Malgrat tot, la crisis financera sorgida el
2007 als EUA ha afectat l'economia mundial. La UE i Espanya s'han vist força
afectades (reducció de la demanda, augment dels estocs, augment de l'atur,...).
 La incorporació de nous països a la UE té conseqüències per a la indústria
espanyola. Els nous països constitueixen un important rival per a la indústria
espanyola:
✔ Es troben més propers al gran eix industrial europeu (dorsal europea).
✔ Compten amb una estructura productiva molt semblant a l'espanyola.
✔ La mà d'obra és més barata.
✔ La productivitat i qualificació en tecnologia és millor. S'han beneficiat de la
instal·lació d'empreses d'alta tecnologia, augmentant això el seu potencial industrial.

104
 Exemples dels problemes que pot comportar la seva competència són els
problemes que pateixen sectors com els de l'automòbil. La seva
deslocalització arrossega a les indústries de components.
 Espanya s'ha incorporat a la globalització econòmica. La indústria s'ha afegit a
una xarxa de producció d'escala global. El capital i el poder decisori es
concentren en poques empreses, multinacionals molt poderoses. Les
decisions es prenen fora de l'Estat, ja que aquí hi ha poques seus de grans
multinacionals. Per aquesta raó, tot i ser una potència industrial, Espanya no
té un paper rellevant en l'economia mundial.

105

106
Els problemes de la Indústria Espanyola
 Els problemes de la indústria espanyola. Existeixen diversos problemes
estructurals que li resten competitivitat:
✔ Escàs nombre de grans empreses. Dominen les petites i mitjanes. Aquestes
s'adapten millor als canvis en la demanda, però tenen menor capacitat inversora i no
permeten fer economies d'escala.
✔ Baixa productivitat industrial. Aquesta incrementa el cost laboral. Caldria
fomentar la innovació tecnològica i millorar la formació.
✔ Baixa inversió en R+D. La balança tecnològica és deficitària (comparar els
ingressos i la despesa que comporta la tecnologia). Generalment, es treballen amb
patents estrangeres. On més s'inverteix és en el sector farmacèutic i en el de material
de transport (superen el 4% del valor de producció), seguit d'equip elèctric /
electrònic / òptic (gairebé el 2%). En el que menys, el sector de paper i arts gràfiques,
fusta i suro i begudes i tabac.
✔ Deslocalització. Les empreses es traslladen, augmentant l'atur i la tendència a la
terciarització industrial.
✔ Gran dependència energètica. Els costos energètics espanyols són elevats i
superiors a la mitjana de la UE-15, especialment en fusta i suro, cautxú i matèries
plàstiques i begudes i tabac. Tan sols metal·lúrgia, tèxtil, confecció i calçat gaudeixen
de costos menors.

107

108
 Actualment, ja no funciona el model basat en la mà d’obra barata.
Cal un nou model industrial, més modern. S'ha de competir amb
països que tendeixen a desplaçar Espanya del seu segment del
mercat exportador. Per aconseguir-lo, caldrien importants millores:
✔ Fer productes amb un gran valor afegit.
✔ Aconseguir millorar la qualificació de la mà d’obra.
✔ Millorar les infraestructures.
✔ Millorar la tecnologia.

109
ACTIVITATS
1. Com afecta la deslocalització a la industria espanyola?
2. Què és el el «offshore»?
3. Què és un ERE?
4. Quin són els problemes actuals de la industria
espanyola? Compara la seva situació amb la de la EU.
5. Com milloraríem la situació de la indústria espanyola?

110
Resum de la industrialització a Catalunya
 A CATALUNYA la industrialització s'inicià amb el tèxtil durant el segle
XIX. El motor de la industrialització a la Catalunya del segle XIX fou el
sector tèxtil. Al costat del Ter, Cardener i Llobregat es van crear colònies
industrials per aprofitar la força de l’aigua.
 Barcelona va anar concentrant també indústria, aprofitant el port
(Manchester catalana) .
 A partir dels anys 60' la Zona Franca fou el motor de la Barcelona industrial
amb sectors tan potents com l’automobilístic, el químic o l’editorial.
 La crisi del 1973 va provocar l’inici de la deslocalització industrial i de la
terciarització de la ciutat.
 L'ingrés a la UE implicà un procés d'adaptació, que comportà una important
modernització, també afavorida per una important arribada de capitals.
 Actualment el sector tèxtil està deslocalitzat i instal·lat al Marroc.

111
Localització de la indústria a Catalunya
 L'àrea metropolitana de Barcelona és el centre industrial més important
de Catalunya on es concentren major número d'empreses industrials.
Destaquen el sector metal·lúrgic, el material de transport, el plàstic, el
farmacèutic, l'elèctric i el de les tecnologies de la comunicació.
 Al sud, tenim l'eix de Tarragona de l'AP-7, juntament amb Valls i Reus
configura un nucli industrial important. On destaquen la maquinària química,
plàstics i elèctrics.
 Als eixos fluvials del Llobregat i el Ter, encara que han perdut molt de pes,
destaca la indústria tèxtil.
 A l’interior al voltant de Lleida, Girona i Manresa s’han establerts
indústries, particularment de paper, moble i materials de construcció. On
destaca la indústria agroalimentària.
 Finalment, hi ha una relativa presència industrial en altres comarques,
com l'Anoia, Bages, Osona, Ripollès, Berguedà...

112
La indústria a Catalunya
 La indústria catalana manté el primer lloc en el conjunt de les CCAA
espanyoles, seguida de Madrid, València, Andalusia i el País Basc.
 Catalunya genera el 25% de la producció industrial espanyola. El seu
grau d'industrialització és comparable al de les grans regions industrials
europees.
 Ara bé, es troba molt afectada per la deslocalització en alguns
sectors, com ara el tèxtil. També cal considerar que s'han perdut llocs
de treball. El 1990 representava el 37% de la població ocupada a
Catalunya, mentre que el 2015 està al 18,9% (24,8% + construcció) segons
l'Idescat.
 La indústria catalana està canviant de model industrial per adaptar-se a les
circumstàncies (globalització, ampliació UE). Això significa millorar la
tecnologia i fomentar l'automatització dels processos productius (això
redueix la mà d'obra, bàsicament la no qualificada).

113
<
<<

114

115
Exportacions Catalunya

116
 Actualment constatem grans canvis en el model industrial català:
✔ Pèrdua d’importància del sector tèxtil (competència del Sud). Ha
perdut el 20% de l'ocupació en sis anys.
✔Per contra, augmenta la importància dels sectors químic, metal·lúrgic,
de la producció energètica, l'edició i les arts gràfiques, i l'agroindústria.
✔ La química (plàstics, petroquímica, farmàcia, perfum,...), també amb molt
capital estranger, representa una part substancial de la producció industrial.
✔ La metal·lúrgica (amb molt capital forà - Japó, Alemanya,...-) produeix
1/3 producció industrial i és el que més feina dóna.
✔ Tradicionalment destacava el sector automobilístic (ara situació
delicada).
✔ Ha augmentat el sector de la maquinària lleugera i els dels béns
d'equip.
✔ La producció energia augmenta per satisfer l'augment de la
demanda.

117

118

119
Cap una industria sostenible
 La gestió de residus industrials ha esdevingut un dels problemes principals
de la producció industrial. En molts llocs són abocat encara sense cap
control ni tractament previ, fet que provoca la contaminació del medi
ambient.
 Aquest residus industrials es classifiquen:
✔ Inerts. Són runa i materials similars.
✔ Similars als residus sòlids urbans. Són les restes de menjadors i brossa
d'oficines.
✔ Perillosos. Són un tipus de residus que són un perill per a la salut i el medi
ambient. Ex. Materials pesants (As, Cd, Pb, Se...), compostos del coure,
hidrocarburs, olis minerals o sintètics, cianurs, biocides, àcids.....
 La recerca mundial avui dia prioritza els seus esforços en dissenyar
fàbriques que siguin capaces de no generar emissions i que no impactin
sobre el medi ambient.

120
Cap una industria sostenible
 La indústria catalana reaprofita el 70% dels seus residus.
 Els residus procedents de processos industrials, l'any 2004 a
Catalunya es van recuperar 3,5 milions de tones de materials (d'un
total de 4.986.513 tones generades). Com a conseqüència, avui dia
menys d'un terç d'aquests residus acaba en abocador o
incineradora.

121
ACTIVITATS
1. Fes un resum de la història de la industrialització de
Catalunya? Amb quin sector va començar? On es
localitzava? Què era una colònia fabril?
2. On es situa la industria catalana actual?
3. Què és la indústria agroalimentària? Quines comarques
en son capdavanteres a Catalunya?
4. Quins són les principals àrees i eixos industrials de
Catalunya?

122
EL SECTOR TERCIARI
LA TERCIARITZACIÓ DE L'ECONOMIA ESPANYOLA I CATALANA
Tema 3.

123
El sector terciari
Definició
 El sector terciari és aquell que reuneix totes les
activitats econòmiques que no produeixen béns
materials, sinó que ofereixen serveis que la societat,
en el seu conjunt, i cada persona en particular,
demanen; també es coneix com a sector serveis.
 Actualment però s’està parlant d’una nova classificació
la del sector terciari clàssic (que inclou els transports i
les feines més rutinàries) del sector quaternari (o
conjunt d'activitats més qualificades i tecnificades i de
gestió).

124
El sector terciari
Trets generals
 El sector terciari és un dels indicadors del nivell de
desenvolupament i benestar dels països.
✔ Els països desenvolupats => + 50 % en població activa =>
economia terciaritzada.
 El desenvolupament del terciari depèn del desenvolupament
industrial, que necessita les infraestructures i els serveis.
 El progrés tecnològic permet millorar la productivitat en la indústria i
l’agricultura, i per tant, la mà d’obra passa als serveis.
 «L’outsourcing», terciarització o externalització, ha fet augmentar el
creixement de les activitats terciàries; hi ha indústries que
traspassen a d’altres empreses algunes activitats (sovint
industrials), i passen a comptabilitzar-se com a serveis.

125
El sector terciari
Trets generals
 Atenció un apunt!!,
✔ No sempre l'increment del terciari vol dir desenvolupament
econòmic. Als països del sud de vegades hi ha molt terciari i poca
indústria (molt treball domèstic, molt sector turístic, molt exèrcit,
molt funcionaris...). La distribució del terciari no és homogènia. La
localització es dóna en funció de la població i de l’activitat
econòmica. La localització es dóna preferentment a les grans
ciutats, menys a ciutats petites i zones rurals. Aquesta és una
tendència més accentuada als països pobres .

126
El sector terciari
Causes de la terciarització
 Canvis en els processos productius:
✔ La fragmentació dels processos productius (producció en sèrie).
✔ L’externalització de serveis.
✔ Els processos també donen importància al disseny, la publicitat, el
màrqueting, els serveis postvenda,..
 Globalització i internacionalització:
✔ Cal modernitzar constantment els equipaments i serveis utilitzats per
garantir la competitivitat.
 La societat de consum i de benestar:
✔ La millora de les condicions de treball dels obrers als països
desenvolupats fa augmentar la demanda de serveis (oci o turisme).
✔ El consumisme.
✔ “L’Estat de Benestar” consisteix en proveir de múltiples serveis i
equipaments a càrrec de l’administració pública com l’educació, la sanitat,
la cultura, la seguretat, els transports, etc.

127
El sector terciari
Classificació del sector terciari
 Serveis a la empresa:
✔ Finances, publicitat, assessoria,
màrqueting, banca, …
 Serveis de distribució:
✔ Transport, comunicacions, comerç, ...
 Serveis socials:
✔ Educació, sanitat, administració,...
 Serveis al consumidor:
✔ Turisme, Servei domèstic, hostaleria,
esport, oci, cultura, transmissió de la
comunicació …

128
El sector terciari
La terciarització de l'economia espanyola
 El canvi cap a la terciarització de l’economia espanyola ha tingut diverses
etapes:
✔ 1959-1975: Creixement de l’economia espanyola pel procés d’industrialització, el
terciari ocupava a un 37,8 % en el 1970
✔ 1975-85: el 1983, s’arriba al 50,6 % de població ocupada en el terciari. Les activitats
més prolífiques van ser sanitat, educació, recerca, serveis a empreses i
l’Administració pública.
➔ El turisme va ser clau en algunes comunitats autònomes.
✔ 1985-2007: Etapa expansiva de l’economia (recessió entre el 92 i el 96) Continuava
creixent el terciari i decreixement el secundari i el primari, més moderadament.
➔El turisme va mantenir la tendència i Espanya es consolida com la segona
destinació turística del món
✔ Des del 2008: El sector primari ocupa el 3,9 %, el secundari el 27,6 % i el terciari el
68,5 %. La crisi financera s’instal·la a totes les economies. Els aturats van del 2,2
milions en el 2008 als 3,3 en el gener del 2009, i actualment, estem quasi al 20 % .
➔La construcció és un dels sectors més perjudicats.

129
El sector terciari

130
El sector terciari
 En resum, les causes de la terciarització de l'economia espanyola són:
✔ Progressiva industrialització: implica demanda de serveis; desplaçament de
la mà d’obra del camp a la indústria; l’augment de la població urbana fa créixer,
també la demanda de serveis.
✔ Augment del turisme: l’augment des dels 60 de turistes a la península i a les
illes va fer impulsar els serveis relacionats amb el turisme.
✔ Increment del nivell de vida de la població: la millora del poder adquisitiu,
s’ha reflectit en modificacions de les cautes de consum, i en la demanda de
serveis vinculats amb l’oci, la cultura, serveis personals,.... en resum, en el
desenvolupament de l’Estat del Benestar.
✔ Augment de la taxa d’activitat femenina: incorporació de la dona al mercat
laboral (les feines de casa mai han comptat). Escoles bressol, servi domèstic,...
✔ Creixement del servei públic: l’augment de la despesa pública en
l’Administració de l’Estat, en qualsevol tipus de funcionariat, ha ajudat a
potenciar la terciarització.
✔ Serveis a les empreses: les empreses necessiten serveis (manteniment
instal·lacions, màrqueting, planificació, informàtica, comptabilitat,...) que es
realitzen a dins o a fora les empreses.

131
El sector terciari
Dades Idescat. Espanya. IV trimestre 2016. Total 18.508 milions de persones

132
El sector terciari
Distribució del sector terciari a Espanya
 Distribució:
✔ Als 1960, només Madrid estava “terciaritzada”, per tenir la
capitalitat de l’estat espanyol.
✔ Al 1983, només Andalusia, Balears, Canàries, Catalunya, Madrid i
Múrcia superaven el 50 % Balears i Canàries, especialment pel
turisme
✔ A l’actualitat totes les comunitats estan terciaritzades, però la
distribució és diferent, per exemple, Catalunya i Madrid són centres
de recerca, desenvolupament, mentre que a Balears, la
terciarització és deguda al turisme.

133
ACTIVITATS
Sector Terciari
1. Què s'entén per la terciarització de l'economia?
2. Es dona sempre al primer món? Per què?
3. Defineix sector terciari.
4. Quin és el sector que ha accelerat la terciarització de
l'economia espanyola?
5. Quines són les causes de la terciarització de l'economia
espanyola

134
El sector terciari
El comerç
Tema 3.1

135
El sector terciari: el comerç
Definició
 El comerç: és el conjunt d’activitats que tenen com a
objectiu intercanviar béns i serveis, i que posen en
contacte el productor (oferta) i el consumidor
(demanda).
 Característiques del comerç actual:
✔ Concentració de la demanda en zones molt poblades
i amb recursos financers.
✔ Internacionalització de les activitats comercials.
✔ Desenvolupament de noves tècniques comercials
( centres comercials, Internet, Màrqueting...).
✔ Concentració del comerç en gran companyies
productores.

136
Tipologia
 Tipologia:
✔ Comerç Interior és el que es desenvolupa dins de les fronteres d’un
estat, i pot ser local, comarcal, provincial o estatal. Té com a funció distribuir
la producció i les importacions d’un país. Els productes segueixen in circuit
de distribució, que es fa a través d'uns canals de comercialització.
Productor Intermediari
(Majorista)
Comerciant
(Minorista)
Consumidor
Comissionista Assentador
Exportador

137
Tipologia
 Tipologia:
✔ Comerç Exterior o Internacional és l’intercanvi de béns i serveis
entre diferents països del món. Es mesura tenint en compte dos
indicadors:
➔Balança comercial: exportacions – importacions = +/-
➔Balança de pagaments: ingressos – pagaments= +/-
➢
Les importacions es refereixen a les despeses que les persones, les empreses o el govern d’un país fan
en béns i serveis que es produeixen en altres països i que es porten des d’aquests altres països.
➢
Les exportacions són els béns i serveis que es produeixen en el país i que se venen i envien a clientes
➢
d’altres països.
➢
balança de pagaments és un document comptable on s'indiquen el conjunt de transaccions de l'Estat
amb l'exterior. Es subdivideix en:
➢
Balança de compte corrent: Comptabilitza ingressos i pagaments per comerç, serveis, rendes i
transferències.
➢
Balança per compte de capital: inclou les transferències de capitals públics i privats amb la UE.
➢
Balança de compte financer: Registra les inversions directes, inversions financeres i reserves
del bancs nacionals, entre d'altres.

138
Balança de pagaments

139
El comerç Internacional actual

140
Tipologia
 Mecanismes de control:
✔Institucions: L’Organització Mundial del Comerç (OMC) que regula
i organitza el comerç internacional. Es caracteritza per:
➔Tenir un creixement constant.
✔Creació de blocs comercials com:
➔Mercats comuns: o associacions que intenten posar en
comú els recursos econòmics. Així eliminen aranzels o
desenvolupen programes d’ajuda o de cooperació. Ex. Mercat
Comú Europeu.
➔Agrupacions comercials: són associacions econòmiques
per comerciar un sol producte (OPEP).
➔Àrees de lliure comerç: com la NAFTA (North American
Free Trade Agreement) entre Canadà, USA i Mèxic), que
només eliminen aranzels.


141
El comerç Interior a Espanya
 El comerç Interior a Espanya:
✔ L’aportació al PIB del comerç interior és un 14 %, i es manté constant des
de 1980 i al 2007 representava un 15 % del total d’ocupats.
✔ Les àrees comercials més importants a Espanya: Madrid, Barcelona,
València, Sevilla, Alacant, Màlaga, Múrcia, Bilbao, Saragossa i Granada.
✔ Algunes dades interessants:
➔Les protestes del sector minorista van aparèixer amb la Llei del
Comerç del 1996 (regulava horaris i traspassava a la Generalitat els
permisos d’obertura d’establiments).
➔ En el 2004, amb la Llei d’Horaris Comercials, es varen fixar els
horaris dels dies festius: a Catalunya poden obrir 72 hores setmanals,
amb un màxim de 12 hores diàries i 8 festiu a l’any.
➔ En el 2009 s’aprova la Llei del Comerç per adaptar-se a les
directives comunitàries: permet la instal·lació de grans superfícies (fins
2500 m2), sense autorització, entre d’altres coses.

142
El comerç Exterior a Espanya
 El comerç Exterior a Espanya:
✔ Espanya es troba integrada al bloc comercial de la UE, que és
el més important del món. Espanya comercia dins de la UE
aproximadament el 70% de les seves exportacions i el 59% de
les importacions. La relació comercial és especialment intensa
amb Alemanya, França i Itàlia. De la resta del món,
destaquen les relacions amb Amèrica i amb la zona del Golf
Pèrsic.
✔ La Balança Comercial espanyola es caracteritza per un saldo
negatiu (les exportacions cobreixen aproximadament el 65% de
les importacions). Aquest es veu tradicionalment compensat en
la balança de pagaments gràcies al turisme. Darrerament però,
els ingressos pel turisme no compensen el dèficit i s'està
produint un gran endeutament de l'Estat degut al valor
desmesurat de les importacions.

143
El comerç Exterior a Espanya
Balança comercial espanyola
0
50000
100000
150000
200000
250000
300000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Importación (A) Exportación (B)
INE. DADES TIII 2010

144
ACTIVITATS
Sector Terciari
1. Què és el comerç?
2. De quins dos tipus de comerç en parlem?
3. Què és la balança de pagaments?
4. Què és la balança comercial?
5. Quins són els mecanismes de control del mercat?
6. Com és la balança comercial espanyola? Perquè?
7. Busca el significat de: canals de comercialització,
supermercat, hipermercat i marca blanca.

145
El comerç a Catalunya
 L'any 2014, el comerç representava el 21,4% del VAB total
del sector serveis de Catalunya, i va ocupar el 18,7% del
total del la població activa. De fet, és la primera Comunitat
Autònoma de L'Estat en aquest sector, seguida de Madrid.
 La forma predominant d'empresa a Catalunya són les PIME
(Petites i Mitjanes empreses), generalment constituïdes per
un treballador autònom sense treballadors o amb un nombre
de treballadors inferior a 10.
 La distribució territorial no és homogènia més de 65% de
l’activitat comercial s'ubica a Barcelona.

146

147
 El sector comercial català que ha experimentat en els
darrers anys certa tendència cap:
✔ Els Centres comercials han guanyat protagonisme enfront dels
establiments tradicionals.
✔ La concentració de la distribució en poques empreses.
✔ La proliferació de noves formes de venda (franquícies, outlets o
venda electrònica).
✔ El ressorgiment del comerç de proximitat, durant els últims anys.
 Actualment l'associació patronal de PIME a Catalunya
d'anomena, PIMEC.
Activitat comercial: Activitat econòmica intermediària entre els béns produïts i els consumits.

148
 Tot i la millora de les exportacions, la balança comercial
catalana també és deficitària La posició, respecte la resta
d’Espanya és positiva. Les exportacions superen les
importacions en: aliments, begudes, tabac, material de
transport i altres béns de capital.
 El comerç exterior s’ha orientat cap als països europeus,
especialment en producte fabricats aquí.
 Un dels reptes a superar del comerç català es relaciona amb
els processos de globalització: la competència de productes
importats a preus relativament baixos, la presència
d'empreses estrangeres i el desenvolupament de noves
maneres i estratègies de venda.

149
El sistema financer
 El sistema financer és el format pel conjunt d'instruments (banca
pública i privada, borsa, mercats...) que canalitzen l'estalvi i formen
un circuit a través del qual es capten, es mobilitzen i s'assignen els
recursos que fan possible la producció, la distribució i el consum de
béns.
 A Espanya destaquen el grup Santander Central Hispà i el grup
Bilbao Biscaia Argentària.
 A Catalunya destaca l'existència de Caixes d'estalvi, que
arrepleguen el 70% dels dipòsits. Aquest últim any, i degut a la
crisi, han hagut de fusionar-se o reconvertir-se en bancs.

150
ACTIVITATS
Sector Terciari – El comerç
1. Quin percentatge de la producció total representa el
comerç a Catalunya?
2. Quines són les últimes tendències del comerç català?
3. Investiga perquè algunes les caixes catalanes han hagut
de reconvertir-se en bancs o fusionar-se?

151
El sector terciari:
El turisme
Tema 3.2
Turisme: Activitat d’oci que es defineix com un viatge que es fa per conèixer
un lloc diferent d’aquell en què es viu habitualment.

152
El sector terciari: el turisme
Definició i classificació
 Definicions:
✔El turisme és una de les principals font d’ingressos i treball de
molts països, i involucra un munt d’activitats econòmiques:
hostaleria, transport , agències de viatge, restauració, etc.
✔ Turista és aquell que es desplaça per un període de més de
24 hores, i que inclou una pernoctació fora de casa.
L’Organització Mundial del Turisme (OMT) va ser creada en 1925
amb el propòsit de promoure el turisme. Vincula formalment a las Nacions Unides des
de 1976 al transformar-se en una agència executiva del PNUD. En 1977 es signa
un conveni que formalitza la col·laboració con las NU, essent un organisme especialitzat del
sistema de las Nacions Unides des de el 2003. Té la seva seu a Madrid, Espanya i compta
amb 153 estats membres.
El missatge: El turisme es riquesa per a la persona, per a la família, per a la comunitat,
pel país i pel món sencer.

153
 Podem classificar-los segons el tipus d’activitat turística:
✔ Cultural: motivat pel desig d’ampliar coneixement.
✔ Ecològic (ecoturisme): per visitar espais poc afectats per l’acció
antròpica.
✔ Enoturisme: conegut com a turisme del vi. La seva principal activitat es
concentra en visites a les zones vinícoles.
✔ El turisme Religiós: pelegrinatges.
✔ Rural: viatges per allunyar-se de la vida urbana.
✔ De salut: per recuperar-se física o psíquicament (balnearis).
✔ Esportiu: per practica esports tradicionals o d’aventura.
✔ De sol i platja: turisme a la costa (massificat).
✔ De neu: turisme de muntanya.
✔ De negocis: viatges efectuats amb motius professionals.
✔ De ciutat: que tenen com a destinació una ciutat.

154
 Segons les característiques dels turistes (altra classificació):
✔ Juvenil
✔ De la tercera Edat
✔ Familiar
✔ De grup
✔ De masses
✔ De minories
 Podem també classificar-lo depenent del seu lloc d'origen:
✔ Turisme interior o nacional, que és aquell procedent del mateix
país.
✔Turisme exterior o estranger, que és aquell procedent d’un altre
país.

155
Història del turisme
 Història:
✔A l’edat antiga: Els grecs, que donaven gran importància a l’oci, anaven
cada 4 anys a la ciutat d’Olímpia a celebrar les Olimpíades, mentre que els
romans que havien construït les grans vies de comunicació anaven a
Caracalla (les termes) o fins a les zones costeres.
✔A l’edat mitjana: els viatges es limitaran als recorreguts de pelegrinatge
cap a Santiago, Terra Santa i a la Meca.
✔A l’edat moderna: continuen les peregrinacions religioses i es posa de
moda entre els joves nobles viatjar. (Marco Polo (1300), i el desig de
conèixer nous móns)
✔A l’edat contemporània: a partir de la creació de la màquina de vapor i la
revolució del transport, els viatges comencen a popularitzar-se:
➔Creació del ferrocarril i dels vaixells de vapor.
➔Al 1841 en Thomas Cook realitza en primer viatge organitzat i crea
la primera oficina de viatges.
➔Entre 1950 y 1973 es quan es comença a parlar del boom turístic.

156
Causes del augment del turisme
 Causes de l’augment del turisme:
✔ L’augment del temps lliure o anomenat també oci.
✔ El creixement de les rendes.
✔ Millores en els transports.
✔ Noves pautes de comportament, com la necessitat de
conèixer altre parts del món.
✔ La liberalització de la circulació de persones.

157
La industria del turisme
 L'anomenada “indústria turística” es troba en expansió.
Aquesta es troba dominada, principalment quan parlem
del turisme de masses, pels anomenats tour operadors.
 Es tracta d'agències majoristes intermediàries entre els
establiments turístics i les agències minoristes. Els tour
operadors són els que confeccionen els programes i els
paquets turístics i els ofereixen a les agències minoristes per
un preu global en el què s'inclou el transport, l'allotjament i el
tipus de règim alimentari des de l'origen del client fins
al seu destí final. L'agència minorista el ven directament al
client i en cobra una comissió.

158
ACTIVITATS
Sector Terciari – El turisme
1. Fes un esquema amb les diferents classificacions del
turisme.
2. Quan es trigava en anar a Madrid al segle XVIII?
3. Quines són les causes del augment del turisme?
4. Què és un tour operador o operador turístic?

159
Grans àrees de distribució del turisme al món
 Grans àrees de destinació mundial:
✔ Europa: àrea Mediterrània (França, Espanya, Itàlia,
Grècia).
✔ El carib: la península del Yucatán, Les Antilles o
Cuba.
✔ Xina i el sud-est asiàtic: Xina, Tailàndia, Indonèsia,
Singapur i les Filipines.
✔ Oceania i arxipèlags del pacífic i el nord d’Àfrica.

160
Grans àrees de distribució del turisme al món

161
Principals destinacions turístiques a Europa i el món
Les arribades de turistes internacionals a Europa van augmentar un 5% en 2015 fins a un total de
608 milions, un poc més de la meitat del total mundial (51%). Europa va ser la regió amb major
creixement en termes absoluts: 27 milions de turistes més que en 2014. Els ingressos per turisme
internacional
van créixer un 3% en termes reals, arribant als 451.000 milions de dòlars dels EUA (406.000 milions
d'euros), el que equival al 36% dels ingressos mundials.

162
El turisme a Espanya
 Espanya és una potència turística mundial, 64 milions de turistes
la visitaren l'any 2015, generant l'activitat turística un 11,1% del PIB
i genera un 13% del llocs de treballs.
 El turisme va esdevenir un fenomen de masses a partir dels 50,
però sobretot durant la dècada dels 60. Hi contribuïren factors
naturals (clima) i socioeconòmics (bona relació qualitat-preu).
 Espanya s'especialitzà en el turisme de sol i platja, que encara és
vital. Malauradament, aquest presenta el greu problema de
l'estacionalitat.
 Actualment es treballa per potenciar nous tipus d'oferta, per
cercar millorar la qualitat i així atraure un turisme de més
poder adquisitiu. Cal aprofitar l'enorme potencial turístic (cultura,
natura, gastronomia ...).

163
El turisme a l'Espanya dels 70'

164
 El model turístic implantat a Espanya a partir dels any 60 es
caracteritza per:
✔ Demanda massiva i de poder adquisitiu mitjà-baix.
✔ Allotjaments majoritàriament de categoria intermitja.
✔ Predomini del tipus de Sol i Platja.
✔ Dependència del Sector respecte de tour-operadors internacionals.
 Actualment, caldria una reconversió i una renovació clara del
sector, basades en una planificació a llarg termini, que consideri el
següent:
✔ Potenciar el turisme de qualitat (de grana poder adquisitiu)
✔ Millorar l'oferta per tal de contrarrestar la rigidesa, l'estacionalitat i els
desequilibris regionals. Cal fomentar noves modalitats de turisme.
✔ Disminuir la dependència de l'exterior.
✔ Compatibilitzar el desenvolupament turístic amb la qualitat
mediambiental.

165
 A Espanya hi ha quatre grans zones turístiques:
✔ La Mediterrània, que inclou Catalunya, València, Múrcia i Andalusia.
El seu principal atractiu és el mar.
✔ Els dos arxipèlags (Canàries i Balears – que té el nombre més alt de
places hoteleres). També destaca l'oferta relacionada amb el sol i la platja.
✔ La zona interior, que inclou Madrid i les “ciutats històriques” (Lleó,
Salamanca...). En aquest cas l'atractiu principal és el cultural.
✔ La zona Nord (zona atlàntica), és una zona amb un turisme més familiar, i
presenta una oferta més diversa: platges, cultura, gastronomia...
 Actualment el turisme estranger representa 2/3 (alemanys, britànics i
francesos) del volum del moviment turístic, mentre que l'interior representa
1/3. La proporció del turisme interior i exterior varia molt entre autonomies;
Canàries i Catalunya hi predomina el turisme exterior, mentre que a la resta
domina el turisme interior.

166
Dades 2014

167
ACTIVITATS
1. Cita una ciutat turística de cadascuna de les principal
zones turístiques del món.
2. Quin percentatge del PIB representa el turisme per
Espanya?
3. Quin és el principal problema del turisme espanyol?
4. Què vol dir el logo “Calidad Turística”.
5. Quines són les províncies capdavanteres en oferta
turística?
6. De quins països provenen principalment els turistes
d'Espanya?

168
El turisme a Catalunya
 Catalunya és la zona d’Espanya amb més importància turística. Rep més
de 16 milions de turistes l'any, que aporten aproximadament un 15%
PIB.
 Catalunya ha estat tradicionalment una important zona turística. Diversos
factors hi contribueixen: l'atractiu natural i cultural, la situació
geogràfica, la bona accessibilitat (el 75% del turisme és estranger) i la
intensa activitat econòmica (turisme de negocis).
 En els darrers anys, grans esdeveniments internacionals han contribuït
a incentivar el turisme, com ara els Jocs Olímpics (Barcelona 92) o el
Fòrum (2004). El turisme és una activitat vital. Unes 400.000 persones
viuen directament o indirecta del turisme, que és bàsic en alguns
indrets, com Salou, Lloret ...

169
El turisme a Catalunya
 Hi ha dues grans zones turístiques a Catalunya: la Costa Brava i la Costa
Daurada. En totes dues destaca l'afluència estival, sobretot d'un turisme
d'exterior. En el cas de la Costa Daurada, cada cop pren més força,
gràcies al turisme interior i als parcs temàtics.
 En els darrers anys comencen a destacar altres zones, com els
Pirineus, les Comarques d’interior, gràcies al turisme rural o Barcelona
gràcies al boom dels creuers.
 Les tendències principals que ha experimentat el sector turístic a Catalunya:
✔ El creixement de la demanda turística
✔ L'augment del nombre d'allotjaments turístics (hotels de 4 i 5 estrelles i
allotjaments de turisme rural, que s'han consolidat com a sector turístic).
✔ La diversificació de l'oferta, amb noves modalitats de turisme.
✔ L'aparició de línies àrees de baix cost.
✔ La millora dels equipaments.
✔ La millora de la formació professional especialitzada.
✔ La força de la marca Barcelona, som a potent atractor turístic.

170
Classificació del turisme a Catalunya
Marques turístiques: corresponen a àmbits del territori que comparteixen
unes característiques comunes i un determinat tipus d'atractiu, alhora
permeten organitzar d'una manera eficient una xarxa d'equipaments i
serveis turístics A Catalunya hi ha 10 marques:

171
Turisme sostenible
Conferència de Davos (Suïssa), 3 de març de 2007

172
Turisme sostenible

173
ACTIVITATS
1. Quin percentatge del PIB representa el turisme per
Catalunya?
2. Quines són les dues grans zones turístiques de
Catalunya?
3. Quines són la tendència actual del turisme català?
4. Què és una marca turística?
5. Quins temes es van tractar a la Conferència de Davos de
2007. Busca informació.

174
El sector terciari
El transport
L'existència d'una xarxa de comunicacions ben desenvolupada i
eficient és un element cabdal en la vertebració dels territoris i en la
dinàmica econòmica dels països.
Tema 3.3

175
El sector terciari: el transport
Introducció
 A partir de la Revolució Industrial es dóna també la revolució del
transport.
 El transport és un factor bàsic de l'organització espacial, social i
econòmica d'un país. En diferenciem:
➔El transport terrestre
➔El transport aeri
➔El transport marítim
 Cal distingir entre transport i comunicació:
✔ Comunicació vol dir posar en relació llocs diferents amb
canals o vies de comunicació (per exemple, el fil telefònic).
✔ Transport vol dir portar, traslladar persones o mercaderies
d’un lloc a un altre.

176
El sector terciari: el transport
El transport terrestre a Espanya
 El transport per carretera canalitza el 90% del trànsit de
passatgers i el 80% del transit de mercaderies que es
desplacen dins del territori de l'Estat espanyol.
 És preeminent sobretot en distancies inferiors als 400 km.
 Té estructura radial amb centre a Madrid.
 2 tipus de vies:
✔ Xarxa de carreteres de l’Estat: Depenen del Ministeri de
Foment. Inclou autopistes, autovies i carreteres nacionals.
L’objectiu es cobrir els itineraris d’interès nacionals.
✔ Xarxa secundària de carreteres: Titularitat autonòmica o
provincial (autovies, autopistes i carreteres).

Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2

Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Semelhante a Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2

Semelhante a Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2 (20)

Mais de Txeli

Mais de Txeli (20)

Último

Último (7)

Bloc 3 territori i activitats economiques 2021_v2