1.
UNITAT 2. LA POESIA DEL SEGLE XVI AL SEGLE XVIII

2.
<ul><li>Índex </li></ul><ul><li>1. Context històric i social </li></ul><ul><li>2. Context literari </li></ul><ul><li>2.1. El Renaixement </li></ul><ul><li>2.2. El Barroc </li></ul><ul><li>2.3. La poesia de tradició popular </li></ul><ul><li>3. Fonts consultades </li></ul>

3.
<ul><li>1. Context històric i social </li></ul><ul><li>• Al segle XVI la cultura catalana va entrar en crisi (segle XV: segle d’or de les lletres catalanes). </li></ul><ul><li>• Als segles XVI-XVIII hi va haver poca producció literària culta (d’autor conegut), de poca qualitat, i una producció abundant de literatura popular (d’autor anònim i de tradició oral). Per aquesta raó, el terme Decadència , que s’utilitza sovint per fer referència a aquest període, no és prou adequat ja que decadència significa o implica desaparició d’una cultura, i la cultura catalana no va pas desaparèixer. </li></ul><ul><li>• L’any 1469, Ferran (el futur Ferran II d’Aragó), fill de Joan II, es va casar amb Isabel, futura reina de Castella. Amb aquest matrimoni es va iniciar la unió dels regnes hispànics i, doncs, la introducció d’institucions i càrrecs castellans a Catalunya. El segle XVIII i la dinastia dels Borbó van representar una repressió cultural i lingüística a Catalunya, amb el Decret de Nova Planta , amb el qual Felip V va imposar l’absolutisme monàrquic i, en conseqüència, va anul·lar les institucions catalanes i es va suprimir el català com a llengua oficial. </li></ul>

4.
<ul><li>2. Context literari </li></ul><ul><li>• A l’edat moderna (segles XVI-XVIII) es van succeir dos moviments estètics arreu d’Europa que abraçaven la literatura i l’art. </li></ul><ul><li>2.1. El Renaixement (segle XVI) </li></ul><ul><li>• El Renaixement és un moviment cultural que va sorgir a Itàlia i que es va difondre arreu d’Europa. </li></ul><ul><li>• La visió teocèntrica del món medieval (Déu: el centre de l’univers) va ser substituïda per la visió antropocèntrica (l’home: el centre de l’univers). L’home renaixentista es caracteritzava per ser un home amb llibertat, amb curiositat científica en totes les branques del saber, un home pràctic, que rebutjava la fe com a única explicació del món, substituïda per la raó humana. </li></ul><ul><li>• El Renaixement va recuperar l’interès pels autors clàssics grecs i llatins, (ja iniciat amb l’Humanisme al segle XV). Aquest moviment també va potenciar els descobriments científics i tècnics (l’observació de l’espai per part de Copèrnic i Galilei, per exemple). I es va caracteritzar per l’actitud racionalista; per l’interès pel cos i per la natura; per la preocupació per l’obra ben feta. </li></ul>

5.
<ul><li>• A Catalunya cap escriptor va ser representatiu del Renaixement, tot i que molts escriptors catalans d’aquesta època van mostrar interès pels autors clàssics (a tall d’exemple, Pere Serafí, poeta que també va rebre la influència d’Ausiàs March i de la lírica trobadoresca). </li></ul><ul><li>2.2. El Barroc (segle XVII) </li></ul><ul><li>▪ Context històric, social i cultural </li></ul><ul><li>• Al llarg del segle XVII es van accentuar les guerres entre protestants i catòlics (la Reforma protestant de Luter va significar una ruptura amb l’Església catòlica i, aquesta, com a reacció, va iniciar la Contrareforma, amb la col·laboració del tribunal de la Inquisició). També hi van haver molts enfrontaments civils i socials arreu d’Europa que, en conseqüència, van provocar la sensació que es vivia una situació límit. </li></ul><ul><li>• Aquesta crisi generalitzada va comportar una pèrdua de l’optimisme renaixentista, substituït per un sentiment profund de desengany. I les reaccions davant d’aquest desengany van ser diverses: els escrits polítics, religiosos i morals, l’evasió de la realitat o l’acceptació dels esdeveniments. </li></ul>

6.
<ul><li>• El pensament barroc era pessimista, dominat per la idea que la vida és una il·lusió, una mena de somni, i que l’única realitat palpable és la mort. </li></ul><ul><li>• Els temes de la poesia barroca, molt artificiosa, eren la mort, el pas del temps, la fugacitat de la vida (tòpics literaris: carpe diem ; tempus fugit ), expressats a través de diversos recursos retòrics (antítesis; metàfores; hipèrboles; hipèrbatons...). </li></ul><ul><li>▪ Francesc Vicent Garcia </li></ul><ul><li>▪▪ Vida </li></ul><ul><li>• Va néixer a Tortosa entre els anys 1579 i 1582. Va estudiar a la Universitat de Lleida i va ser ordenat sacerdot a Vic. </li></ul><ul><li>• A partir de l’any 1607 va ocupar el rectorat de Vallfogona de Riucorb, on va començar a escriure poesia. De la seva activitat com a rector li ve el nom de Rector de Vallfogona, amb el qual era conegut popularment. </li></ul><ul><li>• Va morir l’any 1623. </li></ul>

7.
<ul><li>▪▪ Obra literària </li></ul><ul><li>• L’obra de Francesc Vicent Garcia és molt extensa i variada. Va escriure poesia de tema amorós, elegant, d’expressió artificiosa, una característica pròpia de l’època. També, però, va compondre poesia satírica, escatològica (relatiu als excrements, a la lletjor), cruel. I aquesta és la seva poesia més coneguda i més divulgada, que va generar un corrent literari anomenat vallfogonisme . </li></ul><ul><li>2.3. La poesia de tradició popular </li></ul><ul><li>• Al llarg dels segles XVI-XVIII va aparèixer a Catalunya un tipus de poesia popular que va compensar la mediocritat i la pobresa de la poesia culta d’aquesta època. </li></ul><ul><li>• Les composicions poètiques d’origen popular (anònimes) solien ser de transmissió oral. Amb tot, però, gràcies a la impremta es van publicar alguns cançoners. Aquestes composicions estaven vinculades a les creences, als costums i a les activitats de treball i de lleure pròpies de la gent del poble, i es cantaven en festes assenyalades, en celebracions... </li></ul>

8.
<ul><li>Cal distingir entre: </li></ul><ul><li>poesia religiosa </li></ul><ul><li>▪ els goigs : cançons de lloança a la Verge o a un sant, als quals els habitants d’una localitat concreta demanaven ajut. </li></ul><ul><li>▪ les nadales : cançons pròpies de les festes de Nadal, amb una llargada i una estructura poètica diverses. Són un gènere que s’ha mantingut vigent fins als nostres dies. </li></ul><ul><li>b) poesia profana </li></ul><ul><li>▪ els romanços : composicions de caràcter narratiu, de llargada diversa, formades per un nombre indeterminat de versos de catorze síl·labes dividits en dos hemistiquis. Els romanços catalans narren fets històrics contemporanis a la seva creació (per exemple, cançons de bandolers inspirades en el personatge de Joan de Serrallonga). </li></ul><ul><li>▪ les corrandes : cançons breus formades per quatre versos heptasíl·labs, de temàtica diversa (d’amor, de feina...), que sovint acompanyaven els balls. </li></ul><ul><li>▪ les cançons de pandero : cançons semblants a les corrandes, anomenades així perquè es cantaven amb l’acompanyament del pandero. </li></ul>

9.
<ul><li>3. Fonts consultades </li></ul><ul><li>ARMENGOL, R. i altres. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Castellnou, 2008. </li></ul><ul><li>CARBONELL, A. i altres. Entre línies. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Teide, 2000. </li></ul><ul><li>GUILUZ, T. ; JUANMARTÍ, E. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Text. La Galera, 2006. </li></ul>