1. MORFOLOGIA VERBAL
Verbs irregulars
Sílvia Montals

2. 1. INTRODUCCIÓ
• Classes de paraules:
– Unitats significatives autònomes mínimes de
la cadena parlada i dels textos escrits.
– Es classifiquen segons 2 punts de vista:
• FORMA: (criteri morfològic). Hi ha paraules
variables i invariables.
• FUNCIONS: (criteri sintàctic). Duen a terme
funcions.

3. • Requadre categories
ü VARIABLES: nom, adjectiu, verb, pronom, determinant
ü INVARIABLES: adverbi, preposició, conjunció, interjecció

4. 2. EL VERB
2.1 Anàlisi morfològica
• Verb: nucli del SV i base del significat de l’oració.
– Les formes flexionades poden tenir diferents
constituents (morfemes). Ex: cantàvem
LEXEMA MORFEMES (DESINÈNCIES)
Vocal temàtica Temps Persona i nombre
cant à ve m
Conjugacions dels verbs: pàg. 230-232. Llibre Llengua Catalana i
Literatura. 2n Batx. Santillana.

5. • El verb està format per 2 constituents:
– Lexema: aporta significat
– Morfemes (o desinències). Expressen:
*Els verbs compostos poden tenir morfemes en el verb auxiliar:
He jugat (1a persona del singular).
Conjugació 1a, 2a, 3a Agafar, córrer, afegir
Mode Indicatiu, subjuntiu,
imperatiu
Vinc, vingui, vine
Temps Present, imperfet,
futur, condicional…
Canto, cantava, cantaré,
cantaria…
Aspecte Perfectiu, imperfectiu Sortí, sortia
Persona 1a, 2a, 3a Salto, saltes, salta
Nombre Singular, plural Fa, fan
Gènere (només
pels participis)
Masculí i femení Vençut, vençuda

6. 2.1.1 Conjugació
• Conjunt de formes que adopta un verb per expressar:
temps, mode, aspecte, persona i nombre.
• En català hi ha 3 conjugacions:
CONJUGACIÓ VOCAL
TEMÀTICA
MODEL
1a a Cant-a-r
2a e Tém-e-r
Perd-r-e
3a pura i Dorm-i-r
incoativa Serv-i-r
*Verbs
incoatius:
afegeixen
l’icrement
–eix-
*La majoria de verbs segueixen els models de cantar i dormir.
Els verbs irregulars, acostumen a ser de la conjugació –re.
A vegades la vocal temàtica presenta problemes: cantava, cantes.

7. 2.1.2 Mode
• Indica l’actitud de l’emissor respecte l’acció verbal.
2.1.3 Temps
• Indica el moment en què es produeix l’acció
INDICATIU Acció realitzada en la
realitat.
Condueixo,
saltava…
SUBJUNTIU Acció possible, desitjada
(no se sap si es realitzarà)
Canti, jugués…
IMPERATIU Ordre o manament. Calla!, Veniu!
PRESENT Cant-Ø-o
PASSAT Cant-a-va
FUTUR Cant-a-ré
*El passat conté diferents
temps verbals: imperfet,
passat simple, perfet,
plusquamperfet...

8. 2.1.4 Aspecte
• Indica si l’acció del verb ha seguit un procés acabat
(amb un principi i un final).
PERFECTIU Temps que indiquen
anterioritat. L’acció està
acabada.
• Temps compostos i
passat simple
Vas treballar,
havíem jugat, van
haver arribat,
sortírem…
IMPERFECTIU Temps que indiquen
simultaneïtat o posterioritat.
L’acció no està acabada.
• Temps simples (menys
passat simple).
Consultaré,
trucava, juga,
dibuixàvem…
• Vam anar-hi dues vegades (PERFECTIU à procés acabat).
• L’Aina pinta un dibuix (IMPERFECTIU à procés iniciat, no
acabat).

9. 2.1.5 Persona i Nombre
• Persona: participants de la situació comunicativa.
• Nombre: si hi ha 1 participant o més d’un.
– Els morfemes de persona i nombre es fusionen.
Existeixen 6 possibilitats.
– Tots els verbs tenen persona (menys les formes no
personals: infinitiu, gerundi i participi).
PERSONA NOMBRE
Singular Plural
1a Cant-o Cant-e-m
2a Cant-e-s Cant-e-u
3a Cant-a Cant-e-n
Forma Fonètica Dialecte
canto [káṋtu] central
canto [káṋto] Nord-occid
cante [káṋe] valencià
cant [káṋt] balear
canti [káṋti] rossellonès
*Les formes canvien segons el dialecte.

10. • 2.2 Remarques i variacions ortogràfiques
Vocal
neutre [ǝ]
S’escriu a Es troba al final Parla, mentiria…
S’escriu e Es troba en penúltima
posició:
Parles, mentiríeu.
Excepcions 2a i 3a conjugació i
infinitius
Corre, vine, obre,
creure…
Canvis
ortogràfics
C à q Trenco,
trenques
Qu à qü Adequo, adeqüem
Ç à c Començo,
comencen
Gu à gü Enaigua, enaigüen
J à g Jutjo, jutges C à gu Caic, caigui
G à gu Rega, regues T à d Pot, podem
P à b Saps, sabem U à v Beu, bevem
Infinitius
en -iar
Es posa dièresi en el present i imperfet
de subjuntiu.
Estudiïs, estudiïn.

11. Gerundis Tots acaben en –ent o –int
(MAI –gent)
Cabent, sabent, vivint,
escrivint…
NO! *capiguent, *sapiguent
Infinitius MAI en -guer! Saber, poder. NO! *sapiguer,
*poguer
Verbs poder i
voler
Canvien: -o à u al
Present subjuntiu i imperatiu
Puguin, vulguis, vulgues…
Verbs fer,
jeure/jaure,
néixer/nàixer,
treure/traure
Aquests verbs i els derivats
fan la vocal neutre de l’arrel en
posició àtona en -a
Faria, jauré, naixent, traiem,
traguem…
-eix-
(incoatius)
Apareix:
En les persones del singular i
en la 3ª del plural de tots els
presents.
Indicatiu: serveixo,
serveixen
Subjuntiu: serveixis, serveixi
Imperatiu: serveix!
Verbs collir,
cosir, sortir,
tossir,
escopir
Aquests verbs i els derivats
canvien:
O à u (arrels tòniques dels
presents)
Indicatiu: recull
Subjuntiu: recullin
Imperatiu: recull!
(collim, cosia…)

12. Oracions
imperatives
Imperatiu: oracions
afirmatives
• Enceneu el foc!
Present subjuntiu:
oracions negatives.
• No encengueu el foc!
Gerundis Correcte:
• Oracions simultànies
• Oracions d’anterioritat
• Va sortir cridant com
un boig
• Estant malalta la
directora, la reunió es
va suspendre.
Incorrecte:
• Oracions de posterioritat
• Oracions com a CN
• *Va caure per l’escala
trencant-se un braç.
• *Us he enviat un
informe resumint la
situació.

13. 3. ELS VERBS IRREGULARS
3.1 Verbs defectius:
• Absència de determinades formes en els paradigmes
flexius d’alguns verbs.
• Casos habituals:
SOLER Només es fa servir en verbs
imperfectius (present, imperfet).
Sol, solia
HAVER-HI Impersonal. Només s’usa en 3ª persona. Hi ha, hi havia
CALDRE Impersonal. S’usa en 3ª persona. Cal, calen, calia,
calien.
NEVAR,
PEDREGAR,
PLOURE
Verbs meteorològics. S’empren en 3ª del
singular (i en cas metafòric en plural).
Plou, neva,
pedrega.
Plovien pedres.

14. 2.2 Patrons dels verbs irregulars
• Verbs irregulars: no segueixen els paradigmes
considerats models (presenten variabilitat en el lexema).
– Escriure à escric, escrius, escrivim…
CONJUGACIONS IRREGULARS
1ª conjugació Anar, estar
2ª conjugació La gran majoria
3ª conjugació Tenir, venir
*Verbs: dir, dur à 2a conjugació.

15. • Tipus de lexemes que es poden trobar en els
verbs irregulars.
Lexema pur No canvia escriuré
Lexema eufònic S’afegeix una –d
de suport a la
pronunciació).
Encenem,
encendrem
Lexema
velaritzat
S’afegeix una -c o
el grup –gu
Coneixes, conec,
coneguis.
Lexema amb
diftong (pateix 1
d’aquests canvis).
Desaparició de la
–u del lexema.
Riure, rient
Canvi u à v Moure, movent
Desaparició de la
–u i afegiment
d’una -i
Seure, seient

16. • Patrons en la conjugació irregular.
Extret de: Llengua
Catalana i Literatura. 2n
Batx. Santillana
Pàg. 31.

17. • És possible deduir tota la conjugació a partir del present
d’indicatiu.
A partir del lexema de 1a
persona del singular
del Present d’Indicatiu
S’obtenen:
• Imperatiu (excepció 2es persones)
• Passat simple
• Present Subjuntiu
• Imperfet Subj
• (A vegades participi).
A partir del lexema de la
3a persona del singular
del Present d’Indicatiu
S’obté:
• La 2a persona del singular
• La 3ª persona del plural
• L’infinitiu, el futur i el condicional (no sempre)
La resta de formes:
A partir del radical de la
1ª personal del plural
del Present d’Indicatiu
S’obtenen:
• 2a persona del plural del Present d’Indicatiu i
Imperatiu.
• Imperfet d’indicatiu
• Gerundi
Participi • O és velar o molt irregular.

18. • Com poden ser els lexemes de cadascun
dels grups de verbs irregulars?
– Consultar llibre:
• Llengua Catalana i Literatura. 2n Batxillerat.
Editorial Santillana.
– Verbs acabats en –ndre, -ldre, -ler: pàg. 31-32
– Verbs acabats en –èixer: pàg. 32-33
– Verbs amb diftong en el lexema: pàg. 33-35
– Gerundis i participis irregulars: pàg. 35

19. • Aquests verbs generen dubtes en els seus usos:
FUNCIÓ ATRIBUTIVA ÚS LOCATIU
(sentit: trobar-se, romandre, viure)
Ser Qualitat essencial o
transitòria d’un ésser
animat.
• L’avi és simpàtic.
ser Localització.
• La mare és a la feina.
• Les forquilles són al calaix.
Permanència (CC sense
quantificador).
• La setmana vinent seré a
Berlín.
Estar Estat d’ànim o salut
d’un ésser animat.
• L’Alícia està malalta.
estar Permanència (CC amb
quantificador)
• La setmana vinent estaré tres
dies a Berlín.
Residència:
• Fa dos anys que estic a París.
Ser/
estar
Qualitat transitòria
d’un ésser inanimat.
• L’aigua és/està freda.