SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 18
Baixar para ler offline
ÀUDIO
Elements en la percepció del so musical
- Font sonora
o Font d’energia – mecanisme d’activació
o Element vibrant – Depèn de l’altura de la nota i dels harmònics
o Ressonador addicional – Ex. caixa dels instruments.
- Aire
o Medi pròxim a la font que transmet el so
o Límits de medi que afecten a la propagació
- Oient / receptor
o Orella externa – Pren les vibracions de pressió sonora per a convertir-se en
vibracions mecàniques
 Pavelló auricular – Protegeix el timpà de l’acció del vent
 Canal auditiu extern – Atenua els sons no desitjats
o Orella mitjana - Prem les vibracions mecàniques i les transmet a l’orella interna
 Trompa d’Eustaqui – Iguala la pressió i permet el funcionament
 Timpà – Rep les vibracions de pressió que arriben de l’orella externa. Amb la
vibració s’experimenta la sensació d’audició
 Cadena d’ossicles (martell, enclusa i estrep)
o Orella interna – Les vibracions són separades en funció de la seva freqüència per a
ser convertides en impulsos nerviosos
 Laberint
 Còclea – Òrgan en forma de caragol
Altura, intensitat i timbre
- Altura
o Indica si el so és greu, agut o mitjà
o Es mesura en hertzs
o Depèn de la freqüència (o període fonamental) de les ones sonores
o A major freqüència (número de vibracions per segon) més agut és el so
o La freqüència fonamental dóna lloc a la resta dels sons harmònics
o A mesura que augmenta la freqüència d’un so pur, augmenta la sensació d’altura
(ho fa seguint la llei de Weber-Fechtner)
- Intensitat
o Indica si un so és fort o suau (dèbil). És el volum del so
o Es mesura en decibels
o S’associa a l’amplitud de la pressió d’oscil·lació de l’ona
- Timbre
o Ens permet diferenciar les veus i els instruments
o S’associa a l’espectre d’intensitat dels harmònics
o Depèn de la freqüència i de la intensitat
Freqüència
- Magnitud física que mesura les vegades per unitat de temps que es repeteix una senyal
periòdica.
- Quan augmenta la freqüència d’un so pur, augmenta la sensació d’altura.
- Els tons més aguts es perceben millor que els tons més greus amb la mateixa intensitat.
Objecte sonor – és el que se sent quan s’escolta una font de so sense tenir en comte la
identificació
Tons purs
- Formats per una sola freqüència
- No existeixen en la naturalesa
- La seva ona te forma sinusoïdal
- A mesura que augmenta la freqüència d’un to pur, augmenta la seva altura, però no ho fa
de manera lineal, sinó seguint la llei de Weber-Fechtner
Espectre
- Representa una estimació de les freqüències que componen un so
Espectrograma
- Gràfica tridimensional que representa con va variant el senyal freqüencial al llarg del temps
- Resultat de calcular l’espectre de trames d’un senyal.
Sonograma
- Representació gràfica visual del so sobre un eix de coordenades.
- En la part superior es representen els tons aguts i en la inferior els greus.
Freqüència de mostreig
- És el número de mostres per segon en un procés de conversió entre senyal analògica i
digital.
Audició musical - Sonoritat
- Orella humana – 20 Hz i 20.000 Hz
- Infrasons – Inferiors als 20 Hz
- Subson – Poca intensitat. No es perceben
- Suprasons – Molta intensitat. Produeixen dolor
Procés de conversió d’un senyal analògic a un digital
- Mostreig
o Es prenen mostres d’una amplitud d’ona a intervals de temps petits i constants.
o S’ha de seguir el criteri de Nyquist per a no tenir pèrdues de qualitat
- Quantificació
o Es mesura el nivell de tensió que cada mostra i se’ls atribueix un valor finit
o Si no coincideix amb ningun número, es pren el valor inferior més pròxim
- Codificació
o Converteix el senyal en una seqüència de bits.
o Normalment es codifica en un codi numèric binari
Formes d’ona
- Sinusoïdal
o És la més simple de totes
o No conté cap tipus d’harmònic
o És la base de la síntesi additiva
o El seu to és molt prim
- Dent de serra
o Té molts harmònics
o La seva relació de freqüència és f*1, f*2, f*3... i una relació d’amplitud a/1, a/2,
a/3...
o El seu so és brillant i s’apropa al del saxo
- Quadrada
o Té una relació de freqüències senars en els seus harmònics, f*1, f*3, f*5... i una
relació d’amplitud a/1, a/3, a/5...
o El seu so és molt ple i s’apropa al clarinet
- Triangular
o Té la mateixa relació de freqüències que l’ona quadrada, però la seva amplitud és
1/h^2
o El seu so és semblant al de la flauta
Transformada de Fourier
- Es fa dividint el senyal en petits fragments i en cadascun d’ells es fa una estimació de
l’espectre.
- Amb la mitjana dels resultats obtinguts es dóna lloc a la gràfica
Teorema de mostreig de Nyquist
- La freqüència de mostreig mínima que es requereix per a realitzar una gravació digital de
qualitat, ha de ser superior al doble de la freqüència d’àudio del senyal analògic que
s’intenta digitalitzar i gravar.
Llei de Weber-Fechner
- El menor canvi discernible en la magnitud d’un estímul és proporcional a la magnitud de
l’estímul
- La relació entre la magnitud de l’estímul i com aquest es percep és una relació logarítmica.
- Això significa que no podrem distingir entre una massa de 100 gms i una de 105, però sí
entre 100 i 150 grms.
- Quan l’estímul sobrepassa el llindar diferencial (LD) és quan se detecta un canvi en la
sensació d’altura.
- Aquest grau de sensibilitat a la freqüència es denomina resolució de freqüència i varia molt
d’una persona a una altra.
Aliàsing
- És un efecte que apareix quan es mostreja digitalment un senyal i no es compleix el
teorema de Nyquist.
- Perquè això no passi, la freqüència de mostreig ha de ser el doble de l’amplada de banda.
Clics
- Són uns espetecs o distorsions que indiquen que la potència de l’ordinador és insuficient
- Apareixen quan l’ordinador no aconsegueix processar les dades d’àudio per a la mida del
buffer imposat.
- Es poden eliminar amb “Processos>Eliminació d’espetecs i detonacions” de l’Audition
Emmascarament
- És un fenomen que es pot produir quan l’oïda s’exposa a dos o més sorolls simultanis
- El so que desapareix és el so emmascarat i el que domina és el so emmascarador
- A partir de sons de la mateixa intensitat, els greus (freq. baixes) s’emmascaren més
fàcilment pels aguts (freq. altes).
- Sons de baixa freqüència que emmascaren els d’alta freqüència – Passa quan els de baixa
freqüència tenen un nivell més elevat d’amplitud
- Sons d’alta freqüència que emmascaren els de baixa freqüència – Els sons de baixa
freqüència tenen una intensitat baixa
Interferències
- Interferència constructiva
o Dos tons purs A i B amb la mateixa freqüència i fase – s’obté un so amb la mateixa
freqüència que el so original i la seva amplitud serà la suma dels sons A i B.
o Les crestes i les valls de les dues ones coincideixen
- Interferència destructiva
o Els tons purs tenen la mateixa freqüència i desplaçats 180º de l’altre – La suma
dels dos senyals dóna lloc a una línia recta i el so desapareix.
o Las cresta d’una ona coincideix amb la vall de l’altra
Batements de primer i segon ordre
- Dos tons purs de diferents freqüències (la diferència és gran) les regions de ressonància de
la membrana basilar estan separades i se senten dos tons totalment diferenciats
- Dos tons purs de diferents freqüències (la diferència és petita) les regions de ressonància
de la membrada basilar es trepitgen i se sent només una nota batent.
Rang dinàmic
- És un fragment sonor determinat per la diferència en dB entre la intensitat més forta i la
més feble.
Compressors
- S’utilitzen per a reduir el rang dinàmic d’un senyal.
- Aconsegueix pujar els valor situats per sota d’un mínim i reduir els que es troben per sobre
d’un màxim
- S’utilitza en:
o Enregistraments de rock i música pop
o Guitarres, baixos i bateries per a obtenir més pegada
o Enregistraments de veu, per a diferenciar-la del soroll de fons
o Amb una compressió més exagerada sobre la veu s’aconsegueix l’efecte intimista,
accentua el so de la respiració i dels moviments bucals.
Limitadors
- Cas extrem de compressors
- Limiten l’amplitud màxima possible a un valor llindar
- S’utilitzen en concerts per a evitar que es pugui produir saturació
Expansors
- Oposat a un compressor
- Accentua els canvis, disminuint els nivells febles i augmentant els forts
- S’utilitzen per a realçar enregistraments antics amb rang dinàmic estret
Reducció de soroll
- Enregistrament: combinació de compressors i portes de soroll
- Reproducció: expansors
Filtres
- Passabaix
o Permet passar les freqüències més baixes i atenua les més altes
o La freqüència de tall determina la zona en la que el guany comença a atenuar i no
ho fa bruscament, disminueix en 3 dB.
o S’utilitza:
 Quan es vol reduir la freqüència de mostreig, per a evitar l’aliàsing (la
freqüència de tall ha de ser igual a la meitat de la nova freqüència de
mostreig)
 Quan hi ha un bombo i una guitarra i es vol eliminar el so de la guitarra (el
bombo té la freqüència més greu)
- Passaalt
o Permet passar les freqüències més altes i atenua les més baixes
o La freqüència de tall determina la zona en la que el guany comença a atenuar i no
ho fa bruscament, disminueix en 3 dB.
o S’utilitza:
 En un enregistrament de veu en un bar molt sorollós (la freqüència de la veu
és més alta que el soroll de fons)
 Per a eliminar el soroll del vent, la respiració de la persona que parla o
sorolls d’interferència.
- Pas de banda / passabanda / filtre ressonant
o Deixa passar les freqüències intermèdies eliminant les freqüències altes i baixes.
o La freqüència de ressonància correspon a la freqüència en la qual l’amplitud és
màxima.
o S’aconsegueix mitjançant la connexió en cascada d’un filtre passabaix i un filtre
passalt.
o S’utilitzen en la música electrònica actual
- Rebuig de banda
o Actua de manera inversa al de passabanda
o La freqüència de ressonància correspon a la freqüència en la qual l’amplitud és
mínima.
- Filtre pinta – Les seves corbes tenen forma de pinta. Deixa passar bandes estretes de
freqüència separades per buits de freqüència de la mateixa mida.
- Filtre passatot – Deixa passar totes les freqüències sense modificació del guany però
introduint canvis de fase. S’utilitza per a construir unitats de reverberació.
- Shelving
o A mig camí entre un filtre convencional i un equalitzador
o S’aconsegueix mitjançant la connexió en paral·lel d’un filtre passabaix amb un filtre
passalt
o Emfatitza o atenua certs parts de l’espectre sense eliminar cap freqüència
Equalitzador
Aporta color a l’enregistrament i producció musical professional. És aconsellable amb
enregistraments de veu
- Al igual que el filtratge, consisteix a emfatitzar o atenuar algunes regions freqüencials per
a aconseguir determinat efecte.
- L’equalitzador està construït per diversos filtres
- Està pensat per a ser utilitzat per un usuari que no coneix a fons els fonaments del filtratge.
- Tipus:
o Equalitzador gràfic
 Banc de filtres ressonats en paral·lel
 Freqüència de ressonància pròpia i amplada de banda fixa
 Només es pot modificar el guany
 S’incorporen a equips d’àudio domèstics o aplicacions informàtiques de
reproducció musical
 Divideixen el senyal en diferents bandes de freqüència les quals es pot
modificar els paràmetres. A més bandes més precís serà el control.
 S’utilitza per emular les característiques sonores de telèfons, ràdios antigues,
megàfons, etc.
 Implementacions:
 Maquinari amb filtres analògics
 Maquinari amb filtres digitals
 Programari
o Equalitzador paramètric
 Només presenta dues o tres bandes configurables
 Té una amplada de banda variable en cada una de les bandes
 Es pot controlar el guany, la freqüència central i l’amplada de banda
 Es troba en les taules de mescles professionals
 S’utilitza per:
 Compensar la resposta de freqüència dels micròfons: l’augment del
so greu a mesura que ens apropem al micro
 Compensar les característiques direccionals dels micròfons: Permet
capturar el so al qual apunten però també el so ambient d’un
repertori
 Correcció de soroll durant la captura de senyal, com el so del vent,
cops d’aire quan es parla prop del micro, pua d’una guitarra, etc.
 Compensa els efectes de ressonància d’instruments musicals
 En un concert, la veu ha quedat més forta que la resta dels
instruments i es vol atenuar sense afectar massa la resta
d’instruments.
o Equalitzador paragràfic
 Equalitzador híbrid amb les virtuts dels dos tipus anteriors.
 Incorpora 10 filtres configurables amb molta flexibilitat
Sintetitzadors
- Sintetitzadors analògics
o Dispositius de maquinari
o Generen sons a partir de circuits electrònics
o Utilitzen ones simples generades per oscil·ladors electrònics, modificades amb
filtres i altres oscil·ladors
- Sintetitzadors digitals
o Necessiten un programari
o Generen so a partir d’algoritmes matemàtics i també sons que tenen
emmagatzemats
o Més precisió en el control de paràmetres que els analògics
o Cost menor
o Poden emmagatzemar configuracions en memòria de diferents sons per a accés
instantani
o Tipus:
 Sintetitzadors digitals per maquinari
 Es dediquen únicament a la síntesi del so
 Tenen molts botons i controls i de vegades porten incorporat un
teclat
 Sintetitzadors digitals per programari
 És un ordinador on corre un programari
 Aprofiten la targeta de so de l’ordinador. La qualitat final del so
dependrà d’aquesta
 L’ordinador necessita un processador potent però és independent de
la targeta de so que tingui
 Consumeix molts recursos
Síntesi additiva
- Es pot construir qualsevol so periòdic mitjançant la combinació correcta de diferents ones
sinusoïdals
- Se basa en la transformada de Fourier:
o Primer es descompon el so en els seus harmònics per a estudiar la seva evolució en
el temps
o S’obté un envolupant de cadascun dels harmònics
o A partir d’aquesta informació i la suma de sinusoïdals, es crea un nou so
- Es pot crear qualsevol so, però es necessiten un nombre molt elevat d’oscil·ladors, un per a
cada variació d’ona
Síntesi substractiva
- Donat un so molt ric, es poden obtenir molts sons nous per mitjà de la sostracció de part
de l’energia del seu espectre.
- Necessita menys oscil·ladors que la additiva
Síntesi per taula d’ona
- L’utilitzen els sintetitzadors digitals moderns. És un mètode digital
- Substitueix els oscil·ladors de forma d’ona per petits fragments d’àudio digital, extrets de
sons reals i emmagatzemats en la memòria
Síntesi FM o per modulació de freqüències
- Permet la modulació d’un timbre per a obtenir sons reals i naturals
- S’utilitzen de dos a sis oscil·ladors
- Els dispositius digitals que generen el so per modulació de freqüència se denominen
operadors.
Síntesi granular
- És una tècnica de producció de sons que se basa en la combinació d’un conjunt enorme de
sons de durada curta (entre 5 i 100 ms) anomenats grans de so.
- S’obté un so de gran qualitat ja que disposa de gran quantitat de paràmetres.
Estructura d’un sintetitzador modern
Envolupant – Expressa l’evolució temporal d’un so. Cada so té el seu envolupant
- Atac / attack – Temps que passa des de la pulsació de la tecla fins al nivell màxim
- Decaïment / decay – El que triga en reduir-se el nivell màxim fins al nivell de manteniment
- Manteniment / sustain – Zona estable del so. El timbre i el volum romanen constants
- Alliberament / release – Es produeix l’amortiguació del nivell fins el cero.
LFO (Oscil·lador de Baixa Freqüència – Low Frequency Oscilation) – Genera una ona de molt baixa
freqüència, que no és audible però que els sintetitzadors utilitzen per a modificar els paràmetres
- Pitch o control d’afinació
o Actua sobre el timbre
o Mitjançant LFO es modifica l’afinació del so que cal reproduir.
o Es produeix l’efecte vibrato
o Si s’exagera la profunditat es poden simular tot tipus de sirenes
- TVF o filtre variable en el temps
o Controla el timbre amb un passabaix i elimina els harmònics de les freqüències més
altes
o Si la frequência de tall es redueix proporcionalment a l’ona de baixa freqüència es
produeix un efecte sordina
- TVA o amplificador variable en el tems
o Permet variar el volum del so
o Si es fa proporcional a l’amplitud d’ona del LFO es produeix l’efecte trèmolo
o En el cas exagerat es produeix un efecte irreal
- Balanceig
o El control de panorama regula la quantitat de so que enviem a cada un dels dos
canals de sortida
o Si es fa proporcionalment a l’amplitud d’ona del LFO es pot passar el so d’un
altaveu a un altra de manera periòdica.
Mostrejador o sampler
- Utilitza més quantitat de memòria que un sintetitzador
- No té cap forma d’ona emmagatzemada
- Permet carregar biblioteques de sons
- Pot convertir qualsevol so en un instrument musical
- Bucles o loops
o Es necessari definir dos punts: inici i final del bucle
o S’utilitzen quan es vol que un instrument soni mentre es manté una tecla activada
o Quan el punt inicial i final coincideixen amb l’inici i final del fitxer de so, es creen
fragments rítmics repetitius.
Efectes del so sobre l’amplitud
- Modificació del guany
o Modifica l’amplitud del senyal
o Consisteix a multiplicar cada una de les mostres per un valor real. Si el valor està
comprès enter 0 i 1 el nivell sonor disminueix i a partir d’1 augmenta.
o S’utilitza per a potenciar sons que s’han gravat a un nivell molt baix o per a reduir
son molt intensos.
- Guany i distorsió
o La distorsió i saturació se manifesta quan se superen els límits
d’emmagatzemament del sistema i aquest no és capaç de representar la forma
d’ona correctament.
- Silenciament – consisteix a multiplicar per 0 la zona seleccionada.
- Porta de soroll (compressor)
o S’utilitza per a silenciar mostres per sota d’un determinat valor llindar
o Útil per a processar pistes de bateria
- Normalització
o Consisteix a obtenir la màxima amplitud possible sense que es produeixi distorsió
o És molt útil per a uniformitzar el nivells d’enregistrament de procedències dispars i
obtenir la màxima resolució per a cada cas.
- Trèmolo
o Modulació de l’amplitud
o Variacions periòdiques de la intensitat (volum o amplitud) d’una nota musical.
o Consisteix a multiplicar el fragment per un senyal periòdic, normalment sinusoïdal.
o El que es percep és que s’allarga i puja el so, però no els cops periòdics que es
perceben amb el vibrato.
Efectes del so sobre la freqüència
- Modificar la freqüència de mostreig sense modificar la freqüència del so
o Per passar per exemple de 44.100 Hz a 22.050 Hz s’elimina una mostra de cada
dues i es fa una interpolació
o S’utilitza per a reduir la mida (i la qualitat) d’un arxiu.
- Modificar la freqüència de reproducció, modificant la freqüència del so
o No se modifica la informació de l’àudio, només la manera d’interpretar-la.
o Aquesta opció equival a visionar una cita de vídeo amb alentiment o a càmera
ràpida.
- Transposició
o Pujar o baixar una nota o una melodia
o Es modifica l’altura però mantenint la freqüència de reproducció
- Vibrato
o Vibració periòdica en l’altura (freqüència) d’una nota musical
o Són uns cops de so que se van allargant en el temps. La nota oscil·la, ondula i
reverbera.
o Afecta a l’afinació
Efectes del so basats en retards (comparar sons: https://www.youtube.com/watch?v=Ed56RcLmrw4)
- Reverberació
o El so no ens arriba d’un únic emissor, sinó que també de les còpies reflectides per
les parets
o Depèn del material reflector. Més reverberació amb superfícies poc absorbents.
o Pot passar de manera natural o artificial
o Temps de reverberació = lapse que ha de transcórrer perquè el so inicial s’atenuï en
60 dB.
- Retroalimentació o feddback
o Part del senyal obtingut a la sortida es torna a processar i s’envia novament a
l’entrada
- Flanger
o Retard variable periòdic
o Recorda al sons de ciència ficció i la psicodèlia
o Es fa mitjançant filtres pinta
o En Audition es diu bordeador
o Es pot aplicar a les guitarres
- Phaser
o És semblant al flanger però més subtil
o Es fa mitjançant filtres passatot que desplacen les fases del so original amb
diferents retards
- Chorus
o Se simula que un sol instrument o una veu humana soni com diversos instruments a
l’uníson.
o S’aplica als cantants
- Convolució
o Amb dos senyals d’àudio es filtra l’espectre d’un so amb l’espectre d’un altre.
o Es pot simular l’acústica d’una sala determinada, de qualsevol micròfon,
amplificador o altaveu.
Banda sonora
- Pista de so en què es combinen musiques, efectes de so, ambients, veus de personatges,
etc
Banda musical
- Conjunt de músiques que apareixen en un producte audiovisual
Banda internacional
- Pista on es graven les veus d’un producte audiovisual per a facilitar la substitució de veus
d’un nou idioma, conservant així les músiques originals i els efectes de so
Soundtrack
- Pista que conté tots els efectes de so de la pel·lícula; en alguns casos inclou també les
músiques
- Guió de soundtrack
o Ambients (ex. trànsit d’una ciutat)
o Efectes (ex. porta que es tanca)
o Sala (ex. passos sobre l’herba)
Sons objectius
- Formen part de l’acció i es corresponen directament amb la informació visual
Sons subjectius
- No formen part de l’acció però ajuden a crear un determinat clima
Música objectiva
- Forma part directament de l’acció.
Música subjectiva
- Acompanya diferents climes d’acció.
Mètodes d’obtenció de música per a un producte audiovisual
- Música per encàrrec
o La crea un compositor amb estreta col·laboració amb el director i el guionista
o El compositor coneix el guió en profunditat
o Produccions mitjanes i grans
o La músic coincideix amb l’acció perquè se crea amb un guió previ
- Música de biblioteca
o Les subministren empreses i són de pagament
o Es solen catalogar segons estils o èpoques
- Música comercial
o S’han de pagar drets d’autor
o La durada de la música no s’ajustarà a les nostres necessitats
- Música Creative Commons
o BY – Reconeixement
 Es permet explotació comercial de l’obra i creació d’obres derivades sense
cap restricció
o BY-NC – Reconeixement – No comercial
 Es permet la creació d’obres derivades sense fer ús comercial.
 No es permet l’explotació comercial
o BY-NC-SA – reconeixement – No Comercial – Compartir Igual
 No es permet l’ús comercial de l’obra ni de les obres derivades
 La distribució de l’obra s’ha de fer amb la mateixa llicència
o BY-NC-ND – Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada
 No es permet l’ús comercial de l’obra original
 No es permet generar obres derivades
o BY-SA – Reconeixement – Compartir Igual
 Es permet l’ús comercial de l’obra i de les derivades amb la mateixa licència
que la que regula l’obra
o BY-ND – Reconeixement – Sense Obra Derivada
 Es permet l’ús comercial de la obra
 No es permet generar obres derivades
- So directe
o Capta el so real d’una escena
o Veus amb màxima naturalitat
o És difícil en ambients sorollosos o amb escenes d’acció
Doblatge – enregistrament de veu per a un producte audiovisual en un estudi de so
- S’utilitza:
o Cinema d’animació i dibuixos animats
o Impossibilitat del so directe
o Veu en off
o Subtitulació i superposició d’una nova veu
o Format del guió de doblatge:
 Cada segon correspon a 24 fotogrames numerats del 00 al 24
 Hores : minuts : segons : fotogrames
Inducció electromagnètica
- Mètode de captació de so
- Consisteix a aplicar un corrent elèctric sobre un electroimant; element metàl·lic vibrant
dins d’un camp magnètic
- La pastilla és l’element que capta la vibració
Senyal elèctric
- L’ona es presenta directament en format elèctric per la qual cosa no necessita ser
transformada per a digitalitzar-la
- S’utilitza per a digitalitzar antigues gravacions analògiques
Exportació del material sonor:
- Masterització
o Es corregeix la mescla i es crea un màster a partir del qual es fan les còpies de
distribució
- Exportació
o Pas entre la mescla i la masterització. Es pot efectuar constantment al llarg de la
producció
- Bounce
o Són exportacions parcials de dues o més pistes a una altra pista reservada per a
poder seguir utilitzant les pistes alliberades
Components principals per al treball sonor
- Maquinari
o Sistemes de captació d’ona: micròfons
o Processadors de senyal
 Taula de so
 Envia per separat cada senyal al dispositiu de gravació abans de la
mescla
 S’utilitza en sonorització en directe, i en estudi per a facilitar el
control de tot el procés
 Previ
 Integrat a la taula de mescles
 Fa un tractament previ a l’ona elèctrica
 Té una funció de preamplificació, compressió o reverberació
o Digitalitzadors: targetes digitalitzadores, Pods, etc
o Connectors i accessoris
o Equips integrats DAW
 Gravació i edició d’àudio mitjançant un sofware i un harware compost d’un
ordinador i una interfície d’àudio digital.
 La DAW més utilitzada en els estudis professionals és ProTools HD
- Programari
o Programes
 Gravadors – Emmagatzemen dades que arriben del digitalitzador (Audacity,
Adobe Soundbooth, Audition, etc)
 Seqüenciadors – Permeten crear projectes musicals per mitjà de
sintetitzadors
 Trackers – Són com els seqüenciadors, però en lloc de basar-se en
sintetitzadors es basen en samplers
 Editors de partitures – Generen arxius visuals que es poden guardar com a
seqüència MIDI.
o Plugins
o Recursos i protocols
Micròfons segons robustesa
- Micròfons de fibra òptica
o Suporten grans camps magnètics, immersions i altes temperatures
- Micròfons de cinta
o Els pot espatllar una ràfega de vent fort
o Funcionen amb voltatges molt baixos (entre 6 i 12 V)
Micròfons segons mecanisme
- Micròfons dinàmics
o Inducció electromagnètica similar a les pastilles
o Sonorització en directe perquè hi sol haver soroll de fons
o Per a contrarestar els sons forts de la s o la p s’utilitza amb un filtre antipop
o Funcionen amb voltatges molt baixos (entre 6 i 12 V)
- Micròfons de condensador
o Fan la traducció del senyal a través de canvis de capacitància
o Més sensibilitat a la majoria de freqüències i volums
o Funcionen amb voltatges alts (48 V)
- Micròfons piezoelèctrics
o Es basen en cristalls piezoelèctrics
o Funcionen bé com a micròfons de contacte
o Funcionen amb voltatges alts (48 V)
- De cinta
o Funciona com els micròfons dinàmics però l’element metàl·lic és una cinta suspesa
en un cilindre
Micròfons segons patró direccional
- Omnidireccional
o Capta el so de totes direccions
o S’utilitza per a captar sons ambientals a espais oberts
- Subcardioide
o Capta en totes direccions però amb un màxim de sensibilitat frontal i un mínim en
la part posterior
- Cardioide
o És igual que l’anterior però el mínim de sensibilitat posterior és zero
o S’utilitza en sonoritzacions en directe
- Supercardioide i hipercardioide
o Angle frontal més tancat i capta els sons de la part posterior
o S’utilitza en estudi i té la direccionalitat més alta que un cardioide
- Bidireccional
o Mateixa sensibilitat anterior i posterior
o Molt sensibles al vent
- De canó
o Altament direccionals. Capten els sons frontals
o S’utilitzen en cinema i televisió, com a micròfons de girafa o per a captar sons
concrets en espais oberts.
Formats d’àudio
- WAVE / WAV
o Format d’intercanvi entre sistemes operatius Window, Mac OS i Linux
o La majoria de reproductors domèstics no el reconeixen
o No està comprimit
o S’utilitza en producció
- AIFF
o És un format d’Apple de similars característiques que el WAVE
o Pensat per a producció
o Compatibles amb editors i reproductors moderns
- MP3
o Format no gratuït
o Compressió amb pèrdua (MPEG-1 compressions més baixes i MPEG-2 compressions
més altes)
o Format de distribució popular per Internet
- AAC
o Successor del MP3 però gratuït
o Format de distribució comercial per Internet
o Compatible amb la majoria de programes i navegadors web
o No el poden llegir tots els reproductors domèstics
- OGG Vorbis
o Format amb pèrdua
o Pot contenir àudio, vídeo o text
o Integrat amb HTML5
o Compatible amb la majoria de reproductors
- WMA (Windows Media Audio)
o Creat per Microsoft com a alternativa al MP3
o Compressió amb pèrdua
o Semblant a AAC i OGG
- MIDI
o Protocol per a la industria musical basat en notació
o El pes de l’arxiu és molt petit
o La variant no oficial KAR està pensada per a sistemes de karaoke i sincronitza les
lletres amb el so
Suports de distribució
- Audio Cd
- DVD
- Super Àudio CD (SaCD)
- DCD Àudiok
Inclusió de sons en documents HTML
Abans de l’HTML5 (per a Internet Explorer)
<BGSOUND src=”ruta” loop=”1” balance=”b” volume=”v”> </BGSOUND>
Abans de l’HTML5 (per a tots els navegadors). Té una consola que controla play, pause i stop
<EMBED src=”ruta” type=”audio/midi” autostart=”true” loop=”false”>
</EMBED>
Per a HTML5
Els arxius d’àudio es reprodueixen sense plugin de flash.
<AUDIO src=”ruta” type=”audio/mp3” controls> </AUDIO>
Altres atributs:
- Autoplay – Es reprodueix sol
- Loop – es reprodueix indefinidament
Es pot utilitzar l’element source per a poder publicar l’àudio en diferents formats per a diferents
navegadors:
<AUDIO controls>
<source src=”archivo.opp” type=”audio/ogg”>
<sourece src=”archivo.mp3 type=”audio/mp3”>
</AUDIO>

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

audioTema9 edicio audio
audioTema9  edicio audioaudioTema9  edicio audio
audioTema9 edicio audio
 
L’audició digital
L’audició digitalL’audició digital
L’audició digital
 
TPA_pract1
TPA_pract1TPA_pract1
TPA_pract1
 
El So(Info)
El So(Info) El So(Info)
El So(Info)
 
Audio Digital
Audio DigitalAudio Digital
Audio Digital
 
El so
El soEl so
El so
 
Powerpoint
PowerpointPowerpoint
Powerpoint
 
Informàtica Musical
Informàtica MusicalInformàtica Musical
Informàtica Musical
 
Audio Digital
Audio DigitalAudio Digital
Audio Digital
 
L’audio digital
L’audio digitalL’audio digital
L’audio digital
 
L’audio digital
L’audio digitalL’audio digital
L’audio digital
 
Presentación1
Presentación1 Presentación1
Presentación1
 
L'àudio digital
L'àudio digitalL'àudio digital
L'àudio digital
 
Audio digital
Audio digitalAudio digital
Audio digital
 
Unitat 7 - L'àudio digital
Unitat 7 - L'àudio digitalUnitat 7 - L'àudio digital
Unitat 7 - L'àudio digital
 
TPA_practica2
TPA_practica2TPA_practica2
TPA_practica2
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Trabajo de info
Trabajo de infoTrabajo de info
Trabajo de info
 
El Audio
El AudioEl Audio
El Audio
 
Audio 1
Audio 1Audio 1
Audio 1
 

Destaque

Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5Paquita Ribas
 
Audacity avanzado
Audacity avanzadoAudacity avanzado
Audacity avanzadoKatalogador
 
Processing_practica_explicacio_codi
Processing_practica_explicacio_codiProcessing_practica_explicacio_codi
Processing_practica_explicacio_codiPaquita Ribas
 
ALIMENTOS DE ORIGEN ANIMAL. LEGUMBRES Y CEREALES
ALIMENTOS DE ORIGEN ANIMAL. LEGUMBRES Y CEREALESALIMENTOS DE ORIGEN ANIMAL. LEGUMBRES Y CEREALES
ALIMENTOS DE ORIGEN ANIMAL. LEGUMBRES Y CEREALESAnita Pastor
 
Analisis Espectral Usando Matlab
Analisis Espectral Usando MatlabAnalisis Espectral Usando Matlab
Analisis Espectral Usando Matlabkennymanrique
 
Taller de Color · Pac 1 · Paquita Ribas
Taller de Color · Pac 1 · Paquita RibasTaller de Color · Pac 1 · Paquita Ribas
Taller de Color · Pac 1 · Paquita RibasPaquita Ribas
 

Destaque (10)

Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5
Tractament i Publicació d'Àudio - Resum mòdul 5
 
Esquema cualidades del sonido
Esquema cualidades del sonidoEsquema cualidades del sonido
Esquema cualidades del sonido
 
Audacity avanzado
Audacity avanzadoAudacity avanzado
Audacity avanzado
 
Processing_practica_explicacio_codi
Processing_practica_explicacio_codiProcessing_practica_explicacio_codi
Processing_practica_explicacio_codi
 
TPA_pac2
TPA_pac2TPA_pac2
TPA_pac2
 
ALIMENTOS DE ORIGEN ANIMAL. LEGUMBRES Y CEREALES
ALIMENTOS DE ORIGEN ANIMAL. LEGUMBRES Y CEREALESALIMENTOS DE ORIGEN ANIMAL. LEGUMBRES Y CEREALES
ALIMENTOS DE ORIGEN ANIMAL. LEGUMBRES Y CEREALES
 
Analisis Espectral Usando Matlab
Analisis Espectral Usando MatlabAnalisis Espectral Usando Matlab
Analisis Espectral Usando Matlab
 
Taller de Color · Pac 1 · Paquita Ribas
Taller de Color · Pac 1 · Paquita RibasTaller de Color · Pac 1 · Paquita Ribas
Taller de Color · Pac 1 · Paquita Ribas
 
Bankia Resultados
Bankia ResultadosBankia Resultados
Bankia Resultados
 
filtros paso bajo,alto y banda
filtros paso bajo,alto y bandafiltros paso bajo,alto y banda
filtros paso bajo,alto y banda
 

Semelhante a Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resum

Semelhante a Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resum (20)

L’àudio Digital
L’àudio DigitalL’àudio Digital
L’àudio Digital
 
Ones i so.
Ones i so.Ones i so.
Ones i so.
 
L’àudio digital
L’àudio digitalL’àudio digital
L’àudio digital
 
NATURALESA DEL SO
NATURALESA DEL SONATURALESA DEL SO
NATURALESA DEL SO
 
El So I El Soroll (Powerpoint) 3º Eso
El So I El Soroll (Powerpoint) 3º EsoEl So I El Soroll (Powerpoint) 3º Eso
El So I El Soroll (Powerpoint) 3º Eso
 
El so 2012 pp
El so 2012 ppEl so 2012 pp
El so 2012 pp
 
So, soroll i silenci
So, soroll i silenciSo, soroll i silenci
So, soroll i silenci
 
El so2
El so2El so2
El so2
 
Audio digital
Audio digitalAudio digital
Audio digital
 
07 L´ÀUDIO DIGITAL
07 L´ÀUDIO DIGITAL07 L´ÀUDIO DIGITAL
07 L´ÀUDIO DIGITAL
 
EL SO
EL SOEL SO
EL SO
 
L’àudio digital
L’àudio digitalL’àudio digital
L’àudio digital
 
L’àudio digital 2
L’àudio digital 2L’àudio digital 2
L’àudio digital 2
 
El so
El soEl so
El so
 
L’àudio digital
L’àudio digitalL’àudio digital
L’àudio digital
 
L'audio digital
L'audio digitalL'audio digital
L'audio digital
 
los polletes
los polleteslos polletes
los polletes
 
El so. 2n Batxillerat
El so. 2n BatxilleratEl so. 2n Batxillerat
El so. 2n Batxillerat
 
Teoria audio digital
Teoria audio digitalTeoria audio digital
Teoria audio digital
 
L'àudio digital
L'àudio digitalL'àudio digital
L'àudio digital
 

Mais de Paquita Ribas

Tipografia · Resum materials · Paquita Ribas
Tipografia · Resum materials · Paquita RibasTipografia · Resum materials · Paquita Ribas
Tipografia · Resum materials · Paquita RibasPaquita Ribas
 
Tipografia · Resum llibre
Tipografia · Resum llibreTipografia · Resum llibre
Tipografia · Resum llibrePaquita Ribas
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Paquita Ribas
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 3
Fotografia Digital - Resum mòdul 3Fotografia Digital - Resum mòdul 3
Fotografia Digital - Resum mòdul 3Paquita Ribas
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 2
Fotografia Digital - Resum mòdul 2Fotografia Digital - Resum mòdul 2
Fotografia Digital - Resum mòdul 2Paquita Ribas
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Paquita Ribas
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Paquita Ribas
 
Gestió de projectes Resumen mod 8
Gestió de projectes Resumen mod 8Gestió de projectes Resumen mod 8
Gestió de projectes Resumen mod 8Paquita Ribas
 
Gestió de projectes - Resum mod 7
Gestió de projectes - Resum mod 7Gestió de projectes - Resum mod 7
Gestió de projectes - Resum mod 7Paquita Ribas
 
Gestió de projectes - Resum mod 6
Gestió de projectes - Resum mod 6Gestió de projectes - Resum mod 6
Gestió de projectes - Resum mod 6Paquita Ribas
 
Gestió de projectes - Resum mod 5
Gestió de projectes - Resum mod 5Gestió de projectes - Resum mod 5
Gestió de projectes - Resum mod 5Paquita Ribas
 
Gestió de projectes - Resum mod 4
Gestió de projectes - Resum mod 4Gestió de projectes - Resum mod 4
Gestió de projectes - Resum mod 4Paquita Ribas
 
Gestió de projectes - Resum mod 3
Gestió de projectes - Resum mod 3Gestió de projectes - Resum mod 3
Gestió de projectes - Resum mod 3Paquita Ribas
 
Gestió de projectes - Resum mod 2
Gestió de projectes - Resum mod 2Gestió de projectes - Resum mod 2
Gestió de projectes - Resum mod 2Paquita Ribas
 
Gestió de projectes - Resum mod 1
Gestió de projectes - Resum mod 1Gestió de projectes - Resum mod 1
Gestió de projectes - Resum mod 1Paquita Ribas
 
Administració i Gestió d'Organitzacions, resum
Administració i Gestió d'Organitzacions, resumAdministració i Gestió d'Organitzacions, resum
Administració i Gestió d'Organitzacions, resumPaquita Ribas
 
Usabilitat, resum Mòdul 2
Usabilitat, resum Mòdul 2Usabilitat, resum Mòdul 2
Usabilitat, resum Mòdul 2Paquita Ribas
 
Usabilidad. Resum Mòdul 1
Usabilidad. Resum Mòdul 1Usabilidad. Resum Mòdul 1
Usabilidad. Resum Mòdul 1Paquita Ribas
 

Mais de Paquita Ribas (20)

Tipografia · Resum materials · Paquita Ribas
Tipografia · Resum materials · Paquita RibasTipografia · Resum materials · Paquita Ribas
Tipografia · Resum materials · Paquita Ribas
 
Tipografia · Resum llibre
Tipografia · Resum llibreTipografia · Resum llibre
Tipografia · Resum llibre
 
Licencias
LicenciasLicencias
Licencias
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 3
Fotografia Digital - Resum mòdul 3Fotografia Digital - Resum mòdul 3
Fotografia Digital - Resum mòdul 3
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 2
Fotografia Digital - Resum mòdul 2Fotografia Digital - Resum mòdul 2
Fotografia Digital - Resum mòdul 2
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
 
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1Fotografia Digital - Resum mòdul 1
Fotografia Digital - Resum mòdul 1
 
Gestió de projectes Resumen mod 8
Gestió de projectes Resumen mod 8Gestió de projectes Resumen mod 8
Gestió de projectes Resumen mod 8
 
Gestió de projectes - Resum mod 7
Gestió de projectes - Resum mod 7Gestió de projectes - Resum mod 7
Gestió de projectes - Resum mod 7
 
Gestió de projectes - Resum mod 6
Gestió de projectes - Resum mod 6Gestió de projectes - Resum mod 6
Gestió de projectes - Resum mod 6
 
Gestió de projectes - Resum mod 5
Gestió de projectes - Resum mod 5Gestió de projectes - Resum mod 5
Gestió de projectes - Resum mod 5
 
Gestió de projectes - Resum mod 4
Gestió de projectes - Resum mod 4Gestió de projectes - Resum mod 4
Gestió de projectes - Resum mod 4
 
Gestió de projectes - Resum mod 3
Gestió de projectes - Resum mod 3Gestió de projectes - Resum mod 3
Gestió de projectes - Resum mod 3
 
Gestió de projectes - Resum mod 2
Gestió de projectes - Resum mod 2Gestió de projectes - Resum mod 2
Gestió de projectes - Resum mod 2
 
Gestió de projectes - Resum mod 1
Gestió de projectes - Resum mod 1Gestió de projectes - Resum mod 1
Gestió de projectes - Resum mod 1
 
Administració i Gestió d'Organitzacions, resum
Administració i Gestió d'Organitzacions, resumAdministració i Gestió d'Organitzacions, resum
Administració i Gestió d'Organitzacions, resum
 
Mòdul 3
Mòdul 3Mòdul 3
Mòdul 3
 
Usabilitat, resum Mòdul 2
Usabilitat, resum Mòdul 2Usabilitat, resum Mòdul 2
Usabilitat, resum Mòdul 2
 
Usabilidad. Resum Mòdul 1
Usabilidad. Resum Mòdul 1Usabilidad. Resum Mòdul 1
Usabilidad. Resum Mòdul 1
 

Último

Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genailecalaix2ie
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7calaix2ie
 

Último (6)

Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
 
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
 

Tractament i Publicació d'Àudio - Super-resum

  • 1. ÀUDIO Elements en la percepció del so musical - Font sonora o Font d’energia – mecanisme d’activació o Element vibrant – Depèn de l’altura de la nota i dels harmònics o Ressonador addicional – Ex. caixa dels instruments. - Aire o Medi pròxim a la font que transmet el so o Límits de medi que afecten a la propagació - Oient / receptor o Orella externa – Pren les vibracions de pressió sonora per a convertir-se en vibracions mecàniques  Pavelló auricular – Protegeix el timpà de l’acció del vent  Canal auditiu extern – Atenua els sons no desitjats o Orella mitjana - Prem les vibracions mecàniques i les transmet a l’orella interna  Trompa d’Eustaqui – Iguala la pressió i permet el funcionament  Timpà – Rep les vibracions de pressió que arriben de l’orella externa. Amb la vibració s’experimenta la sensació d’audició  Cadena d’ossicles (martell, enclusa i estrep) o Orella interna – Les vibracions són separades en funció de la seva freqüència per a ser convertides en impulsos nerviosos  Laberint  Còclea – Òrgan en forma de caragol Altura, intensitat i timbre - Altura o Indica si el so és greu, agut o mitjà o Es mesura en hertzs o Depèn de la freqüència (o període fonamental) de les ones sonores o A major freqüència (número de vibracions per segon) més agut és el so o La freqüència fonamental dóna lloc a la resta dels sons harmònics o A mesura que augmenta la freqüència d’un so pur, augmenta la sensació d’altura (ho fa seguint la llei de Weber-Fechtner) - Intensitat o Indica si un so és fort o suau (dèbil). És el volum del so o Es mesura en decibels o S’associa a l’amplitud de la pressió d’oscil·lació de l’ona - Timbre o Ens permet diferenciar les veus i els instruments o S’associa a l’espectre d’intensitat dels harmònics o Depèn de la freqüència i de la intensitat
  • 2. Freqüència - Magnitud física que mesura les vegades per unitat de temps que es repeteix una senyal periòdica. - Quan augmenta la freqüència d’un so pur, augmenta la sensació d’altura. - Els tons més aguts es perceben millor que els tons més greus amb la mateixa intensitat. Objecte sonor – és el que se sent quan s’escolta una font de so sense tenir en comte la identificació Tons purs - Formats per una sola freqüència - No existeixen en la naturalesa - La seva ona te forma sinusoïdal - A mesura que augmenta la freqüència d’un to pur, augmenta la seva altura, però no ho fa de manera lineal, sinó seguint la llei de Weber-Fechtner Espectre - Representa una estimació de les freqüències que componen un so Espectrograma - Gràfica tridimensional que representa con va variant el senyal freqüencial al llarg del temps - Resultat de calcular l’espectre de trames d’un senyal. Sonograma - Representació gràfica visual del so sobre un eix de coordenades. - En la part superior es representen els tons aguts i en la inferior els greus. Freqüència de mostreig - És el número de mostres per segon en un procés de conversió entre senyal analògica i digital. Audició musical - Sonoritat - Orella humana – 20 Hz i 20.000 Hz - Infrasons – Inferiors als 20 Hz - Subson – Poca intensitat. No es perceben - Suprasons – Molta intensitat. Produeixen dolor
  • 3. Procés de conversió d’un senyal analògic a un digital - Mostreig o Es prenen mostres d’una amplitud d’ona a intervals de temps petits i constants. o S’ha de seguir el criteri de Nyquist per a no tenir pèrdues de qualitat - Quantificació o Es mesura el nivell de tensió que cada mostra i se’ls atribueix un valor finit o Si no coincideix amb ningun número, es pren el valor inferior més pròxim - Codificació o Converteix el senyal en una seqüència de bits. o Normalment es codifica en un codi numèric binari Formes d’ona - Sinusoïdal o És la més simple de totes o No conté cap tipus d’harmònic o És la base de la síntesi additiva o El seu to és molt prim - Dent de serra o Té molts harmònics o La seva relació de freqüència és f*1, f*2, f*3... i una relació d’amplitud a/1, a/2, a/3... o El seu so és brillant i s’apropa al del saxo - Quadrada o Té una relació de freqüències senars en els seus harmònics, f*1, f*3, f*5... i una relació d’amplitud a/1, a/3, a/5... o El seu so és molt ple i s’apropa al clarinet - Triangular o Té la mateixa relació de freqüències que l’ona quadrada, però la seva amplitud és 1/h^2 o El seu so és semblant al de la flauta Transformada de Fourier - Es fa dividint el senyal en petits fragments i en cadascun d’ells es fa una estimació de l’espectre. - Amb la mitjana dels resultats obtinguts es dóna lloc a la gràfica Teorema de mostreig de Nyquist - La freqüència de mostreig mínima que es requereix per a realitzar una gravació digital de qualitat, ha de ser superior al doble de la freqüència d’àudio del senyal analògic que s’intenta digitalitzar i gravar.
  • 4. Llei de Weber-Fechner - El menor canvi discernible en la magnitud d’un estímul és proporcional a la magnitud de l’estímul - La relació entre la magnitud de l’estímul i com aquest es percep és una relació logarítmica. - Això significa que no podrem distingir entre una massa de 100 gms i una de 105, però sí entre 100 i 150 grms. - Quan l’estímul sobrepassa el llindar diferencial (LD) és quan se detecta un canvi en la sensació d’altura. - Aquest grau de sensibilitat a la freqüència es denomina resolució de freqüència i varia molt d’una persona a una altra. Aliàsing - És un efecte que apareix quan es mostreja digitalment un senyal i no es compleix el teorema de Nyquist. - Perquè això no passi, la freqüència de mostreig ha de ser el doble de l’amplada de banda. Clics - Són uns espetecs o distorsions que indiquen que la potència de l’ordinador és insuficient - Apareixen quan l’ordinador no aconsegueix processar les dades d’àudio per a la mida del buffer imposat. - Es poden eliminar amb “Processos>Eliminació d’espetecs i detonacions” de l’Audition Emmascarament - És un fenomen que es pot produir quan l’oïda s’exposa a dos o més sorolls simultanis - El so que desapareix és el so emmascarat i el que domina és el so emmascarador - A partir de sons de la mateixa intensitat, els greus (freq. baixes) s’emmascaren més fàcilment pels aguts (freq. altes). - Sons de baixa freqüència que emmascaren els d’alta freqüència – Passa quan els de baixa freqüència tenen un nivell més elevat d’amplitud - Sons d’alta freqüència que emmascaren els de baixa freqüència – Els sons de baixa freqüència tenen una intensitat baixa Interferències - Interferència constructiva o Dos tons purs A i B amb la mateixa freqüència i fase – s’obté un so amb la mateixa freqüència que el so original i la seva amplitud serà la suma dels sons A i B. o Les crestes i les valls de les dues ones coincideixen - Interferència destructiva o Els tons purs tenen la mateixa freqüència i desplaçats 180º de l’altre – La suma dels dos senyals dóna lloc a una línia recta i el so desapareix. o Las cresta d’una ona coincideix amb la vall de l’altra
  • 5. Batements de primer i segon ordre - Dos tons purs de diferents freqüències (la diferència és gran) les regions de ressonància de la membrana basilar estan separades i se senten dos tons totalment diferenciats - Dos tons purs de diferents freqüències (la diferència és petita) les regions de ressonància de la membrada basilar es trepitgen i se sent només una nota batent. Rang dinàmic - És un fragment sonor determinat per la diferència en dB entre la intensitat més forta i la més feble. Compressors - S’utilitzen per a reduir el rang dinàmic d’un senyal. - Aconsegueix pujar els valor situats per sota d’un mínim i reduir els que es troben per sobre d’un màxim - S’utilitza en: o Enregistraments de rock i música pop o Guitarres, baixos i bateries per a obtenir més pegada o Enregistraments de veu, per a diferenciar-la del soroll de fons o Amb una compressió més exagerada sobre la veu s’aconsegueix l’efecte intimista, accentua el so de la respiració i dels moviments bucals. Limitadors - Cas extrem de compressors - Limiten l’amplitud màxima possible a un valor llindar - S’utilitzen en concerts per a evitar que es pugui produir saturació Expansors - Oposat a un compressor - Accentua els canvis, disminuint els nivells febles i augmentant els forts - S’utilitzen per a realçar enregistraments antics amb rang dinàmic estret Reducció de soroll - Enregistrament: combinació de compressors i portes de soroll - Reproducció: expansors
  • 6. Filtres - Passabaix o Permet passar les freqüències més baixes i atenua les més altes o La freqüència de tall determina la zona en la que el guany comença a atenuar i no ho fa bruscament, disminueix en 3 dB. o S’utilitza:  Quan es vol reduir la freqüència de mostreig, per a evitar l’aliàsing (la freqüència de tall ha de ser igual a la meitat de la nova freqüència de mostreig)  Quan hi ha un bombo i una guitarra i es vol eliminar el so de la guitarra (el bombo té la freqüència més greu) - Passaalt o Permet passar les freqüències més altes i atenua les més baixes o La freqüència de tall determina la zona en la que el guany comença a atenuar i no ho fa bruscament, disminueix en 3 dB. o S’utilitza:  En un enregistrament de veu en un bar molt sorollós (la freqüència de la veu és més alta que el soroll de fons)  Per a eliminar el soroll del vent, la respiració de la persona que parla o sorolls d’interferència. - Pas de banda / passabanda / filtre ressonant o Deixa passar les freqüències intermèdies eliminant les freqüències altes i baixes. o La freqüència de ressonància correspon a la freqüència en la qual l’amplitud és màxima. o S’aconsegueix mitjançant la connexió en cascada d’un filtre passabaix i un filtre passalt. o S’utilitzen en la música electrònica actual - Rebuig de banda o Actua de manera inversa al de passabanda o La freqüència de ressonància correspon a la freqüència en la qual l’amplitud és mínima. - Filtre pinta – Les seves corbes tenen forma de pinta. Deixa passar bandes estretes de freqüència separades per buits de freqüència de la mateixa mida. - Filtre passatot – Deixa passar totes les freqüències sense modificació del guany però introduint canvis de fase. S’utilitza per a construir unitats de reverberació. - Shelving o A mig camí entre un filtre convencional i un equalitzador o S’aconsegueix mitjançant la connexió en paral·lel d’un filtre passabaix amb un filtre passalt o Emfatitza o atenua certs parts de l’espectre sense eliminar cap freqüència
  • 7. Equalitzador Aporta color a l’enregistrament i producció musical professional. És aconsellable amb enregistraments de veu - Al igual que el filtratge, consisteix a emfatitzar o atenuar algunes regions freqüencials per a aconseguir determinat efecte. - L’equalitzador està construït per diversos filtres - Està pensat per a ser utilitzat per un usuari que no coneix a fons els fonaments del filtratge. - Tipus: o Equalitzador gràfic  Banc de filtres ressonats en paral·lel  Freqüència de ressonància pròpia i amplada de banda fixa  Només es pot modificar el guany  S’incorporen a equips d’àudio domèstics o aplicacions informàtiques de reproducció musical  Divideixen el senyal en diferents bandes de freqüència les quals es pot modificar els paràmetres. A més bandes més precís serà el control.  S’utilitza per emular les característiques sonores de telèfons, ràdios antigues, megàfons, etc.  Implementacions:  Maquinari amb filtres analògics  Maquinari amb filtres digitals  Programari o Equalitzador paramètric  Només presenta dues o tres bandes configurables  Té una amplada de banda variable en cada una de les bandes  Es pot controlar el guany, la freqüència central i l’amplada de banda  Es troba en les taules de mescles professionals  S’utilitza per:  Compensar la resposta de freqüència dels micròfons: l’augment del so greu a mesura que ens apropem al micro  Compensar les característiques direccionals dels micròfons: Permet capturar el so al qual apunten però també el so ambient d’un repertori  Correcció de soroll durant la captura de senyal, com el so del vent, cops d’aire quan es parla prop del micro, pua d’una guitarra, etc.  Compensa els efectes de ressonància d’instruments musicals  En un concert, la veu ha quedat més forta que la resta dels instruments i es vol atenuar sense afectar massa la resta d’instruments.
  • 8. o Equalitzador paragràfic  Equalitzador híbrid amb les virtuts dels dos tipus anteriors.  Incorpora 10 filtres configurables amb molta flexibilitat Sintetitzadors - Sintetitzadors analògics o Dispositius de maquinari o Generen sons a partir de circuits electrònics o Utilitzen ones simples generades per oscil·ladors electrònics, modificades amb filtres i altres oscil·ladors - Sintetitzadors digitals o Necessiten un programari o Generen so a partir d’algoritmes matemàtics i també sons que tenen emmagatzemats o Més precisió en el control de paràmetres que els analògics o Cost menor o Poden emmagatzemar configuracions en memòria de diferents sons per a accés instantani o Tipus:  Sintetitzadors digitals per maquinari  Es dediquen únicament a la síntesi del so  Tenen molts botons i controls i de vegades porten incorporat un teclat  Sintetitzadors digitals per programari  És un ordinador on corre un programari  Aprofiten la targeta de so de l’ordinador. La qualitat final del so dependrà d’aquesta  L’ordinador necessita un processador potent però és independent de la targeta de so que tingui  Consumeix molts recursos Síntesi additiva - Es pot construir qualsevol so periòdic mitjançant la combinació correcta de diferents ones sinusoïdals - Se basa en la transformada de Fourier: o Primer es descompon el so en els seus harmònics per a estudiar la seva evolució en el temps o S’obté un envolupant de cadascun dels harmònics o A partir d’aquesta informació i la suma de sinusoïdals, es crea un nou so - Es pot crear qualsevol so, però es necessiten un nombre molt elevat d’oscil·ladors, un per a cada variació d’ona
  • 9. Síntesi substractiva - Donat un so molt ric, es poden obtenir molts sons nous per mitjà de la sostracció de part de l’energia del seu espectre. - Necessita menys oscil·ladors que la additiva Síntesi per taula d’ona - L’utilitzen els sintetitzadors digitals moderns. És un mètode digital - Substitueix els oscil·ladors de forma d’ona per petits fragments d’àudio digital, extrets de sons reals i emmagatzemats en la memòria Síntesi FM o per modulació de freqüències - Permet la modulació d’un timbre per a obtenir sons reals i naturals - S’utilitzen de dos a sis oscil·ladors - Els dispositius digitals que generen el so per modulació de freqüència se denominen operadors. Síntesi granular - És una tècnica de producció de sons que se basa en la combinació d’un conjunt enorme de sons de durada curta (entre 5 i 100 ms) anomenats grans de so. - S’obté un so de gran qualitat ja que disposa de gran quantitat de paràmetres. Estructura d’un sintetitzador modern Envolupant – Expressa l’evolució temporal d’un so. Cada so té el seu envolupant - Atac / attack – Temps que passa des de la pulsació de la tecla fins al nivell màxim - Decaïment / decay – El que triga en reduir-se el nivell màxim fins al nivell de manteniment - Manteniment / sustain – Zona estable del so. El timbre i el volum romanen constants - Alliberament / release – Es produeix l’amortiguació del nivell fins el cero. LFO (Oscil·lador de Baixa Freqüència – Low Frequency Oscilation) – Genera una ona de molt baixa freqüència, que no és audible però que els sintetitzadors utilitzen per a modificar els paràmetres - Pitch o control d’afinació o Actua sobre el timbre o Mitjançant LFO es modifica l’afinació del so que cal reproduir. o Es produeix l’efecte vibrato o Si s’exagera la profunditat es poden simular tot tipus de sirenes - TVF o filtre variable en el temps o Controla el timbre amb un passabaix i elimina els harmònics de les freqüències més altes o Si la frequência de tall es redueix proporcionalment a l’ona de baixa freqüència es produeix un efecte sordina
  • 10. - TVA o amplificador variable en el tems o Permet variar el volum del so o Si es fa proporcional a l’amplitud d’ona del LFO es produeix l’efecte trèmolo o En el cas exagerat es produeix un efecte irreal - Balanceig o El control de panorama regula la quantitat de so que enviem a cada un dels dos canals de sortida o Si es fa proporcionalment a l’amplitud d’ona del LFO es pot passar el so d’un altaveu a un altra de manera periòdica. Mostrejador o sampler - Utilitza més quantitat de memòria que un sintetitzador - No té cap forma d’ona emmagatzemada - Permet carregar biblioteques de sons - Pot convertir qualsevol so en un instrument musical - Bucles o loops o Es necessari definir dos punts: inici i final del bucle o S’utilitzen quan es vol que un instrument soni mentre es manté una tecla activada o Quan el punt inicial i final coincideixen amb l’inici i final del fitxer de so, es creen fragments rítmics repetitius. Efectes del so sobre l’amplitud - Modificació del guany o Modifica l’amplitud del senyal o Consisteix a multiplicar cada una de les mostres per un valor real. Si el valor està comprès enter 0 i 1 el nivell sonor disminueix i a partir d’1 augmenta. o S’utilitza per a potenciar sons que s’han gravat a un nivell molt baix o per a reduir son molt intensos. - Guany i distorsió o La distorsió i saturació se manifesta quan se superen els límits d’emmagatzemament del sistema i aquest no és capaç de representar la forma d’ona correctament. - Silenciament – consisteix a multiplicar per 0 la zona seleccionada. - Porta de soroll (compressor) o S’utilitza per a silenciar mostres per sota d’un determinat valor llindar o Útil per a processar pistes de bateria - Normalització o Consisteix a obtenir la màxima amplitud possible sense que es produeixi distorsió o És molt útil per a uniformitzar el nivells d’enregistrament de procedències dispars i obtenir la màxima resolució per a cada cas.
  • 11. - Trèmolo o Modulació de l’amplitud o Variacions periòdiques de la intensitat (volum o amplitud) d’una nota musical. o Consisteix a multiplicar el fragment per un senyal periòdic, normalment sinusoïdal. o El que es percep és que s’allarga i puja el so, però no els cops periòdics que es perceben amb el vibrato. Efectes del so sobre la freqüència - Modificar la freqüència de mostreig sense modificar la freqüència del so o Per passar per exemple de 44.100 Hz a 22.050 Hz s’elimina una mostra de cada dues i es fa una interpolació o S’utilitza per a reduir la mida (i la qualitat) d’un arxiu. - Modificar la freqüència de reproducció, modificant la freqüència del so o No se modifica la informació de l’àudio, només la manera d’interpretar-la. o Aquesta opció equival a visionar una cita de vídeo amb alentiment o a càmera ràpida. - Transposició o Pujar o baixar una nota o una melodia o Es modifica l’altura però mantenint la freqüència de reproducció - Vibrato o Vibració periòdica en l’altura (freqüència) d’una nota musical o Són uns cops de so que se van allargant en el temps. La nota oscil·la, ondula i reverbera. o Afecta a l’afinació Efectes del so basats en retards (comparar sons: https://www.youtube.com/watch?v=Ed56RcLmrw4) - Reverberació o El so no ens arriba d’un únic emissor, sinó que també de les còpies reflectides per les parets o Depèn del material reflector. Més reverberació amb superfícies poc absorbents. o Pot passar de manera natural o artificial o Temps de reverberació = lapse que ha de transcórrer perquè el so inicial s’atenuï en 60 dB. - Retroalimentació o feddback o Part del senyal obtingut a la sortida es torna a processar i s’envia novament a l’entrada - Flanger o Retard variable periòdic o Recorda al sons de ciència ficció i la psicodèlia o Es fa mitjançant filtres pinta o En Audition es diu bordeador o Es pot aplicar a les guitarres
  • 12. - Phaser o És semblant al flanger però més subtil o Es fa mitjançant filtres passatot que desplacen les fases del so original amb diferents retards - Chorus o Se simula que un sol instrument o una veu humana soni com diversos instruments a l’uníson. o S’aplica als cantants - Convolució o Amb dos senyals d’àudio es filtra l’espectre d’un so amb l’espectre d’un altre. o Es pot simular l’acústica d’una sala determinada, de qualsevol micròfon, amplificador o altaveu. Banda sonora - Pista de so en què es combinen musiques, efectes de so, ambients, veus de personatges, etc Banda musical - Conjunt de músiques que apareixen en un producte audiovisual Banda internacional - Pista on es graven les veus d’un producte audiovisual per a facilitar la substitució de veus d’un nou idioma, conservant així les músiques originals i els efectes de so Soundtrack - Pista que conté tots els efectes de so de la pel·lícula; en alguns casos inclou també les músiques - Guió de soundtrack o Ambients (ex. trànsit d’una ciutat) o Efectes (ex. porta que es tanca) o Sala (ex. passos sobre l’herba) Sons objectius - Formen part de l’acció i es corresponen directament amb la informació visual Sons subjectius - No formen part de l’acció però ajuden a crear un determinat clima Música objectiva - Forma part directament de l’acció.
  • 13. Música subjectiva - Acompanya diferents climes d’acció. Mètodes d’obtenció de música per a un producte audiovisual - Música per encàrrec o La crea un compositor amb estreta col·laboració amb el director i el guionista o El compositor coneix el guió en profunditat o Produccions mitjanes i grans o La músic coincideix amb l’acció perquè se crea amb un guió previ - Música de biblioteca o Les subministren empreses i són de pagament o Es solen catalogar segons estils o èpoques - Música comercial o S’han de pagar drets d’autor o La durada de la música no s’ajustarà a les nostres necessitats - Música Creative Commons o BY – Reconeixement  Es permet explotació comercial de l’obra i creació d’obres derivades sense cap restricció o BY-NC – Reconeixement – No comercial  Es permet la creació d’obres derivades sense fer ús comercial.  No es permet l’explotació comercial o BY-NC-SA – reconeixement – No Comercial – Compartir Igual  No es permet l’ús comercial de l’obra ni de les obres derivades  La distribució de l’obra s’ha de fer amb la mateixa llicència o BY-NC-ND – Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada  No es permet l’ús comercial de l’obra original  No es permet generar obres derivades o BY-SA – Reconeixement – Compartir Igual  Es permet l’ús comercial de l’obra i de les derivades amb la mateixa licència que la que regula l’obra o BY-ND – Reconeixement – Sense Obra Derivada  Es permet l’ús comercial de la obra  No es permet generar obres derivades - So directe o Capta el so real d’una escena o Veus amb màxima naturalitat o És difícil en ambients sorollosos o amb escenes d’acció
  • 14. Doblatge – enregistrament de veu per a un producte audiovisual en un estudi de so - S’utilitza: o Cinema d’animació i dibuixos animats o Impossibilitat del so directe o Veu en off o Subtitulació i superposició d’una nova veu o Format del guió de doblatge:  Cada segon correspon a 24 fotogrames numerats del 00 al 24  Hores : minuts : segons : fotogrames Inducció electromagnètica - Mètode de captació de so - Consisteix a aplicar un corrent elèctric sobre un electroimant; element metàl·lic vibrant dins d’un camp magnètic - La pastilla és l’element que capta la vibració Senyal elèctric - L’ona es presenta directament en format elèctric per la qual cosa no necessita ser transformada per a digitalitzar-la - S’utilitza per a digitalitzar antigues gravacions analògiques Exportació del material sonor: - Masterització o Es corregeix la mescla i es crea un màster a partir del qual es fan les còpies de distribució - Exportació o Pas entre la mescla i la masterització. Es pot efectuar constantment al llarg de la producció - Bounce o Són exportacions parcials de dues o més pistes a una altra pista reservada per a poder seguir utilitzant les pistes alliberades
  • 15. Components principals per al treball sonor - Maquinari o Sistemes de captació d’ona: micròfons o Processadors de senyal  Taula de so  Envia per separat cada senyal al dispositiu de gravació abans de la mescla  S’utilitza en sonorització en directe, i en estudi per a facilitar el control de tot el procés  Previ  Integrat a la taula de mescles  Fa un tractament previ a l’ona elèctrica  Té una funció de preamplificació, compressió o reverberació o Digitalitzadors: targetes digitalitzadores, Pods, etc o Connectors i accessoris o Equips integrats DAW  Gravació i edició d’àudio mitjançant un sofware i un harware compost d’un ordinador i una interfície d’àudio digital.  La DAW més utilitzada en els estudis professionals és ProTools HD - Programari o Programes  Gravadors – Emmagatzemen dades que arriben del digitalitzador (Audacity, Adobe Soundbooth, Audition, etc)  Seqüenciadors – Permeten crear projectes musicals per mitjà de sintetitzadors  Trackers – Són com els seqüenciadors, però en lloc de basar-se en sintetitzadors es basen en samplers  Editors de partitures – Generen arxius visuals que es poden guardar com a seqüència MIDI. o Plugins o Recursos i protocols Micròfons segons robustesa - Micròfons de fibra òptica o Suporten grans camps magnètics, immersions i altes temperatures - Micròfons de cinta o Els pot espatllar una ràfega de vent fort o Funcionen amb voltatges molt baixos (entre 6 i 12 V)
  • 16. Micròfons segons mecanisme - Micròfons dinàmics o Inducció electromagnètica similar a les pastilles o Sonorització en directe perquè hi sol haver soroll de fons o Per a contrarestar els sons forts de la s o la p s’utilitza amb un filtre antipop o Funcionen amb voltatges molt baixos (entre 6 i 12 V) - Micròfons de condensador o Fan la traducció del senyal a través de canvis de capacitància o Més sensibilitat a la majoria de freqüències i volums o Funcionen amb voltatges alts (48 V) - Micròfons piezoelèctrics o Es basen en cristalls piezoelèctrics o Funcionen bé com a micròfons de contacte o Funcionen amb voltatges alts (48 V) - De cinta o Funciona com els micròfons dinàmics però l’element metàl·lic és una cinta suspesa en un cilindre Micròfons segons patró direccional - Omnidireccional o Capta el so de totes direccions o S’utilitza per a captar sons ambientals a espais oberts - Subcardioide o Capta en totes direccions però amb un màxim de sensibilitat frontal i un mínim en la part posterior - Cardioide o És igual que l’anterior però el mínim de sensibilitat posterior és zero o S’utilitza en sonoritzacions en directe - Supercardioide i hipercardioide o Angle frontal més tancat i capta els sons de la part posterior o S’utilitza en estudi i té la direccionalitat més alta que un cardioide - Bidireccional o Mateixa sensibilitat anterior i posterior o Molt sensibles al vent - De canó o Altament direccionals. Capten els sons frontals o S’utilitzen en cinema i televisió, com a micròfons de girafa o per a captar sons concrets en espais oberts.
  • 17. Formats d’àudio - WAVE / WAV o Format d’intercanvi entre sistemes operatius Window, Mac OS i Linux o La majoria de reproductors domèstics no el reconeixen o No està comprimit o S’utilitza en producció - AIFF o És un format d’Apple de similars característiques que el WAVE o Pensat per a producció o Compatibles amb editors i reproductors moderns - MP3 o Format no gratuït o Compressió amb pèrdua (MPEG-1 compressions més baixes i MPEG-2 compressions més altes) o Format de distribució popular per Internet - AAC o Successor del MP3 però gratuït o Format de distribució comercial per Internet o Compatible amb la majoria de programes i navegadors web o No el poden llegir tots els reproductors domèstics - OGG Vorbis o Format amb pèrdua o Pot contenir àudio, vídeo o text o Integrat amb HTML5 o Compatible amb la majoria de reproductors - WMA (Windows Media Audio) o Creat per Microsoft com a alternativa al MP3 o Compressió amb pèrdua o Semblant a AAC i OGG - MIDI o Protocol per a la industria musical basat en notació o El pes de l’arxiu és molt petit o La variant no oficial KAR està pensada per a sistemes de karaoke i sincronitza les lletres amb el so Suports de distribució - Audio Cd - DVD - Super Àudio CD (SaCD) - DCD Àudiok
  • 18. Inclusió de sons en documents HTML Abans de l’HTML5 (per a Internet Explorer) <BGSOUND src=”ruta” loop=”1” balance=”b” volume=”v”> </BGSOUND> Abans de l’HTML5 (per a tots els navegadors). Té una consola que controla play, pause i stop <EMBED src=”ruta” type=”audio/midi” autostart=”true” loop=”false”> </EMBED> Per a HTML5 Els arxius d’àudio es reprodueixen sense plugin de flash. <AUDIO src=”ruta” type=”audio/mp3” controls> </AUDIO> Altres atributs: - Autoplay – Es reprodueix sol - Loop – es reprodueix indefinidament Es pot utilitzar l’element source per a poder publicar l’àudio en diferents formats per a diferents navegadors: <AUDIO controls> <source src=”archivo.opp” type=”audio/ogg”> <sourece src=”archivo.mp3 type=”audio/mp3”> </AUDIO>