QUADERN D’ARAM
M. Àngels Anglada
Sílvia Montals

ÍNDEX
• Autora
• Gènere • Temporalitat
• Temes • Estructura
• Veu narrativa • Personatges
• Història • Simbologia
• Argument • Poesia a l’obra
• recorregut • Llengua i estil

AUTORA
Introducció:
• M. Àngels Anglada neix el 9 de
març de 1930 a Vic
• Mor a Figueres el dia 23 d’abril
de 1999.
• Estudià Filologia Clàssica a la Universitat de
Barcelona.
• Hi coneix Jordi Geli (es convertirà en el seu marit).
• Va ensenyar català clandestinament a Vic.
• Conrearà tot tipus de gèneres literaris

• Es descriu com: una poeta que escrivia
novel·les.
• Tot i que conrea diferents gèneres literaris,
la poesia sempre s’hi troba present.
• Fa homenatge als poetes (antics i moderns)

Obres publicades:
POESIA NARRATIVA ASSAIG I TRADUCCIÓ
Díptic (1972) Les Closes (1979) ASSAIG
Kyparíssia (1981) No em dic Laura (1981) El mirall de Narcís (1988)
Columnes d’hores Viola d’Amore (1983) Paisatge amb poetes (1988)
(1990) Sandàlies d’escuma Paradís amb poetes (1993)
Arietta (1996) (1985) Retalls de la vida de Grècia i
Artemísia (1989) Roma (1997)
L’agent del rei (1991)
El violí d’Auschwitz TRADUCCIÓ
(1994) Les germanes de Safo (1983)
Quadern d’Aram (1997) DANIEL VARUJAN, Terra
porpra i altres poemes (2001)

Pilars fonamentals:
LLENGUA
S’estronca de la tradició que li ve de la infantesa (Vic)
MEMÒRIA
La tradició s’enllaça amb la memòria que s’ha de preservar
prové dels seus estudis (Filologia Clàssica)
COMPROMÍS
La memòria la porta al compromís amb la vida, amb la terra.
Amb la paraula defensa els que més ho necessiten.

Cicles narratius: (elements importants)
Trio de Mitilene • Viola d’Amore
(música i món • Artemísia
clàssic) • El violí d'Auschwitz.
•
Les Closes
Dues planes (Vic i •
Flors per a Isabel
l'Empordà) •
No em dic Laura
•
L’agent del rei
•
Quadern d’Aram
Mediterrànies (la
•
També a tu,
Mediterrània de Cleanòrides
Catalunya a Turquia) • Sandàlies d’escuma
No són cicles tancats!!!! Es poden trobar referències creuades entre les
obres

Característiques obra:
• La solidaritat i la tendresa
envers als éssers desvalguts.
• La denúncia de les injustícies
• El compromís.
• L’interès per conservar la
memòria històrica.

• Exemples:
– Quadern d’Aram: narra l’extermini del poble
armeni a mans dels turcs.
– El violí d’Auschwitz: narra el genocidi del poble
jueu a mans dels nazis.
– Artemísia: narra l’assassinat de 335 italians
innocents a mans de les SS.
– També a tu, Cleanòrides:
explica la massacre comesa
contra un grup d’estudiants
a Grècia.

GÈNERE
• Novel·la a mig camí entre
les memòries i el dietari.
• En certa manera, també és una novel·la
reportatge: l’autora utilitza retalls de diari,
informes de testimonis, cartes, poemes,
cançons.
– Pretén recrear uns fets
i deixar-ne constància.

Temes
• Tema principal:
– La lluita contra l’oblit:
• P. 75: No vull que s’oblidin.
• P. 87: he pensat que haig d’escriure, que no puc deixar
penjada a l’aire la nostra història. Els homes són tan
oblidadissos de les dissorts dels altres!
• Tema secundari:
– La denúncia dels crims:
• Assassinats massius, deportacions, violacions,
crueltat, amenaces, raptes…

Veu narrativa
La novel·la és narrada a través de diferents veus narratives:
CAPÍTOLS NARRADOR
1. Agama Stello Veu narrativa (M.A. Anglada)
2. Aram i Iorgos Veu narrativa (M.A. Anglada)
3. Carnet d’Aram. Atenes Aram
4. Carnet d’Aram. En mar Aram
5. Marik. Marsella Marik
6. Carnet d’Aram. Alèxia Aram
7. Vahé Marik / 2 testimonis
(turc/armeni)
Epíleg Veu narrativa (M.A. Anglada)

• Narradora editora (M.Àngels Anglada)
– Alter ego de l’autora.
– Explica la gènesi del text.
– Ofereix dades de com va crear alguns personatges.
– Presenta el protagonista: Aram.
– Després dels 2 primers capítols desapareix (fins al
capítol 6).
– Les seves intervencions apareixen entre parèntesis.
– Parla dels fets a posteriori (quan ja han esdevingut).

• Narrador protagonista: Aram
– Narrador intern i protagonista.
– Explica vivències autobiogràfiques. (1ª p. sing)
– Apareix als capítols 3, 4 i 6.
– Combina diferents tècniques narratives: dietaris
i memòries.
– A l’inici hi predominen els records, els somnis,
els neguits. Més endavant, quan madura, valora
els fets i dóna la seva opinió.
– Per tant, el narrador evoluciona.

• Narrador protagonista: Marik
– Narrador intern i protagonista.
– Reflecteix elements autobiogràfics (records). Hi
dóna més èmfasi que Aram.
– Mostra una gran preocupació per l’ofici d’Aram.
– És adulta, per tant, reflexiona sempre sobre el
passat.
– Analitza i valora tots els fets.

• Narradors testimonis
– Odisseas (amic Vahé)
– Hassan (taxista turc)
• Són narradors interns.
• Contenen el testimoniatge de les últimes
hores de Vahé.
• Altres narradors
– Pare Mesrob (responsable monestir
venecià). Apareix a través d’una carta.
– Narrador intern, paper de testimoni.

HISTÒRIA
• L'Imperi Otomà era una entitat política pluriètnica i
plurireligiosa.
– Ètnies: turcs, kurds…).
– Destacava la minoria armènia de llengua indoeuropea i
religió cristiana (antigament havia estat país
independent).
• Segle XIX: partits nacionalistes armenis van desencadenar
revoltes i accions armades. Volien la independència.
• L'any 1894 el soldà hi féu intervenir l'exèrcit.
– Matança contra els armenis encara residents a l'imperi
otomà.

• Els armenis van deixar d'estar reconeguts com a minoria
ètnica i religiosa.
• Els Joves Turcs pugen al poder (1908). Volien:
– Turquia: país centralitzat
– Refusaren les reivindicacions armènies. Noves matances (1909).
• Imperi Otomà: entra a la I Guerra Mundial (aliat d'Alemanya).
– La població armènia fou sospitosa de fer el joc a l'enemic.
– S’ordenaren detencions en massa i s'inicià la deportació de la
població i les matances.
• Després de la I Guerra Mundial, el Tractat de Sevrès (1920)
reconeix la independència d'Armènia.
– Mai no es va dur a la pràctica

ARGUMENT
• Aram i Marik expliquen, a través d’un quadern,
la deportació i l’assassinat de milers d’armenis a
mans dels turcs.
• Gràcies a la promesa de Marik de viatjar al
monestir de Narek si Aram es cura (té una
pneumònia), escapen de la mort.
• S’hi narra el recorregut vital de mare i fill. Un
viatge en què Aram haurà de madurar de cop.

• Recorregut de mare i fill:
– Trebisonda (ciutat d’Aram)
– Van (a la riba del llac)
– Ecmiadzin
– Jerevan (s’hi estan força temps)
– Atenes
– Corint
– Patràs i Bríndisi (hi fan escala)
– Gènova
– Marsella

RECORREGUT
------> Camí de pelegrinatge d'Aram
------> Camí de l'exili d'Aram

VIATGE PER LA MEDITERRÀNIA
Pobles i ciutats on Aram i Marik s’aturen
durant la seva fugida.

TEMPORALITAT
• Temps històric: (època històrica del relat)
– Primeres dècades del s. XX.
– Contemporani als anys de la Primera Guerra
Mundial.
▪ Temps narratiu: (temps propi de la novel·la)
– 4 anys (inici redacció del quadern fins que
s’acaba).
– El quadern inclou fets anteriors de les vides dels
protagonistes, així doncs 8 anys.
• Final obert:
– Aram va anar a viure a Cadaqués?
– Va formar part de la resistència armènia?

• Retrospeccions: salts temporals al passat:
– Els personatges recorden fets passats.
– Ex: Aram a Atenes recorda la fugida a Ec-
miadzin (cap. 3)
▪ Anticipacions: passatges que avancen fets futurs
– Ex: Narració Odisseas. Sap que Vahé serà as-
sassinat (cap. 7)
• Temps simultani: exposa dos fets que estan passant
alhora
– Al relat d’Odisseas s’explica que la detenció de
Vahé va tenir lloc mentre Marik i Aram
emprenen el viatge al monestir de Narek.

ESTRUCTURA
▪ Estructura in medias res: la narració comença enmig de la
història
– Quan Aram comença a escriure el quadern, la història ja és
iniciada.
• Estructura d’amplificació: un mateix fet, la mort de
Vahé:
– És esmentat i assumit per Aram
– Valorat per Marik
– Narrat pels testimonis directes de l’assassinat.
▪ Ritme narratiu:
• No és ràpid.
• Objectiu de la lectora: reflexionar.

PERSONATGES
• Principals
– Aram:
• És un adolescent de 15 anys (a l’inici del relat). Acaba la
història amb 19 anys.
• Va canviant físicament i psicològicament.
• Ulls negres i profunds. Mostren
una mirada trista (s’assembla al
seu pare).
• És un bon nedador. Sap bussejar i
mai es mareja dalt del vaixell.
• Li interessa la música.
• És responsable (té cura de la
seva mare).

– Marik:
• Mare d’Aram. Al final de l’obra té 38 anys.
• Dona molt religiosa (pelegrinatge al monestir de Narek)
• Dona trista. Causada per la situació
que li ha tocat viure.
• Enyora els seus familiars i pensa
sovint amb ells.
• Ajuda a la gent quan ho necessita.
• A Marsella es torna a casar per no
sentir-se sola.
• Marik és una variant del mot armeni que significa “mare”.

– Vahé:
• Pare d’Aram.
• Home prim, fràgil. Porta ulleres.
• Era professor de grec i de francès.
• Havia publicat dos llibres de poesia.
• Tenia 2 passions: la poesia i el seu país.
• Inspirat amb el poeta armeni Daniel Varujan (mort al
1915 en circumstàncies similars a les de Vahé).

• Secundaris:
– Familiars del protagonista:
• Àvia:
– Mare de Marik.
– Explicava històries de sants a Aram.
– Mantenia les costums i tradicions armènies.
• Sofia i Iané:
– Germanes petites d’Aram.
– Es portaven un any i mig (entre elles).
– Van morir ofegades, amb l’àvia, al mar Negre.

• Grigor:
– Cosí de Marik.
– Treballava de pagès i ramader.
– Constitució física forta.
– Actua de manera discreta per no
espantar els nens.
– Home molt independent.
– Proposa casar-se amb Marik, però ella no ho veu clar.
Finalment es casa amb una jove pagesa.
• Irina:
– Esposa de Grigor.
– Mor durant la fugida de Van.
– Assisteix al part d’una dona (té experiència).

• Família de pescadors grecs:
– Iorgos:
• Pescador d’esponges (originari illa
de Simi).
• Gran amic d’Aram.
• Ulls blauverds. Caràcter alegre.
• S’orientarà cap a la collida de corall.
• L’autora es va inspirar en una família de corallers de
Cadaqués.
– Iannis:
• Pare de Iorgos.
• Convida a Aram al casament de
la seva filla gran.

– Kostas:
• Oncle de Iorgos.
• Patró del vaixell Dimitrios (on treballarà Aram).
• Proporciona ajuda econòmica a Aram i a la seva mare.
– Alèxia:
• Germana petita de Iorgos.
• Esdevindrà la xicota
i esposa d’Aram.
• Noia alta i graciosa.
Ulls verds.

• Altres represaliats:
– Doctor Arshag:
• Confirma a Marik la mort del seu marit.
• Havia estudiat amb Vahé a Venècia.
• Ofereix allotjament a Marik i Aram.
– Odisseas:
• Amic i company de feina de Vahé.
• Explica els detalls de la mort de Vahé a Marik.
• Va poder-se comunicar amb Vahé subornant a un inspector
turc.
– Der Ashavir:
• Sacerdot jove, alt i polit.
• Armeni de Cilícia (sobreviu a la violència dels turcs).
• Farà editar els poemes inèdits de Vahé.

• Botxins:
– Són anomenats de diferents maneres:
• Els nostres assassins (1 vegada)
• Els maleïts turcs (5 vegades)
• Els malvats turcs (1 vegada)
• Els turcs (4 vegades)
• Els turcs, que Déu els confongui (1 vegada)
• Criminals turcs (1 vegada)
• Assassins turcs (1 vegada)
• Malparits assassins (1 vegada)
Assumeix en el paper
d’antagonistes.

SIMBOLOGIA
• Roses: s’esmenten de manera reitarada a
l’obra. Sempre en relació amb Marik i els
llocs que li recorden la vida anterior.
– Tòpic literari: collige, virgo, rosas.
• La rosa simbolitza la bellesa transitòria de la vida
humana.
• A la novel·la la felicitat és temporal.
Sempre he pensat en una casa amb jardí, o amb un
pati o un terrat, on ella pugui tenir molts rosers (p.
116-117).

• Mar: es present en tota la novel·la.
– Moltes ciutats citades es troben al Mediterrani:
Atenes, Rodes, Marsella, Tunis…
– És el símbol de la llibertat i l’element que facilita
als protagonistes una vida nova.
– Permet a Aram reflexionar sobre els perills de la
vida (no es troben en el mar, sinó en els homes).
Comparo el mar amb les dificultats dels nostre èxode
[…] i encara més amb totes les matances i les
amenaces dels turcs […]. L’home és més perillós que
els taurons i les morenes. (p.120)

• Terra porpra: símbol de la
cultura armènia.
– Es concreta en les tradicions
i la poesia.
• Ja ho sé, mare, que la seva poesia durarà sempre, quan
ningú no es recordi dels fastigosos noms dels seus
malparits assassins (p. 149)

La poesia a l’ObRA
• Anglada ret homenatge als poetes armenis (hi
insereix diverses poesies).
– Capítol IV: poema de Nahabed Kucak (s.XV).
– Capítol VI: poema de Grigor de Narek (s.X).
– Capítols V i VII: Terra Porpra, Fins a
perdre’s de vista: poemes de
Daniel Varujan.

• Apareixen cançons tradicionals armènies.
– P. 90. Cançó de bressol.
– P.141. Cançó del casament de Marik
• Conclusió: poesia i cançó són una expressió
de la bellesa que contrasta
amb el mal del genocidi.

LLENGUA I ESTIL
• Estil qualificat de: depurat, contingut, però
amarat de lirisme. Característiques:
– Ús de locucions i frases fetes:
• Dret com un fus
• És viu com una centella.
– Camp semàntic del mar:
• A bord, salpar, fondejar, llagut…
– Alternança temps verbals (passat i pretèrit).

• Inclusió mots en llengua armènia:
– Mots armenis: sarmà, kadaif, der hair…
– Topònims: Trebisonda, Ecmiadzin, Jerevan…
• Adjectius que connoten:
– Dissortats fugitius
– Ombres odioses que fugien
• Presència de diminutius:
– Mareta, ratlleta blanca, llençolets, llitet.
• Ús recorrent de cometes i dos punts.

• Recursos retòrics:
– Metàfores:
• La pell de nen es pot dir que em va caure de cop.
• Quin altre bressol la mar amarga!
– Comparacions:
• Els seus ulls riuen, blauverds com l’aigua.
• Voldria enfonsar els records com les llavors a la terra
vermella.
– Metonímies:
• Els grills, amagats, acompanyen les paraules del pare
(sons).
– Sinècdoques:
• Tornàvem a tenir un sostre
• Dues boques més començàvem a ser una càrrega.

• Interrogacions retòriques:
– Però qui ho sap del cert?
– Mai no en tindrien prou, de sang armènia?
• Epítets:
– Nit fosca
– La geniva rosada
– Les magranes vermelles
• Eufemismes:
– I ja no es va despertat mai més (va morir)