O slideshow foi denunciado.
Seu SlideShare está sendo baixado. ×

Dificultats principals de la promoció de la salut per a l’aplicació de la dieta planetària o de referència

Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio

Confira estes a seguir

1 de 17 Anúncio

Dificultats principals de la promoció de la salut per a l’aplicació de la dieta planetària o de referència

Baixar para ler offline

Dificultats principals de la promoció de la salut per a l’aplicació de la dieta planetària o de referència. Dra. Julia Wolfson, PhD MPP
Professora associada
Departament de Salut Internacional
Departament de Política i Gestió Sanitària


Dificultats principals de la promoció de la salut per a l’aplicació de la dieta planetària o de referència. Dra. Julia Wolfson, PhD MPP
Professora associada
Departament de Salut Internacional
Departament de Política i Gestió Sanitària


Anúncio
Anúncio

Mais Conteúdo rRelacionado

Mais de Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB (20)

Mais recentes (20)

Anúncio

Dificultats principals de la promoció de la salut per a l’aplicació de la dieta planetària o de referència

  1. 1. Dra. Julia Wolfson, PhD MPP Professora associada Departament de Salut Internacional Departament de Política i Gestió Sanitària 25 d’octubre de 2022 Dificultats principals de la promoció de la salut per a l’aplicació de la dieta planetària o de referència
  2. 2. • Obstacles a l’hora de fer que més gent adopti una dieta de salut planetària als Estats Units – Entorn alimentari (cost i accés) – Actituds, preferències i normes • Reptes per aconseguir reduir el consum de carn • Connexions complicades entre la cuina casolana i les dietes sostenibles
  3. 3. La dieta nord-americana
  4. 4. La ingesta dietètica en comparació amb les recomanacions Font: Dietary guidelines for Americans 2020-2025, percentatge de població dels Estats Units d’1 any o més que està per sota i per sobre de cada objectiu dietètic o just en a
  5. 5. Aliments ultraprocessats Font: Juul et al., AJCN (2021)
  6. 6. La mala qualitat de la dieta és un problema que ve de lluny
  7. 7. Barrera: entorn alimentari • Accés a – Fruites i verdures fresques, cereals integrals, peix – Barris amb deserts i pantans alimentaris • Assequibilitat – Més cost dels ingredients més sostenibles – Costos de temps, equipament i esforç per preparar aliments més saludables/sostenibles
  8. 8. Entorn alimentari i alimentació normativa Font: USDA, ERS
  9. 9. Consum de carn Font: Neff et al. Public Health Nutrition (2018) i https://www.thedailybeast.com/why-right-wingers-are-going-crazy-about-meat
  10. 10. Raons per les quals els nord-americans redueixen el consum de carn Font: Neff et al. Public Health Nutrition (2018)
  11. 11. El gust i l’assequibilitat són les preocupacions principals Font: Menus of Change, 2022
  12. 12. Estratègies per reduir el consum de carn Font: Neff et al. Public Health Nutrition (2018)
  13. 13. Cuinar a casa també s’associa amb altes emissions de gasos d’efecte hivernacle Font: Wolfson et al., IJERPH, 2022
  14. 14. Els nord-americans que cuinen més sovint consumeixen més carn Font: Wolfson et al., IJERPH, 2022
  15. 15. Cuinar i impacte climàtic (GHGE) Font: Wolfson et al., IJERPH, 2022
  16. 16. Conclusió Font: Fanzo et al. Nature Food (2020)
  17. 17. Gràcies! jwolfso7@jhu.edu

Notas do Editor

  • Gràcies per rebre’m, estic molt contenta d’estar amb vosaltres virtualment, tot i que m’hauria encantat poder-vos acompanyar en persona! Avui comentaré alguns dels reptes principals a l’hora d’aconseguir que més gent adopti una dieta de salut planetària en el context dels Estats Units.
  • En primer lloc, repassaré algunes de les tendències generals en la ingesta dietètica als Estats Units i les barreres amb què ens trobem quan volem canviar aquestes tendències per unes dietes més saludables i sostenibles, i em centraré especialment en l’entorn alimentari i les actituds, les preferències i les normes de comportament entorn del menjar. També parlaré dels reptes relacionats amb la reducció del consum de carn i d’algunes investigacions recents del meu equip sobre la relació complexa que hi ha entre cuinar a casa i les dietes sostenibles.
  • Aquesta imatge està extreta de l’informe del Dietary Guidelines for Americans (Directrius dietètiques per als nord-americans) del 2020-2025. Mostra que la qualitat de la dieta dels nord-americans en totes les etapes de la vida és força pobra. Com podeu veure, la puntuació màxima aquí és de 100, la qual cosa indica una ingesta dietètica coherent amb el que apareix a les Directrius dietètiques per als nord-americans. Així, les puntuacions més altes representen dietes més saludables. La mètrica que s’utilitza aquí és l’índex d’alimentació saludable del 2015, no una dieta de referència de salut planetària; tanmateix, els dos objectius són força similars i els canvis necessaris per millorar la qualitat de la dieta també representarien canvis significatius cap a una dieta de salut planetària.
  • Aquesta imatge mostra informació més detallada sobre què mengen els nord-americans i què provoca la mala qualitat de la dieta. Les barres ratllades de color porpra de la meitat superior de la imatge representen el percentatge de nord-americans que segueix les recomanacions de consum de cada grup d’aliments o que hi està per sobre (indicat al llarg de l’eix x). Les barres blaves de la part inferior mostren el percentatge de nord-americans que no compleixen les recomanacions d’aquest grup d’aliments. Per tant, es pot veure que per al consum total de verdures, el 90% dels nord-americans d’1 any o més no n’estan menjant prou per complir les recomanacions de les directrius dietètiques. Per a totes les verdures, la immensa majoria dels nord-americans no compleix les recomanacions. El mateix passa amb les fruites i els cereals integrals. En canvi, gairebé tots els nord-americans consumeixen massa cereals refinats i prop de 2/3 consumeixen massa carn, aus i ous. Així, a grans trets, es consumeix molt poca fruita i verdura, molt pocs cereals integrals i massa cereals refinats, carn i aus de corral. Es tracta d’una dieta incompatible amb la dieta de referència de la salut planetària.
  • Un dels factors que impulsen aquesta situació són els aliments ultraprocessats. Aquests aliments altament processats i sabrosos constitueixen la major part de la ingesta calòrica dels adults nord-americans. Es tracta de dades procedents de l’Enquesta Nacional de Salut i Nutrició, una gran enquesta representativa dels nord-americans que inclou dos recordatoris de 24 hores. Aquí, a la línia morada de la part superior de la imatge veiem que la proporció de la ingesta d’energia procedent dels aliments ultraprocessats creix amb el temps tant en homes com en dones, i la diferència en la proporció de la ingesta d’energia procedent dels aliments ultraprocessats en comparació amb la dels aliments mínimament processats és cada vegada més gran. Això no és una bona notícia per a la qualitat de la dieta ni per a les dietes sostenibles, ja que els aliments ultraprocessats s’associen a nombrosos resultats adversos per a la salut i estan relacionats amb la degradació del medi ambient i les altes emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
  • Aquestes tendències en la ingesta, especialment relacionades amb un baix consum de fruites i verdures i un consum excessiu de carn, és un problema que ve de lluny. A l’esquerra, veiem una comparació de les ingestes entre els adults nord-americans entre el 1970 (a les barres taronges) i el 2018 (a les barres blaves). Es pot observar que gairebé no ha canviat res en aproximadament 50 anys. A la dreta tenim un gràfic que ens indica el consum de carn dels nord-americans al llarg del temps. La carn de boví està en vermell, mentre que el pollastre està en groc. Tot i que el consum de carn de boví ha disminuït considerablement des de la dècada del 1970, aquest continua sent molt elevat, mentre que el de pollastre ha augmentat considerablement.

    Aquestes tendències en la ingesta d’aliments també són rellevants per a les dietes més sostenibles. Per aconseguir que més gent adopti un patró dietètic més sostenible, un canvi primordial que s’ha de produir és la reducció del consum de carn vermella i l’augment del consum de menjar d’origen vegetal.
  • L’entorn alimentari és un dels impulsors principals d’aquests patrons dietètics. Tot i que aquest aspecte és diferent a les comunitats urbanes i rurals, en moltes zones dels Estats Units l’accés a aliments saludables i sostenibles, sobretot a fruita i verdura fresca, i de vegades congelada, és molt baix. En moltes comunitats, a més de fruita i verdura, escassegen els aliments integrals d’alta qualitat, el peix, els llegums i altres aliments mínimament processats. Molts barris, sovint denominats deserts d’aliments, no tenen supermercats ni botigues de queviures, mentre que en d’altres predominen els restaurants de menjar ràpid i també escassegen les opcions de menjar sa. Aquests barris se solen denominar pantans d’aliments. L’assequibilitat és també una preocupació, en particular el cost relatiu entre els aliments i els ingredients més sans i sostenibles des del punt de vista mediambiental, en comparació amb el menjar ràpid i els aliments ultraprocessats que dominen els petits mercats de les comunitats urbanes, així com les lleixes de les botigues de queviures. L’assequibilitat no només fa referència al cost monetari dels aliments, també hi ha costos de temps i d’energia mental o d’esforç en l’elecció de certs aliments. A més, prendre decisions alimentàries diferents i optar per dietes més saludables i sostenibles requereix un esforç i un temps que sovint la gent no fa.
  • A més dels aliments disponibles a les prestatgeries dels supermercats, amb el temps ha augmentat el nombre de persones que mengen fora de casa, la qual cosa ha canviat els comportaments alimentaris normatius. En aquest gràfic es mostra la proporció de la despesa alimentària de les llars al llarg del temps en aliments que es consumeixen a casa (en verd), en comparació amb els aliments que es consumeixen fora de casa, com els restaurants (en blau) i els restaurants de menjar ràpid, específicament (en vermell). Es pot veure que el paper del menjar fora de casa i del menjar ràpid, en particular, ha augmentat des de la dècada del 1950, mentre que la despesa en menjar per preparar i consumir a casa ha disminuït. Actualment, els nord-americans dediquen el 50% de tota la despesa alimentària de la llar a menjar fora de casa. Un dia normal, 1/3 dels nord-americans menja en un restaurant de menjar ràpid. Això és important, perquè els àpats fora de casa tendeixen a tenir porcions més grans i a ser més denses en energia en comparació amb els àpats que es preparen a casa, i sovint també hi predominen els menús en què l’ingredient principal és la carn.
  • Com ja he comentat, els nord-americans consumeixen molta carn, i això es deu a moltes raons, entre les quals destaca que a la gent li agrada molt la carn, creu que té bon gust, l’associa a un àpat complet i, en moltes tradicions culinàries dels Estats Units, els àpats se centren en la proteïna principal del plat, que acostuma a ser una proteïna a base de carn. Aquest gràfic procedeix d’una enquesta que vam fer el 2015 en la qual vam preguntar a persones que no havien reduït el consum de carn en els 3 anys anteriors per què no ho havien fet. La resposta més comuna va ser la creença que una dieta saludable havia d’incloure carn i que els àpats sense carn no eren àpats complets. Altres raons principals que es van esmentar van ser que els àpats sense carn eren avorrits, que preparar plats a base de plantes era massa car, que els àpats a base de plantes no omplien, que no els agradaven els àpats sense carn o que no eren grans consumidors de verdures i, finalment, que no sabien com cuinar àpats sense carn. Aquestes actituds i preferències de gust són barreres realment intractables per al canvi. Sobretot quan el fet de “consumir carn vermella” també està lligat a altres identitats culturals i polítiques, com la de conservador cultural o polític. El fet que les opcions dietètiques s’hagin polititzat és una barrera addicional important per promocionar uns patrons dietètics més sostenibles.
  • En aquesta mateixa enquesta també vam preguntar a les persones que havien reduït el consum de carn per què ho havien fet. Curiosament, el cost i la salut van ser les raons més esmentades, mentre que el medi ambient va ocupar el quart lloc. Això és un aspecte destacable, i altres estudis estan explorant si els missatges sobre l’impacte ambiental de les tries d’aliments respecte a l’impacte en la salut o els missatges combinats són més eficaços. Es tracta d’una àrea de recerca important per entendre millor quin tipus de missatges de les etiquetes dels aliments, o dels anuncis o campanyes d’educació pública, impactaran en el públic i canviaran els comportaments cap a unes tries alimentàries més sostenibles.
  • Les dades que es presenten aquí procedeixen d’un estudi fet per la iniciativa Menus of Change del Culinary Institute of America. El 2022 van fer una enquesta nacional en línia a 1.500 adults dels Estats Units. Quan es va preguntar als nord-americans per què no menjaven aliments d’origen vegetal més sovint, la raó més comuna va ser el gust, seguida de l’assequibilitat. Més de la meitat de les persones pensava que els àpats a base de plantes no tindrien bon gust. Una altra conclusió interessant va ser que un de cada cinc adults en general, i un de cada quatre membres de la Generació Z, va dir que cuinar àpats a base de plantes era una barrera per a ells. Això concorda amb altres evidències que la falta de confiança o de coneixements sobre la cuina és un obstacle per canviar les opcions alimentàries i fer canvis en la dieta.
  • Aquest gràfic mostra dades de la mateixa enquesta del 2015, però aquesta vegada entre persones que havien reduït el consum de carn. La majoria ho va fer reduint la quantitat de carn que menjava, bé comprant menys carn, bé reduint la mida de les porcions de carn. Menys gent va implementar un dia sense carn, com el dilluns sense carn, que ha estat una campanya de salut pública per promoure el consum d’àpats basats en plantes i reduir el consum de carn. Només 1 de cada 10 nord-americans va dir que havia eliminat totalment la carn de la seva dieta. Altres estudis han obtingut resultats similars, i és important tenir-ho en compte per als missatges sobre la reducció del consum de carn. Potser adoptar una mena d’enfocament de “reducció de danys” amb petits passos per reduir el consum de carn vermella, o l’objectiu de fer un àpat de salut planetària o un dia d’àpats de salut planetària, sigui un pas més assequible per a molta gent en lloc de fer un canvi total en les seves dietes, ja que això pot semblar aclaparador.
  • Tornem a la barrera de cuinar a casa que s’ha comentat en els resultats de l’enquesta a la qual feia referència. Cada vegada són més les investigacions que demostren que la confiança en la cuina i l’autoeficàcia són factors realment importants en el comportament culinari. En algunes de les meves investigacions he descobert que cuinar a casa més sovint està associat a una millor qualitat de la dieta entre els adults nord-americans. Això em va portar a plantejar la hipòtesi que cuinar més sovint a casa també estaria associat a una disminució de l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle relacionats amb l’alimentació. En aquest gràfic vam analitzar les dades de l’Enquesta Nacional de Salut i Nutrició i vam calcular les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle dels aliments consumits que es van declarar en els recordatoris de 24 hores. Després vam examinar les associacions entre la freqüència de cuinar a casa i la freqüència de consumir menjar ràpid respecte a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle relacionades amb la dieta. Curiosament, ingerir menjar ràpid amb més freqüència es va associar amb més emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Però de manera notable i inesperada, vam descobrir que cuinar amb més freqüència a casa també s’associava amb més emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
  • Per què? Doncs bé, la raó és que els nord-americans, quan cuinen a casa, cuinen molta carn, inclosa la de boví, la de porc i la d’au, com es pot veure en aquest gràfic que mostra el consum de grams/2.000 calories que s’associen als diferents nivells de freqüència de cuinar a casa. Es pot veure que, en general, cuinar més sovint a casa (a les barres grises i grogues) s’associa amb una ingesta de carn i de peix més gran.
  • De fet, quan vam analitzar les probabilitats d’estar en el quintil més alt d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, vam descobrir que les persones que cuinaven més sovint el sopar a casa tenien un 28% més de probabilitats d’estar en el quintil més alt d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Això subratlla realment la complexitat del problema, en el sentit que els missatges perquè es cuini més a casa amb la finalitat de millorar la qualitat de la dieta podrien tenir una conseqüència mediambiental no desitjada si no s’aborden explícitament les opcions alimentàries sostenibles.
  • En conclusió, els factors de tots els nivells del sistema alimentari influeixen en la ingesta dietètica i són difícils de modificar. En el context nord-americà, els entorns alimentaris dificulten les tries saludables i sostenibles, i els factors individuals i les normes culturals entorn del menjar, i de la carn en particular, es resisteixen a canviar. Finalment, els comportaments dels consumidors, en particular les pràctiques culinàries quan no mengen en restaurants, són una consideració clau per a qualsevol esforç per canviar a dietes més sostenibles.

×