O slideshow foi denunciado.
Seu SlideShare está sendo baixado. ×

Conclusions de la jornada Reptes de la sotenibilitat alimentària per a la salut pública

Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio

Confira estes a seguir

1 de 6 Anúncio

Conclusions de la jornada Reptes de la sotenibilitat alimentària per a la salut pública

Baixar para ler offline

Taula rodona: “Reptes dels sistemes alimentaris sobre la salut i el canvi climàtic”

1. La dieta mediterrània s’ha mostrat com la més saludable i sostenible i és la que més evidencia ha tingut en els estudis aleatoritzats sobre la disminució de la incidència de malalties cròniques, de la mortalitat global per aquestes malalties i de la promoció d’un envelliment saludable.
2. Les dietes amb altes emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) augmenten el risc d’incidència de càncer, malaltia cardiovascular i diabetes, essent els aliments d’origen animal responsables del 60% d’aquestes emissions (40% carn; 20% productes lactis).
3. Les dietes més saludables i sostenibles tenen més baix impacte ambiental, però no són necessàriament les més assequibles, el que obliga a treballar en línies d’acció com l’evolució de dietes basades en proteïnes animals cap a dietes basades en proteïna vegetal.

Taula rodona: “Reptes dels sistemes alimentaris sobre la salut i el canvi climàtic”

1. La dieta mediterrània s’ha mostrat com la més saludable i sostenible i és la que més evidencia ha tingut en els estudis aleatoritzats sobre la disminució de la incidència de malalties cròniques, de la mortalitat global per aquestes malalties i de la promoció d’un envelliment saludable.
2. Les dietes amb altes emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) augmenten el risc d’incidència de càncer, malaltia cardiovascular i diabetes, essent els aliments d’origen animal responsables del 60% d’aquestes emissions (40% carn; 20% productes lactis).
3. Les dietes més saludables i sostenibles tenen més baix impacte ambiental, però no són necessàriament les més assequibles, el que obliga a treballar en línies d’acció com l’evolució de dietes basades en proteïnes animals cap a dietes basades en proteïna vegetal.

Anúncio
Anúncio

Mais Conteúdo rRelacionado

Mais de Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB (20)

Mais recentes (20)

Anúncio

Conclusions de la jornada Reptes de la sotenibilitat alimentària per a la salut pública

  1. 1. Jornada Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública Conclusions de la Jornada #jornadaalimentacioASPB
  2. 2. Conclusions de la Jornada • 9.15-10.45 Taula rodona: “Reptes dels sistemes alimentaris sobre la salut i el canvi climàtic” 1. La dieta mediterrània s’ha mostrat com la més saludable i sostenible i és la que més evidencia ha tingut en els estudis aleatoritzats sobre la disminució de la incidència de malalties cròniques, de la mortalitat global per aquestes malalties i de la promoció d’un envelliment saludable. 2. Les dietes amb altes emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) augmenten el risc d’incidència de càncer, malaltia cardiovascular i diabetes, essent els aliments d’origen animal responsables del 60% d’aquestes emissions (40% carn; 20% productes lactis). 3. Les dietes més saludables i sostenibles tenen més baix impacte ambiental, però no són necessàriament les més assequibles, el que obliga a treballar en línies d’acció com l’evolució de dietes basades en proteïnes animals cap a dietes basades en proteïna vegetal.
  3. 3. Conclusions de la Jornada • 11.15-12.45 Taula d’experiències 4. Hi ha dues estratègies actuals a nivell de mercats i d’entitats proveïdores d’aliments, com són: • El projecte “Comerç verd als mercats”, que préten el subministrament d’aliments ecològics i locals i d’elaboració pròpia des dels mercats, incorporat pels 38 mercats municipals i un 52% dels establiments d’aquests mercats. • El projecte “Ecocentral”, adreçat a proveïr d’alimentació ecològica als menjadors de les escoles, que serveix 27.000 menús diaris i la possibilitat de donar sortida al producte de petits agricultors i pagesia de proximitat. 5. Dues estratègies actuals a l’escola que assimila la sostenibilitat alimentària a la promoció de l’alimentació saludable i segura són: • El “Pla d’Alimentació Saludable, Segura, Sostenible i d’Activitat Física” (PASSSAF) que incorpora la sobirania alimentària als programes escolars sobre alimentació, nutrició i activitat física i promou la seva integració en el currículum escolar amb un itinerari dels 5 programes implicats; • El projecte “Menjadors Més Sans i Sostenibles” (MEMSS), que promou la reducció de la proteïna animal en els menús escolars i la seva substitució per un increment de la proteïna vegetal, entre d’altres canvis. 6. El nivell de coneixement de la comunitat universitària (de la UB) sobre sostenibilitat alimentària és moderadament baixa, especialment entre els estudiants.
  4. 4. Conclusions de la Jornada • 12.45-13.30 Ponència: “Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic” 7. El canvi de dieta és clau per frenar el canvi climàtic, reduir emissions i oferir embornals per emmagatzemar i segrestar carboni als sòls fèrtils. 8. Degut a les pèrdues acumulades a la cadena alimentària, la proporció de la biomassa seca agrícola realment assumida com aliment humà és només del 25%. 9. La transició agroecològica és necessària per a redefinir i redissenyar els sistemes agrícoles, però el canvi de dieta l’ha d’acompanyar per a poder reconstruir un sistema alimentari global que sigui sostenible i equitatiu per a tothom.
  5. 5. Conclusions de la Jornada • 14.30-16.00 Taula rodona: “Reptes de la sostenibilitat alimentària en l’àmbit social: Avançar en alimentació saludable i sostenible sense deixar ningú enrere” 10. Les estratègies de reducció d’un determinat component de la dieta, com pot ser el cas de la carn vermella, s’han mostrat més efectives en la població general, que les iniciatives destinades a suprimir-lo. 11. La inseguretat alimentària a Espanya és molt alta, del 13,3% i ja era de l’11,9% abans de la Covid. Per tant, és un problema estructural, que demana actuar sobre les causes i atendre també a les experiències viscudes que no mostren els números. 12. La quantitat de terra que necessitem per a produir el que mengem disminueix dràsticament si els canvis en la producció s’acompanyen també de canvis en la dieta.
  6. 6. Conclusions de la Jornada • 16.00-17.30 Taula rodona: “Les polítiques públiques per a la sostenibilitat alimentària: quins reptes s’identifiquen i com s’estan abordant?” 13. L’Estratègia d’Alimentació Sostenible 2030 promoguda per l’Ajuntament de Barcelona és una estratègia de ciutat, elaborada per i per a tots els agents alimentaris, que ha de comprendre la implementació de polítiques, projectes i actuacions compartides per tots aquests agents, així com la transformació del sistema alimentari en més sa, just i sostenible. 14. El Pla Estratègic de l'Alimentació de Catalunya (PEAC) 2021-2026, és el resultat de més d'un any de treball col·laboratiu i intens de tots els agents de la cadena de valor alimentària, des de la producció primària fins a les persones consumidores, passant per les indústries d'elaboració, transformació i distribució, el comerç i la restauració. El procés d'elaboració ha finalitzat al desembre de 2020 i Catalunya ja disposa d'una estratègia alimentària que va començar a implementar-se el 2021 i arribarà fins el 2026. 15. Davant de l’important problema de les pèrdues i malbaratament alimentari, la Fundació Espigoladors representa el compromís d’una entitat social sense ànim de lucre, compromesa en l’aprofitament alimentari, la garantia del dret a l’alimentació saludable i la creació d’oportunitats de treball en aquest àmbit per a col·lectius en risc d’exclusió social.

×