2. Plaute i Terenci
• Comèdia llatina
• Plaute
- Vida
- Obra
• Terenci
- Vida
- Obra
3. Comèdia llatina
• Una comèdia és un gènere que tracta els
problemes quotidians i presenta personatges de
carrer i s’utilitza un llenguatge molt viu.
• Prové de Grècia, entrà a Roma per influència de
la cultura grega.
• Livi Andrònic va ser el primer a adaptar
comèdies gregues.
• La comèdia mitjana tracta el tema de manera
irònica.
4. • Arguments d’embolics i confusions
• Amb un final feliç gràcies a l’element màgic
(Aragnàrisis) i amb la trobada d’un pare amb un fill o
una filla. També hi trobem conflicte amorós.
• A Roma convivien:
- La fabula palliata: és una comèdia a la manera grega, i
es desenvolupa a Grècia i els personatges eren grecs que
vestien el pallium que és el nom del vestit típic grec.
Aquesta comèdia estava adaptada a l’ambient romà.
-La fabula togata, es desenvolupa en un ambient romà,
els actors vestien la toga, que és el nom que rep el vestit
típic romà. Els personatges són de una categoria inferior
a la de la fabula palliata.
• Comèdia Nova; comença a desaparèixer el sentit irònic
del mite.
5. Vida de Plaute
• Segle III-II aC
• Nom original era Titus
Maccius Plautus
• Va nèixer a Sarsina abans del
250a.C
• De jove es va anar a Roma, on
es dedicà al món del teatre i
formà part d’una companyia
de còmics.
6. • Amb els diners que va guanyar
del teatre es va dedicar al comerç,
però el negoci li va fracassar i
s’arruïnà i es va sentir obligat a
treballar en el molí del seu
creditor.
• Desprès es va dedicar a escriure i
representar a les seves obres.
• Es va dedicar exclusivament a la
comèdia pal·liata.
7. • Se li atribueix 130 comèdies però han
estat considerades autèntiques 21.
• Amphitruo
• Asinaria
• Aulularia
• Bacchindes
• Casina
• Cistellaria
• Curculio
• Epidicus
• Menaechmi
• Marcator
• milesGloriosus
• Mostellaria
• Persa
• Poenulus
• Pseudolus
• Rudens
• Stichus
• Trinummus
• Truculentus
• Vidularia
8. Obres de Plaute
• El lloc de l'acció és sempre una ciutat
grega
• Destacaven el cant i la mímica.
• S’inspira en la Comèdia Nova
grega,donant-li un caràcter romà i un
estil personal.
• Personifica coses inanimades com objectes
de la vida quotidiana, parts del cos...
• També trobem referències mitològiques
amb la finalitat d’ornamentar el text.
9. • Se serveix de la contaminatio, que consisteix en composar
una comèdia a partir de dos o més originals, utilitza la
combinació de parts dialogades i parts cantades
acompanyades de música.
• Utilitza un llenguatge viu, ric, expressiu, pur i
completament nou. Amb insults, repeticions,refranys,
malediccions...
• Sap connectar amb els personatges, i fa parlar cada actor
d’acord amb l’estat social al qual pertanyen. Els humils
utilitzen una llengua grollera, basta i no culta. Els homes
de classe alta parlen una llengua noble, elegant i
distingida.
10. • L’estructura comença amb un pròleg,
i algun personatge o divinitat explica
la trama principal breument amb la
finalitat de despertar la curiositat i
l’interès del públic.
• Al començament també hi ha un o
dos arguments escrits per autors
posteriors que expliquen el que
succeirà. Estan escrits en acròstic i
l’inicial de cada vers es pot llegir el
títol de la comèdia.
• Pel que fa a la divisió l’entrada en
escena i la sortida marquen les
diverses escenes ja que ell escrivia
de manera contínua,sense separació.
11. Personatges
• Crea un tipus de personatges que són
fixos i el seu objectiu és fer riure el
públic
• a)Personatges són arquetípics:
- Vell (senex) és un pare estricte amb
fills i els seus esclaus. Té un mal geni,
furiós, normalment és objecte de les
burles.
- Esclau (servus) és el vertader
protagonista. Sempre enganya i pren
diners al amo, ésllest, murri i
desvergonyit. Les seves accions
provoquen embolics.
12. - La matrona (matrona) és la mare de l
família, té un mal caràcter i és
capritxosa i malgasta els diners.
- El jove (adulescens) normalment és
el protagonista i és qui embolica i
desembolica l’acció. Està enamorat
d’una cortesana o noia de bona posició
- La jove (virgo) és una cortesana o bé
una donzella jove., plena de vicis i
malparlada que està enamorada del
seu amant.
13. • b)Personatges secundaris
- El soldat (miles) aquest es
presenta ridiculitzat, perquè
presumeix de les seves
conquestes, és un personatge
covard i està faltat d’amants.
-El paràsit (parasitus) és un
personatge còmic i astut.
- El prestador, surt a cada
escena per exigir els diners a qui
els ha deixat, vol aconseguir el
màxim de préstecs.
14. Vida i obres de Terenci
• Publi Terenci Àfer, s. II a.C.
• Comediògraf posterior a Plaute, encara que no va
tenir la mateixa popularitat.
• Va néixer a Cartago, i va arribar molt jove a Roma
com a esclau.
• El seu amo el va educar i li va concedir la llibertat,
d’aquesta manera la noblesa romana l’introdueix en
el cercle dels Escipions.
• Mor el 159 a.C.
15. •Escriu sis comèdies:
•Andria (la noia d’Andros)
•Heautontimorumenos (el que es castiga a si
mateix)
•Eunuchus( l’eunuc)
•Phormio (Fromió)
•Hecyra (la sogra)
•Adelphoe (els germans)
•Eunuchus, és la més coneguda, tracta de un jove que es fa passar per eunuc per
aconseguir entrar a casa de la seva estimada.
16. Les comèdies de Terenci són diferents a les de
Plaute:
•estan perfectament calculades i no deixen via
lliure a l’espontaneïtat
•l’estructura rítmica es menys rica
•els personatges són el nucli de l’acció
•el llenguatge és més refinat
•defuig dels acudits grollers, les frases fetes, els
mots malsonants, els refranys,etc.
No va ser tan ben acollit com Plaute perquè el
caràcter educatiu i moralitzador de les seves obres
no va ser acceptat per els espectadors.
17. PERVIVÈNCIA CLÀSSICA
L’acció transcorre a Roma, on un esclau i
mentider, per aconseguir la seva llibertat ajuda
al fill del seu amo, a aconseguir la seva
estimada que és una cortesana verge. Però l’
intent d’ajuntar als enamorats es veu
obstaculitzat per altres personatges. L’element
màgic es un anell que simbolitza l’ unió d’una
família.
