Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Fase 1. Diagnòstic Turístic de Santa Coloma de Gramenet 2
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................ 3
2. SANTA COLOMA DE GRAMENET ........................................................ 6
2.1. L’accessibilitat i la mobilitat ............................................................... 6
2.2. La població ........................................................................................ 9
2.3. L’ocupació.......................................................................................... 9
2.4. L’oferta comercial .............................................................................. 10
2.5. L’oferta d’allotjament turístic .............................................................. 12
2.6. La gastronomia i l’oferta de restauració ............................................ 12
2.7. Oferta educativa ................................................................................ 20
2.8. Recursos i productes ......................................................................... 22
3. LA DEMANDA TURÍSTICA ..................................................................... 44
3.1. La demanda a Santa Coloma de Gramenet ...................................... 45
3.2. La demanda a la ciutat de Barcelona ................................................ 46
3.3. La demanda a l’Àrea metropolitana de Barcelona ............................ 52
3.4. La demanda a la província de Barcelona .......................................... 55
3.5. La demanda turística a Catalunya ..................................................... 59
4. LA COMPETÈNCIA ................................................................................. 64
5. ENTREVISTES ALS AGENTS PÚBLICS I PRIVATS DE SANTA COLOMA DE GRAMENET ........................................................ 69
6. LES CONDICIONS DE L’ENTORN TURÍSTIC ....................................... 80
7. LA DIAGNOSI .......................................................................................... 97
7.1. DAFO ................................................................................................. 97
7.2. Síntesi de la Diagnosi ..................................................................... 105
ANNEXES
ANNEX 1 ............................................................................................................... 2
ANNEX 2 ............................................................................................................... 5
ANNEX 3 ............................................................................................................... 7
ANNEX 4 ............................................................................................................... 9
ANNEX 5 ............................................................................................................... 11

1. INTRODUCCIÓ
El plantejament del futur desenvolupament turístic de la ciutat ha d'estructurar-se a partir de la comprensió de la situació actual i dels elements que més influeixen en l'activitat turística. En aquest sentit, a fi de comptar amb un marc de coneixement integral actualitzat, resultava necessari realitzar una anàlisi i diagnòstic de la situació de la ciutat en relació al turisme.
L’anàlisi de la situació turística de la ciutat s’ha concretat en un diagnòstic i per això, s’ha utilitzat l'instrument metodològic DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats). La metodologia seguida per a l'elaboració d'aquest diagnòstic és l'habitual en aquest tipus de treball.
Per a la realització de l’anàlisi, les fonts d’informació han estat de dos tipus: primàries i secundàries.
Pel que fa a les fonts secundàries, s’han identificat les fonts més significatives que ofereixen dades objectives sobre la dinàmica del turisme a Santa Coloma de Gramenet, de la ciutat de Barcelona i Catalunya, Espanya i Internacional.

Així mateix, s’ha analitzat la documentació en suport paper aportada, tant pel propi Ajuntament de Santa Coloma com per la Diputació de Barcelona, de la que destaca:
 Estadístiques Bar/Restaurants 2008-2012 (no desagregades dades establiments) (Format Excell);
 Fitxes Restaurants (41 fitxes fonamentalment amb: nom; adreça; telèfon; horari).
 Llistat Fonts alternatives restauració (101 referències en totes: nom; adreça. En algunes telèfon; codi postal; estil).
 Informe de la Campanya de sensibilització i millora de la qualitat en el sector de la restauració (2007).
 Llistat de candidats a la Mostra Gastronòmica.
 Informació escola de restauració.
 Estudi d’identificació de recursos i potencialitats gastronòmiques, oferta professional i identitat gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la consolidació d’una marca i creació de llocs de treball.
 Estudi per l’elaboració de la Guia Gastronòmica de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball.
 Estudi de definició de campanya de promoció gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball.
 Estudi de viabilitat per l’organització d’una 1ª Fira gastronòmica sobre la base de les identitats culturals del municipi i la conseqüent creació de llocs de treball.
 Estudi per a la recuperació del patrimoni vitivinícola i enològic de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball.
 Estudi per l’elaboració de la Guia Gastronòmica de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball.
 Guia gastronòmica: Recull els plats estrella dels restaurants emblemàtics de Santa Coloma (Ca n’Armengol; La Bodega; El Cantó; Casa Pepe; El Cinc; Euro-Park; Isalba; Lluerna; Milano; Movie Blues Catering; La Tarantella; Toribio Gran).
 Campanya per la millora professional dels negocis de restauració. Campanya d’assessorament als restauradors.
 Inventari del Barcelonès Definitiu (298 productes catalogats de A a D).
 Inventari de productes turístics de Santa Coloma de Gramenet (56 productes, 23 restaurants, alguns productes valorats).
 Memòria del procés de participació per a l’elaboració del PAM (2001-15).
 Anuari estadístic 2011. Santa Coloma de Gramenet.
 Estudi per al desenvolupament del Pla de Viabilitat de la Vinya de Santa Coloma.
 Informe 1er Pla de Viabilitat de la Vinya.
Pel que fa a les fonts primàries, es va establir un operatiu dirigit a complementar la informació en diversos àmbits. La investigació primària ha estat desenvolupada mitjançant entrevistes en profunditat a agents de l’hostaleria, associacions, comerç, entitats (associacions), Ajuntament, etc., fins a completar de 14 entrevistes els dies 29 i 30 de novembre i dies 12, 13 i 19. de desembre, i 6 de febrer a un total de 29 agents. El llistat d’entrevistes i la convocatòria de les mateixes ha estat realitzat per GRAMEIMPULS i l’Ajuntament de Santa Coloma.
El propòsit de les entrevistes en profunditat era obtenir informació i contrastar opinions, idees i dades, amb els agents. Es tractava de generar nous inputs que ajudessin a tancar els gaps de coneixements que poguessin aparèixer un cop contrastada la informació proporcionada per les fonts secundàries relacionades amb el projecte.

Així mateix, s’han fet diverses visites dels consultors de l’equip de Cegos Consultur a Santa Coloma de Gramenet, per tal de conèixer de primera mà la situació dels recursos i l’oferta turística de la ciutat.
Finalment es presenta el DAFO de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. A continuació es destaquen els aspectes més rellevants del diagnòstic en relació als diversos apartats analitzats: la ciutat globalment; l’oferta turística; la demanda turística; la competència; i els condicionants d’entorn.

2. SANTA COLOMA DE GRAMENET
Santa Coloma de Gramenet està situada entre Badalona a l’est, Sant Adrià de Besòs, Montcada i Reixach i Barcelona (de la que està separada pel riu Besòs) al sud-oest,. Des de la plaça de la vila de Santa Coloma fins a la Plaça de Catalunya de Barcelona només hi ha 8 quilòmetres. Santa Coloma s’estructura en 6 Districtes i 15 Barris, concentrats en un territori molt compacte densament poblat (7,06 km2):
Font: Anuari estadístic 2011. Santa Coloma de Gramenet
La topografia és accidentada degut a la presència de tres serralades que la creuen de nord a sud: Serralada de Sant Mateu (que forma part de la Serralada de Marina), la Serralada de les Mosques d’Ase i la Serralada d’en Mena.
2.1. L’ACCESSIBILITAT I LA MOBILITAT
Santa Coloma té accessos directes a les autopistes A7/C33, C58, B20, a la ronda de Dalt, al cinturó del Litoral i a la BV5001 (Carretera de La Roca).

Font: Google Maps.
Segons el Pla de Mobilitat1, els habitants de Santa Coloma realitzen diàriament quasi mig milió de desplaçaments (421.900):
Nombre i tipologia de desplaçaments dels habitants Tipologies % Total
Motius professionals
36
151.560
Motius personals
64
269.440
Interns (en el propi municipi)
65
273.650
Externs (fora del municipi)
35
147.350
Desplaçaments externs a Barcelona
42
61.887
Desplaçaments externs a Barcelona
32
47.152
Altres desplaçaments externs
26
38.311
Font: PMU Santa Coloma de Gramenet
Els seus barris estan interconnectats amb la Línia 9 de metro, des de desembre de 2010 ha passat de tenir les dues parades de la línia vermella (L1. Santa Coloma i Fondo), a comptar amb sis estacions en sis districtes diferents: Can Peixauet, Santa Rosa, Fondo, Singuerlín, Església Major i Can Zam. Tanmateix la L1 te final de trajecte a l’estació de Fondo. Aquest nou circuit intern uneix a Santa Coloma, d'una banda directament amb la Sagrera (futura connexió amb el TAV) i amb la ciutat comtal i, d'altra banda, amb la veïna Badalona, a través de la connexió amb la L10 amb les parades de Llefià, La Salut i Gorg. Les sis parades de metro són 100% accessibles.
1 Des de principis de l’any 2012, Santa Coloma de Gramenet disposa d’un Pla de Mobilitat Urbana, aquest Pla s’emmarca amb l’objectiu que tots els municipis de la primera corona metropolitana disposin d’aquest instrument que permeti estudiar i millorar la mobilitat local i global, de forma coordinada.

Quan finalitzi, la L9 tindrà gairebé 50 quilòmetres i serà el subterrani més llarg d'Europa i connectarà a Santa Coloma de Gramenet amb les ciutats metropolitanes d'Hospitalet i el Prat de Llobregat amb parada final en el mateix aeroport, passant per diferents espais i complexos com la Zona Franca, la Fira, el port, la Ciutat de la Justícia, el Campus Universitari de la Diagonal i fins i tot amb el Camp Nou.
El servei d’autobusos el realitzen dues empreses: TMB i TUSGSAL, amb un total de 202 parades al municipi. Disposa de 20 línies d’autobusos diürns (amb freqüències de pas d’entre 10 i 50 minuts), 4 línies d’autobusos nocturns (amb una freqüència de pas de 20 minuts) i 3 línies d’autobús interurbà. Els autobusos són 100% accessibles i el 46% de les parades també.
Santa Coloma disposa actualment de dos carrils Bici ubicats a la Ronda Verda (riu Besòs i Avinguda Pallaresos). Aquesta Ronda, ha dinamitzat l’ús de la bicicleta en el temps d’oci (lleure i esport), tot i que com a element de mobilitat regular és molt restringit (el 0,2% dels desplaçaments diaris es realitza amb bicicleta) degut a les forts pendents i el poc espai viari.
Existeix una oferta de 39.200 places d’aparcament amb una ocupació diürna mitjana del 90% i nocturna del 95%. Només 14.896 són de caràcter públic. Es troben distribuïdes de la següent manera:
Distribució de las places d’aparcament TIPOLOGIA NOMBRE %
Lliure en superfície
7.840
20
Solars o similars
1.176
3
Aparcaments privats de comunitats
7.448
19
Aparcaments privats nominals
16.856
43
Aparcaments soterrats públics
5.488
14
Zona Blava
392
1
Font: Elaboració pròpia. Pla de Mobilitat

2.2. LA POBLACIÓ
Al gener de 20122, Santa Coloma de Gramenet disposava d’una població de 122.952 habitants. Els efectes de la immigració són molt visible en l’anàlisi poblacional a la ciutat, on més del 52% dels habitants són nascuts fora de Catalunya:
Catalunya Resta d'Espanya Altres països Lloc de Naixement
58.186
34.888
28.878 Percentatge
47,71
28,61
23,68
El 84% de la població es concentra al sud del Parc Europa, quatre barris (Fondo; El centre; Santa Rosa; El Riu Sud) acullen a quasi el 62% de la població en questa zona (52% en el total de la ciutat):
Distribució de la població per Barris
Percentatges Absoluts
Font: Elaboració pròpia en base a l’Anuari estadístic 2011. Santa Coloma de Gramenet
2.3. L’OCUPACIÓ
Santa Coloma de Gramenet disposava al quart trimestre del 2011 d’un total de 10.213 persones afiliades al règim general de la Seguretat Social i 5.899 al règim d’autònoms. El nombre de persones aturades el mes de desembre de 2011, era de 12.914 persones. El 80,89% dels afiliats a la S.S. i el 54,64% de l’atur registrat, correspon a treballadors dels serveis.
Tenint en compte els trams d’edat que utilitza l’Observatori de Treball del Departament d’Empresa i Ocupació per elaborar les estadístiques provincials de població activa (entre 16 i 24 / entre 16 i 64 anys), Santa Coloma de Gramenet presentaria la següent distribució per edats:
2 Font: Anuari estadístic 2011. Padró Municipal d’Habitants

Menors de 15 anys i majors de 65 (*) Persones afiliades a la SS. Persones aturades Altres entre 16 i 64 anys TOTAL Absoluts
41.163
16.112
12.914
52.763
122.952 Percentatges
33,5
13,1
10,5
42,9
100
(*) S’han incorporat totes les persones amb més de 65 anys que figuren al Padró, sense tenir en comte per falta de dades, les possibles persones amb més de 65 anys que poden estar ocupades.
Font: Elaboració pròpia en base a l’Anuari estadístic 2011. Santa Coloma de Gramenet
2.4. L’OFERTA COMERCIAL
En un escenari de desenvolupament turístic notori, els efectes econòmics a Santa Coloma podrien tenir una repercussió obvia al sector de la hostaleria, però també al del comerç3. Aquest fet, només faria que es reforcés el pes d’aquests sectors en l’estructura econòmica de Santa Coloma de Gramenet. Actualment, les activitats desenvolupades al municipi estan incloses majoritàriament dins el sector del comerç, la restauració/hospedatge i reparacions, que aglutina el 58,1 % del total d’activitat econòmica segons es recull de la TRE (el 57,3 % segons l’IAE).
3 Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), l’any 2009 el 77,4% de l’efecte total de la despesa turística sobre la producció (16.196,1 milions d’euros), estava distribuït en 12 sectors econòmics. Un nombre important de branques d’activitat que no proveeixen directament els bens i serveis que demanen els turistes, rebien un efecte induït prou rellevant. Segons l’estudi “Estimació de l’impacte total de la despesa turística corrent a Catalunya en el conjunt de l’economia i en els seus principals sectors d’activitat. Aplicació d’una metodologia input-output” (Ezequiel Baro.2010. Universitat de Barcelona), quatre branques d’activitat (de les 41 considerades) aplegaven conjuntament, el 71,0% de la despesa turística corrent3 (11.007,7 milions d’euros. La despesa corrent que van fer el global dels turistes, tant estrangers com de la resta d’Espanya, no inclou la despesa del turisme de proximitat - despesa dels residents a Catalunya dins del propi territori -. Es tractava dels sectors: de la restauració i establiments de begudes (el 37,5% del total); el transport aeri (el 12,0%); el hoteler, càmpings i altres tipus d’allotjament (el 11,3%); i el del comerç i reparacions (el 10,2%).

Destaca una notable concentració de l’activitat al centre de la ciutat. Segons les dades de la TRE, els districtes I i IV concentren quasi el 50% (49,4%) de l’activitat. La concentració per barris també és molt notòria, el 53,3% de les activitats es localitzen a tres barris: Centre, Fondo i Riu Sud.
Aquesta concentració territorial és deguda sobretot a l’activitat comercial, que com ja hem comentat és la dominant al municipi.
L’anuari d’estadístiques identifiquen un total 264 contribuents (IAE) a l’epígraf Comerç, restauració i hospedatge. Reparacions:
Font: Elaboració pròpia en base a l’Anuari Estadístic 2011. Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) /
L’Àrea de Promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament, conjuntament amb Grameimpuls i l’associació de comerciants més representativa de Santa Coloma, l’Agrupació del Comerç i la Indústria (ACI), està impulsant i prestant suport tècnic, al desenvolupament dels plans de dinamització comercial4 del Singuerlín, del Fondo i del Centre, en tant que es tracten dels tres eixos comercials històrics del municipi.
Pel que fa al comerç artesà, el cens proporcionat per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet presenta un total 9 especialitats. Cal assenyalar que només 5 estan en actiu i d’aquests, només 1 té la modalitat de carnet de “Mestre Artesà”: Ofici Modalitat carnet Estat
Tapisser, mobles
Professional
Actiu
Rellotger
Professional
Actiu
Cosidor
Cultural
Actiu
Gravador, joieria
Mestre Artesà
Actiu
Perruquer, homes
Professional
Actiu
Modista
Cultural
Jubilada
Constructor, instruments de vent
Mestre Artesà
Jubilat
Cisteller
Cultural
Jubilat
Picapedrer
Mestre Artesà
Jubilat
Font: Ajuntament de Santa Coloma
4 Es tracta d’un pla d’accions, per un període de quatre anys, dirigides a fomentar la modernització integral del sector comercial amb l’objectiu d’adaptar els seus establiments, i l’entorn en que es desenvolupa la seva activitat, a les noves realitats i necessitats de la demanda.

2.5. L’OFERTA D’ALLOTJAMENT TURÍSTIC
L’allotjament turístic a Santa Coloma de Gramenet és molt escàs. Només s’identifiquen dos establiments: Hotel Ibis Barcelona Santa Coloma i la Pensió Accitana.
La pensió Accitana, disposa de 22 places en 16 habitacions.
Està ubicada en un edifici de 2 plantes construït al 1980 i renovat al 1993, al carrer del Bruc, a prop de l’estació de metro de Fondo.
L’Hotel Ibis Barcelona Santa Coloma està ubicat a l’Avinguda Pallaresa 73-79, al peu de la B-20. Disposa de 146 habitacions, de les quals 4 estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda i 6 són habitacions comunicades.
Disposa de pàrquing exterior amb 60 places.
Ofereix un esmorzar en base a un Bufet lliure entre les 6:30 i les 10:00 del matí. No disposa de serveis de restaurant al migdia ni al sopar. Disposa d’un bar (Rendez- Vous) que obre tardes i nits de tots els dies de la setmana. Tanmateix, disposa d’una sala de reunions: Nom de la sala Capacitat en places Superfície Teatre Distribució en U Taules rodones Escola
Parc d'Europa
40
24
35
28
50 m2
Font: www.ibis.com
2.6. LA GASTRONOMIA I L’OFERTA DE RESTAURACIÓ
D’acord amb les dades recollides al estudi “Identificació de recursos i potencialitats gastronòmiques, oferta professional i identitat gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la consolidació d’una marca i creació de llocs de treball” i de “Definició de campanya de promoció gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball”, l’any 2005 el sector de la restauració de Santa Coloma estava format per:
85 establiments tradicionals: 56 bars-granges-cafeteries 21 restaurants 8 altres negocis (càterings, etc.)
6 cases regionals amb tradicions i
cultura gastronòmica pròpies: Casa de Aragón C.C Raíces del Sur Ariños de nosa Galicia Peña cultural andalusa Gente del Pueblo 56,66% 21,25% 8,9% BAR-GRANJA-CAFETERIARESTAURANTALTRES

Casa regional extremeña, c.s.c.a Casa de Huelma
5 col·lectius de nouvinguts identificats amb tradicions i cultura gastronòmica pròpies: Indian cultures welfare society of Spain Comunidad marroquí Asociación de chinos Asociación cultural de Bangla Desh Representants de la comunitat argentina
La revisió de les fonts secundàries i la documentació proporcionada per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet analitzada durant el mes de novembre de 2012, el global d’establiments de restauració identificats que tenen entre els seus serveis el de menjars o sopars en el propi establiment, (restaurants a la carta, menú, menjar ràpid, bufet, etc.), ascendeix a 1075. És a dir, que s’hauria produït un augment del 25%, en relació al 2005, en el nombre d’establiments. La identificació dels restaurants s’ha fet a partir de: LaGuiaPlus que és el portal d'empreses i activitats d'interès per al ciutadà de Santa Coloma de Gramenet. El llistat de Fonts Alternatives, proporcionat per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. El llistat de candidats a la Mostra Gastronòmica, també proporcionat per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
La restauració a Santa Coloma apareix dominada per la cuina internacional, que representa el 31,5% del total d’establiments, seguida pel grup dels Bars/Restaurants/Cafeteries (16,7%) (s’han comptabilitzats els que a la informació es verificava que donaven serveis de menjars i/o sopars):
Distribució per grans grups (%)
Font: elaboració pròpia en base a LaGuiaPlus, el llistat de Fonts Alternatives i el llistat de candidats a la Mostra Gastronòmica.
5 El llistat dels establiments identificat es troba recollit a l’Annex 1 (Llistat de restaurants Identificats)

Si desagreguem els grans grups (per exemple el grup de cuina internacional agrupa als restaurants xinesos, argentins, italians, etc.), el domini correspon als Bars/Restaurants/Cafeteries (16,7%) que com ja hem comentat són aquells dels que només hem esbrinat que donen menjars però no la tipologia de cuina. Fora d’aquest grup, el panorama de la restauració apareix dominat pels restaurants xinesos (14,8%), seguits dels que fan cuina casolana (11,1%) i els de menjar ràpid (10,2%).
Distribució per tipus de cuina (%)
Font: elaboració pròpia en base a LaGuiaPlus, el llistat de Fonts Alternatives i el llistat de candidats a la Mostra Gastronòmica.
Com a referents de qualitat es troben els restaurants La Lluerna i Can Armengol. Can Armengol apareix recomanat a la guia Michelin, en tant que el Lluerna acaba de ser guardonat amb una estrella Michelin (2012).
L’oferta de restaurants amb alguna estrella Michelin a Catalunya era al 2011, de 37 establiments i es localitzaven a tres províncies (Barcelona, Girona i Tarragona). La província de Barcelona era la que tenia més establiments guardonats amb el 64,9% del total, seguida per Girona amb el 29,7%:
Nombre de Restaurants guardonats per Michelin. 2011
Font: Elaboració pròpia. Guia Michelin 2011

La gastronomia, com a recurs genèric, es troba a Catalunya dispers per tot el territori, tot i que en diferents intensitats de concentració territorial i nivells d'estructuració com a producte turístic. Tot i aquesta ampla distribució, són algunes comarques lligades a determinades produccions (vins particularment, olis i altres productes singulars o plats característics) les que han aconseguit situar-se fins a cert grau en el mercat. Aquest pot ser el cas del Penedès o del Priorat. Per altra banda, altres productes significatius estan lligats a territoris específics, com poden ser els casos de la mongeta del ganxet del Vallès-Maresme, dels fesols de Santa Pau (Garrotxa), les patates de Prades, etc.
Santa Coloma de Gramenet, ja fa uns anys que realitza un intens esforç per dotar al municipi d’un producte turístic basat en la gastronomia que pugui dinamitzar l’economia. Santa Coloma té un recurs territorial6 gastronòmic molt restringit (bàsicament de memòria històrica) i/o de matèria primera autòctona, per tant calia com a primera mesura determinar el potencial i establir les mesures necessàries per iniciar un procés planificat de desenvolupament de producte. La intensa feina feta en aquest sentit es recull en el quadre següent:
6 Tot i tenir un passat molt lligat a la vinya.

El resum de les feines realitzades es recull a continuació:
2005: Estudi d’identificació de recursos i potencialitats gastronòmiques, oferta professional i identitat gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la consolidació d’una marca i creació de llocs de treball:
De les conclusions a les que arribava l’estudi, extraiem les més rellevants: L’oferta gastronòmica de Santa Coloma de Gramenet es distingeix pel caràcter familiar i tradicional del seu teixit empresarial, exceptuant alguns casos com pot ser la Panificadora Sant Carles amb més de cent cinquanta treballadors (2ª empresa de la ciutat per darrera de l’Ajuntament en nombre de treballadors). Santa Coloma de Gramenet es caracteritza per la gran quantitat de botigues especialitzades en fruites. Una de les hipòtesi que trobem per entendre aquest fet és la gran quantitat de nouvinguts procedents de països càlids, on la fruita esdevé un aliment principal. Gran popularitat de les xarcuteries, per la qualitat i originalitat dels seus productes. Per citar alguns exemples destaquen: Cal Nen pel caràcter artesà dels seus productes, o xarcuteria Sant Ramon per l’àmplia selecció d’articles, tant catalans com espanyols de la seva oferta. Fort posicionament del sector flequers envers la població i els seus hàbits de consum. També resulta remarcable l’alt grau d’associacionisme del segment, així com les accions de promoció i creació de productes posades en marxa, tant des del Gremi de Flequers, com de les individualitats d’alguns flequers com, per exemple, Manolo Castellón (flequer i periodista de La Vanguardia a qui se li atribueix la creació de “les colometes”), o el pa de pagès quadrat del Forn Padró, etc. El sector de les Pastisseries és un dels més consolidats a la població, a causa, entre d’altres motius, de la forta associació dels seus productes amb les dates festives més assenyalades del nostre calendari. La manca d’especialització en l’oferta de botigues d’alimentació i begudes, se supleix amb el caràcter regional dels seus productes, és a dir, que la seva oferta està basada en la procedència dels seus clients. Santa Coloma de Gramenet té una oferta de restauració que es caracteritza, reflex de la seva societat, per una gran diversitat gastronòmica, adaptada a tot tipus de gustos i butxaques. Santa Coloma de Gramenet té tres mercats (Singuerlin, Sagarra i Fondo) i una sèrie de mercats setmanals que s’organitzen al seu voltant amb un alt poder de presència i participació ciutadana. La riquesa associativa i cultural de Santa Coloma de Gramenet, així com algunes iniciatives privades que ja s’han mostrat eficaces creen un marc d’indubtable valor i interès gastronòmic. És per això que Santa Coloma de Gramenet té un gran potencial promocional en les seves cases regionals sempre i quan presentin la seva oferta gastronòmica de forma conjunta sota una marca única. Santa Coloma de Gramenet és molt rica en col·lectius de nouvinguts engrescats en la participació conjunta d’actes gastronòmics. Aquest fet pot generar una imatge d’integritat gastronòmica molt atractiva i la possibilitat d’utilitzar les seves festes com a argument gastronòmic al llarg del calendari. Santa Coloma disposa d’una cultura “de la tapa i el vermouth” que permet integrar a tots els bars i cafeteries en possibles jornades temàtiques que es desenvolupin. La potencialitat del CESNID (Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica) de Santa Coloma de Gramenet és fonamental per desenvolupar actes tècnics i formatius enfocats a professionals del sector.

Santa Coloma de Gramenet disposa d’un elevat conjunt de proveïdors de productes regionals amb empenta per participar (aportació de productes regionals) i implicar-se (esponsorització de guies, etc.) en esdeveniments de promoció gastronòmica. Santa Coloma de Gramenet té l’únic pagès de tota Barcelona que exposa els seus productes a la parada del mercat de Segarra. Santa Coloma de Gramenet ofereix “el tall de pernil” dins del marc d’EXPOCOLOMA.
Les conclusions resumides són: La ciutat compta amb els recursos necessaris perquè, una vegada treballats i valorats tant comercial com turísticament es consolidi com una destinació d’alta competitivitat gastronòmica. Cal fer un esforç per aconseguir un major reconeixement oficial de les diverses referències o recursos7 gastronòmics de la ciutat. Es necessari establir un major vincle entre els professionals de la gastronomia i les referències i recursos de la ciutat en la seva oferta. Existeixen moltes iniciatives gastronòmiques poc conegudes tant pels propis residents com pels visitants.
Finalment l’estudi establia una priorització que identificava un total de 5 recursos i referències gastronòmiques altament competitives8 (Altament competitiu resultats entre 2,26 i 3): ANÀLISI SOBRE EL RECURS GASTRONÒMIC O REFERÈNCIA GASTRONÒMICA FAMÍLIES9 RESULTATS10
Cases Regionals
2,54
Casa de Aragón
2,63
C.C Raíces del Sur
2,75
Ariños de nosa Galícia
2,88
Penya Cultural Andalusa Gent del Puebla
2,75
Diversitat Gastrocultural
2,75
Tradició "de la tapa i el vermut" (bars i cafeteries)
3,00
Elevat consum d'embotits
2,38
Mostra "El tall de pernil"
2,75
Font: Estudi d’identificació de recursos i potencialitats gastronòmiques, oferta professional i identitat gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la consolidació d’una marca i creació de llocs de treball.
2005: Estudi de definició de campanya de promoció gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball:
L’estudi començava analitzant les iniciatives desenvolupades en matèria de promoció fins a aquell moment: Les Colemetes de Santa Coloma; Les Jornades del bacallà Colomenc de Ca N’Armengol; el Concurs de Tall de Pernil; Setmana dels Ibers; Altres (Catifes de Sant Geroni,
7 A l’estudi, també en els inventaris, es parla de recursos per referir-se tant als recursos en la seva accepció tradicional (territori, patrimoni, memòria històrica, etc.) com als productes estructurats, per exemple els restaurants. Inclouen també els Centres d’estudis, escoles d’Hostaleria, col·lectius de nou vinguts, jornades, etc.
8 La priorització complerta es troba a l’Annex 2. Estudi d’identificació de recursos i potencialitats gastronòmiques, oferta professional i identitat gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet
9 Variables referència gastronòmica
10 Mitjana per recurs o referència gastronòmica

Concurs de poemes i receptes eròtiques, Paellada La sirena; escudella popular, Campanya de la Dieta Mediterrània). D’aquestes, només es mantenia el Concurs de Tall de Pernil en el marc d’EXPOCOLOMA.
Una conclusió rellevant de l’estudi va ser que: “el sector de la restauració de la ciutat té, en alguns casos, una assignatura pendent amb la qualitat del servei que, si bé no presenta excessives mancances, si està lluny de l’excel·lència. Creiem que en menys d’un any aquesta mancança pot millorar-se, just abans de la possible celebració de la fira, moment en què tothom ha de poder lluir la seva millor oferta”.
L’estudi, determinava que per la promoció gastronòmica calien tres actuacions que posteriorment desenvolupaven: Definició de continguts mínims de la Campanya; Creació de la marca; Desenvolupament de la Campanya; Objectius d’assistència; eines per l’organització dels actes a l’Anuari gastronòmic. Pla de Comunicació: Campanya de Publicitat; Campanya de Comunicació. Definició de la Imatge Corporativa de la campanya. Determinació d’entitats participants.
Un altre resultat concret va ser la creació i aprovació de la marca: Santa Coloma + bo que Mai. Més endavant, es desenvoluparien diverses feines i estudis que ampliaven i concretaven les esmentades actuacions.
2006: Campanya per a la millora professional dels negocis de restauració. Campanya d’assessorament als restauradors:
L’estudi començava analitzant les conclusions dels estudis anteriors, que establia la base de partida del projecte que es desenvolupava. L’objectiu del projecte era executar un Pla d’Assessorament Tècnic per als establiments de restauració. Aquest Pla s’executava a través de l’aplicació del sistema MQSR (Millora Qualitativa del Sector de la restauració).
Els outputs principals van ésser:
Disseny del Sistema MSQR, que es dissenyà amb l’objectiu de distingir i premiar el producte de qualitat. Campanya de promoció de cara a la captació de participants. Visites d’assessorament per l’aplicació del MSQR i planificació i seguiment de la millora als establiments participants (es va comptar amb la col·laboració del CESNID).
Només es van adherir a la iniciativa el 15,6% dels agents gastronòmics, però estaven inclosos el 62% dels restauradors de prestigi.

AGENTS A LA CIUTAT PARTICIPANTS AL PROJECTE %
56 Bars-granges-cafeteries
0
0%
21 Restaurants
13
61,9%
8 Altres negocis
1
12,5%
6 Cases regionals
1
16,6%
5 Associacions de nou-vinguts
0
0% 96 agents 15 participants 15,6%
Font: Estudi de definició de campanya de promoció gastronòmica del municipi de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball.
Al finalitzar el projecte el 39% dels restauradors estaven en fase de millores i la resta necessitava més temps. El retard amb aquesta part del projecte no va permetre completar-lo i, per tant, no es van entregar els distintius.
2007: Estudi de viabilitat per l’organització d’una 1ª Fira gastronòmica sobre la base de les identitats culturals del municipi i la conseqüent creació de llocs de treball:
De les conclusions dels estudis anteriors, destacaven que Santa Coloma té un conglomerat original i divers de cultures gastronòmiques que fins i tot, en alguns casos, havia derivat un mestissatge molt interesant. Per aquest motiu, establien que una de les millors fórmules perquè la ciutat enfortís els seu teixit econòmic i social, i generar nous llocs de treball, era mitjançant la celebració d’una Mostra Gastronòmica basada en el concepte de la diversitat i organitzada sobre el paràmetre bàsic de la qualitat. Els outputs principals van ésser: Disseny de la 1ª Mostra Gastronòmica (tipus, continguts, organització, cost, promoció).
A l’abril-maig del 2011 es va celebrar la 5ª Edició. L’organitza ACOR i l’Agrupació de Comerç (ACI) col·labora activament, amb el Suport de l’Ajuntament de Santa Coloma.
2007-2008: Estudi per l’elaboració de la Guia Gastronòmica de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball:
L’objectiu d’aquest estudi era el d’obtenir, organitzar i redactar els continguts de la Guia Gastronòmica de la ciutat. Tanmateix es va donar suport al disseny del suport. L’output va ser: La Guia Gastronòmica
Al finalitzar el projecte es va fer una distribució de 15.000 exemplars de la Guia.
2008: Estudi per a la recuperació del patrimoni vitivinícola i enològic de Santa Coloma de Gramenet per a la creació de llocs de treball:
L’objectiu de l’estudi era el de conèixer si era viable recuperar part de l’entorn natural de Santa Coloma de Gramenet a través de la replantació de vinyes autòctones. Les conclusions principals de l’estudi assenyalaven que: Santa Coloma de Gramenet ha tingut vinyes des del segle III a.c. fins passada la segona meitat del segle XX. En conseqüència, es pot afirmar que la vinya és un patrimoni inherent a la ciutat.

Si no hagués estat pel “boom immobiliari”, avui Santa Coloma possiblement seria una zona de producció vitivinícola tan fèrtil com Alella o altres indrets del voltant. Santa Coloma ha estat un indret de vins principalment blancs. Actualment, Santa Coloma encara conserva terrenys (dins del Parc de la Serralada de Marina) amb unes condicions òptimes per al correu de la vinya. Si es demostra que a Can Butinyà hi ha vinya recuperable i s’obtenen els Drets de Plantació, la replantació es podria fer a qualsevol punt del terme municipal, sempre i quan no estès afectat pel Pla de Protecció d’Espais Naturals de la Serralada de Marina. No cal menysprear la possibilitat que, en cas que es replanti vinya, també se’n faci l’elaboració i la producció del vi a la ciutat, sempre i quan es tracti de quantitats relativament petites. Plantar i fer el vi a Santa Coloma donaria un gir a la imatge de la ciutat, convertint-la en un pol d’atracció no només pel món vitivinícola, sinó pel turisme en general. Can Butinyà i Can Zam encara avui conservem en bon estat els seus antics cellers, així com les eines destinades al conreu de la vinya i els espais dedicats a la producció de vi. En conseqüència, recomanem considerar la possibilitat de recuperar aquests espais com a museus.
2009: Estudi per la recuperació del patrimoni vitivinícola i enològic de Santa Coloma de Gramenet per la creació de llocs de treball:
L’objectiu de l’estudi era el d’elaborar una proposta que permetés a Santa Coloma recuperar els terrenys de la vinya posant en valor el treball de recuperació com a base de la rehabilitació cultural i turística del municipi. Les conclusions de les comptes d’explotació assenyalaven que: A partir de l’any 5, la recuperació de les despeses totals serien en període no superior a 3 anys i es començaria a rendibilitzar el projecte.
El 30 de Juny de 2011 es comunica, des de les instàncies responsables de l’Ajuntament que per diverses circumstàncies del context polític i econòmic no es va poder tirar endavant el projecte.
2.7. OFERTA EDUCATIVA
2.7.1. Oferta especialitzada en hostaleria i alimentació
Aquesta oferta es pot considerar com l’últim punt de l’apartat anterior (oferta de restauració), donat que a nivell de desenvolupament de producte l’oferta de formació proporciona tres aportacions importants: l’aportació de persones formades com a possible font d’alimentació del mercat laboral d’hostaleria de la ciutat; les escoles amb el seu poder de captació (alumnes, professors, assistents a jornades, assistents a seminaris, etc.), generen per si mateixes un cert flux turístic; Les escoles, sobre tot en funció del prestigi, proporcionen notorietat. En el cas de Santa Coloma, aquesta oferta es concreta en:

Campus de l'Alimentació de Torribera
Promogut per la Universitat de Barcelona és el resultat de l'acord entre la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la pròpia Universitat per situar en el recinte de Torribera dins d'un terreny amb una superfície total de 34 hectàrees al costat del parc de la Serralada de la Marina, un entorn universitari dedicat a les ciències relacionades amb l'alimentació amb la vesant docent (amb ensenyaments de grau i màster) i amb la vesant d'investigació, coordinada per l'Institut d'Investigació en Nutrició i Seguretat Alimentosa (INSA- UB) i amb activitats de transferència i difusió al sector productiu i a la societat en general.
En el curs 2012-2013, el campus acull 600 alumnes, professors i investigadors situats en més de 12.000 m2 de serveis, espais i laboratoris docents, despatxos de professors i laboratoris d'I+D.
La Universitat de Barcelona configura aquest campus com un entorn de coordinació amb altres actors propis dedicats al sector de l'alimentació, en sentit ampli, entre els quals cal destacar el CETT (Escola Universitària d'Hostaleria i Turisme), i s'obre a l'exterior a través de les necessàries aliances estratègiques encaminades a recolzar les potencialitats catalanes en aquest camp. El Campus de l'Alimentació de Torribera en el seu vessant d'alimentació i salut està incorporat al projecte de Campus d'Excel·lència Internacional HUBc com també, per la vinculació docent amb la Facultat de Farmàcia, amb el Campus d'Excel·lència Internacional BKC.
El campus d’Alimentació centralitzarà el projecte documental d'ElBulli Foundation. El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, i el xef Ferran Adrià, promotor del Bulli Foundation i doctor honoris causa per l’UB, han signat un conveni de col·laboració en el marc del projecte Bullipedia, una iniciativa pionera al món que vol ser un referent en la informació i documentació relacionada amb l'alimentació i la gastronomia.
L'acord inclou el compromís de l’UB de fer el seguiment acadèmic i científic d'aquesta iniciativa (assessorament i participació) a través de la creació de la unitat UB-Bullipedia, formada pel personal de l’UB i representants del Bulli Foundation. Aquesta unitat es situarà a l'edifici de la Masia del campus de l'Alimentació de Torribera.
L’UB aportarà el coordinador de l'Equip Responsable de Continguts i Gestió, així com l'espai per situar l’UB-Bullipedia i el suport necessari de l'administració del campus per desenvolupar el projecte. L'equip acadèmic comptarà amb experts externs a l’UB que col·laboraran en el projecte. La Bullipedia consisteix a crear un fons documental digital en el qual s'inclourà tot el coneixement culinari generat en El Bulli i els resultats de la incorporació de nous productes creatius procedents de la cuina internacional. Igualment, la Bullipedia és també una plataforma de debat per compartir idees sobre la funció creativa en gastronomia sense oblidar aspectes de nutrició humana, dietètica i seguretat alimentària.
El conveni se signa amb una durada inicial de tres anys amb la voluntat de convertir-se en un referent mundial de l'actual ciència gastronòmica catalana i internacional.

2.7.2. Altra oferta educativa sinèrgica amb el turisme.
Escola Oficial d’Idiomes
L'Escola Oficial d'Idiomes de Santa Coloma va iniciar les seves activitats l’any 1999. Depèn del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i és part de la xarxa de les EOI de tot l’Estat espanyol. S’hi cursen ensenyaments reglats de règim especial d’alemany, anglès, francès i català.
2.8. RECURSOS I PRODUCTES
Tota activitat turística es sosté sobre un o diversos recursos i els productes. S'entén per recurs turístic tot element natural, tota activitat humana o qualsevol producte de l'activitat humana que, pel seu potencial d'atracció pot motivar un desplaçament.
Existeixen diverses definicions de producte turístic:
 Conjunt d'atractius, equipaments, serveis, infraestructures i organitzacions que satisfan una necessitat o desig dels consumidors turístics” (Middleton: 1988:59).
 Miguel Angel Acerenza, ho defineix de la següent manera: “Des del punt de vista conceptual, el producte turístic no és més que un conjunt de prestacions, materials i immaterials, que s'ofereixen amb el propòsit de satisfer els desitjos o les expectatives del turista.
 És en realitat, un producte compost que pot ser analitzat en funció dels components bàsics que ho integren: atractius, facilitats i accés.” (Acerenza M, 1993:23).
 Per Roberto Boullon, el producte turístic es distingeix de la resta pel fet que la producció i el consum es donen en simultani en temps i espai (procés de servucció) [4]. (Boullon, 2004:14). D'aquesta manera, per Boullon, el producte turístic és un bé tangible encara que no és plausible d'emmagatzemar.
 I finalment, "Els individus satisfan les seves necessitats i desitjos amb productes. Un producte és qualsevol cosa que es pot oferir per satisfer una necessitat o un desig ... el concepte de producte no es limita a objectes físics ... en sentit més ampli, els productes inclouen també les experiències, persones, llocs, organització, informació i idees " (Kotler P, 2004:7).
A l’hora de plantejar estratègies turístiques, els recursos no s'han de valorar per si mateixos, sinó per la idoneïtat del procés de consum del mateix per part d’una determinada demanda. Un recurs valuós en si mateix, pot tenir un difícil ús turístic si per al seu consum es requereixen altres elements que no existeixen o són deficitaris.
Així, s’acostuma a treballar amb el concepte de “valor de consum”, i que no és més que la determinació de la capacitat que té el recurs de comptar amb una demanda de manera més o menys continuada. Com més gran sigui la capacitat o potencialitat de generar consum que té un recurs (és a dir, quanta major demanda atreu, o major potencial té), més alt és el “valor de consum”.
Els recursos del municipi tenen certa capacitat per estructurar producte turístic, però podria ser fàcilment potenciat si a més a més dels recursos propis, es consideren els que es troben en els municipis propers.

En relació als productes a Santa Coloma cal destacar que gairebé no s'han trobat estructuracions fora del gastronòmic que ja fa uns anys que es realitza un intens esforç per dotar al municipi d’un producte turístic basat en la gastronomia, i l’estructuració de rutes culturals autoguiades i de medi natural11 i cap oferta altre de producte fora dels que realitza l’Hotel Ibis en els principals canals de comercialització via Internet.
2.8.1. Els recursos naturals
Els espais naturals de Santa Coloma de Gramenet estan conformats per dos grans recursos: La Serralada de Marina i el Riu Besòs
Aquests espais naturals, juntament amb els espais periurbans o zones de contacte entre la muntanya i la ciutat, avui representen un 28.5% de la superfície total del terme municipal.
Pel que fa a la Serralada de Marina, en el seu conjunt, representa una mostra dels espais naturals propis de les serres litorals mediterrànies amb domini de l’alzinar litoral i la sureda. Actualment conserva punts de notable interès, com la zona boscosa propera al torrent de l’alzina. A l’any 1996 es va crear el Consorci de la Serralada de Marina amb l’objectiu de protegir l’espai. La proximitat a un nucli urbà altament densificat, fa que aquest ecosistema pateixi la pressió humana en forma d’usos incontrolats del territori, generació d’incendis i pèrdua de diversitat.
L’any 1999 s’elabora l’Auditoria Ambiental Municipal de Santa Coloma de Gramenet i s’inicia el procés de desenvolupament de l’Agenda Local 21. El Pla d'Acció s'estructura al voltant de 10 Línies Estratègiques d'actuació o objectius de sostenibilitat. Per aconseguir els objectius de cada línia estratègica es defineixen les accions i actuacions concretes necessàries definint per a cada acció el grau de prioritat, els responsables per dur a terme, la programació en el temps, els pressupostos necessaris, les fonts de finançament, i els indicadors que permetin avaluar l'assoliment dels objectius. En el context d’aquesta agenda es troba l’estratègia 5 (Preservar i potenciar els espais Naturals del Municipi).
Fruit d’aquesta sensibilitat i planificació, en els últims anys, a Santa Coloma de Gramenet, s'està portant a terme una actuació important de regeneració del tram urbà i natural de la ciutat. La construcció del parc de Can Zam i la recuperació dels marges del riu Besòs per a usos ciutadans configuren una de les majors extensions de zona verda de l'Àrea Metropolitana. En aquest sentit, destaca el nou parc forestal periurbà de La Bastida que, amb 85.460 metres quadrats d’espai natural consolidat, connecta aquesta part de la ciutat amb Torribera i amb el parc de la Serralada de Marina.
A l’edició de l’any 2006 del Concurs de Bones Pràctiques per una ciutat sostenible liderat per Nacions Unides dins el programa Hàbitat, Santa Coloma de Gramenet va rebre la menció GOOD en 1998 i la menció BEST els anys 2002 i 2006 pel Programa de Restauració d’Àrees Periurbanes. També va rebre la menció GOOD pel Parc Fluvial del Besòs els anys 2000 i 2006 per les actuacions sostenibles desenvolupades.
11 Fonamentalment la xarxa de camins i senders de la Serralada de Marina

A l’any 2001 es va aprovar el Pla Especial de Protecció de la Serralada de Marina. El Pla estableix l’àmbit de protecció del Parc Serralada de Marina, la seva zonificació i la definició d’usos. Aquest Pla està gestionat pel Consorci de la Serralada de Marina i Santa Coloma com a membre té una participació activa en les preses de decisions.
Des de la ciutat es duen a terme activitats pel foment d’un ús sostenible del parc, entre les que destaquen: Campanyes d’educació i sensibilització ambiental Treballs de manteniment del parc Treballs de reforestació Campanyes de prevenció i control d’incendis
També es va definir, d’acord amb les entitats ciutadanes, una zona més àmplia de protecció que inclou espais com el torrent de can Calvet, els terrenys de la Bastida i de Torribera. Aquests espais de transició entre la muntanya i la ciutat es gestionen sota paràmetres i criteris especificats en el Programa de Restauració d’àrees Periurbanes del municipi.
La pròpia evolució del programa i la creació del Parc de la Serralada de Marina l’any 2002 va obrir la porta a un nou marc d’actuació en el que es van incorporar nous objectius al Programa: la consolidació de les infraestructures del parc: miradors, berenadors i fonts, la senyalització de camins, la creació de recorreguts i itineraris pedagògics i la creació de nous equipaments propis.
Des d’aquest programa s’ha aconseguit millorar la transició entre la muntanya i la ciutat, s’han reforestat terrenys degradats propers a la ciutat i preservat i millorat els habitats, s’ha avançat en la prevenció d’incendis forestals i fomentat l’ús de la muntanya, s’han format laboralment joves del municipi i fet actuacions d’educació ambiental i s’han creat plataformes de participació del teixit associatiu de la ciutat i dels veïns per a la pressa de decisions en matèria ambiental.
El Parc Fluvial del Besòs és un espai públic ubicat al llarg dels darrers 9 quilòmetres de llera del riu Besòs, des de la confluència amb el riu Ripoll fins la desembocadura al mar Mediterrani. Amb una superfície total de 115 hectàrees és un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona, sobretot si es té present la seva ubicació formant part del continu urbà de les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac.
Aquesta millora de la conca del riu Besòs era un requisit imprescindible a partir del qual l'any 1995 els ajuntaments de Barcelona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet van signar un conveni de col·laboració per tal d'actuar d'una forma conjunta en la zona final del riu, amb l'objectiu de la seva recuperació mediambiental. Al conveni de cooperació intermunicipal, s'hi va afegir l'any següent el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs.
Amb l'impuls dels ajuntaments i el consorci, i la subvenció d'un 80% del cost del projecte mitjançant fons de cohesió de la Unió Europea, va executar-se el projecte de "Recuperació mediambiental del tram final del riu Besòs".

Els seus objectius bàsics eren: Millora de la qualitat ambiental i paisatgística. Millora de l'efluent de l'estació depuradora de Montcada i Reixac, mitjançant la implantació a la llera d'un tractament terciari basat en la generació de zones humides. Millora de la capacitat hidràulica del riu. Aprofitament controlat de determinades zones de la llera del riu per al lleure de la ciutadania.
Fruit dels treballs, actualment es detecten tres zones diferenciades: Zones humides. Al llarg dels primers 3 quilòmetres i escaig del Parc, des del Pont de Montcada al municipi de Montcada i Reixac, fins al Pont de la Pota Nord del municipi de Santa Coloma de Gramenet, es troba envoltat de zones de prat fluvial, platges, illes, meandres i de 60 parcel·les de zones humides. Zona d'ús públic. A la següent zona del Parc Fluvial del Besòs, des del Pont de la Pota Nord de Santa Coloma de Gramenet fins al Pont del Ferrocarril a Sant Adrià de Besòs, uns 5 quilòmetres de llera, la vegetació a ambdós marges està formada majoritàriament per gespa, unes 22 hectàrees, i és accessible pels usuaris mitjançant rampes i escales d'accés. Des d'aquests accessos primer s'arriba a una franja asfaltada per permetre el pas de bicicletes i persones, així com vehicles de serveis, i abans d'arribar al curs hídric hi ha una àmplia franja de gespa trepitjable. La desembocadura. La darrera zona del Parc és la desembocadura, un espai estratègic pel seu interès ecològic i paisatgístic que abasta els darrers centenars de metres del riu.
La Diputació de Barcelona té encomanada la gestió12 d'aquest Parc Fluvial del Besòs, que duu a terme mitjançant l'equip de l'Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea d'Espais Naturals. Aquesta gestió inclou vetllar pel compliment de les normes d'ús amb el suport del servei de control de l'ús públic i el manteniment integral de l'espai i de les seves instal·lacions en tot el seu àmbit.
Santa Coloma disposa d’un centre d'educació ambiental, Ecometropoli. Es tracta d’un espai dedicat a compartir coneixements i a fomentar els valors de cura de la natura i de la sostenibilitat urbana. Es troba ubicat al Pavelló Montserrat del Recinte Torribera, amb un espai cobert de més de 1000 m2. Té com a objectius la protecció de la biodiversitat de la serralada de Marina i el foment del coneixement del desenvolupament sostenible. El centre ofereix tallers adreçats als centres escolars, activitats de cap de setmana per a les famílies i és la seu de l’Espai de Recerca Joan Vicente, un fons de materials paleontològics i bibliogràfics. A més, acull una exposició permanent —“Bosc”—, que explica els ecosistemes del parc de la serralada de Marina, del parc fluvial del Besòs i de la ciutat.
12 La Diputació de Barcelona gestiona diversos espais PEIN que disposen d’un pla especial de protecció: Parc del Castell de Montesquiu, Parc del Montnegre i el Corredor i Parc del Garraf de forma directa, i Parc de Collserola, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc de la Serralada Litoral, Parc d'Olèrdola, Parc del Foix i el propi Parc de la Serralada de Marina, a través de forma consorciada amb els ajuntaments.

Vinculat al centre, el recinte també incorpora un parc mobilitat sostenible i educació viària amb activitats i tallers per tots els nens i nenes de la ciutat.
2.8.2. Els Recursos Culturals
El municipi disposa d’un Pla Especial de Protecció del Patrimoni (PE-158), aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona el 18 de Juny de 2009, que recull un total 99 elements amb alguna forma de protecció. Inclou totes les edificacions, elements naturals o construïts i ambients urbans considerats d’interès cultural, històric o artístic, tant en sòl urbà com no urbà.
Els elements protegits s’han classificat en: Edificis i/o elements del Catàleg (EC): són elements, edificis o agrupacions d'edificis d'interès històric, arquitectònic o tradicional. A Santa Coloma hi ha catalogats 57 béns. Ambients urbans (A): són elements d'interès històric-urbanístic i/o ambiental que per la seva tipologia, homogeneïtat en la formalització de les façanes i coherència amb el context, es volen preservar per a la permanència de la imatge de la ciutat tradicional. A Santa Coloma hi ha catalogats 3 ambients. Zones arqueològiques (ZA): són zones d'interès arqueològic, paleontològic o geològic detectades al terme municipal. A Santa Coloma hi ha catalogades 13 zones (2 sistemàtiques i 11 preventives). Edificis oi/o elements de l’Inventari (EI): són elements, edificis o agrupacions d'edificis d'interès històric o arquitectònic secundari que convé preservar, en certa mesura, pel seu valor testimonial. A Santa Coloma hi ha catalogats 26 béns.
Pràcticament el 56% dels elements inventariats són Edificis Catalogats (EC).
Elements Inventariats per tipologies (%) Elements Inventariats per tipologies (absoluts)
Font: PE-158-Pla Especial de Protecció del Patrimoni. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
L’inventari sencer es recull a l’Annex 3 - Relació d’edificis i elements catalogats pel pla especial de protecció del patrimoni (PE-158)

De la informació facilitada pels interlocutors, les entrevistes als agents i la identificació secundària i primària realitzada, destaquen alguns elements del patrimoni com a més rellevants:
El Museu de la Torre Balldovina
Disposa de diverses col·leccions que formen el seu fons. Hi destaca una col·lecció considerable sobre el món iber lligada al poblat del Puig Castellar. Una part important de la seva activitat està dedicada al món educatiu, amb la finalitat d’acostar el patrimoni als escolars. El Museu organitza actes i activitats de formació i de divulgació del propi Museu i sobre Santa Coloma. Programa durant l’any exposicions, presentacions, visites, cursos, conferències, etc. adreçades a diferents públics, per arribar a un ventall més ampli de la població.
Entre les activitats es troben: Exposicions. El Museu ofereix durant tot l’any exposicions lligades als continguts del Museu (història, arqueologia, natura, arts plàstiques, etc.) i sobre Santa Coloma. En aquest sentit té permanentment l’exposició de referència. Paral·lelament organitza exposicions temporals amb la finalitat de completar l'exposició de referència, ampliant i aprofundint temes que allà es tracten, i també acull exposicions que són de temàtiques lligades als continguts del Museu o aquelles que segueixen la política de difusió de les arts plàstiques a nivell local. Visites Guiades: El Museu té un servei de visites guiades durant tot l’any per donar a conèixer el patrimoni de Santa Coloma de Gramenet i aprendre a través del contacte directe amb els testimonis que s’han conservat del seu passat. En algunes ocasions aquestes visites guiades són gratuïtes i obertes a tothom. És el cas de les inauguracions, exposicions de gran interès, activitats que organitza únicament el Museu o juntament amb altres institucions, com la Festa Ibera, el Dia Internacional dels Museus, el Cap de Setmana Ibèric, les Jornades Europees del Patrimoni de Catalunya, la Setmana de la Ciència, etc. El Museu també ofereix de manera permanent visites guiades i itineraris guiats per la ciutat adreçats a grups organitzats (mínim 20 persones) al llarg de tot l’any excepte a l’agost. En aquest cas cal fer-ne reserva prèvia i es poden combinar dues o més activitats alhora. Sortides culturals: Aquestes sortides estan programades per al 2012 fora del municipi (Barcelona, Cardona i Sant Cugat). Itineraris per la ciutat amb audioguia: Els 3 itineraris es proposa fer-los amb una audioguia que ofereix tota la informació àudio i visual necessària per conèixer amb detall els diferents elements del patrimoni de Santa Coloma de Gramenet que es visiten, i estan adreçats a la població local i als visitants i turistes. Aquest servei és gratuït i els dispositius s’han de recollir i retornar al Museu Torre Balldovina (cal deixar en dipòsit un document que acrediti la identitat). Les audioguies estan disponibles en català i en castellà. De cara a facilitar-ne l’ús, juntament amb el dispositiu es donen unes petites instruccions pel seu funcionament.
- SANTA COLOMA CENTRE: Antic Safareig - Mas Fonollar - Can Selva - Can Sisteré - Ajuntament - Can Roig i Torres i cases annexes - Església Major i Casa Rectoral - Ambient i cases del passeig de Mossèn Jaume Gordi.

- SANTA COLOMA SUD: Mercat de Sagarra - Casa del Nins - Can Mariner - Torre Balldovina i Molí d'en Ribé - Can Peixauet - Antic Hospital de l'Esperit Sant .
- SANTA COLOMA NORD: Masia de Can Zam - Can Sucre (Can Franquesa) - Cementiri Nou - Poblat ibèric Puig Castellar - Cova d'en Genís - Recinte Torribera - Torre Pallaresa. Jornades Europees del Patrimoni: Durant 3 dies (28, 29 i 30 de setembre de 2012), 200 municipis de tot Catalunya ofereixen més de 360 activitats de tot tipus. Diferents formes d’apropar-se a la riquesa patrimonial de Catalunya i descobrir llocs històrics, arquitectura monumental, jardins, arqueologia, patrimoni industrial o museus, entre moltes altres possibilitats. El museu participa en aquestes Jornades. Cap de Setmana Ibèric. Enguany el museu participa en el 12è Cap de Setmana Ibèric a Santa Coloma de Gramenet. Aquest cap de setmana és una Jornada de portes obertes als jaciments que formen part de la Ruta dels Ibers, amb activitats gratuïtes per a totes les edats, enguany sota el lema "Rituals de vida, rituals de mort". El passatge insòlit, és un festival dedicat a LES ARTS DEL FIRAIRE que se celebra un cap de setmana (27 i 28 d'octubre de 2012) als jardins de la Torre Balldovina.
El Teatre Josep Maria de Sagarra
El Teatre és el centre dinamitzador de les arts escèniques a Santa Coloma. A part de la programació professional (teatre, musica i dansa), també es el punt de trobada de les entitats, centres educatius i col·lectius de la ciutat que presenten les seves creacions. Ofereix una programació estable de qualitat i diversos cicles sectorials com l’infantil o Escena Santa Coloma.
Disposa de la targeta Sagarra Club, que ha permès fidelitzar espectadors i espectadores durant tota la temporada i que continuarà vigent en la nova programació (2013).
Església Major
Es va construir entre els anys 1912 i 1915, a l'eixample de Santa Coloma, que va substituir com a parroquial l'antic temple barroc situat a l'actual emplaçament de l'església de Sant Josep Oriol i que va ser destruït el 1936. És un edifici neogòtic d'una sola nau, amb absis poligonal i capelles laterals.
La Rectoria.
Al mateix temps que l'església (1912-15) va ser construït al seu costat l'edifici de la rectoria, una de les mostres més interessants de l'arquitectura modernista de Santa Coloma. En aquesta obra, d'arrel historicista, es detecta la intervenció de Francesc Berenguer Mestres, deixeble i col·laborador de Gaudí.
L’església de Sant Josep Oriol
Ocupa el mateix emplaçament de la primitiva esglesiola romànica del segle XI, substituïda el 1761 per un nou temple barroc, que va ser destruït el 1936. De l'edifici actual, l'element més remarcable és el presbiteri, decorat per l'artista Grau Garriga, i que està presidit per un tapís de cotó en forma d'anyell esquixat, que simbolitza Jesucrist.

Molí d'en Ribé.
La plaça de Pau Casals comprèn un ampli conjunt històric arquitectònic en el qual hi ha la Torre Balldovina i les restes arqueològiques del Molí d’en Ribé, d’època medieval i moderna.
El jaciment del Puig Castellar
Es troba al cim d’un turó del parc de la serralada de Marina. El poblat és un assentament d’uns 5.000 m2 situat en un punt geogràficament estratègic. Data dels segles V-IV aC a l’inici del segle II aC, moment en què és abandonat a causa de la Segona Guerra Púnica. S’hi distingeixen dos tipus d’espais: habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat. Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien del poblat.
La Torre Pallaresa,
Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) té uns orígens que es remunten a l'Edat Mitjana o, segons alguns autors, a l'època romana. A les darreries del segle XIV va passar dels Carcereny als Pallarès, fet pel qual li prové el nom, fins que el 1520, Elisenda, vídua de Jaume Pallarès, la va vendre al llinatge dels Cardona. Durant el tercer decenni d'aquell segle, Joan de Cardona va emprendre la transformació del vell casal, en el qual va morir l'any 1546, poc després d'haver estat nomenat bisbe de Barcelona. La reforma de l'edifici va mantenir la planta gòtica, hi va afegir dues torres laterals d'alçada desigual, i una galeria de solana amb arcs rebaixats al cos central. A la planta de la torre més baixa hi ha la capella.
Masia Torribera
Prop de la Torre Pallaresa, hi ha l'antiga masia de Torribera, documentada des del segle XV, coneguda també amb el nom de Can Setantí. Els terrenys van ser adquirits el 1916 per la Diputació de Barcelona per ubicar-hi un conjunt d'edificis destinats a sanatori mental. El projecte, inscrit dins els valors conceptuals i estètics del noucentisme, data de 1917. El conjunt està format per cinc pavellons aïllats que, juntament amb la porteria, i la casa del director, formen un espai urbanístic de ciutat-jardí. L'antiga masia està situada en un dels extrems del recinte. Hi ha també una capella neoromànica, amb un campanar poligonal.
Can Roig i Torres
Rafael Roig i Torres fou un dels integrants importants de la colònia estiuenca a Santa Coloma de Gramenet, des dels primers anys de 1900 a 1915. L’any 1906 inicià la construcció d’una torre d’estil anglès. Els arquitectes es van inspirar en les torres noucentistes de més enllà dels Pirineus. És per això, que el seu estil de construcció és força desconegut.
Actualment és la seu de l’Auditori de Santa Coloma i de l’Escola de Música.
Mas Fonollar
Construït amb anterioritat a l'any 1386, va ser el centre d'una gran heretat agrícola. L'edifici actual és fruit d'una reforma dels segles XVII o XVIII i de la seva rehabilitació, el 1982. Actualment és propietat municipal.

La Torre de les Àligues (Vil·la Esperança)
Va ser construïda cap als anys vint al sector d'eixample urbà articulat a l'entorn de l'església Major. Es tracta d'un sumptuós edifici residencial aïllat, amb jardí, format per diversos cossos de diferent alçària dins un estil que barreja elements d'arrel noucentista amb detalls d'inspiració neomedieval.
La Ruta dels Ibers
És un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics de Catalunya, així com els pobles que els habitaven. La Ruta dels Ibers està formada per 17 jaciments ibèrics musealitzats, estructurats en 7 itineraris que mostren els escenaris propis de cadascuna d'aquests pobles. Un d’aquests itineraris (Laietans) és el que creua la serralada de Marina fins a arribar al jaciment del Puig de Castellar.
Catalunya, compta amb el reconeixement del Consell d’Europa pels itineraris culturals dels Camins de Sant Jaume, les Rutes Europees de la Seda i el Tèxtil, la Ruta de l’Hàbitat Rural als Pirineus, la Ruta del Ferro als Pirineus, les Rutes de l’Olivera i la Ruta dels Fenicis. Pel que fa al reconeixement de la UNESCO per les rutes del diàleg intercultural, cal esmentar les Rutes de la Seda, les Rutes de l’Olivera i la Ruta de l’Esclau.
Entre les Rutes Històriques lineals es troben el Sender de la Via Augusta, el Camí dels Monjos, la Ruta del Romànic de la Vall de Boí, la Ruta dels Castells, el Camí dels Bons Homes o Ruta dels Càtars, La Ruta del Cister, La Ruta Remença, la Ruta de la Pau - Ruta pels espais de la batalla de l'Ebre i les Rutes de Salamina.
En el grup de les Xarxes Temàtiques es troben la Ruta de l’Art Rupestre, la Ruta dels Ibers, la Ruta del Temple, Temps de Monestirs, la Ruta 1714, la Xarxa de Municipis Indians, la Ruta Europea del Modernisme: Ruta del Modernisme de Barcelona i Rutes Modernistes prop de Barcelona, la Ruta del Paper, la Ruta de la Mineria, la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC).
Centres Culturals
Les activitats culturals es mouen principalment al voltant del propi Museu Balldovina i els centres culturals: El Centre de Tradicions Popular Joan Pairó; El teatre Municipal i l’Auditori; Centre Cultural Can Sisteré; i les biblioteques.
Entre les biblioteques destaca la biblioteca Singuerlin. Aquest centre posseeix un fons de 32.000 documents, dels quals 9.000 són audiovisuals, 150 títols de revistes, 9 diaris, un espai destinat a la informació local. Una de les seves particularitats és el fons especial de cinema d'autor i cinema documental. Compta amb una sala de cinema amb capacitat per 250 persones per realitzar cinefòrums i diferents actes dirigits a la ciutadania. Disposa d'una zona wi-fi per connectar-se a les xarxes informàtiques sense cables mitjançant ordinadors portàtils. També disposa d'una sala multimèdia per a la realització de tallers d'iniciació a les noves tecnologies i suport actiu a la formació i a l'autoformació en llengües estrangeres.

Altres recursos culturals
Complex de Cinema City, situat a l'Edifici La Pallaresa. El Centre de cultura i oci Cinema City, es contemplava inicialment com un espai d’entreteniment sociocultural, animació, festes d’aniversaris, convencions, congressos, conferències, workshops, accions de formació i divulgació, reunions professionals, llançaments de productes, cicles i cinema en general. Cinema City Santa Coloma ofereix 14 sales de cinema dotades amb la més avançada tecnologia en projecció, so digital i 3D.
EXPOCOLOMA. Aquesta fira multisectorial que arribava aquest 2012 a la seva 24a. edició i que no s’ha celebrat per manca de finançament. L’Ajuntament va aportar l’any passat entre l’Expocoloma i la Mostra Gastronòmica –que també es deixarà de celebrar aquest any- un total de 65.000 euros.
Tot i això, sembla que la voluntat de l’Ajuntament i dels comerciants és que tant l’Expocoloma i la Mostra tinguin continuïtat i es puguin celebrar l’any vinent. L’Expocoloma del futur podria ser de dimensions més petites i més sectorial. No es descarta que a partir d’ara les dues fires puguin unir-se en una. Amb una xifra de visitants del voltant de 250.000 era una de les fires més importants d’arreu de Catalunya de les seves característiques. És destacable la combinació de les activitats d’oci i esbarjo amb les comercials, i alhora les col·laboracions dels mitjans de comunicació, ràdio, Tv’s (el Periódico de Catalunya, RTT, Onda rambla....). Hi participaven, com a expositors agrupats per sectors, totes les activitats econòmiques locals i comarcals.
La Fira de Sant Ponç és un certament monogràfic, gestionat per l’empresa municipal Grameimpuls que té un caràcter anual. La fira integra l’oferta més tradicional amb les aportacions dels nouvinguts, essent recolzat aquest aparador per la participació de llibreries que han preparat catàlegs apropiats per l’ocasió. En aquest esdeveniment tenen cabuda tots aquells comerços dedicats a la venda i fabricació de productes naturals i d’elaboració artesanal, ja siguin alimentaris o de jardineria.
El Festival Internacional de Cinema de Drets Humans de Santa Coloma es celebra a la Biblioteca Singuerlin: La finalitat del Festival és la de promoure un fòrum de reflexió i debat que porti a primer pla la qüestió dels drets humans al món, a través de la representació artística continguda en la realització de films i vídeos de producció independent. En aquest sentit, es concedeix ampli espai al cinema polític, la promoció dels drets individuals i les llibertats democràtiques, així com a la tolerància i al respecte dels drets de les minories. Així mateix, es presta molta atenció als drets socials al treball, a condicions de vida digna i a tots els esforços adreçats a la recomposició de la solidaritat. En el marc de l'esdeveniment es realitzen debats, taules rodones, projeccions especials i trobades entre el públic i els autors amb la participació d'especialistes, personalitats i organitzacions populars.
Nombre d’espectadors, visitants i usuaris de les activitats culturals
Excloent els usuaris de les biblioteques, el nombre d’espectadors, visitants i usuaris de les activitats (incloent la festa major d’estiu) en el museu Balldovina i els Centre Culturals de la ciutat va superar, l’any 2011, els 570.000 participants:

Nombre d’espectadors, visitants i usuaris de les activitats en el museu Balldovina i els centres culturals
Font: Elaboració pròpia en base a la informació de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Les principals dades d’aquests centres en els quatre ultimes anys, es recullen a continuació: Activitats i usos del Museu i Arxiu Històric Torre Balldovina, 2008-2011
Concepte
2008
2009
2010
2011
Nombre total d'usos Torre Balldovina i Patrimoni
32.802
29.885
29.115
29.262
Nombre de visites d'exposicions
5.713
5.838
7.934
8.746
Nombre d'usos de tallers
10.616
8.672
7.414
7.217
Nombre d'usos visites guiades al patrimoni
6.298
4.369
2.693
2.542
Nombre d'assistents als actes
10.358
11.393
11.046
10.715
Nombre de consultes al Fons
24
38
28
42
Nombre d'actes
130
157
313
120
Nombre d'usos d'escolars (inclosos en apartats anteriors)
16.930
13.605
12.786
12.576 Activitats i usos del centre de Tradicions Popular Joan Pairó, 2008-2011
Concepte
2008
2009
2010
2011
Nombre d'activitats realitzades cicle festiu
150
142
147
140
Nombre d'activitats relacionades amb les tradicions populars
58
62
61
60
Nombre d'entitats usuàries del CTPC
10
10
10
10
Nombre d'activitats en col·laboració amb entitats
87
84
86
83
Nombre d'assistents activitats cicle festiu (inclou festa major d'estiu)
387.000
390.000
388.000
382.000
Nombre d'assistents a la Festa Major d'Estiu
110.500
180.000
185.000
179.000 Activitats i usos del Teatre municipal i de l'Auditori, 2008-2011
Concepte
2008
2009
2010
2011
Nombre d’utilització (actes) del Teatre
Tancat
Tancat
87
110
Nombre d'utilitzacions (actes) de l'Auditori
225
220
22
35

Activitats i usos del Teatre municipal i de l'Auditori, 2008-2011
Nombre d'espectacles teatre, música, dansa i cine
150
155
55
116
Nombre d'estrenes produccions locals
5
5
3
21
Nombre de produccions professionals
2
3
20
38
Nombre total d'assistents al Teatre municipal
Tancat
Tancat
23.570
24.750
Nombre total d’assistents a l'Auditori
30.250
31.000
6.500
3.482
Nombre d'espectadors (teatre, teatre inf., teatre escolar, música, cinema, dansa)
22.150
22.000
5.500
16.382
Nombre d'espectadors, cessió a entitats
14.300
15.000
1.000
11.850
Activitats i usos de les biblioteques, 2008-2011
Concepte
2008
2009
2010
2011
Nombre de visites de la Biblioteca Central
203.417
226.697
257.669
194.215
Nombre de visites de la Biblioteca Singuerlín
3.129
Tancada
65.784
99.984
Nombre de visites de la Biblioteca Can Peixauet
121.713
136.043
125.466
128.086
Nombre total d'usos de préstec
72.314
71.606
no es recull
no es recull
Nombre total de documents prestats
228.910
224.714
220.765
211.286
Nombre total d'usos d'Internet
34.131
36.714
28.295
47.455
Nombre d'usuaris amb Carnet de biblioteca
45.111
44.358
49.223
49.733
Font: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
2.8.3. L’esport a Santa Coloma de Gramenet
A Santa Coloma s’han identificat 43 entitats esportives: ENTITATS ESPORTIVES
Associació Esporiva Escolar Fuster
Club de Baile Deportivo San-Ba
Club Petanca Can Calvet
Club Ornitològic Santa Coloma
Catalunya Sevens Rugby Associació
Club de Voleibol Santa Coloma
Gimnàstica Artística Santa Coloma
Sociedad Pajaril La Remesa
Centre Excursionista Puig Castellar
Fútbol Sala Ràpid Santa Coloma
Grup de Velers RC Ikarus
Club Fútbol Sala La Unión Las Palmas P.Ortega
Club d'Atletisme Iniciatives Esportives de Santa Coloma
Peña Bética
Peña Centenario Atletico Club de Bilbao
Club Fútbol Sala Sagarra
Club de Fútbol Imperio
Associació Esportiva Escolar IES Puig Castellar
Prodivers Ocean Club Esportiu
Club Patí Gramenet
Fútbol Sala Colomense
Associació Esportiva Serra de Marina
Societat Ocellaire Singuerlín
FutbolNet Santa Coloma (Fundació Futbol Club Barcelona)
Penya Barcelonista Gol 3000
Associació Natació Gramenet
Unió Colomenca d' atletisme
Gramenet bàsquet Club

ENTITATS ESPORTIVES
Penya Barcelonista Johan
CD Arrabal - Calaf de Gramenet
Associació d' Història del Basquet Colomenc
Pelotari Club Santa Coloma
Amics del Ball
Club Petanca Santa Coloma
Bàsquet Draft Gramenet
UDA Gramenet
Asociación Deportiva Marín
Club de Fútbol Singuerlín
Club Ciclista Colomenc
Sociedad Pajaril La Colomense de Santa Coloma de Gramenet
Associació Esportiva Escolar IES La Bastida
Club de Petanca Guinardera
Club de Bàsquet Santa Coloma
Font: Elaboració pròpia en base a la pàgina web de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Tanmateix s’ha identificat a L’Associació Esport i Salut Santa Coloma. Entitat sense ànim de lucre que té per objectiu el desenvolupament, la promoció i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva. “L’Esport per a Tothom”, es com encapçalen la filosofia esportiva amb la finalitat de crear uns hàbits de salut, sense mirar els resultats competitius.
Actualment, Esport i Salut mou un col·lectiu aproximat de 2.000 persones, en diferent àrees d’actuació: activitats per a la gent gran; activitats de gimnàstica i ioga; activitats d’educació física de base i iniciació esportiva en centres d’ensenyament infantil i primària (CEIP) i col·legis privats, activitats esportives en centres d´ensenyament secundari obligatori (ESO); programa de gimnàstica de manteniment, aeròbic, ioga i tai-txí per a adults a partir dels 16 anys; programació d’esdeveniments puntuals i festivals esportius; i gestió i serveis d’ instal·lacions esportives.
Així mateix, s’han identificat 9 instal·lacions esportives: Centre esportiu del Raval; Complex esportiu de Can Zam; Centre esportiu municipal Rambla del Fondo; Complex esportiu Torribera; Nou Camp Municipal de Futbol; Pavelló poliesportiu del Raval; Pavelló poliesportiu Joan del Moral; Pavelló poliesportiu La Bastida; Pavelló poliesportiu Nou.
En relació als esports, Santa Coloma disposa d’un recurs notable (catalogat com a classe A pel Pla de Màrqueting de la província de Barcelona), que és la Competició Regular de Futbol Sala Divisió d’Honor. Per altra banda, en menor mesura però també rellevant, es troba la Competició Regular de Futbol 2ª Divisió B.
A Santa Coloma de Gramenet, s’organitza el Cros Antoni Amorós. El club Unió Colomenca d’Atletisme amb l’autorització de la Federació Catalana d’Atletisme, el patrocini de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la col·laboració de l’Institut Municipal d’Esports (IME), va organitzar el 2011 el XL Cros Antoni Amorós (Gran Premi La Caixa. XXIX Gran Premi Internacional Cerveses Damm) que es celebra al circuit del parc de Can Zam. Aquesta cursa es celebra anualment.
Tanmateix, es celebra la Pujada a les Dues Pedres (el 2012 es celebra la XXI edició), "Memorial Josep Llorca", una cursa de muntanya no competitiva que es desenvolupa en dos circuits: un de 5 quilòmetres per a gent no iniciada, i un altre, de 10,5 quilòmetres per a practicants habituals. L’entitat organitzadora és la Unió Colomenca d'Atletisme (UCA) amb el suport de l'Ajuntament. La sortida i l’arribada estaran al parc forestal de la Bastida.

Santa Coloma de Gramenet, celebra una intensa jornada solidària i esportiva, la “Cursa per la vida”. La novena Cursa Popular “Córrer per una causa justa”, va conformar aquest 2012 l’acte central de la Jornada de Sensibilització Social contra el Càncer. Aquesta cursa popular amb 1980 inscripcions va significar, independentment de la seva vessant esportiva, un reclam per donar a conèixer a la societat la naturalesa i la problemàtica d’aquesta malaltia. Totes les donacions econòmiques es destinen, per mitjà de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, al treball per aconseguir millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen aquesta malaltia i potenciar la seva investigació.
Per altra banda, la Diputació de Barcelona organitza anualment mitjançant el treball coordinat de les àrees d'Esports i d'Espais Naturals dels Ajuntaments participants, entre ells el de Santa Coloma, la col·laboració del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs i la direcció tècnica de la Federació Catalana de Ciclisme, la Bicicletada popular per la llera del riu Besòs. El seu objectiu és fomentar la pràctica de l'esport en un espai natural atractiu i de qualitat i amb l'aigua com a protagonista.
2.8.4. L’inventari de productes turístics de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
L’Ajuntament ha proporcionat un Inventari de Productes Turístics que registre un total de 55 productes (recursos i productes), on els de Gastronomia i Vins dominen l’escenari amb el 43% dels productes (cal assenyalar que el 95,5% d’aquests productes són restaurants), seguits de lluny pels de Cultura i Arquitectura i Patrimoni (amb un 14,5% i un 12,7% del total respectivament):
Productes per famílies (%)
Font: Elaboració pròpia en base a la documentació proporcionada per Grameimpuls, S.A. i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
L’anàlisi del detall dels productes inclosos a l’inventari que no estan prioritzats, destaca la preeminència dels restaurants (23), als que segueixen molt lluny els productes civils arquitectònics (5):

Productes per tipologies (absoluts)
Font: Elaboració pròpia en base a la documentació proporcionada per Grameimpuls, S.A. i l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Els productes inclosos a l’inventari es troben recollits a l’Annex 4 - Inventari de productes turístics de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
2.8.5. L’inventari de productes turístics de de Santa Coloma de Gramenet en el context del Pla de Màrqueting de la província de Barcelona
Altre font d’informació sobre els recursos i productes de Santa Coloma de Gramenet és la proporcionada pel Pla de Màrqueting, desenvolupat al llarg de l’any 2011 per la Diputació de Barcelona.
En el context d’aquest Pla, es va realitzar l’Inventari i valoració dels productes turístics de la província de Barcelona que no tenia en compte a la pròpia ciutat de Barcelona. La metodologia tècnica utilitzada per a la realització de la valoració dels productes turístics és una de les més esteses en aquest tipus de treballs:
Font: Diputació de Barcelona. Presentació del Pla de Màrqueting.

El rànquing dels productes estava ordenat segons el seu valor potencial:
Font: Diputació de Barcelona. Presentació del Pla de Màrqueting.
Els resums dels resultats generals de la valoració més rellevants, són els següents: La província de Barcelona té 22 productes estrella d’alt valor potencial i d’atractiu internacional i cap està al Barcelonès (comarca que integra a Santa Coloma). La província de Barcelona també té, segons aquest rànquing, 190 productes “A” , la combinació dels quals configura una potent oferta turística. 17 d’aquests estan al Barcelonès i només 1 està a Santa Coloma (La Competició Regular de Futbol Sala). Val la pena assenyalar la concentració de potencial “A” a Badalona (competidor directe), que afegint els dos de Sant Adrià (també competidor directe), resulta una concentració del 95% dels recursos d’aquest nivell en la competència directa:
Font: Diputació de Barcelona. Informe Executiu del Pla de Màrqueting. La província compta amb 476 productes “B” que complementen aquests primers (Estrelles i A) i que actuen com a oferta complementària en el cas d’estades més llargues i de repetició de la visita a la destinació. Per la seva diversitat, i per la possibilitat de donar resposta a molts interessos específics, resulten també imprescindibles a l’hora de configurar les diferents ofertes.
Una mica més del 8% d’aquests, es concentren als municipis del Barcelonès de Santa Coloma, Badalona, l’Hospitalet i Sant Adrià. Novament Badalona, concentra la majoria dels productes del Barcelonès (54%):

Font: Elaboració pròpia en Base a l’Inventari del Barcelonès Finalment, el Pla valorava 753 productes C i 2.388 productes D, més especialitzats i, en el cas concret dels productes D, clarament necessitats d’un treball important de millora en no tenir els seus nivells de qualitat dels estàndards d’exigència del turisme internacional.
En relació als productes C, només el 6,3% d’aquests, es concentren als municipis del Barcelonès de Santa Coloma, Badalona i l’Hospitalet (Sant Adrià no té productes en aquesta categoria). El domini és novament i de manera clara per Badalona, tot i que Santa Coloma concentra pràcticament el 30%.
Font: Elaboració pròpia en Base a l’Inventari del Barcelonès
Pel que fa als productes D, encara baixa més el percentatge de concentració als municipis de Santa Coloma, Badalona i l’Hospitalet (Sant Adrià tampoc té productes en aquesta categoria) i es situa al 4,3%. Tot i que el domini és novament de Badalona i que Santa Coloma és la que té menys (Sant Adrià tampoc té producte a la categoria), la situació està bastant més compensada:

Font: Elaboració pròpia en Base a l’Inventari del Barcelonès
Aquesta exposició determina, entre altres coses, que el “competidor principal” de Santa Coloma de Gramenet, des del punt de vista del valor del producte, és clarament Badalona.
El llistat de productes de Santa Coloma inclosos a l’inventari del Pla de Màrqueting, es presenta a l’Annex 5 - Inventari de productes turístics del Barcelonès
2.8.6. Inventari final de productes turístics (fusió de l’inventari del Pla de Màrqueting, buidat de fonts secundàries i de la investigació primària – entrevistes i treball de camp -)
L’inventari que proposem es resultat de la fusió dels dos inventaris complementats amb els productes i recursos identificats en les feines de buidat de les fonts secundàries a més de la investigació primària (entrevistes i treball de camp), prioritzats tenint en compte els valors atorgats pel inventari del Pla de Màrqueting i les feines de camp dels consultors (afegint les valoracions fetes a les entrevistes).
La priorització es fa seguint un criteri restringit a la ciutat de Santa Coloma. És a dir, un hipotètic valor 5 (el mes alt) de Santa Coloma no es correspondria amb un valor 5 (per exemple la Sagrada Família) de la ciutat de Barcelona. L’escala de valoració és de 1 (poc o gens) a 5 (alt molt alt). Per traduir els valors del Pla de Màrqueting de la Diputació s’utilitza el següent criteri:
- Productes estrella: 5 (la ciutat no té cap producte d’aquesta tipologia)
- Productes A: valor 4
- Productes B: valor 3
- Productes C: valor 2
- Productes D: valor 1
Per concretar la priorització es tenen en compte els següents aspectes:
VALOR DE CONSUM (VC): determinació de la capacitat que té el recurs de comptar amb una demanda de manera més o menys continuada. Com més gran sigui la capacitat o potencialitat

de generar consum que té un recurs (és a dir, quanta major demanda atreu, o major potencial té), més alt és el “valor de consum”. Aquest valor de consum pot veure’s afectat negativament quan el recurs té restriccions d’accés.
VALOR D’INTEGRACIÓ (VI): determina el valor en el context del desenvolupament de producte i es prioritza tenint en compte el valor de consum amb tres aspectes:
- Valor com a “emissor” de clients cap a altres recursos. Per exemple, un recurs com ara la gastronomia té una alta capacitat emissora. És a dir, el client que es desplaça a una destinació amb un objectiu gastronòmic molt sovint consumeix altres productes o serveis de la destinació.
- Valor com a “receptor” de clients de altres recursos. Per exemple, el Campus d’Alimentació té capacitat emissora, però molt escassa com a receptora. És a dir, una persona que assisteixi al Campus per un esdeveniment, un curs o altres motius, és probable que consumeixi de manera casual altres productes o serveis, com ara la restauració o l’hotel. Es difícil que passi el contrari.
- Temporalitat. El valor d’integració es pot veure afectat negativament per l’estacionalitat i/o les restriccions al consum (com ara els horaris). Per exemple, una festa major té una capacitat transversal molt alta (els assistents solen consumir altres productes i serveis de la vila com poden ser restaurants, comerços, etc.) però en un moment temporal molt restringit (dies, una setmana,...). Per tant, la seva capacitat de generar beneficis transversals es limita per l’escassa presència temporal.
En definitiva, determina el seu possible valor com a complement a altres recursos. Per altra banda, un recurs o producte pot tenir un escàs valor de consum (valor propi) però tenir un elevat valor d’integració.
VPM : és la valoració del Pla de Màrqueting.
VIP: és la valoració dels consultors combinada amb les percepcions i opinions dels agents de Santa Coloma amb els que s’ha interactuat.
L’inventari resultant es presenta a continuació: RECURSOS VC VI VPM VIP TOTAL RESTRICCIONS Restaurants Lluerna i Can Armengol 4 4,3 3 4 15,3 Resta oferta de restaurants recollits a l'inventari de la Diputació 3 4,3 2 3 12,3 Museu Torre Balldovina/Moli d'en Ribe 3 4,0 2 3 12,0 Parc Fluvial del Besòs 3 3,3 3 3 12,3 Competició Regular de Futbol Sala Categoria Divisió Honor 3 2,3 4 2 11,3 Campus de l'Alimentació de Torribera 4 3,3 0 4 11,3 Poblat Ibèric Puig Castellar 3 3,3 3 2 11,3 Parc de la Serralada de Marina i periurbans/Ecometropoli 3 3,3 2 2 10,3

RECURSOS VC VI VPM VIP TOTAL RESTRICCIONS Can Roig i Torres/Auditori de Can Roig i Torres 3 3,0 2 2 10,0 Competició regular de Futbol 2ª Divisió B 3 2,0 3 2 10,0 Teatre Sagarra 3 3,7 0 3 9,7 Festa Major d'estiu 4 2,7 0 3 9,7 Visites guiades del museu de la Torre Balldovina 2 3,7 1 2 8,7 El passatge insòlit 2 3,7 0 3 8,7 Mostra Gastronòmica/Dijous temàtic 3 2,3 1 2 8,3 Stand By Fira de Sant Ponç 2 2,3 2 2 8,3 Festival Internacional de Cinema de Drets Humans 2 2,3 2 2 8,3 Torre Pallaresa 2 3,3 1 2 8,3 Masia Torribera-Can Setantí 2 3,3 1 2 8,3 És un equipament Itineraris amb audioguia per la ciutat 2 3,7 1 1 7,7 La Ruta dels Ibers 2 3,3 0 2 7,3 Jornades Europees del Patrimoni (3 dies) 3 2,3 0 2 7,3 Mercat de Sagarra 2 3,3 0 2 7,3 Mercat Municipal del Fondo 2 3,3 0 2 7,3 Mercat Municipal de Singuerlín 2 3,3 0 2 7,3 Altres esdeveniments de caràcter esportiu (Cross Internacional Antonio Amorós; Pujada a les dues pedres; Cursa per la vida; Bicicletada Popular; etc.) 3 2,3 0 2 7,3 Cap de Setmana Ibèric 2 2,0 0 2 6,0 Mas Fonollar 2 3,0 0 1 6,0 És un equipament La Torre de les Àligues 2 3,0 0 1 6,0 Té un ús residencial L'Església Major 1 2,7 1 1 5,7 La Rectoria 1 3,3 0 1 5,3 Biblioteca Singuerlín 2 2,3 0 1 5,3 Can Sisteré. Centre d'Art Contemporani 2 2,3 0 1 5,3 Església de Sant Josep Oriol 1 2,7 0 1 4,7 Biblioteca Central 1 2,3 0 1 4,3 Biblioteca Can Peixauet 1 2,3 0 1 4,3
Com és obvi i tot i que els resultats de la priorització són fins a cert punt lògics, es donen certes circumstàncies com el fet de que la casella ocupada pel recurs Can Roig i Torres i el producte Auditori (amb una puntuació final de 10) estigui pel davant del Teatre Sagarra (amb 9,7). Això passa pel fet que el teatre Sagarra no té valoració del Pla de Màrqueting, en tant que Can Roig i Torres sí. Aquesta circumstància es dóna també en altres valoracions.

Si s’elimina la valoració del Pla de Màrqueting (columna VPM), donat que no va valorar tots els recursos que figuren al llistat actual, s’obté un resultat diferent, més raonable: RECURSOS VC VI VIP TOTAL Posició actual Posició anterior
Restaurants Lluerna i Can Armengol
4
4,3
4
12,3
1
1
Campus de l'Alimentació de Torribera
4
3,3
4
11,3
2
6
Resta oferta de restaurants recollits a l'inventari de la Diputació
3
4,3
3
10,3
3
2
Museu Torre Balldovina/Moli d'en Ribe
3
4,0
3
10,0
4
3 Teatre Sagarra 3 3,7 3 9,7 5 12 Festa Major d'estiu 4 2,7 3 9,7 6 13 Parc Fluvial del Besòs 3 3,3 3 9,3 7 4 El passatge insòlit 2 3,7 3 8,7 9 15 Poblat Ibèric Puig Castellar 3 3,3 2 8,3 10 7 Parc de la Serralada de Marina i periurbans/Ecometropoli 3 3,3 2 8,3 11 10 Can Roig i Torres/Auditori de Can Roig i Torres 3 3,0 2 8,0 12 9 Visites guiades del museu de la Torre Balldovina 2 3,7 2 7,7 13 14 Competició Regular de Futbol Sala Categoria Divisió Honor 3 2,3 2 7,3 14 5 Mostra Gastronòmica/Dijous Temàtic 3 2,3 2 7,3 15 16 Torre Pallaresa 2 3,3 2 7,3 16 19 Masia Torribera-Can Setantí 2 3,3 2 7,3 17 20 La Ruta dels Ibers 2 3,3 2 7,3 18 22 Jornades Europees del Patrimoni (3 dies) 3 2,3 2 7,3 19 23 Mercat de Sagarra 2 3,3 2 7,3 20 24 Mercat Municipal del Fondo 2 3,3 2 7,3 21 25 Mercat Municipal de Singuerlín 2 3,3 2 7,3 22 26 Altres esdeveniments de caràcter esportiu 3 2,3 2 7,3 23 27 Competició regular de Futbol 2ª Divisió B 3 2,0 2 7,0 24 11 Itineraris amb audioguia per la ciutat 2 3,7 1 6,7 25 21 Fira de Sant Ponç 2 2,3 2 6,3 26 17 Festival Internacional de Cinema de Drets Humans 2 2,3 2 6,3 27 18 Cap de Setmana Ibèric 2 2,0 2 6,0 28 28 Mas Fonollar 2 3,0 1 6,0 29 29 La Torre de les Àligues 2 3,0 1 6,0 30 30

RECURSOS VC VI VIP TOTAL Posició actual Posició anterior La Rectoria 1 3,3 1 5,3 31 32 Biblioteca Singuerlín 2 2,3 1 5,3 32 33 Can Sisteré. Centre d'Art Contemporani 2 2,3 1 5,3 33 34 L'Església Major 1 2,7 1 4,7 34 31 Església de Sant Josep Oriol 1 2,7 1 4,7 35 35 Biblioteca Central 1 2,3 1 4,3 36 36 Biblioteca Can Peixauet 1 2,3 1 4,3 37 37
En aquest tipus de valoració els resultats s’han de relativitzar. Els valors atorgats en alguns casos són fruit de percepcions (opinions) personals i per tant, la tipologia de persones que són consultades i/o intervenen en la pròpia fixació del valor influeix més o menys positiva o negativament. Tot i això, sí que els resultats identifiquen clarament i encertadament quins són els que tenen més potencial d’atracció i capacitat de generar producte dels que en tenen poc o gens.
S’assumeix una anàlisi recurs a recurs que, en el cas de fer valoracions agrupant recursos, conjuntament podrien incrementar de manera substancial el seu valor. Si agafem els esdeveniments i configurem un sol grup, la valoració del conjunt seria molt més potent ja que, per exemple, l’estacionalitat afectaria molt menys al grup (estan repartits durant tot l’any) que individualment (és un moment temporal concret). De fet, aquest exercici ja l’hem fet amb els esdeveniments esportius en general (sense integrar el futbol sala).
Santa Coloma disposa també d’un notable fons de memòria històrica que la vincula a un passat agrícola molt vinculat al món del vi, a una relació amb l'activitat vacacional quan a principis del segle passat va esdevenir una de les localitats d'estiueig per a les famílies de la burgesia catalana i més recentment al moviment associacionista i a la interculturalitat. Aquest fons és susceptible d’esser utilitzat a l’estructuració futura de productes.
Santa Coloma té pocs recursos propis amb potencial suficient per desenvolupar un important mercat turístic, aspecte que s’agreuja per la falta d’allotjament turístic , sent els seus recursos més potents els vinculats a la cultura en el sentit més ampli del concepte (patrimoni, educació, arts escèniques i gastronomia).
D'altra banda la seva situació en el nus de comunicacions, i especialment la proximitat a la futura estació de l’AVE, permeten augurar que es mantindrà l'ús turístic que ja realitza una part de la demanda (hotel IBIS), com etapa d'allotjament previ a un desplaçament a la ciutat de Barcelona, que en el futur es podria incrementar amb l’estació de l'AVE de la Sagrera.

Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet

Semelhante a Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet (20)

Mais de Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Mais de Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (20)

Pla estratègic de Turisme de Santa Coloma de Gramenet