O slideshow foi denunciado.
Utilizamos seu perfil e dados de atividades no LinkedIn para personalizar e exibir anúncios mais relevantes. Altere suas preferências de anúncios quando desejar.

La Guerra Civil espanyola (1936 39).

13.034 visualizações

Publicada em

Publicada em: Educação
  • Seja o primeiro a comentar

La Guerra Civil espanyola (1936 39).

  1. 1. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 1. Les causes 2. L’esclat de la Guerra Civil 1. El fracàs del cop d’estat. 2. La consolidació dels bàndols 3. La internacionalització de la Guerra Civil. 4. L’ajuda exterior.
  2. 2. 1. Les Causes T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). Causes remotes Causes pròximes 3. La Internacionalització del conflicte Què és? Els dos bàndols Les primeres 48 hores. 2. Alguns aspectes importants 4. Fases militars de la guerra. 5. Zona republicana 7. Epíleg 6. Zona Nacional A favor En contra • Règims democràtics i progressistes • Organitzacions obreres • Unió Soviètica • Brigades Internacionals • Règim feixista italià • L’alemanya nazi • El catolicisme més tradicional • El règim dictatorial de Portugal Comitè de No-intervenció c)Tercera fase. Nov37-juny 38 Arribada al mediterrani b)La segona fase. Abril 37 - oct37 Ocupació del nord a)Primers mesos. Juliol 36-març 37 La lluita per Madrid. La revolució social • Milícies populars • Les col·lectivitzacions • Anticlericalisme • Repressió contra burgesos i classes benestants. Els fets de maig del 37 • Enfrontament i divisió entre forces republicanes. Govern de Negrín • Centralització política i militar • Exèrcit Popular • Programa dels Tretze Punts. Construcció d’un nou estat totalitari • Junta de Defensa Nacional • Decret d’unificació-Partit únic (FET-JONS) • Fuero del Trabajo (Lleis fonamentals) • Violència extrema Un balanç Exili, pobresa i mort. Cap a la dictadura del general Franco, el franquisme. La dèbil revolució liberal, la mentalitat de l’exèrcit i l’endarreriment ideològic i econòmic. L’equilibri d’incapacitats i els motius internacionals (simpaties cap als règims feixistes). Conflicte bèl·lic causat per un cop d'estat des de la dreta i l’exèrcit contra el govern del Front Popular d’esquerres elegit democràticament el febrer d'aquell mateix any, i que va donar lloc a una guerra sagnant. d) Quarta fase. Jul 38-febrer 39 Ocupació de Catalunya e) Abril 39 Final de la Guerra.
  3. 3. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 1. Les causes 2. L’esclat de la Guerra Civil 1. El fracàs del cop d’estat. 2. La consolidació dels bàndols Causes remotes Causes pròximes • La dèbil revolució liberal. • La mentalitat de l’exèrcit. • L’endarreriment ideològic i econòmic. • L’equilibri d’incapacitats. • Els motius internacionals (simpaties cap als règims feixistes).
  4. 4. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 1. Les causes 2. L’esclat de la Guerra Civil 1. El fracàs del cop d’estat. 2. La consolidació dels bàndols Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d'esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936. Un cop d'estat orquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular esquerrà, elegit democràticament el febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a una guerra sagnant d'àmplies conseqüències. Desgraciadament la Guerra Civil espanyola fou d’una crueltat extrema.
  5. 5. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 1. Les causes 2. L’esclat de la Guerra Civil 1. El fracàs del cop d’estat. 2. La consolidació dels bàndols Triomf electoral del Front Popular Destacats militars tramen una conspiració militar. El Front Popular va canviar de destinació alguns generals sospitosos. Mai els va destituir. La conspiració militar comptava amb el suport de les forces polítiques més de dretes (sobretot monàrquics, carlins i falangistes). Contactes previs entre la Itàlia feixista i els generals colpistes. Franco Illes Canàries Mola Navarra Goded Illes Balears Assassinat de Calvo Sotelo en mans de grups d’esquerra (14 de juliol). Assassinat del tinent Castillo que col·laborava amb els grups d’esquerres (12 de juliol). Clima de violència previ al cop d’estat.
  6. 6. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 1. Les causes 2. L’esclat de la Guerra Civil 1. El fracàs del cop d’estat. 2. La consolidació dels bàndols El Coronel Yagüe, cap de la Legió, inicia el cop d’estat a Melilla. 17 de juliol de 1936. El cop d’estat s’estén per tot el protectorat marroquí. Franco s’uneix a l’alçament des de les Canàries cap al Marroc per posar-se al front de l’exèrcit d’Àfrica. La majoria de guarnicions militars de la península s’uneixen al cop d’estat. També s’afegeixen sectors civils (falangistes i/o requetès). La República tardà dos dies en reaccionar. Destitució de Casares Quiroga per José Giral.
  7. 7. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 1. Les causes 2. L’esclat de la Guerra Civil. 1.El fracàs del cop d’estat. 2. La consolidació dels bàndols Divisió d’Espanya després de la insurrecció (juliol de 1936).
  8. 8. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 1. Les causes 2. L’esclat de la Guerra Civil. 1.El fracàs del cop d’estat. 2. La consolidació dels bàndols Divisió d’Espanya després de la insurrecció (juliol de 1936). L'Espanya Nacional. Liderada pel general Franco, que va imposar un règim feixista i va reprimir durament tots els sectors republicans. Des de Galícia, passant pel nord d’Extremadura, Castella i Lleó, parts d’Andalusia, i els dos arxipèlags. D’alguna manera era l’Espanya més rural i menys desenvolupada. Aquella que estava sota el domini dels grans latifundistes.
  9. 9. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 1. Les causes 2. L’esclat de la Guerra Civil. 1.El fracàs del cop d’estat. 2. La consolidació dels bàndols Divisió d’Espanya després de la insurrecció (juliol de 1936). L'Espanya republicana. Es mantenia fidel a les institucions de la República, dirigides per les forces democràtiques del Front Popular que havien guanyat unes eleccions. Tot l’arc mediterrani es va mantenir fidel a la República, tot el centre de Madrid, part de Castella i la Manxa, la cornisa cantàbrica i gairebé tot Andalusia. D’alguna manera eren les grans zones industrialitzades i els grans nuclis urbans d’Espanya.
  10. 10. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). L’eficàcia de l’acció de govern de la Generalitat que va dirigir les forces policials en contra dels insurrectes. La mobilització al carrer dels partits i els sindicats d’esquerra, varen ser decisius per aturar el cop d’estat. El cop d’estat fracassa a Barcelona 1. Les causes 2. L’esclat de la Guerra Civil. 1.El fracàs del cop d’estat. 2. La consolidació dels bàndols Catalunya Revolució Social
  11. 11. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). Els insurrectes, a la ciutat de Barcelona, es van aixecar el 19 de juliol de 1936. La revolta militar, però, es va veure frustrada per la resistència de la guàrdia d’assalt, els Mossos d’Esquadra, els elements civils armats (moviment obrer) i la intervenció posterior de quatre-cents guàrdies civils. El fracàs del cop d’estat va provocar que els obrers s’apropiessin de trenta mil fusells, metralladores i munició a la Mestrança de Sant Andreu, un fet que va marcar decisivament el signe de la revolució emergent. Els enfrontaments del 19 i el 20 de juliol van suposar la mort d’unes quatre- centes cinquanta persones i un miler de baixes. 1. Les causes 2. L’esclat de la Guerra Civil. 1.El fracàs del cop d’estat. 2. La consolidació dels bàndols Catalunya Revolució Social El general Goded fou jutjat i executat per un consell de Guerra.
  12. 12. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 1. Les causes 2. L’esclat de la Guerra Civil. 2.1 El fracàs del cop d’estat. 2.2 La consolidació dels bàndols Nacionals Militars Sectors monàrquics Catòlics Falangistes Tradicionalistes Classes altes Burgesia Església espanyola Terratinents Tots ells estaven contra les reformes de la República. Contra la Revolució de la zona republicana. Alguns militars implicats: Franco (Canàries), Queipo de Llano (Sevilla), el General Mola (Navarra), Goded (Catalunya), el General Sanjurjo.
  13. 13. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 1. Les causes 2. L’esclat de la Guerra Civil. 2.1 El fracàs del cop d’estat. 2.2 La consolidació dels bàndols Republicans Classes populars Moviment obrer Nacionalisme català, basc i gallec Republicans progressistes Republicans conservadors Classes mitjanes i urbanes Petita Burgesia Pagesia mitjana i/o pobre La gran majoria estava a favor de la victòria del Front Popular anarcosindicalistes Socialistes/comunistes F. Garcia Lorca (1898-1936) L ’intel·lectualitat A nivell polític, les lluites internes entre les forces d’esquerra, partits i sindicats, van fer inviable trobar un poder unificat a la zona republicana. E. Hemingway visiten el front republicà.
  14. 14. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 3. La internacionalització de la Guerra Civil. 4. L’ajuda exterior. El pavelló de la república a París (1937). JM Sert Des del primer moment la Guerra d’Espanya (nom pel qual era coneguda la guerra a nivell internacional) va tenir una gran repercussió a nivell internacional. L’esclat bèl·lic va ser vist com una lluita entre les forces democràtiques i en part revolucionàries (socialistes i comunistes) en contra dels règims feixistes alemany i italià. Caravana de Hollywood a favor de la causa republicana. Robert Capa (1913-1954) George Orwell (1903-1950) Quadre del Gernika de Picasso exposat per primera vegada a París (1937).
  15. 15. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 3. La internacionalització de la Guerra Civil. 4. L’ajuda exterior. A FAVOR DE LA REPÚBLICA EN CONTRA DE LA REPÚBLICA En general l’opinió democràtica i progressista. Les organitzacions obreres d’arreu del món. La intel·lectualitat d’esquerres. La URSS. El règim feixista italià. El règim de l’Alemanya nazi. Règim dictatorial del portuguès. El Catolicisme més tradicional. La Santa Seu (Roma). Portugal. El pavelló de la república a París (1937). JM Sert
  16. 16. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 3. La internacionalització de la Guerra Civil. 4. L’ajuda exterior. A favor dels Nacionals. El règim feixista italià. Soldats, aeronaus i equipament bèl·lic. Corpo Truppe Volontaire (CTV), fou una força italiana de combat d'uns 50.000 soldats. El règim de l’Alemanya nazi. La flota alemanya (bloqueig dels ports), material bèl·lic, i sobretot va enviar avions dirigits per la Legió Còndor. Nom que va rebre la força d'intervenció aèria de l’Alemanya nazi. La dictadura del portuguès Oliveira Salazar. Uns 20.000 soldats voluntaris. El règim de Salazar tenia moltes simpaties cap els moviments feixistes.
  17. 17. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 3. La internacionalització de la Guerra Civil. 4. L’ajuda exterior. A favor de la República. França i Anglaterra van defensar una política de contenció, de neutralitat. Comitè de No intervenció. Agost 1936. URSS va donar suport a la República. Adhesió de 27 països. Organització tàctica de la guerra i compra d’armament. L'objectiu era evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció. Mirar el quadre de la pàgina 275. Llibre Vicens Vives.
  18. 18. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 3. La internacionalització de la Guerra Civil. 4. L’ajuda exterior. A favor de la República. Brigades Internacionals Moviment de solidaritat antifeixista d’arreu del món. Es calculen que foren uns 60.000 soldats. L’última acció de combat fou a Corbera d’Ebre el 1938. El 24 de setembre de 1938 van retirar-se de la guerra.
  19. 19. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 3. La internacionalització de la Guerra Civil. 4. L’ajuda exterior.
  20. 20. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 3. La internacionalització de la Guerra Civil. 4. L’ajuda exterior.
  21. 21. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 3. La internacionalització de la Guerra Civil. 4. L’ajuda exterior.
  22. 22. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 3. La internacionalització de la Guerra Civil. 4. L’ajuda exterior.
  23. 23. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 3. La internacionalització de la Guerra Civil. 4. L’ajuda exterior.
  24. 24. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 3. La internacionalització de la Guerra Civil. 4. L’ajuda exterior.
  25. 25. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). La propaganda política Treball va ser un diari nascut el 21 de juliol del 1936, tot just començada la Guerra Civil Espanyola i editat pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), els comunistes catalans. Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMAA), format per cinc membres de la CNT-FAI, tres d’ERC i la UGT i un del PSUC, Unió de Rabassaires, POUM i Acció Catalana, foren el nou poder executiu a Catalunya durant la Guerra Civil.
  26. 26. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). La propaganda política
  27. 27. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). La propaganda política
  28. 28. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 5. La zona republicana. 5.1 La revolució social. 5.2 Els fets de maig del 37. 5.3 El govern de Negrín. 6. La zona nacional. Mirar la fotocòpia. Pàgines 276 a 281 del llibre de Vicens Vives.
  29. 29. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 7. Les fases militars del conflicte. 7.1. Primera fase (juliol del 36 al març del 37). Objectiu exèrcit Nacional: Ocupar Madrid Zones en conflicte: Badajoz, Guipúscoa, Toledo, Màlaga, Front d’Aragó. Principals Batalles: B. del Jarama. B. de Guadalajara.
  30. 30. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 7. Les fases militars del conflicte. 7.2. L’ocupació del nord (abril 37 al octubre del 37). Objectiu exèrcit Nacional: Ocupar el nord. Zones en conflicte: Astúries, Cantàbria i Biscaia. Principals Batalles: B. de Belchite. B. de Brunete
  31. 31. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 7. Les fases militars del conflicte. 7.3.L’arribada al mediterrani (novembre 37 al juny del 38). Objectiu exèrcit Nacional: Separar Catalunya i Madrid. Zones en conflicte. Aragó, Catalunya. Principals Batalles: B. de Terol. La Campanya d’Aragó.
  32. 32. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 7. Les fases militars del conflicte. 7.4.L’ocupació de Catalunya (juliol del 38 al febrer del 39). Objectiu exèrcit Nacional: Ocupar Catalunya. Zones en conflicte: El sud-oest de Catalunya Principals Batalles Batalla de l’Ebre.
  33. 33. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). 7. Les fases militars del conflicte. 7.5.La fi de la guerra (abril del 39). Objectiu exèrcit Nacional: Ocupar el centre. Zones en conflicte: Madrid i València. Principals Batalles
  34. 34. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). Refugi 307 de Barcelona. El Refugi 307 és un dels refugis antiaeris construïts durant la Guerra Civil amb l’objectiu de protegir la població dels bombardejos indiscriminats que va patir Barcelona. El refugi va ser excavat gràcies al treball de molts veïns al barri del Poble Sec. c/ Nou de la Rambla, 175 08004 Barcelona
  35. 35. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). Conseqüències Humanes Malgrat que les xifres són molt dispars es calcula que van morir unes 500.000 persones. Aproximadament unes 400.000 persones abandonen Espanya per temor a la repressió. El destí d’aquests exiliats fou terrible, alguns d’ells van lluitar en contra del feixisme europeu durant la Segona Guerra Mundial (alguns van morir als camps de concentració) d’altres van fugir a Mèxic, la URSS, Veneçuela... En aquest exili Espanya i Catalunya van perdre un capital humà fonamental. 8. Les conseqüències del conflicte.
  36. 36. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). Conseqüències econòmiques Destrucció d’infraestructures, d’habitatges, de fàbriques. Inici de penalitats econòmiques: racionament a la dècada dels 40 i 50. Inici d’una política econòmica autàrquica. Pèrdua de les reserves del Banc d’Espanya (totes lliurades a la URSS). Espanya quedarà fora de la reconstrucció europea després de la Segona Guerra Mundial (Pla Marshall). 8. Les conseqüències del conflicte.
  37. 37. T.4.LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). Conseqüències ideològiques i de repressió. La dictadura suposà l’inici d’una implacable repressió en contra dels vençuts. Prop de 270.000 persones foren internades en presons i camps de concentració i de treball. Foren prohibides tot tipus d’activitats polítiques i sindicals. Totes les reivindicacions catalanistes foren prohibides. 8. Les conseqüències del conflicte.

×