1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
És un gran procés revolucionari
que és produeix a França el 1789

2. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
(1789-1799)
La Revolució Francesa és un procés de caràcter
social i polític, desenvolupat a França entre el 1789 i
el 1799, que va significar l’arrelament de les idees
liberals de la Il·lustració i el traspàs de l’edat
moderna a l’edat contemporània.

3. França
pre-revolucionària
Etapes
Causes de la
Revolució
Esclat de la
revolució
Monarquia
Constitucional
Repùblica
Burgesa
Convenció
Girondina
República
Democràtica
Convenció
Jacobina
Imperi
Napoleònic

4. França viu en una societat rural
i estamental, establerta des de
l’edat mitjana, i marcada per
una monarquia absolutista.
Tres eren els estaments:
l’Església, la Noblesa i el
Tercer Estat
LA FRANÇA PRE-REVOLUCIONÀRIA

5. LA FRANÇA PRE-REVOLUCIONÀRIA
Monarquia
absolutista
de
Lluís XVI
Noblesa i
Esglèsia
Tercer Estat:
(pagesos, artesans,
obrers i burgesos)
SOCIETAT
ESTAMENTAL
•Tenien privilegis.
• Propietaris de la major part de
les terres.
• No tenen provilegis.
• No participen a la vida política
• Són més del 80% de la població
Lluis XVI Maria Antonieta

6. ESTATS GENERALS:
• Parlament consultiu d’origen medieval.
• Estan representats els tres estaments:
NOBLESA, ESGLESIA I TERCER ESTAT
SISTEMA DE VOTACIÓ: 1 ESTAMENT = 1 VOT
ESTATS
GENERALS
NOBLESA (1 VOT) + ESGLÉSIA (1 VOT) = 2 VOTS
Representen al 20 % població
TERCER ESTAT (1 VOT) = 1 VOT
Representen al 80% població

7. Els Estats Generals
Obertura dels Estats Generals al 1789. El rei presidia la sessió; a la seva
dreta es situava la noblesa i l’església, a la seva esquerra el Tercer Estat.
D’aquí que a les tendències polítiques actuals parlem d’esquerres i de dretes.

8. 1. El manteniment d’un estat absolutista necessitava
de molts diners ja que:
- La monarquia tenia molts funcionaris que cobraven sous alts.
- S’havia de mantenir un exèrcit permanent
- La cort vivia rodejada de luxes.
LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
La revolució és el resultat de la interrelació de diverses
causes

9. 2. L’enviament de tropes franceses a Amèrica del
Nord en la guerra d’independència dels Estats Units
3. Es viu una època de males collites que fan pujar
el preu dels productes bàsics i que provoquen fam
en el poble.
En conseqüència l’Estat està arruïnat:
a) hisenda està arruinada
b) la noblesa pateix perquè no cobra impostos
c) l’Església no cobra el delme del poble

10. i a més a més…
4. La burgesia, grup adinerat, vol participar
de les decisions polítiques
5. El camperolat està fart del poder feudal i
pateix molta fam.
6. La difusió de les
idees il·lustrades

11. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Males collites i èpoques de fam
empobreixen al Tercer Estat =
CRISI DE SUBSISTÈNCIA
DESCONTENT de la
BURGESIA, ja que no podia
participar en la política
Difusió de les IDEES
IL·LUSTRADES sobre tot en
la burgesia
La REFORMA FISCAL que
vol fer el rei: volia que les
classes privilegiades paguessin
impostos ja que l’Estat tenia un
gran dèficit. Aquestes es neguen i
demanen la...
... convocatoria dels
Estats Generals al 1789

12. ESCLAT
DE LA
REVOLUCIÓ
Convocatòria
Estats Generals
Rebuig propostes
Tercer Estat
Pressa de la
Bastilla
Gran Por
Constitució
Assemblea Nacional
Declaració dels
Drets de l’Home i
del Ciutadà

13. El jurament del Jeu de Paume (19 de juny de 1789)
Els representants del Tercer Estat van començar les reunions per canviar el poder
polític, però el rei va tancar la sala de reunions.
Aleshores van decidir reunir-se en un local on es jugava a pilota (trinquet). El 19 de
juny de 1789 van fer el jurament de “no separar-se en endavant i continuar reunint-se
fins aconseguir la nova organitzció política”.

14. La presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789)
El rei dona ordres a l’exercit de pressionar a l’Assemblea Nacional. Els membres
del Tercer Estat van fer intervenir a les masses populars de París.
El 14 de juliol una manifestació de gent armada es va dirigir a la Bastilla, que
era una mena de pressó on el rei tancava als pressos polítics. Després d’una
lluita amb la força armada que la vigilava, va ser assaltada i destruida.

16. MONARQUIA
CONSTITUCIONAL
Constitució
del 91
Reformes
Jacobins
Invasió Àustria
Grups polítics
Proclamació
República
Girondins
Empresonament
Lluís XVI
Detenció de
Varennes

17. REPÚBLICA
DEMOCRÀTICA
CONVENCIÓ
GIRONDINA
CONVENCIÓ
JACOBINA
Conspiracions
monàrquiques
Problemes
Constitució
del 93Execució Lluís XVI
i MªAntonieta
Contrarevolucions
Coaliació
absolutista
Invasió exèrcit
absolutista
Política del
Terror
Cop d’estat de
Termidor
Comitè de
Salvació
Pública

21. REPÚBLICA
BURGUESA NAPOLEÓ
BONAPARTE
DirectoriConstitució
del 95 Cop d’Estat
de Brumari
Consulat

22. IMPERI NAPOLEÒNIC
Imperi
reformes
Waterloo
Retorn
Desterrament
a Elba
ProblemesCreació d’un imperi
Desterrament a
Santa Helena

23. Coronació de Napoleó Bonaparte

24. Restauració, Liberalisme i Nacionalisme
CONGRÉS DE VIENA
1814-1815
Restauraració
absolutisme
monàrquic
Santa AliançaRemodelació
mapa Europa
Reposició monarquies
derrocades
Actuacions

25. El terme RESTAURACIÓ al·ludeix al període compres entre la
caiguda definitiva de Napoleó (1815) i l’inici dels processos
revolucionaris de 1830
Va succeir a França i a Europa i es va caracteritzar per
l’intent de recomposar l’entramat de l’Antic Règim,
cosa que els seus partidaris no van aconseguir o ho van
fer de forma limitada en el temps
LA RESTAURACIÓ

26. Restauració, Liberalisme i Nacionalisme

27. Restauració, Liberalisme i Nacionalisme

28. Restauració, Liberalisme i Nacionalisme
LA IL·LUSTRACIÓ
LIBERALISME NACIONALISME
Revolucions
liberals
Unificació
d’Alemanya
Unificació
d’Italia

29. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ
EL CONGRÈS DE VIENA (1815)
• Els estats vencedors de Napoleó es van reunir (1814-
1815) en el que s'anomenarà el Congrés de Viena amb
l'objectiu de restaurar l'absolutisme monàrquic.
• Les grans potències de Rússia, Regne Unit, Prússia i
Àustria van remodelar el mapa d'Europa en benefici seu,
van tornar França a les fronteres anteriors i l'Imperi
Napoleònic es va dividir entre els vencedors.
• Tres potències (Rússia, Àustria i Prússia) van signar un
acord, la Santa Aliança, pel qual davant de qualsevol
amenaça de revolució liberal, s'ajudarien per intervenir
militarment.

31. 3. LIBERALISME I NACIONALISME
• Malgrat l'aparent retorn a l'Antic Règim,
la Revolució Francesa havia influït a molts
països europeus, i el liberalisme i el
nacionalisme es van oposar a l'Europa de
la Restauració.
• Així, a partir de 1820 es donaran a Europa
moviments nacionalistes de dos tipus:
• Independentistes, dins de l'Imperi
Otomà o turc, i l'Austrohongarès, que
buscaven separar-se dels respectius
imperis.
• Unificadors en el cas d'Alemanya i
Itàlia quan el que es pretenia era
unificar tots els territoris per formar
un sol estat.
• La força del liberalisme i del nacionalisme
es demostrarà en tres onades
revolucionàries que van anar enfonsant
l'Europa de la Restauració.

32. Liberalisme i nacionalisme
Què és el liberalisme?
• És un sistema polític que fonamenta la
societat en l'individu lliure que és
ciutadà, i el conjunt de ciutadans
constitueixen la nació, que té la
sobirania.
• L'Estat ha de garantir els drets i les
llibertats fonamentals de totes les
persones; el sistema polític on les
decisions sorgeixen d'una assemblea, el
Parlament, elegida per sufragi, que
elabora les lleis.
• Defensa la necessitat d'una constitució
que asseguri la divisió de poders, no
permetent l'absolutisme o la tirania.
Què és el nacionalisme?
• És una ideologia política que es basa en el
dret dels pobles a decidir sobre ells
mateixos i a defensar la seva sobirania.
• “Nació” es pot definir de moltes maneres,
però de forma general és el conjunt
d'individus que tenen una sèrie de
lligams culturals propis (religió, llengua,
tradicions, passat històric...) i que volen
viure en comunitat.
• El nacionalisme es va estendre al llarg del
segle s.XIX en defensa d'una Europa de
nacions lliures enfront de l'Europa de la
Restauració i dels imperis absolutistes i
dominadors.
• L'objectiu dels moviments nacionalistes
era fer coincidir la nació amb l'Estat, o el
que és el mateix, que cada nació i les
seves fronteres tingués el seu govern.

33. LIBERALISME I NACIONALISME
REVOLUCIONS DE 1820
• Moviments revolucionaris liberals a partir d’aixecaments
militars.
• Grècia va proclamar la independència (1922) contra
l'Imperi Turc i la va aconseguir després d’una cruenta
guerra al 1829.
• Altres aixecaments liberals van ser aturats per l'exèrcit de
la Santa Aliança.
• També a Amèrica les colònies espanyoles es van
enfrontar a Espanya, es van declarar independents i
es va imposar un règim liberal.

34. LIBERALISME I NACIONALISME
REVOLUCIONS DE 1830
• Aquesta segona onada revolucionària es va produir a
Europa Central i Occidental i va tenir més repercussió.
• Allà on va triomfar es va aconseguir:
• Substitució de l'absolutisme per un sistema constitucional, on
la burgesia tenia el poder, però encara era conservador (p.ex.
el sufragi era censatari).
• Exemples de revolucions:
• França s'enderroca el monarca absolut (Carles X)
• Bèlgica s'independitza d'Holanda.
• Polònia s'enfronta a l'Imperi rus (fracàs).
• Espanya es crearà un Estat liberal.

35. LIBERALISME I NACIONALISME
REVOLUCIONS DE 1848 “LA PRIMAVERA DELS POBLES”
• Tingueren lloc a Europa
Occidental: França, Imperi
Austríac, Prússia, Itàlia, on es
van aixecar contra els imperis
o els regnes opressors
(Austríac, Prussià..).
• Es diferencia de les anteriors
perquè van ser més radicals i
va començar a utilitzar-se el
terme “democràcia” i els seus
ideals democràtics: sufragi
universal, sobirania popular,
igualtat social, i els
treballadors també hi
participaran.

36. LIBERALISME I NACIONALISME
LES UNIFICACIONS D’ITÀLIA I ALEMANYA
• A la segona meitat del segle XIX (entre 1860-1870) es va
produir la unificació d'Itàlia i Alemanya, on es va unir una
sèrie de territoris sota una mateix estat.
• Trets comuns als dos casos:
• La unitat va ser dirigida pel territori més desenvolupat
- A Alemanya: Prússia.
- A Itàlia: el Piamont.
• La unificació es va aconseguir després d'anys de
conflictes armats.
• La burgesia va ser la que va dirigir els nous estats, però
per assegurar el seu predomini.

37. LIBERALISME I NACIONALISME
LES UNIFICACIONS D’ITÀLIA I ALEMANYA
UNIFICACIÓ ITALIANA
• Itàlia estaba fragmentada en vuit regnes i una
part pertanyia a l’Imperi Austríac.
• Piemont, regne ric, industrial i amb una
burgesia forta.
• Impulsada pel rei Victor Manuel II i dirigida pel
militar Giuseppe Garibaldi
• Recolzats per un moviment cultural i
nacionalista quer defensava l’identitat italiana:
Il Risorgimento
• Societats secretes que defensaven el
liberalisme i el nacionalisme com La Jove Itàlia
i els Carbonaris
• Intères de la burgesia en un Estat Liberal per
ampliar mercats

40. UNIFICACIÓ ALEMANA
• Alemanya estav formada per 36 Estats
independents.
• Prússia és l’Estat més poderós (económica i
militarment.
• Liderada per Otto von Bismark
• Basada en un fort sentiment de pertanyença a
una sola nació
• Interessos econòmics de la burgesia ja que
l’unificació afavoriria el comerç.
• Acabarà amb la proclamació del II Reich (II
Imperi Alemany). Guillem II emperador
LIBERALISME I NACIONALISME
LES UNIFICACIONS D’ITÀLIA I ALEMANYA