1. Fet per: Cristina Anaya,
Paula García,
Natalia Pérez
Sergio Medina
Yolanda Tolosa
2. ÍNDEX
1 La República i la Teoria de les Idees.
2 ¿Per què es necessària la Teoria de les Idees? Motius
fomamentals.
3 ¿Què és una idea? Antecedents, característiques.
4 ¿De què hi ha idees?
5 ¿Quina posició defensa Plató en la teoria de les Idees sobre
la realitat i la veritat?
6 ¿Com s’explica l’origen i l’ordre del món?
4. 10 llibres En contra del
Tractat de medicina
LA REPÚBLICA relativisme.
política Tema: “cosa pùblica”,
Pensament de Plató “El Estat”
Estats enfermes Remedis polítics Teoria de les Idees
Mal govern Govern de filòsofs Condicions per
les quals un
Vol un
Estat és just i
Estat Ideal perfecte.
Productors. Vida feliç i justa.
Guardians. Món Etern e immutable de
Governants. les Idees.
5. LLIBRE VI DE LA REPÚBLICA
Educació que deuen El Estat
seguir els futurs Futur governant
governants Selecciona
“Als millors” 1. Coneixement de la justícia.
2. Templança.
Elevada educació 3. Valentia.
4. Prudència.
Necessària
per a
Governar bé N’hi ha que saber la Coneixement
seua relació amb Idea del Bé
¿Què és el bé?
Per a conèixer quines El que perseguim tots.
coses són bones i Visió racional.
justes.
6. 18
capítols LLIBRE VII DE LA REPÚBLICA
Plató Per a aplegar a la
Explica i justifica Idea del Bé
Necessari
Les matèries o
Educació disciplines que tenen Matemàtiques
especial que que posar-se en la
deuen seguir els formació del nou Desprès
governants del governant
ESTAT IDEAL Filosofia
A que edats es deuen
cultivar cadascuna i
Ciencia de les Idees i
de que manera
les seues relacions.
7. PERSONATGES DE LA REPÚBLICA
SÒCRATES ADIMANTO GLAUCÒN
Mestre de Plató.
Germà major de Plató. Germà menor de
Possa en boca del
personatge els seus Plató. Més simpàtic
punts de vista. que Adimanto, a
vegades es mostra
torp i mal interpreta a
“Solo sé que no sé
Sòcrates.
nada”
9. TEORIA PLATÒNICA DE LES IDEES
Pensament de Plató Realitat
Filosofia platònica
Ciència
IDEES
Opinió Món sensible Món de les idees
Coneixement Realitat Coneixement Realitat
Percepcions i Raó Eines
Imatges i
creències discursiva i matemàtiques
objectes
filosofia i idees (el bé)
10. Coses imperfecte Injustícies
o baixes Fealtat
De quines coses no hi ha idees?
IDEA
Valors ètics i De tots els Magnituds i tots Coses artificials
estètics éssers els ojectes dels i fabricades.
naturals que s’ocupa les
Bellesa en sí matemàtiques
Justícia en sí L'ésser humà Una taula en sí
Grandesa en
Amistat en sí en sí sí
L'arbre en sí Triangularitat
El blancor en en sí
sí Circularitat en
El verd en sí sí
Igualtat en sí
Unitat en sí
11. Com aplega Plató a formular la
teoria de les idees?
En contra del Veritats objectives,
Plató
relativisme universals i absolutes
sobre la realitat
Coneixement verdader
Veritats del món
El que no cambia, Coneixement científic visible i material
l’estable
Existeixen més allà
del món real
Veritats no materials
(no constitueixen el
món material) i
eternes (mai cambien)
14. • Perquè Platò defen l´existencia de dos mons:
-El mon de les coses, que al no tindre “essencia” propia li falta realitat, o
es una realitat de segona base.
- El mon de les idees, plena realitat. Les idees son úniques i inmutables.
• Perquè es necessesari la explicaciò de relaciò entre els dos mons.
• Perquè si no existisen les idees, la realitat material seria un caos
desordenat i sin forma.
• Perquè les idees són les essencies existents, el SER, una substància i el fi.
15. 3. ¿Què és una idea? Antecedents i
característiques.
16. REALITAT
Visible Eterna, inmutable,
HERÁCLITO no material y aport. PAMÉNIDES
y material veritat coneixement
TEORIA DE
LES IDEES
Variable Eterna
Material Epistemològic Ontològic Inmaterial
Cambiant Inmutable
Món
Sensible
Dualisme
17.
18. Reivindicació de la
figura del “rei-
En política filósof” i
autoritarisme
il·lustrat
En teoria del
En ontologia Dualisme ontològic coneixement
Intel·lectualisme
En ètica
moral
Reveindicació del
coneixement
Eròtica o dialecta del
En estètica absolut i crítica
amor
radical al
relativisme
En Dualisme
antropologia antropològic
20. PLATÓ
D
E
F
I
E
N
D
E
Dualisme ontológic
(dos tipus de món)
Món sensible
Món inteligible
•Món del devenir y de la
multiplicitat: de les coses que
•Món del ser, de lo estable, de lo están en continu canvi.
etern y permanente. No és físic.
•De lo que naix y mor.
•Món trascendent: més allá de
realitats materials y visibles. •Món de apariencies, de
realitats materials.
•Para el este es el mundo vertader.
•Però este es el mónn fals, el
que imita al món inteligible
22. Creación del cosmos
No és
omnipotente
El gran enginyer
Món sensible Inteligencia
El cosmos ha nascut al ser Utilitza per a la creació del
visible y tangible. cosmos:
Aquest imita al món •Les idees que intenta
plasmar al cosmos.
inteligible.
•Una massa caótica i
El món ha nascut el més inmóvil.
bell possible. •Un espai a on plasmar esas
No hi ha temps abans del idees y representar-ho en
cosmos, el temps surgeix una massa.
amb el.
23. Format ja el cosmos
Demiurgo crea els cuatre elements
Aigua
Foc Terra Aire
Respon a
Respon a
Respon a
Respon a
Icosaedre Tetraedre Cubo Octaedre