1. El teatre de la
Renaixença
La narrativa realista i
naturalista

2. Teatre de la Renaixença
•El teatre de la Renaixença són aquelles produccions teatrals que es van
realitzar durant el període conegut com a Renaixença Catalana.
•La segona meitat del segle XIX està marcada a Catalunya per la Renaixença,
moviment polític, cultural i literari que s'inicia el 1833 amb la publicació de La
Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau. Vuit anys més tard, Joaquím Rubió i
Orts escriu el pròleg per a un recull dels seus propis poemes, text que serà
considerat el manifest d'aquest corrent.
•El moment de plenitud de la Reinaixença es dóna entre la dècada de 1870 i
els anys noranta, un llarg període durant el qual conviurà amb altres
tendències, com en aquest cas el realisme o el naturalisme.

3. El realisme
• El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma
més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat
assemblar-se al model imitat (tret de l‘art abstracte), el realisme prescindeix
de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a
moviment autònom el realisme se situa al segle XIX, tant en escultura i
en pintura com en la literatura.
•Es caracteritza per la recerca de l‘objectivitat i el rebuig al temes,
personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema
central, exposant problemes polítics, humans i socials.

4. El naturalisme
• El naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX en la literatura i en
menor mesura a les altres arts. El seu creador va ser Émile Zola, a França i després es va estendre
per tot Occident.
•Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que és una
evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les
obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la
crítica social amb un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al proletariat.
•Inclou un enfocament científic de la creació, pel qual l'autor ha d'observar allò que l'envolta, fer
hipòtesis explicatives i plasmar cada detall amb distanciament. Així, els personatges es mouen
dins d'un determinise marcat per l'herència genètica i l'entorn educatiu. En tant que cientifista, el
moviment és materialista i bastant ateu (si bé a determinats països com Espanya mai no es deixa
la religió de banda).
•Els autors naturalistes més importants són Clarín, Guy de Maupassat, Henri Barbusse i les
últimes obres de Narcís Oller.

5. EL TEATRE CULTE
• És la història del conjunt de produccions teatrals en llengua
catalana.
•Des de l'època medieval fins al segle XIX, el teatre català va
viure moments de retraïment i d'expansió. Mai, però,
almenys en l'àmbit popular, no va cessar l'activitat. Alguns dels
referents més antics, com els misteris medievals, es mantenen
vius avui dia.
•Entre ells perduren Fredic Soler i Àngel Guimerà.

6. Àngel Guimerà
•Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 6 de
maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924)
fou dramaturg, polítici poeta en
llengua catalana. La seva extensa obra, notable
per unir a una aparença romàntica els elements
principals delrealisme, el va convertir en un dels
màxims exponents de la Renaixença o
"ressorgiment" de les lletres catalanes a finals
delsegle XIX.
•L'any 1879 començà la seva carrera com a
escriptor de tragèdies versificades, amb Gal·la

7. El teatre popular