Recull relats IV Edició Concurs Microrelats Marítims

2
_Teniu a les mans el recull de tots els relats
del «IV Concurs de Microrelats de
tema marítim del Museu Marítim
de Barcelona» en les tres categories
establertes.
Amb aquesta quarta edició, dedicada al gènere negre, consolidem un
projecte que varem encetar fa quatre anys amb la primera edició d’aquest
concurs, projecte que té dos objectius principals: obrir una nova via de
diàleg amb persones que no havien participat abans dels serveis del museu,
i obrir també una nova via d’apropament a la cultura marítima des de la
vessant narrativa.
L’èxit continuat d’aquesta iniciativa, amb 336 microrelats presentats en
aquesta ocasió, ens anima a mantenir el projecte amb futures edicions.
La qualitat dels relats presentats a les tres categories ha estat altíssima i, tot
i que se n’havien d’escollir només nou per repartir els premis, el cert és que
el jurat ha hagut de fer un gran esforç per triar els guanyadors d’aquesta
edició.
Des del Museu Marítim de Barcelona volem agrair l’esforç de tots els
autors i totes les autores que ens han enviat els seus escrits des de tota la
geografia del país i que han propiciat l’èxit del concurs.
Us animem a llegir aquestes obres, breus però fantàstiques mostres de la
imaginació aplicada al microrelat negre ambientat en entorns marítims.
Gràcies a tothom qui ha fet possible aquest «IV Concurs de Microrelats de
tema marítim del Museu Marítim de Barcelona»
_Tienes en tus manos la recopilación de
todos los relatos del «IV Concurso de
Microrelatos de tema marítimo
del Museu Marítim de Barcelona»
en las tres categorías establecidas.
Con esta cuarta edición, dedicada al género negro, consolidamos un
proyecto que arrancamos hace cuatro años con la primera edición de este
concurso, proyecto que plantea dos objectivos principales: abrir una nueva
vía de diálogo con personas que no habían participado con anterioridad
de los servicios del museo, y abrir al mismo tiempo una vía nueva de
acercamiento a la cultura marítima desde la vertiente narrativa.
El éxito continuado de esta iniciativa, con 336 microrelatos presentados en
esta ocasión, nos anima a mantener el proyecto en futuras ediciones.
La calidad de los relatos presentados en las tres categorías ha sido altísima
y, aunque solamente nueve de ellos podían repartirse los premios, lo cierto
es que el jurado ha tenido que hacer un gran esfuerzo para escoger a los
ganadores de esta edición.
Desde el Museu Marítim de Barcelona queremos agradecer el esfuerzo
de todos los autores y todas las autoras que nos han enviado sus obras
desde toda la geografía del país, y que han propiciado el éxito del concurso.
Os animamos a leer estas obras, breves pero fantásticas muestras de
la imaginación aplicada al microrelato negro ambientado en entornos
maritimos.
Gracias a todos los que han hecho posible este «IV Concurso de
Microrelatos de tema marítimo del Museu Marítim de Barcelona»

3
CATEGORIA A
(2004-2006)
1. EL MALSON 7
2. LA RECERCA DEL VAIXELL 7
3. L’EMMASCARAT 7
4. MI DIARIO SOBRE LAS VACACIONES 7
5. UN VIAJE DE MUERTE 7
6. L’ASSASSINAT MARÍTIM 7
7. EL DOBLE ASSASSINAT 7
8. CUIDADO CON MAMA 7
9. NO VEN BÉ UN DESIG 7
10. TRES MUERTOS EN LA AURORA 8
11. EL MEU PLANETA INTERIOR 8
12. UN VIAJE EN EL MUSHU 8
13. BOTELLA AL MAR 8
14. QUI HA ROBAT EL TRESOR? 8
15. EL PEDO ASESINO 8
16. EL PUEBLO 8
17. EL CRIM 8
18. LA DESAPARICIÓ DE L’HOME 8
19. EL DIARI DE LES MEVES AVENTURES 9
20. EL PASSEIG MORTAL 9
21. UNA TARDA MOLT NEGRA 9
22. LA COPA DE VI 9
23. CANVI DE GUÀRDIA 9
24. EL SURFISTA 9
25. L’HOME ASSASSINAT 9
26. A LA LLUM DE LA LLUNA 9
27. ASSASSINAT I ROBATORI 9
28. AMB EL CANVI DE GUÀRDIA
TROBARIEN EL COS 9
29. UN COS AL CANVI DE GUÀRDIA 9
30. JONES I LARA 9
31. EL DELINQÜENT I EL FAR 10
32. POLICIA ASSASSÍ 10
33. UN ASSASSINAT AL CANVI DE
GUÀRDIA10
34. ELS INVESTIGADORS BUSQUEN
EL COS 10
35. LES MILLORS AMIGUES 10
36. EL MAR NEGRE 10
37. MAR ENLLÀ 10
38. DISCOTECA MISTERIOSA 10
39. ASSASSINAT AL MAR NEGRE 10
40. L’ASSASSÍ 10
41. MENTS CRIMINALS 10
42. L’ASSASSINAT SENSE RAÓ 10
43. TOT EN UNA NIT 10
44. UN SEGREST MOLT INTENS 11
45. LA TRUCADA ESTRANYA 11
46. L’ALCALDE 11
47. L’AMIGA ASSASSINA 11
48. LES INVESTIGACIONS DE HAWAII 11
49. LA DESAPARICIÓ 11
51. UN ASSASSINAT, UN MISTERI
I UN CASAMENT 11
TROBARIEN EL COS 11
53. EL PERGAMÍ 11
54. UN DIA AL MAR 11
55. L’ILLA DELS MORTS 12
56. SOTA LA PLUJA 12
57. CONTRABANDISTAS 12
58. L’HOTEL ESPANTÓS 12
CATEGORIA B
(2001-2003)
1. EL MAR I EL CRIM 13
2. LOS RUMORES DEL PUEBLO 13
3. LOS PIRATAS DE ALTA MAR 13
4. EL MAR LOCO 13
5. EL PEIX, L’ASSASSÍ,
L’HOME I LA POLICIA 13
6. LA TERRIBLE EXPERIENCIA
DE JON 13
7. ¿VIVO O MUERTO? 13
8. SOLO EN EL OCÉANO 13
9. AL OÍR EL GRITO 13
10. EL FONS DE LA XARXA 14
11. AL FILO DE LA MAÑANA PASARÁN...14
12. LA CURIOSITAT MATÀ EL GAT 14
13. CIUTAT SUBMERGIDA 14
14. EL DELFÍN 14
15. EL CUERPO MISTERIOSO 14
16. EL VAMPIRO DEL AGUA 14
17. EL LADRÓN DE VIDAS 14
18. DOS PASSOS, I EL TEU SILENCI 14
19. EL MONSTRE ENORME 14
20. CRIM I CÀSTIG 14
21. UNA MUERTE SALADA 15
22. ELS PIRATES 15
23. DETECTIVE DE ALTA MAR 15
24. LA SIRENA 15
25. LA MORT VE QUAN MENYS T’HO
ESPERES15
26. POC MENJAR I DESPRÉS MASSA 15
27. LES TRES FIGURES 15
28. ACUSACIÓ ESCLAFANT 15
29. ELS COSSOS 15
30. RUMB A CAP LLOC 15
31. MORT AL PORT 15
32. MAREA CRIMINAL 15
33. RUBÍ DE SANGRE 16
34. ANÒNIM 16
35. LA OLVIDADA 16
36. EMMIRALLAT 16
37. “PAQUITO EL CHOCOLATERO” 16
38. LA INCERTESA MARINERA 16
39. EL BARCO DE FRED WILLIAM
EL PIRATA 16
40. EL MONSTRE DEL MAR BLAU 16
41. EL SICARIO 16
42. SIN ASESINO 16
43. MOSCA HI HA EN EL ARRÒS! 16
44. MISTERIO EN LA ISLA 16
45. TORMENTO 17
46. ALGÚN DÍA LO ENCONTRARÍAN 17
47. EL FARO 17
48. ASESINATO EN J.J. PRESS 17
49. UNA NIT AL PONT
DE COMANDAMENT 17
50. LAS LÁGRIMAS SON AGUA
Y VAN AL MAR 17
51. TIERRA DE NADIE 17
52. EL CADÁVER DE LA PLAYA 17
53. NO SE LO DIGAS A NADIE 17
54. L’ÚLTIMA NIT A MAR 18
55. EN LAS PROFUNDIDADES
DEL MAR 18
56. QUI ÉS L’ASSASSÍ? 18
57. ENCERAT 18
58. NO NOMÉS QÜESTIÓ DE DINERS 18
59. EL CAMAROTE 18
60. MAR DE PROMESAS 18
CATEGORIA C
(majors de 16
anys)
1. SI NO FOS DEMÀ 19
2. RECUERDOS ROBADOS 19
3. LA SOMBRA 19
4. MORT O ASSASSINAT? 19
5. UN FAR SENSE LLUM 19
6. EN LA ADUANA 19
7. LA TROBADA 19
8. PUNTUALIZACIÓN 19
9. EL TEMPLARIO 19
10. AGUAS TURBIAS 20
11. QUIMERA 20
12. EL DELICTE 20
13. SIRENA 20
Índex D’OBRES

4
14. VENTADA A OLD PORTSMOUTH 20
15. LA TERMINAL 20
16. SIETE VIDAS 20
17. GAJES DEL OFICIO 20
18. EL MILICIANO 20
19. FARONERA 20
20. EL PES DE LA CULPA 21
21. EPICUR, EL TAUMATURG 21
22. EL REI NEPTÚ 21
23. LA LEY DEL TALIÓN 21
24. LA CURIOSITAT... 21
25. REDENCIÓN 21
26. SABATOT 21
27. L’ATZARÓS CAMÍ DE L’EXILI 21
28. TEMOR 21
29. ATRAPADO 21
30. BUEN FINAL 22
31. ENDEVINA EL FUTUR 22
32. BONA JUGADA 22
33. EL TERROR 22
34. EL BIBLIÓFILO ENMASCARADO 22
35. TESTIGO DE MI PROPIA MUERTE 22
36. HOOL 22
37. 1896 22
38. ILUSIONES 22
39. MOSKOE-STRÖM 22
40. LA VOZ DE LA NOCHE 23
41. L’ASSASSÍ DEL TITANIC 23
42. EL ENIGMA 23
43. LA LUCHA DE SAMUEL 23
44. PROHIBIDA L’ENTRADA SENSE
PROTECCIÓ23
45. SICARIO 23
46. EL PLAN 23
47. EL FINAL DE UN ASESINO EN SERIE 23
48. DESERT 23
49. BUTT OF LEWIS 23
50. ¿POR QUÉ ME LO CONFESÓ? 24
51. EL SECRETO 24
52. EL GRILLÓ 24
53. EL COS 24
54. EL CODI MORSE 24
55. L’ONDINA 24
56. HAMBRE DE MAR 24
57. PARTITURA MALDITA 24
58. GLORIA A DOS EN LAS ALTURAS 24
59. POUR ELLE 24
60. EL SONIDO DEL CASCABEL 25
61. LA GRAN EQUIVOCACIÓ 25
62. PER UN RELLOTGE ATURAT 25
63. LLUNES ROGES 25
64. EL CRIM PERFECTE 25
65. PACTE 25
66. NO HI HA MANERA 25
67. MARCUSO 25
68. L’ÚLTIMA VÍCTIMA 25
69. NAUTILUS 26
70. NEMO ME IMPUNE LACCESIT 26
71. ESCABECHINA 26
72. LA MALEDICCIÓ 26
73. VENJANÇA 26
74. CAS TANCAT 26
75. LA TRAICIÓN ES MUERTE 26
76. PERILL: GOS?, DROGA? 26
77. DE TOT SE N’APRÈN 26
78. L’ASSASSINAT I L’ESPADATXÍ 26
79. L’OMBRA 27
80. RUSKY 27
81. EL VENT 27
82. RENCILLAS PERSONALES 27
83. EL ESCOCÉS 27
84. SIN FE 27
85. AMB EL CANVI DE FRASE... 27
86. AI, “CARRANCO”! 27
87. FELICITAT ATRAPADA
EN FONS DE VELA 27
88. LA PASAJERA 27
89. NADIE 28
90. VIAJE A NINGUNA PARTE 28
91. SILENCIS D’ALTA MAR 28
92. EL FINAL DE LA TRAVESÍA 28
93. MALDITO CAPITÁN 28
94. LA MISIÓN 28
95. MI MEJOR AMIGO 28
96. LA VERITABLE CAUSA
DE LA TRAGÈDIA 28
98. POLIZÓN A BORDO 28
99. EL SUEÑO AMERICANO 29
100. URGELL 321 29
101. SS NORMANDÍA 29
102. IMPREVISIBLE 29
103. DARRERA ONADA 29
104. BRUIXA 29
105. QUISLING 29
106. EL FAR 29
107. CACERA SALVATGE 29
108. TEMPESTA 29
109. ALBADA 30
110. SANG DE PESCADOR 30
111. EL GEMELO 30
112. ANTES MORIR QUE PERDER
LA VIDA 30
113. PENJAT 30
114. GARLANDES 30
115. MASSA PUDOR 30
116. INCOMUNICADOS 30
117. PER TU FARIA EL QUE FOS 30
118. EL NOU POSEIDÓ 30
119. DISSORT EN ALTA MAR 31
120. LA VIDA CON VIENTO EN POPA 31
121. DOLÇA 31
122. VAIXELLESTOPISTA 31
123. JUSTICIA 31
124. UNA NAVAJA 31
125. HASTA DIEZ NUDOS 31
126. MAI MÉS! 31
127. DESAPAREGUT 31
128. POLICÍAS POR PROA Y POR POPA 31
129. COBDÍCIA 32
130. REDADA EN EL MUELLE 32
131. MICRORELAT D’AMOR 32
132. ELS PESCADORS 32
133. DORMINT AMB EL VEÍ 32
134. ÚLTIMA GUERRA MUNDIAL 32
135. NO FACIS TRACTES
AMB ELS RUSSOS 32
136. LOS PIRATAS DEL MAR 32
137. EL AMOR DE DIANA Y SU GUARDA 32
138. PER AMOR 33
139. CONFUSIÓ 33
140. PAS VETAT 33
141. NOMÉS QUEDEM NOSALTRES 33
142. SEGUNDOS DE INOCENCIA 33
143. VÍDUA 33
144. FORA DE SOSPITES 33
145. MARXAR 33
146. MAR NEGRE 33
147. MI GRAN OPORTUNIDAD 33
148. L’ESCOMESA 34
149. EL GUIA 34
150. NAVE SUSSEX 34
151. EL VIGIA 34
152. LA VOZ 34
153. NO T’OBLIDIS DE SALUDAR 34
154. PIEZA DE MUSEO 34
155. ENTRE MAFIOSOS 34
156. VEÏNATGE CRIMINAL 34
157. LA BONA REPUTACIÓ 34
158. JOHN “EL LARGO” 35
159. MORT A L’AIGUA 35
160. EN LO MÁS PROFUNDO
DEL MAR 35
161. HAZ EL AMOR,
NO LA GUERRA 35
162. CRÓNICA DE UN SUCESO 35
163. UNA MORT ENUNCIADA 35
164. LA VEU OBLIDADA 35
165. MORT EL GOS,
MORTA LA RÀBIA 35
166. LA VENJANÇA DE LA VÍDUA 35
167. FOSCOR 35
168. EL COS 36
169. LA TRAMPA 36
170. L’EPÍLEG 36
171. CUÁNDO 36
172. EL DÉU DELS OCEANS 36
173. EL MISTERIO DEL BARCO 36
174. NUBES SINIESTRAS 36
175. EL BESO DEL SUEÑO 36
176. ASESINATO EN EL PUENTE
DE MANDO 37
177. OUSMANE 37
178. L’IMPOSTOR 37
179. PEIX AL FORN 37
180. TRAILLA 37
181. ASSASSINANT UNA SIRENA 37
182. CONFIDÈNCIES AL MAR 37
183. TEMPESTA ALLIBERADORA 37
184. POLVORILLA 37
185. ¡¡BOOM!! ¡¡GUAU!! 38

5
186. AMENAÇA 38
187. EL CODI PIRATA 38
188. LAS TORMENTAS 38
189. LA OTRA CARA DE LA MAFIA 38
190. PERIÓDICO DE BARCELONA 38
191. DAVANT UNA PORTA DE 30 CM
DE GRUIX I 300 KG 38
192. MIL EUROS POR CABEZA 38
193. EL GRAN AMOR DEL CAPITÀ 38
194. LLEGADO EL MOMENTO, LA HUIDA 39
195. NO CANTARÀ PER A NINGÚ 39
196. LAS OLAS 39
197. RÈQUIEM PER LA PATRONA 39
198. SOPITA DE PESCADO 39
199. EL REGRESO 39
200. L’ILLA DEL FAR 39
201. “MATELOTATGE” 39
202. LA CAPTURA 39
203. EL EXVOTO 40
204. MUERTE ENCUBIERTA
(DE LA TRILOGÍA MUERTE EN CUBIERTA) 40
205. MUERTE EN CUBIERTO (DE LA
TRILOGÍA MUERTE EN CUBIERTA) 40
206. MUERTE A CUBIERTO
(DE LA TRILOGÍA MUERTE EN CUBIERTA) 40
207. JUSTOS PER PECADORS? 40
208. MORT A COBERTA 40
209. AMNÈSIA 40
210. EL CAPITÀ 40
211. EL AMOTINADO 40
212. LA FESTA 40
213. DESAPARECE INFORMACIÓN 41
214. NOCHES CÁLIDAS,
FRÍAS MAÑANAS 41
215. UN CRIM SOTA EL SOL
DE MITJANIT: ITSASGIZONAK ZIOEN...
(EL LLOP DE MAR DEIA...) 41
216. L’ASSASSÍ 41
217. LUCES SOBRE EL MAR 41
218. SIN ALMA 41

6
Índex d’autors
3GAM 20
3XA 17
7LIG 40, 41
Abat Isalguer 34
Abedul 21, 22, 26
Abril 31
Ada 27
Aeren 16
Agar Titi 16
Aigua 30, 31
Alberto Pagnelli 24
Aleix Laplana 28
Alguer 40
Alma Solitaria 25
Amanda 10
Ambre 26
Amor 9
Amura 38
Ane 30, 36, 40
Angela 38
Anguila 13, 16
Anónimo 16, 17, 18
Arbre 10
Ares 41
Argos 40
Art 32, 33
Artemisa 21
ArtWEN 34
Athos 33
Aura 33
Aurora Boreal 25, 35
Avia49 19
Avi negre 19
Bambu 36
Bantxu 25
Barbanegra 28
Baró Vermell 25, 26
Betixeli 26
Biel 7, 8
Black Masmelow 36
Blanco 14
Blue 11
Blue time 22
Bocaina 22
Bolilla 9
Bornholm 27
Break 33
Bruce76 31
Buttercup 15
Camomila 36
Capità Mussol 14
Capitán Canalla 37
Capità Rudnev 26
Cara Topo 10
Carlosalberic 34
Caza1411 17
Cehache 22
Cervantes 23, 24, 26, 32, 36, 38
Clara 8
Clara Valero 37
Clarence 13, 14
Constel·lació 11
Continental Op 36
Copyright 18
Cor 10
Chloe 9
Dalai 20
Dalhmatty 13
Danger 15
Daniel Crowns 23
Dark 25
Deméter 28
Diftèria 23
El 8buit 20
El Caza Pescados 13
Elda Gri 15
El Lleopard 22
El Mar 35
El Muñeco de Nieve 23
El Petirrojo 24
El Pirata Barba Negra 13, 14
El Pirata Morata 25
El Príncipe Mono 37
El Ratpenat 21
El Redentor 28
Emma 10
Ennuagat 31
Epimeteu 29
Ernesta 39
Errante 31
Escarabats 23
Estel 8
Estibador 34
Estrella 9
Everest 11
Figno 29
Fins Aquí 35
Flagstone 41
Flower Power 9
Fosc i Tendre 31
Foso 39
Fredy 8
Fresenius 21
Futbol 9
Garralaga 27
Gaspar de Norfeu 27, 35
Gat Blau 30
Géminis 27
Giola 23
Green 11
Guybrush 34
Haddock 37
Headhunters 26
Hipatia Ramírez 27
Indigo 19
Inseguretat 18
Isaac Lucky Starr 39
itsmaria_02 17
Jack Pardal 30
Jassem 28
Jero de Pasamonte 23
Jessie 10
Jony Jota 13, 14
Judith 14
Júlia 10
Júliasolet 8
Júliasolet 12
Kaligari 35
Kastrovel 35
Labombatómica 7, 8
LaGarriga 36
Lagarto 32, 34, 41
Landy 36
Lanemoje 23
La Piratilla 8
Las abstractas 15
Laura 37
La xalà de la rotonda 37
LeChuck 35
L’espectre 22
L’Estrella del Diable 25
Life 7, 12
Light 14, 17
Los Mares 35
Lucecitea2 22
Lucky Jack 34
Luna 12
Llabero 10
Llamp 9
Llebeig 26
Lluna 9
M4rieta 24
Mabel 16
Madó 35
Maky 30
Mami ya tu sabe’ 32
Maquiavelo 34
Mar 33
Marathon 19
Maria V.P. 29
Mariner 29
Marinera 15
Mariner Marí 19, 20, 21, 22, 28, 31
Marte 12
Matilde 9
Max 17
Mc Agun 15
McVey 15
Me 37
Mentes Criminales 10
Mercè 27
Mestral 39
Mike Mouse 9
Miniño 11
Mishino 17
Mitsubishi 32
Moriarty 7, 8
Mrosape 7
Murmuri 36
Nahla 38
Narref 30
Nausica 30
Némesis 27
Neptuno 28
Nickmad 29
Nopo 17
Nostalgia 39
Nuncamais 31
Nuriona 27
Obenc 39
Obre-Llaunes 38
Olda 41
Onatge 29
Orandella 41
Oyrium 25
Papallona 10
Papi Blanche 32
Partoma 33
Paula Vita 8
Pelegrí 26
Pepe 13 16
Petenera 25
Petunia Blava 33, 40
Piedra 34
Pirata Barba Negra 16
Pluja Fina 18
Pol Mar 20, 21
Poseidona 19
Posidònia 29
Pucela 24
Queen 11
QWERTY 8, 12
QWERTY 12
Rafel d’Abadal 34
Rainfall 15
Rarumo11 15
Rascassa 20
Rauxa 20
Rauxa 21
Realme 24
Rebeca de Winter 28, 30
Rizitos de Oro 11
Roger-fan-Morvill 21
Rosa 10, 16
Rosa Roja 14
RTS 11
Rudra 23
Sanromgi 19
Sara 37
Sari 18
Seabay 33
Seaman 40
Sheziz 19, 26
Sirena 20, 22
Sol 10
Sonenora 16
Sophie Pirata Pianista 7
Spencer 29
Superman 14, 16
Takeda 28
Takkar 11
Tarántula 39
Tempesta 27
Tetiaroa 30
THC 38
The Bat 32
The Writer 32
Threepwood 35
TioFarm 15
Tramuntana 18
Tresor Meu 33
Troyanos 19
Umi 24
Una Escritora 14
Urkara 39
Velero 39
Voliaina 31
Wild 11
William London 7
Wonderfullest 15
Xaloc 24
Xavisic 29
XD 9
Xispa 15
Zanito 38
Zeus 16
Zoe 10
Zuri 11

7
1. EL MALSON
Eren les tres de la matinada. A penes podia
distingir la borrosa silueta de la Lluna en
aquell boirós cel. Estava fent guàrdia nocturna
quan tot d’una vaig sentir un temible soroll
similar al d’un sabre. Al cap d’uns segons
el vaig poder reconèixer. Era ell. S’estava
apropant. Era massa d’hora perquè succeís el
contraatac, i encara no estava prou preparat.
No estava segur que una criatura com jo fos
capaç d’admetre-ho, a pesar de que m’ho
mereixés. Vaig tornar a sentir el mateix soroll
del sabre com si aquest cop gratés la paret i
acompanyat d’uns passos molt pronunciats.
Les cames em feien figa, el cos em tremolava
i no m’aguantava dret. Vaig cridar: - Intrús al
vaixell !!! Però ja era massa tard. Vaig veure la
seva ombra a quatre passes de distància. (Amb
el canvi de guàrdia trobarien el cos) - Em vaig
dir -. Però en aquell precís moment...
_William London
2. LA RECERCA DEL VAIXELL
Eren les 5 del matí de Diumenge (sona el
campanar). “Ostres quina mandra aixecar-me
del llit i a més en aquestes hores” va dir en
Peter Jackson. Es va llevar i va dirigir-se cap a
la cuina i va vessar completament tota la taula
amb el cafè! Va sortir de la barca a comprar
pa, per no oblidar-se’n, i al forn de pa del
port es va trobar a uns vells amics, van xerrar
una estona i van planificar anar a... Ara ho
descobrireu.
El Peter Jackson es va preparar per anar amb
el vaixell més gran d’Europa. En Xavi i en Santi
també hi van anar amb els seus velers; un es
va perdre i l’altre no va arribar. Finalment, en
Peter Jackson va pujar al vaixell més important
d’Europa per cercar un tresor i mai més va
sortir d’allà. Amb el canvi de guàrdia trobarien
el cos.
_Sophie Pirata Pianista
3. L’EMMASCARAT
En la llunyania del mar, es veia un barco
balancejant-se sobre les cabaloses onades
d’aquella nit. Faltaven 5 minuts per les 12:00.
Ella espiava des del seu camarot intentant
no ser vista. A l’instant va veure una ombra
d’entre la foscor que es movia veloçment. Se li
veia la cara a pesar de portar màscara. Es va
girar sorpresa quan va sentir un so esgarrifós
que provenia de fora. Espantada, va baixar
a la bodega. Llavors va sentir un grinyol,
probablement, d’una porta. No va tardar en
amagar-se. L’emmascarat, al veure que no hi
havia ningú a la coberta, va baixar les escales
que anaven directament on s’havia amagat la
noia. Ella sabia que no tornaria mai d’aquest
viatge. Abans de ser descoberta va pensar
que, al canvi de guàrdia del far trobarien el seu
cos flotant en la mar. Llavors va mirar el rellotge
que sonava sorollosament.
_Life
4. MI DIARIO SOBRE LAS
VACACIONES
22 de Junio
Hoy hemos empezado las vacaciones, por
cierto me llamo Marta. Me he ido a la playa
como todos los años a Torredembarra. Es mi
sitio preferido para ir a la playa y nadar en el
mar, tenemos una casa allí justo al lado de la
playa, ¡Es genial! Hoy es San Juan.
23 de junio
Hoy hemos ido a la playa y hemos visto que
estaba súper contaminada de petardos,
plásticos. Cuando mi hermano ha levantado
uno de los plásticos ha visto algo raro, se ha
asustado tanto que no dijo nada y pensó: con
el cambio de guardia encontrarían el cuerpo.
24 de junio
He construido una casa dentro del mar. Ahora
tengo muchos más amigos como los pulpos,
los caballitos de mar... todavía no sé todos los
nombres de memoria, mi mejor amigo es Copi
el caballito de mar...
¡Marta despierta, Marta!
_Mrosape
5. UN VIAJE DE MUERTE
- ¡Soltad amarras! - grité. Yo era el capitán de
un barco con destino a la India. Ese barco,
como en muchas otras travesías, transportaba
cacao para cambiarlo por especias. Este viaje
fue diferente, llevaba un polizón a bordo. Cada
noche asesinaba a un tripulante; sabía que con
el cambio de guardia encontrarían el cuerpo.
Con el ocaso me escondía con algunos de los
supervivientes, no todos porque la sala donde
nos aislábamos era bastante pequeña.
Pero llegó un día en que cabíamos todos.
Dejaron de aparecer cuerpos aunque
seguíamos disminuyendo. Concluimos que
el asesino los arrojaba al mar. Un día sólo
quedamos el timonel, el contramaestre, el
cartógrafo, algunos marinos y yo.
El viaje se acababa, el palacio del sultán se veía
en el acantilado. El cargamento llegó, pero del
asesino nunca llegamos a saber nada.
_Moriarty
6. L’ASSASSINAT MARÍTIM
En David Sánchez García és un criminal molt
buscat, que més d’un cop ha estat arrestat,
però sempre s’ha escapat. Un dia, després
de moltes setmanes d’espiar a una persona,
decidí agafar un creuer, que és on també hi
anava la persona que havia estat espiant,
per treure-se’l d’enmig. Al cap d’uns dies, ja
pujava al creuer, inquiet esperant el moment.
Al caure la nit en David s’adonà, de que era
el moment d’eliminar-lo i així va ser. Quan la
futura víctima dormia, va forçar la porta i li va
clavar un ganivet al pit i morí, el va agafar i el
deixà a la coberta, però es preocupà que mai
descobrissin la víctima, però més tard pensà,
però de què m’he de preocupar si amb el canvi
de guàrdia trobarien el cos.
_Biel
7. EL DOBLE ASSASSINAT
- Biiip, biiip! Sonava el mòbil, el va agafar, era la
seguretat marítima. Era el somni d’en James,
fer de guàrdia en un vaixell i vigilar el mar. Va
començar a parlar amb un home amb la veu
extremadament greu, que li va preguntar si
volia fer unes proves de vigilant en un creuer,
i ell va dir que si. Al arribar al creuer, va ser
rebut pel capità del vaixell i el va explicar el que
hauria de fer. Es va disgustar, havia de fer la
guàrdia per la nit! A la nit va arribar el moment i
es va posar a vigilar, al cap d’una estona es va
trobar una noia morta, va inspeccionar-la i quan
es va girar... Li van tirar un tret a la cama...
Era una trampa!? No es podia moure, però va
pensar, amb el canvi de guàrdia trobarien el
cos...
_Biel
8. CUIDADO CON MAMA
Era una noche fría en el puerto. Un capitán
de un barco, quiso ir a visitar a su madre que
vivía en la playa. Cuando llegó no había nadie
aunque todo estaba encendido, tampoco
respondían los vecinos. Observó desde su
barco con los prismáticos que no había nadie,
vio como un cuerpo flotando a lo lejos. Se
acercó con el barco y sí, era un cuerpo, lo
subió al barco para entregarlo a la policía para
que con el cambio de guardia, encontrarían el
cuerpo. Volvió a casa de su madre a telefonear
y escuchó un gruñido y vio sangre y vómitos
por todo el suelo y las paredes, entonces salió
su madre convertida en un zombie y la paralizó
con una pistola eléctrica, salió corriendo y
había millones de zombies en la playa, luchó
hasta llegar a su barco y el último que rescató
en el mar le mordió.
_Labombatómica
9. NO VEN BÉ UN DESIG
Fa potser uns 300 anys, en Jack un nen orfe que
sempre ha desitjat tripular un vaixell, va anar fent-
se gran, fins que un dia va començar a fer proves
de mariner. Al cap d’uns mesos de proves, li
varen pujar el càrrec fins a capità d’un vaixell “El
navega tot”, és el que sempre havia desitjat ser
capità. Però un dia va canviar d’idea...
CATEGORIA A
(2004-2006)

8
Per la nit en una festa al vaixell amb tota la
tripulació, o gairebé amb tota... Quan ballàvem
un vals un filferro molt afilat va travessar pel
mig de la pista de ball, tothom morí però jo
que havia anar a buscar beguda em vaig salvar
però... No per molt perquè quan corria pel
passadís una barra de ferro em va donar al cap
i em vaig quedar inconscient, amb el canvi de
guàrdia trobarien el cos.
_Biel
10. TRES MUERTOS EN LA
AURORA
Después del asesinato del capitán, el fiscal,
su hermano, embarcó en “La Aurora” con el
asesino para llevarlo a Mónaco a juzgarlo.
En el camarote donde se encontraba escoltado
el criminal había un fuerte olor a fauna marina.
El fiscal pidió a los guardias que lo dejaran solo
con el culpable para interrogarlo.
Cuando los guardias salieron, se podía
distinguir una luz tenue del atardecer reflejada
en el mar. No faltaba mucho para que
anocheciera.
El fiscal cerró la puerta y sacó un revólver de su
bolsillo.
- ¡Sucia rata! - Gritó.
Y, llevado por la ira, disparó contra el asesino.
La conciencia lo remordió y, aunque aún
confundido optó por el suicidio.
A la mañana siguiente, con el cambio de
guardia encontrarían el cuerpo de un hombre
con el rostro contorsionado colgado del palo
mayor.
_QWERTY
11. EL MEU PLANETA INTERIOR
El meu planeta está situat al mig del mar. És
divertit, simpàtic, alegre... però, de vegades
hi pot arribar una tempesta de llàgrimes o un
gran forat negre on hi regna la fúria. El meu
planeta, té cinc reis: l’alegria, la tristesa, la por,
el fàstic i la ira, que pot provocar els perillosos
forats negres que xuclen tota l’alegria que hi
ha. Sempre que es pot, regna l’alegria, però en
moments difícils, o crisi entre germans, es pot
espatllar i acaben regnant les emocions més
horroroses que s’amaguen al nucli del meu
planeta. Avui, és un dia trist i ennuvolat. S’ha
perdut l’alegria!!! La tristesa ja ho ha sentenciat:
“Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos”.
_Paula Vita
12. UN VIAJE EN EL MUSHU
Era un caluroso día de verano en la tierra de
los dragones: Draconia. Partí en el mushu
desde el puerto de Neria. ¡Ah! ¡El mushu! Un
barco donde viajan los más adinerados de
Draconia, tan adinerados eran que tenían
una escolta personal para la noche, cuando
todos duermen. Lo que no sabían es que
con el cambio de guardia encontrarían el
cuerpo de un dragón marino flotando sobre el
agua cristalina del alba. Con cada amanecer
encontraban un cuerpo, de jinetes, de
dragones, todos apuñalados. Las cubiertas
del mushu se llenaban de sangre. Un buen
día atracamos en Champonia. Repusimos
cargamento y pasajeros, esta vez, con policías.
Seguían apareciendo muertos.
Nos dimos prisa por llegar y hubo muchos
cambios de guardia, hasta que un día apareció
un faro en el horizonte. Bajamos y volví a la
granja con mis padres, solo tenía doce años y
ya había visto demasiados cadáveres.
_Moriarty
13. BOTELLA AL MAR
Esa botella era mi única opción así que sin más
remedio puse el mensaje en su interior, la tapé
y la tiré al mar con la esperanza de que alguien
la encontrara y me rescatara de mi pesadilla.
Mensaje:
Soy Charlie Nickelford,
Me encuentro en un barco, en medio del mar,
sin rumbo y a la deriva, sin capitán, solo yo,
aunque por las noches oigo pasos y golpes de
puertas al abrirse o cerrarse y siento que algo
o alguien me observa. Éramos cinco tripulantes
viajando a bordo y ahora estoy solo.
Con cada cambio de guardia encontrarían
el cuerpo de las víctimas, pero ahora no hay
ni guardias, ni cambios ni víctimas, solo yo y
alguien más.
Si lees este mensaje entra en el mar con un
gran barco, tripulación, guardias y policías,
necesito ayuda.
Desesperadamente: CHARLIE NICKELFORD.
_Júliasolet
14. QUI HA ROBAT EL TRESOR?
Jo el pirata Pirata Marçal i la meva tripulació,
després de deu anys de navegar, saquejar
ciutats i vaixells hem aconseguit un gran botí
amb milions de monedes d’or joies i perles.
El tresor més gran aconseguit en els set mars
i el vam enterrar a la illa de les joies. Ara tinc
un home vigilant el tresor perquè ningú el robi.
Anirem a buscar al pirata que vigilava el tresor
i deixar que un altre el vigili. Però al canvi de
guàrdia trobaríem el cos del pirata que vigilava
el tresor al costat del cofre buit.
Qui haurà robat el tresor?
_La Piratilla
15. EL PEDO ASESINO
Era un día reluciente en la playa, un capitán del
barco, bajó de su barco a comprar chuches y
golosinas, cuando vio un chicle nuevo super
picante. Se lo llevó a la boca y lo masticó, a
él no le afectó el picante, pero, a los pocos
segundos su culo hizo ¡¡BROOOOOOM!! y
todas las personas que estaban en la tienda
murieron al instante, se fue corriendo a su
barco y por el camino se fue tirando más
pedos y la gente iba muriendo al instante.
Se encerró en su camarote y se le escapó uno
gordo y justamente cuando lo olió, MURIÓ!!!!
Con el cambio de guardia, encontrarían el
cuerpo.
_Labombatómica
16. EL PUEBLO
Érase una vez, en un pueblo costero
deshabitado, una familia que decidió instalarse
ahí. En la primera noche, Samuel, el niño más
pequeño, oyó como alguien pedía ayuda. Se
levantó de la cama y salió a la calle, entonces
vio un señor al que habían apuñalado. Samuel
comenzó a darse cuenta que en verdad, el
pueblo no estaba deshabitado sino que la
gente salía por la noche. El niño vio que el
señor había muerto, entonces se dijo a sí
mismo - con el cambio de guardia encontrarán
el cuerpo - y se volvió a casa. Pero al volver vio
a toda su familia muerta. Una señora le dijo - es
la maldición de este pueblo, quien sale por el
día es asesinado, tienes suerte, pero no cantes
victoria, el asesino no parará hasta matarte -. El
niño, que no sabía qué hacer, cogió un barco y
se marchó, no sabemos dónde.
_Fredy
Tercer premi categoria A
17. EL CRIM
Era un dia de pluja. Hi havia canvi de guàrdia
a la comissaria de policies que hi havia a
prop del mar. Quan van arribar els policies
tot estava tranquil, però quan es canviaven
van sentir un tir.
PAM!!!!
Un cop vestits, van anar al lloc on havien
sentit el tir, i es van trobar un policia mort,
al terra.
L’inspector de policia va anar allà i els va
dir:
- Senyors, sabia que amb el canvi de
guàrdia trobarien el cos. Tots van quedar
bocabadats.
QUÈ!!!!??
L’inspector, els va explicar que era una
prova per saber si estaven atents o no.
Quan l’inspector va acabar de parlar, un
policia va preguntar:
- I l’home mort al terra?
L’inspector va contestar.
- Era un maniquí.
Però un segon després de dir maniquí:
PAM!!!!
_Estel
18. LA DESAPARICIÓ DE
L’HOME
La Laia i en Joan que vivien a Sitges van veure
per les notícies que havia desaparegut un
home de Manresa a la platja de San Sebastià.
Com cada tarda la Laia i en Joan van anar a
la platja de San Sebastià a fer un passeig amb
canoa. Quan estaven a punt de tornar que
era el canvi de guàrdia van trobar un cos, es
van donar compte que era l’home que havia
desaparegut aquell dia. Sobre l’home hi havia
una nota. Deia: “Mort d’avorriment”.
_Clara

9
19. EL DIARI DE LES MEVES
AVENTURES
Un dia en un vaixell a les 6:00 de la matinada
vaig veure uns soldats vigilant el tresor d’Anista.
Un tresor de fa milions d’anys que va costar
molt de trobar. A les 16:00 vaig veure un
home molt lleig que portava una capa i parlava
sol i que deia que amb el canvi de guàrdia
trobarien el cos. Vaig tenir molta por. La gent
que quedava viva al vaixell va saltar al mar.
Alguns estaven morts. Després vaig sentir el
so d’escopetes i crits. En un tres i no res tots
van morir menys jo que estava amagada en
una habitació. Quan vaig sortir vaig veure un
cadàver que deia: “La reina Anista ha tornat a
buscar el seu tresor”.
_Bolilla
20. EL PASSEIG MORTAL
Eren les nou del vespre i una parella
d’enamorats passejaven pel mar en una barca.
De sobte, una altra embarcació sense ningú a
bord portava un tros de rètol molt misteriós que
deia:
“Us mataré...”
El noi i la noia estaven molt espantats,
van tornar a la platja i van decidir matar-se
mútuament abans que els matés algú. Quan
van fer el canvi de guàrdia, van trobar els
cossos dels joves a la platja i un tros de rètol
que deia:
“... de riure”.
_Flower Power
21. UNA TARDA MOLT NEGRA
Era una tarda de dijous normal i corrent. De
sobte es va escoltar un tir de pistola. Jo, com
a policia, no vaig saber què passava. L’únic
que vaig veure va ser un munt de sang al mar.
Em vaig posar el neoprè i vaig anar a bussejar.
Vaig trobar un cadàver flotant amb una nota
plastificada que deia:
AMB EL CANVI DE GUÀRDIA TROBARIEN EL
COS!!!!
Estava molt intrigada per saber qui era!!
_Estrella
22. LA COPA DE VI
“Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos”,
aquesta era la trucada que va rebre Martin a les
6 del matí. No va trigar a arribar i veure que no
hi havia res regirat només dos gots de vi sobre
la taula de la cabina.
La nit abans de partir li havien regalat l’ampolla
en un comiat que li van fer els seus amics.
L’Eva i ell van beure i jeien al terra agafats de
la mà. El Martin es va apropar a ells i un líquid
sortia de la boca de l’Eva. - “Enverinada”. Va
pensar. Marxà sense vacil·lar.
Una dona elegant va aparèixer amb el seu
majordom i agafada del cos del Carlos plorava
desconsolada.
Qui és vostè? I quina relació tenia amb ells?
Preguntà Martin curiós i confós... “Sóc la seva
dona estàvem divorciats però volia recuperar-
lo. I em vaig embarcar”. Respongué ella.
_XD
23. CANVI DE GUÀRDIA
La Joana i en Marcel estaven fent el torn de
matí. Faltava només mitja hora per canviar de
torn. Era un dia assolellat i hi havia molta gent
a la platja.
De cop, es van començar a sentir uns crits
esgarrifosos que venien de la platja. Els dos
policies, hi van anar corrents. Una noia que
anava amb banyador i portava ulleres de sol,
es va apropar a ells, i els hi va dir que flotant
per l’aigua, hi havia un cadàver. El Marcel va
trucar als dos policies que havien de començar
a treballar en el torn de tarda. Es deien Daniela
i Marc. Al rebre la trucada, van marxar corrents
de la comissaria perquè sabien que amb el
canvi de guàrdia trobarien el cos.
_Matilde
24. EL SURFISTA
Un dia d’estiu, un noi que passejava per la
platja va decidir fer un curset de surf. Mentre
estava surfejant, una ona immensa el va portar
mar endins fins que va ser tan lluny que la
costa no es veia. Agafat a la taula de surf va
decidir nedar lentament en una direcció, amb
tanta mala sort que les ones el portaven mar
endins.
Quan el professor de surf se’n va adonar, va
decidir trucar a la policia.
La policia va buscar el surfista perdut, però
després de buscar-lo durant tot un dia no el
van trobar.
Per les notícies de la televisió van dir: «L’onada
assassina va ser la culpable de que amb el
canvi de guàrdia trobessin el cos».
_Lluna
25. L’HOME ASSASSINAT
A la platja de Barcelona, van trobar una nota
que deia: AMB EL CANVI DE GUÀRDIA
TROBARIEN EL COS. La policia va anar a
donar un vol per la platja i en un racó amb
moltes pedres van trobar el cos. Tenia clavada
una bala al front.
La policia va descobrir que va ser assassinat
per un tal Paul Walker, i la víctima es deia John
Walker.
Resulta que eren germans!!!
Finalment Paul Walker es va suïcidar i els pares
es van quedar sense fills.
_Futbol
26. A LA LLUM DE LA LLUNA
Un home s’havia allotjat en un hotel en el que
passaven coses molt i molt rares. Les llums
de l’hotel s’apagaven i s’engegaven soles; hi
havien sorolls estranys i, fins i tot, desapareixien
coses. Els clients de l’hotel en comptes de
maletes, portaven moto-serres, ganivets i
pistoles.
Llavors l’home se’n va anar a la platja a
contemplar la gran lluna plena que hi havia
aquella nit.
Amb el canvi de guàrdia, el policia més veterà
va trobar, a la platja, el cos de l’home sense
vida.
Mai es va saber el perquè de la seva mort.
Diuen que el seu esperit volta per l’hotel les nits
de lluna plena.
_Amor
27. ASSASSINAT I ROBATORI
Un dia d’hivern, la policia buscava a l’assassí
de John Adams. L’assassinat havia tingut lloc
en un petit poble d’Ommiskir. Al arribar, es van
trobar un problema. Havien robat el cos del
mort. No se sabia que podia haver passat, però
fos el que fos s’havia de resoldre.
L’inspectora va començar interrogant a la dona
del mort. Es deia Morgana. Ella creia que podia
saber qui era l’assassí. El sospitós es deia
Markus, treballava de socorrista a la platja de
Borstar. Al veure la policia anant cap a ell, en
Markus va sortir corrent, ràpidament el van
pillar.
En Markus va confessar. Els va dir que
amb el canvi de guàrdia trobarien el cos, i
efectivament, quan van passar pel camí que
feien els policies durant el canvi el van trobar
enterrat a la platja, amb la mà sortint de la
sorra.
Cas resolt.
_Mike Mouse
TROBARIEN EL COS
Va ser un dijous per la tarda molt calorós.
Aquell dia havia d’anar a treballar a l’oficina de
policia de Barcelona. Vaig agafar les claus del
cotxe, i me’n vaig anar cap a allà. Vaig passar
per la Rambla, vaig sentir crits. Estava molt
intrigada! Vaig seguir un petit carreró fins al
Port Vell. Sentia crits a tot arreu. Vaig baixar del
cotxe, i en un vaixell hi havia escrit: “AMB EL
CANVI DE GUÀRDIA TROBARIEN EL COS”.
_Chloe
29. UN COS AL CANVI DE
GUÀRDIA
Un dia a la platja de Salou, el socorrista va
veure una persona que s’ofegava i va anar a
salvar-la. Mentre l’estava salvant, un home va
escriure una carta que deia que amb el canvi
de guàrdia trobarien el cos i la va deixar al lloc
on feien guàrdia. Quan el socorrista va arribar,
la va veure i la va llegir.
Es va posar molt histèric perquè no sabia què
fer. Quan va arribar el canvi de guàrdia, estaven
tots molt nerviosos. Van començar a buscar
el cos i al final el van trobar. No sabien què fer
amb el cos, el van amagar dins d’un armari i
van intentar fer com si res. A la nit va treure el
cos de l’armari i...
_Llamp
30. JONES I LARA
Jones i Lara eren els millors investigadors
dels anys 50, eren de Boston. Mentrestant
passejaven a la vora del mar, veieren alguna
cosa flotant, es van acostar i... era una nota
d’un assassí que deia que havia matat a algú.
La dona que hi havia asseguda al banc del
costat de la platja els hi va dir que amb el canvi
de guàrdia trobarien el cos. Van seguir parlant i

10
al final la Lara hi va caure! Segur que trobarien
el cos en el canvi de guàrdia de Londres!
Un cop allà, van començar a investigar, quan
per fi va arribar el moment van veure quelcom
misteriós a la finestra del pis que hi havia al seu
costat.
Quan van arribar a la porta del pis van trucar i
al veure que no obria ningú van tirar la porta a
terra amb una cossa i... allà hi havia el cos.
_Júlia
31. EL DELINQÜENT I EL FAR
Em tocava el torn de nit al far. Em vaig preparar
un cafè, vaig seure i com cada nit vaig engegar
la ràdio. De sobte vaig sentir que deien:
“Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos de
l’home que s’havia escapat del manicomi que
es trobava a prop del far”.
Vaig mirar per la finestra, el mar estava en
calma però alguna cosa flotava vora la platja.
Vaig baixar a veure què era, estava espantada.
El cos d’un home havia arribat a la platja i
semblava mort. De seguida vaig trucar a la
policia i quan van arribar el van reconèixer. Era
l’home que s’havia escapat. Li agradava anar a
la platja i fer-se el mort.
_Cor
32. POLICIA ASSASSÍ
La Maria i en Joan eren dos policies molt
coneguts a Barcelona. Tenien una missió, que
era trobar el noi que va assassinar a una noia
innocent, que es deia Laia.
El cos es va trobar prop de la platja. Com que
el cos es va trobar quan feien canvi de guàrdia,
van pensar que si tornava a matar a algú amb
el canvi de guàrdia trobarien el cos.
A l’hora del canvi de torn, a la platja es sentien
uns crits. Els policies del torn de tarda van
anar-hi corrents i van veure que va deixar el
cos. El van agafar. Però tots els policies es van
quedar bocabadats al saber que era en Joan,
el policia més conegut de Barcelona.
_Emma
33. UN ASSASSINAT AL CANVI
DE GUÀRDIA
Fa un dies, va haver-hi un assassinat quan
feien el canvi de guàrdia. Era un dia calorós i
xafogós, i els guàrdies estaven al vaixell quan
els cridaren per anar a dinar. Quan acabaren de
dinar, encara faltava una mica per fer el canvi
de guàrdia i decidiren jugar al parxís. Al cap
d’una estona es posà a ploure i van haver de
posar-se uns abrics per a la pluja. Feia molta
mala mar i van haver de quedar-se a dins del
vaixell a vigilar. Però passà una cosa, quan
passaren llista per veure si estaven tots, faltava
un dels guàrdies.
Veieren que al final de la llista posava una nota
que deia: “Amb el canvi de guàrdia trobarien el
cos”. Un noi que estava al costat del mar veié
que hi havia un cos flotant. El van aconseguir
agafar i el van pujar. Resultava que algú l’havia
assassinat.
_Rosa
34. ELS INVESTIGADORS
BUSQUEN EL COS
Eren les dues del vespre, els investigadors
mentre feien el canvi de guàrdia van trobar el
cos. Es van apagar els llums, i quan es van
encendre, van veure que en una paret l’assassí
havia escrit amb sang «busqueu-me». Els
investigadors van donar moltes voltes per les
oficines fins que es van cansar i van anar a
prendre un cafè. Al cap d’una estona van veure
el cos flotant al mar.
I va acabar la pel·lícula.
_Amanda
35. LES MILLORS AMIGUES
La Joana i la Maria són les millors amigues
del món. Es van despertar i estaven enmig de
l’oceà Atlàntic. Sense saber-ho les dues havien
anat a parar al mateix lloc. Estaven intrigades
perquè no sabien què feien allà.
De cop i volta van veure un cadàver flotant al
mar. No sabien que feia allà aquell cadàver. Tot
el mar estava ple de sang. Llavors van anar
corrents a buscar uns investigadors i els hi van
dir que amb el canvi de guàrdia trobarien el
cos, i ho investigarien.
_Jessie
36. EL MAR NEGRE
Jo, la capitana del meu vaixell pirata estava
tranquil·la mirant el mar. Eren les set de la
tarda, corria aquella brisa tan freda...
De sobte em va venir el Jordi, un treballador de
l’equip de neteja dient-me que havien trobat
sang al terra del lavabo. Ell pensava que era
d’una persona. Vaig córrer a trucar un equip
d’investigadors, perquè trobessin el mort. Van
arribar en un segon, els del primer torn em van
dir que no van trobar res, faltava poc perquè el
pròxim torn entrés. Ells deien molt segurs que
amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Així va
ser, van trobar els dos cossos flotant pel mar.
Estaven morts!!! I de sobte... Ja no hi eren. Van
desaparèixer!!!!
_Papallona
37. MAR ENLLÀ
Era una nit que el mar tenia unes onades de 12
metres. Hi havia 20 vaixells navegant i el port
quedava molt lluny. La lluna quasi no brillava.
No podien continuar endavant i al final els
navegants es van tirar al mar pensant que amb
el canvi de guàrdia trobarien el cos.
_Zoe
38. DISCOTECA MISTERIOSA
Una llarga nit al port de Barcelona va arribar un
creuer ple de gent. A dins el creuer hi havia una
discoteca.
Quan faltaven 5 minuts pel canvi de guàrdia. El
guàrdia va sentir un soroll i el van apunyalar per
darrera. Al cap d’una estona amb el canvi de
guàrdia van trobar el cos.
La policia ho va investigar. Finalment van trobar
l’assassí. Era un noi que no l’havien deixat
entrar a la discoteca i es va venjar.
_Cara Topo
39. ASSASSINAT AL MAR
NEGRE
“Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos”. I així
va ser. El cadàver estava a la platja principal de
Samsun al mar Negre. Un noi d’uns 30 anys
havia estat assassinat al costat del cadàver hi
havia dues bales i un bassal de sang.
Els policies que van trobar el cos, van veure
algú que s’havia amagat darrere unes barques.
S’hi van apropar i es van adonar que també era
mort. S’havia suïcidat ja que encara portava la
pistola a la mà. De sobte, un soroll intens, agut,
penetrant i cada vegada més proper a mi, em
va despertar.
_Llabero
40. L’ASSASSÍ
Una nit freda d’hivern, en una casa de
Barcelona un policia s’estava preparant per
anar a l’oficina a treballar. De sobte va sentir
un missatge al mòbil. Va agafar-lo i va llegir el
missatge que posava:
“Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos”.
No va entendre res. Ja era l’hora d’anar cap
a l’oficina i va sortir de casa. Va començar a
caminar amb por, intriga, dubtes... I de sobte
va sentir:
PAM!!!!
Era el soroll d’un tir. Va començar a caminar
encara més ràpid fins que va arribar a la feina.
Va entrar i va anar a la porta del darrera a veure
què passava a la platja. Va tornar a entrar i va
veure una persona morta al terra. Va avisar
als altres policies, i juntament amb ell van
investigar què havia passat.
_Arbre
41. MENTS CRIMINALS
En un dia fosc. A la platja va haver-hi un tiroteig,
algú va morir. Els policies sabien que amb el
canvi de guàrdia trobarien el cos. Van trobar
el cos, i al seu costat un home molt perillós.
Els policies no confiaven en aquella persona
perquè tenia una pistola i el van portar a la
presó. Per desgràcia, el dia següent l’assassí es
va escapar i mai es va saber res d’ell.
_Mentes Criminales
42. L’ASSASSINAT SENSE RAÓ
Ahir em va arribar una carta que deia: “Amb
el canvi de guàrdia trobaran el cos de la teva
família enmig de l’oceà”. Vaig pensar que era
una broma, i no li vaig donar importància. Però
després de rumiar molt vaig anar a ensenyar
la carta a la policia. Em van dir que a moltes
cases havia arribat aquest tipus de missatge.
També em van dir que al cap de dues
setmanes trobarien mortes les persones que
havien estat amenaçades.
_Sol
43. TOT EN UNA NIT
Era la nit del diumenge i havia aconseguit entrar
al vaixell. Acabava de disparar el cap de l’equip
de detectius. Quan tothom ja s’havia informat
del que havia passat, vaig poder veure com un
home alt i gras em senyalava cap a mi. Només
tenia una opció si no volia morir, tirar-me al mar.

11
Quan ja havia tocat amb el dit a l’aigua, gairebé
ja m’havia glaçat. L’home, en veure’m, va voler
trucar a la policia, però va tenir tanta mala sort
que, justament en aquell moment, tocava la
sirena del canvi de guàrdia. Va marxar corrents,
perquè crec que es pensaven que amb el canvi
De sobte vaig notar que algú em mossegava el
peu, i seguidament vaig desaparèixer.
_Green
44. UN SEGREST MOLT INTENS
Una noia anava de camí a la platja.
El mar era tranquil amb una sensació estranya.
No hi havia cap mort, l’únic que hi havia era un
senyor vestit de negre amb una barba infinita
bruta i vella. Portava una corda amb un ganivet
afilat. Va agafar a la noia la va lligar, se la va
emportar... Va desaparèixer per complet.
Els detectius van buscar proves però no van
trobar cap emprenta dactilar, l’únic que van
trobar va ser una gorra que duie les inicials:
U.I.E. Al cap de dues setmanes van anar al lloc
on indicaven les inicials.
Era la Universitat Internacional Europea. Quan
van arribar van interrogar a tots els estudiants.
Cap d’ells era sospitós menys un, en Tomy
Henderson, el noi sabia que amb el canvi de
guàrdia trobarien el cos. I així va ser.
_Constel·lació
Segon premi categoria A
45. LA TRUCADA ESTRANYA
Era una nit d’hivern molt rara en un vaixell
de càrrega molt antic. A popa hi havia un
guàrdia per vigilar que res passés. Al cap
d’una bona estona va sentir un soroll dins
del vaixell. El guàrdia es va dirigir al lloc
on havia sentit el soroll a poc a poc. Quan
estava a punt d’arribar el van trucar. Era un
número estrany. Li van dir que amb el canvi
de guàrdia trobarien el cos. No va ser a
temps de contestar perquè el van penjar. A
l’hora del canvi de torn, va arribar un altre
guàrdia. Va anar al bany i s’hi va trobar el
cos d’una persona.
_Rizitos de Oro
46. L’ALCALDE
Eren les sis de la tarda. A la vora del mar
només quedava el socorrista. Li tocava fer
el canvi de guàrdia. Quan va marxar l’altre
socorrista va arribar a la torre de vigilància i
hi havia una carta. Lentament la va obrir. Hi
posava que a les nou de la nit amb el canvi de
guàrdia trobarien el cos. El socorrista va anar a
l’ajuntament a dir-ho a l’alcalde:
- Senyor alcalde, m’he trobat aquesta carta a la
torre de vigilància - va dir.
El senyor alcalde va començar a suar i va dir:
- Perdoni un segon, vaig al lavabo-
El socorrista va veure una carta a la taula
de l’alcalde i la va llegir. Va veure que era la
mateixa lletra i també la mateixa signatura. Va
treure una pistola i quan va entrar l’alcalde va
mantenir els dits al gatell... i el va prémer...
_Miniño
47. L’AMIGA ASSASSINA
Un dia vaig anar a la platja amb la meva
mare i vaig conèixer a una amiga misteriosa,
a mida que passava el temps la gent anava
desapareixent fins i tot la meva mare. Vaig anar
investigant i vaig veure persones que dormien
però altres que ni es movien, per això amb el
canvi de guàrdia vaig trobar el cos de la meva
professora de matemàtiques. Em vaig espantar
tant, que vaig començar a córrer!!!! Mentre corria
vaig veure a la meva amiga que s’havia suïcidat.
_Queen
48. LES INVESTIGACIONS DE
HAWAII
Un cap de setmana la Clara i la seva millor
amiga de treball d’investigadores, anaren a la
platja de Hawaii per desconnectar una mica del
treball i disfrutar del surf!!! Però de cop i volta
reben una trucada del seu cap i els diu que a
la cantonada de la platja hi ha un cadàver i han
de descobrir què ha passat.
Ràpidament deixen el seu descans i van a
descobrir què ha passat i perquè està mort.
Un home que passava per allà li preguntaren
si sabia alguna cosa del cadàver, els digué
que no, però ho podien saber amb el canvi de
guàrdia trobarien el cos. Ho van fer però no
hi havia manera, encara no sabien què havia
passat així que seguiren investigant fins que
començà a ploure, i la pluja els hi va inspirar.
Potser li donà un infart o alguna cosa així.
Encara esperem la resposta.
_RTS
49. LA DESAPARICIÓ
Era dimarts 29 de juny. Com sempre hi havia
canvi de guàrdia en el “xiringuito”.
Aquell mateix dia va desaparèixer un home.
Uns nens que van veure com el raptaven van
anar immediatament a la policia costera a
explicar el que havia passat amb l’home.
El 17 de juliol després van saber que aquell
home es deia Denil Sala. L’endemà van
descobrir el nom del segrestador. Ell es deia
Marc Ribera.
Van començar a investigar en el lloc de la
desaparició i allà van trobar una nota on deia:
- Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Van
anar al “xiringuito” i va ser quan van trobar una
bossa negra en forma de cos. Quan la van
obrir van veure que el cos era del... Joan Pons.
Els policies van deduir que havia estat en Marc.
Van deixar una nota: - Ho sabem!!
_Zuri
50. CANVI DE GUÀRDIA
Un guàrdia estava a la platja vigilant perquè
robaven nois i noies petits. El guàrdia va veure
un cos mort i va anar amb una moto d’aigua a
buscar el cos. Estava tot ple de sang, era un
assassinat. Al canvi de guàrdia trobarien el cos,
els hi havia dit, i així va ser. Aquest noi tenia un
pare, el pare es deia Joan i va prometre matar
el que havia matat el seu fill.
El Joan va anar preguntant a la gent del
poble, ningú coneixia cap persona estranya.
Al final va decidir preguntar a un avi que vivia
a la muntanya. L’avi es deia Jorge. El Jorge
coneixia l’assassí i li va confirmar el nom. Era C.
Ronaldo i el noi que havia mort era el Neimar
Junior. El C. Ronaldo l’havia matat per enveja.
_Everest
51. UN ASSASSINAT, UN
MISTERI I UN CASAMENT
En Ben, un policia de Londres, va anar a
Melilla per assistir al casament d’un amic seu,
anomenat Jack.
Quan va arribar a l’esglèsia, l’alcalde que
també anava al casament li va dir molt neguitós
que quan van fer el canvi de guàrdia, van trobar
el cos d’en Jack flotant al mar amb signes de
violència.
En Ben va quedar de pasta de moniato al sentir
la notícia i va decidir preguntar-li al James que
era el germà d’en Jack si sabia alguna cosa.
En James es va defensar dient que ho havia fet
sense voler.
I és que tothom que el coneixia sabia que
gaudia explicant acudits i un d’aquests acudits
va matar a en Jack de riure.
_Takkar
TROBARIEN EL COS
Era una tarda d’estiu normal i corrent, tot
estava en ordre. Hi havia molta gent gaudint de
l’aigua. Jo estava acalorada, asseguda al seient
del socorrista.
De sobte es va sentir un crit esgarrifós i a
continuació el soroll d’un tir.
La gent va marxar corrents i em vaig quedar
sola. Estava molt nerviosa, em vaig quedar
quieta i vaig veure un cos flotant. No sabia què
fer.
Vaig treure’l de l’aigua i el vaig deixar a la sorra
on hi havia escrit: “Amb el canvi de guàrdia
trobarien el cos”. Em vaig espantar molt!
_Blue
53. EL PERGAMÍ
En una mar tranquil·la, hi havia uns pirates que
sempre tenien moltes riqueses. El problema
és que sempre havien d’obtenir-les robant,
sabotejant... a altres pirates. Però ells volien
aconseguir-lo lluitant amb altres pirates, que
també volguessin el mateix tresor.
Un dia de tempesta i molt vent, un antic
pergamí va arribar volant. El capità el va agafar
i se’l va guardar. Quan va parar la tempesta i el
vent ja no bufava tant, el capità va començar a
llegir.
- Si voleu tenir més riqueses heu d’anar a
l’illa perduda de forma de calavera i fer una
cosa que tots els pirates fan per la nit. Fer tres
passes al nord-est i excavar. Allà trobareu un
cos que té un pergamí, on indica un tresor molt
ocult.
Els pirates sabien on era l’illa, ells sabien que
havien de fer. Van pensar que amb el canvi de
_Wild
54. UN DIA AL MAR
Un dia en el mar vaig veure molta sang, em
vaig espantar.

12
Els detectius investigaven i vaig voler ajudar.
Em vaig assabentar que aquella sang podia ser
d’un home que l’havien matat abans de tirar-lo
al mar.
En aquell moment vaig veure una galleda. La
meva sorpresa va ser que dins hi havien... dits!
No vaig poder evitar cridar.
Els detectius van venir corrents. I van dir que
tindrien una bona pista.
Vaig començar a caminar, quan vaig escoltar
que uns homes deien: que a les 18:00 h amb el
canvi de guàrdia trobarien el cos. Vaig córrer a
informar els detectius.
Tot d’una quan el detectiu caminava, va veure
un home arrossegant una bossa. El detectiu
se’n va anar cap a ell, i li va ensenyar la placa.
Com que estaven prop del mar l’home va tirar
la bossa i seguidament es va tirar ell.
I entre les ones...
_Luna
55. L’ILLA DELS MORTS
Aquella nit dalt del vaixell estava jo sol fins que
vaig sentir una porta que s’obria.
De cop vaig sentir un crit que venia de
l’habitació del capità i només vaig veure un
rastre de sang i un punyal. El rastre de sang
em va portar fins a la sortida del vaixell, allà va
acabar.
A la llunyania vaig veure una barca que portava
cadàvers.
Anaven cap a la illa!!!!! Vaig cridar...
L’endemà vaig trucar per ràdio a la policia... de
seguida venim!! Van dir.
Un cop van arribar els vaig parlar del que havia
passat a la nit, van anar direcció a la illa, no
quedava cap rastre, van anar a bussejar...
però no sabien que amb el canvi de guàrdia
trobarien el cos.
_Júliasolet
Primer premi categoria A
56. SOTA LA PLUJA
Era de nit. Com que no tenia son vaig anar
a passejar a la platja. Tenia la sensació que
algú em seguia, però no li vaig donar cap
importància. Vaig espantar-me quan em va
caure una gota a l’espatlla. Començava a
ploure però no m’importava mullar-me. Em
vaig girar al sentir un lleuger soroll darrera
meu però al mirar al davant vaig veure una
figura a la llunyania que abans no hi era. Com
més m’hi acostava, més curiositat tenia.
Quan ja era a prop d’aquella persona vaig
veure que s’inclinava cap al davant. Exaltat
vaig fer unes passes endarrere al veure
que va caure a terra. Però com que tenia
curiositat, m’hi vaig acostar.
Estava mort!!!
Vaig preferir no dir res d’això a ningú.
- Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos.
Vaig pensar.
_Life
57. CONTRABANDISTAS
Cuando ya estábamos surcando el Océano
Índico en un buque de cargas, desde
el embarcadero nos enviaron una carta
advirtiéndonos que un narcotraficante había
puesto drogas en el barco para que las
transportáramos a La India. Sin duda había un
importante tráfico de drogas allí. A los pocos
días llegó otra carta diciendo que podría haber
más de un marinero en el barco que estuviera
involucrado en el mercado negro. Un detective
fue encargado para investigarlo. Después de
varios días de interrogatorio a los marineros, el
detective llegó a una conclusión.
Pero yo no permitiría que me descubrieran.
Esa misma noche, con el cambio de guardia,
encontrarían el cuerpo del detective flotando
en el mar, pero para entonces yo ya me hallaría
lejos de allí.
_QWERTY
58. L’HOTEL ESPANTÓS
Una nit freda un home caminava per la platja
de Barcelona. De sobte va veure un fum que
sortia d’un hotel. L’home, que estava molt
intrigat, va anar a veure-ho. Aquell establiment
tenia un secret: hi havia un laboratori. Va entrar-
hi i va preguntar si hi havia algú. Alguna cosa
es va moure. Va encendre el llum, va pujar les
escales i una persona el va atrapar. Amb una
esgarrapada molt forta va matar-lo. “La cosa”
va llençar el cos per la finestra i el dia següent,
quan van fer el canvi de guàrdia, van trobar el
cos. Els policies van investigar i van trobar un
tros de pell molt podrida. Van descobrir que
“la cosa” havia assassinat a la víctima i van
encadenar-lo. El dia següent van portar-lo a un
centre d’investigació. Després un home de la
comissaria va aixecar una cartolina que deia
“the end”.
_Marte

13
1. EL MAR I EL CRIM
Fa molt de temps, a la terra, hi havia un noi
molt dolent que un dia va assassinar a la seva
dona i la va tirar al mar. El noi es deia el pirata
Pata Cuixa i la seva dona es deia Rinxols de
Bronze. Un dia, un mariner estava pescant
una balena beluga quan de sobte va veure un
cadàver. “Pobre dona!” va exclamar el mariner.
Va trucar a la policia i va vindre a investigar
sobre el crim, però la policia veia molt perillós
entrar al mar perquè hi havia taurons. Al final
van haver-hi d’entrar, sí o sí, s’estigueren hores
buscant proves a l’aigua. Amb el canvi de
guàrdia trobarien el cos de l’assassí, descobrint
que era el marit de la Rínxols de Bronze. Conte
contat el crim s’ha acabat.
_El Pirata Barba Negra
2. LOS RUMORES DEL PUEBLO
En el pueblecito isleño se sentían muchos
rumores, algunos creíbles pero la mayoría
no. El mayor rumor era que había un anciano
que por la noche salía al mar y mataba a
pescadores y a gente desorientada. Se decía
que se vengaba de la muerte de su hermana.
Un pescador, en su última pesca del año vio
algo oscuro y que se movía de una forma
extraña y que iba con un cuchillo muy afilado.
En este preciso momento, el pescador salió
corriendo de la presencia del asesino. El
día siguiente vieron casas ardiendo, coches
volcados y lo más terrible; gente muerta por
el cuchillo. Pasaría un día y dos, y en el tercer
día con el cambio de guardia encontrarían el
cuerpo del asesino debajo de un puente. Era
un patanegra, y como que era un pirata malo lo
dejaron tirado hasta que se desintegró. Nunca
más tuvieron miedo.
_El Caza Pescados
3. LOS PIRATAS DE ALTA MAR
En alta mar un par de piratas medio muertos
y que daban asco querían matar a la sirena,
la hija del rey tritón Peter Jones. La sirena
se llamaba Lucía, y tenía un novio que se
sumergía cada noche al mar para verla. Un día
los piratas mataron al novio cuando este les
descubrió planeando un robo. Al enterarse,
Lucía se fue llorando al rey Peter Jones. El rey
quería matar a los piratas, y con su tridente
alcanzó a uno de los dos, al que hacía la
guardia para robarle su corona. Con el cambio
de guardia encontrarían el cuerpo del pirata,
serviría como aviso para dejar a todas las
sirenas y a todos los tritones vivir en paz.
_Anguila
4. EL MAR LOCO
Hace mucho tiempo la tierra era viva pero
ahora no porque todo es agua, se ha
convertido en mar. Antes de que se quedaran
sin tierra un puñado de gente se salvó a bordo
de un transatlántico. La gente se volvió loca
por el hambre y por la sed. Por la noche Nessie
mató a un tripulante. Por la mañana con el
cambio de guardia encontrarían el cuerpo.
Buscando y preguntando quién había sido en
una reunión.
Pepe gritó: ¡Quietos, creo que ya sé quién ha
sido! Esmeralda respondió: Ayer por la noche
escuché a alguien. Gaspar dijo: ¡Esperad un
momento! Hemos buscado en las habitaciones
y en la habitación de Nessie estaba el cuerpo.
Pero Nessie había cogido el bote salvavidas y
se había ido.
_Clarence
5. EL PEIX, L’ASSASSÍ, L’HOME I
LA POLICIA
Hi havia una vegada un capitá d’un vaixell
pirata molt exigent i dolent amb la seva
tripulació. Un dia el capità li va dir al tripulant
“Has d’agafar peix per menjar”, el tripulant
va respondre “Jo no sé pescar”. El capitá
li va dir de males maneres “PESCA D’UNA
VEGADAAAAA T’HE DIT!” i el va llençar al mar
amb la xarxa de pescar. Un dia la policia va
veure una xarxa a la vora del port, amb el canvi
de guàrdia trobarien el cos perdut del tripulant.
El policia, de l’espant va fer un salt. Van
estar dos mesos per investigar el cas i trobar
l’assassí mort de gana dins el seu vaixell.
6. LA TERRIBLE EXPERIENCIA
DE JON
-¡AAAAAAH!- dijo Jon Mucha Cara, al tocarle
un ser monstruoso de ojos negros y estrechos,
y con un olor a muerto exagerado. Mucha Cara
se dio cuenta de que aquel hombre muerto
con la ropa mojada y con muchos agujeros
de bala, era un ser del océano oscuro, donde
había seres extraños en que el mundo exterior
no sabían que existían. Jon corrió y corrió
hacia la habitación más oscura del camarote
más cercano, cuando un enorme sonido
sonó, Jon sudando y llorando del miedo que
tenía, cogió la escoba de su derecha, abrió la
puerta rápidamente y golpeó a todo ser vivo
o muerto que estuviera cerca de él. Tiró todo
cuerpo por la borda, sudado y mal oliente se
sentó en el tonel de detrás suyo, abrió el grifo,
sacó un poco y dijo “con el cambio de guardia
encontrarían el cuerpo” y se quedó dormido en
el hostil.
_Jony Jota
7. ¿VIVO O MUERTO?
Todos se quedaron en silencio al ver unas
monstruosas palabras escritas en la pared del
camarote del jefe Zapato, abrieron el camarote
y cerraron la puerta de un golpe; un olor
extravagante venía de la habitación, volvieron a
abrir la puerta tapándose las narices de manera
exagerada. El cuerpo parecía que llevaba
mucho en el lugar y no sabían que aquellas
marcas de dientes en el cuello de aquel
hombre eran de hacía poco tiempo. De pronto
algo salió del armario, mordiendo y matando
por ambición. Uno de ellos se escondió, no
sabía durante cuánto tiempo, sin comer ni
beber. Al salir de aquel diminuto lugar vio que
aquella gente había muerto y era el único en
el barco que permanecía vivo, miró de donde
procedían aquellas criaturas monstruosas.
Cuando salió, uno de esos seres le arrancó
el cuello de un mordisco. Con el cambio de
guardia encontrarían el cuerpo.
_Jony Jota
8. SOLO EN EL OCÉANO
Se quedó parado, mirando su entorno
desierto sobre las olas que le escupían agua
durante horas, notó un gran suspiro que dejó
toda su nuca empapada, el hombre se giró
tranquilamente pensando que era una ola
acompañada de un poco de viento, cuando
en realidad era un ser con la cara desgarrada,
el buen hombre puso su mano en la espalda
de ese personaje y le dijo: - ¿Está bien usted?
- pero el ser levantó la mirada y le arrancó
el brazo con sus enormes colmillos. Aquella
criatura fue arrojada al agua. Con el cambio
de guardia encontrarían el cuerpo y el soñador
despertaría de la pesadilla que no podía haber
imaginado nunca.
_Jony Jota
9. AL OÍR EL GRITO
Nadie sabía cómo pudo pasar. Después de
un tiro al aire, un grito, y una mujer caía al mar.
Eran las tres de la mañana. Todos los presentes
llamaron al cuartel e informaron sobre lo
ocurrido. El teniente general estaba ausente.
Unos fueron al edificio buscando quién era el
propietario del arma y, por lo tanto, el culpable
del crimen. Otros, fueron en busca de la mujer.
Al cabo de unas horas, no habían encontrado
nada. Pensaron que con el cambio de guardia
encontrarían el cuerpo. Y así fue. Sumergido en
el agua, una mujer desconocida. En un quinto
piso, un hombre, con una escopeta en la mano
y la cara cubierta. Destaparon al culpable.
Nadie se lo podía creer. El teniente general era
el culpable. Sus palabras de defensa fueron:
“Quien no sabe respetar a la gente, no será
respetado. Quien se oponga a la vida, perderá
la suya.”
_Dalhmatty
CATEGORIA B
(2001-2003)

14
10. EL FONS DE LA XARXA
Hi havia una vegada, a terra ferma, un assassí
dolent i fastigós que matava a la gent perquè
se sentia bé, perquè ell volia que sofrissin els
seus familiars, que ho passessin malament. Els
cadàvers els llençava al mar amb una xarxa
perquè s’ho mengessin els taurons. Van estar
mesos buscant a l’assassí, amb el canvi de
guàrdia trobarien el cos perdut, s’havia suïcidat
perquè se sentia malament amb sí mateix.
Conte contat, l’assassí s’ha suïcidat.
11. AL FILO DE LA MAÑANA
PASARÁN...
...muchas, muchas cosas! - Gritó el abuelo
espantado con los ojos blancos. Con el
cambio de guardia encontrarían el cuerpo en
la residencia y su nieto cogería la herencia. En
el cofre había libros llenos de polvo, mapas
del mundo atados con una cuerda roja y una
mini caja con una brújula. Su nieto preguntó
a su padre si sabía algo y dijo que no, pero
él investigó con unos amigos, se fueron al
puerto y por la noche cogieron una barca, con
la brújula se guiaron hasta el medio del mar
y encontraron una sirena. Aquella sirena les
hizo un hechizo y les convirtió en fishman, la
siguieron y encontraron la Atlántida; un mundo
lleno de vida marina y cosas muy extrañas.
Su nieto se despertó del sueño y justamente
a las 10:30 en la residencia su abuelo dijo:
Muchas, muchas cosas pasarán. ¿Se cumplirá
el sueño? Pensó su nieto
_Clarence
12. LA CURIOSITAT MATÀ EL
GAT
Tot era engolit per la foscor. Ella restava
callada, petrificada davant d’aquella espantosa
escena. Tenia ben clar que d’aquí poc no
sentiria la tranquil·la remor d’aquelles aigües. Al
cap d’unes hores, un guàrdia que vagarejava
pel port amb la mirada perduda en els seus
pensaments, va topar amb un rastre d’un
vermell viu que seguia fins a girar en una
cantonada. El guàrdia, guiat per la curiositat,
va enfilar el camí cap a la seva perdició. Al girar
la cantonada, va veure un home arrossegant
el cos sense vida d’una dona cap a la mar
brava. -Quiet! - va exclamar el guàrdia. - Pari
ara mateix! Però les seves paraules no van
tenir efecte sobre l’home, que agafà un pal, i
va començar a colpejar-lo. Mig estabornit va
balbucejar: - Amb el canvi de guàrdia trobaran
el cos...
_Light
13. CIUTAT SUBMERGIDA
I si t’expliqués que existeix una ciutat sota
l’aigua? Doncs bé, n’hi ha una, i aquesta és la
seva història... Era una ciutat amb els carrers
amples, i, al no tenir cap poble proper, era gran
i disposava d’un riu i del mar que tenien a prop.
Però un dia, tot va canviar. El jardiner estava
omplint la regadora, quan va veure algú entre
les ombres. No va poder dir res, perquè en un
segon ja era mort. La seva dona, en adonar-se
de que no hi era, va avisar a la policia, que el va
buscar durant setmanes. Com que el jardiner
no apareixia, el seu fill, va demanar si podia
ajudar a buscar-lo. Li van dir que no, perquè
estaven segurs que amb el canvi de guàrdia
trobarien el cos. El noi es va enfadar tant que
va cridar i tot el poble es va submergir sota
l’aigua.
_Rosa Roja
14. EL DELFÍN
En un barco llamado “El Delfín” solían ir
a pescar Alex, Lucas y Mario. Aquel día
quedaron en que pasarían la noche pescando y
dormirían en el barco pero siempre uno de ellos
tendría que estar vigilando las cañas de pescar
por si picaba algún pez. La primera guardia le
tocó a Alex y no pescó ningún pez, la segunda
le tocó a Mario y todo parecía tranquilo hasta
que de repente la caña empezó a doblarse
y vio que había pescado algo. Estiró fuerte y
salió una gran piraña que le mordió la cara y
le mató. Alex y Lucas no se dieron cuenta. Lo
que no sabían es que con el cambio de guardia
encontrarían el cuerpo. Lucas se despertó a
la hora que le tocaba y vio el cuerpo de Mario
tirado en el suelo.
_Blanco
15. EL CUERPO MISTERIOSO
Un día en pleno invierno, el guardia del
camarote 35 vio algo increíblemente
espantoso; un cuerpo flotando entre las olas
y lleno de poros en lo que parecía haberse
quedado mucho tiempo sumergido en el
agua. El guardia ordenó coger aquel cuerpo
cuando se sumergió rápidamente entre las
olas ya poco visibles por la niebla espesa.
Más tarde volvió a notar una presencia gracias
a los sonidos espantosos que sonaban en
los costados del barco, al volver a asomarse
en la proa, se dio cuenta de que estaba viva
aquella criatura por el movimiento de auxilio
que hacía, él sabía que hacía varias horas
había encontrado el mismísimo cuerpo, en la
cual no pudo ayudar, dio un paso hacia atrás
por la impresióndirecta y se cayó al agua por
culpa de la niebla y el no haber vigilado. Con el
cambio de guardia encontrarían el cuerpo de
aquel guardia.
_Jony Jota
16. EL VAMPIRO DEL AGUA
Era el gran día. Por la tarde, mi novio me iba a
pedir matrimonio. Era de noche y tenía frío, pero
tal era mi ilusión que me daba igual congelarme
si hacía falta. Estábamos en el mar, solos,
iluminados por la luz de la luna. Él remando y
yo observándole. De repente dejó de remar,
se arrodilló como pudo, y empezó: “Victoria
Klein...” De repente algo chocó contra la barca
y mi prometido cayó al agua. Estaba asustada
pero logré rescatarle. Recuperé la calma pero
no fue por mucho tiempo. Giré la cabeza y vi
flotando en el agua un cuerpo, pálido y con
hematomas. No queríamos tener nada que ver
con lo sucedido, así que nos fuimos lo antes
posible. Con el cambio de guardia encontrarían
el cuerpo. No podía olvidarme del rostro del
muerto, pero lo peor fue cuando me di cuenta
de quién era, era mi...”
_Una Escritora
17. EL LADRÓN DE VIDAS
Las manchas de sangre y el desorden
presente llamaban la atención. Sin embargo,
la víctima había dejado entrar por la puerta del
camarote al asesino, y era Mike el principal
sospechoso “el ladrón de vidas”, pues era
un temido criminal que solía frecuentar ese
buque. Efectivamente así era, las señas del
ataque solo estaban en el aseo y la ventana
estaba completamente cerrada por dentro.
Nos comunicaron que los gritos oídos por los
pasajeros que estaban hospedados próximos
al camarote del inquilino, provenían de 2 voces
distintas y que éste se hallaba solo. El grupo
sanguíneo A+ de la sangre del lugar de los
hechos correspondería con el de la víctima,
si existiera, puesto que extrañamente, había
desaparecido de la escena del crimen. Yo
Louise Smith, como detective que soy, me
propuse al menos hasta el cambio de guardia
encontrar el cuerpo.
_Judith
18. DOS PASSOS, I EL TEU
SILENCI
Ens vam dirigir cap al port. La carta anònima
ens explicava que el trobaríem allà. Feia tres
dies que la dona havia denunciat la desaparició
del seu marit. Vam baixar del cotxe i ens vam
dirigir al vaixell on ens esperaven els nostres
companys. Amb el canvi de guàrdia trobaríem
el cos. Vam baixar els esglaons que donaven
a la bodega quan, de sobte, l’espelma
se’ns va apagar. Vaig agafar la llanterna que
tenia guardada i em vaig adonar que el meu
company ja no hi era. Darrere els barrils hi
gotejava un líquid vermellós. Vaig tocar la
substancia, sobtada de que allò fos sang.
Lentament vaig obrir la tapa del barril i el que
hi havia dins no era gens agradable. El meu
company s’estava desagnant per l’enorme
forat que tenia al pit. De l’ensurt se’m va caure
la llanterna, sabent amb certesa que jo seria la
següent.
_Capità Mussol
19. EL MONSTRE ENORME
Hi havia una vegada un monstre que menjava
carn humana, mesurava vint metres i pesava
tres-cents quilos. Un dia, el monstre tenia molta
gana i va anar a per un vaixell i el va trencar. El
vaixell mesurava tres-cents metres i hi havia mil
persones. Es va parar i el capità va trucar a la
policia. El monstre va fer una altra mossegada
i van caure dues-centes persones a la seva
boca. Se l’estava menjant a poc a poc i quan
li faltaven deu persones per menjar, la policia
el va disparar i el cos es va inundar. Van estar
buscant-lo durant tota la nit, fins que van
acabar el torn.
Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos del
monstre enorme? O seguia viu?
_Superman
20. CRIM I CÀSTIG
Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Feia
unes quantes hores que jeia estirat a la coberta
del vaixell. Les onades m’esquitxaven i estava
impregnat d’una substància gelatinosa. Quan
la guàrdia de nit torni a la coberta em trobaran
i s’alarmaran de veure’m immòbil, blanc com
un paper i tot envoltat d’una olor de vòmit
que ho impregnava tot. El capità, més reflexiu,
intentarà entendre què és aquesta substància
gelatinosa. En canvi, els meus companys
especularan entre ells i voldran saber qui ha

15
estat el culpable d’aquesta tragèdia.
Ningú s’imaginarà que és el preu que pago
per aquest tresor tan valuós que he descobert
amagat al rebost del vaixell.
Quina vergonya que els meus companys
descobreixin que aquest recent arribat grumet
s’ha menjat totes les llaminadures que tenien
guardades! Al final he obert els ulls i he vist que
encara estic sol.
_Xispa
21. UNA MUERTE SALADA
El estupor bajo la sombra del faro reflejada en
un mar calmado, perturbó a Adelmo, haciendo
que saliera al balcón y, oteando desde el
horizonte hasta la costa, vio una sombra negra
moverse de entre las rocas. Sus grandes ojos
negros se fijaron en un cuerpo balanceándose
con las olas, pestañeó un par de veces: ya no
había nada. Su mente dispersa le había jugado
una mala pasada, así que volvió adentro y se
metió en el libro otra vez.
Adelmo estaba sentado en el balcón con el
primer rayo de sol iluminando el agua que
salpicaba las rocas sin vergüenza. Su oscura
mirada recorrió el precioso mar bañado de
velas, batallando por llegar a una costa llena
de rocas rojizas... ¿Sangre? Con el cambio de
guardia encontrarían el cuerpo, y no podrían
hacer nada para devolverle la vida de aquella
muerte hecha de sal y agua.
_Elda Gri
22. ELS PIRATES
Uns pirates es van aproximar a un iot que es
dirigia cap al port de Barcelona. Silenciosament
i armats amb subfusells amb silenciadors, van
començar l’abordatge. Sabien que al iot hi
havia una gran quantitat de diners en efectiu
sense declarar. Els guàrdies de seguretat
eren escassos i pensaven que no tindrien
problemes, però en canvi, eren molts i anaven
armats.
Quan tots els guàrdies estaven ben morts, van
agafar els diners i van pensar què farien amb
el iot. El cap dels pirates va decidir fondejar el
vaixell a prop del port i van llençar un cadàver
a l’aigua.
- Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos i
vindrien a veure què passava, però ja hauríem
marxat-.
Així va passar i no els van agafar.
_Rarumo11
23. DETECTIVE DE ALTA MAR
Estábamos en un barco, el sol se alzaba por
el horizonte. Miré al frente, hacia el hombre
que tenía atado de pies y manos. Lo sé, lo
sé, no es muy legal retener a alguien contra
su voluntad, pero soy detective y ese hombre
sabe algo, y le haré hablar.
- ¿Por qué lo mató? ¿Qué clase de relación
tenía con la víctima?
- ¡Le juro que yo no fui ni siquiera he visto a la
víctima en mi vida!
- ¡MIENTE!
No paraba de afirmar que él era el supuesto
asesino, pero no podía demostrar nada sin
pruebas, ¿cómo estaba tan seguro?
- Me está mintiendo y no soporto a los
mentirosos.
Saqué un cuchillo y comencé a apuñalar a mi
víctima a sangre fría para que seguidamente
los guardacostas con el cambio de guardia
encontraran el cuerpo sin vida de mi nueva
presa pero, ¿quién será el siguiente en caer en
mis garras?
_Las abstractas
24. LA SIRENA
Feia el torn de nit, i jo anava per poder veure’l
des de les roques. Amb el cant que ens
caracteritza una nit el vaig fer baixar. Vam
connectar ràpidament. Cada nit ens vèiem a
les roques. Ell era un terrestre, jo una sirena,
però res ens importava. El mar era poderós, i
notava alguna cosa, era perillós. Una nit on el
mar salpicava amb grans onades la costa, va
baixar, va relliscar i va caure a on les onades el
sacsejaven. Vaig intentar-ho tot, però ja era tard,
el mar havia guanyat. Vaig plorar com mai, vaig
maleir el mar i les seves egoistes decisions. Vaig
empènyer el meu enamorat, arribaria a la platja
on amb el canvi de guàrdia trobarien el cos.
Vaig tornar a la roca on vaig plorar, i plorar, no
em vaig voler moure, ara, amb el meu estimat
estic vivint per tota l’eternitat.
_Buttercup
Tercer premi categoria B
25. LA MORT VE QUAN MENYS
T’HO ESPERES
Tercer premi categoria B
Amb els meus propis ulls ho vaig observar:
un tiroteig entre els iots més importants de la
zona. Jo, vigilant del port, vaig trucar al meu
cap, o això pretenia. Em van apunyalar per
darrere. Amb el canvi de guàrdia trobarien el
cos, el meu cos. Exactament ho observaria el
meu company, el meu millor amic.
_Marinera
26. POC MENJAR I DESPRÉS
MASSA
Aquests dies s’estaven fent durs, el menjar era
escàs, però en Lluís tenia el seu amic, en Joan
en qui podia confiar. Ells dos intentaven fer la
pesca de la seva vida, quan havien passat cinc
dies els dos estaven famèlics i en Lluís tenia
poca energia. I pam! Un dia en Lluís va trobar
el cap d’en Joan al terra, sol, sense el cos, ell
no sabia qui havia estat, l’alta mar el tornava
boig. Va avisar a les autoritats, el primer policia
no trobava qui podia haver estat però AMB EL
CANVI DE GUÀRDIA TROBARIEN EL COS, i al
final van deduir que havia estat en Lluís qui se
l’havia menjat. I com? Us preguntareu, doncs
es van trobar el cos d’en Joan mig devorat dins
una nevera amb els pocs peixos que havien
pogut pescar.
_TioFarm
27. LES TRES FIGURES
Les tres figures de proa em miraven totes les
nits des que era petit. No volia mirar-les, però
sempre estaven allà quan ja no hi havia sorolls
al vaixell. A vegades es miraven entre si, altres
vegades, desapareixia alguna per tornar a
aparèixer després, però la del centre sempre
estava mig metre per davant, travessant-me
amb la seva mirada, i mai se’n anava. Aquella
nit, els veia estranyament més a prop, como
si haguessin fet un pas des de la seva posició
inicial. Potser havia arribat el moment d’entrar
a la meva habitació després de tants anys.
Estava preparat... El dia següent amb el canvi
_Danger
28. ACUSACIÓ ESCLAFANT
L’estructura de ferro del vaixell va caure allà, al
museu marítim. Amb el canvi de guàrdia van
trobar el cos.
_Wonderfullest
29. ELS COSSOS
Deu de la nit d’un diumenge calorós. La
Laia estava treballant de vigilant de la platja,
li faltaven dues hores per canviar de torn.
Va començar a veure diversos cossos de
persones al mar. Estaven boca avall i surant.
Es va començar a preocupar molt per la seva
germana, ja que ella se n’havia anat a banyar.
Tots els socorristes van posar-se a treure a
totes les persones vives del mar. La germana
no apareixia, però no sabien que amb el canvi
_McVey
30. RUMB A CAP LLOC
El gran transatlàntic de l’època anava d’Àsia
a Amèrica. Tot anava bé durant els primers
dies però amb el canvi de guàrdia trobarien
el cos del capità de la nau, tot cremat amb la
gasolina. Ara estaven tirats al mar, rumb a cap
lloc, però es van trobar una figura molt gran
amb la qual xocarien.
_Mc Agun
31. MORT AL PORT
La noia observaba el port fascinada, quan, de
sobte, va veure com un noi n’arrossegava un
altre que estava ferit, possiblement mort. De
seguida va trucar a la policia, però quan va
penjar el telèfon havia perdut de vista aquells
dos nois. Quan la policia va arribar, va dir que tot
havia estat un somni. Així que ella va començar
a investigar perquè sabia que tot era real, però
havia preferit dir que no. Aviat va trobar un mòbil
on hi havia un missatge que deia:
- “Te’l dono al canvi de guàrdia d’aquesta nit i
amaga’l bé. Ens veiem al port.”
Així que va avisar a la seva germana del que
passava. Ella li va dir que amb el canvi de
_Rainfall
32. MAREA CRIMINAL
Todo empezó en el ocaso del día, quién iba a
imaginar que mientras el sol se marchaba hasta
mañana, cerca de nosotros dos, se hallaba un
alma que se despedía después de su grave
muerte. Fuimos a pasear por la isla y mientras
nos acercábamos al mar vimos a un hombre
flotando boca abajo, sobre agua. Maikel, mi
compañero de vigilancia, fue apresurado para

16
ver si ese individuo estaba bien, mientras yo
me quedaba cerca de la orilla. Él, con la cara
descompuesta, corrió pidiéndome que avisase
a la policía. Al cabo de media hora llegaron los
agentes, que nos certificaron que el cuerpo
no tenía pulso, pero si tenía la gran clave de
un asesinato, aún por resolver. Justo esa
noche me di cuenta que había sido de gran
ayuda, en mi nuevo y reciente trabajo. ¿Quién
iba a pensar que con el cambio de guardia,
encontraríamos el cuerpo?
_Sonenora
33. RUBÍ DE SANGRE
La tormenta arremetía contra los tripulantes
del transatlántico que navegaba a la deriva
desde la puesta del sol. Con lágrimas en los
ojos, la mujer juró a su marido que no le había
sido infiel; pero seguía oprimiendo contra sí el
rubí con el que su amante le había probado su
amor días atrás.
El hombre no oyó las súplicas de su esposa.
La lanzó por la borda después de arrebatarle
de las manos la punzante gema y clavársela
en el pecho. Sí, su delito sería investigado por
el detective que había embarcado con ellos y
al que él mismo le había encargado indagar
la verdad sobre su mujer, pero para entonces
sería ya demasiado tarde. Al día siguiente, con
el cambio de guardia encontrarían el cuerpo
inerte de una joven asesinada con la misma
joya que días atrás le había probado el amor de
su amante.
_Anónimo
34. ANÒNIM
Tothom mirava, no creien que amb el canvi
de guàrdia trobarien el cos d’aquella persona.
Ell era admirat per molta gent, era simpàtic i
amable, ell era el capità. Però el que no sabien
els passatgers i tripulants, és que ells també
començarien a morir, fins que només vaig
quedar jo, amb un somriure d’orella a orella.
_Aeren
35. LA OLVIDADA
La música se colaba por los esqueletos de
los jóvenes que bailaban sin parar junto a la
playa, cantaban, bebían y reían tanto que
acallaban los gritos de la joven víctima. Solo se
acordarían de ella cuando los guardacostas,
con el cambio de guardia encontrarían el
cuerpo de la chica flotando entre botellas de
alcohol y cigarros abandonados.
_Mabel
36. EMMIRALLAT
El mar estava enutjat, per aquest motiu tothom
era a la coberta. Només els homes encarregats
de la vigilància restaven al celler. Tot era normal
però el que ells no sabien era que amb el canvi
de guàrdia trobarien el cos d’un dels tripulants.
Poc a poc, durant els dies següents van anar
desapareixent els homes fins que al vaixell
només quedaven el capità i l’assassí. De sobte,
els dos homes es van trobar i es va escoltar
un tret. Però en realitat el capità estava davant
d’un mirall.
_Rosa
Segon premicategoria B
37. “PAQUITO EL
CHOCOLATERO”
La fiesta del capitán había sido perfecta.
Había pasteles, bebidas e incluso una
fuente de chocolate. Había asistido
todo el pasaje, incluida casi toda la
tripulación. Lo único que la amargaba era
el que tocaba la trompeta, un tipo con
la cara llena de granos, como si comiera
continuamente chocolate, que desafinaba
constantemente. Horas después, y con
el cambio de guardia, encontrarían el
cuerpo del músico que tocaba la trompeta,
ahogado en la fuente de chocolate, con
una nota que decía: “te dije que comer
tanto chocolate era perjudicial para tu
salud”. Y en su bolsillo, una tableta de
chocolate mordida y la boquilla de la
trompeta sucia de chocolate.
_Agar Titi
38. LA INCERTESA MARINERA
No enteníem el per què de tot plegat, a més
tots els mariners es pensaven que ell mai
arribaria a passar el més enllà. La línia de
l’horitzó que separa el cel cel mar es va fer de
sobte petita.
Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos. Va
morir, ja no és immortal. La dura situació va
deixar gelada a la gent del mar. Dies durs, dies
tristos.
_Zeus
39. EL BARCO DE FRED
WILLIAM EL PIRATA
Fred William era un pirata muy feo que parecía
un zombie. También era muy rencoroso, tenía
muchos esclavos, un día los esclavos se
rebelaron contra él. Después de diez años,
William tuvo dos hijos, era súper estricto
con ellos. Cuando se murió, sus hijos se
hicieron a la mar y los llamaron los gemelos
Moribundos, porque se parecían a William.
Los dos generaron la guerra mundial piratas
versus esclavos. En la guerra saltaron granadas
y bombas, todos iban con metralletas. Solo
sobrevivieron los gemelos, que se turnaban
para vigilar que no hubiera más esclavos
vivos. Con el cambio de guardia encontrarían
el cuerpo de William que se había convertido
en un zombie de verdad y quería morder a los
únicos supervivientes del mar: los gemelos
Moribundos. Ya no se acordaba que eran sus
hijos, se había convertido en su propio esclavo.
_Anguila
40. EL MONSTRE DEL MAR
BLAU
Hi havia una vegada un monstre que li deien
monstre Bu que vivia al fons del mar. Un dia un
mariner que es deia Juan Estudillo, que tenia
34 anys, va decidir anar a pescar al mar blau,
i voliar estar-se 3 dies a veure què hi pescava.
Estava pescant en el mig del mar i va notar
com un remolí, va sortir un peix gegant i se’l
va cruspir. Un altre mariner va veure com se’l
cruspia i va anar-se’n corrents, va trucar a la
policia i van vindre. Amb el canvi de guàrdia
trobarien el cos del mariner o del monstre Bu?
_Superman
41. EL SICARIO
Había una vez una persona muy mala que le
pagaban para matar a las personas. Un día
el sicario estaba cansado de que el jefe le
mandara, entonces el chico mató al jefe. El
sicario arrastró el cadáver hacia el mar. Con el
cambio de guardia encontrarían el cuerpo del
asesino, al amanecer estaba en una taberna de
marineros y un policía que se hizo pasar por un
camarero y mató al sicario envenenándolo.
_Pirata Barba Negra
42. SIN ASESINO
Una vez fui de viaje en un barco, en el cambio
de guardia encontrarían el cuerpo en el
camarote número 11, había habido una gran
discusión que acabó en una gran pelea y hubo
una muerte de un vigilante de seguridad, pero
el capitán, llamado Jon Smith se escapó del
barco. Encontraron al capitán y le metieron en
la cárcel, pero su hija Sara le pagó la fianza ya
que no había pruebas contra él.
_Pepe 13
43. MOSCA HI HA EN EL ARRÒS!
Era prop de mitjanit quan vaig descobrir el
cadàver. Un cos prim. Un rostre pàl·lid. Un anell
amb una forma peculiar a la mà esquerra. El
vaixell salparia quan li autoritzessin el despatx.
La meva clienta demanava informació sobre
un home que hi viatjaria. Afirmava que estava
involucrat en el tràfic de cocaïna als ports de la
Costa Brava.
Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos de
l’home, estès sobre la coberta.
L’endemà vaig comunicar el succés a la meva
clienta, qui aparegué al meu despatx.
- Tot solucionat - va dir.
Em vaig parar a pensar: i si ella...?
Un xec per una quantiosa suma de diners
guanyà a les meves cavil·lacions.
La dona sortí al carrer amb pas ràpid i triomfal,
i només vaig poder veure una cosa abans que
marxés: un anell amb una forma peculiar a la
seva mà esquerra.
_Anónimo
44. MISTERIO EN LA ISLA
Iona. Esta pequeña isla, pero de grandes
historias, y una de estas historias es la mía.
Yo vivía allí, y todos los sucesos misteriosos
que ahí pasaban inundaban mi mente borrando
la poca sensatez que aún me quedaba.
Una noche de verano, estaba paseando por la
playa, no muy lejos del faro, que brillaba como
nunca antes.
De repente, su luz empezó a parpadear, y una
luz que provenía del monte hizo lo mismo.
Me fui al faro y subí sus escaleras lentamente,
pero al llegar arriba me encontré un guardia
rodeado de jaulas con águilas pescadoras.
Empecé a atar cabos. - ¡Contrabandista! Le
grité, y él, asustado, se giró hacia mí y me
atacó. Lo esquivé, le quité el cuchillo y se lo
clavé en el corazón.

17
Quería deshacerme de él, pero era demasiado
tarde. Con el cambio de guardia encontrarían el
cuerpo.
_Light
45. TORMENTO
El aire corría a una velocidad de noventa millas
por hora, soplando del noroeste, convirtiendo
aquella tempestad en huracán, cuyo viento
terrible arrojaba hacia la costa a los buques,
que no podían resistir el terrible choque. El
barco de Diego estaba en peligro.
En un momento dado, el navío se movió de
forma alarmante, cogido por una fuerte ola y
perdió el equilibrio. De no haberse agarrado
a la bitácora, a buen seguro que Diego se
resbalaría de la cubierta. Ese incidente le
precipitó fuera del camarote y, al dirigir la
mirada a la otra punta del barco, vio sangre. Se
acercó al lugar y permaneció inmóvil: allí estaba
el cadáver del cocinero, su mejor amigo.
Con el cambio de guardia encontrarían el
cuerpo y se puso a pensar rápido. Se precipitó
hacia la proa mientras miraba alrededor. Volvió
a mirar donde estaba el cadáver y ya no
estaba...
_Nopo
46. ALGÚN DÍA LO
ENCONTRARÍAN
Ya eran las diez de la noche y aún no había
aparecido el capitán tal y como habíamos
quedado. Empecé a preguntar a miembros de
la tripulación si lo habían visto y me negaron.
En pocos minutos todo el barco estaba
buscándolo. Entré en el puente de mando y
tampoco lo encontré y llamé a un marinero
a que controlase el timón. Con el cambio de
guardia encontrarían el cuerpo colgado por
uno de los laterales del barco con la cuerda del
ancla enredada al cuello.
Decidimos parar en el puerto más próximo
de la costa mediterránea y llamar a la policía
para que investigase el caso, pero tras días de
investigación los detectives no consiguieron
solucionarlo. Pusieron el ataúd con el
cuerpo dentro de nuestro barco y volvimos a
emprender el viaje de vuelta.
Días después encontrarían la carta del capitán
informando su suicidio por perder a su esposa.
_Caza1411
47. EL FARO
No lo leas si no quieres, no lo creas si no
quieres, pero es una historia real. “Al llegar al
faro, decidimos ir al puerto. Al volver tuvimos la
sensación de que alguien nos observaba desde
el faro... Todo se puso muy negro, mi vista se
nubló y caímos desmayados.
Al despertar no se veía la costa, el mar se
extendía por todo el horizonte. Una tormenta
empezó a formarse. Olas, olas y más olas
hacían que el barco pareciese una hoja de
papel. Juan se cayó al agua. No lo vimos
más. Pensamos que con el cambio de guardia
encontraríamos el cuerpo...
Vimos el faro y al llegar nos desmayamos.
Al despertar nos encontrábamos otra vez
donde estuvimos antes de desmayarnos. Juan
estaba. Decidimos no hablar más sobre lo
ocurrido.
No lo leas si no quieres, no lo creas si no
quieres, pero es una historia real.
_Max
48. ASESINATO EN J.J. PRESS
Ya llegaba tarde a esa embarcación, que no
le llevaría a nada bueno. Corría por el puerto
de Barcelona pensando que aquello era su fin,
pero, nada la iba a detener por más que ella
quisiese. Sabía que pesaría mucho el cuerpo
y, aún así decidió arriesgarse. Continuamente
le llamaban amigos y familiares preguntando
cómo iba la luna de miel, y ella contestaba
que genial aunque era todo lo contrario. A
lo lejos de la planta principal de aquel barco
llamado J. J. Press veía a los guardias vigilando
el perímetro. Estaba aterrada, porque sabía
que con el cambio de guardia encontrarían el
cuerpo. Recordaba todos los momentos que
había pasado con él y, entre lágrimas, apretó
aquel gatillo, que fácilmente le solucionaría su
problema y cayó desplomada al frío suelo.
_itsmaria_02
49. UNA NIT AL PONT DE
COMANDAMENT
Vaig entrar a la cabina de la dona. Un moble,
un petit escriptori i la seva roba ben doblegada
sobre el jaç. Però ni rastre d’ella. Les meves
sospites van començar a enfortir-se. Havia
estat el seu espòs qui m’havia encarregat
investigar si ella li era infidel. Vaig recordar que
ella solia trobar-se amb el seu amant al pont de
comandament per les nits. Llavors, i amb una
morbosa idea ocupant el meu pensament, vaig
sortir a coberta, on les meves sospites van ser
confirmades. El gelós marit l’havia asassinat al
pont de comandament.
Vaig pensar que amb el canvi de guàrdia
trobarien el cos i no vaig voler ficar els nassos
en assumptes que no eren de la meva
incumbència.
La dona havia estat infidel al seu marit. Ella
havia rebut el seu càstig i jo, els meus diners.
_Anónimo
50. LAS LÁGRIMAS SON AGUA Y
VAN AL MAR
Después de la muerte del más joven y recio
tripulante del barco, la muchacha salió a
cubierta entre llantos y sollozos gritando en su
embriaguez que su vida carecía de sentido.
Al ver en la distancia una lancha motora de la
policía que se acercaba directamente hacia el
barco, la joven decidió lanzarse al mar con la
esperanza de que por lo menos las olas oyeran
sus lamentos, ya que a los tripulantes se lo había
impedido la bebida y la música a todo volumen.
El “party boat” llegaría a la costa al anochecer,
y con el cambio de guardia encontrarían el
cuerpo fláccido de la muchacha obedeciendo
a las olas y al viento, con una lágrima de agua
salada corriendo por su pálida mejilla.
_Anónimo
51. TIERRA DE NADIE
- ¿Por qué hundir vuestro propio barco? -
Pregunté con cierta curiosidad en un principio
por saber qué era lo que se proponían aquellos
maleantes.
- ¿Hundir nuestro barco? No somos tan idiotas
como para hacer eso.
- La evidencia. Solo de eso puede
tratarse. De otro modo, un rendimiento
tan súbito no tendría ningún sentido. “Nos
aproximamos. Solo queda una escapatoria.
Podremos atraparos a vosotros, pero jamás
conseguiremos las pruebas”.
El hombre que se encontraba ante mí rió de
buena gana.
Es difícil comprender lo que ocurrió a
continuación. Aquel hombre me había
exasperado. No debería haber jugado con
fuego. Con el cambio de guardia encontrarían
el cuerpo.
Siete de abril. El Thunder, pesquero ilegal;
hundido por completo. El Bob Barker y el Sam
Simon, ambos pertenecientes a la organización
eco-justiciera de Sea Shepherd, se alejan
lentamente de él.
Suele decirse que el mar es tierra de nadie.
Que allí quede escondido mi secreto.
_Anónimo
52. EL CADÁVER DE LA PLAYA
Fue una tarde lluviosa. Las olas subían
y bajaban con fuerza. Nuestros ojos nos
permitieron ver el cuerpo de un hombre de
sucias pintas, con una pistola en el bolsillo.
Junto a él había una nota. Con el cambio de
guardia encontrarían el cuerpo. No dudamos
ni un solo instante adentrarnos en las olas para
recogerla. No nos tomamos ni un descanso
para descubrir lo que había escrito: leímos el
nombre del sujeto y el porqué de su muerte.
Debía dinero a una persona cuyo nombre no
aparecía.
Cuarenta y cinco minutos después vimos una
sombra detrás nuestro, junto a ella una figura
siniestra pero soportable. Nos dijo con desprecio
que, no se podía husmear en asuntos ajenos.
Sin darnos tiempo a contestar, disparó contra mi
pecho. Me desperté a la mañana siguiente de
ese terrible sueño, con la satisfacción de saber
que mi vida no corría peligro.
_Mishino
Primer premi categoria B
53. NO SE LO DIGAS A NADIE
- Mi novia apareció muerta en mi
camarote y naturalmente fui considerado
sospechoso. Pero yo no la maté. Tengo
una coartada sólida, aunque no puedo
contársela a la policía: estaba en la cubierta
del barco asesinando a la que fue mi última
víctima. Todo comenzó a causa de mi
padre: engañaba a mi madre, de modo
que lo maté. Pero su amante me vio y me
vi obligado a acabar también con su vida.
Desde entonces, le cuento mis crímenes
a algún desconocido y a continuación lo
mato por si me delata. ¿La conclusión?
Estoy en la cárcel por el único crimen que
no he cometido. ¿Irónico, no? Así que,
siendo fiel a mi “modus operandi”, tengo
que matarte por si lo cuentas -. Esa fue mi
presentación a mi primer compañero de
celda. Sabía que con el cambio de guardia
encontrarían el cuerpo, pero ya no me
importaba.
_3XA

18
54. L’ÚLTIMA NIT A MAR
En mig d’un mar en calma, una tripulació de
pirates navegà en les seves aigües. Un pirata
sortí del seu camarot, quan de sobte, aquest
sentí una veu, una veu molt dolça i fina. Ell no
s’imaginà el que li anava a passar. Una sirena
passà a prop del vaixell nedant gràcilment.
Aquest l’intentà caçar amb una xarxa però no
ho aconseguí. Aquesta com venjança li entonà
un cant que desvià el barco fins arribar a una
roca contra la que va xocar. Morí el capità i fou
arrossegat per les onades a la illa més propera.
Allà amb el canvi de guàrdia trobarien el cos.
Els tripulants seguien vius quan despertaren
quan van veure una cosa EXTRAORDINÀRIA -
Vinga fills meus ja són les 10 bona nit!!!!!
_Tramuntana
55. EN LAS PROFUNDIDADES
DEL MAR
Bajaba por las aguas profundas, las burbujas
subían mientras caía lentamente. Los peces
esquivaban aquel trozo de carne inmóvil. Con
el cambio de guardia encontrarían el cuerpo de
aquel se...
_Copyright
56. QUI ÉS L’ASSASSÍ?
L’inspector mirava fixament els ulls de
cadascun dels tripulants del vaixell de
mercaderies, quan traginaven paquets
amunt i avall, quan passaven pel seu costat
sense ni tan sols veure’l. Els mirava fixament
buscant aquell que podria semblar el culpable,
aquell que seria interrogat. Però tots els
ulls semblaven tenir injectada indiferència i
impassibilitat.
Cap d’ells sabia què hi feia un inspector a
bord, cap d’ells sabia que un mort residiria
al vaixell. Amb el canvi de guàrdia trobarien
el cos i buscarien l’assassí per tot arreu. Se
n’adonarien de la seva absència, i tot i que
ningú estaria segur d’haver-lo vist. El buscarien
sense parar, el buscarien perquè els donés la
solució del crim, però no el trobarien pas, ja
estaria en un altre lloc investigant un altre cas.
_Inseguretat
57. ENCERAT
Allà mateix em matarien, un cop ho haurien
fet, em llençarien al mar. Amb el canvi de
guàrdia trobarien el cos. Però només el podrien
veure de lluny mentre el cel ploraria per la
meva desgràcia i se m’enduria lluny on no
em podrien tornar a veure. Mentrestant els
observaria de lluny, veient com ells intentarien
trobar un assassí invisible, ja que sí que tinc
una cicatriu on va caure el ganivet, però
segueixo viu i el meu cos de cera encara
segueix intacte al fons de l’oceà.
_Pluja Fina
58. NO NOMÉS QÜESTIÓ DE
DINERS
Al Reial Club Nàutic de Barcelona, es
projectaven els últims preparatius per a la
desena edició de la Regata Puig. En Ferran de
Vilanova, propietari del “Big Boat” més antic i
ràpid del continent, ja havia embarcat amb la
seva tripulació.
Malgrat ésser l’home més ric de Catalunya, era
també el més menyspreable. De fet, al Club
tots estaven assabentats de que jo no volia
de cap manera embarcar amb ell, encara que
finalment ho vaig fer. De vegades jurava que
l’assassinaria, però mai no complia la meva
amenaça.
El cos lànguid d’en Ferran de Vilanova a
la coberta del vaixell i amb la meva navalla
marinera clavada al pit en va fer certes les
meves sospites: s’havia suïcidat per acusar-
me.
Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos de
l’home més important de Catalunya, i jo seria el
principal sospitós del seu assassinat.
_Anónimo
59. EL CAMAROTE
Estábamos todos expectantes a que llegaran
las 0:00h porque con el cambio de guardia
encontrarían el cuerpo. Estaban presentes los
detectives más famosos: Sherlock Holmes,
Hércules Poirot y muchos más. Todo empezó
cuando nos hospedamos en aquel crucero
tan siniestro. Después de habernos instalado
se apagaron las luces y se escuchó un grito,
pero cuando conseguí encender las luces mi
marido había desaparecido, después de una
exhaustiva investigación dieron con el asesino
un tal... Watson. Pero volviendo a la historia,
faltaba un minuto para las 0:00h, el guardia
se despidió, se volvieron a apagar las luces
y cuando las encendimos, me desperté del
sueño.
_Sari
60. MAR DE PROMESAS
Desvié la mirada hacia el mar de promesas que
me rodeaba y permití que el aire puro penetrara
en mis pulmones. El trabajo de un guardia
era duro y difícil, pero aquel mar, un bien
reconfortante, era mucho mayor que cualquier
mal que pudiera ocasionar mi trabajo.
De pronto, la forma inequívoca de un cuerpo
humano en la quietud de la noche desvió mis
pensamientos de la majestuosidad del mar.
Unas manos frías me rodearon el cuello al
hacer yo ademán de dar la señal de “hombre al
agua”. Sucediera lo que sucediera, yo estaba
seguro de que con el cambio de guardia
encontrarían el cuerpo y de que el asunto sería
investigado por la policía y por el detective que
viajaba con nosotros.
Sentí cómo las manos heladas se acercaban
a mi garganta y posé la mirada entonces en
aquel mar lleno de sueños que jamás llegarían
a cumplirse.
_Anónimo

Recull relats IV Edició Concurs Microrelats Marítims

Recull relats IV Edició Concurs Microrelats Marítims

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (7)

Destaque

Destaque (14)

Semelhante a Recull relats IV Edició Concurs Microrelats Marítims

Semelhante a Recull relats IV Edició Concurs Microrelats Marítims (17)

Mais de Museu Marítim de Barcelona

Mais de Museu Marítim de Barcelona (20)

Último

Último (7)

Recull relats IV Edició Concurs Microrelats Marítims