2. ● Abans de l'existència del cinema, els humans
utilitzaven altres maneres de representar la
realitat, com la representació d'ombres, la
cambra obscura, que permetia la projecció
d'imatges externes dins una cambra fosca, junt
amb altres recursos.
Els tres elements que constituiran el cinema: la
persistència de la visió, la fotografia i la
projecció. Però en faltaven dos més de
fonamentals: la pel·lícula perforada i el
mecanisme d'avanç intermitent que la mou.
Edison i Dickson van solucionar aquest
problema.
3. ● El cinema va néixer oficialment el 28 de
desembre de 1895. En un dels primers flims
fets amb el Cinematògraf va ser "L'arribada
d'un tren a l'estació de Ciotat".
A principis del segle XX, el cinema ja és una
indústria. Ha passat de ser un invent per a
divertir a ser una màquina de fer calers. El
cinema s'estén pel món. Com les pel·lícules
eren mudes, uns rètols enmig de les escenes
anaven explicant l'acció o els diàlegs. I, de
vegades, un pianista donava el toc musical a
l'espectacle.
4. ● Els EEUU van treure molt de profit d'aquest
invent i van començar les pel·lícules de l'oest.
La gent comença a aprendre el llenguatge
cinematogràfic. També s'aprèn a fer muntatges.
El cinema era un negoci i Edison, per tal
d'acabar amb els seus competidors i
monopolitzar el mercat cinematogràfic envia als
seus advocats per acabar amb ells. Al final,
dóna la victòria a Edison. Els productors
independents per fugir de l'inventor marxen a
l'altre banda del país, a California, a Hollywood,
on aixecaran grans productores.
5. Mestres del cinema mut:
● David Wark Griffith
● Els cineastes nòrdics destaquen Sjöström,
Stiller o Dreyer
● A França destaca Louis Delluc, L'Herbier,
Dulac, Epstein, Abel Gance i Jacques Feyder.
6. ● Els cinema americà es fixa més en el benefici
material que per l'estètica o la poesia visual.
Hollywood en converteix en poc temps en el
centre industrial cinematogràfic dels EEUU.
Aixecaran els seus estudis on es filmen
pel·lícules i es creen les estrelles per
interpretar-les. Un sistema de publicitat va a les
estrelles més populars davant del públic. Es
tracta del Star System, que es tracta en fer als
actors més populars per tal d'aconseguir més
beneficis
7. ● La dècada dels anys 20 va ser l'època daurada
del cinema mut americà: espectacle, grans
actors, diversitat de gèneres... Va destacar
l'slapstick, que és un cinema còmic.
● El 6 d'octubre de 1927 el cinema va patir un fet
revolucionari quan la pel·lícula d'Alan Crosland,
El cantor del jazz, deixava escoltar a l'actor Al
Jolson cantant. Els estudis van fer importants
inversions per convertir-se en sonors. La
incorporació del so al cinema va coincidir amb el
crac del 29, que ocasiona una gran depressió
als EEUU i la gent veu el cinema com com una
manera de fugir dels problemes quotidians.
8. ● Al 1935 arriba el cinema en color amb "La fira
de les vanitats", de Rouben Mamoulian, encara
que s'aconsegueix la plenitud en el film de
Victor Fleming, "Allò que el vent s'endugué"
( 1939).
Apareix el cinema d'animació on destaca la
figura de Walt Disney.
● Quan la II Guerra Mundial comença, el cinema
es basa en la propaganda nacionalista, el
documental de guerra o el producte escapista.
9. ● Acabada la guerra, a Itàlia apareix el
neorealista, un cinema sobre la realitat del
moment. Aquest cinema es va expandir per
occident i els nord-americans filmen històries
fora dels estudis, aprofitant els escenaris
naturals.
● Quan esclata la guerra freda, els cineastes
d'esquerra són perseguits, denunciats i
condemnats.
● Als anys 50, la gent es compra televisions i fan
de competidor per al cinema. El cinema perd
espectadors i per recuperar-los dona al públic
una pantalla més gran, es projecta en color i el
so es converteix en stereo.
10. ● Els joves es converteixen en un públic molt
important. És l'època del rock i apareix el
thriller. A part dels EEUU, Egipte, o l'Índia s'han
caracteritzat per la seva capacitat de producció
i el Japó.
● A finals dels anys 50, els directors innovadors
com en Rossellini, el cinema francès es trobava
estancat.
● A la Gran Bretanya, el free cinema crítica la
seva societat puritana i classista.
● A Latinoamèrica, el nou cinema va de la mà del
despertar social del Tercer Món.
11. ● En aquells països europeus sota règims no-
democràtics, un seguit de cineastes defensors
de les llibertats aporten productes igualment
creatius.
● Als EEUU, a partir de la dècada dels 60, la
nova gernació de directors es formen a la
televisió. Crearen el cinema underground,
anticomercial, antihollywood i d'avantguarda.
Paral·lelament, alguns gèneres que
requereixen grans inversions, com les
superproduccions o els musicals, ofereixen les
seves últimes grans mostres.
12. ● A finals dels anys 70 s'imposa la recuperació de
la superproducció des del punt de vista de la
qualitat i de la rendibilitat. Paral·lelament, altres
directors aposten per un cinema igualment
comercial però tractat amb un estil de realització
molt personal i creatiu.
● Els anys 80, l'aparició i introducció del vídeo, i
l'augment dels canals televisius per vies
diferents, fan que el públic vegi més cinema que
mai, sense sortir de casa.
● La dècada dels 90, la crisi d'idees s'apoderà del
cinema nordamericà. Van decidir inspirar-se en
els herois del còmic, aprofitant-se dels nous
procediments per a la creació d'efectes
especials.
13. ● Alguns països europeus reaccionen contra la
gran presència comercial del cinema
nordamericà, mitjançant lleis que afavoreixin
els seus propis mercats.
● Als 100 anys del cinema, el procediment basat
en la fotoquímica s'alia amb les noves
tecnologies electròniques i dels estudis surten
pel.lícules on l'ordinador ha tingut molt a veure
en el procés d'obtenció o manipulació de les
imatges.
