Teoria i activitats

1. VOCALS ÀTONES: LA VOCAL NEUTRA

2. • Abans de parlar de vocals àtones o tòniques, cal parlar de les síl·labes. Què són? Com
les podem diferenciar?
 La síl·laba és el so o grup de sons que pronunciem amb un sol cop de veu.
 En una paraula hi sol haver tantes síl·labes com vocals: cor-ti-na, pa-ti-nat-ge, ja que
la vocal és el nucli de la síl·laba. En català podrem trobar una única vocal com a
síl·laba, però no una consonant sola.
• Totes les paraules tenen una síl·laba que es pronuncia amb més força que la resta, la
qual rep el nom de síl·laba tònica. La resta de síl·labes, doncs, són àtones: ca – mi – sa.
 Però, ep! En alguns casos (paraules compostes, adverbis en -ment, etc.) podem trobar
dues síl·labes tòniques: fàcilment, historicoartístic.

3. 1) A continuació, fes la divisió sil·làbica de les següents paraules i encercla la
síl·laba tònica:
• a) Piscina:
• b) Gosseta:
• c) Alumne:
• d) Escola:
• e) Escombrar:
f) Tònica:
g) Síl·laba:
h) Matemàtiques:
i) Separació:
j) Tristesa:

4. • Ara que ja sabem com dividir les síl·labes i com identificar aquelles que són
tòniques, podem parlar de les vocals àtones! Com bé ja haurem esbrinat, les
síl·labes tòniques tindran una vocal tònica i les síl·labes àtones tindran una vocal
àtona. Però què vol dir això?
 Tornem a agafar l’exemple anterior de ca-mi-sa. Abans hem dit que la síl·laba
tònica era ca-MI-sa, de manera que la vocal I és la vocal tònica perquè es troba
dins d’aquest conjunt.
 I les síl·labes CA-mi-SA? Com que només pot haver-hi una síl·laba tònica,
hauran de ser àtones i, per tant, les vocals A i A també seran àtones.

5. 2) Amb les mateixes paraules de l’activitat número 1, encercla totes les vocals que
siguin àtones:
• a) Piscina:
• b) Gosseta:
• c) Alumne:
• d) Escola:
• e) Escombrar:
f) Tònica:
g) Síl·laba:
h) Matemàtiques:
i) Separació:
j) Tristesa:

6. • Però, en català oriental, hem d’afegir la dificultat de la pronúncia en certes vocals àtones: la O i la U, per exemple, es pronuncien
sempre amb el so U en posició àtona. Els casos principals en què això succeeix són:
 Noms masculins acabats en -o  ferro, carro, lloro, moto...
 Plurals masculins acabats en -os  boscos, bojos, peixos, passos, pisos...
 Verbs conjugats en 1a persona del present (-o)  penso, surto, prefereixo...
• També les trobem al començament o enmig de les paraules, i per assegurar-nos que s’escriu amb O, encara que es pronunciï U,
hem de buscar una paraula de la mateixa família en què aquella síl·laba sigui tònica:
 Posàvem – posa
 Mocador - moc
• A més a més, els verbs sortir, collir, cosir, tossir, escopir i els seus derivats tenen U a les vocals tòniques i O a les vocals
àtones:
 Sur-to, culls, tus-so, sur-ti...  amb U
 Sor-tim, co-llit, tos-sint, es-co-pi-a, co-si-ré...  amb O