SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 16
Baixar para ler offline
Evolució
Procés de transformació d’unes espècies en d’altres.
Per acumulació de variacions en els descendents.
Períodes de temps llargs
Fixisme: les espècies són invariables al llarg del temps. El seu origen es
deu a la creació (Creacionisme). Linné
Catastrofisme: explica la desaparició d’espècies a causa de grans
catàstrofes (Cuvier)
Policreacionisme: parla de l’aparició de noves espècies com a conseqüència
de diferents creacions.
Lamarckisme
1. Observacions:
1. No tots els descendents són sempre iguals als pares.
2. No tots els individus d’una espècie són iguals entre si.
3. Les espècies tenen diferents graus de semblança entre elles.
2. Teoria del transformisme de Lamarck:
1. Tendència cap a la complexitat.
2. Aparició d’adaptacions al medi en funció de la necessitat o l’ús.
3. Herència dels caràcters adquirits.
3. Situació actual:
1. No s’accepta l’herència dels caràcters adquirits.
2. No hi ha cap prova de la tendència cap a la complexitat.
Darwinisme
1. Observacions:
1. A les illes Galàpagos: les tortugues i els pinsans.
2. Aïllament reproductiu.
3. Els individus reproductors no representen la població.
2. Teoria de l’evolució de Darwin:
1. Elevada capacitat reproductora.
2. Variabilitat de la descendència.
3. Selecció natural: supervivència del més apte.
3. Situació actual:
1. No explica l’origen de la variabilitat de la descendència.
Neodarwinisme o teoria sintètica
1. Nous coneixements:
1. Redescobriment de les lleis de Mendel.
2. Origen de la variabilitat: mutacions, sexualitat i recombinació genètica. (De
Vries)
3. L’important en l’evolució és la població (les freqüències gèniques), no l’individu
(Hardy – Weinberg)
4. Factors que modifiquen les freqüències gèniques: selecció natural, mutacions,
migracions i deriva gènica (Fisher, Haldane i Wright): Genètica de poblacions.
2. Teoria sintètica:
1. L’evolució es basa en els principis darwinistes de variabilitat i selecció natural.
2. La variabilitat és deguda a les mutacions i la recombinació genètica.
3. El que evoluciona són les poblacions i no els individus. L’evolució és preadaptativa.
4. Els factors que modifiquen les freqüències gèniques i, per tant, afavoreixen
l’evolució són: la selecció natural, les mutacions, les migracions i la deriva gènica.
5. Cal l’aïllament reproductor perquè dues poblacions d’una espècie originin dues
espècies diferents.
Proves de l’evolució
Taxonòmiques: la possibilitat d’agrupar els éssers vius en conjunts d’individus
amb diferents graus de semblança.
· Gats
· Tigres
· Lleons
· Panteres
· Pumes
· Linxs
· Leopards
Fèlids
· Fèlids
· Cànids
· Úrsids
· Probiscidis
· Cetacis
· Primats
· Rossegadors
· Quiròpters
· etc.
Mamífers
· Mamífers
· Aus
· Rèptils
· Amfibis
· Osteictis
· Condrictis
· etc.
Vertebrats
Proves de l’evolució
Biogeogràfiques: dues espècies similars són més semblants si també es
troben més a prop.
Proves paleontològiques, basades en l’estudi dels fòssils. S’observa un
increment en la diversitat d’espècies i en la complexitat estructural dels
organismes.
· Sèries filogenètiques: conjunt de fòssils que es substitueixen els uns als
altres en el temps.
· Baules intermèdies: organismes que presenten característiques que
corresponen a dos grups actualment separats (Archaeopteris).
Proves anatòmiques, basades en la comparació d’òrgans.
· Òrgans homòlegs: igual origen embriològic, funcions potser diferents i,
conseqüentment, forma diferent. Evolució divergent.
Aquests òrgans indiquen parentiu degut a avantpassats comuns.
Ex.: extremitats vertebrats.
· Òrgans anàlegs: diferent origen però mateixa funció i, per tant, forma
semblant. Evolució convergent.
Ex.: ales d’au i d’insecte.
· Òrgans vestigials: apèndix, queixals del seny, pèl al pit i a l’esquena.
Òrgans homòlegs
Proves serològiques, basades en les reaccions
d’aglutinació de la sang en diferents
organismes
Proves bioquímiques: basades en la comparació
de molècules. Com més pròximes són les
espècies, més semblança entre les seves
molècules.
Proves embriològiques, basades en l’estudi
comparatiu dels desenvolupament embrionari.
Llei biogenètica (Haeckel): el
desenvolupament embrionari és una
recopilació curta (un resum) de la filogènia o
seqüència d’espècies antecessores.
el citocromo c de humanos y chimpancés está formado por 104
aminoácidos, exactamente los mismos y en el mismo orden. El
citocromo del mono Rhesus sólo difiere del de los humanos en un
aminoácido de los 104; el del caballo en 11 aminoácidos; y el del
atún en 21. El grado de similitud refleja la proximidad del
ancestro común, lo cual permite reconstruir la filogenia de estos
organismos.
Genètica de poblacions
Població és el conjunt d’individus d’una mateixa espècie que viuen en una mateixa
àrea geogràfica i que es relacionen entre ells.
Per tant, comparteixen una mateix fons genètic.
Freqüències genotípiques són el tant per u que hi ha de cada genotip. La suma de
totes les freqüències genotípiques de la població ha de ser 1.
Freqüències gèniques són el tant per u de cadascun dels al·lels que hi ha per cada
caràcter. Es solen representar per als casos simples amb les lletres p i q.
p = f(A) = f(AA) + ½f(Aa) q= f(a) = f(aa) + ½f(Aa) p + q = 1
Llei de Hardy-Weinberg: en una població d’organismes amb reproducció sexual i
en què tots els individus s’encreuen a l’atzar (panmíxia) i en la qual no hi ha
mutacions, ni migracions, ni deriva genètica, ni hi actua la selecció natural, les
freqüències gèniques i genotípiques es mantenen constants de generació en
generació.
Mutacions: són canvis inesperats i a l’atzar en la informació genètica. Les que
tenen transcendència són les que es donen de manera reiterada: mutacions
recurrents.
Migracions: són arribades o sortides d’individus a o d’una població.
Deriva genètica: es dona perquè el nombre d’individus reproductors no és
suficient com per ser una representació de les freqüències gèniques de la
població.
Selecció natural: és l’eliminació dels individus menys aptes, els menys adaptats,
els de menor eficàcia biològica. Aquests no arriben a l’edat reproductiva (o si
arriben, no es poden reproduir) i, per tant, el seu capital genètic es perd.
Selecció direccional Selecció estabilitzadora Selecció disruptiva
L’especiació
És el procés evolutiu que porta a l’aparició d’una espècie a partir de
canvis que s’acumulen en una precursora.
Anagènesi: és la transformació d’estructures i comportaments dels éssers vius
per mutació i selecció, o per deriva genètica.
Cladogènesi: o multiplicació d’espècies per separació de poblacions i el subseqüent
desenvolupament divergent, incloent el desenvolupament final de mecanismes
d’aïllament reproductiu.
La filogènesi és el procés general de canvi evolutiu (anagènesi) conjuntament amb
els processos d’especiació (cladogènesi). La filogènia, en canvi, és l’estudi de les
relacions evolutives entre les espècies d’un llinatge.
En conseqüència, només els grups d’organismes (espècies, grups monofilètics) tenen
filogènia, mentre que només les propietats (òrgans, comportaments, etc.) presenten
evolució.
Especiació per aïllament
Les poblacions queden aïllades físicament i cada una va acumulant
adaptacions que acaben diferenciant-les. És un procés lent i gradual.
També anomenada especiació geogràfica, és l’especiació gradual que es produeix quan una espècie
ocupa una gran àrea geogràfica que no permet que els individus que estiguin molt allunyats puguin
encreuar-se, a causa de barreres geogràfiques com mars, muntanyes o deserts.
Especiació al·lopàtrica
Especiació simpàtrica
Aquest tipus d’especiació es dona entre espècies estretament relacionades que conviuen en una
mateixa àrea de distribució i que s’especialitzen en ocupar diferents nínxols dins el mateix
entorn en el què viuen. No hi ha barreres geogràfiques, sinó biològiques, els MAR (mecanismes
d’aïllament reproductiu).
Els MAR poden ser prezigòtics (impedeixen la formació del zigot) o postzigòtics (impedeixen
el seu desenvolupament)
Aïllament ecològic: dintre d’una mateixa zona geogràfica poden existir diferents hàbitats caracteritzats per diferències de
temperatura, llum, humitat, etc. que dificultin l’aparellament
Aïllament estacional: els organismes poden madurar sexualment en diferents estacions o hores del dia.
Aïllament etològic: es basa en diferències de comportament durant el seguici i l’aparellament com senyals d’atracció que si
fallen provoquen la fugida o l’atac.
Aïllament mecànic: la còpula és de vegades impossible entre els individus, ja sigui per la grandària incompatible dels seus
genitals, o per variacions en l’estructura floral.
Aïllament sexual: són mecanismes que impedeixen la còpula o la fecundació com les diferències morfològiques dels òrgans
reproductors o dels gàmetes.
BI - Evolució.ppt
Especiació quàntica
Especiació sobtada deguda a l’aparició de mutacions.
Especiació per autopoliploïdia. És l’especiació espontània en la qual intervé una sola espècie que
sofreix una alteració de la meiosi, amb un augment dels cromosomes (poliploïdia). Només són viables
els múltiples de dos en el nombre de cromosomes (4n, 6n, 8n) i és molt freqüent en els vegetals, amb
l’aparició d’espècies de gran mida.
Especiació per al·lopoliploïdia. És l’altra especiació espontània en la qual intervenen dues espècies
semblants amb el mateix nombre de cromosomes donant lloc a una descendència estèril perquè els
cromosomes no són homòlegs.

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a BI - Evolució.ppt

2 levolucidelsssersvius berta
2 levolucidelsssersvius berta2 levolucidelsssersvius berta
2 levolucidelsssersvius bertabertachico
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatmontsejaen
 
L'evolució(La Teoria SintèTica)
L'evolució(La Teoria SintèTica)L'evolució(La Teoria SintèTica)
L'evolució(La Teoria SintèTica)Marina Rodriguez
 
Genetica de poblacions
Genetica de poblacionsGenetica de poblacions
Genetica de poblacionsmontsejaen
 
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Evolució. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Evolució. CATBiologia PAU. Genètica i reproducció. Evolució. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Evolució. CATMoty Martell
 
L’evolució dels éssers vius
L’evolució dels éssers viusL’evolució dels éssers vius
L’evolució dels éssers viusGuillem Rubio
 
2 preguntes i_respostes_evolucio
2 preguntes i_respostes_evolucio2 preguntes i_respostes_evolucio
2 preguntes i_respostes_evoluciotonisemp
 
Powerpoint bio
Powerpoint bioPowerpoint bio
Powerpoint bioEloiziito
 
Herència i transmissió dels caràcters
Herència i transmissió dels caràctersHerència i transmissió dels caràcters
Herència i transmissió dels caràctersBiologia i Geologia
 
La evolució de les espècies
La evolució de les espèciesLa evolució de les espècies
La evolució de les espèciesiesbetxi
 
La evolució de les espècies
La evolució de les espèciesLa evolució de les espècies
La evolució de les espèciesiesbetxi
 
Unitat 7. les espècies, el seu origen i classificació
Unitat 7. les espècies, el seu origen i classificacióUnitat 7. les espècies, el seu origen i classificació
Unitat 7. les espècies, el seu origen i classificacióClaraSarda
 
Genètica i evolució
Genètica i evolució Genètica i evolució
Genètica i evolució CC NN
 
La diversitat dels_essers_vius
La diversitat dels_essers_viusLa diversitat dels_essers_vius
La diversitat dels_essers_viustxapisan
 

Semelhante a BI - Evolució.ppt (20)

2 levolucidelsssersvius berta
2 levolucidelsssersvius berta2 levolucidelsssersvius berta
2 levolucidelsssersvius berta
 
Genètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbatGenètica i evolució 2nbat
Genètica i evolució 2nbat
 
L'evolució(La Teoria SintèTica)
L'evolució(La Teoria SintèTica)L'evolució(La Teoria SintèTica)
L'evolució(La Teoria SintèTica)
 
Genetica de poblacions
Genetica de poblacionsGenetica de poblacions
Genetica de poblacions
 
Evolució 4 eso
Evolució 4 esoEvolució 4 eso
Evolució 4 eso
 
Evolución
EvoluciónEvolución
Evolución
 
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Evolució. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Evolució. CATBiologia PAU. Genètica i reproducció. Evolució. CAT
Biologia PAU. Genètica i reproducció. Evolució. CAT
 
L’evolució dels éssers vius
L’evolució dels éssers viusL’evolució dels éssers vius
L’evolució dels éssers vius
 
2 preguntes i_respostes_evolucio
2 preguntes i_respostes_evolucio2 preguntes i_respostes_evolucio
2 preguntes i_respostes_evolucio
 
Powerpoint bio
Powerpoint bioPowerpoint bio
Powerpoint bio
 
L’evolució
L’evolucióL’evolució
L’evolució
 
Herència i transmissió dels caràcters
Herència i transmissió dels caràctersHerència i transmissió dels caràcters
Herència i transmissió dels caràcters
 
La evolució de les espècies
La evolució de les espèciesLa evolució de les espècies
La evolució de les espècies
 
La evolució de les espècies
La evolució de les espèciesLa evolució de les espècies
La evolució de les espècies
 
Unitat 7. les espècies, el seu origen i classificació
Unitat 7. les espècies, el seu origen i classificacióUnitat 7. les espècies, el seu origen i classificació
Unitat 7. les espècies, el seu origen i classificació
 
Genètica i evolució
Genètica i evolució Genètica i evolució
Genètica i evolució
 
Gens i biotecnologia Francisco i Jenifer
Gens i biotecnologia Francisco i JeniferGens i biotecnologia Francisco i Jenifer
Gens i biotecnologia Francisco i Jenifer
 
De linné a l'evolució
De linné a l'evolucióDe linné a l'evolució
De linné a l'evolució
 
La diversitat dels_essers_vius
La diversitat dels_essers_viusLa diversitat dels_essers_vius
La diversitat dels_essers_vius
 
Teoria de l'evolució
Teoria de l'evolucióTeoria de l'evolució
Teoria de l'evolució
 

Último

AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 

Último (8)

AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 

BI - Evolució.ppt

  • 1. Evolució Procés de transformació d’unes espècies en d’altres. Per acumulació de variacions en els descendents. Períodes de temps llargs
  • 2. Fixisme: les espècies són invariables al llarg del temps. El seu origen es deu a la creació (Creacionisme). Linné Catastrofisme: explica la desaparició d’espècies a causa de grans catàstrofes (Cuvier) Policreacionisme: parla de l’aparició de noves espècies com a conseqüència de diferents creacions.
  • 3. Lamarckisme 1. Observacions: 1. No tots els descendents són sempre iguals als pares. 2. No tots els individus d’una espècie són iguals entre si. 3. Les espècies tenen diferents graus de semblança entre elles. 2. Teoria del transformisme de Lamarck: 1. Tendència cap a la complexitat. 2. Aparició d’adaptacions al medi en funció de la necessitat o l’ús. 3. Herència dels caràcters adquirits. 3. Situació actual: 1. No s’accepta l’herència dels caràcters adquirits. 2. No hi ha cap prova de la tendència cap a la complexitat.
  • 4. Darwinisme 1. Observacions: 1. A les illes Galàpagos: les tortugues i els pinsans. 2. Aïllament reproductiu. 3. Els individus reproductors no representen la població. 2. Teoria de l’evolució de Darwin: 1. Elevada capacitat reproductora. 2. Variabilitat de la descendència. 3. Selecció natural: supervivència del més apte. 3. Situació actual: 1. No explica l’origen de la variabilitat de la descendència.
  • 5. Neodarwinisme o teoria sintètica 1. Nous coneixements: 1. Redescobriment de les lleis de Mendel. 2. Origen de la variabilitat: mutacions, sexualitat i recombinació genètica. (De Vries) 3. L’important en l’evolució és la població (les freqüències gèniques), no l’individu (Hardy – Weinberg) 4. Factors que modifiquen les freqüències gèniques: selecció natural, mutacions, migracions i deriva gènica (Fisher, Haldane i Wright): Genètica de poblacions. 2. Teoria sintètica: 1. L’evolució es basa en els principis darwinistes de variabilitat i selecció natural. 2. La variabilitat és deguda a les mutacions i la recombinació genètica. 3. El que evoluciona són les poblacions i no els individus. L’evolució és preadaptativa. 4. Els factors que modifiquen les freqüències gèniques i, per tant, afavoreixen l’evolució són: la selecció natural, les mutacions, les migracions i la deriva gènica. 5. Cal l’aïllament reproductor perquè dues poblacions d’una espècie originin dues espècies diferents.
  • 6. Proves de l’evolució Taxonòmiques: la possibilitat d’agrupar els éssers vius en conjunts d’individus amb diferents graus de semblança. · Gats · Tigres · Lleons · Panteres · Pumes · Linxs · Leopards Fèlids · Fèlids · Cànids · Úrsids · Probiscidis · Cetacis · Primats · Rossegadors · Quiròpters · etc. Mamífers · Mamífers · Aus · Rèptils · Amfibis · Osteictis · Condrictis · etc. Vertebrats
  • 7. Proves de l’evolució Biogeogràfiques: dues espècies similars són més semblants si també es troben més a prop.
  • 8. Proves paleontològiques, basades en l’estudi dels fòssils. S’observa un increment en la diversitat d’espècies i en la complexitat estructural dels organismes. · Sèries filogenètiques: conjunt de fòssils que es substitueixen els uns als altres en el temps. · Baules intermèdies: organismes que presenten característiques que corresponen a dos grups actualment separats (Archaeopteris).
  • 9. Proves anatòmiques, basades en la comparació d’òrgans. · Òrgans homòlegs: igual origen embriològic, funcions potser diferents i, conseqüentment, forma diferent. Evolució divergent. Aquests òrgans indiquen parentiu degut a avantpassats comuns. Ex.: extremitats vertebrats. · Òrgans anàlegs: diferent origen però mateixa funció i, per tant, forma semblant. Evolució convergent. Ex.: ales d’au i d’insecte. · Òrgans vestigials: apèndix, queixals del seny, pèl al pit i a l’esquena. Òrgans homòlegs
  • 10. Proves serològiques, basades en les reaccions d’aglutinació de la sang en diferents organismes Proves bioquímiques: basades en la comparació de molècules. Com més pròximes són les espècies, més semblança entre les seves molècules. Proves embriològiques, basades en l’estudi comparatiu dels desenvolupament embrionari. Llei biogenètica (Haeckel): el desenvolupament embrionari és una recopilació curta (un resum) de la filogènia o seqüència d’espècies antecessores. el citocromo c de humanos y chimpancés está formado por 104 aminoácidos, exactamente los mismos y en el mismo orden. El citocromo del mono Rhesus sólo difiere del de los humanos en un aminoácido de los 104; el del caballo en 11 aminoácidos; y el del atún en 21. El grado de similitud refleja la proximidad del ancestro común, lo cual permite reconstruir la filogenia de estos organismos.
  • 11. Genètica de poblacions Població és el conjunt d’individus d’una mateixa espècie que viuen en una mateixa àrea geogràfica i que es relacionen entre ells. Per tant, comparteixen una mateix fons genètic. Freqüències genotípiques són el tant per u que hi ha de cada genotip. La suma de totes les freqüències genotípiques de la població ha de ser 1. Freqüències gèniques són el tant per u de cadascun dels al·lels que hi ha per cada caràcter. Es solen representar per als casos simples amb les lletres p i q. p = f(A) = f(AA) + ½f(Aa) q= f(a) = f(aa) + ½f(Aa) p + q = 1 Llei de Hardy-Weinberg: en una població d’organismes amb reproducció sexual i en què tots els individus s’encreuen a l’atzar (panmíxia) i en la qual no hi ha mutacions, ni migracions, ni deriva genètica, ni hi actua la selecció natural, les freqüències gèniques i genotípiques es mantenen constants de generació en generació.
  • 12. Mutacions: són canvis inesperats i a l’atzar en la informació genètica. Les que tenen transcendència són les que es donen de manera reiterada: mutacions recurrents. Migracions: són arribades o sortides d’individus a o d’una població. Deriva genètica: es dona perquè el nombre d’individus reproductors no és suficient com per ser una representació de les freqüències gèniques de la població. Selecció natural: és l’eliminació dels individus menys aptes, els menys adaptats, els de menor eficàcia biològica. Aquests no arriben a l’edat reproductiva (o si arriben, no es poden reproduir) i, per tant, el seu capital genètic es perd. Selecció direccional Selecció estabilitzadora Selecció disruptiva
  • 13. L’especiació És el procés evolutiu que porta a l’aparició d’una espècie a partir de canvis que s’acumulen en una precursora. Anagènesi: és la transformació d’estructures i comportaments dels éssers vius per mutació i selecció, o per deriva genètica. Cladogènesi: o multiplicació d’espècies per separació de poblacions i el subseqüent desenvolupament divergent, incloent el desenvolupament final de mecanismes d’aïllament reproductiu. La filogènesi és el procés general de canvi evolutiu (anagènesi) conjuntament amb els processos d’especiació (cladogènesi). La filogènia, en canvi, és l’estudi de les relacions evolutives entre les espècies d’un llinatge. En conseqüència, només els grups d’organismes (espècies, grups monofilètics) tenen filogènia, mentre que només les propietats (òrgans, comportaments, etc.) presenten evolució.
  • 14. Especiació per aïllament Les poblacions queden aïllades físicament i cada una va acumulant adaptacions que acaben diferenciant-les. És un procés lent i gradual. També anomenada especiació geogràfica, és l’especiació gradual que es produeix quan una espècie ocupa una gran àrea geogràfica que no permet que els individus que estiguin molt allunyats puguin encreuar-se, a causa de barreres geogràfiques com mars, muntanyes o deserts. Especiació al·lopàtrica Especiació simpàtrica Aquest tipus d’especiació es dona entre espècies estretament relacionades que conviuen en una mateixa àrea de distribució i que s’especialitzen en ocupar diferents nínxols dins el mateix entorn en el què viuen. No hi ha barreres geogràfiques, sinó biològiques, els MAR (mecanismes d’aïllament reproductiu). Els MAR poden ser prezigòtics (impedeixen la formació del zigot) o postzigòtics (impedeixen el seu desenvolupament) Aïllament ecològic: dintre d’una mateixa zona geogràfica poden existir diferents hàbitats caracteritzats per diferències de temperatura, llum, humitat, etc. que dificultin l’aparellament Aïllament estacional: els organismes poden madurar sexualment en diferents estacions o hores del dia. Aïllament etològic: es basa en diferències de comportament durant el seguici i l’aparellament com senyals d’atracció que si fallen provoquen la fugida o l’atac. Aïllament mecànic: la còpula és de vegades impossible entre els individus, ja sigui per la grandària incompatible dels seus genitals, o per variacions en l’estructura floral. Aïllament sexual: són mecanismes que impedeixen la còpula o la fecundació com les diferències morfològiques dels òrgans reproductors o dels gàmetes.
  • 16. Especiació quàntica Especiació sobtada deguda a l’aparició de mutacions. Especiació per autopoliploïdia. És l’especiació espontània en la qual intervé una sola espècie que sofreix una alteració de la meiosi, amb un augment dels cromosomes (poliploïdia). Només són viables els múltiples de dos en el nombre de cromosomes (4n, 6n, 8n) i és molt freqüent en els vegetals, amb l’aparició d’espècies de gran mida. Especiació per al·lopoliploïdia. És l’altra especiació espontània en la qual intervenen dues espècies semblants amb el mateix nombre de cromosomes donant lloc a una descendència estèril perquè els cromosomes no són homòlegs.