O slideshow foi denunciado.
Seu SlideShare está sendo baixado. ×

Pilar Ramos - Menjadors escolars més sans, més sostenibles

Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio

Confira estes a seguir

1 de 25 Anúncio

Pilar Ramos - Menjadors escolars més sans, més sostenibles

Baixar para ler offline

Tècniques de salut pública i polítiques alimentàries
• ESC, infermeres
• Dietistes
• Nutricionista
• L’Ortiga coop
• Menjadors ecològics
Premi NAOS

Tècniques de salut pública i polítiques alimentàries
• ESC, infermeres
• Dietistes
• Nutricionista
• L’Ortiga coop
• Menjadors ecològics
Premi NAOS

Anúncio
Anúncio

Mais Conteúdo rRelacionado

Mais de Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB (20)

Mais recentes (20)

Anúncio

Pilar Ramos - Menjadors escolars més sans, més sostenibles

  1. 1. Oficina tècnica • Tècniques de salut pública i polítiques alimentàries • ESC, infermeres • Dietistes • Nutricionista • L’Ortiga coop • Menjadors ecològics
  2. 2. Premi NAOS
  3. 3. 2022: ANY ESTRATÈGIA
  4. 4. El MEMSS als mitjans de comunicació
  5. 5. 2019_20: prova pilot a 6 centres educatius 2020_21: 41 centres educatius
  6. 6. 3,2,1 acció!
  7. 7. Per què promoure noves dietes? •Per aconseguir dietes més saludables: l’evidència científica mostra que les dietes calòriques amb excés de proteïna animal, greixos saturats, productes ensucrats i processats tenen efectes negatius en la salut i incrementen el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis i càncer. Actualment el infants i adolescents fan un consum excessiu d’aquests aliments i un 80% no menja la quantitat de fruita i verdura recomanada. •Per combatre l’emergència climàtica de Barcelona: a través de la promoció de menús i dietes baixes en carboni i la reducció del consum de proteïna animal, fent alhora dels centres escolars espais més sostenibles. •Per enfortir l’economia local de la nostra pagesia i contribuir a la bona salut dels nostres ecosistemes: augmentant el consum d’aliments de proximitat, frescos i ecològics (fruites, verdures, llegums, fruits secs, oli d’oliva).
  8. 8. La importància de les ciutats i els menjadors escolars 1) Allò que passa a les ciutats és rellevant perquè el 55% de la població mundial viu a les ciutats i gairebé el 80% de tots els aliments produïts al món es consumeixen a les zones urbanes. 1) Allò que passa a les escoles té un impacte pedagògic (en el necessari canvi cultural) i en el seu entorn (famílies, etc) 1) A Barcelona mengen cada dia a l’escola uns 111.000 infants i es consumeixen més de 8.000 Tn d’aliments
  9. 9. Què proposem als MEMSS en termes de sostenibilitat 1. MÉS PRODUCTE FRESC, VARIAT I DE TEMPORADA Tant important és complir les freqüències recomanades de consum de fruites i verdures com optar per una àmplia gamma de varietats locals i producte fresc. Compteu amb la complicitat dels cuiners/es i els responsables de la vostra empresa gestora per fer-ho possible? 2. MÉS PROTEÏNA VEGETAL Equilibrar l’excessiu consum de carn és important per millorar la nostra salut i també la principal acció per fer front al crisi ambiental i climàtica. 3. MÉS PRODUCTES LOCALS i DE CIRCUIT CURT Preguntar-nos sobre l’origen dels aliments, respectar els cicles de la natura i apostar per comprar el més directament possible a productors/es locals és un aspecte clau garantir la supervivència d’un sector primari en crisi i un medi rural viu. 4. MENYS MALBARATAMENT I RESIDUS Saps si el malbaratament és un problema en el menjador del vostre centre i com s’ho fan alguns centres per prevenir-lo i alhora estalviar?
  10. 10. FORMACIÓ
  11. 11. DIAGNÒSTIC
  12. 12. Pla d’acció
  13. 13. Sessions grupals d’acompanyament Sessions Durada Temporalitat i rodes de menú 2 h Fitxes tècniques disponibles 2 h Proveïdors/productes ecològics i de proximitat 2 h Càlcul de la partida alimentària i ràtio personal de cuina 2 h Comissió de menjadors i projectes educatius... 2 h Formació activitat física a monitoratge (FUNDACIÓ GASSOL) 3 h
  14. 14. RECURSOS DE LA WEB ASPB (Programa MEMSS) Web ASPB https://www.aspb.cat/documents/menjadors-escolars-sans-sostenibles/
  15. 15. Material al web
  16. 16. Ruta de difusió
  17. 17. MATERIALS DISPONIBLES EN PAPER
  18. 18. ● Més enllà d’explicar els criteris o recomanacions del model desitjat (de què parlem?) també “és important : ● Explicar per què és important? Si no ho entenem, difícilment ens mobilitzarem. Cal sensibilització i abordar el repte com un projecte educatiu de centre amb la necessària participació/implicació de tota la comunitat educativa ● Facilitar com fer-ho? Si no és viable ni tenim en compte la realitat de les cuines de col·lectivitats no es podrà dur a terme. Cal abordar aspectes estructurals de la gestió de cuina (com per exemple conèixer la partida alimentària..), compartir experiències d’èxit i facilitar acompanyament per a fer possible canvis reals i viables. ● Temps i compromís. La transformació dels menjadors escolars i del sistema alimentari en general és lenta i complexa (mínim 3 anys). Es requereix temps i compromís per a la implementació progressiva dels canvis. ● Compartir i inspirar-vos en experiències d’èxit. Tenir paciència, creativitat i conèixer com ho fan els altres us serà de gran ajuda. ● Treballar amb una empresa de menjador alineada amb els objectius i procés de transformació plantejat. ● Avaluar el grau de satisfacció dels canvis i Implicar tota la comunitat educativa. Per garantir l’èxit dels canvis, no oblideu d’informar, preguntar i implicar als diferents protagonistes: alumnes, professorat, monitors/es de menjador, famílies, cuiners/es, etc. Aspectes clau-Aprenentatges-Reptes
  19. 19. Novetats ● Jornada d’intercooperació i foment d’altres accions divulgatives ● Document “com escollir la millor empresa de restauració per al vostre menjador!” ● Recull de sortides vivencials i recursos pedagògics ● Nous díptics: l’aigua, el sucre, rebosteria, la sal...
  20. 20. Articles publicats sobre menjadors a Barcelona
  21. 21. Seguim!

×