Tècniques de salut pública i polítiques alimentàries • ESC, infermeres • Dietistes • Nutricionista • L’Ortiga coop • Menjadors ecològics Premi NAOS

2. Oficina tècnica
• Tècniques de salut pública i polítiques
alimentàries
• ESC, infermeres
• Dietistes
• Nutricionista
• L’Ortiga coop
• Menjadors ecològics

3. Premi NAOS

4. 2022: ANY ESTRATÈGIA

5. El MEMSS als mitjans de comunicació

6. 2019_20: prova pilot
a 6 centres
educatius
2020_21: 41 centres
educatius

7. 3,2,1 acció!

8. Per què promoure noves dietes?
•Per aconseguir dietes més saludables: l’evidència científica mostra que les dietes
calòriques amb excés de proteïna animal, greixos saturats, productes ensucrats i processats
tenen efectes negatius en la salut i incrementen el risc de patir malalties cardiovasculars,
diabetis i càncer. Actualment el infants i adolescents fan un consum excessiu d’aquests
aliments i un 80% no menja la quantitat de fruita i verdura recomanada.
•Per combatre l’emergència climàtica de Barcelona: a través de la promoció de menús i
dietes baixes en carboni i la reducció del consum de proteïna animal, fent alhora dels centres
escolars espais més sostenibles.
•Per enfortir l’economia local de la nostra pagesia i contribuir a la bona salut dels
nostres ecosistemes: augmentant el consum d’aliments de proximitat, frescos i ecològics
(fruites, verdures, llegums, fruits secs, oli d’oliva).

9. La importància de les ciutats i els menjadors escolars
1) Allò que passa a les ciutats és rellevant perquè el 55% de la població mundial viu a les
ciutats i gairebé el 80% de tots els aliments produïts al món es consumeixen a les zones
urbanes.
1) Allò que passa a les escoles té un impacte pedagògic (en el necessari canvi cultural) i en
el seu entorn (famílies, etc)
1) A Barcelona mengen cada dia a l’escola uns 111.000 infants i es consumeixen més de
8.000 Tn d’aliments

10. Què proposem als MEMSS en termes de sostenibilitat
1. MÉS PRODUCTE FRESC, VARIAT I DE TEMPORADA
Tant important és complir les freqüències recomanades de consum de fruites i verdures com optar per una àmplia
gamma de varietats locals i producte fresc. Compteu amb la complicitat dels cuiners/es i els responsables de la vostra
empresa gestora per fer-ho possible?
2. MÉS PROTEÏNA VEGETAL
Equilibrar l’excessiu consum de carn és important per millorar la nostra salut i també la principal acció per fer front al
crisi ambiental i climàtica.
3. MÉS PRODUCTES LOCALS i DE CIRCUIT CURT
Preguntar-nos sobre l’origen dels aliments, respectar els cicles de la natura i apostar per comprar el més directament
possible a productors/es locals és un aspecte clau garantir la supervivència d’un sector primari en crisi i un medi rural viu.
4. MENYS MALBARATAMENT I RESIDUS
Saps si el malbaratament és un problema en el menjador del vostre centre i com s’ho fan alguns centres per prevenir-lo i
alhora estalviar?

14. FORMACIÓ

15. DIAGNÒSTIC

16. Pla d’acció

17. Sessions grupals d’acompanyament
Sessions Durada
Temporalitat i rodes de menú 2 h
Fitxes tècniques disponibles 2 h
Proveïdors/productes ecològics i
de proximitat
2 h
Càlcul de la partida alimentària i
ràtio personal de cuina
2 h
Comissió de menjadors i
projectes educatius...
2 h
Formació activitat física a
monitoratge (FUNDACIÓ GASSOL)
3 h

18. RECURSOS DE LA WEB ASPB (Programa MEMSS)
Web ASPB
https://www.aspb.cat/documents/menjadors-escolars-sans-sostenibles/

19. Material al web

20. Ruta de difusió

21. MATERIALS DISPONIBLES EN PAPER

22. ● Més enllà d’explicar els criteris o recomanacions del model desitjat (de què parlem?) també “és important :
● Explicar per què és important? Si no ho entenem, difícilment ens mobilitzarem. Cal sensibilització i abordar el repte com
un projecte educatiu de centre amb la necessària participació/implicació de tota la comunitat educativa
● Facilitar com fer-ho? Si no és viable ni tenim en compte la realitat de les cuines de col·lectivitats no es podrà dur a terme.
Cal abordar aspectes estructurals de la gestió de cuina (com per exemple conèixer la partida alimentària..), compartir
experiències d’èxit i facilitar acompanyament per a fer possible canvis reals i viables.
● Temps i compromís. La transformació dels menjadors escolars i del sistema alimentari en general és lenta i complexa (mínim 3
anys). Es requereix temps i compromís per a la implementació progressiva dels canvis.
● Compartir i inspirar-vos en experiències d’èxit. Tenir paciència, creativitat i conèixer com ho fan els altres us serà de gran
ajuda.
● Treballar amb una empresa de menjador alineada amb els objectius i procés de transformació plantejat.
● Avaluar el grau de satisfacció dels canvis i Implicar tota la comunitat educativa.
Per garantir l’èxit dels canvis, no oblideu d’informar, preguntar i implicar als diferents protagonistes: alumnes, professorat,
monitors/es de menjador, famílies, cuiners/es, etc.
Aspectes clau-Aprenentatges-Reptes

23. Novetats
● Jornada d’intercooperació i foment d’altres accions divulgatives
● Document “com escollir la millor empresa de restauració per al vostre menjador!”
● Recull de sortides vivencials i recursos pedagògics
● Nous díptics: l’aigua, el sucre, rebosteria, la sal...

24. Articles publicats sobre menjadors a Barcelona

25. Seguim!