Butlletí sobre innovació en el sector turístic i de l'oci editat pel Laboratori d'Innovació i Intel·ligència Turística del PCT de Turisme i Oci de Catalunya amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Número de juny de 2016

1. PROGRAMA LAB IIT
JUNY 2016
Nº 16
Les tendències tecnològiques
2016 influents en el turisme
En el marc de les jornades FiturTech i del Forum TurisTIC 2016 s’ha tractat com
ha influït la revolució tecnològica al sector turístic en els darrers temps i quines
seran les tendències en un futur proper a les quals s’hauran d’adaptar els
actors involucrats. A FiturTech es va concloure la necessitat del sector
d’adequar-se a un turista mòbil, més tecnificat i informat, a través d’una oferta
diferenciada i de valor afegit gràcies a les noves tecnologies, la innovació i la
sostenibilitat. El Big Data va ser present en la majoria de ponències i debats,
posant èmfasi que tota la informació que generen els clients ha de ser
aprofitada per millorar el servei que aquests reben, ja que el Big Data no és
només útil per aglutinar un gran volum de dades sinó també per a la gestió
d’aquestes. Per altra banda, l’augment de la gestió intel·ligent del Big Data per
millorar l’experiència turística es constatà al Forum TurisTIC, així com la
importància que la realitat virtual ocuparà, especialment, en el turisme cultural.
D’acord amb aquestes tendències i tal i com s’apunta a l’ebook publicat per
ThinkTur i on hi ha participat el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci amb
altres centres tecnològics, les tendències tecnològiques al sector turístic per
aquest 2016 són el Big Data – open data, el màrqueting digital, l’entorn mòbil, la
realitat virtual (realitat immersiva), IoT (Internet of Things), la trans-
comercialització, el processament del llenguatge natural, la gamificació, els
sistemes de personalització i la impressió 2D/3D. Per tant, les TIC s’han
convertit en un instrument clau per poder afrontar els reptes que planteja el
sector turístic en aquests moments i augmentar la competitivitat de les
empreses i institucions fent ús d’aquestes.
ÍNDEX
Competidor: La Costa
del Sol
El mercat escandinau
Sistemes de
personalització per a la
prestació dels serveis
turístics
La mobilitat turística
litoral – interior
EL MÉS DESTACAT
El nivell de vida alt i el volum de
viatges per resident, potencialitats
del mercat escandinau (pàg. 2)
La personalització de l’experiència
turística a través de la tecnologia
(pàg. 4)
La complexitat de la gestió integral de
la qualitat en destinacions (pàg. 6)
L’adaptació de la Costa del Sol als nous
contextos tecnològics i segments
motivacionals (pàg. 8)
El motiu de la visita és el factor que
determina la mobilitat del turista pel
territori (pàg.10)
Diferents posicionaments en l’adopció
de taxes al sector turístic (pàg. 11)
8
2
4
10
6
ISSN 2341 - 3743
La importància de la
gestió integral de la
qualitat turística, és
utòpica?

2. .
MERCATS
2
El mercat escandinau
Els països escandinaus, malgrat el seu baix pes poblacional, són un
mercat interessant a captar i a fidelitzar, ja que presenten una
elevada ràtio de viatges per càpita i un alt poder adquisitiu per
habitant que, consegüentment, es tradueix en un nombre de
despeses elevades per viatge.
Dinamarca, Finlàndia, Noruega i
Suècia presenten un escenari òptim
com a mercats emissors de turistes al
Mediterrani, ja que aquests es senten
enormement atrets pels països amb
climes càlids, fugint de les
temperatures fredes i els llargs
hiverns que caracteritzen el nòrdic. A
més, es considera un mercat
important, ja que el nivell de vida en
aquests països és elevat, presenten
una preferència favorable a viatjar
amb una mitjana de cinc setmanes de
vacances cada any i és un públic
altament fidel. Aquests turistes, com
que viatgen durant tot l’any, poden
contribuir, també, a
desestacionalitzar l’activitat
turística1
.
Dades bàsiques
Dinamarca, Noruega, Finlàndia i
Suècia es caracteritzen per un volum
poblacional baix, conjuntament
representen 26 milions d’habitants.
Suècia és, dels quatre països, el més
gran quant a nombre de residents.
Aquests països presenten una
dinàmica creixent a viatjar. Segons
dades de l’Eurostat de l’any 2013, més
del 80% de la seva població va viatjar,
ja fos realitzant un viatge domèstic,
un viatge a l’estranger o combinant
ambdues tipologies de viatge. Així, els
països nòrdics, en conjunt, es situen
com el setè mercat amb un nombre
absolut major de turistes¹.
La taxa de viatges a l’estranger en
aquests mercats és elevada. Només
entre un 4 – 5% de la població de
Dinamarca i Noruega no han visitat
mai cap país estranger². S’observa
una tendència a l’alça dels viatges
internacionals en tots els casos,
exceptuant en el mercat noruec que la
xifra ha descendit, lleugerament,
entre l’any 2013 i 2014 (veure GRÀFIC
1).
Les vacances principals o més
importants de l’any que realitzen més
del 40% dels noruecs i dels danesos
tenen lloc a països de la Unió Europea
mentre que a Suècia i a Finlàndia el
major volum les realitzen al propi
país³.
Preferències de viatge
En el moment d’escollir quina
destinació de l’estranger visiten,
l’Estat espanyol es situa entre els
preferits d’aquests mercats,
especialment entre els danesos i els
suecs (TAULA 1), atrets per les Illes
Canàries, on poden gaudir d’un clima
càlid al llarg de tot l’any, el qual és el
motiu principal que justifica el seu
lideratge. Catalunya es situa en
tercera posició del rang de
preferències del mercat finlandès i
suec (TAULA 2). Tot i això, el nombre
de viatges a Espanya va disminuir al
2014 entre el mercat noruec4
i
finlandès. D’altra banda, la
competència és cada vegada major
amb el creixement de l’interès de la
demanda cap a destinacions com
Grècia o Turquia. Segons l’organisme
oficial de turisme de Turquia, aquest
país va rebre 1.630.268 de turistes
nòrdics l’any 2014, una xifra encara
molt per sota del nombre de turistes
nòrdics que va rebre Espanya el
mateix any, concretament 5.043.6665
.
El mercat nòrdic presenta una
TAULA 1: Principals destinacions de
l’estranger preferides segons país
Fonts consultades:
1
Agència Catalana de Turisme (2015): Països nòrdics. Brief mercats emissors de turisme. Generalitat de Catalunya.
² Patronato de Turismo de Gran Canaria (2014): Informe de conyuntura del mercado turístico. Países nórdicos. Evolución 2013 y previsiones
2014.
³ European Commission: Preferences of Europeans towards tourism 2014. Flash Eurobarometer.
4
Turespaña (2016): Ficha ejecutiva por mercados 2015. Ministerio de Industria, Energía y Turismo.
5
Instituto de Estudios Turísticos (IET): Enquesta FRONTUR.
JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES
GRÀFIC 1: Evolució del nombre de
turistes que viatgen a l’estranger segons
país, 2010 – 2014 (en milers)
2010 2011 2012 2013 2014
Dinamarca 7.726 7.846 7.843 6.977 8.528
Finlàndia 5.080 5.537 7.612 7.155 7.445
Noruega 7.590 8.150 9.260 9.280 9.190
Suècia 13.04214.65115.54815.900 0
Font: OECD (2016): OECD Tourism Trends and
Policies 2016.
Nota: L’any 2014 no es disposa del nombre de
turistes suecs.
Dinamarca Finlàndia Noruega Suècia
Espanya Estònia Suècia Espanya
Itàlia Suècia Espanya Dinamarca
Alemanya Espanya Dinamarca Finlàndia
França Rússia
Regne
Unit
Noruega
Grècia Alemanya Alemanya
Regne
Unit
Font: Statiscs Danemark/ Finnish Travel, Statistics
Finland / Statiscs Norway/ Vagabond resebarometer
2014.
Nota: Les dades referents a Dinamarca fan referència a
l’any 2014, mentre que les de Suècia es corresponen a
l’any 2013 i les de Finlàndia i Noruega, l’any 2015.
TAULA 2: Top 3 de les destinacions
estrella de l’Estat espanyol segons
país, 2014
Dinamarca Finlàndia Noruega Suècia
1 Canàries Canàries Canàries Canàries
2 Andalusia Andalusia
Comunitat
Valenciana
Illes
Balears
3
Illes
Balears
Catalunya Andalusia Catalunya
Font: Turespaña (2016): Ficha ejecutiva por mercados
2015. Ministerio de Industria, Energía y Turismo.

3. 3MERCATS
homogeneïtat pel que fa al motiu
principal que els empeny a realitzar
viatges de llarga durada (GRÀFIC 2).
Aquest és el sol i platja4
. Tot i això, una
vegada a la destinació, s’observa una
diversificació en les activitats que
realitzen i que es combinen amb la raó
principal del desplaçament: culturals,
esportives, naturals, entre altres. Per
exemple, el 45,3% dels turistes suecs
que visita Espanya realitza activitats
culturals i el 18,9% activitats
esportives com, per exemple, la
pràctica del golf4
.
Aquest mercat viatja durant tot l’any,
ja que la mitjana de vacances anuals
és major en comparació amb altres
països i disposen de flexibilitat per
poder escollir quan les volen realitzar
però, pel contrari, compten amb
menys dies festius a l’any. Tanmateix,
el mes de vacances amb un major
volum de viatges és el juliol, que és
quan es duen a terme les vacances
infantils fins a la primera quinzena
d’agost¹. Així, els mesos amb un major
nombre d’arribades de turistes
nòrdics a Espanya, per volum, són
juliol, octubre, març i juny, segons
dades de 20145
, mentre que a
Catalunya la situació difereix
lleugerament. Juliol lidera el rang,
seguit pel mes de juny i setembre6
.
Els turistes procedents dels diferents
països que configuren el mercat
escandinau presenten, com ja s’ha
vist, moltes similituds. Una altra
característica que els uneix és que
són països amb un nivell de vida alt –
ingressos, condicions laborals,
esperança mitjana de vida..., són
superiors a la mitjana dels països
desenvolupats -, fet que justifica que
realitzin una despesa mitjana diària
superior a la d’altres països quan
viatgen. Per exemple, l’any 2014 els
turistes nòrdics que van visitar
Catalunya van gastar de mitjana uns
150 €diaris per persona mentre que la
despesa mitjana per persona i dia
dels britànics va ser de 114 €; i dels
alemanys, de 97 €7
.
Inspiració i organització
del viatge
Els canals d’informació que utilitza el
turista escandinau per escollir i
preparar-se el viatge són les
recomanacions d’amics i/o familiars i
tota aquella informació que es troba
disponible a portals webs d’Internet.
Internet no és un canal només present
en el moment d’inspirar i decidir el
viatge sinó que aquest també és
rellevant en el moment de reservar-lo.
Dur a terme la reserva per Internet és
un comportament comú per més del
80% de la demanda escandinava³ i
que han propiciat els dispositius
mòbils. Per exemple, el 82% de les
reserves d’allotjament a l’estranger
dels finlandesos es realitza per
Internet, així com el 91% dels bitllets
d’avió8
. Aquesta implantació
tecnològica ha anat en detreniment de
la compra de paquets vacacionals a
favor del viatge organitzat per lliure.
Malgrat això, encara una part de la
demanda escandinava, tot i que no
majoritària, continua contractant
paquets als turoperadors turístics,
l’oferta dels quals es concentra en
grans grups (QUADRE 1) i en les seves
consegüents divisions nacionals, la
qual cosa fa que es caracteritzi per
ser un mercat conformat per pocs
productes, motiu pel qual el 83,7%
dels turistes d’aquesta procedència
que arriben a Catalunya ho fan sense
paquet turístic¹. Les companyies
aèries de vols xàrter més importants
coincideixen, també, amb els
principals turoperadors. Aquestes són
Thomas Cook Airlines Scandinavia,
TUIfly Nordic i Nova Airlines (Kuoni
Nordic). Pel que fa a les companyies
de vols regulars, les que compten amb
un major volum d’ingressos són SAS,
Finnair i Norwefian Air Shuttle9
.
Fonts consultades:
6
Observatori d’Empresa i Ocupació (2016): Evolució mensual de l’afluència de visitants estrangers. Generalitat de Catalunya.
7
IDESCAT: Anuari estadístic de Catalunya. Despesa turística dels estrangers segons país d’origen, 2010 – 2014. Generalitat de Catalunya.
8
Statistics Finland: Travel reservations 2015. Finnish travel.
9
Patronato de Turismo de Gran Canaria (2015): Informe de coyuntura del mercado turístico. Países nórdicos y bálticos. Invierno 2014 –
2015 y previsiones 2015.
44%
31%
33%
34%
25%
6%
9%
31%
41%
28%
29%
30%
16%
22%
48%
33%
19%
22%
23%
18%
8%
45%
39%
25%
27%
22%
27%
18%
Sol i platja
Visitar amics i familiars
Natura
Cultura
City breaks
Wellness
Activitats esportives
Dinamarca Finlàndia Noruega Suècia
QUADRE 1: Principals operadors de la
demanda escandinava
JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES
GRÀFIC 2: Principals motius per escollir
la destinació de vacances segons país
Font: European Commission: Preferences of Europeans
towards tourism 2014. Flash Eurobarometer.
Nota: Les dades dels turistes noruecs fan referència a
l’any 2013.
 Thomas Cook Nordic Europe
 Apollo/ Kuoni
 TUI Nordic
 Primera Travel Group
 Aurinkomatkat*
Font: Patronato de Turismo de Gran Canaria (2014):
Informe de coyuntura del mercado turístico. Países
nórdicos. Evolución 2013 y previsiones 2014.
Nota*: Aurinkomatkat només opera a Finlàndia.

4. MERCATSINNOVACIÓ
4
4
Sistemes de personalització
per a la prestació dels
serveis turístics
El desenvolupament de les noves tecnologies possibilita,
actualment, conèixer amb major profunditat al client i propicia la
creació d’una experiència turística totalment personalitzada que
respon a les seves necessitats.
En un entorn competitiu com el de
l’activitat turística, l’adquisició de
clients cada vegada resulta més
costosa, els viatgers són més
sensibles al preu i la fidelitat a les
marques és menor1
. Els viatgers
actuals, especialment els
sensibilitzats amb les noves
tecnologies, i no tan sols els
millennials, busquen un servei més
personalitzat. Les empreses també
són conscients que un dels aspectes
que més valoren, actualment, els
clients és aquest, juntament amb
l’oferta d’un servei excel·lent i
l’exclusivitat de l’experiència².
La personalització de les experiències
turístiques a través de la tecnologia és
possible en plena era Big Data i de
l’Internet de les Coses (IoT). La
tecnologia ofereix noves maneres de
conèixer millor al client mitjançant la
gestió intel·ligent de dades,
estructurades o no, i possibilita
mantenir una relació continuada amb
aquest al llarg de tot el cicle de viatge
– abans, durant i després de
l’experiència – per estar informats
sobre les seves preferències i desitjos
i identificar-ne, en tot moment, les
necessitats que presenten.
Dades a canvi de valor
El turista se situa, avui dia, en el
centre de la cadena de valor turística,
per tal de crear el producte turístic de
manera conjunta, casant el servei
desenvolupat i comercialitzat amb les
necessitats i interessos existents dels
clients. Aquest procés de cocreació
del producte juntament amb les noves
tecnologies són claus per formular
experiències millors i més
personalitzades (veure GRÀFIC 1). La
personalització, doncs, es basa en
incrementar el coneixement dels
clients per poder, per exemple, enviar
missatges individualitzats que seran
més eficients i obtindran millors
resultats, trobant un equilibri entre el
“què necessiten saber” i el “què volen
saber”³.
Segons l’informe “Customer
Experience in Hospitality” elaborat per
Forrester, s’observa que els viatgers
estan, cada vegada, més disposats a
compartir informació personal sempre
que aquesta impliqui alguna cosa a
canvi – ofertes, descomptes, punts de
fidelitat... Concretament, el 75% dels
viatgers estan disposats a compartir
les seves preferències en relació amb
l’habitació i el 55%, respectivament,
les dades sobre el viatge (per exemple,
el número de vol) i les dades de
contacte. A canvi de proporcionar
aquesta informació aquests
valorarien rebre, principalment, un
horari de check-in o check-out que
s’adeqüés a la planificació del seu
viatge, poder escollir l’habitació que
desitgessin, i rebre recomanacions i
assessorament sobre activitats i llocs
a visitar a la destinació que els
interessin.
Més informació, més rendibilitat
Avui dia, en un entorn dinàmic i
canviant com l’actual, les empreses
turístiques han d’integrar i
implementar les tecnologies
intel·ligents en els processos de
creació de producte per mantenir-se
competitives i millorar la seva
rendibilitat, la qual cosa els hi implica
una transformació digital. Les
“Els viatgers estan,
cada vegada més,
disposats a
compartir informació
personal sempre que
aquesta impliqui
alguna cosa a canvi”
JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES
Fonts consultades:
1
Skift Team + Revinate (2015): La naturaleza cambiante de las relaciones entre los hoteles y los huéspedes. Skift.
²Territorio Creativo i LSE Enterprise (2015): I Estudio de transformación digital de la empresa española. Knowledge for a Digital Edge.
³Yahoo! (2014): The Balancing Act: getting personalization right. Yahoo. California.
GRÀFIC 1: Matriu de generació de valor
de l’experiència turística
Font: Neuhofer, B., Buhalis, D., Ladkin, A. (2013):
Experiences, co-creation and technology; a
conceptual approach to enhance tourism
experiences.

5. INNOVACIÓ
5
tecnologies intel·ligents, que es
caracteritzen per agregar informació
de tot tipus en temps real i per la seva
ubiqüitat (GRÀFIC 2), permeten
aprofundir en el coneixement sobre el
client i les seves preferències i ajuden
a crear una oferta diferenciada i amb
valor afegit4
. Les dades que es poden
recollir amb les noves tecnologies fan
referència a tot el cicle de vida del
turista – dades de la reserva, dades
socials, despesa...¹ aprofitant totes
les solucions i sistemes que ofereix
l’IoT, juntament amb les oportunitats
que generen els wearables com els
rellotges intel·ligents.
Les noves tecnologies no es limiten
únicament a la creació de productes
personalitzats segons el tipus de
client o la millora de la segmentació
dels productes sinó que, fins i tot,
formen part del propi producte o
experiència.
Experiències reals
Booking ha impulsat, recentment, un
cercador de viatges que té per
objectiu ajudar a trobar destinacions
que s’adeqüen als interessos i
motivacions de cada usuari durant
l’etapa d’inspiració del viatge. El
Passion search canvia la manera
tradicional de buscar viatges
sustentats en destinacions concretes
o allotjaments i es basa en les
activitats que es poden dur a terme a
cada una de les destinacions: fer
fotografies o practicar submarinisme,
per exemple.
Per millorar les relacions entre
l’allotjament i el client durant l’estada
i el viatge, l’hotel Gold by Marina de
Gran Canàries compta amb una
aplicació, WhatsGold, que facilita
l’intercanvi d’informació bidireccional
entre el client amb el personal de
l’hotel, així com amb altres clients, en
temps real. A través de l’app també es
pot accedir a ofertes, reservar alguns
serveis dels que compta l’allotjament
o disposar d’informació rellevant de la
zona. Això és el que pretèn també
l’Hotel Sol Wave House, considerat el
primer Twitter Experience del món i
que utilitza aquesta xarxa social per
estar constantment en contacte amb
el client.
La visualització de continguts en 360º
també s’ha fet palesa al sector. És el
cas de MadKamaleon Player 360 , un
reproductor-projector compacte de
realitat virtual presentat recentment,
que prescindeix d’ulleres per a la
visualització d’aquesta tecnologia,
creat per Broomx i que possibilita
transformar l’espai d’allotjament
segons les preferències del client i de
diferents ambientacions alhora que
s’obté informació personalitzada i
s’interactua amb el contingut. A més,
des de la mateixa eina es poden
controlar, sense fils, aspectes
domòtics de l’espai i objectes
tecnològics (encendre i apagar llums,
l’aire condicionat...).
Eines de fidelització: la gamificació
L’experiència turística personalitzada
és la millor manera de fidelitzar al
client. Darrerament s’ha sentit a
parlar molt sobre gamificació com a
una tecnologia per assolir aquesta
fita.
La gamificació es basa en l’ús de
sistemes de jocs o videojocs, fora del
seu context habitual, amb la finalitat
que els usuaris realitzin determinades
accions com, per exemple,
incrementar la despesa, visitar espais
concrets, pernoctar en determinats
llocs. Per aconseguir-ho s’ofereixen
punts, descomptes.... Un exemple és
l’aplicació mòbil UnSheeping que
ofereix descomptes o gratuïtats als
turistes que s’allotgen en determinats
hotels en funció de la despesa que
han realitzat als comerços o
establiments adherits de la destinació
visitada o del seu entorn.
Al proper número es tractarà aquest
tema amb més profunditat.
“Les noves
tecnologies
permeten aprofundir
en el coneixement
sobre el client i les
seves preferències i
ajuden a crear una
oferta diferenciada i
amb valor afegit”
JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES
GRÀFIC 2: Característiques de les noves
tecnologies per a la personalització
d’experiències
Font: Neuhofer, B., Buhalis, D., Ladkin, A. (2015):
Smart techmologies for personalized experiences:
a case study in the hospitality domain. Springer.
Fonts consultades:
4
Neuhofer, B., Buhalis, D., Ladkin, A. (2015): Smart techmologies for personalized experiences: a case study in the hospitality domain.
Springer.
Informació
agregada
Connectivitat
mòbil ubiqua
Sincronització
en temps real
de la
informació

6. Font: HotellerieSuisse: Pour y voir plus clair dans la
jungle des labels. Résultats du séminaire sur la
durabilité organisé lors de l’Assemblée des délégues,
hiver 2010. Berne.
POLÍTICA I
GOVERNANÇA
6
En els darrers temps s’han
intensificat el nombre de segells i
etiquetes de qualitat que avalen i
garanteixen l’activitat turística en
diferents àmbits - sostenibles,
ambientals, socials, entre altres- i en
àmbits sectorials (veure QUADRE 1).
Les marques de qualitat turística són
encara incipients a nivell de
destinació. D'altra banda, la
competència de certificar ha deixat de
ser una tasca exclusiva d’organismes
oficials o reconeguts. Avui dia també
hi operen, de manera reconeguda pels
usuaris, les empreses privades, com,
per exemple, l’associació Slow Cities o
Tripadvisor, tot i que aquests es
consideren, més aviat, segells de
confiança o prestigi, ja que
prescindeixen de caràcter d'oficialitat
i la normativa és menys estricta².
Aquest augment accelerat de
certificacions en el sector turístic pot
diluir i transformar la seva funció
originària si aquestes es converteixen
en simples instruments de
comercialització. La convergència
d’un gran nombre de segells implica
també altres reflexions com, per
exemple, la necessitat
d’estandarditzar els criteris de
certificació entre els diferents segells
i territoris o el grau d’implicació dels
diversos agents.
Destinacions vs empreses
No és el mateix la gestió de la qualitat
d’una empresa o producte que el
d’una destinació turística. La qualitat
d’una destinació turística - d’àmbit
local, regional o nacional - implica una
gestió integral complexa, ja que ha de
coordinar diferents organismes,
públics i privats, representatius i
compromesos; des d’establiments
d’allotjament, restaurants, empreses
de turisme actiu fins a agències de
viatge i oficines de turisme, entre
altres¹. La gestió integral de la
qualitat de les destinacions
turístiques es concep com un procés
participatiu, on tenen cabuda tots els
actors implicats en l’oferta turística
de la destinació. Per això, les
destinacions es doten de fórmules
que creïn les condicions adequades
per generar, mantenir i desenvolupar
un dinamisme de parternariat entre
els diferents agents.
Certificacions
Des de l'any 2000 l'Estat espanyol
compta amb el sistema integral de
qualitat turística espanyola a les
destinacions (SICTED) promogut per la
Secretaria de l'Estat de Turisme amb
el suport de la Federació espanyola de
municipis i províncies (FEMP) i
gestionat pel Instituto para la Calidad
Turística Española (ICTE). Tot i ser una
iniciativa pionera, sembla que la
funció que ha acabat ocupant durant
aquests 16 anys és la de certificar
destinacions amb pocs serveis
turístics. A Catalunya, per exemple,
només hi ha 15 destinacions
certificades i cap pertanyent a la
província de Tarragona. La majoria
són d’àmbit comarcal i de la província
de Barcelona.
Aquesta certificació es complementa
amb la Q de Qualitat Turística que
l'ICTE atorga a empreses del sector.
Actualment compta amb unes 2.000
empreses certificades, les quals són,
principalment, establiments de
restauració i allotjaments. En
comparació amb el segell nacional de
La importància de la gestió
integral de la qualitat
turística, és utòpica?
Les certificacions de qualitat de destinacions turístiques són
incipients, presumiblement per la seva complexitat d’aplicació
generalitzada. La iniciativa espanyola és pionera al sector, encara
que aquesta es troba irregularment consolidada al territori català.
“La competència de
certificar la qualitat ha
deixat de ser una tasca
exclusiva
d’organismes oficials o
reconeguts”
JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES
QUADRE 1: Tipologia de certificacions,
segons la seva naturalesa, amb
incidència al sector turístic suís
Turístiques
• Green Globle
• EarthCheck
• STEP
(Sustainable
Tourism Eco-
Certification
Program)
• Travelife
• Bouquetin
• Ecolabel
• Blue Flag
• Le Clef Verte
• Programa de
qualitat
turística
nacional
Genèriques
• Valais
Excellence
• ISO 9001
• ISO 14001
• ISO 26000
• EMAS
• EFQM
• EcoEntreprise
• EcoStep
• AA1000AS
• GRI +
• SA8000
Específiques
• Vacances pour
tous
• BIO-Hotels
• SwissClimate
CO2
• Myclimate
neutralité
• Stop Climate
Change
• ClimatePartner
• AEnEC
Fonts consultades:
¹ Robles, F. i García, A. (2009): La apuesta por la calidad como elemento diferenciador en los destinos turísticos: planes renovados.
Cuadernos de Turismo.
²UNWTO (2015): Manual práctico de gestión integral de la calidad de los destinos turísticos. Conceptos, implementación y herramientas
para autoridades, instituciones y gestores de destinos. Madrid.

7. Font: UNWTO (2015): Manual práctico de gestión
integral de la calidad de los destinos turísticos.
Conceptos, implementación y herramientas para
autoridades, instituciones y gestores de destinos.
Madrid.
POLÍTICA I
GOVERNANÇA
7
qualitat turística francès, aquest
darrer compta amb mes del doble
d'adherits. Les tipologies d'empreses
certificades majoritàries a Catalunya,
en sintonia amb el conjunt de l'Estat
espanyol, són també els establiments
de restauració degut que la cadena
McDonald's compta amb tots els seus
establiments certificats, als que s’hi
sumen els establiments d'Ikea, fet
que va obrir una reflexió i dilema
sobre la utilitat i funció d'aquest tipus
de certificacions en el sector turístic.
S'observa una tendència, que es
desenvolupa en paral·lel, de
certificacions orientades a la millora
de la competitivitat com són les
d'especialitat en destinació.
Catalunya disposa de segells
d'especialització de destinacions en
turisme familiar i turisme esportiu.
Per comptar amb aquest
reconeixement integral, és iniciativa
de cada destinació sol·licitar la
certificació amb la presentació d'un
projecte d'adaptació, tant de l'oferta
pública com la privada, al segment
familiar o esportiu. Per tant, és
necessari, inicialment, la creació d'un
partenariat publicoprivat entre el
municipi i les diferents empreses on,
finalment, s’afegeix l'Agència
Catalana de Turisme (ACT) i es
converteix en un partenariat a tres
bandes. Aquests tipus de segells són
una eina orientada al mercat, ja que
ajuden a millorar la comercialització i
visibilitat de les destinacions que
volen captar a un tipus de públic
concret.
Aquest tipus de segells també són
existents a altres països. França
disposa del segell FamillePlus, que és
un exemple d’etiqueta nacional que
s’ha impulsat per iniciativa privada,
fruit de la col·laboració entre tres
associacions turístiques i que rep el
suport de l’Estat. També disposa de la
marca nacional Destination Pour Tous
que reconeix les destinacions amb
una oferta coherent i global amb
serveis accessibles i de qualitat.
Aquesta marca és gestionada per
l’Associació Tourisme et Handicaps,
tot i que s’integra i s’acull sota la
marca paraigües Qualité Tourisme
que agrupa tots els procediments de
qualitat existents al territori francès.
Altres certificacions que
complementen aquestes són les
marques de prestigi, les quals no
deixen de ser un referent de qualitat
com, per exemple, el reconeixement
de Patrimoni de la Humanitat de la
UNESCO. Aquest tipus de
certificacions, si estan ben
posicionades, es poden convertir en
un reclam i símbol d'especialització i
excel·lència². En aquesta línia, fa uns
anys, les Terres de l'Ebre van ser
declarades Reserva de la Biosfera i
des del 2015 compten amb una marca
i un logotip propis per tal de
promocionar els recursos, productes i
serveis locals que potencien les
activitats econòmiques tradicionals.
L'ens encarregat de la gestió
d'aquesta distinció és COPATE
(Consorci de Polítiques Ambientals de
les Terres de l'Ebre).
Beneficis
Un dels principals beneficis que
identifiquen les empreses per
comprometre’s en sistemes de
certificació de qualitat són els
avantatges competitius que els hi
aporten respecte a la competència.
Així com també es considera que
ajuda a millorar la comunicació amb
els clients, proveïdors i treballadors
alhora que capten a nous clients i
n’augmenten la seva fidelitat. A
França, per exemple, el 78,4% dels
agents turístics adherits al sistema de
Qualitat Turística Nacional afirmaren,
al 2014, que van poder millorar la
qualitat del servei de recepció dels
clients, una proporció que és encara
major entre els espais visitables. A
més, el 65,1% es mostra satisfet de
comptar amb el segell de Qualitat
Turística mentre que el 3,7% rebutja
formar part d’aquest sistema³
.
“La gestió integral de
la qualitat de
destinacions
turístiques es concep
com un procés
participatiu amb
cabuda de tots els
actors implicats ”
JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES
Fonts consultades:
³TCI Research (2014): La compétitivité de la France en matière de qualité d’accueil des clientèles touristiques et impact du plan Qualité
Tourisme. Colloque Qualite Tourisme.
Resultats clau en el negoci.
Valors dels diferents
indicadors socioeconòmics.
Satisfacció dels visitants i
anàlisi de queixes i
suggeriments.
Comparativa amb altres
destinacions turístiques
similars.
QUADRE 2: Beneficis que aporta la gestió
de la qualitat de les destinacions
turístiques

8. Font: Elaboració pròpia.
Nota: Es presenten els municipis de la Costa del Sol
amb un major nombre de places d’allotjament turístic i
l’aeroport i port de creuers.
Font: Observatorio Turístico de la Costa del Sol-Málaga,
2015/ Tourism Data System, 2015. Observatori de la
Fundació PCT de Turisme i Oci de Catalunya.
COMPETIDORS
La Costa del Sol
El turisme de golf, juntament amb el sol i platja, són els principals
productes turístics de la Costa del Sol. Aquesta destinació va ser
pionera en la promoció del golf a Espanya i es coneix com la Costa
del Golf. Tot i això, persegueix una especialització i segmentació
completa de la destinació promovent altres motivacions i
segments.
La Costa del Sol és la marca turística
corresponent a la província Málaga.
Concentra el 40% del pes de la
indústria turística d’Andalusia i és la
cinquena zona turística espanyola de
litoral amb un major nombre de
pernoctacions hoteleres. Concentra el
38,1% de les places hoteleres de tota
Andalusia; el 53,6% de les que
ofereixen els apartaments; el 16,4%
de les pensions i hostals; el 18,1%
dels càmpings; i el 17,1% dels
allotjaments de turisme rural¹.
L’activitat turística
L’any 2015 la Costa del Sol va rebre
10,6 milions de visitants, els quals es
van incrementar un 3,9% respecte al
2014, convertint-se el 2015 en el
millor any turístic dels darrers temps
(veure TAULA 1). Aquests doblen el
nombre de visitants de la Costa
Daurada. El 58% del total van ser
turistes estrangers, sent el principal
mercat emissor de turistes
internacionals el Regne Unit (22,2%
total de demanda), seguit per França
(8,6%) i Alemanya (7,1%). Quant al
turisme nacional, amb un volum del
42% de la demanda, gairebé la meitat
d’aquests (44%) són turistes
domèstics, és a dir, de la pròpia
comunitat, seguits pels madrilenys².
Pel que fa a l’oferta turística, mentre
que a la Costa Daurada el nombre de
places de càmpings és lleugerament
superior al nombre de places
hoteleres, a la Costa del Sol succeeix
a la inversa. També són els hotels on
es realitzen la major part de
pernoctacions. L’any 2015 van
registrar-ne, gairebé, 18 milions
(GRÀFIC 1).
La Costa del Sol es caracteritza per
ser una destinació ben comunicada i
connectada. La principal porta
d’entrada al territori és Màlaga, ja que
és en aquesta ciutat on es situa
l’aeroport, el port de creuers i l’estació
del tren d’alta velocitat. El principal
mitjà de transport utilitzat entre els
turistes és l’avió, ja que més de la
meitat van escollir aquest mitjà
(51,7%). Aquest va registrar uns set
milions d’arribades (TAULA 2). Málaga
també disposa d’una de les millors
infraestructures portuàries i
marítimes del Mediterrani que han
posicionat la Costa del Sol entre les
navilieres de creuers. El turisme de
creuers va experimentar una
disminució d’un 39,1% l’any 2013 i
avui dia s’està recuperant. Al 2015 van
arribar-hi 234 vaixells amb 418.671
creueristes a bord².
Gestió mixta del turisme
Des dels inicis de 2015 el Patronat de
Turisme Màlaga – Costal del Sol
juntament amb la Sociedad de
Planificación y Desarrollo (SOPDE)
formen una única figura de gestió de
l’activitat turística amb l’objectiu de
millorar la competitivitat de la Costa
del Sol, apostar per un model mixt de
col·laboració pública – privada i
consolidar una gestió eficient i
professionalitzada fruit de la
integració d’ambdues institucions
amb un bagatge en la dinamització
econòmica i turística de la província³.
El nou organisme, designat
comercialment com Turismo Costa del
Sol, és una empresa pública de la
Diputació Provincial de Màlaga i és
concebuda com a una eina essencial
per potenciar el turisme de qualitat, la
inversió productiva, la innovació i la
sostenibilitat per a les diferents
delegacions de la Diputació,
JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES
8
Fonts consultades:
¹ Turismo y planificación Costa del Sol S.L.U (2015): Plan de Acción ejercicio 2016.
2
Turismo y planificación Costa del Sol S.L.U (2015): Observatorio turístico Costa del Sol – Málaga.
³ Costa del Sol Málaga: Dossier de prensa 2015.
MAPA 1: Croquis de la Costa del Sol
TAULA1: Comparativa Costa Daurada i
Terres de l’Ebre i Costa del Sol, 2015
Costa del
Sol
Costa
Daurada
Terres
de
l’Ebre
Població 1.621.968 615.668 162.369
Municipis 103 132 52
Superfície 7.308 km²
2.999,8
km²
3.308,2
km²
Costa 184 km 92 km 100 km
Viatgers 10.598.000 4.907.150 441.789
Places
hoteleres
97.450 64.244 5.898
Places
càmpings
16.082 65.465 7.112
Places
apartaments
51.302 22.605 600
Places
estab. rurals
10.473 1.696 907

9. Font: Encuesta de Ocupación del Instituto Nacional de
Estadística (INE). 2015/ Tourism Data System, 2015.
Observatori de la Fundació PCT de Turisme i Oci de
Catalunya.
Font: Observatorio Turístico de la Costa del Sol –
Málaga 2015.
Font: Plan de Acción 2016. Turismo y
Planificación Costa del Sol, S.L.U.
2014 2015
Aeroport 6.840.848 7.175.574
RENFE - AVE 817.330 840.135
Port de Màlaga 409.219 418.671
Total 8.067.397 8.434.380
INNOVACIÓ
COMPETIDORS
municipis, mancomunitats,
associacions i altres organismes
públics o privats del territori. Per
aquest 2016 compten amb un
pressupost de 8,2 milions, cinc dels
quals es destinen a accions de
promoció turística.
Eines inspiradores
En un context competitiu com l’actual,
la Costa de Sol orienta esforços per
conèixer amb major profunditat les
preferències dels turistes a través de
les eines tecnològiques i reorientar,
d’aquesta manera, les accions de
promoció i comercialització a
desenvolupar i garantir-ne, en temps
real, l’eficiència. Amb aquest objectiu
compta amb el Sistema de Gestió de
la Destinació (SGD) de Turismo Costa
del Sol, un instrument de fidelització
per conèixer les preferències dels
turistes que alhora esdevé una eina
per habilitar negoci directe al sector.
El SGD, que el web n’és el suport i que
compta amb diferents portals
especialitzats en diferents segments
turístics, s’estima que inspira i
convenç a visitar la Costa del Sol al
17,5% dels internautes que el visiten4
.
“Costa del Sol 360” és un altre
projecte tecnològic innovador que es
troba integrat al SGD i es basa en
crear material inspirador. Aquest
ofereix visites virtuals, fins al moment,
a 42 dels punts turístics més
sol·licitats de la província per donar-
los a conèixer d’una manera més real.
A més de les fotografies que es poden
visualitzar en 360 graus, també es
compta amb vídeos en el mateix
format i de realitat augmentada.
Aquestes accions, entre altres,
s’emmarquen en el pla estratègic
digital que es desenvolupa des del
2015 i que s’ha perfilat el present any.
Aquest pla pretén persuadir als
viatgers, sense perseguir-los, a través
de l’anàlisi de les seves preferències i
situant-los al centre neuràlgic de
totes les iniciatives de promoció.
Turisme de golf i congressos
El turisme de golf i el sol i platja són
els productes turístics d’èxit de la
destinació. El 69,6% dels turistes que
van arribar a la Costa del Sol al 2014
ho van fer pel sol i platja i gairebé la
meitat dels turistes que arriben a
Espanya pel golf escullen aquesta
destinació per aquesta pràctica
esportiva¹. El golf, juntament amb el
turisme de congressos, són dos dels
segments que es consideren més
rendibles, econòmicament, per a la
destinació pel seu efecte
desestacionalitzador i multiplicador,
ja que possibiliten l’arribada de
visitants fora de la temporada d’estiu i
són turistes que després tornen amb
les seves famílies.
Així, els segments de vacances i oci,
de golf i congressos són els que
concentren el major nombre d’accions
aquest 2016.
Impuls del segment VITA
Per contribuir a la millora de la gestió
de l’estacionalitat, Turismo Costa del
Sol promociona altres recursos
d’interior com a part fonamental de
l’oferta complementària. La recent
restauració i obertura comercial del
Caminito del Rey i el fet d’haver estat
guardonat, aquest 2016, amb la placa
al mèrit turístic com a destinació
emergent ha impulsat el disseny i la
definició d’accions del segment VITA
(Verde, Interior, Turismo Activo), entre
les quals es contempla la identificació
de recursos de turisme d’interior a la
província de Màlaga i la definició
d’estratègies de divulgació de la
marca VITA.
L’estratègia de la Costa del Sol es
segmenta en onze productes diferents
(QUADRE 1).
Fonts consultades:
4
Turismo y planificación Costa del Sol S.L.U. (2016): notícia “Los usuarios del portal visitacostadelsol contribuyen en más de 40 millones de
euros al impacto turístico de la provincia”.
9
GRÀFIC 1: Comparativa de les
pernoctacions segons tipologia
d’allotjament entre la Costa del Sol i la
Costa Daurada i Terres de l’Ebre, 2015
TAULA 2: Entrades de passatgers a la
Costa del Sol segons mitjà de transport,
2014 – 2015
JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES
0
1.800.000
3.600.000
5.400.000
7.200.000
9.000.000
10.800.000
12.600.000
14.400.000
16.200.000
18.000.000
Costa del Sol Costa Daurada
Terres de l'Ebre
QUADRE 1: Segments contemplats a
l’estratègia turística
Vacacional i oci
Golf
Cultural, city breaks i
enogastronomia
Turisme idiomàtic
Turisme de creuers
Élit
Convention Bureau
VITA (Verd, Interior i Turisme Actiu)
Turisme nàutic
Health & Wellness
Living Costa del Sol

10. (senderisme, muntanyisme...). Per tant, és un turista
més actiu amb una major relació i mobilitat pel territori4
.
Tot i que les destinacions de litoral compten amb una
activitat turística estacional i el major volum de
demanda es concentra a l’estiu, els turistes que visiten
la costa durant els mesos d’hivern tendeixen a realitzar
menys excursions que aquests, degut, presumiblement,
perquè realitzen estades més curtes que tenen lloc
durant els caps de setmana o ponts5
.
Adoptar millores en la publicitat i informació és una
mesura que podria contribuir a augmentar la mobilitat
dels turistes de costa cap a recursos turístics en zones
d’interior, encara que un volum significatiu afirma que
continuaria sense visitar-los (TAULA 1).
TAULA 1: Propostes per millorar la decisió de visita de l’interior entre
els turistes allotjats al tram central de la Costa Daurada
Estiu Hivern
No cal fer res, perquè
igualment no hi anirien
36,7% 83,0%
Publicitat i informació 22,3% 13,7%
Activitats orientades a nens 8,9% -
Accessibilitat, excursions i/o
autobusos a preus raonables
5,8% -
Animació, festes i pubs 4,6% -
Font: Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci (2016): La mobilitat turística a la Costa
Daurada.
D’altra banda, entre les raons principals que ajuden a
decidir la visita directa dels turistes a zones d’interior i
pernoctar en aquestes, en el cas de la Costa del Sol són
l’atractivitat dels recursos turístics (49,7%), la
climatologia (24,9%) i l’oferta turística (23%). Cal
destacar, també, el pes que ocupen les recomanacions
d’amics i/o familiars (13,2%)4
. Per tant, d’acord amb això
i amb la mobilitat i interessos dels turistes de costa, un
dels reptes i funcions principals dels espais d’interior
s’ha de centrar en disposar de serveis i equipaments
turístics que generin un ventall de possibilitats
orientades a la demanda basades en la seva pròpia
identitat territorial i en els recursos propis per tal de
captar als seus propis turistes, tal i com s’assenyala,
també, al document Metas+Propuestas que defineix
l’estratègia territorial de la Comunitat Valenciana
(2009).
ESTADÍSTIQUES
10JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES
La mobilitat turística litoral
- interior
Les destinacions que es caracteritzen per ser de litoral
compten, avui dia, amb una oferta i serveis diversificada
i variada estructurada tant a primera línia de mar com a
les zones de més cap a l’interior. Tot i això, és,
tradicionalment, a la costa on es concentra el major
volum de la demanda. Els turistes que visiten la costa
presenten una tendència poc favorable a realitzar
excursions cap a altres recursos turístics allunyats d’on
pernocten mentre que els que s’allotgen en
destinacions que no s’ubiquen al litoral acostumen a
presentar una major predisposició a realitzar
excursions. Per exemple, dels turistes francesos que
van visitar el Var a la Costa Blava durant l’estiu 2015, els
que presentaven un comportament més favorable a
realitzar excursions territorials eren els allotjats al Cor
del Var, amb una freqüència del 49% del total de la
demanda allotjada en aquesta zona¹. A més, els turistes
de costa que realitzen excursions per la pròpia
destinació acostumen a dur-les a terme en un entorn
proper d’on pernocten.
GRÀFIC 1: Principals motius per no visitar recursos turístics d’interior,
estiu 2015
Font: Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci (2016): La mobilitat turística a la Costa
Daurada.
El fet que el motiu principal per visitar les destinacions
de costa, com la Costa del Sol², sigui el sol i la platja
ajuda a comprendre aquest comportament (veure
GRÀFIC 1 per Costa Daurada), així com també les
activitats que realitzen. Els turistes allotjats a la costa
una vegada es troben a la destinació el que fan és,
principalment, anar a la platja. Aquestes activitats
difereixen en relació amb els turistes que s’allotgen en
destinacions d’interior. Aquests, habitualment, realitzen
rutes per espais històrics, practiquen el turisme
cultural, coneixen municipis i zones i fan turisme actiu
42,4%
25,8%
20,7%
12,6%
10,2%
He vingut per la platja
No ho tenia planejat
Per falta de temps
No ho coneixia
No m'interessa
Els turistes que visiten la costa ho fan empesos, majoritàriament, pel sol i platja, motiu principal que
justifica que el desplaçament d’aquests cap a les destinacions i atractius allunyades del litoral sigui
anecdòtic. Aquest comportament es reprodueix en diferents destinacions de litoral, tant espanyoles com
internacionals.
Fonts consultades:
¹ ADT Var Tourisme – Observatorio: Flux Vision Tourisme/Conjoncture – Anée 2015.
² Turismo y Planificación Costa del Sol SLU: Observatorio turístico de la Costa del Sol – Málaga 2014.
³ Agence de Developpement Touristique: La clientèle touristiques du Var. Résultats de l’enquête client 2010 – 2011. Var Tourisme.
4
Servicio de Medio Ambiente y promoción del territorio:Observatorio Turístico del Interior de la provincia de Málaga 2015. Diputación de Málaga.
5
Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya (2016): La mobilitat turística a la Costa Daurada, estiu agost – octubre 2015 i hivern novembre – març 2016.

11. SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIES
11
DE QUÈ S’ESTÀ
PARLANT?
NOVETATS I
PUBLICACIONS
La implementació de taxes turístiques es justifica
econòmicament com a una font d’ingressos
complementària, motiu pel qual s’ha valorat, recentment, la
possibilitat de desenvolupar un impost d’aquestes
característiques en diferents destinacions espanyoles. La
primera destinació a implantar aquest tipus de mesura va
ser Catalunya a finals de l’any 2012. Des de llavors i fins al
2015 s’han recaptat 126,1 milions d’euros1
, sent la Costa
Daurada la tercera marca turística amb una major
recaptació. Actualment es parla de modificar l’impost per
millorar-ne el seu funcionament i augmentar-ne la
recaptació. Aquest 2016, les Illes Balears, que han aprovat
aplicar, una altra vegada, l’ecotaxa, s’uneixen a Catalunya.
L’ecotaxa és també un impost sobre pernoctacions en
establiments turístics regulats. D’altra banda, s’ha valorat
crear la taxa turística a la Comunitat d’Andalusia però,
finalment, aquesta ha estat descartada, igual que a Madrid
i a la Comunitat Valenciana. Tot i això, en altres
destinacions internacionals, com França o els Estats Units,
ja compten, des de fa temps, amb aquest tipus
d’instruments. Malgrat l’existència d’aquests impostos en
diferents destinacions i països, no existeix un tribut fix
estandarditzat sinó que cada territori compta amb la seva
pròpia normativa d’implementació.
L’adopció d’aquests impostos genera reticències i
discrepàncies al sector per diferents motius. La
baremització dels imports segons tipologia del servei i
destinació, la gestió de la recaptació i l’avaluació de
l’impacte en l’activitat turística són alguns dels aspectes
més qüestionats, tal i com es recull a la memòria de la
jornada sobre la Taxa Turística a Catalunya. A més, els
canvis constants al sector turístic impliquen que la taxa
turística s’adapti a aquests i es revisi de manera periòdica.
La proliferació del turisme col·laboratiu ha generat que la
normativa de la taxa turística es compleixi, també, per als
residents que comparteixen les seves vivendes al web
d’Airbnb. Destinacions com París, Florència, Lisboa o
Amsterdam ja ho posen en pràctica. D’altra banda,
Barcelona està reclamant a la Generalitat la gestió de la
integritat total de l’import de la taxa turística recaptat pel
municipi.
¹ Generalitat Catalunya (2016): El Govern fa balanç de la taxa turística del 2015, any en què s’han
recaptat 43,5 milions d’euros, un 5,5% més respecte al 2014.
NOVETATS I
PUBLICACIONS
Previsions del sector turístic espanyol 2016
Deloitte ha publicat, al mes d’abril, l’informe sobre les
expectatives del sector turístic 2016 a Espanya
disponible a l’apartat servicios – estrategia del seu web.
En aquest informe es constata que les inversions dels
empresaris, en els propers anys, s’han de centrar en la
millora de l’experiència del client i en els canals digitals.
Informe disponible a: www.deloitte.com
L’ús de les tecnologies 2.0 en les estratègies
de comunicació de les destinacions
El passat 22 de juny es va presentar el llibre “La
comunicación de los Destinos turísticos y sus marcas a
través de les medios sociales” (Assumpció Huertas Ed.)
a la Facultat de Turisme i Geografia de la URV. En
aquest, els autors analitzen l’ús dels mitjans socials i
de la comunicació 2.0 per part de les principals
destinacions espanyoles amb la finalitat d’obtenir
recomanacions pràctiques per millorar-ne les accions.
E-book descarregable a:
Les preferències dels europeus en el moment
de viatjar
La recomanació d’amics i/o familiars continua sent,
pels europeus,la principal font d’informació per escollir
una destinació. Aquest és un comportament que es
recull al document sobre les preferències dels
europeus cap al turisme i que es pot descarregar al web
de la Comissió Europea a l’apartat de public opinions.
El document es pot consultar a:
ec.europa.eu/dgs/communication/index_en.htm
www.slideshare.net/Comtur_20/la-comunicacin-de-
los-destinos-tursticos-y-sus-marcas-a-travs-de-los-
medios-sociales-63250598

12. COSTA
DAURADA
JUNY 2016-Nº16 TENDÈNCIES 12
Millora del dinamisme de
l’activitat aeroportuària
L’aeroport de Reus ha presentat una
tendència a la baixa de la seva
activitat en els darrers anys, passant
de 971.020 passatgers l’any 2013 a
705.067, al 2015, dels quals la major
part d’arribades es concentren als
mesos d’estiu i provenen,
majoritàriament, del Regne Unit,
Irlanda i Bèlgica. Malgrat això, la
previsió per aquest 2016 es presenta
més favorable, ja que es preveu un
increment de les arribades,
especialment a l’estiu. Aquest
creixement es deu a la recuperació o a
l’establiment de noves rutes amb
diferents companyies aèries i al
creixement d’aquestes, com Ryanair
que recupera les connexions amb
Liverpool, Bristol i Glasgow o Jet2.com
que incrementarà el 49% dels seus
vols. Les dades de l’activitat de
l’aeroport han posat de manifest la
utilitat de gestionar individualment
els aeroports d’AENA, tal i com
reivindica la Taula Estratègica de
Promoció de l’Aeroport de Reus.
Reposicionament de
PortAventura
Coincidint amb la seva 21a
temporada, PortAventura ha renovat
la seva imatge corporativa. Amb la
nova marca PortAventura World Parks
& Resorts persegueix integrar totes
les experiències que implica el resort i
reposicionar-se, internacionalment, a
nous mercats. Al llarg d’aquests anys,
PortAventura ha deixat de ser un parc
temàtic convertint-se en una
destinació de vacances integral
formada pel propi parc, un parc
aquàtic, quatre hotels de quatre
estrelles i un de cinc estrelles, un
centre de convencions, més de 20
restaurants, un beach club i tres
camps de golf. A més, a partir de l’any
2017 disposarà d’un nou parc, Ferrari
Land. L’oferta hotelera de
PortAventura, que va registrar un milió
de pernoctacions l’any 2015, supera
les 2.000 habitacions i disposa de
capacitat de fins a gairebé 5.000
persones, concentrant l’11% de la
capacitat d’acollida del tram central
de la Costa Daurada format per Salou,
Cambrils i Vila-seca – la Pineda.
TERRES
DE L’EBRE
Impuls de l’enoturisme a la
Terra Alta
El vi s’ha consolidat com un dels
atractius turístics de la Terra Alta,
fruit, presumiblement, d’una major
notorietat de la pròpia Denominació
d’Origen i de la proliferació, en els
darrers anys, de les ofertes orientades
a aquest segment que vinculen el
paisatge, el patrimoni i els vins com,
per exemple, una ruta en bicicleta per
la Via Verda que finalitza amb tast de
vins en plena natura o rutes que
combinen la memòria històrica amb
aquest producte enològic. Per això, un
dels principals objectius de la taula de
l’enoturisme creada aquest 2016 per
iniciativa del Patronat de Turisme de
la Diputació de Tarragona i del Consell
Comarcal de la Terra Alta és buscar
sinèrgies entre els diferents agents
del sector. També, l’existència d’altres
iniciatives com la campanya “Tres
Territoris, una mateixa terra”
promoguda per la comarca, juntament
amb el Matarranya i la Morella, ha
contribuït en l’impuls del turisme ,
amb el món del vi com a fil conductor,
en aquestes zones. D’altra banda, el
territori de la Terra Alta acollirà el
certamen internacional i itinerant del
concurs mundial de Garnatxes del
2018 que li atorgarà un major
reconeixement com a destinació
enoturística.
Promoció a mercats de
proximitat
La procedència de la majoria de
visitants de les Terres de l’Ebre són
catalans, principalment de la província
de Barcelona segons dades de
l’Observatori del PCT de Turisme i Oci.
El passat mes de març les Terres de
l’Ebre van comptar amb un aparador
extraordinari per promocionar-se en
aquest mercat. En el marc del cicle
Born.cat, iniciativa impulsada per la
revista Descobrir i el Born Centre de
Cultura i Memòria, l’Ebre i Tortosa van
ser els protagonistes d’una jornada
que va comptar amb la participació de
més de 9.000 persones. En aquesta
jornada es dugueren a terme diverses
activitats com una fira de productes
alimentaris, un tast gastronòmic o
conferències.
Editat pel Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya en el projecte LAB-IIT, Laboratori d’Innovació i Intel·ligència
Turística, amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona · 977 394 871 · info@pct-turisme.cat