1. La Societat Feudal

2. Societat Feudal
La societat feudal estava dividida en quatre
importants estaments:
REI
ALTA NOBLESA
BAIXA NOBLESA
PAGESOS

3. V
EL REI

4. Quines eren les funcions
d’un rei d’aquesta època?
Entre les funcions d’un rei estava: dirigir campanyes militars a les que havien d’anar
els cavallers i els seus exèrcits i inspirar-los a tots per a que lluitessin. També
entregava terres als nobles a canvi d’un favor.

5. Dins de de cada castell vivia un rei i una reina diferent que tenien l’obligació de
governar amb l’ajuda dels nobles. Vivien en castells construïts amb pedra i situats
damunt de muntanyes per a defensar-se dels atacs dels enemics
On habitaven?

6. Com vestien ?
Els reis vestien amb un brial, que era una túnica llarga feta amb seda. Al davant
tenia una obertura per poder col·locar el cavall. El vestuari de la reina era molt
estret i quan arribava als colzes, era molt llarg.
REI REINA

7. Què menjaven?
Els reis menjaven grans quantitats de menjar, com per exemple porc senglar, gall
d’indi, peix, pollastre i també dofins. Això últim era només per a situacions
concretes. Tot això ho menjaven en uns salons enormes amb taules allargades. Els
agradava molt el vi.

8. Alta Noblesa

9. Alta Noblesa
L’alta noblesa estava constituïda per gent privilegiada.
Principalment s’encarregaven de les guerres del regne.
A l’alta noblesa hi havia:
Comtes: És un títol nobiliari que exerceix com representant civil del rei.
Ducs: Títol nobiliari que exerceix com governador dels territoris
Alts Prelats: Eren els caps de les esglésies.

10. Alt Clergat
Com que la meitat de la població era cristiana, l’església tenia un paper molt
important a la societat. Demanava uns impostos anomenats delmes per mantenir el
clero. També he de dir que eren els únics que sabien escriure i llegir, i per tant eren
molt venerats.

11. Comtes i Ducs
Aconseguien el títol de noble per haver fet qualsevol favor gran al rei i aquesta era
la seva manera d’agrair-los. Rebien terres (feus) de mans del rei, perquè cada
vegada li era més difícil mantenir el seu poble.

12. On vivien?
O bé vivien als castells o bé a unes cases enormes i molt luxoses. Aquests
castells els aconseguien en les batalles o per cessió del rei.

13. Com aconseguien les terres?
Els reis cada vegada tenien més dificultat per controlar els seus territoris i mantenir
la pau. El seu poder depenia del suport dels nobles.
Els reis donaven terres (FEUS) a nobles. Els nobles, a canvi, els donaven suport i els
juraven fidelitat i servei militar. Es convertien en els VASSALLS dels reis.

14. Els Feus
MEDIEVALS Els Feus medievals
podien ser propietat
d’un rei, o el que es més
habitual, d’un noble.
Els nobles rebien els
feus per part del rei,
amb una condició, que
juressin fidelitat al regne
en un acte públic.
El rei donava els feus
per tal d’aconseguir
fidelitat i més suport en
cas de guerra.

15. Com vestien els nobles?
Els homes duien jaquetes llargues, lligades amb un cinturó. Les dones
duien vestits llargs amb escot i corones sobre el cap. A més, podíem
observar que com més vius fossin els colors de la seva roba, de més rang
social eren.

16. Què menjaven?
Menjaven igual que el rei: ous, porc senglar, pollastre, llegums, peixos que
criaven al llac que normalment tenien a prop … Per beure els agradava
molt la cervesa i el vi. Tot això ho posaven en taules enormes plenes
d’aquests menjars i més.

17. Relacions de vassallatge

18. Relacions de Vassallatge
Les relacions de vassallatge són les relacions que tenien les diferents classes
socials entre elles. Així, la societat es mantenia estable i era molt menys probable
que es generés una rebel·lió, per exemple.

19. REI------------ALTA NOBLESA
La relació entre el rei i l’alta noblesa era molt bona. Com el rei cada vegada tenia
més dificultat per controlar els seus territoris, donava feus als nobles demanant a
canvi fidelitat, protecció militar i suport a les guerres. Aquests nobles
s’anomenaven VASSALLS.

20. Alta Noblesa-----------Baixa Noblesa
L’alta noblesa manava a les batalles en les que lluitaven els cavallers. Les esglésies
en les que treballaven i vivien els monjos estaven al càrrec dels nobles, per tant, la
relació entre aquestes dues classes socials era molt bona.

21. NOBLES----------------------------PAGESOS
La relació que tenien els nobles amb els pagesos , és a dir , classe alta i classe
baixa
NOBLES: Els nobles li donaven terres als pagesos i li oferien protecció davant atacs
i invasions i podia jutjar-los si cometien algun delicte
PAGESOS: Els pagesos estaven obligats a donar-los una part de la collita, a pagar
impostos. Feien tot el que deia el seu senyor: cuidar animals i treballar les seves
terres , i a més a més havien de treballar per fer servir els molins i forns.

22. Baixa Noblesa

23. La baixa noblesa
La baixa noblesa és aquell grup de persones que serveixen als nobles, però, no
son camperols. Són o els monjos o els cavallers. En aquestes diapositives
analitzarem què menjaven, com vestien, etc…

24. QUI FORMAVA LA BAIXA NOBLESA?
Els cavallers
(eren els que
lluitaven) Els monjos
(els monjos escrivien,
llegien i feien classes)

25. Una mica d’ informació dels monjos
Els monjos vivien en els monestirs i resaven. Cantaven a cor i sense instruments
(els cants gregorians). Eren els únics que sabien escriure i llegir, i per tant, és per
això que es diu que la figura de l’església a l’edat mitjana era molt important.

26. Cavallers
Els cavallers son aquells que a la seva joventut fan de patge i escuder, fins servir a
la ordre de cavalleria.

27. Patges
Els patges són aquells que aprenen a lluitar amb els punys, a muntar i a nedar.
Començaven amb els 7 anys i acabaven als 14.

28. Escuders
Ja amb 14 anys, el patge es convertia en escuder. Ja començava la seva funció de
veritat de cavaller. A partit d’aquest moment ja podia acompanyar a la cavalleria, és
a dir, a la guerra.

29. Cavaller
Ja finalitzada l’etapa d’escuder que acabava als 21 anys, ja es convertia en
cavaller. Abans de fer la cerimònia de jurament, havia d’estar pregant tota la nit
resant a la capella.

30. Què es necessitava per ser cavaller?
Abans d’entrar a l’ordre de la cavalleria, calia fer una cerimònia de jurament. Es
necessitava: ser valent, mostrar lleialtat al seu senyor (rei o noble), ser fidel a la
paraula de la dona i ajudar a les vídues i pobres.

31. ELS CAVALLERS DE LES CREUADES
Les regles bàsiques del codi de la cavalleria van sorgir a partir de les croades, eren
intervencions militars organitzades per el rei o el Papa per conquerir Terra Santa.
Van haver-hi 8 croades, la primera es va organitzar entre l’any 1095 i el 1099, va
ser dirigida per Godofredo de Bouillon, Raimundo IV de Tolosa, i Bohemundo I de
Tarento.

32. ARMES DELS CAVALLERS
Les armes que solien portar els cavallers eren: la maça, l’espasa i la ballesta
Les armadures dels cavallers pesaven de 25 a 30 kg
ballesta espasa maça

33. La seva armadura
La seva armadura estava composta per:
El seu casc
El seu pitrall de ferro

34. El cavaller, als lloms del cavall
Els soldats més poderosos eren els que anaven amb el cavall. Els objectes més
importants que duien eren:
Ferradura Estrep Esperó

35. La seva sella
Per anar a la guerra i anar en cavall es necessitava un seient, i aquest seient
s’anomena sella.

36. Armadura del cavall de guerra
Quan anaven a la guerra els cavallers havien d’ estar protegits; doncs, els cavalls
també.
Testera
Capizana
Barda
Pitera

37. On vivien?
La majoria dels cavallers vivien en castells on vivien amb les seves famílies,
servents i soldats.

38. ELS CAVALLERS
Tenien una alimentació sana i variada: mel i mató, tota mena de fruita, pollastre
rostit, pastissos, bunyols i formatge…
A les seves hores lliures caçaven i jugaven a jocs de taula.

39. NO PRIVILEGIATS

40. ELS NO PRIVILEGIATS
Els no privilegiats eren tots els que no tenien una economia pròpia. Depenien dels
seus superiors per viure. Principalment, treballaven en els camps que eren
propietat d’algun noble o rei.

41. ELS PAGESOS

42. Els pagesos
EREN ELS QUE
TREBALLAVEN
AL CAMP

43. PAGESOS
Cap dels pagesos tenia terres
pròpies, treballaven en les terres del
senyor feudal cultivant el següent:
cereals i llegums
Els pagesos vivien en cases de
només una sola habitació amb la seva
família. Fora de casa també tenien el
bestiar.

44. PAGESOS I SERFS: COM VESTIEN?
Els pagesos vestien amb peces de roba gruixuda. Les teles eren senzilles
i aspres , normalment eren de llana sense tintar.
La seva vestimenta consistia en uns calçons o faldilla , camisoles i algun
altre complement.
Tenien 1 o 2 mudes .
No es portava roba interior.

45. PAGESOS
De pagesos hi havia de dos tipus : els VILANS i els SERFS.
Els vilans eren lliures i treballaven en terres del senyor feudal i li pagaven amb els
diners de la collita. Els serfs eren els pagesos que no eren lliures i pertanyien al
senyor feudal des del naixement.
Serf Vilians

46. Els camperols
Els camperols no vivien en castells, vivien en cabanes amb tota la seva família. Les
cabanes eren fetes de palla. Menjaven fruits del bosc,bolets i castanyes a la seva
temporada... Les males collites eren freqüents i passaven gana i patien malalties.
Menjaven poca carn i quasi sempre era de porc. Els camperols treballaven a la
terra , a canvi que el rei els defensés ,però hi havia més condicions: la meitat del
menjar havia de ser pel rei. No tenien una vida fàcil.

47. Els serfs
Els serfs eren els esclaus del rei,treballaven per ell i rentaven la roba, fregaven el
terra... menjaven les sobres del rei. Vivien en les parts fredes i humides del castell.
Vestien amb roba vella i trencada. No tenien hores lliures ja que el rei no els
deixava sortir del castell. No eren lliures.

48. Els artesans
En aparèixer les primeres ciutats, es va crear una nova classe social, que
continuava sent classe baixa, però que no es podia dedicar al camp: els artesans.
No feien serveis als nobles, però pel fet de refugiar-se dins les fortificacions de les
ciutats, sí que havien de pagar impostos.
Els seu ofici consistia en treballar el vidre, les pells, la palla, eren els mercaders, els
que fabricaven les armes…
Encara que no eren molts, eren bastant necessaris, com ja veieu.

50. Gràcies per escoltar-nos
Iker Doblas
Genís Rusinés
Ivo Marcipar
Sergi Àlvarez