O slideshow foi denunciado.
Seu SlideShare está sendo baixado. ×

Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic

Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio

Confira estes a seguir

1 de 44 Anúncio

Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic

Baixar para ler offline

Índex de la presentació
1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important?
2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible
3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament
4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari

Índex de la presentació
1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important?
2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible
3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament
4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari

Anúncio
Anúncio

Mais Conteúdo rRelacionado

Mais de Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB (20)

Mais recentes (20)

Anúncio

Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic

  1. 1. Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic Enric Tello Facultat d’Economia i Empresa Universitat de Barcelona MAF4SURE—Mediterranean Agroecosystems for Sustainability and Resilience under Climate Change https://www.researchgate.net/profile/Enric_Tello AGROECOSCALING—Boosting Ecological Transition: Scaling Up Best Agroecological Practices from Farms to Landscapes and Agrifood Chains. TED2021-130333B-C32 AGROECOLAND—Agroecological Landscapes and Food Systems in Catalonia and the Balearic Islands: Past, Present and Future Transitions. PID2021-123129NB-C41
  2. 2. Índex de la presentació 1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important? 2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible 3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament 4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
  3. 3. Som en transició. Quantes?: ecològica, energètica, agroecològica i alimentària…
  4. 4. https://science.sciencemag.org/content/370/6517/705/tab-pdf • «Encara que les emissions de combustibles fòssils s'aturessin de cop, les tendències actuals del sistema alimentari mundial impedirien assolir l'objectiu de 1,5°C, i a finals de segle farien difícil assolir l'objectiu de 2°C. Aconseguir l’objectiu de 1,5°C requereix canvis ràpids i ambiciosos al sistema alimentari, alhora que a tots els sectors no alimentaris» Sense canviar el sistema agroalimentari és impossible limitar el canvi climàtic a 1,5°-2°
  5. 5. Quant contribueix el sistema agroalimentari al canvi climàtic? Depèn d'una visió sectorial o sistèmica... • Les emissions de GEH del sistema agroalimentari van ser el 2015 un 34% del total. • L’agricultura i els canvis d’usos del sòl van originar el 71%. Però la resta (indústria, envasat, transport, comerç, consum, gestió de residus) són les que més augmenten. https://doi.org/10.1038/s43016-021-00225-9
  6. 6. És un problema sistèmic que necessita un canvi de sistema! https://doi.org/10.1038/s43016-021-00225-9
  7. 7. L’informe de l'IPCC sobre el canvi climàtic i la terra (2019) 1. El canvi climàtic afecta els quatre pilars de la seguretat alimentària: disponibilitat (rendiment i producció), accés (preus i capacitat per obtenir aliments), utilització (nutrició i preparació d’aliments), i estabilitat (alteracions). 2. Un terç dels aliments produïts es malbarata. 3. Alguns patrons alimentaris requereixen més aigua i terra i provoquen més emissions de GEH. Les dietes equilibrades basades en aliments d’origen vegetal (cereals, llegums, fruites i verdures), i aliments d'origen animal produïts de forma sostenible en sistemes que generen poques emissions de GEH, presenten més oportunitats d’adaptació al canvi climàtic i limitar-ne els efectes. https://www.ipcc.ch/site/assets/uploads/2019/08/2019-PRESS-IPCC-50th-IPCC-Session_es.pdf
  8. 8. Índex de la presentació 1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important? 2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible 3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament 4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
  9. 9. El canvi de dieta és clau per frenar el canvi climàtic, reduir emissions, i oferir embornals per emmagatzemar C als sòls fèrtils https://nofrakkingconsensus.com/wp-content/uploads/2019/01/PIIS0140673618317884.pdf
  10. 10. La transició agroecològica pot actuar més ràpid i a fons… • L’impacte de la descarbonització és directe i immediat (sense “rebot”). • A més de reduir GEH, l’agroecologia pot refredar el clima segrestant carboni al sòl, • ...com proposa la iniciativa 4 per 1.000. https://4p1000 .org/?lang=en
  11. 11. ©2018 by National Academy of Sciences Steffen, W., Rockström, W., Richardson, K., et al. (2018). Trajectories of the Earth System in the Anthropocene. Proceedings of the National Academy of Sciences USA 115 (33), 8252-8259. https://doi.org/10.1073/pnas.1810141115 La transició agroecològica pot refredar el planeta
  12. 12. https://nofrakkingconsensus.com/wp- content/uploads/2019/01/PIIS01406 73618317884.pdf Diferents aliments tenen «petjades ecològiques» molt diferents • La carn emet molts més GEH, i requereix directament i indirecta molta més terra, energia i aigua que els aliments vegetals. • També contamina més l’aigua (nitrats).
  13. 13. Si el cultiu ecològic rendeix menys que l’industrial, caldrà més terra per cada unitat de producte final? (Es por nodrir al món amb aliments ecològics?) • Molts estudis assenyalen rendiments en kg/ha un 10- 35% menors en ecològic que en industrial. • Això passa només als millors sòls. En els pitjors pot passar el contrari (sense considerar la regeneració de MO i la biodiversitat del sòl). • Mesurar kg/ha i no en contingut nutricional ignora que hi pot haver «dilució de nutrients» al cultiu industrial. • ...i els majors serveis ecosistèmics del cultiu ecològic, especialment per fer front al canvi climàtic (cal calcular Land Equivalent Ratios). • Extrapolar aquestes dades de major rendiment del cultiu industrial ignora el seu malbaratament d'aliments, terra, energia i aigua (una fal·làcia de la composició!) • ...i la capacitat d’intensificació agroecològica… https://doi.org/10.3390/agr onomy9020082
  14. 14. Si el cultiu ecològic rendeix menys que l’industrial, caldrà més terra per cada unitat de producte final? (Es por nodrir Espanya amb aliments ecològics?) • Expandir l’agricultura ecològica al 100% a Espanya, sense res més, reduiria un 13% la producció actual. • Una intensificació agroecològica amb estratègies de recirculació interna de matèria i energia que generi més fluxos interns de N i P, pot reduir aquest menor rendiment, sense haver de cultivar més terra. https://doi.org/10.3390/su9010086
  15. 15. El factor més decisiu per alimentar el món sense desforestar-lo és la dieta… • Hi ha moltes opcions per alimentar un món sense desforestar. Gairebé 2/3 dels 500 escenaris calculats amb el model BioBaM es consideren factibles fins i tot amb rendiments baixos o dietes de país ric. Però no quan es combinen tots dos alhora. • Tots els escenaris vegans i el 94% dels vegetarians són factibles, però només 2/3 amb la dieta BAU i un 15% amb la dieta de país ric ho són. • Amb rendiments molt alts, el 71% de tots els escenaris són factibles. Però només el 39% amb un rendiment de cultiu ecològic sense canviar la dieta. • Per tant, l’augment de la demanda de terra amb rendiments baixos fa inviable escenaris amb dietes híper-carnívores de país ric. https://doi.org /10.1038/ncom ms11382
  16. 16. Tenim un sistema agroalimentari com una banyera sense tap (...i seguim obsessionats en obrir més l’aixeta!)
  17. 17. Tenim un sistema agroalimentari com una banyera sense tap (...i seguim obsessionats en obrir més l’aixeta!) https://doi.org/10.1016/j.agsy.2017.01.014
  18. 18. https://doi.org/10.1016/j.agsy.2017.01.014
  19. 19. https://doi.org/10.1016/j.agsy.2017.01.014
  20. 20. Més enllà del malbaratament: pèrdues de bioconversió sistèmiques https://doi.org/10.1016/j.agsy.2017.01.014 • Degut a les pèrdues acumulades a la cadena agroalimentària, la proporció de la biomassa seca agrícola realment consumida com aliment humà és només el 25% de la biomassa collida (o el 32% de l’energia i 28% de la proteïna). La major pèrdua del sistema actual és emprar per alimentació animal gairebé la meitat dels cereals collits, en lloc de pastures naturals (remugants) o subproductes i residus del cultiu (monogàstrics).
  21. 21. Índex de la presentació 1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important? 2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible 3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament 4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
  22. 22. Emissions de GEH de l’alimentació a Espanya: per tipus de producte ingerit (vegetal o animal) 2010 https://www.phytoma.com/noticias/notici as-de-actualidad/la-real-academia-de- ingenieria-estudia-las-emisiones-de-gei-en- el-sector-agroalimentario-espanol Eduardo Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería Eduardo Aguilera
  23. 23. 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 1960 1985 2010 Toneladas de CO 2 e / persona / año 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 1960 1985 2010 Millones de toneladas de CO 2 e / año Alimentos vegetales Alimentos animales Transportes Industria Envasado Comercios Hogares Residuos Emissions totals Emissions per habitant Emissions del malbaratament 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 Comida consumida Desperdicio kg CO 2 e /cápita / año Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería GEH de l’alimentació: fonts d'origen, augment i malbaratament Des del 1960 les emissions agroalimentàries s’han multiplicat per 4, i per habitant més que per 2… Un 30% és el menjar que no es menja! 45% 11% 12% 10% 7%
  24. 24. Comerç exterior d'aliments d'origen vegetal -10 -5 0 5 10 15 Producción Importación Exportación Comercio neto Consumo Millones de toneladas de CO 2 e / año Cereales Legumbres Tubérculos Oleaginosas Forrajeras Hortalizas Frutos secos Frutas Viñedo Olivar Otros -30 -20 -10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Producción Importación Exportación Comercio neto Consumo Millones de toneladas de CO 2 e / año Carne bovino Carne caprino y ovino Carne cerdo Carne pollo Huevos Leche Otros Pescado y marisco Comerç exterior d'aliments d'origen animal Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería Emissions de GEH de l'alimentació: el comerç exterior 2010 2010
  25. 25. La globalització agroalimentària ha desplaçat part de la petjada de CO2e cap a països d’on importem pinsos, aliments per a consum humà, matèries primeres i fusta (1900-2010) Infante-Amate et al. (2018) Land Use Policy -6,0 -4,0 -2,0 0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 10,0 12,0 1900 1922 1940 1960 1980 2000 Millones de hectáreas Madera Otros usos Industriales Alimento Humano Alimento Animal Lassaletta et al. (2014) Regional Environmental Change CO2 2007 https://doi.org/10.1016/j. landusepol.2018.07.019 https://doi.org/10. 1007/s10113-013- 0536-1
  26. 26. Cicle del N de l'agricultura i la ramaderia a Espanya, abans i després la industrialització de l'agricultura i la ramaderia: el N2O s’ha multiplicat amb els fertilitzants sintètics i els pinsos importats 1961-65 2004-09 Gg N yr-1 Lassaletta et al. (2014) Regional Environmental Change N2O N2O N2O N2O N2O N2O https://doi.org/10.1007/s10113-013-0536-1
  27. 27. • L’exposició als nitrats (>50 mg/l) provoca metahemoglobinèmia i afectació de la tiroide (+ probables efectes cancerígens). https://aca.g encat.cat/ca/ laigua/estat- del-medi- hidric/zones- vulnerables- i-nitrats/ https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/entorn- saludable/medi/aigua-consum-huma/#bloc2 • La població més afectada són dones embarassades i els infants (especialment els lactants), i adults amb altres malalties.
  28. 28. https://aca.gencat. cat/ca/laigua/estat -del-medi- hidric/zones- vulnerables-i- nitrats/
  29. 29. Índex de la presentació 1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important? 2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible 3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament 4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
  30. 30. Més enllà del Farm a Fork: una transició agroecològica a Europa European Commission, Draft proposal for a European Partnership under Horizon Europe Accelerating farming systems transition: agroecology living labs and research infrastructures- Version 30.03.2022 https://ec.europa.eu/info/research-and-innovation/research-area/agriculture-and-forestry/ecological- approaches-and-organic-farming/partnership-agroecology_en
  31. 31. Source: European Commission, Draft proposal for a European Partnership under Horizon Europe Accelerating farming systems transition: agroecology living labs and research infrastructures- Version 30.03.2022
  32. 32. L’escenari IDDRI 2018 d’una Europa Agroecològica pel 2050 • Tot i assumir una caiguda del 35% de la producció (en Kcal) per unitat de terra respecte el 2010, • adoptant dietes més saludables i eliminant les importacions de proteïnes vegetals per engreix animal, una Europa 100% agroecològica pot: üproporcionar aliments saludables a 530 milions d’europeus mantenint l’exportació; üreduir la petjada alimentària d’Europa a la resta del món; üreduir un 40% les emissions de GEH del sector; üguanyar biodiversitat, i conservar els recursos naturals. Poux, X., Aubert, P.-M. (2018). An agroecological Europe in 2050: multifunctional agriculture for healthy eating. Findings from the Ten Years For Agroecology (TYFA) modelling exercise. Paris: Iddri-AScA, Study N°09/18). https://www.iddri.org/en/publications-and- events/study/agroecological-europe-2050- multifunctional-agriculture-healthy-eating
  33. 33. https://www.iddri.org/en/publications-and-events/study/agroecological-europe-2050-multifunctional-agriculture-healthy-eating Amb una dieta demitariana pel 2050...
  34. 34. Moltes gràcies! Enric Tello Facultat d’Economia i Empresa Universitat de Barcelona MAF4SURE—Mediterranean Agroecosystems for Sustainability and Resilience under Climate Change https://www.researchgate.net/profile/Enric_Tello AGROECOSCALING—Boosting Ecological Transition: Scaling Up Best Agroecological Practices from Farms to Landscapes and Agrifood Chains. TED2021-130333B-C32 AGROECOLAND—Agroecological Landscapes and Food Systems in Catalonia and the Balearic Islands: Past, Present and Future Transitions. PID2021-123129NB-C41
  35. 35. http://www.fao.org/3/ca7407 en/CA7407EN.pdf La vía de salida a esa crisis ambiental global es una Transición Agroecológica y Alimentaria, tal como plantea la agroecología: https://gca.org/wp-content/uploads/2020/12/TheContributionsOfAgroecologicalApproaches.pdf
  36. 36. ...también la Comisión Europea. Después del 25% de área de cultivo ecológico para 2030, ya se prepara una Transición Agroecológica para toda la UE https://knowledge4p olicy.ec.europa.eu/gl obal-food-nutrition- security/topic/agroec ology/navigation- page/online- resources- agroecology/tools- applications- agroecology_en https://www .researchgat e.net/publica tion/351811 977
  37. 37. Índex de la presentació 1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important? 2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible 3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament 4. Com hem arribat fins aquí: impactes de la revolució verda agroindustrial 5. No és només el canvi climàtic: canvi global i serveis ecosistèmics 6. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
  38. 38. No és només el canvi climàtic sinó la superació de diversos límits planetaris alhora… https://www.kateraworth.com dea https://www.stockholmr esilience.org/research/pl anetary-boundaries.html
  39. 39. El benestar humà depèn de tenir o no accés a tots els serveis ecosistèmics... http://www.millenni umassessment.org/d ocuments/documen t.356.aspx.pdf Serveis ecosistèmics: no podem continuar augmentant els de proveïment a costa dels altres! Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services https://ipbes.net/
  40. 40. Índex de la presentació 1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important? 2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible 3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament 4. Com hem arribat fins aquí: impactes de la revolució verda agroindustrial 5. No és només el canvi climàtic: canvi global i serveis ecosistèmics 6. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
  41. 41. -10 0 10 20 30 40 1900 1960 1990 2016 Millones de toneladas de CO 2 e / año Carbono (balance) Otras emisiones Fertilizantes Regadío Tracción mecánica Tracción animal N₂O suelo N2O suelo Tracción Regadío Otras emisiones Producción fertilizantes Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería Emissions totals en la producció vegetal: (a) milions de Tm de CO2e del 1900 al 2016; i (b) en % el 2016 https://www.phyt oma.com/noticias /noticias-de- actualidad/la-real- academia-de- ingenieria-estudia- las-emisiones-de- gei-en-el-sector- agroalimentario- espanol Emissions de GEH de la producció vegetal: resultat combinat dels diversos components de la Revolució Verda Agroindustrial
  42. 42. Deforestación Pienso importado (otras) Pienso local Manejo estiércol CH4 entérico -20 0 20 40 60 80 1900 1960 1990 2010 Millones de toneladas de CO 2 e CH₄ entérico N₂O pastoreo Manejo estiércol Pienso local Pienso importado Carbono pastos Total excluyendo labor Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería Creixement de les emissions de GEH de la producció animal (1900- 2010) i principals fonts d'origen directes i indirectes (2010) 17% 13% 24% 31% 13% 1% N2O pastoreo https://www.phytoma.com/noticias/noticias-de- actualidad/la-real-academia-de-ingenieria-estudia-las- emisiones-de-gei-en-el-sector-agroalimentario-espanol
  43. 43. Cicle del N de l'agricultura i la ramaderia a Espanya, abans i després la industrialització de l'agricultura i la ramaderia: el N2O s'ha multiplicat amb els fertilitzants sintètics i els pinsos importats 1961-65 2004-09 Gg N yr-1 Lassaletta et al. (2014) Regional Environmental Change N2O N2O N2O N2O N2O N2O https://doi.org/10.1007/s10113-013-0536-1
  44. 44. ¡Muchas gracias por vuestra atención desde del grupo de investigación UB-IERMB-UAB- UPO sobre Transición Agroecológica! • El equipo interdisciplinario del Laboratorio Metropolitano de Ecología y Territorio (IERMB-UAB y UB) estudia indicadores y escenarios de transición hacia nuevos Territorios Agroecológicos integrados. Enric Tello Facultat d’Economia i Empresa Universitat de Barcelona AGROECOSCALING—Boosting Ecological Transition: Scaling Up Best Agroecological Practices from Farms to Landscapes and Agrifood Chains. TED2021-130333B-C323 https://www.researchgate.net/profile/Enric_Tello MAF4SURE—Mediterranean Agroecosystems for Sustainability and Resilience under Climate Change https://link.springer.com /book/10.1007%2F978- 3-030-20900-1

×