Jornada "La Prescripció Social... Ara més que mai" - 16 de març de 2021 Presentació: La prescripció social a Catalunya. Presentació de la “Guia de prescripció d’actius comunitaris: Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)” - Joan Colom (Sub-director general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya)

1. La prescripció social a Catalunya.
Presentació de la “Guia de prescripció d’actius comunitaris:
Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)”
Joan Colom i Farran
Sub-director general de Drogodependències
16 de Març de 2021
Consum d’alcohol i/o drogues des de l’entorn universitari a l’entorn laboral, per a la
promoció d’hàbits saludables en les organitzacions

2. La prescripció social a Catalunya.
Presentació de la “Guia de prescripció d’actius comunitaris: Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)”
Joan Colom i Farran
Alguns drets reservats
© 2020, Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.
Agència de Salut Pública de Catalunya Sub-direcció General de Drogodependències
Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObresDerivades 4.0 Internacional.
La llicència es pot consultar a la pàgina web de Creative Comons.

3. La Prescripció Social
3 3

4. Què és la Prescripció Social
4
La PRESCRIPCIÓ SOCIAL és una estratègia
que pretén la millora del benestar
emocional activant les capacitats
salutogèniques de la persona i la seva
comunitat, a través de la prescripció
d’activitats socials, culturals o
relacionades amb la natura.
Un professional sanitari i un pacient
identifiquen junts el tipus d’activitats que
poden ser beneficioses per afrontar un
determinat problema de salut.

5. A qui s’adreça
5
Dirigida a pacients amb:
▪ Símptomes lleus o moderats de malaltia
mental
▪ Malalties mentals cròniques
▪ Risc d’aïllament social
▪ Factors de risc psicosocial, sobretot
aquells que no requereixen o no volen
participar en tractaments farmacèutics o
en psicoteràpia.
Friedli L, Vincent A, Woodhouse A. Developing social prescribing and community referrals for mental health in Scotland. Edinburgh: The Scottish
Development Centre for Mental Health; 2007.
Friedli L, Jackson C, Abernethy H, Stansfield J. Social prescribing for mental health–a guide to commissioning and delivery. Manchester: Care Services
Improvement Partnership North West; 2009

6. Beneficis de la Prescripció Social
6
▪ Millora de la qualitat de vida de les persones
▪ Millora l’autopercepció de la salut, tant física com mental
▪ Millora el benestar emocional
▪ Redueix la solitud i l’aïllament social
▪ Disminueix de l’ansietat
▪ Disminueix el malestar emocional de les persones
▪ Disminueix del consum de recursos sanitaris
▪ Redueix probablement el consum de fàrmacs
▪ Redueix probablement la hiperfreqüentació a
l’atenció primària i comunitària (més de 12 visites/any)
▪ Generació de xarxes de treball comunitari
▪ Millora el vincle social de les persones a la seva
comunitat.

7. Canvi de perspectiva
7
Passem d’un model
tradicional de medicina,
centrat en la malaltia
(patogènesi) i que
reacciona per
problemes o dèficits...
... a un model centrat a valorar les persones des d’un
enfocament holístic– considerant aspectes més enllà
de la patogènesi (la salutogènesi,), actuant d’una
manera més proactiva, potenciant les capacitats i
fortaleses de la persona, i els actius de l’entorn, per
apoderar les persones i les comunitats.

8. Tipologies de Prescripció Social
8
R. Kimberlee 2015
Programa de Prescripció social

9. Múltiples aplicacions de la Prescripció Social
9

10. Per què un programa de
Prescripció Social
Justificació
10

11. Augment dels
trastorns mentals
Augment del
consum de
psicofàrmacs
Destacat paper dels
determinants socials
en la salut (mental)
Importància
del capital
social
Salut
emocional
Per què un programa de Prescripció Social?
1
2
3
4
5
11

12. Impacte dels trastorns
mentals a la UE
▪ 20% de la càrrega de la malaltia a la UE (OMS)
▪ 1 de cada 4 persones afectada al llarg de la vida (OMS)
▪ Impacte econòmic d’entre el 3% i 4% del PIB de la UE (Green Paper, 2006).
“En els propers anys, els costos dels trastorns mentals seran superiors als del càncer,
diabetis i malalties respiratòries junts”
(Thomas Insel, 2011, National Institute of Mental Health in the United States)
L’impacte negatiu dels trastorns mentals incideix
en tots els aspectes de la vida, tant de l’individu
com de la societat
12

13. Impacte dels trastorns mentals
a Catalunya
▪ Probabilitat de patir un trastorn mental: 8,5%
(en població de 15 i més anys, ESCA 2016).
Més elevada en:
▪ El 10,6% de la població de 15 anys i més pateix depressió major o major severa
(7,4% en homes i 13,7% en dones).
(ESCA 2020)
✓ El percentatge augmenta amb l’edat (més de 75 anys, 18,8%), en classe social menys
afavorides (14% classe III i 4,2% classe I) i en persones amb nivell d’estudis més baix
(15,2% estudis primaris o sense).
▪ Centres d’Atenció Primària: 1,4 milions de persones ateses tenen un problema de salut
mental (24% del total) l’any 2016.
(Departament de Salut)
✓ Dones en tots els grups d’edat
✓ Persones de classes més desafavorides
✓ Persones amb estudis primaris o sense estudis
13

14. ▪ Al voltant de 500 morts per suïcidi /any
(459 morts l’any 2018).
Superen als morts per accidents de trànsit de vehicles a motor (270 morts l’any 2018)
La depressió és la causa principal dels suïcidis a
Catalunya
15 a 24 anys
Els accidents i els
suïcidis apareixen
entre les primeres
causes de mort en tots
dos sexes, si bé en les
dones la primera causa
de mort són les
malalties del sistema
nerviós.
25 a 44 anys
Els suïcidis són la segona
causa de mort en les
dones i la primera en els
homes d’aquest grup
d’edat.
En el grup de 15 a 24 anys,
tant per a homes com per a
dones és la tercera causa
de mort.
Anys potencials de vida perduts (APVP)
quantifiquen la mortalitat prematura (<70)
Les causes específiques que provoquen més
morts prematures en les dones són els tumors
de mama, els de pulmó, les malalties del
sistema nerviós i dels sentits i els suïcidis.
En els homes són els tumors malignes de
pulmó, les malalties isquèmiques del cor i els
suïcidis.
Impacte dels trastorns mentals
a Catalunya
Resum de l’anàlisi de la mortalitat a Catalunya 2018. Data de publicació: 28/07/2020 14

15. Consum de psicofàrmacs
Evolució del consum d’antidepressius i ansiolítics a Espanya.
AEMiPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2015. AEMiPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2019.
CONSUM D’ANTIDEPRESSIUS CONSUM D’ANSIOLÍTICS I HIPNÒTICS
15

16. Determinants socials
de la salut
Inversió de recursos
20%
30%
40%
10%
Determinants de la salut
Atenció sanitària
Accés a l’atenció
Qualitat de l’atenció
Conductes de
salut
Consum de tabac
Dieta i exercici
Consum d’alcohol
Sexe insegur
Entorn físic
Qualitat de l’entorn
Entorn construït
Factors sòcio-
econòmics
Educació/Atur
Ingressos
Suports social/familiar
Seguretat de la
comunitat
27%
19%
43%
11%
7,9%
90%
Contribució potencial
a la reducció de la
mortalitat
Afectació actual de
les despeses per a la
salut (EEUU)
BIOLOGIA
HUMANA
AMBIENT
ESTIL DE
VIDA
SISTEMA
SANITARI
El 80% dels determinats de la salut es troben fora
del sistema sanitari, PERÒ el 90% dels recursos
s’inverteixen en el sistema sanitari
16

17. Determinants socials
de la salut
Rafa Cofiño.
https://saludcomunitaria.wordpress.com/au
thor/saludcomunitaria/
17

18. Capital i aïllament social
Riscos:
• Hàbits de vida poc saludables.
• Funcionament neuronal decau.
• La influència de l’aïllament en la mortalitat
és comparable amb el tabac i l’alcohol, la
inactivitat física i la obesitat*
• Increment de costos sanitaris en un 20%.
Beneficis
• 50% més de probabilitats de
supervivència*
• Millor salut (mental i física)
individual a casa, a la feina i a la
comunitat.
• Promou la inclusió social i la
tolerància a les comunitats.
• Reduccions (disminució) en les
desigualtats.
• Millora de l’accés al recolzament
sanitari i social.
*Holt-Lunstad, J., Smith, T. B., Layton, JB. (2010). Social Relationships and Mortality Risk: A Meta-
analytic Review. PLoS Med 7(7) 18

19. Salut emocional
*World Health Organization. Promoting mental health: Concepts, emerging evidence, practice. Summary report Genève: World Health Organization; 2004;
Friedli, L, Watson, S. Social prescribing for mental health. York: Northern Centre for Mental Health; 2004
▪ Bona salut emocional l’individu se sent bé, pot fer front als reptes diaris i
als factors d’estrès i és capaç de mantenir relacions i funcionar de manera
eficaç.
▪ Factors de protecció: estils de vida actius i saludables, suport social i
participació comunitària.
▪ Estil de vida actiu: la participació a la comunitat i el desenvolupament de
relacions socials.
▪ Ser membre d’una comunitat s’associa a major benestar mental i menors
nivells de depressió i trastorns psicològics*
19

20. Per què a l’Atenció Primària i
per què ara més que mai?
20

21. Per què a l’ATENCIÓ PRIMÀRIA?
21
▪ És un lloc privilegiat de detecció de malestar.
▪ Hi ha elevada prevalença de problemes lleus
de salut mental i malestars de la vida
quotidiana (20%).
▪ El 60-75% de les consultes estan associades
a factors de comportament: estils de vida poc
saludables, trastorns psico-fisiològics, somatitzacions i
trastorns emocionals associats…
juntament amb una elevada prevalença de
trastorns mentals de baixa complexitat.
No abordar els problemes psicosocials a
la consulta augmenta la medicalització.

22. Per què ARA MÉS QUE MAI?
22
Impacte de la sindèmia de la COVID-19
• Ha contribuït a l’empitjorament de la salut
de les persones: agudització de l’aïllament i la
soledat d’alguns col·lectius, increment dels
problemes d’ansietat i depressió, i augment del
consum de psicofàrmacs.
• La crisi ha permès evidenciar el paper clau de
les comunitats per garantir el benestar
emocional de persones en situacions
vulnerables i ha posat de manifest la necessitat
d’enfortir les polítiques i els programes
adreçats a la seva promoció.

23. Qüestionari de salut en temps de
confinament
23
• Període: 21 Abril a 20 de Maig 2020
• Idiomes: Català / Castellà
• Objectiu: Estudiar l’impacte del confinament, i ajudar a la presa de
decisions sobre mesures per a mitigar els efectes negatius.
• Components:
➢ Participació: 37.810
(15+ anys amb residencia a Catalunya)
➢ Dones (74%)
➢ Estudis universitaris (57,3%)
➢ Ocupació laboral activa (60,9%)
✓ Salut mental
✓ Benestar emocional
✓ Preocupacions
✓ Hàbits i estils de vida
✓ Conductes d’afrontament
✓ Suport Social
Els resultats s’han ponderat amb les dades poblacionals de Catalunya
(IDESCAT) per reduir el biaix i poder comparar amb dades anteriors
(ESCA; ENSE; EDADES).

24. Es tripliquen els símptomes
de depressió i ansietat,
i es multiplica per 4 el
malestar emocional
Augmenta l’ús de
tranquil·litzants, sedants i
somnífers.
Salut Mental i Benestar Emocional
24
RESULTATS
La incertesa sobre la represa de la normalitat (com i quan) i els
problemes de convivència a casa són algunes de les
preocupacions que gairebé doblen el risc de patir problemes
de salut mental.
Qüestionari de salut en temps de
confinament

25. Implementació del Programa
de Prescripció Social (PSS)
a Catalunya
27

26. Antecedents
28
• Prevenció i promoció de la salut mental: Sub-direcció General de Drogodependències.
• Projectes internacionals:
Projecte Descripció
IMPACT - TENDER Xarxa Europea per la Promoció de Salut Mental i la Prevenció de Trastorns Mentals
DATAPREV Promoció de la salut mental basada en l’evidència i prevenció dels TM en la vida útil
IMHPA II – European Network for
Mental Health Promotion and Mental
Disorder Prevention
Xarxa Europea per a la Promoció de la Salut Mental i la Prevenció dels Trastorns
Mentals
MHEEN II Xarxa Europea d’Economia de la Salut Mental (Fase II)
CAMHEE
Salut mental dels nens i adolescents a la Unió Europea: desenvolupament de
polítiques i pràctiques efectives.
Mental Health Basis-
TENDER

27. Recorregut del PPS
2012
Pineda de
Mar
2013
Montcada i
Reixac
Tarragona
2014 2015
Estudi qualitatiu de les
barreres per la implementació
de la prescripció social
2016 2017 2021
Tots els programes són
coordinats per la Sub-direcció
General de Drogodependències
Sabadell
Sud
El Masnou-Ocata-
Teià-Alella, Santa
Coloma de Gramenet
• Nous qüestionaris d’avaluació (+ reduïts):
7 preguntes Benestar Emocional / 3 de Suport Social.
• Incorporació d’activitats Web actius i Salut.
• Incorporació del mòdul de prescripció social a la
Història Clínica d’Atenció Primària ECAP
(Juny 2017).
29
• Implementació del
PPS al territori
• FORMACIONS

28. Formació
30
Atenció Primària
• 2 cursos Formació a referents de la Prescripció Social a l’AP
Salut Pública
2017
• 10 cursos Formació a referents de la Prescripció Social a l’AP
(a Barcelona, Tarragona, Girona, Pineda de Mar, Lleida, la Pobla de Segur i Manresa)
• 22 cursos Formació en Implementació de la Prescripció Social a professionals de l’AP, impartits pels referents
2018
• 9 cursos Formació a referents de la Prescripció Social a l’AP
(a Barcelona, Terrassa, Tarragona, Girona i Tortosa)
• 27 cursos Formació en Implementació de la Prescripció Social a professionals de l’AP, impartits pels referents
2019
• 1 curs. 30 alumnes
2018
2019 • 1 curs. 32 alumnes
72
cursos
1.882
professionals
formats
287 ABS
formades

29. Recorregut del PSS
2012
Pineda de
Mar
2013
Montcada i
Reixac
Tarragona
2014 2015
Estudi qualitatiu de les
barreres per la implementació
de la prescripció social
2016 2017 2021
Tots els programes són
coordinats per la Sub-direcció
General de Drogodependències
Sabadell
Sud
El Masnou-Ocata-
Teià-Alella, Santa
Coloma de Gramenet
• Nous qüestionaris d’avaluació (+ reduïts):
7 preguntes Benestar Emocional / 3 de Suport Social.
• Incorporació d’activitats Web actius i Salut.
• Incorporació del mòdul de prescripció social a la
Història Clínica d’Atenció Primària ECAP
(Juny 2017).
31
• Implementació del
PSS al territori
• FORMACIONS

30. Guia de prescripció d’actius comunitaris:
Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)
32
• Sub-direcció General de Drogodependències
• Sub-direcció General de Promoció de la Salut
• Sub-direcció Regional a Girona
• Sub-direcció Regional a Barcelona
• Sub-direcció Regional a la Catalunya Central
• Direcció de Cures d’Atenció Primària
• Coordinadora d’Activitats Comunitàries de
l’Atenció Primària de Lleida
• Direcció del Servei d’Atenció Primària Muntanya-
Dreta. Gerència Territorial de Barcelona.
• Salut Comunitària al Servei d’Atenció Primària
Baix Llobregat
• EAP Castellar del Vallès-Sant Llorenç
• EAP Polinyà-Sentmenat
• EAP La Gavarra
• EAP Sabadell Sud
• EAP Montcada i Reixac
• EAP Tarragona Bonavista
• Comissió de Treball Social Comunitari
• Grup de Recerca en Envelliment i Salut
(GREiS)
Consell Assessor de Salut Pública
Xarxa de Salut Mental de Guipúscoa
(Osakidetza). Institut de Recerca
Sanitària Biodonostia
HI HA PARTICIPAT:

31. Guia de prescripció d’actius comunitaris:
Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)
CONTINGUTS:
• Fases per a la implementació del programa PSS
• Rols dels agents implicats en la implementació del programa PSS
Què és la prescripció social?
Com implementar un programa de prescripció social?
Com fer la prescripció social des de la consulta?
• Detecció
• Aconsellament o motivació
• Derivació
• Seguiment
La Guia pretén ser una eina de referència per als i les professionals
de la salut que vulguin implementar un programa de prescripció
social.
33

32. Factors claus en la implementació
d’un programa de PSS
▪ COORDINACIÓ entre els diferents actors
implicats.
▪ FORMACIÓ que faciliti l’establiment de
xarxes de treball i col·laboració entre
tots els actors implicats.
▪ La COMUNICACIÓ i l’intercanvi d’informació
entre els professionals sanitaris i altres actors
claus comunitaris, així com professionals
d’enllaç amb la comunitat.
▪ Proporcionar FEEDBACK respecte als canvis i
millores que es van produint al llarg de tot el
procés.
Cal tenir definits clarament els
rols dels diferents
agents/actors implicats
34

33. Fases per la implementació del
programa PSS al territori
35
Imprescindible la creació del
Grup motor de treball (GP)

34. Tasques del grup motor (GM) de treball
▪ Adaptar el protocol de desenvolupament
de la prescripció social al territori.
▪ Establir un calendari de posada en marxa
i seguiment del programa.
▪ Contactar amb les entitats municipals.
▪ Impulsar la recopilació d’activitats de les
entitats i donar a conèixer la web actius i
salut.
▪ Garantir i liderar el procés d’implantació
i seguiment del programa.
36

35. Com fer la prescripció social des de la
consulta?
37

36. Com fer la prescripció social des de la
consulta?
La DETECCIÓ inclou:
1. Identificar possibles candidats
entre les persones que es visiten.
2. Verificar la seva necessitat
d’ajuda amb l’objectiu de millorar
la seva socialització mitjançant
una activitat de la comunitat.
38

37. Com fer la prescripció social des de la
consulta?
Intervenció motivacional (EM):
1. Expressar empatia: comprensió,
acceptació, escolta reflexiva.
2. Crear discrepància: entre el
comportament actual de la persona i els
seus propis objectius. Què està disposada a
fer?
3. Evitar la discussió.
4. Reconduir la resistència: canviar les
percepcions respecte als motius per no
canviar
5. Donar suport a l’autoeficàcia:
augmentar les percepcions de la persona
sobre la seva capacitat per fer front als
obstacles i tenir èxit en el canvi.
39

38. Com fer la prescripció social des de la
consulta?
A través de l’ECAP
1. Tests:
✓ Qüestionari de benestar mental
(SWEMWBS: 7 preguntes)
✓ Escala de suport social
(OSLO-3: 3 preguntes)
2. Accés al cercador de la pàgina
web Actius i Salut de l’Agència
de Salut Pública de Catalunya
3. Selecció de l’activitat
acordada amb la persona

40

39. Com fer la prescripció social des de la
consulta?
Esquema de seguiment:
Es proposa un seguiment als 15
dies, als 2 i als 6 mesos (tancament)
42

40. Elements clau
44
No pretén substituir l’abordatge farmacològic quan aquest és necessari.
No medicalització dels malestars quotidians.
Ventall més ampli d’intervencions que tenen en compte la recomanació
d’actuacions no farmacològiques.
Canvi fonamental en la relació professional sanitari - pacient.
Té en compte el context socioeconòmic.
Recolzament social a les persones aprofitant les riqueses de la comunitat.
Cal formació dels professionals i que coneguin els recursos comunitaris.

41. • Pot ajudar a fer front als efectes negatius de la
pandèmia en la salut mental i el benestar
emocional de la nostra població!
Conclusions
45
• Orientació comunitària.
• Incidència sobre els determinants socials de la
salut.
• Enfocament positiu de la salut centrat en el
benestar.
• Apodera a les persones.
• Millora el capital social.
• Eina terapèutica que cohesiona.
• Costos molt reduïts.

42. Guia de prescripció d’actius
comunitaris: Programa PSS