1. COM PARLEM?
La llengua adopta modalitats
distintes: el que anomenem
varietats funcionals de la
llengua o registres.
L'acte de parlar o escriure està
condicionat per factors com el
grau de formalitat o
informalitat de la situació de
comunicació.

2. Les variacions degudes al context
o a la situació són conegudes amb
el nom de registres o varietats
El REGISTRE
varia en funció :
Del CONTEXT De QUI PARLA De QUÈ PARLA
Amb quina
INTENCIÓ parla
De com parla
(oralment o per
escrit), etc.

3. TIPUS DE REGISTRES
REGISTRES FORMALS REGISTRES INFORMALS
ESTÀNDARD
No sol
apartar-se de
la norma.
Registre
neutre.
Varietat
supradialec-
tal. Es pot
considerar en
un grup a part
CULTE/LITERARI
Preocupació
per la forma
lingüística.
Llengua
total, capaç
d’utilitzar tots
els registres i
varietats
CIENTÍFICOTÈCNIC: propi del
llenguatge especialitzat
(precís, objectiu, amb
neologismes o termes tècnics
COL·LOQUIAL/
FAMILIAR:
s’allunya de la
normativa; és
el més usat,
subjectiu;
comparacions,
frases fetes,
frases
inacabades,
mots crossa,
fonètica i
vocabulari poc
acurat
VULGAR: ple de
barbarismes,
incoherències,
paraules
malsonants;
denota poca
cultura.
ARGOTS
generalment usats
per grups socials
marginals,
professionals,
generacionals. És
una parla privada
adoptada com a
senyal distintiu

4. L’estàndard
És un registre comunicatiu
intermedi que serveix de
vehicle per a la comunicació
pública i que s’utilitza tant
en la forma oral com en
l’escrita.
És un registre molt operatiu
que elimina particularismes
de les parles regionals i les
característique locals.
Resulta útil per als mitjans
de comunicació oral:la ràdio
i la televisió.

5. 5
VARIACIÓ
Segons el grup social, el llenguatge s’usa de maneres especials per tal
de diferenciar-se dels altres grups
L’argot de
grups marginals
Llenguatge d’una
dedicació social
o professió
Llenguatge
de la delinqüència,
de la presó...
Estudiants,
periodistes,
metges...