1. Vilassar de Mar

2. introduccion
Vilassar de Mar és una vila i municipi de la
comarca del Maresme. És entre
Premià de Mar i Cabrera de Mar. De relleu
pla, la seva economia es basa en la
floricultura, l'horticultura i els serveis
(entre d'altres el turisme).

3. Història
• Vilassar de Mar sorgeix com a veïnat de pescadors de Vilassar de Dalt i fins
l'any 1784 no es constitueix com a municipi. De tradició marinera, durant el
segle XIX es dedicava a la construcció de vaixells de vela. Va tenir una
escola privada de pilots, l'anomenat "Col·legi Nàutic Mercantil". Al llarg de la
història, aquell nucli urbà, que en aquells temps responia a un grup molt
selecte que hi tenien la seva residència temporal d'estiueig, s'ha anat
transformant en un centre urbà transitat per força gent, amb terrenys
temptadors on més tard s'han edificat cases.
• El municipi de Vilassar de Mar ha viscut grans canvis des del punt de vista
del paisatge i de l'activitat econòmica.
• Vilassar de Mar era un poble mariner, i més tard es va convertir en una vila
on es vivia bàsicament de la floricultura. Hi destaca el cultiu del clavell,
després que el Sr. Beniamino Farina i Ferrari portés el primer esqueix
d'aquesta flor.
• Més endavant l'agricultura, i concretament la floricultura, va anar perdent
força i molts pagesos propietaris van recórrer a l'opció de vendre els
terrenys a grans constructores, les quals edificant han acabat convertint
molt de part de sòl agrícola en sòl urbanitzat. A causa d'això el poble ha
crescut i ha acollit molts nouvinguts.

4. Festes populars i tradicions
• La Festa Major de Vilassar de Mar es celebra anualment la setmana del
24 de juny, per Sant Joan Baptista, patró de Vilassar de Mar. Durant
aquestes festes es poden veure molts actes diversos: com les estàtues
humanes, que es posen al Carrer Sant Joan; la nit de Bruixes; els diferents
concert, que es fan durant tres nits del cap de setmana més proper al dia
24 (divendres, dissabte i diumenge nit); la trobada de Gegants, nans,
capgrossos i grallers d'arreu de Catalunya; el Correfoc; o les matinades a
càrrec de l'AVAL que comencen a les 5h del dia 24 de juny amb una
xocolatada per tothom, a les 6h es fa una cercavila de tambors i diables
amb els Ssstrèpits i els Mansuets de Foc, i finalment s'acaba amb unes
matinades de gralla per part de la Colla de Grallers de Vilassar de Mar.
Tot seguit s'acompanya les autoritats a ofici amb els Gegants i els grallers,
en una cercavila que va de la plaça de l'ajuntament fins el centre cívic i
després fins la plaça de l'església on es celebra la missa i, a la sortida, els
Gegants, Cap-grossos i la Gegantona mostren els seus balls propis.
• Els dijous te lloc el mercat setmanal.

5. Museus
• Museu de la Marina: Conté col·leccions d'arts de pesca,
instruments nàutics, etc., que expliquen els origens i la
història de Vilassar. També hi ha una exposició sobre la
necròpolis romana de Vilassar que es va trobar el
1999.[2]
• Museu Enric Monjo: Situat a l'edifici de l'Antic Hostal,
construït l'any 1762. Conté una col·lecció de l'obra de l'
escultor Enric Monjo i Garriga, nat a la vila. El museu es
va crear el 1971 amb el material que l'artista va donar a
Vilassar.[3]
• Museu de la Mina Vella: Obert l'any 2000. Ocupa un
antic molí hidràulic del segle XIX i explica la història de
la companyia d'aigües Mina Vella, de més de 150 anys
d'antiguitat.[4]

6. Edificis
Notables

7. Torre de nadal
• Segle XVI
• Plaça Pau Vila
• Torre de defensa,
considerada
Bé Cultural d'Interès
Nacional, és una de
les tres torres que hi
havia a la població i
que apareixen a
l'escut municipal

8. Plaza de la Iglesia
• 1939 Arquitecte
Josep Maria Ribas i
Casas
• Plaça de l'església
• Temple de nova planta
que conserva el
campanar i la portalada
de l'antiga església del
segle XVIII. Conté obres
d'artistes com Obiols, Vila
Rufas, Leonci Quera,
Darios Vilàs, Manel Martí
i Cabré... El seu orgue és
una peça exepcional i
data de 1936

9. Can Bassa
• 1899Arquitecte
Eduard Ferrés i Puig
• C/ St. Pau, 3-4
• Casa modernista. La
façana és decorada amb
importants grups
escultòrics i rematada per
una torreta. S'han perdut
els pinacles de pedra,
que remataven la façana,
i la barana esculturada de
l'escala

10. Personatges
il-lustres

11. Jaume Almera i Comas
• Va simultaniejar els estudis eclesiàstics amb els universitaris.
Es va matricular a la Facultat de ciències exactes, físiques i
naturals de la Universitat de Barcelona obtenint els títols de
batxiller en ciències el maig de 1869, el de llicenciat de la
secció de físiques el febrer de 1871, llicenciat de la secció de
naturals el maig de 1871 i el de doctor de la secció de naturals
el juny de 1874.
• En 1872 va finalitzar els estudis eclesiàstics a Barcelona i el
1876 es va llicenciar en Teologia al Seminari Central de
València. El 1885 va ser nomenat canonge de la seu
episcopal de Barcelona i diaca l'any 1912.
• Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
des de 1879, en va ser president durant els anys 1906 a 1908.
• L'any 1874 va fundar el Museo de Geognosia y de
Paleontología, que posteriorment va passar a anomenar-se
Museu Geològic del Seminari, situat a l'edifici del
Seminari Conciliar del carrer de la Diputació de Barcelona.
• Les seves investigacions es van centrar en les faunes fòssils
d'invertebrats com a eina per a la datació dels terrenys i la
confecció de mapes geològics. Fruit de les seves
investigacions va poder confeccionar el mapa geològic de la
província de Barcelona, a escala 1/100.000, publicat l'any
1887. Posteriorment, aquest mapa es va publicar en diversos
fulls a escala 1/40.000.
• L'any 1965, el Consejo Superior de Investigaciones
Científicas va crear a Barcelona un centre d'investigació
geològica que porta el seu nom: l'Institut
de Ciències de la Terra 'Jaume Almera'. Té dedicat un
carrer a Vilassar de Mar i porta el seu nom l'IES de Vilassar de
Dalt.

12. Josep Sánchez i Llibre
• Josep Sánchez i Llibre (Vilassar de Mar,
1949) és un polític i economista català,
germà de Daniel Sánchez i Llibre.
Llicenciat en Ciències Empresarials i
Màster en Direcció d'Empreses per
ESADE, ha estat membre del comitè de
govern d'Unió Democràtica de Catalunya i
responsable de la secretaria política
econòmica.
• Ha estat diputat per CiU per la
província de Barcelona al Parlament de
Catalunya durant la III i IV Legislatures i
Senador per la Comunitat Autònoma de
Catalunya a les Corts Espanyoles durant
la IV Legislatura. Des del 1993 fins al
febrer del 1999 ha estat portaveu adjunt
de Convergència i Unió al Congrés. Des
del 1996, és president de la Comissió
Mixta del Tribunal de Comptes. Des de
febrer de 1999 fins el juny de 2004, és
portaveu de Convergència i Unió a la
Comissió d'Economia, Comerç i Hisenda
al Congrés dels Diputats. Des del
juny de 2004 és portaveu adjunt del grup
parlamantari de Convergència i Unió al
Congrés.