SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 5
Baixar para ler offline
UNIVERSITAT D’ALACANT
FACULTAT D’EDUCACIÓ
DEP. DE PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA
PSICOLOGIA DE
L’EDUCACIÓ
(PRÀCTICA 1)
PROF. DR. DAVID APARISI
ROGER GALLEGO LLORET
GRUP 9
UNIVERSITAT D’ALACANT
FACULTAT D’EDUCACIÓ
DEP. DE PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA
1-Què entens per Psicologia de l'Educació? Quins aspectes d'aquesta disciplina
consideres necessaris per al desenvolupament de la professió del mestre/a d'Educació
Primària?
Entenem per Psicologia de l’Educació com a ciència, que naix per dues disciplines, la
psicologia i la pedagogia. S’encarrega de la intervenció psicològica en l‘àmbit educatiu.
Aquesta ciència es centra en l’anàlisi de processos de canvi de comportament que estan
presents en el nucli del fet educatiu, en la seua naturalesa i les seues característiques.
Com a conclusió s’encarrega d’estudiar les formes en que es desenvolupa
l’aprenentatge humà, en el context dels centres educatius.
Pense que el mestre ha de diferents aspectes per ser un bon mestre. Per començar, al
mestre li ha d’agradar ser mestre, ha de ser vocacional, ja que si no ho és i li va un
xiquet plorant no arreglarà la solució, sinó que passarà d’ell. També ha d’estar motivat,
tindre les classes ben preparades des de casa, buscant bons recursos, per poder
desenvolupar l’objecte de la Psicologia de l’Educació, és a dir l’ensenyament-
aprenentatge, si el que es pretén desenvolupar en l’alumne són emocions i valors el
mestre ha de tindre confiança en els alumnes i els alumnes amb el mestre, per expressar
les seues emocions és a dir ser assertiu. També cal que el mestre s’adapte al moment
que estem vivint, a les noves tecnologies, que no es quede estancat, podríem connectar
aquest aspecte amb que siga creatiu, ja que podrà improvisar. Finalment pense que el
mestre ha d’actuar com a un guia el qual vaja conduint els alumnes a l’aprenentatge.
2-Creus que respon el sistema educatiu actual als plantejaments destacats pels
diferents investigadors que apareixen en els documents analitzats? Raona la resposta.
Jo pense que no, com bé comenta al vídeo, ens encontrem e una escola anacrònica i
passa el mateix amb el sistema educatiu. El sistema educatiu el que pretén és formar
treballadors, i no es preocupa pels valors que s’estan creant ni per les emocions que
s’estan produint. Com hem vist al vídeo, l’escola que apareix és privada, SEK Catalunya
respon a les necessitats dels alumnes, però el 80% de la població no pot optar a aquest
tipus d’educació, que deuria de ser global. Amb aquest argument em referisc a que
l’escola pública no recibeix suficients fons per destinar recursos a les aules. Altre punt a
tractar és la formació dels mestres, els mestres que van treure la carrera fa quaranta
anys no tenen la mateixa formació, o millor dit parlem de diferent enfocaments de la
UNIVERSITAT D’ALACANT
FACULTAT D’EDUCACIÓ
DEP. DE PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA
formació, a més que una part dels mestres que ja tenen plaça no es preocupen per les
necessitats de l’educació.
Per finalitzar, continuem donant el mateix tipus de classe de fa quaranta anys, i hui en
dia tenim més recursos com internet, nous mètodes i hem d’actualitzar-se.
3. Quines mesures consideres que s'haurien de posar en pràctica per afavorir el
desenvolupament d'aquest plantejament?
Primerament jo començaria des de una reforma en la llei educativa en la qual
s’incorporaren la importància de les habilitats socials, i no posar barreres, és a dir que
un alumne puga fer el que realment li agrada sense estar condicionat per notes ni per
revàlides.
Una vegada açò buscaria la formació del professorat, és a dir impartir cursos per
promoure les diverses formes d’ensenyament, un factor que seria interessant tocar són
els mestres que són fixes, que demostraren que per molt que estiguen fixos tenen la
mateix il·lusió i ganes del primer dia. També que assistiren a xarrades e grans mestres
els quals donen les seues opinions i consells. Altre apartat que m’agradaria dir és la
manera d’avaluar és a dir, no avaluar només per l’examen sinó per el procés pel qual a
passat eixe xiquet per arribar a l’examen, ja que si el xiquet tinguera un mal dia podria
suspendre’l per molt que estudie.
Pel que fa als xiquets començaria des de infantil a que parlen en públic, a que façen
exposicions, treballs, açò per a que perguen la por a parlar en públic, d’aquesta manera
es crea gent assertiva, i també per a fer les classes bidireccionals.
No podia concloure sense fer un incís en els diners rebuts per educació, pense que es
deuria de retallar més en armament militar o monarquia que no en educació que és el
futur.
4. Expressa la teua opinió sobre les diferents qüestions que es treballen en els
dos documents.
D’acord amb el primer documental “Crear avui les escoles del demà” ens parla molt de
la globalització, de que els xiquets pensen de forma global, d’acord a aquesta afirmació
és certa, però pense que hi ha coses negatives i positives. Per una part negatives, ja
que estem perden les tradicions, no sabem perquè celebrem una data i també es perden
llengües. Però positivament, al pensar de manera global, obtenen un pensament crític
UNIVERSITAT D’ALACANT
FACULTAT D’EDUCACIÓ
DEP. DE PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA
el qual desemboca en la formació de valors, i pense que açò ens serveix per créixer
com a societat, crear un món millor.
Per altra banda també ens para de l’empoderament, dotar a un grup d’unes ferramentes
per millorar les capacitats, i així augmentar el potencial amb el fi de millorar la situació
social. Amb aquesta definició em ve al cap l’internet, ja que és una font espectacular a
la que recórrer en cas de necessitat d’aprendre algun contingut. I açí és on el mestre
actuaria de guia, és a dir fent que descobrisca l’alumne els aprenentatges.
Pel que fa al documental “El sistema educatiu és anacrònic”, estic totalment d’acord,
pense el mateix que diu Eduard Punset al principi del vídeo, “fa seixanta anys jo vaig
estudiar açí, i encara es donen les mateixes lliçons”, és totalment cert, les escoles de
hui en dia continuen com abans no han evolucionat, encara hi ha un mestre que explica
mentre que els alumnes callen, encara els seients estan posats de la mateixa manera,
realment pense que el que existeix és l’escola industrial, desapareixen assignatures com
filosofia, es lleva valor a l’art, i s’impulsen matèries com informàtica o FOL, que és el
que demanen les empreses. És cert que també es demanen habilitats socials, però
encara no hem passat eixa barrera.
5-Analitza els punts que consideres més significatius expressant el teu acord o
desacord al respecte.
Com ja he comentat abans estic d’acord amb Richard Gerver en que el procés ha de
avaluar-se més que el resultat, que el món està globalitzat i per mitjà dels medis de
comunicació i les noves tecnologies els xiquets aprenen molt, doncs aleshores els
mestres han e treballar com a guies d’aquestos xiquets, i ajudant-los a utilitzar la
quantitat d’informació que reben. També pense que hi ha que potenciar l’empodermanet
i traure el màxim dels alumnes.
Pense com en el segon vídeo, que se li dona més importància a algues assignatures
que a altres, i hauríem de revertir la situació. També hi ha que fer que els alumnes vagen
feliços a classe i que no se’ls convertisca en un problema. Per finalitzar i a que buscar
la manera que quan acabes l’escola sapies que se’t dona bé, i és una tasca que ens
queda per complir, ja que la majoria d’alumnes acaben l’escola o l’institut i no saben que
fer.
UNIVERSITAT D’ALACANT
FACULTAT D’EDUCACIÓ
DEP. DE PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA
BIBLIOGRAFIA
https://psicologiaymente.net/desarrollo/psicologia-educativa
Castejón J.L. (2010) Psicología de la educación Alicante Editorial Club Universitario

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a Psicologia de l'eucacio prac 1

Emocions anna carpena
Emocions anna carpenaEmocions anna carpena
Emocions anna carpenaM T
 
La pràctica docent competencial
La pràctica docent competencialLa pràctica docent competencial
La pràctica docent competencialNuria Alart
 
LUCEA i MARTÍ "Motivació"
LUCEA i MARTÍ "Motivació"LUCEA i MARTÍ "Motivació"
LUCEA i MARTÍ "Motivació"Carme Bové
 
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitatsGrup d'Altes Capacitats - ICE UB
 
Treball aprofundiment
Treball aprofundimentTreball aprofundiment
Treball aprofundimentLaia Cardús
 
Projectes de millora
Projectes de milloraProjectes de millora
Projectes de milloracolorines1
 
Projectes de millora
Projectes de milloraProjectes de millora
Projectes de milloracolorines1
 
As 4. les héritiers solucion (1)
As 4. les héritiers solucion (1)As 4. les héritiers solucion (1)
As 4. les héritiers solucion (1)TECNOEDUCOS
 
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]Es Calidoscopi
 
Artículo 4
Artículo 4Artículo 4
Artículo 4lamian
 
Dossier sobre Assamblearisme Infantil
 Dossier sobre Assamblearisme Infantil Dossier sobre Assamblearisme Infantil
Dossier sobre Assamblearisme InfantilEl Senyor Croqueta
 
Pràctica - disseny d'un projecte socio-educatiu 2.pdf
Pràctica - disseny d'un projecte socio-educatiu 2.pdfPràctica - disseny d'un projecte socio-educatiu 2.pdf
Pràctica - disseny d'un projecte socio-educatiu 2.pdfRaulGomez822561
 
Programació de la interveció Pràcticum III
Programació de la interveció Pràcticum IIIProgramació de la interveció Pràcticum III
Programació de la interveció Pràcticum IIILaia Font Fernandez
 
El discent. Com és i com aprèn. Arantxa Comamala.
El discent. Com és i com aprèn. Arantxa Comamala.El discent. Com és i com aprèn. Arantxa Comamala.
El discent. Com és i com aprèn. Arantxa Comamala.rteixidol
 

Semelhante a Psicologia de l'eucacio prac 1 (20)

Emocions anna carpena
Emocions anna carpenaEmocions anna carpena
Emocions anna carpena
 
La pràctica docent competencial
La pràctica docent competencialLa pràctica docent competencial
La pràctica docent competencial
 
Cap a un camí diferent
Cap a un camí diferentCap a un camí diferent
Cap a un camí diferent
 
LUCEA i MARTÍ "Motivació"
LUCEA i MARTÍ "Motivació"LUCEA i MARTÍ "Motivació"
LUCEA i MARTÍ "Motivació"
 
Presentacio aprenentatge
Presentacio aprenentatgePresentacio aprenentatge
Presentacio aprenentatge
 
Treball curs altes capacitats
Treball curs altes capacitatsTreball curs altes capacitats
Treball curs altes capacitats
 
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Treball alumnes d'altes capacitats
 
Treball aprofundiment
Treball aprofundimentTreball aprofundiment
Treball aprofundiment
 
Projectes de millora
Projectes de milloraProjectes de millora
Projectes de millora
 
Projectes de millora
Projectes de milloraProjectes de millora
Projectes de millora
 
As 4. les héritiers solucion (1)
As 4. les héritiers solucion (1)As 4. les héritiers solucion (1)
As 4. les héritiers solucion (1)
 
El centro
El centroEl centro
El centro
 
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]
 
Artículo 4
Artículo 4Artículo 4
Artículo 4
 
Dossier sobre Assamblearisme Infantil
 Dossier sobre Assamblearisme Infantil Dossier sobre Assamblearisme Infantil
Dossier sobre Assamblearisme Infantil
 
Pràctica - disseny d'un projecte socio-educatiu 2.pdf
Pràctica - disseny d'un projecte socio-educatiu 2.pdfPràctica - disseny d'un projecte socio-educatiu 2.pdf
Pràctica - disseny d'un projecte socio-educatiu 2.pdf
 
Programació de la interveció Pràcticum III
Programació de la interveció Pràcticum IIIProgramació de la interveció Pràcticum III
Programació de la interveció Pràcticum III
 
El discent. Com és i com aprèn. Arantxa Comamala.
El discent. Com és i com aprèn. Arantxa Comamala.El discent. Com és i com aprèn. Arantxa Comamala.
El discent. Com és i com aprèn. Arantxa Comamala.
 
competències bàsiques
competències bàsiquescompetències bàsiques
competències bàsiques
 
Fundacio espavilat
Fundacio espavilatFundacio espavilat
Fundacio espavilat
 

Psicologia de l'eucacio prac 1

  • 1. UNIVERSITAT D’ALACANT FACULTAT D’EDUCACIÓ DEP. DE PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ (PRÀCTICA 1) PROF. DR. DAVID APARISI ROGER GALLEGO LLORET GRUP 9
  • 2. UNIVERSITAT D’ALACANT FACULTAT D’EDUCACIÓ DEP. DE PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA 1-Què entens per Psicologia de l'Educació? Quins aspectes d'aquesta disciplina consideres necessaris per al desenvolupament de la professió del mestre/a d'Educació Primària? Entenem per Psicologia de l’Educació com a ciència, que naix per dues disciplines, la psicologia i la pedagogia. S’encarrega de la intervenció psicològica en l‘àmbit educatiu. Aquesta ciència es centra en l’anàlisi de processos de canvi de comportament que estan presents en el nucli del fet educatiu, en la seua naturalesa i les seues característiques. Com a conclusió s’encarrega d’estudiar les formes en que es desenvolupa l’aprenentatge humà, en el context dels centres educatius. Pense que el mestre ha de diferents aspectes per ser un bon mestre. Per començar, al mestre li ha d’agradar ser mestre, ha de ser vocacional, ja que si no ho és i li va un xiquet plorant no arreglarà la solució, sinó que passarà d’ell. També ha d’estar motivat, tindre les classes ben preparades des de casa, buscant bons recursos, per poder desenvolupar l’objecte de la Psicologia de l’Educació, és a dir l’ensenyament- aprenentatge, si el que es pretén desenvolupar en l’alumne són emocions i valors el mestre ha de tindre confiança en els alumnes i els alumnes amb el mestre, per expressar les seues emocions és a dir ser assertiu. També cal que el mestre s’adapte al moment que estem vivint, a les noves tecnologies, que no es quede estancat, podríem connectar aquest aspecte amb que siga creatiu, ja que podrà improvisar. Finalment pense que el mestre ha d’actuar com a un guia el qual vaja conduint els alumnes a l’aprenentatge. 2-Creus que respon el sistema educatiu actual als plantejaments destacats pels diferents investigadors que apareixen en els documents analitzats? Raona la resposta. Jo pense que no, com bé comenta al vídeo, ens encontrem e una escola anacrònica i passa el mateix amb el sistema educatiu. El sistema educatiu el que pretén és formar treballadors, i no es preocupa pels valors que s’estan creant ni per les emocions que s’estan produint. Com hem vist al vídeo, l’escola que apareix és privada, SEK Catalunya respon a les necessitats dels alumnes, però el 80% de la població no pot optar a aquest tipus d’educació, que deuria de ser global. Amb aquest argument em referisc a que l’escola pública no recibeix suficients fons per destinar recursos a les aules. Altre punt a tractar és la formació dels mestres, els mestres que van treure la carrera fa quaranta anys no tenen la mateixa formació, o millor dit parlem de diferent enfocaments de la
  • 3. UNIVERSITAT D’ALACANT FACULTAT D’EDUCACIÓ DEP. DE PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA formació, a més que una part dels mestres que ja tenen plaça no es preocupen per les necessitats de l’educació. Per finalitzar, continuem donant el mateix tipus de classe de fa quaranta anys, i hui en dia tenim més recursos com internet, nous mètodes i hem d’actualitzar-se. 3. Quines mesures consideres que s'haurien de posar en pràctica per afavorir el desenvolupament d'aquest plantejament? Primerament jo començaria des de una reforma en la llei educativa en la qual s’incorporaren la importància de les habilitats socials, i no posar barreres, és a dir que un alumne puga fer el que realment li agrada sense estar condicionat per notes ni per revàlides. Una vegada açò buscaria la formació del professorat, és a dir impartir cursos per promoure les diverses formes d’ensenyament, un factor que seria interessant tocar són els mestres que són fixes, que demostraren que per molt que estiguen fixos tenen la mateix il·lusió i ganes del primer dia. També que assistiren a xarrades e grans mestres els quals donen les seues opinions i consells. Altre apartat que m’agradaria dir és la manera d’avaluar és a dir, no avaluar només per l’examen sinó per el procés pel qual a passat eixe xiquet per arribar a l’examen, ja que si el xiquet tinguera un mal dia podria suspendre’l per molt que estudie. Pel que fa als xiquets començaria des de infantil a que parlen en públic, a que façen exposicions, treballs, açò per a que perguen la por a parlar en públic, d’aquesta manera es crea gent assertiva, i també per a fer les classes bidireccionals. No podia concloure sense fer un incís en els diners rebuts per educació, pense que es deuria de retallar més en armament militar o monarquia que no en educació que és el futur. 4. Expressa la teua opinió sobre les diferents qüestions que es treballen en els dos documents. D’acord amb el primer documental “Crear avui les escoles del demà” ens parla molt de la globalització, de que els xiquets pensen de forma global, d’acord a aquesta afirmació és certa, però pense que hi ha coses negatives i positives. Per una part negatives, ja que estem perden les tradicions, no sabem perquè celebrem una data i també es perden llengües. Però positivament, al pensar de manera global, obtenen un pensament crític
  • 4. UNIVERSITAT D’ALACANT FACULTAT D’EDUCACIÓ DEP. DE PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA el qual desemboca en la formació de valors, i pense que açò ens serveix per créixer com a societat, crear un món millor. Per altra banda també ens para de l’empoderament, dotar a un grup d’unes ferramentes per millorar les capacitats, i així augmentar el potencial amb el fi de millorar la situació social. Amb aquesta definició em ve al cap l’internet, ja que és una font espectacular a la que recórrer en cas de necessitat d’aprendre algun contingut. I açí és on el mestre actuaria de guia, és a dir fent que descobrisca l’alumne els aprenentatges. Pel que fa al documental “El sistema educatiu és anacrònic”, estic totalment d’acord, pense el mateix que diu Eduard Punset al principi del vídeo, “fa seixanta anys jo vaig estudiar açí, i encara es donen les mateixes lliçons”, és totalment cert, les escoles de hui en dia continuen com abans no han evolucionat, encara hi ha un mestre que explica mentre que els alumnes callen, encara els seients estan posats de la mateixa manera, realment pense que el que existeix és l’escola industrial, desapareixen assignatures com filosofia, es lleva valor a l’art, i s’impulsen matèries com informàtica o FOL, que és el que demanen les empreses. És cert que també es demanen habilitats socials, però encara no hem passat eixa barrera. 5-Analitza els punts que consideres més significatius expressant el teu acord o desacord al respecte. Com ja he comentat abans estic d’acord amb Richard Gerver en que el procés ha de avaluar-se més que el resultat, que el món està globalitzat i per mitjà dels medis de comunicació i les noves tecnologies els xiquets aprenen molt, doncs aleshores els mestres han e treballar com a guies d’aquestos xiquets, i ajudant-los a utilitzar la quantitat d’informació que reben. També pense que hi ha que potenciar l’empodermanet i traure el màxim dels alumnes. Pense com en el segon vídeo, que se li dona més importància a algues assignatures que a altres, i hauríem de revertir la situació. També hi ha que fer que els alumnes vagen feliços a classe i que no se’ls convertisca en un problema. Per finalitzar i a que buscar la manera que quan acabes l’escola sapies que se’t dona bé, i és una tasca que ens queda per complir, ja que la majoria d’alumnes acaben l’escola o l’institut i no saben que fer.
  • 5. UNIVERSITAT D’ALACANT FACULTAT D’EDUCACIÓ DEP. DE PSICOLOGIA EVOLUTIVA I DIDÀCTICA BIBLIOGRAFIA https://psicologiaymente.net/desarrollo/psicologia-educativa Castejón J.L. (2010) Psicología de la educación Alicante Editorial Club Universitario