Resum de l'assginatura d'Administració i Gestió d'Organitzacions, del Grau Multimèdia de la UOC.

1. ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ D’ORGANITZACIONS
CLASSIFICACIONS D’EMPRESES
SEGONS DIMENSIONS
-
-
-
Micro empresa
Empresa petita
o Plantilla inferior a 50 treballadors
o Xifra anual negoci: inferior a 7 milions d’euros
o Balança general: inferior a 5 milions d’euros
o 25% o més, del seu capital no pertany a cap altra empresa que no correspongui a la
definició de pime o de petita empresa
Empresa mitjana
o Plantilla inferior a 250 treballadors
o Xifra anual negoci: inferior a 40 milions d’euros
o Balança general: inferior a 27 milions d’euros
o 25% o més, del seu capital no pertany a cap altra empresa que no correspongui a la
definició de pime o de petita empresa
Empresa gran
o Plantilla igual o superior a 250 treballadors
o Xifra anual negoci: igual o superior a 40 milions d’euros
o Balança general: igual o superior a 27 milions d’euros
SEGONS TITULARITAT
-
Públiques – En financen amb recursos d’entitats estatals, autonòmiques o locals
Privades – El capital procedeix de l’aportació de particulars
Mixtes – El capital és d’origen tant públic com privat
SEGONS ACTIVITAT
-
Industrials – L’activitat principal és la fabricació d’un producte
Serveis – L’activitat principal és la prestació de serveis
SEGONS NOMBRE COMPETIDORS
-
-
-
Monopoli
o Una única empresa proporciona un cert producte / servei
o L’empresa pot fitxar els preus de mercat = maximitzar els seus beneficis
Oligopoli
o Unes quantes empreses grans ofereixen el mateix bé (l’automòbil o la banca)
o Es dóna a pocs sectors
Competència monopolística
o Molts competidors que són capaços de diferenciar les seves ofertes
o Adquireixen mitjançant la diferenciació una situació similar a la de monopoli

2. -
o Desenvolupen productes innovadors
o Poden fixar els preus de manera unilateral
Competència perfecta
o Hi ha molts de compradors i venedors però el producte és uniforme
o El benefici de les empreses disminueix
SEGONS FORMA JURÍDICA
Societats no
mercantils
Forma
Comunitat de béns
Societat Civil
Societat col·lectiva
Societat responsabilitat
limitada
Societat limitada nova
empresa
Socis
mínim 2
mínim 2
mínim 2
mínim 1
mínim 5
Capital
No hi ha mínim
legal
No hi ha mínim
legal
No hi ha mínim
legal
Mínim 3.005,06
Mínim 3.012 €
Màxim 120.202 €
Mínim
60.101,21€
Societat anònima
Societat comanditària
per accions
mínim 2
Mínim
60.101,21€
Societat comanditària
simple
Societats
mercantils
mínim 1
mínim 2
No hi ha mínim
legal
Societat laboral
Societat cooperativa
Societats
mercantils
especials
mínim 3
mínim 3
Societat de garantia
recíproca
mínim
150
Consell
d’adminis
tració:
com a
mínim 3
Entitats de capital risc
Agrupació d’interès
econòmic
Agrupació d’inversió
mobiliària
mínim 2
Mínim
60.101,21€ (SAL)
Mínim 3.005,06€
(SLL)
Mínim fixat als
estatuts
Mínim
1.803.036,30€
Societats: mínim
1.202.024,20€
Capital de risc:
mínim
1.652.783,30€
No hi ha mínim
legal
Mínim fixat als
estatuts
Responsabilitat
Il·limitada
Il·limitada
Il·limitada
Limitada al
capital aportat
Limitada al
capital aportat
Limitada al
capital aportat
Socis col·lectius:
il·limitada
Socis
comanditaris:
Limitada
Socis col·lectius:
il·limitada
Socis
comanditaris:
Limitada
Limitada al
capital aportat
Limitada al
capital aportat
Limitada
Limitada
Subsidiària de
l’AIE
Limitada

3. BENEFICIS DE L’EMPRESA
R = I – (C + D)
Resultat del període = Ingressos – (Costos producció + Despeses suportades)
SECTORS
-
-
-
Lucratiu - Tenen per objecte un benefici econòmic destinat als propietaris dels mitjans amb
els quals es fa l’activitat
No lucratiu
o No busca la recerca del guany individual
o Molt sovint es dirigeixen a causes solidàries
Públic - La propietat no recau en els seus gestors in cap altra persona individual o jurídica
concreta
Privat – La propietat recau en la col·lectivitat d’individus de l’àrea geogràfica en què la
institució actúa.
Privat i lucratiu
Privat no lucratiu – (Per exemple, les institucions o museus dedicats a artistes)
Públic no lucratiu – El sector públic mai és lucratiu
ÀREES D’ACTIVITAT (DEPARTAMENTS)
TÈCNIC – Formula i produeix els productes o serveis
-
-
-
Recerca I desenvolupament
o Enginyeria del producte – Disseny del producte
o Enginyeria de la planta – Disseny d’instal·lacions i manteniment i control d’equips
o Enginyeria industrial – Disseny dels processos i mètodes de treball
Producció
o Aprovisionament i torns de feina
o Control de qualitat; supervisió del producte
Tecnològic – Planificació de la capacitat productiva
LOGÍSTICA / COMPRES – Subministrar i produir matèries primeres i productes
-
-
Compres
o Matèries primeres, provisions
o Maquinària / Equips
Logística
o Recepció matèries primeres
o Magatzem i inventaris
o Transport de materials

4. COMERCIAL / MÀRQUETING – Comercialitza els productes o serveis
-
-
Comercial – Fa la venda del producte o servei
o Cerca clients
o Venda
o Informació
Màrqueting – Analitza el mercat i desenvolupa estratègies
o Gestió del producte
o Investigació del mercat
o Gestió de la marca
o Promocions
o Màrqueting al canal
RECURSOS HUMANS – Selecció i formació de l’equip humà de l’empresa
-
Selecció de personal
Promoció interna
Jerarquia de llocs
Incentius
FINANCERA / COMPTABLE
-
-
Financera – Gestió econòmica: cobrament, pagaments, tresoreria, obtenció de fons, etc
o Previsions de vendes
o Previsions de compres
o Equilibri financer de l’empresa
o Evolució d’estocs
o Previsió d’inversions
o Informació econòmica
Comptable – Recopila les dades econòmiques
o Comptabilitat general
o Comptabilitat interna
ADMINISTRATIVA
-
Direcció
Preparació d’informes
Correspondència
Arxiu

5. TIPUS D’ORGANITZACIÓ
-
-
-
-
FORMAL
o Planificada segons els rols que han d’exercir les persones dins de l’organització
o L’autoritat es reconeguda en l’organigrama de l’empresa
o Necessitat de coordinació i interdependència entre les activitats
o Les persones treballen pel prestigi que deriva del tipus de treball que desenvolupen
INFORMAL
o Reconeix el grup i les persones
o És conduïda per un líder
o El líder i el grup exerceixen el seu poder sobre l’organització
o Les persones busquen ser acceptades entre elles
o Comparteixen objectius, valors, filosofies, etc.
o Tenen sentit de pertinença al grup
o Les interaccions s’originen del contacte social entre individus
BUROCRÀTICA
o Influència del medi relativament tancada
o Departaments amb tasques concretes i mútuament excloents
o Coordinació jeràrquica, autoritat jeràrquica
o Responsabilitat atribuïda a llocs concrets i rols
o Tasques clarament definides i especificades en organigrames
o Interacció del superior al subordinat
o Presa de decisions centralitzada en els nivells alts
ORGÀNICA
o Influència del medi relativament oberta
o Ambigua i sense claredat de competències
o Coordinació per interacció interpersonal. Autoritat dispersa i múltiple
o Responsabilitat compartida per diversos participants
o Tasques definides vagament i determinades per les circumstàncies
o Interacció del superior al subordinat i viceversa, també en horitzontal
o Presa de decisions descentralitzada a tota l’organització

6. DISSSENYS ORGANITZATIUS
DISSENY D’ESTRUCTURES CLÀSSIC
Estructura jeràrquica pura o
lineal
-Una única línia directa
d’autoritat des del punt més
alt
-Cada persona respon d’un
únic cap
-Subordinació absoluta de
cada persona respecte del
seu superior immediat
-Sobrecàrrega de les
persones
-Els comandaments
intermedis estan sotmesos a
control continu
Estructura funcional
-Autoritat als especialistes
que
decideixen
sobre
matèries
de
la
seva
competència
-Cada subordinat rep ordres
de diversos caps, cadascun
dels quals desenvolupa una
funció particular
Estructura mixta, línia staff
o consultiva
-Els staff són especialistes
assessors
-Els òrgans staff no tenen
autoritat directa sobre ningú
es limiten a ajudar els qui
ocupen la línia jeràrquica

7. DISSENY ORGANITZATIU MODERN
Estructura matricial
-Té una estructura funcional per
producte, procés, client, territori,
etc.
-Cada rama té un gerent
funcional
-Competeixen pels recursos
limitats
Disseny per projecte
-Utilitzat per organitzacions molt
tècniques
-Els seus components formen
part de diversos projectes dintre
de la mateixa organització
Disseny lliure de forma o orgànic
-L’estructura es presenta de les
maneres més diverses
-De vegades la
departamentalització és
substituïda per centres autònoms

8. MODELS DE DEPARTAMENTACIÓ
-
-
-
-
-
-
Departamentació numèrica – El que importa és el nombre de persones
Departamentació per territori
o Totes les activitats d’un àrea determinada s’agrupen i tenen un administrador
o Dóna prioritat als problemes i mercats locals
o Aprofita els avantatges locals
o Proporciona bon camp d’entrenament per a directius generals
Departamentació per productes
o Es creen els departaments en funció de les característiques de fabricació i
comercialització de cada producte
o S’utilitza quan les característiques de fabricació entre els productes són molt
diferents
Departamentació per processos
o S’agrupa en un departament la major part del personal que forma un mateix equip
(pintura, perforadora, etc.)
o Afavoreix l’activitat productiva dels tallers
o S’evita duplicitat d’inversions
Departamentació per clients
o Es divideix l’organització per tipus de clients
o Es justifica per la necessitat de conèixer els gustos de cada client en concret
o Fa la sensació als clients que són compresos
Departamentació per temps i horari
o S’agrupen les activitats d’acord amb el moment del temps en què es fa el treball
o És el cas de les empreses de serveis públics
Departamentació per funcions
o S’agrupen d’acord a la similitud de les tasques (vendes, producció, personal, etc.)

9. ESTRUCTURES ORGANITZATIVES DE PROJECTES
Director de projecte
Basada en pocs projectes
-Cap cap de projecte té la
màxima autoritat
-Del cap de projecte depenen
els caps de departament i els de
servei
-El cap de projecte no està
subjecte a revisió
-S’utilitza aquesta organització
per a pocs projectes
Organització funcional
-S’ha utilitzat des de molt de
temps
-El director de la companyia té
la màxima autoritat. D’ell
depenen la resta dels caps
-Es creen departaments
agrupant persones amb
habilitats similars
-Funciona amb una eficiència
alta
Organització matricial
-És una barreja entre
organització basada en pocs
projectes i funcional
-La resta de directors depenen
del director general
-Els recursos humans són
compartits entre projectes
-Quan un projecte nou
comença, el cap de projecte
decideix les persones més
apropiades per a la feina que
cal fer
-Els recursos són assignats als
projectes temporalment

10. L’AUTORITAT
NATURALESA DE L’AUTORITAT
-
-
-
Tradicional o institucional
o Emana de dalt a baix mitjançant un procés de delegació
Funcional
o L’autoritat neix del tipus de treball dut a terme i de les decisions que s’han de
prendre
o L’autoritat pertany al treball i se sosté pel treball
Conductista o del comportament
o L’autoritat sorgeix de l’acceptació per part dels subordinats
o És delegada des de baix
Concepció integradora – concilia els diferents aspectes de les tres posicions anteriors
TIPUS D’AUTORITAT
-
-
-
Personal, institucional o formal
o L’exerceix una persona en virtut del seu càrrec o posició
o L’autoritat no es confia a individus, sinó als llocs que ocupen
Derivada del lloc
o Aquest tipus d’autoritat no es pot exercitar plenament a causa de restriccions i
limitacions imposades pels superiors
Derivada de la situació
o Aquesta autoritat sorgeix quan una persona es troba en condicions de donar ordres
i de ser obeïda en determinades circumstàncies.
o El seu caràcter és temporal i dura fins que s’acaba la situació imprevista o
d’emergència
ROLS DELS DIRECTIUS
-
-
-
Interpersonal
o Cap visible – representa l’organització
o Cap d’enllaç – Comunica, informa
o Líder - Relació amb els seus subordinats
D’informació
o Monitor – Rep i recopila informació
o Disseminador – Transmet informació
o Portaveu – Porta informació a l’entorn
Presa de decisions
o Empresari
o Gestor d’anomalies
o Assignador de recursos
o Negociador

11. ESTILS DE DIRECCIÓ
-
Autocràtic – Pràcticament pren totes les decisions
Democràtic – Les decisions se sotmeten prioritàriament al grup
Laissez-Faire – El grup gaudeix d’una gran llibertat
TEORIES X, Y i Z
-
-
-
Teoria X (Douglas McGregor)
o Les persones senten repugnància a la feina i l’evitaran sempre que puguin
o Les persones han de ser obligades a treballar per força
o Han de ser dirigides, amenaçades amb càstigs perquè desenvolupin l’esforç
adequat.
o Les persones tenen poca ambició i desitgen seguretat
Teoria Y (Douglas McGregor)
o L’esforç físic i mental en el treball és tant natural com el joc i el descans
o Les persones s’han de dirigir i controlar per si mateixes, al servei dels objectius que
es comprometin assolir
o Les persones treballen a causa de les compensacions que s’associen al treball
o Les persones no tan sol accepten responsabilitats, sinó que en busquen de noves.
o Posseeixen capacitat de desenvolupament i capacitat creadora
Teoria Z (W.G. Ouchi)
o Les persones passen gran part de la seva vida en el lloc de treball
o Les responsabilitats són individuals però la participació en les decisions en grup i en
consens
o Cultura empresarial basada en l’autonomia i la responsabilitat
o Confiança en la relació entre les persones
o Promoció lenta i a llarg termini
SISTEMES DE L’AUTORITAT
-
-
-
Autoritari explotador
o És molt autoritari
o Confia poc amb els subordinats
o Motiven mitjançant el temor i el càstig
o Les decisions se prenen des dels nivells superiors
Autoritari paternal
o És condescendent amb els subordinats
o Motiven amb recompenses però també amb el temor i el càstig
o Sol·liciten algunes idees als subordinats
o Permeten una certa delegació que controlen amb polítiques
Amb certa confiança amb els seus subordinats
o Fan servir de forma constructiva les idees dels subordinats
o Permeten presa de decisions concretes als nivells inferiors
o Actuen consultant els subordinats

12. -
Participatiu i democràtic
o Tenen confiança completa amb els subordinats
o Recompensen econòmicament d’acord amb la participació i la integració del grup
o Promouen la presa de decisions en tota l’organització
EL FINANÇAMENT DE L’EMPRESA
FONTS DE FINANÇAMENT
-
-
-
-
Pròpies - Recursos propietat dels socis de l’empresa i el generats per l’empresa.
o Avantatges: llibertat d’aplicació en qualsevol tipus d’actiu.
o Inconvenients: Riscos de pèrdua.
Alienes – Recursos propietat de terceres persones.
o Es cedeixen de forma temporal, amb data de devolució i amb l’obligació de pagar
interessos.
o Avantatges: Augmenta la rendibilitat del propietari. Hi ha deduccions fiscals.
o Inconvenients: Un endeutament elevat i concentrat en pocs creditors condiciona les
decisions de l’empresa, amés, l’obligació de devolució fa necessària la generació de
prou fons per al pagament dels deutes.
Internes o autofinançament – S’obtenen per l’activitat de l’empresa. Augmenten la
capacitat d’endeutament de l’empresa. Poden ser:
 Les reserves
 Les amortitzacions
o Avantatges: Proporcionen més autonomia i estabilitat, tenen efecte fiscal positiu i
estimula la inversió.
o Inconvenients: Pot fer que els gestors facis ús excessiu de l’autofinançament. El
augment de l’autofinançament redueix els dividends i això pot fer que el preu de les
accions sigui més baix en el mercat secundari.
Externes – Són aportacions fetes des de fora de l’empresa. Poden ser:
o Aportacions dels propietaris (socis o propietaris de l’empresa).
o Subvencions
o Crèdits i préstecs
o Emprèstits d’obligacions
o Lísing
o Descompte comercial
o Crèdits de proveïdors
o Facturatge o factoring
o Hisenda pública creditora
EMPRÈSTITS D’OBLIGACIONS – Són préstecs d’un import molt alt que s’han dividit en petites
parts per poder arribar als petits accionistes.
HISENDA PÚBLICA CREDITORA - Són els ajornaments de pagaments a la Hisenda pública.

13. RESERVES – Són beneficis que l’empresa no reparteix entre els propietaris i es queden en
l’empresa com a finançament.
-
Reserva legal – La llei obliga a transformar part dels beneficis en reserves quan no s’arriba
a un mínim.
Reserva estatutària – Els estatuts poden obligar a destinar part dels beneficis a reserves.
Reserva voluntària – És una reserva que constitueix lliurement l’empresa.
CAPITAL – Representa l’aportació dels socis per a finançar la constitució i el funcionament.
Poden ser diners o qualsevol tipus de bé.
-
Drets dels socis d’una SA
o Participar en el repartiment dels beneficis socials. També es pot acordar no repartir
els beneficis i acumular-los com a reserva.
o Dret preferent de subscripció en l’emissió de noves accions
o Dret d’assistència i vot de les juntes
o Dret a impugnar els acords socials
o Dret d’informació sobre els assumptes a tractar en la junta d’accionistes
SUBVENCIONS – Són aportacions no reintegrables que fan les administracions públiques.
-
Subvencions en capital – Destinades a la compra d’actiu fix: edificis, maquinària, equips
informàtics, programes informàtics, etc.
Subvencions a explotació – Destinades al finançament de l’empresa: matèries primeres o
contractació.
PRÈSTEC – El prestatari rep una quantitat de diners del prestador i té l’obligació de tornar-los en
un termini establert amb interessos.
-
Prestador – Lliura els diners i té dret a la seva devolució més els interessos
Prestatari o beneficiari – rep els diners y té la obligació de tornar-los amb interessos
Principal – Suma de diners prestada
Interessos – Quantitat que resulta d’aplicar un tipus d’interès
CRÉDIT – Una entitat financera atorga a l’empresa el dret d’endeutar-se fins una determinada
quantitat, durant un període de temps. L’empresa només pagarà els interessos per les quanties
disposades i no per la totalitat del crèdit. El crèdit es pot renovar una vegada ha vençut.
LÍSING – Una empresa cedeix un bé a una altra empresa a canvi del pagament d’una quota
d’arrendament. Quan s’acaba el contracte, l’empresa té la possibilitat de convertir-se en
propietària del bé si paga una opció de compra.
-
Lísing operatiu – Cessió de l’ús d’un bé durant un període de temps determinat
Lísing financer – Cessió del bé a canvi d’un renda periòdica, incorporant l’opció de compra.
Lísing immobiliari – Finançament d’immobles nous destinats a usos empresarials (naus
industrials, locals comercials, oficines, etc.)

14. -
Lísing normal – El proveïdor del bé, l’empresa de lísing i l’arrendatari són persones
diferents.
Lease-back – L’empresa lloga mitjançant un contracte de lísing, incorporant una opció de
compra, actius patrimonials, com solars, edificis, etc.
RÉNTING – L’empresa lloga un bé durant un període de temps prefixat, amb la particularitat que
el lloguer inclou el manteniment i les reparacions del bé durant el termini de l’operació. Finalitzat
el contracte de rènting l’empresa haurà de retornar el bé.
FACTURATGE – L’empresa cedeix el cobrament de les factures dels clients a una societat
denominada factor. Aquesta societat anticipa els diners per l’import de les factures cedides. Pot
ser de dos tipus:
-
Amb recurs: Si el deutor no paga, l’entitat de facturatge li cobrarà el nominal a l’empresa.
Sense recurs: Si el deutor no paga, l’entitat de facturatge assumeix el deute del deutor
sense cap mena de responsabilitat cap a l’empresa.
DESCOMPTE COMERCIAL – És una modalitat de finançament utilitzada per les empreses per
anticipar el cobrament de les seves vendes amb cobrament ajornat.
CRÈTIT DE PROVEÏDORS – Són els ajornaments que concedeixen els proveïdors a l’empresa en els
pagaments dels seus drets de cobrament. Solen ser de 30, 60 o 90 dies.

15. COMPTABILITAT FINANCERA
Informa de la situació patrimonial, econòmica i financera de l’empresa.
ANÀLISI PATRIMONIAL – El seu objectiu és l’estudi de l’estructura dels béns, drets, obligacions
i net patrimonial de l’empresa. El compte anual que recull aquesta informació és el balanç.
BALANÇ
ACTIU
PASSIU
IMMOBILITZAT – Actius destinats a servir d’una
manera permanent a l’empresa
Immobilitzat material - Terrenys,
construccions, maquinària, utillatge, mobiliari,
ordinadors, elements de transport
Immobilitzat immaterial - Fons de comerç, dret
de traspàs, programes informàtics
Immobilitzat financer - Participacions en
capital d’altres empreses a llarg termini,
préstecs a tercer a llarg termini i imposicions en
comptes bancaris a més d’un any
NO EXIGIBLE – Capital de l’empresa, els
resultats de l’exercici anterior, les reserves i les
donacions a fons perdut fetes per
administracions públiques.
EXIGIBLE A LLARG – Deutes amb venciment
superior a un any. Préstecs rebuts amb un
termini de devolució superior a un any.
ACTIU CIRCULANT – béns propietat de
l’empresa lligats al cicle d’explotació amb una
permanència inferior a un any.
Existències - Matèries primeres, embalatges,
mercaderies, envasos, material d’oficina o
combustibles
Realitzable – drets de cobrament inferiors a
l’any. Deutes de clients.
Disponible – Diners a la caixa de l’empresa i en
els saldos de comptes bancaris
EXIGIBLE A CURT – Deutes amb venciment
inferior a un any. Préstecs rebuts amb un
termini de devolució inferior a un any. Deutes
amb la Seguretat Social i amb la Hisenda
Pública.
TOTAL ACTIU
TOTAL PASSIU
La finalitat de l’anàlisi patrimonial es saber si l’empresa és solvent i pot pagar els seus deutes a
curt termini. Instruments:
-
Fons de maniobra – Ens indica la capacitat que té una empresa per a tornar els seus deutes
a curt termini. Quan el resultat és >0, l’empresa està equilibrada financerament.
Actiu circulant (AC) – Passiu circulant (PC)
Passiu fix (PF) – actiu fix (AF)
-
Ràtio de disponibilitat – Relaciona la tresoreria amb els deutes a curt termini. La ràtio ha
de ser menor d’1.
Disponible / exigible a curt termini

16. -
Ràtio de tresoreria – Els valors han d’estar entre 0,8 i 1.
(disponible + realitzable) / exigible a curt termini
-
Ràtio de liquiditat – Cal que sigui superior a 1. El valor ideal és entre 1,7 i 1,9.
Actiu circulant / exigible a curt termini
-
Ràtio de solvència o garantia – Capacitat real de l’empresa per satisfer els seus deutes.
Indica si l’empresa té patrimoni suficient per cobrir els seus deutes en cas que no pugui
pagar. Cal que sigui superior a 1.
Actiu / passiu exigible
-
Ràtio d’endeutament – Calcula la proporció entre els fons demanats a l’exterior i els fons
aportats pels socis. Si és superior a 0,6 l’empresa té excés de deutes. Si és inferior a 0,6
l’empresa té massa fons propis. La situació correcta és 0,6.
Passiu exigible / passiu
-
Ràtio d’estructura del deute – Com més petita és la ràtio la qualitat del deute és millor.
Exigible a curt termini / exigible total
ANÀLISI ECONÒMICA – té com objectiu l’estudi de l’evolució de l’empresa. El comte anual que
recull aquesta informació és el compte de pèrdues i guanys. Instruments:
-
Ràtio de rendibilitat econòmica – Cal que sigui positiva. És molt important comparar
l’evolució d’aquesta ràtio en el temps.
Benefici abans d’impostos i interessos (BAII) / actiu
-
Ràtio de rendibilitat financera – Cal que sigui positiva. És molt important comparar
l’evolució d’aquesta ràtio en el temps.
Benefici abans d’impostos (BAI) / fons propis
-
Ràtio de rendibilitat de les vendes – Cal que sigui positiva. És molt important comparar
amb altres empreses del mateix sector.
Benefici abans d’impostos i interessos (BAII) / vendes

17. INVERSIONS
TIPUS D’INVERSIONS
-
-
Inversions de reposició (substitució) – Es Tracta d’un canvi d’un bé per un altre igual.
Inversions de racionalització (productivitat) – Es tracta de canvis d’equip que compleixen
la mateixa funció que els anteriors però amb tecnologia diferent. Normalment
proporcionen més qualitat.
Inversions d’expansió – Se centren en la possibilitat d’augmentar la producció.
Inversions estratègiques – Inversions de recerca i desenvolupament, per a l’augment del
benestar, per a la millora del clima social en l’empresa, etc.
Inversions independents – Es poden determinar sense pensar com afectaran a la resta de
les inversions.
Inversions substitutives – Es presenten com a alternatives per a aconseguir un mateix fi.
Inversions complementàries – Són inversions amb un grau mutu de vinculació elevat.
MODELS D’INVERSIÓ
- Models d’inversió estàtics
o Taxa d’estalvi de costos (TAC) - S’expressa en tant per cent anual i s’ha de
comparar amb la taxa mínima exigida de rendibilitat.
TAC =
Exemple TAC =
o Taxa de rendibilitat contable (TRC) - S’expressa en tant per cent anual i s’ha de
comparar amb la taxa mínima exigida de rendibilitat.
TRC =
o Pay-back (PB) – Ens indica el termini de recuperació de la inversió (en anys o
mesos). Mirar pàg. 12 de la PAC 2 d’AGO.
- Models d’inversió dinàmics
o Valor actual net (VAN) – Es basa en la premissa que és més valuosa una unitat
monetària avui que demà. Si hi ha un nou projecte d’inversió, acceptar si el VAN és
més gran que 0 i rebutjar si el VAN és menor o igual que 0.
VAN = - Valor inicial de la quantitat invertida + Valor actual de la renda formada
pels fluxos de caixa nets

18. o Taxa interna de rendibilitat (TIR) – Ofereix un paràmetre per a decidir sobre
inversions.
Exemple: Calcular la TIR d’una inversió inicial de 400.000€ amb la qual s’obtindran
200.000€ el primer any i 300.000€ el segon. La TIR serà aquella taxa que farà el VAN
igual a 0.
VAN = -400.000 +
+
=0
o Índex de rendibilitat (IR) – S’utilitza quan els criteris VAN i TIR donen resultats
diferents.
OFERTA I DEMANDA
Corba de la demanda – Existeix una relació negativa entre el preu i la quantitat demandada
d’un bé. Si el preu augmenta, la quantitat que es demana disminueix, si el preu baixa, la quantitat
que es demana augmenta. Això es denomina la Llei de la demanda.
-
-
-
Canvis en el nivell de renda
o Béns normals – Quan augmenta el nivell de renda, augmenta el seu consum:
viatges, cotxes, etc. La corba de la demanda es desplaçarà cap a la dreta.
Si disminueix el nivell de renda, disminueix els seu consum. La corba es desplaçarà
cap a l’esquerra.
o Béns inferiors – Quan augmenta el nivell de renda, disminueix el seu consum:
productes de qualitat inferior. La corba de la demanda es desplaçarà cap a
l’esquerra. Si disminueix el nivell de renda, augmenta el seu consum. La corba se
desplaçarà cap a la dreta.
Gustos dels consumidors
o Si els gustos milloren augmentarà la demanda i la corba es desplaçarà cap a la
dreta.
o Si els gustos empitjoren, disminuirà la demanda i la corba es desplaçarà cap a la
esquerra.
Preus dels béns relacionats – Si augmenta el preu, disminueix el seu consum i la corba es
desplaça cap a la esquerra. Si disminueix el preu, augmenta el seu consum i la corba es
desplaça cap a la dreta.
o Béns complementaris – Són els que el consum d’un d’ells requereix el consum d’un
altre( cotxes i benzina)o Béns substitutius – Són els que tant uns com els altres fan la mateixa necessitat
(cotxes de gas-oil, cotxes de gasolina)

19. Corba de la oferta
o Preus dels recursos utilitzats per a produir el bé
 Increment del preu = desplaçament de la corba a la esquerra
 Disminució del preu = desplaçament de la corba a la dreta
o Nivell de la tecnologia
 Millora tecnològica = desplaçament de la corba a la dreta
 Pèrdua tecnològica = desplaçament de la corba a la esquerra
o Preu dels béns relacionats
 Augment del preu d’un bé substitutiu = desplaçament de la corba a la
esquerra
 Disminució del preu d’un bé substitutiu = desplaçament de la corba a la
dreta
o Impostos sobre vendes
 Augment dels impostos = desplaçament de la corba a la esquerra
 Disminució dels impostos = desplaçament de la corba a la dreta
o Nombre d’empreses que ofereixen el bé
 Augment del nombre d’empreses = desplaçament de la corba a la dreta
 Disminució del nombre d’empreses = desplaçament de la corba a la
esquerra
TIPUS DE MERCAT
Competència perfecta
-
Multitud de compradors i venedors
Totes les empreses produeixen el mateix bé
No existeixen barreres d’entrada i sortida
El joc de l’oferta i la demanda fixen el preu del mercat
Monopoli
-
Hi ha una única empresa que produeix i ven el bé i una multitud de consumidors que
volen adquirir-lo.
Existeixen barreres d’entrada i sortida d’empreses al mercat
El monopoli gaudeix del poder de fixar el preu del bé
Oligopoli
-
Hi ha unes quantes empreses al mercat
Existeixen barreres a l’entrada de noves empreses
Cada empresa té una quota de mercat per tant per cent.
Existeix un comportament estratègic. S’arriba a acord de cooperació per a decidir el preu
Els acord són inestables en el temps.

20. INFLACIÓ
És el procés de pujada generalitzada i contínua dels preus d’una economia.
Causes:
-
Inflació de demanda – Creixement de la demanda molt major que el creixement de la
producció
Inflació monetarista - Els diner en poder dels agents econòmics creixen més que la
producció. Els agents tenen major poder de compra i pressionen els preus a l’alça.
Inflació de costos
Efectes:
-
Pèrdua del poder adquisitiu. Amb una quantitat determinada de monedes es poden
comprar cada vegada menys béns i serveis.
Causa inestabilitat, crea incertesa
RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL (RSE)
Què és?
-
Fer negocis conscients de l’impacte que es pot tenir sobre les persones i el medi ambient
Comença per la pròpia organització i el seu entorn
És una innovació i un avantatge competitiu
És una actitud proactiva (programes formatius, sistemes de gestió mediambiental)
ÉS un compromís sòlid amb els valor socials i mediambientals
Són polítiques concretes
No és acció social
Stakeholders
-
Persones o grups que perden alguna cosa si una empesa fa fallida (treballadors i famílies,
consumidors, proveïdors, administracions locals)
Persones que poden influir en la marxa de l’empresa (empleats, consumidors, mitjans de
comunicació, competència, agències)
Els grups que representen interessos que poden ser afectats per operacions de l’empresa
( grups ecologistes, governs, associacions cíviques, etc).
Components de l’RSE
-
Nivells funcionals – Implicacions de l’RSE en diferents àrees de gestió.
o Alta direcció i relació amb accionistes –Els principis de bon govern corporatiu
informen amb transparència els mercats, compleixen les normes sobre ús
d’informació privilegiada i garanteixen els drets dels petits accionistes.

21. o Empleats i treballadors – El compromís amb la promoció de la no-discriminació, i el
mèrit, la conciliació del treball i la vida familiar, integració de treballadors amb
discapacitats, prevenir i perseguir qualsevol forma d’abús etc.
o Proveïdors, contractistes i subcontratistes – Control de la cadena de proveïdors
per a verificar que les seves operacions no violin els drets basics, com per exemple,
la ma d’obra infantil.
o Clients i consumidors – Qualitat, servei i protecció dels públics.
o Competència i mercats – Competència lleial i bona fe contractual
o Relació amb administracions públiques i compliment normatiu – Evitar la
corrupció administrativa.
o Entorn social proper (veïnat de les unitats de negoci) – Aquesta comunitat sofreix
uns efectes que la resta no suporta (acústica, ambiental)
o Entorn mediambiental – Consciència de l’impacte ecològic que les activitats
industrials i econòmiques.
o Entorn social ampli i organitzacions que representen interessos afectats (ONG)
o Mitjans de comunicació social
Nivells de responsabilitat
-
-
Base Piramidal
o Responsabilitat econòmica com a base
o Responsabilitat legal
o Responsabilitat social i mediambiental
o Responsabilitat filantròpica
Cercles concèntrics
o Nucli : Stakeholders interns (empleats i accionistes)
o 2on cercle: clients, proveïdors, administracions públiques i entorn proper
o 3er cercle: la resta de stakeholders.
FRANQUÍCIA
FRANQUICIAT
-
-
Drets
o Utilització del model de negoci, la imatge corporativa i la marca
o Adquirir el saber del franquiciador
o Formació prèvia i permanent
o Distribució i subministrament dels productes
o Exclusivitat territorial
Obligacions
o Pagar el cànon inicial, regles i cànon de publicitat
o Aplicar el sistema de funcionament del negoci establert
o Absoluta confidencialitat de les informacions rebudes
o Mantenir la imatge de marca i decoració de la franquícia
o Utilitzar els proveïdors homologats

22. FRANQUICIADOR
-
-
Drets
o Percebre un percentatge sobre les vendes
o Cobrar els Royaltys
Obligacions
o Comunicar el saber fer de l’empresa al franquiciat
o Assistència comercia i tècnica al franquiciat
PROTECCIÓ D’UNA IDEA
DRETS DE PROPIETAT INDUSTRIAL – Les creacions són invencions industrials, signes distintius o
dissenys industrials
-
-
Invencions industrials
o Patents d’invenció
 Fomenten la invenció, oferint als inventors un monopoli sobre l’explotació
de les seves invencions.
 La novetat ha de ser absoluta i mundial i han de tenir una aplicació industrial
 20 anys a partir de la data de sol·licitud
 Manteniment anual
 Obligació d’explotació: 4 anys des de la sol·licitud o 3 anys des de la
concessió
 Protecció en el territori nacional
o Models d’utilitat
 La novetat ha de ser relativa a Espanya
 10 anys a partir de la data de sol·licitud
 Manteniment anual
 Obligació d’explotació: 4 anys des de la sol·licitud o 3 anys des de la
concessió
 Protecció en el territori nacional
Signes distintius
o Marques
 Definició: Tot signe que serveixi per a distingir al mercat els productes o
serveis d’una empresa dels d’una altra.
 Durada màxima: indefinida, en períodes de 10 anys renovables.
 Manteniment cada 10 anys
 Protecció en el territori nacional

23. o Noms comercials
 Definició: Noms propis d’individus, societats o entitats de tota mena que es
dediquen al comerç o indústria en qualsevol de les seves manifestacions.
 Durada màxima: indefinida, en períodes de 10 anys renovables.
 Manteniment cada 10 anys
 Protecció en el territori nacional
o Rètols d’establiment
-
Dissenys
o Models industrials
 Definició: Tot objecte que pugui servir de tipus per a la fabricació d’un
producte i que pugui descobrir-se per la seva estructura, configuració,
ornamentació o representació.
 10 anys renovables per 10 més. En total 20 anys a partir de la data de
concessió
 Manteniment: quinquennis
 Novetat mundial i absoluta
 Protecció en tot el territori nacional
o Dibuixos industrials
 Definició: Tota disposició o conjunt de línies o colors aplicables amb finalitat
comercial a l’ornamentació d’un producte
 10 anys renovables per 10 més. En total 20 anys a partir de la data de
concessió
 Manteniment: quinquennis
 Novetat mundial i absoluta
 Protecció en tot el territori nacional
DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL – Quan les creacions són de caràcter literari, artístic o
científic. Atorguen al seu autor un dret moral i patrimonial sobre la seva obra que el protegeix
davant el plagi.
-
Els drets d’autor
o Neixen pel sol fet de la creació original
o La protecció s’ofereix gairebé a tot el món
o No fa falta realitzar sol·licituds ni registrat l’obra i pagar taxes per a obtenir la
protecció.
o La protecció és limitada en el temps. Normalment la vida de l’autor
o El titula dels drets d’autor serà l’autor o grup d’autors
o Quan les obres s’han creat sota una relació laboral, els drets d’explotació seran de
l’empresa.
o Quan una obra se crea sota iniciativa, coordinació i supervisió d’un editor, aquest
tindrà els drets d’explotació sobre l’obra completa.
o El límit temporal és la vida de l’autor més 70 anys.

24. -
Drets d’explotació
o Se reserven exclusivament a l’autor
o Aquest té dret a la reproducció total o parcial de la còpia
o També te dret a la distribució per la venda, lloguer o qualsevol altra forma
o La comunicació pública de l’obra
o La transformació de l’obra
o L’autor original pot cedir els drets d’explotació a un tercer, per contracte de cessió
-
Objectes de protecció
o Dissenys i dibuixos tècnics
o Codi font i programari
o Imatges, icones gràfiques
o Manuals
o Obres derivades
-
Titulars
o Autor/autors originals de l’obra
-
Copyright vs Drets d’autor
o L’objectiu del copyright és estimular la creativitat, en canvi, el dret d’autor
recompensa el creador i protegeix el vincle que l’uneix a l’obra.
o El copyright és propi dels països del common law (Regne Unit, Estats Units
d’Amèrica, Austràlia, etc.), en canvi el dret d’autor és pròpia de països del civil law
(Alemanya, França, Itàlia, països llatinoamericans, etc.).
o El copyright no inclou una faceta moral.
o El dret d’autor no permet que un productor sigui autor d’una obra cinematogràfica,
sinó és a través d’una cessió.
-
Convenis Internacionals
o Conveni de Berna per a la protecció d’obres literàries i artístiques (1886).
o Conveni de Roma sobre la protecció dels artistes intèrprets, el productors de
fonogrames i els organismes de radiodifusió (1961).
o ADPIC – Acord sobre els aspectes de la propietat intel·lectual (Marràqueix 1994).
o Tractats Internet d’OMPI (Ginegra 1996).
-
Legislació Espanyola
o Llei de propietat intel·lectual de 1987
o Text refós de la llei de propietat intel·lectual, TRLPI (1996)
o Normativa
 Competeix a l’estat. Les comunitats autònomes tenen competència
d’execució.

25. -
Qui és l’autor?
o La persona que crea l’obra
o Les persones anomenades jurídiques poden ser titulars de drets d’autor i
beneficiar-se de la protecció legal. Però mai són autors ja que es considera autor la
persona natural que crea alguna obra literària, artística o científica.
o Es considera autor (llevat que hi hagi prova en contra) la persona que consta com a
tal en l’obra, mitjançant el nom, la signatura o un signe que la identifiqui.
o Quan l’obra és anònima o divulgada sota pseudònim, els drets s’atribueixen a la
persona natural o jurídica que la tregui a la llum amb el consentiment de l’autor.
o Si l’obra es fa per encàrrec o com a resultat d’un contracte de treball, l’empresa té
els drets de propietat intel·lectual, però de cap manera la condició d’autor.

26. PLA DE NEGOCI
DEFINICIÓ
-
Document que descriu la idea de negoci que ens ha d’ajudar a reflexionar sobre els
diferents factors que intervenen en la posada en marxa del negoci.
Objectius:
o Interns: Per als emprenedors, per a analitzar la viabilitat i rendibilitat del negoci.
o Extern: carta de presentació davant de tercers. Per a obtenir finançament,
subvencions, captar els primers clients, etc.
ESTRUCTURA D’UN PLA DE NEGOCI
-
-
-
Característiques del negoci: A qui ens dirigim? Què oferim? Com ho oferim?
Anàlisi de la situació. Diagnòstic DAFO: Analitzar les debilitats, amenaces, fortaleses i
oportunitats. Ens mostra la situació interior de l’empresa i la seva posició en el mercat.
Objectius. Han de ser:
o Quantificables
o Reals i factibles
o Consistents
o Ordenants jeràrquicament
o Referir-se a un temps i lloc determinats
Estratègies. Tenim tres classes d’estratègia:
o De costos – Assolir els costos més baixos mitjançant la producció a gran escala.
o De diferenciació – Especialització de l’empresa en algun aspecte que la faci única.
o D’enfocament – L’empresa es dirigeix a un determinat mercat molt específic.
Pla d’actuació
o Pla de màrqueting
 Estudi de mercat – Anàlisi de la informació rellevant sobre els elements
essencials d’un mercat.
 Estratègies de màrqueting
Segmentació: a quina part del mercat es dirigeix l’empresa
Posicionament: Com es vol ser percebut respecte als nostres
competidors.
 Màrqueting MIX o les 4P (producte / preu / distribució (place) /
comunicació (promotion)
o Pla d’operacions – Especificació de les necessitats d’infraestructura,
aprovisionament i compres per a desenvolupar l’activitat de l’empresa.
 Local on s’ubicarà l’empresa
 Equipament
 Gestió de compres i estocs
 Proveïdors

27. o Pla d’organització i recursos humans
 Externament: Demostra que el projecte està capacitat per portar-se a la
pràctic
 Internament
Nombre de persones necessàries per a l’empresa
Organigrama de l’empresa
Descripció de funcions, tasques i responsabilitats de cada lloc
Reclutament i selecció
Càlcul dels costos salarials
o Pla juridicoformal – Triar la forma jurídica que millor s’adapti a les característiques
del projecte que es vol dur a terme.
 Obligatorietat segons el tipus d’activitat
 Nombre de socis
 Responsabilitat dels socis
 Necessitats econòmiques del projecte
 Imatge
 Aspectes fiscals
o Pla economicofinancer
 Càlcul de les necessitats d’inversió. Capitals necessaris per a posar en marxa
el projecte
 Finançament de les inversions. La manera com es reuniran els capitals
 Compte de resultats provisional
 Pressupost de tresoreria
 Balanç provisional. Situació de l’empresa en un moment donat.
 Anàlisi mitjançant provisions. Analitza si l’empresa és viable.
 Càlcul de les necessitats d’inversió
 Finançament de les inversions
 Compte de resultats provisional
 Pressupost de tresoreria
 Balança provisional
 Anàlisi mitjançant ràtios
o Calendari i tràmits

28. FORMA JURÍDICA
PERSONES FÍSIQUES
Nombre
persones
FORMA
EMPRESARI INDIVIDUAL
SOCIETAT
NO
MERCANTIL
Capital
No existeix
límit
PERSONES JURÍDIQUES
No existeix
Mínim 2
límit
No existeix
Mínim 2
límit
1
Comunitat de béns
Societat Civil
Col·lectives
SOCIETAT
MERCANTIL
Responsabilitat
Limitada (SL)
Capitalistes
SL nova
empresa
Societat
Anónima (SA)
COOPERATIVES
SOCIETAT
MERCANTIL
RÈGIM
ESPECIAL
LABORALS
Aspectes
fiscals
Il·limitada
IRPF
Il·limitada
IRPF
Il·limitada
IRPF
Mínim 2
No existeix
límit
Il·limitada
Impost
de
societats
Mínim 2
Mínim
60.101,21€
Col·lectius:
Il·limitada
Comanditaris:
Limitada
Impost
de
societats
Mínim 1
Mínim
3.005,06€
Limitada al
capital aportat
Impost
de
societats
Màxim 5
Mínim
3.012€
Màxim
120.202€
Limitada al
capital aportat
Impost
de
societats
Mínim 1
Mínim
60.101,21€
Limitada al
capital aportat
Mínim 3
Mínim fixat
en els
estatuts
Limitada al
capital aportat
Mínim 3
Mínim
60.101,21€
(SAL)
Mínim
3.005,06€
(SLL)
Limitada al
capital aportat
Personalistes
Comanditàries
Responsabilitat
Impost
de
societats
Impost
de
societats
(règim
especial)
Impost
de
societats
ALTRES SOCIETATS
PERSONES FÍSIQUES:
-
L’empresari individual és una persona física que fa en nom propi i per mitjan d’una
empresa, una activitat comercial
El propietari té el control absolut de l’empresa
Respon dels deutes amb tots els seus béns. No hi ha diferència entre els seu patrimoni
mercantil i el civil.

29. -
Si l’empresari està casat, el seu cònjuge pot ser afectat pels seus deutes (segons règim
econòmic)
Tributen mitjançant l’impost sobre la renda de les persones físiques.
SOCIETAT NO MERCANTIL
-
-
Comunitat de béns
o La propietat pertany de forma indivisa a diferents persones
o Es regeix pel Codi Civil
o No hi ha aportació mínima obligatòria
o No té personalitat jurídica
o Els propietaris responen amb el seu patrimoni personal
o Tributen per l’Impost d’activitats econòmiques, l’Impost sobre la renda i l’Impost
sobre valor afegit.
Societat civil
o Dues o més persones s’obliguen a posar en comú diners o béns a fi de repartir-se
els guanys.
o No hi ha mínim ni màxim per a l’aportació dinerària.
o El nombre de socis serà a partir de dos sense límit.
o Es parla de socis quan aporten diners o béns i de socis industrials quan aporten
treball o serveis.
o Els socis intervenen en la gestió i participen en ls pèrdues i els guanys.
o Cada soci és responsable davant tercers segons la seva porció de l’empresa
 Societat civil interna – els pactes entre socis es mantenen secrets i són els
socis que actuen en el seu propi nom. No té personalitat jurídica.
 Societat civil externa – La societat actua en nom propi com a tal entitat. Té
personalitat jurídica.
SOCIETAT MERCANTIL
-
-
Societat Col·lectiva
o Societat mercantil personalista
o Els socis intervenen directament en la gestió i responen de manera il·limitada
davant els deutes socials i participen en els beneficis.
o Es preferible un nombre reduït de socis
o Personalitat jurídica pròpia
o El nom de la societat està constituïda pel nom dels socis o d’algun d’ells. No podrà
incloure noms de persones que no en siguin socis.
o La condició de socis no es pot transmetre
o Tributen per mitjà de l’impost de societats o el IVA.
Societat Comanditària
o Societat mercantil personalista que es caracteritza per la coexistència de dues
classes de socis:
 Col·lectius – Responen il·limitadament dels deutes socials i gestionen la
societat.

30. 
-
Comanditaris – Responen de forma limitada dels deutes segons l’aportació i
no gestionen la societat.
o El nom de la societat ha de tenir relació amb el nom de tots els socis col·lectius o
d’algun d’ells
o El noms dels socis comanditaris no poden figurar en el nom de la societat ni
participar en la gestió
o Els socis col·lectius estan sotmesos als mateixos drets i obligacions que en la
societat col·lectiva
o Tributen per mitjà de l’impost de societats
Societat capitalista
o SL o Societat Limitada
 Es divideix en participacions iguals, acumulables i indivisibles
 La responsabilitat dels socis es troba limitada al capital aportat
 El capital mínim no pot ser inferior a 3.000€ i no hi ha capital màxim.
 El capital es desemborsa en el moment de la constitució i pot ser en
metàl·lic, béns o drets.
 Els socis participen en rel repartiment de beneficis i patrimoni resultant de
la liquidació de la societat.
 Els socis tenen dret en l’adquisició de les participacions de socis sortints. La
condició de soci no es pot transmetre lliurement.
 Els socis poden participar en les decisions socials i ser elegits com
administradors
 El socis no responen personalment dels deutes socials.
 Tributen per mitjà de l’impost de societats
o SL nova empresa
 És una nova societat limitada pensada per a noves empreses i autònoms que
vulguin consolidar la seva activitat.
 El capital mínim no pot ser inferior a 3.000€ euros ni superior a 120.202€
 El capital només pot estar compost de diners
 El nombre màxim de socis és de 5. No hi ha mínim
 El nom de la societat està formada pel nom d’un dels socis fundadors, seguit
d’un codi alfanumèric que permeti la identificació de la societat i que es
denomina ID CIRCE.
 Es poden emprar uns estatuts socials orientatius que permetin la constitució
de la societat en 48 hores (www.circe.es)
o SA o Societat Anònima
 El capital social està dividit en accions que es poden transmetre lliurement.
 Els socis no responen davant els deutes socials amb el seu patrimoni
personal
 Personalitat jurídica pròpia
 Caràcter mercantil

31. 





El capital no pot ser inferior a 6.101,21€ i desemborsat almenys en un 25%
del valor nominal de cada una de les seves accions en el moment de la
constitució.
Les accions són indivisibles
La gestió s’encomana a un grup de persones o administradors.
Els socis tenen dret en el repartiment de beneficis socials i en el patrimoni
resultant de la liquidació, d’acord amb la seva participació.
Els socis tenen dret preferent de subscripció en l’emissió de noces accions
Tributen mitjançant l’impost de societats
SOCIETAT MERCANTIL DE RÈGIM ESPECIAL
-
-
Cooperatives
o Es constitueix per persones que s’associen, en règim de lliure adhesió i baixa
voluntària, per a la realització d’activitats empresarials
o És una societat mercantil
o La constitució de la societat es fa mitjançant escriptura pública
o L’aportació dels socis s’ha de desemborsar en un 25% en el moment de la
subscripció i la resta en el termini que estableixin els estatuts.
o Poden ser:
 De primer grau – Constituïdes per persones físiques o jurídiques.
 De segon grau – Constituïdes per dues o més cooperatives.
o El mínim de socis fundadors ha de ser 3 en les de primer grau i 2 en les de segon
grau.
o El 20% dels excedents es destinarà a la reserva obligatòria, el 5% al fons d’educació
i promoció, i la resta es poden repartir-se entre cada soci en concepte de retorn
cooperatiu.
o Se gestiona mitjançant assemblea general i consell rector.
o Els socis no responen personalment dels deutes socials.
o Tributen mitjançant l’impost de societats.
Societat Laboral
o Almenys el 51% del capital social pertany als treballadors que presten els seus
serveis retribuïts en forma directa, personal i per temps indefinit.
o El capital està constituït en forma d’accions o participacions.
o Cap soci no pot posseir accions que representin més de la tercera part del capital
social.
o Té caràcter mercantil
o El nombre mínim de socis fundadors és de 3.
o Els treballadors amb contracte indefinit tenen dret a exigir de la societat la seva
inclusió en la classe laboral
o Poden ser:
 Societat laboral limitada (SLL)
 Societat laboral anònima (SAL)

32. ELS CONTRACTES
És un acord entre dues parts. Consisteix en l’acceptació d’una oferta que determini l’abast dels
drets i obligacions entre les parts.
Alguns contractes, com la llicència sobre els drets d’autor, han d’estar per escrit.
Tipus de contracte que intervenen en un projecte tecnològic:
-
Encàrrec d’un projecte
Amb proveïdors
De desenvolupament d’un programari
De comercialització de producte acabat
Ha de figurar:
-
Limitacions sobre drets de propietat intel·lectual o industrial
Terminis de lliurament
Garanties i responsabilitats
La confidencialitat
PROTECCIÓ DE DADES DE CARÀCTER PERSONAL
Tot fitxer que emmagatzemi dades personals de persones físiques ha d’estar sotmès a la protecció
de dades.
Les dades de caràcter personal es defineixen com qualsevol informació concernent a persones
físiques, en particular les dades relatives a la ideologia, afiliació, religió i creences, les d’origen
racial, salut i vida sexual, així com les relatives a infraccions penals o administratives.
Les cessions de dades a tercers s’han de realitzar amb el consentiment informat de l’interessat;
mentre que les transferències internacionals estan permeses únicament en certes condicions.
El responsable ha d’implementar les mesures de seguretat d’índole tècnica i organitzatives
necessàries per a garantir la seguretat de les dades objecte de tractament.
Protecció de dades en el sector de les comunicacions
-
LSSICE –
o Abast
 El servei de comerç electrònic i transmissió de dades d’Internet
o Intenta regular Internet des d’un enfocament comercial
o Obliga els propietaris de webs comercials a incloure les dades d’identificació de
l’empresa de manera perfectament accessible i clara.
o Regula el procés de contractació de serveis i compra per mitjans electrònics.
o Imposa la necessitat de sol·licitar l’autorització de l’usuari percebre comunicacions
comercials per correu electrònic.

33. o Impedeix la tramesa de comunicacions comercials (spam) sense el consentiment
del destinatari
o La ciberocupació
 Utilització de noms que després són emprats per a activitats de tipus
fraudulent o delictiu. Registre de noms d’empreses importants, com Coca
Cola o El Corte Inglés amb l’objectiu de vendre’ls a l’empresa que és la
propietària legítima. Si aquesta no fa una oferta interessant, publiquen
alguna cosa que danyi la seva imatge.
 Registre de paraules genèriques
 La característica és la no-activitat relacionada amb allò que representa el
nom de domini ciberocupat.
-
Llei general de telecomunicacions (LGT)
o Estableix el marc legal regulador del sector en el qual s’inserirà el projecte.
o Imposa diverses obligacions sobre els operadors que explotin xarxes públiques de
comunicacions electròniques, així mateix, regula la responsabilitat dels operadors
pels danys,k la informació als usuaris, els seus drets de no cessió i desconnexió,
l’anonimat en les comunicacions, l’ús de les seves dades, etc.
o Drets dels consumidors i usuaris finals davant dels operadors.
o Estableix una obligació de servei universal: es garanteix per a tots els usuaris amb
independència de la seva localització geogràfica, amb una qualitat determinada i
amb un preu assequible.
o Regula l’ús d’ocupació de la propietat pública i privada per a la instal·lació de
xarxes.
o Abast:
 Xarxes de radiodifusió sonora i televisiva
 Xarxes de televisió per cable
 Dispositius associats amb aquestes xarxes

34. SISTEMES D’INFORMACIÓ EN L’EMPRESA
NIVELLS D’ORGANITZACIÓ DE L’EMPRESA
-
-
-
Sistema de producció
o Input – Matèries primeres
o Output - Productes
Sistema d’informació / Tecnologies de la informació
o Proporciona suport als sistema de producció i n’extreu dades i coneixements
o Forma part de la infraestructura de l’empresa
o Proporciona valor per a tots els processos d’organització
o Representa la manera en què les empreses creen i reparteixen la riquesa
o Cada empresa té un model d’informació únic
o Mateix sector industrial = models d’informació genèrics
o Suporta els processos de negoci i l’estructura d’operacions de l’empresa
Sistema de decisió
EVOLUCIÓ SI/TI
-
-
-
Origen fins anys 70
o Informàtica centralitzada
o Objectiu: suport dels departaments de comptabilitat o administració del personal
o Grans sistemes de maquinari amb bases de dades i sistemes operatius propis
Anys 80 fins principi dels 90
o Els departaments comences a disposar dels seus propis SI
o Els usuaris tenen més autonomia
o Apareix el sistema UNIX i el PC
o Es desenvolupen arquitectures client-servidor
o La informàtica es posa al servei de directius i usuaris
o Els usuaris comencen a guanyar coneixements i poder sobre el SI/TI
Finals dels 90 fins l’actualitat
o La informació és un objecte central de valor per a l’empresa
o És l’època de la connectivitat entre aplicacions
o Augmenta la velocitat de transmissió
o Accés brutal a la informació
ESTRATÈGIA SI/TI. ALINEAMENT ESTRATÈC
-
-
Estratègia de negoci
o A quins clients es serveixen
o Quins productes es serveixen
o On va el negoci
Estratègia de SI
o Aplicacions necessàries per a suportar els processos de negocis
o Informació necessària per a prendre decisions

35. -
Estratègia tecnològica (TI)
o Estratègia enfocada a la infraestructura
DIRECCIÓ GENERAL
-
Ha d’assegurar que es disposa d’una estratègia global de sistemes i tecnologies de la
informació
Ha de participar en el disseny i implantació d’aquesta estratègia de SI/TI
Ha de conèixer la priorització dels processos per a obtenir avantatges competitius
Ha de veure la informació com un recurs estratègic
Ha de tenir un model tecnològic clar
Ha d’estar equipat pera dialogar amb la gent de SI/TI
Decisions imprescindibles:
o Establir el rol de les TI i el nivell de despesa
o Decidir quins projectes informàtics han de rebre la inversió més gran
o Establir el tipus d’informació i la distribució de l’empresa
o Definir estàndards, nivell de servei/resposta del negoci i els seus costos i beneficis
o Establir avantatges i inconvenients de cada alternativa
o Aclarir els rols i assignar responsabilitats als gestors de negocis
DIRECCIÓ SI/TI
-
-
Característiques:
o Dedica una gran quantitat del seu temps a descobrir i promoure una visió
compartida de com poder influir els sistemes d’informació en els seu negoci
o És més un home de negoci que no un tecnòleg
o És agent de canvi i reformador
o Ha de treballar molt a prop dels altres directius de l’empresa
o Ha d’entendre els problemes de les àrees funcionals
o Els proveïdors són els seus socis estratègics
o És un arquitecte que crea noves estructures
o És un comunicador i un negociador
Rols
o Crea valor per mitjà de socis, clients i proveïdors
o Gestiona la informació de dins i fora de l’empresa
o Assegura l’aplicació d’estàndards dins de l’empresa
o Capacitat de fer evolucionar les tecnologies de diferents generacions i llenguatges
o Capacitat de treballar amb proveïdors, recursos i cultures de diferents tipus
o Transformació de l’organització amb l’ús de la tecnologia
o Gestor de relacions, de contactes i de projectes
o Negociador
o Agent comercial

36. XARXA D’EMPRESES I EMPRESA XARXA
XARXA D’EMPRESES
-
La innovació tecnològica es considera exògena a l’activitat empresarial
El salari és l’únic element de motivació
Treball repetitiu
Empresa que coordina totes les àrees funcionals
EMPRESA XARXA
-
La irrupció de les TIC trenca amb el límit clàssic de la descentralització d’activitats i permet
un disseny basat en la interconnexió en xarxa de tots els elements de la cadena de valor.
Aquest tipus d’empresa es configura en les empreses que es troben en un estadi avançat
d’usos TIC.
L’empresa és un sistema obert, global.
Fomenta la interdependència entre les parts i desdibuixa els límits organitzatius.
Les decisions es prenen depenent de la informació rebuda de l’entorn i dels grups de
persones.
L’empresa xarxa és possible a partir d’un canvi cultural intern, estratègic i organitzatiu.
Visió global de tots els recursos sota una cultura empresarial comuna.
La presa de decisions es basa en el coneixement i no el la jerarquia.
La gestió de la informació es basa en comunicació directa a tot el conjunt de nodes.
Equips de treball multidisciplinars de geometria variable. Una vegada assolits els objectius
es resituen en altres projectes.
Capacitat d’adaptació a diferents cultures empresarials.
Els llocs de treball es dissenyen perquè el factor humà sigui part activa de l’activitat.