(C) Analitza la viabilitat de dos models en la gestió del senderisme: xarxa de senders versus itineraris de senderisme. (E) Analiza la viabilidad de dos modelos en la gestión del senderismo: red de senderos versus itinerarios de senderismo.

1. Idees i Assessorament Turístic. C/ Mare de Déu del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info
DOCUMENT 1: LA XARXA DE SENDERS 1a. Part
Des dels anys 80 cap aquí, habitualment hem associat el senderisme a un (sol)
producte turístic per ell mateix. Tractar-lo per ell mateix com a producte vol dir
simplificar-lo, i sobre tot, minimitzar les seves possibilitats.
Al meu entendre, això és un error en la mesura que:
- senderisme fa referència a caminar
- existeixen molts motius diferents per caminar, per salut, per fer exercici, per
conèixer un territori.
- els usuaris dels camins poden ser molt diferents entre ells.
- no sempre caminar (senderisme) ha d’estar associat a vacances.
Tot i que el senderisme podria ser considerat un producte turístic, l’abast del
seu contingut fa preferible tractar-lo com una especialització, força concreta, del
turisme. Sota aquesta especialitat estem observant que s’hi acullen (o es poden
acollir) molts sub-productes (o ofertes) diferents.
Amb la voluntat d’optimitzar les seves possibilitats es proposa el
desenvolupament d’un model específic per a la seva gestió.
La importància d’optar per un bon model de gestió.
Existeixen avui dos models clarament diferenciats:
1) model d’itinerari
2) model de xarxa

2. Idees i Assessorament Turístic. C/ Mare de Déu del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info
El model basat en la creació d’itineraris consisteix en crear senders (o itineraris)
que surten d’un punt per arribar a una altre punt. El punt d’arribada pot coincidir
o no amb el punt inicial, tenint itineraris circulars o lineals.
Aquest mapa de Formentera ofereix una concepció clara del model basat itineraris. Cada recorregut és una
proposta. Un visitant pot triar entre 19 propostes, totes elles en aquest cas, d’unes característiques similars
Si anteriorment ens referíem a les àmplies possibilitats del senderisme com a
producte turístic, aquest model, actua exactament en direcció contrària: limitant
considerablement les seves possibilitats.
Com s’observa en el full publicitari, cada itinerari es correspon directament amb
una proposta (oferta) turística. Si volem crear més ofertes haurem de crear més
itineraris. Per cada oferta nova que volem crear haurem de crear un nou
itinerari. Això, a més de la feina que pot suposar, vol dir un consum
extraordinari del territori (en tan que són senders senyalitzats, adequats a uns
“suposats” interessos, etc.

3. Idees i Assessorament Turístic. C/ Mare de Déu del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info
Seguint doncs aquests raonament no es difícil pensar que aquest model no té
gens de flexibilitat i alhora permet, només limitadament, donar resposta a la
demanda (seria més correcte afirmar que només permet donar resposta a un
segment molt específic de la demanda).
Per contra, es proposa el model de xarxa de senders per tal d’optimitzar millor
totes les possibilitats.
Aquest model és similar al model de “circulació per carreteres”. Existeix un
mapa de carreteres (en el nostre cas, serien senders). En funció de què volem
fer, on volem anar, el temps que tinguem disponible, etc., traçarem un itinerari o
un altre. Traslladant el símil a la productivitat turística, el funció de les
característiques de l’oferta (la ubicació dels recursos i de l’allotjament i dels
serveis, la seva duració, etc.) i de la demanda (segment a qui dirigim el
producte: nens, adults, persones avesades a caminar, motius del viatge, etc.)
traçarem un itinerari o un altre.
La conseqüència més immediata és que nosaltres podrem crear tants itineraris
com desitgem sense necessitat d’efectuar modificacions en el territori.
Alguns aspectes importants a destacar pel que fa a aquest model:
1. La importància d’un bon traçat en el moment de definir la xarxa de senders.
Una xarxa ha de transcórrer per molts recursos, ha de ser variada, etc. Es
la qualitat d’aquest xarxa de senders la que ens permetrà oferir tantes
possibilitats (itineraris) com desitgem.
2. Es recomanable l’existència d’un ens gestor de la xarxa, que es preocupi
del seu manteniment i també de la seva millora constant (nous recursos,
nous camins, nous equipaments, etc.).
a. Si bé és important inaugurar senders, encara hauria de ser més
important, mantenir en òptimes condicions els senders inaugurats
(pel que fa a senyalització, equipament, etc.). En aquest mateix
sentit, no sempre és necessari invertir en nous senders, a vegades
(tot sovint) és recomanable millorar la inversió (p.e. posta en valor
d’alguns recursos, millores en l’equipament, etc.) de senders ja
creats.
b. Només assegurant el manteniment de la xarxa (sense creixements)
es dóna joc a la múltiple creació d’itineraris.

4. Idees i Assessorament Turístic. C/ Mare de Déu del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info
3. A partir d’aquesta xarxa física i estable (en tot cas, en millora contínua de la
seva qualitat) hauran de ser els empresaris, els grups excursionistes, les
escoles, fins i tot els mateixos operadors turístics, els que creïn els seus
propis itineraris.
Els següents gràfics ens mostren la plena similitud entre els models de xarxa
de carreteres (als que estem acostumats) i el de xarxa de senders que es
proposa en aquest treball.
A continuació es mostra la facilitat del model de xarxa de senders per a la
creació d’itineraris.

5. Idees i Assessorament Turístic. C/ Mare de Déu del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info
Mapa de senders Mapa de carreters

6. Idees i Assessorament Turístic. C/ Mare de Déu del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info
Itinerari 1: proposat per persones amb poca preparació física,
que caminen amb Família (nens) i que volen fer una passejada
de dues o tres hores
Itinerari 2: proposat a persones que tenen ja una preparació
física. L’excursió Té una duració aproximada de 6 hores i hi ha
700 metres de desnivell.

7. Idees i Assessorament Turístic. C/ Mare de Déu del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info
Itinerari 3: persones amb molta preparació física. L’excursió té
una duració aprox. de 8h. I 1000 m. de desnivell
Itinerari 4: Proposat a persones que tenen preparació física
(500m desnivell). Dormen en lloc diferent del de sortida

8. Idees i Assessorament Turístic. C/ Mare de Déu del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info
Els 4 itineraris proposats corresponen a la població de Chamonix (França). Si
bé els itineraris han estat inventats per mi mateixa han estat confeccionats en
base al Mapa cartogràfic 1:25.000 del massís dels Alps, carta real de venda a
les llibreries. Igual que els he confeccionat jo mateixa, els estan confeccionant
(alguns molts similars, altres molt diferents) les diferents empreses i entitats
que operen en aquesta destinació turística.
Si bé habitualment associem Chamonix, als Alps, i al Mont-Blanc, per tant,
alpinisme i trekking, la oferta turística d’aquesta destinació turística és, en la
seva vessant de senderisme, destinada a tots els públics (precisament gràcies
a la seva diversitat d’oferta). Encoratjo a les persones que estiguin treballant en
senderisme a visitar-la per poder-se fer, només una idea, del volum de negoci
que pot generar aquesta oferta turística.
La importància d’una gestió eficaç en el Model de la xarxa de Senders.
Un dels paràmetres més valorat pel consumidor-turista durant les seves
vacances, és la seguretat.
Superada (a priori) la seguretat que ofereix la mateixa destinació turística,
existeix una seguretat íntimament lligada a la pràctica del senderisme, que té
relació amb “no perdre’s”.
Una gestió eficaç del territori i del model, ha se servir per assegurar, al menys
pel que fa a les responsabilitats que li corresponen als diferents proveïdors de
l’oferta turística, aquesta seguretat.
Que les nostres destinacions turístiques ofereixin senderisme en les seves
ofertes turístiques, necessàriament ha d’anar associat a un compromís de
seguretat amb els consumidors.
Tres aspectes són claus en la voluntat d’assegurar aquesta seguretat:
1. la senyalització horitzontal (de seguiment) i vertical (de direcció)
2. la informació que es dispensa en destinació(habitualment a través de
mapes o informacions turístiques): des de la recomanació d’itineraris
concrets, la informació de desnivells i distàncies de les rutes.

9. Idees i Assessorament Turístic. C/ Mare de Déu del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info
3. El consell sobre aspectes diversos vinculats al senderisme1. Tot i que no
es nega mai la bona voluntat, a vegades les recomanacions poden ser
poc encertades. Una destinació que es vulgui especialitzar en
senderisme ha d’estar formada en aquesta activitat (és recomanable
elevar el coneixement de tota la població). En cas contrari haurem de
dotar la destinació dels mecanismes necessrias (per exemple “una
oficina d’experts” perquè qualsevol recomanació, sigui amb el màxim
encert.
Malgrat la gran importància d’aquest aspectes, són poques encara avui
les destinacions que asseguren la veracitat i eficàcia d’aquestes
informacions i equipaments.
Marta Rotllan, Girona desembre 2005.
1 Tot i que sovint el senderisme s’associa a un públic expert, el creixement efectuat en aquesta especialitat fa que molts
consumidors siguin encara menys experts que els mateixos proveïdors.