2. IntroduccióIntroducció..
Anem a parlar del moviment artístic
anomenat “El modernisme”, de les seues
característiques, els seus objectius i la seua
evolució. També diferenciarem entre el
modernisme a Catalunya, a Mallorca i al
País Valencià. Comentarem els autors que
més influència van tindre, i parlarem sobre
la poesia, la narrativa i el teatre
modernista.
3. El modernisme: concepte iEl modernisme: concepte i
evolució.evolució.
El modernisme es pot definir com un moviment cultural que es va produir a
Occident durant l’última dècada del segle XIX i la primera del XX, que se sol
identificar amb els corrents artístics, especialment arquitectònics i decoratius.
A Catalunya, el modernisme té un
sentit que va més enllà del
modernisme artístic i engloba unes
actituds culturals i estètiques molt
diverses. Sorgeix entorn de 1892
quan tot un conjunt de grups
renovadors s’articulen al voltant d’un
mateix programa. Aquests autors
(modernistes) criticaran el culte
excessiu a l’edat mitjana dels
renaixentistes, el seu
conservadorisme ideològic i el seu
localisme.
4. Per als modernistes, l’art serà tant una passió com una rebel·lió.
Per altra banda, els modernistes es van voler alinear en la actualitat europea
més pura i van traduir al català els autors principals del moment al costat
dels clàssics.
Jaume Brossa va publicar un article el 2 d’agost de 1892 titulat “Viure del
passat” que representa el punt de partida del modernisme en la nostra
cultura i que defineix clarament els objectius: superar la literatura regional i
el desfasament de la literatura catalana respecte de les altres literatures
europees.
D’aquesta manera, la literatura catalana es consolidava i guanyava quant a
amplitud i recursos.
5. És per això que s’ha definit el
modernisme com “el procés de
transformació de la cultura catalana de
cultura tradicionalista i regional en
cultura moderna i nacional”. L’objectiu
era assolir una cultura identificada
amb la modernitat intel·lectual i
estètica europea, que comprenguera
tots els gèneres i totes les arts, i totes
les disciplines.
Un exemple clar d’aquesta voluntat de
modernització cultural va ser la
campanya de reforma lingüística que
van emprendre des de L’Avenç amb la
intenció d’adoptar una ortografia
unificada per al català i d’establir uns
criteris gramaticals que feren
desaparèixer l’anarquia lingüística.
6. El 1893 el modernisme català va començar a diversificar-se en dos grups:
• Regeneracionistes: que van dirigir la seua activitat a la propagació d’un
programa de regeneració moral, social i política de Catalunya.
• Esteticistes: que limitaven les seues activitats al camp de la cultura i que
es van decantar pel conreu de formes decadentistes i simbolistes.
La fundació de la revista Catalònia el 1898 va representar la represa del
moviment unitari.
Cap al 1906 apareix un nou grup de intel·lectuals joves que impulsen una
imatge de l’artista com una peça integrada dins l’estructura social. Aquesta
imatge es concretarà en el moviment cultural que continuarà al
modernisme, el noucentisme.
A partir de 1909 es va produir una liquidació ràpida del moviment, perquè
molts escriptors modernistes van abandonar Catalunya, van deixar
d’escriure o van restar marginats.
Finalment, en 1911 (any que mor Joan Maragall), es pot dir que el
modernisme ha deixat d’existir com a moviment actiu.
7. LA POESIA: Joan MaragallLA POESIA: Joan Maragall
La poesia modernista està centrada en la figura de Joan
Maragall (1860-1911). Gràcies al seu coneixement de
llengües, va obrir les portes de la nostra literatura als
corrents intel·lectuals europeus del moment; traduint
autors com Goethe, Wagner i Nietzsche.
La poesia de Maragall es basava en l’expressió senzilla
d’experiències i sensacions reals, feta a través de visions
de la natura, i rebutjava d’una manera molt conscient la
retòrica del romanticisme autòcton.
En prosa va tindre una producció molt abundant (periodística, epistolari, discursos i
pròlegs). En els quals difonia una ideologia dinàmica, cosmopolita i moderna, tenint
una influència en la cultura i política.
8. CRÍTICA:
Fuster considera que el tractament literari del dolor era
nociu i immoral en la seua poesia, què triava els temes en
els què veia possibilitats de vida.
Maragall que partia d’una altra estimació ètica de la
vida, considerava què el poeta ha de ser, més que un
creador de poemes, un estimulador de la vida
amb la paraula.
• Joan Maragall en 1892 es va convertir en el capdavanter dels nous aires de
modernitat que circulaven per Barcelona des de plataformes com L’Avenç i Diario
de Barcelona, difonent nous corrents estètics i ideològics.
• La publicació el 1900 de Visions i cants (mite en el qual trobava uns símbols per
a expressar les seues ànsies de renovació i idees vitalistes). Va marcar el punt més
alt de col·laboració entre el modernistes i el catalanisme polític.
•La figura del comte Arnau en les tres poemes dramàtics sobre la seua figurava
van ocupar una bona part de la seua vida com escriptor.
9. Setmana Tràgica de Barcelona:Setmana Tràgica de Barcelona:
• En la crisi de la Setmana Tràgica va insistint en la responsabilitat que
pertocava a la burgesia catalana (“Ah Barcelona…”, “La ciutat del
perdó”, “L’esglèsia cremada”).
•En Seqüències es reflecteix aquesta actitud, en la qual apareix
l’exaltació vitalista, un individualisme agressiu, desig d’inquietar i
d'excitar al lector.
En el qual apareix:
- L’Oda nova a Barcelona.
- Cant Espiritual.
10.
11. Els poetes de MallorcaEls poetes de Mallorca
En la mateixa època que a Catalunya triomfa el modernisme, apareix a Mallorca un
grup de poetes que, a causa d’uns trets estilístics i temàtics comuns, poden ser
estudiats dins d’una poètica col·lectiva, que s’ha anomenat Escola Mallorquina.
Alumne de Josep-Lluís Pons i Gallarza, Costa es va
relacionar amb certs autors que el van introduir en
l’ambient de la Renaixença. La seua poesia parteix del
romanticisme europeu i és durant aquesta primera
etapa quan va produir un dels poemes antològics de la
lírica catalana moderna: Lo Pi de Formentor, un
poema romàntic.
Més tard, una crisi personal el va portar a fer estudis
eclesiàstics. Durant cinc anys va viure a Roma, on va
conèixer els grans poetes romàntics italians. Aquests
estímuls el van portar a redactar el llibre Horacianes,
en què evoluciona des d’un romanticisme paisatgístic
fins a formes i conceptes clàssics.
MIQUEL COSTA I LLOBERAMIQUEL COSTA I LLOBERA
12. JOAN ALCOVERJOAN ALCOVER
Al contrari que Costa, que ofega el dolor a
dins seu i a penes el deixa entreveure, la
poesia de Joan Alcover és essencialment una
poesia del dolor.
Ell mateix va escriure: “Jo no tinc
preferència pel dolor com a font
d’inspiració; és el dolor que ha tingut
preferència en mi.”
La seua vida, marcada per l’acumulació de
desgràcies familiars, constitueix un factor
clau per a comprendre la sinceritat i la
temàtica.
El conjunt més interessant de la seua
producció poètica són les elegies, en què el
paisatge o l’evocació dels fills morts
constitueixen el punt de partida per a la
projecció de la tristesa íntima i del record de
qui només sobreviu empentat per la força
del dolor.
13. La novel·la i la narració modernistesLa novel·la i la narració modernistes
Al final del segle XIX, la novel·la
realista entra en crisi a Europa,
la realitat es converteix en un
enigma.
- La narrativa troba una via de
renovació en les propostes
poètiques del simbolisme
francés i sugereix una realitat
interior, oculta i desconeguda.
El ritme poètic, les imatges i les
metàfores i els símbols
s’instauren en la prosa.
La novel·la modernista catalana amb temática rural:
• Solitud de Víctor Català, pseudònim de
Caterina Albert.
L’obra se centra en la drama interior de Mila, que
conviu insatisfeta amb el marit , un home gandul i
abúlic. El món rural, habitat per personatges
primaris i brutals, provoca la crisi espiritual de la
protagonista. És una dona capaz de construir-se ella
mateixa.
14. Autors i obres:Autors i obres:
- Els sots feréstecs (1901) de Raimon Casellas:
Llàtzer s’enfronta amb la massa del poble, combinant
continguts simbòlics i redimir la societat.
- Josafat de Prudenci Bertrana (1906): síntesi de
la novel·la decadentista. Narra la relació entre el campaner i
un prostituta. Finalment Josafat acaba rendit baix els jocs
eròtics de la prostituta què acaba assassinant.
- Marines i boscatges de Joaquim Ruyra
(1903): La narració planteja l’existència d’un enigma vital
insondable. Escrivia una prosa molt objectiva.
- La vida i la mort d’en Jordi Fraginals de
Josep Pous i Pagès. Tanca el període de la narrativa
modernista en 1912. I planteja l’enfrontament del
protagonista amb la tradició familiar, lluita per crear la seua
vida, però li diagnostiquen càncer i decideix suïcidar-se.
15. El modernisme al País Valencià:El modernisme al País Valencià:
Eduard López-Chàvarri.Eduard López-Chàvarri.
Eduard López Chàvarri va ser una de les personalitats més suggestives de la
vida cultural valenciana. Tenia la carrera de Dret, i a més tenia estudis de dibuix
i de música, on es va orientar culturalment. Va seguir, en general, les pautes
del modernisme musical a Barcelona amb el refús de la tradició operística
italiana i el combat a favor de l’òpera alemanya.
Com a escriptor, va tractar una varietat ben àmplia de temes culturals en
diferents revistes i diaris. Cuentos lírics va ser el primer llibre en català que va
publicar, i té una intenció sentimental i musical. Els llibres següents, De l’horta i
la montanya i Proses de viatje, es retroba l’ansietat d’una experiència estètica
al marge de la civilització.
Aquestes proses, per la intensitat i la discontinuïtat de les impressions,
tendeixen al fragment i al poema en prosa. Un motiu modernista insistit en
aquestes proses és el refús dels canvis operats per la civilització industrial i la
reivindicació de l’ideal de l’art i la vida del sentiment. L’oposició entre l’art i la
vida és típic de l’última dècada del XIX.
Aquests aspectes són els que ens permeten parlar d’una inclinació modernista
de la personalitat de López-Chàvarri.
16. El teatre modernistaEl teatre modernistaEls modernistes van crear un art total capaç de sintetitzar la poesia en la pintura, drama i música.
Per renovar la dramatúrgia catalana,
va alternar referents eclèctics, Ibsen,
Maeterlinck i Wagner. Va fundar el
Teatre Íntim.
- Misteri de dolor (1904)
- Casa de nines, Hedda Gabler; esposa els
conflictes de la dona en la societat.
- La mare eterna (1902), El cor del
poble. Prioritat paternitat afectiva avant física.
- Ells vells (1903). Injustícies socials.
Adrià Gual va
desenvolupar els
oficis
d‘escenògraf,
director
d'escena,
pedagog, teòric i
autor dramàtic.
Ibsen va ser
definidor d’un
teatre realista amb
càrrega simbòlica, i
ressonància social i
política.
