Escolàpies Sant Martí.
Llengua i Literatura Catalana
NARRATIVA
El text narratiu serveix per explicar unes accions o uns fets, que poden ser reals o imaginaris, i
que es desenvolupen en un temps i en un espai determinats. Aquests fets estan relacionats entre
si i constitueixen una història.
Elements de la narrativa:
1. EL NARRADOR: L'autor conta el relat a través d'una veu:
- Narrador extern: quan no coincideix amb cap dels personatges de la història. Dins
del narrador extern podem trobar diverses possibilitats:
 Narrador omniscient: és un narrador que té una visió àmplia i panoràmica,
ho veu tot des de la mateixa distància, com si fos una mena de déu que coneix
el passat, el present, el futur, els sentiments i els pensaments més íntims de
tots els personatges.
 Narrador objectiu: és un narrador que dóna informació només a partir del
que veu i sent i no pot reproduir pensaments.
- Narrador intern: quan esdevé un protagonista o personatge de la història. Dins del
narrador intern podem trobar diverses possibilitats:
 Narrador protagonista: narrador en primera persona, apareix com a
responsable de la seva pròpia història.
 Narrador testimoni: el narrador és un personatge secundari que actua com a
observador. Es caracteritza per la utilització de la primera persona.
2. ELS PERSONATGES
Segons la importància que la seva presència té en el desenvolupament de l'argument, els
personatges poden ser principals o secundaris.
- Personatges principals: són els que intervenen en l'acció amb més intensitat i tenen
una influència decisiva en el desenvolupament de la història i en el desenllaç. Entre
els principals hi ha:
 Protagonista: porta a terme l'acció principal.

 Antagonista: Sovint el protagonista té com a adversari un altre personatge de
característiques oposades.
- Personatges secundaris: són els que intervenen poc en el transcurs de la narració, o
bé ho fan amb una certa intensitat, però en pocs episodis.
Pel que fa a la caracterització, els personatges poden ser plans o rodons.
- Personatges plans: són invariables en tota l'obra o experimenten petites
modificacions: l'antiheroi, personatge mediocre... Un exemple, la madrastra de la
Blancaneus sempre és malvada.
- Personatges rodons: són els que estan definits amb molts trets i amb una gran
complexitat psicològica: evolucionen al llarg de la narració i són densos,
contradictoris i variables. Exemple, l’Anakin Skywalker d’Star Wars canvia al llarg
de la història.
3. ESPAI: L'espai és el marc ambiental en què es mouen els personatges i transcorren els
fets. Pot ser:
- Real
- Imaginari
4. TEMPS: Tota novel·la se situa en un temps determinat, que pot ser passat, present o fins
i tot futur. Malgrat tot, el temps que caracteritza el relat és el passat.
 El temps narratiu: és el temps de la narració. Exemple: època medieval.
 El temps lineal és la successió ordenada cronològicament de fets, accions i
circumstàncies de la novel·la; els fets s'expliquen en l'ordre en què s'han produït.
 El temps retrospectiu és una evocació del passat des del present narratiu (flash-back).
5. ACCIONS: fets que es duen a terme al llarg de la història.
Estructura de la narrativa
- Plantejament: inici de la història, presentació dels personatges.
- Nus: transcurs de les accions.
- Desenllaç: final del conte.

Tipus de narrativa
- Conte: text narratiu de ficció, generalment breu, caracteritzat per la intensitat i
l'esquematisme sintètic
- Faula: composició breu, els protagonistes de la qual són animals o éssers inanimats, i que
comporta un ensenyament exemplar.
- Llegenda: es tracta d'una narració, generalment de caràcter popular, que conté un nucli
temàtic de tradició històrica.
- Novel·la: gènere narratiu de ficció, d'extensió regular o llarga. Poden ser: d’aventures,
realistes, fantàstiques, picaresques, de cavalleries, de ciència ficció...
- Rondalla: tipus de narració popular que combina elements fantàstics amb reals, destinada
especialment a un públic infantil, amb una finalitat moralitzadora.
Bibliografia
http://perso.wanadoo.es/dcosg/1r%20BATXILLERAT/GENERES%20LITERARIS/LA%20
NARRACI%D3.htm

LA DESCRIPCIÓ
Descriure és explicar com és un objecte, un ésser animat, un espai, una persona.... Es
pot descriure, per tant, qualsevol aspecte de la realitat: des dels més concrets, fins als
abstractes.
Tipus de descripció
Establim dues classificacions: segons la implicació de l'autor i segons el tema.
1. Segons la implicació de l'autor pot ser:
 descripció objectiva: l'objecte és descrit sense manifestar la repercussió en el
descriptor. Utilitza un llenguatge denotatiu.
 descripció subjectiva: l'objecte es descriu amb els sentiments, emocions, etc.
que desperten en el descriptor. Utilitza un llenguatge connotatiu.
2. Segons els temes parlem de:
- TOPOGRAFIA: descripció de l'espai, del lloc.
- CRONOLOGIA: descripció del temps.
- PROSOPOGRAFIA: descripció dels trets físics, externs.
- ETOPEIA: descripció dels trets anímics, interns.
- RETRAT: barreja de prosopografia i etopeia.
- CARICATURA: Descripció de trets exagerats.
Bibliografia:
http://perso.wanadoo.es/dcosg/1r%20BATXILLERAT/TIPOLOGIES%20TEXTUALS/EL
%20TEXT%20DESCRIPTIU.htm