2. Etimologia: KOCS (poble hongarès on es fabricaven carruatges per a
transportar persones durant els segles XV i XVI)
COACH (anglès): autocar
COTXE (català): vehicle motoritzat.
Concepte fonamental: TRANSPORT, anar d’un lloc a un altre.
El coaching és un procés de canvi, per
tant dinàmic, en el que un coach
professional, amb la menor intervenció
possible, acompanya al seu client
(persona, equip o organització) des de
l’estat actual fins a l’estat desitjat.
ESTAT ACTUAL ESTAT DESITJAT
www.espaisistemic.net
3. Els antecedents ens remunten a la MAIÈUTICA
SOCRÀTICA.
Sòcrates, explicava que, a través de la paraula i
especialment la pregunta, feia de partera d’homes,
ajudant-los a donar a llum la veritat (=MAIEYTIKOE).
Sòcrates podria ser, doncs, el primer coach documentat
de la història.
El coach fa servir l’art de la pregunta, per:
• Centrar al client en els objectius.
• Qüestionar creences limitadores.
• Evidenciar les incongruències.
• Reforçar recursos interns.
• Plantejar alternatives.
• Distingir entre fets i interpretacions.
• Acompanyar al client sense compadir-lo.
www.espaisistemic.net
4. Modernament, els orígens del coaching el trobem
en la publicació del llibre “El joc interior del
tennis”, de Timothy Gallwey (1974), on l’autor
explica que en tot partit de tennis, de fet, es juga
contra dos contrincats, l’exterior –l’adversari– i
l’interior –un mateix–.
Les traves mentals són l’origen de la desconfiança
en les nostres capacitats, de les limitacions
percebudes i l’obstacle més gran per assolir els
nostres objectius.
Pocs anys després, John Withmore aplica aquesta tècnica en l’àmbit de les empreses
a Gran Bretanya, després de crear una escola d’entrenament esportiu. Aquest és
l’origen del que ara s’anomena coaching organitzacional. Posteriorment, el coaching
també s’ha aplicat en l’àmbit del desenvolupament personal i el d’equips.
www.espaisistemic.net
5. "El Coaching consiste en liberar el potencial de una persona para
incrementar al máximo su desempeño. Consiste en ayudarle a aprender
en lugar de enseñarle“ (John Witemore)
Habilitats del coach:
L’èxit del procés de coaching depèn de la • Escoltar
capacitat del coach de romandre invisible. • Observar
• Preguntar
• Feedback
El coach no és un consultor, ni un mentor, ni
un terapeuta. Ni interpreta ni jutja.
El que importa és l’experiència del client, no
la del coach.
www.espaisistemic.net
6. El coach no és un simple espectador. La seva tasca podríem és essencial
perquè el client arribi a l’estat desitjat. Podríem dir que actua com un
catalitzador; és un element que provoca la reacció, sense aportar cap
element personal en el resultat final del procés.
Crea un espai on el client es veu a sí mateix, per descobrir els seus límits
i el seu potencial.
Confronta, quan cal, al client amb la
seva responsabilitat.
Qüestiona els aprenentatges i les
creences que limiten la capacitat d’acció
del client.
Recolza, anima, estimula i provoca.
www.espaisistemic.net
7. El client és l’heroi de la seva
història personal i el que més sap del
que li passa i el que vol.
És l’element més important del
procés i, per tant, marca el ritme i el
coach l’acompanya.
El client té la clau que encaixa
perfectament en el pany que
alliberarà els recursos necessaris que
el duran a l’estat que desitja.
www.espaisistemic.net
8. Habitualment el client es troba en l’anomenada zona de confort (allò
conegut) i necessita passar a la zona potencial de desenvolupament
(l’espai desconegut, que li permetrà l’accés a nous estats, noves
experiències, nous recursos...).
És més important la direcció que la velocitat.
Tots tenim la capacitat de construir futurs.
L’autonomia i la responsabilitat són elements
clau en l’elecció del camí.
El procés comporta un canvi de
perspectiva, una ampliació de la consciència.
www.espaisistemic.net
9. • El client parteix d’un estat actual i vol arribar a un estat desitjat. Per fer aquest
camí, necessita definir l’objectiu de forma concreta, mesurable i contextualitzada.
• Per recórrer el camí necessitarà recursos que el capacitaran per arribar allà on vol
arribar.
• La guia en el camí són les evidències (observables i/o sentides), que ens indiquen si
la direcció que seguim és la que ens durà a l’objectiu proposat.
• Probablement caldrà desaprendre coses i aprendre’n de noves.
EVIDÈNCIES
ESTAT ACTUAL ESTAT DESITJAT
RECURSOS
www.espaisistemic.net
10. Cada procés de coaching és diferent. El client estableix les prioritats.
Segons Robert Dilts, especialista en Programació Neurolingüística 6 són el
nivells neurològics que poden ser explorats i en els que pot ser necessari
posar-hi consciència.
• Un canvi en qualsevol
d’aquest nivells,
repercuteix en la totalitat
de la persona.
• Un procés de coaching
pot suposar canvis molt
importants per a la
persona. Dependrà del
que es plantegi assolir.
www.espaisistemic.net
11. Encara que tant un com l’altra, busquen el benestar de
la persona, el punt de partida en cada cas acostuma a
ser diferent.
La teràpia demana una certa “reparació” de la persona i parteix d’una
situació patològica o, si més no, d’un malestar psicològic. D’entrada no es
pretén altra cosa que alleugerar o eliminar el símptoma o la conducta que
provoca el malestar.
En canvi, el coaching es projecta cap el En qualsevol cas, el coach
futur, s’adreça a trobar solucions. No mai es presenta com una
parteix necessàriament d’un autoritat, com el que sap què
malestar, encara que també pot tenir li convé al client.
efectes terapèutics.
www.espaisistemic.net
12. 1. Canvi transaccional (coaching amb “c”)
accions, comportaments, objectius.
2. Canvi transformacional (Coaching amb “C”)
valors, creences, identitat.
A banda d’aquesta diferenciació de fons, Tanmateix, hi ha diferents
podem distingir-ne diferents tipus en funció escoles de coaching :
de l’àmbit d’aplicació. Bàsicament, quatre:
Ontològic
-Coaching personal Transformacional
- Coaching directiu o executiu Estructural
- Coaching organitzacional Sistèmic
Etc.
- Coaching d’equips
www.espaisistemic.net