SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 119
Baixar para ler offline
Institut Montserrat
Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
2
Índex
1r i 2n d’ESO
Poesia
1r Premi català- Tu i jo - Nura Bertran Solà
1r Premi català- Tinc gana!! - Lara Parés Reig
2n Premi català- La Palmera - Clàudia Grumaches Martínez
Prosa
1r Premi català- Els veïns del C/ on vius - Gabriel Otal Gatibelza
1r Premi català - La velleta amb gana - Jazmin Alegre Parana
1r Premi castellà - Todo cambia - Sofia Álvarez Gual de Torrella
2n Premi català - Puc semblar una vaca però no faig Muu! Irene Eleuterio Ferrés
2n Premi castellà - La nuit sur le jardín - Nura Bertran Solà
2n Premi francès - Québec - Gabriel Otal Gatibelza
3r i 4t d’ESO
Poesia
1r Premi castellà - Cordura bajo llave - Paula Minssart
1r Premi anglès - I would lile a time machine - Zijian Jiang
1r Premi francès - Yeux de plomb - Paula Minssart
1r Premi italià - Emozionato - Pau Ridameya Jan
3
pàg. 9
pàg. 10
pàg. 12
pàg. 13
pàg. 15
pàg. 16
pàg. 20
pàg. 22
pàg. 32
pàg. 34
pàg. 35
pàg. 36
pàg. 37
Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
2n Premi català- La meva ídol - Valentina Alejandra Morales Sion
2n Premi italià - Contradice i colori Muriel del Pino Hervàs
2n Premi italià- Ti amo - Queralt Bisbe Martínez
Accèssit italià - Ci serve un po d’inchiostro - Xavier Prió Juan
Accèssit italià - Perché? - Ada Brotons Mestres
Prosa
1r Premi català - L’última pàgina - Paula Yarza Romero
1r Premi català - Trayecto final - Andrea Sánchez Momblant
2n Premi català - Rosa Pansida - Andrea Sánchez Momblant
2n Premi castellà - El rayo azul - Judith González Badia
1r i 2n de Batxillerat
Poesia
1r Premi català - Poèticament - Laia Haiyang Sala Rodó
1r Premi castellà - Despedidas - Laia Haiyang Sala Rodó
1r Premi anglès - Mixed-up-threads - Laia Viale Herrando
1r Premi francès - La langage caché de mon âme - Nora Colomer Jourdan
1r Premi italià - Sonno e sogno - Laia Viale Herrando
4
pàg. 38
pàg. 40
pàg. 41
pàg. 42
pàg. 43
pàg. 44
pàg. 46
pàg. 50
pàg. 54
pàg. 58
pàg. 59
pàg. 61
pàg. 62
pàg. 63
Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
2n Premi català - Tu - Patricia Monjo Boldó
2n Premi català - Mort accidental - Rida el idrissi el Hachmi
2n Premi castellà - El hombre de piedra - Rida el idrissi el Hachmi
2n Premi anglès - Alone - Patricia Monjo Boldó
2n Premi italià- Madre terra - Patricia Monjo Boldó
Accèssit castellà- Qué vil burla aquello llamado tiempo - Leonardo Castro Castro
Prosa
1r Premi català - El subconscient - Maria de la Roca Bragós Tost
1r Premi castellà - Guateque entre semana - Maria de la Roca Bragós Tost
1r Premi anglès - Future - Cecília Redón Roma
2n Premi català - Els ulls de dos quarts de tres - Laia Viale Herrando
2n Premi castellà - Ciudad que madruga - Berta Cascante Hosta
Teatre
1r Premi català - Fade in - Daniel Fite Carrillo
1r Premi català - Una condemna justa- Rida el idrissi el Hachmi
Assaig
1r Premi català - La democracia en escac - Marc Segarra Rozas
1r Premi català - Culpo el poble - Pau Castellote Borrell
5
pàg. 64
pàg. 65
pàg. 66
pàg. 67
pàg. 69
pàg. 70
pàg. 71
pàg. 74
pàg. 76
pàg. 78
pàg. 82
pàg. 84
pàg. 94
pàg. 98
pàg. 102
Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
Fotografia Matemàtica
1r Premi - Epi constant - David Borja Sánchez - 1r d'ESO
1r Premi - Concentricitat brillant - Josep Martí Alcón - 4t d'ESO
2n Premi - 100% geomètric - Fatema Bouchenak-Khelladi Castro - 1r d'ESO
Disseny impressió 3D
1r Premi - Roman Bou Sarries
2n Premi - Marc Janer Sarramià
3r Premi - Luís Manso Zendrera
Disseny cartell de Sant Jordi
1r Premi - Joana Fernández Molina - 1r de batxillerat
2n Premi - Cristina Fernández Cuchi - 1r de batxillerat
3r Premi - Pau Amorós Palau - 1r de batxillerat
Disseny carpetes curs 2018-19
1r Premi - Doménech Bosse , Carla Louise 2n Batxillerat
2n Premi - Iñiguez de la Cruz , Elisabet 1r Batxillerat
3r Premi - Fernández Molina , Joana 1r de batxillerat
6
pàg. 106
pàg. 107
pàg. 108
pàg. 109
pàg. 110
pàg. 111
pàg. 112
pàg. 113
pàg. 114
pàg. 115
pàg. 116
pàg. 117
Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
7
Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
8
Corpus
Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
9
Institut Montserrat
TU I JO
La teva escalfor, el teu alé.
La teva pell, el meu batec.
Ets l'aixopluc dels meus dolors,
formes part del meu cos, del meu cor.
Tanco els ulls i estàs allà,
per animar la meva pena.
Le teves paraules com pastilles,
que em salven de la misèria.
La teva escalfor, el teu alé.
La teva pell, el meu batec.
Del no res, l'únivers infinit,
En un segon, t'uneixes a mi,
I d'un res interminable,
un infinit il·limitat,
dues estrelles que s'uneixen,
per brillar fins el final,
amb més força,
unides,
per sempre,
fins mai.
Bertran Solà , Nura 2n d'ESO
10
TINC GANA!!!
Hi havia una vegada
Una nena afamada
Que cridava desesperada
Tinc gana!
La mare li digué
A la cuina hi ha menjar
I ella respongué
Quan podré començar?
Si no pots esperar
Fruita pots menjar
Què bé! A la cuina aniré
I una poma em menjaré
Pomes no n’hi ha
Però de meló n’hi ha bastant
Prefereixo síndria que meló
Però abans vaig a rentar-me les mans amb aigua i
sabó
Trec la síndria de la nevera
I me la menjo a la meva manera:
Amb forquilla i ganivet
I ràpida com un coet
Tinc la panxa plena
Però encara hi ha espai
Per alguna coseta
Com aquesta galeta
11
Després de menjar, jugar i estudiar
És hora de dinar
I la panxa se’m torna a queixar,
Aquella síndria ja és història
I el dinar d’avui serà la glòria
Ara us deixo
Mentre l’amanida l’amaneixo
Fins la propera
I ara a menjar que la panxa
Es desespera.
 Parés Reig , Lara 2n d'ESO
12
LA PALMERA
Tu palmera alta i prima,
amb un cabell tan allargat.
Gairebé arribes a la lluna,
amb l’ajuda d’un gegant.
Astronautes ja t’hi veuen,
des d’allà a dalt a l’espai.
Ells intenten agafar-te,
però no hi arribaran mai.
I des de sota els que hi passegen,
només miren cap a dalt.
Per a veure si ja veuen,
més a dalt, més enllà.
Grumaches Martínez , Clàudia 1r d'ESO
13
-A mi no m’ho pregunti, faci el que li sembli.
-D’acord m’ho prendré com un sí. Gràcies!
- A vostè! I així és com comença el text de els veïns del carrer On vius.
-Ei! -Bon dia!
-Hola!
-Què tal?
Hi ha un poblet de la Garrotxa amb un sol carrer, el carrer On vius, on no hi ha gaire habi-
tants. Els d’allà prefereixen anar a viure a Olot, a Banyoles o a Canfanga, i això fa que es
coneguin entre tots. Des de sempre era imprescindible saludar-se i no existia l‘excusa que
no es coneixien ja que era fals. Qui no ho feia era considerat gairebé com un delinqüent.
A més, sempre que hi havia una festa: aniversaris, bodes, caps d’any, etc. tothom hi era
convidat i, sobretot, tothom se saludava.
Però un dia, malgrat el bon rollo que hi havia entre el veïns, va passar una cosa inespera-
da. Una cosa que mai havia passat. La mort d’un veí del c/On vius. No hi tenien experièn-
cia en aquesta mena de coses i no sabien què fer arribat el cas. Aquell bon home no era
una persona qualsevol, era el pare de la núvia del germà de l’oncle de la mare del cosí del
cunyat de l’alcalde. Com que suposo que no m’haureu entès us ho repeteixo: l’alcalde te-
nia un cunyat, aquest un cosí, i el cosí un oncle que tenia un germà casat, està clar ara,
no? Doncs, sí, el pare de la núvia va ser el mort.
ELS VEÏNS DEL C/ ON VIUS
-Perdoni’m, a quin carrer em porta aquest altre?
-Al carrer On vius, l’únic carrer del poble.
-Ostres clar! I què li sembla si començo a narrar la redacció
d’ ”Els veïns del c/On vius”?
14
Amb tots els habitants tristos i sense saber què fer amb el cadàver, a l’alcalde se li
va ocórrer una magnífica idea: enviaria uns veïns, escollits per sorteig, i aquells ani-
rien a investigar per les ciutats més properes per saber què feien quan algú se n’a-
nava a l’altre barri.
Així, els escollits van ser: L’honorable senyor Bo N’Dia
El senyor Pix Apins
L’honorable senyora Mª Óssapo Lar i
La senyora Abril Humit
La flamant comitiva va observar que a Besalú tiraven els morts directament al riu
Fluvià des d’un pont i que a Olot, en canvi, els donaven de menjar a les vaques de
La Fageda d’en Jordà.
Quan van tornar ho van comunicar i els hi va semblar que la idea de Besalú no la
podien dur a terme perquè no tenien riu, mentre que la d’Olot la van trobar fasti-
gosa.
Després de molt rumiar, al final van trobar la solució: l’enterrarien sota terra. I així
ho van fer.
I és, precisament, des d’aquell moment que, com que a tothom li va semblar bé,
que és així com enterrem els morts.
Otal Gatibelza , Gabriel 1r d'ESO
15
LA VELLETA AMB GANA
Parlo d’una velleta que no tenia res per menjar: ni carn, ni fruita, ni coca,
ni ous, ni pa, ni peix... Desitjava molt menjar xocolata, o un got de llet, te,
cafè..., però la pobra no podia.
Es va morir de mal d’arrugues, molt vella i més encorbada que el número
sis. Ja no es podria queixar més ni per la fam ni per la set.
Alegre Parana , Jazmin 1r d'ESO
16
TODO CAMBIA
Ahí estaba yo, sumergida en mis pensamientos, tal como me ha-
bían aconsejado para no ponerme nerviosa. Pensar en que todo
saldría bien y no sucedería ningún desbarajuste, ¿realmente fun-
cionaría? Mi cabeza pensaba más rápido de lo que yo era capaz en ese momento, pero no
podía pensar hasta siempre, tenía una actuación que hacer y unos espectadores a los que
sorprender.
Lo que sentía en ese momento, no lo puedo describir con sutileza ya que eran demasiadas
emociones a la vez.
Ya escuchaba el tempo  que introducía  la apertura musical que iba a exhibir. Mis dedos
temblaban de miedo, un miedo que no podía detener y ese hecho me aterrorizaba. Pensar
que no podía controlar mi propio cuerpo en un momento tan importante. Tampoco enten-
día porque ese pavor, me sabía la partitura de memoria, ´´The soul of the wind´´ de Lovis.
La verdad es que ya no había vuelta atrás. Empecé a tocar las primeras notas: un do, un fa,
otro do,… y así se fue desenvolviendo la canción hasta llegar al final con un ruido espanto-
so pero aliviante de aplausos. Aplausos de las personas que habían contemplado mi arte.
Ese arte al que yo tanto amaba por dejarme expresar todo lo que sentía; quería desfogar
todo mi odio hacia esta sociedad, lo ignorantes i esclavos que podíamos llegar a ser. Una
sociedad en lo que todos podríamos ser descritos como borricos ciegos guiados por una
voz que nos encandila con palabras falsas llenas de segundas intenciones.
Pero basta de pensar porque realmente existe una realidad; y esta realidad es que el pre-
sentador ya está dando paso a la siguiente actuación. Es frustrante, porque pensar que
por unos momentos imaginas ser la reina del mundo  y acto seguido ya te están echando
17
del escenario. Bueno, supongo que es lo que hay. Por no decir que era una persona de
esas que normalmente, a simple vista, no me caen demasiado bien, que digamos, demasia-
do extrovertidas y quieren ser siempre el centro de atención. Pero eso no es todo, como
tardaba demasiado en desmontar mis instrumentos, a su parecer, el presentador me empe-
zó  a meterme prisa, y eso ya fue la guinda del pastel.
¡Agg! ¿Justo ahora? Había empezado a chispear, era precisamente lo que me faltaba para
tener una noche redonda después del disgusto con el ´´showman´´ en el  escenario.
Mi casa estaba a una media hora del auditorio Jefferson del que acababa de salir a toda
prisa, por el aura de incomodidad. Había venido en transporte público y no tenía dinero
para pagar un taxi, ya que no había previsto tener que pagar nada y solo llevaba un ´´bille-
te sencillo´´ para la vuelta. Me puse a caminar hacia la parada. Llegue y tuve que esperar-
me uno seis minutos hasta que llegara el autobús.
En cuanto apareció el bus subí y estaban todos los asientos libres; excepto uno. La perso-
na tenía pelo largo y ondulado y vestía gorro y gabardina a juego de un color verde pista-
cho.
No es que me diera miedo, simplemente me resultaba algo misterioso. Me senté un poco
apartada de lo que se le podría denominar un hombre; porque realmente aún no sabía si
era un hombre o una mujer. El sitio en el que me senté  no dejaba que nuestras caras inte-
ractuaran, pero así mejor, porque estaba muy cansada i sin ganas de hablar con nadie, lle-
gar a mi casa y dormir. Pero pensándolo mejor, tal vez en estos momentos, mi vida era abu-
rrida, no le encontraba el sentido. Ganar dinero, tener fama, para después quedarte sola o
solo en el mundo sin encontrar a nadie con el/la que conectar. Es penoso e ingenuo pen-
sar eso, ya que mucha gente está muriendo por el dinero y yo pensando en la diversión,
18
pero me dije:¿ por qué no ponerle emoción a esto?
La siguiente parada era la de la calle Progreso, nada cerca de mi domicilio. Pero muy cer-
ca de ahí había un ´´pub´´   que me gustaba frecuentar. De hecho hacía tiempo que no veía
al dueño, el sr. Quentin. Todos estos pensamientos hicieron que me decidiera a bajar; aun-
que, sin darme cuenta de que a la larga sería una mala elección. Al entrar a ese bar, ya sen-
tía los gritos de felicidad por los partidos  que se veían en la televisión y la gente enérgica,
riendo o aplaudiendo. En ese momento pensé que había sido una excelente decisión ya
que me llené de felicidad al entrar.
Eran las 1:36 de la mañana, me acerqué a la barra y pedí un zumo. Si un zumo, era el típi-
co jueguecillo que una dueño y un/a cliente establecen al incrementar su relación y pasar
a ser amigos.
Salí hacia las 2:00 de la mañana de ´´Quentin´s Bar´´ y esta vez sí que me dirigía completa-
mente hacia mi casa. Me quedaba un buen trecho que caminar pero no tenía otro reme-
dio, ya no podía coger el bus.
Después de unos minutos caminando por la calle principal de la ciudad, empecé a sentir-
me observada e incómoda, aunque creía que eran imaginaciones mías, ya que a esas horas
de la noche no hay nadie en  la avenida. Miré hacia atrás y realmente estaba allí, el mismo
sujeto del autobús. Era imposible que fuera casualidad encontrarnos en mismo sitio y a la
misma hora dos veces seguidas en tan solo unos pocos minutos.
Empecé a agilizar el paso, y a meterme por callejuelas estrechas para despistarlo. Fue com-
pletamente inútil.
Ahí estaba yo, sumergida en mis pensamientos, tal como me habían aconsejado para no
19
ponerme nerviosa. Pensar en que todo saldría bien y no sucedería ningún desbarajuste,
¿realmente funcionaria? Mi cabeza pensaba más rápido de lo que yo era capaz en ese mo-
mento. Lo único diferente es que ese ser ya estaba delante de mí y sin dar señal alguna,
cogió el cuchillo entre los dedos de su mano derecha y me apuñaló.
Si no hubiera bajado del autobús,¿ todo eso hubiera ocurrido? No lo sé. Lo único que sé
es que por mucho que la existencia de uno no tenga ni el más mínimo sentido, no debes
desperdiciarla. El mero hecho de nacer ya te hace alguien especial que puede cambiar el
mundo o morir penosamente, como yo.
Pensad en estas palabras y no dejéis pasar la oportunidad de vuestra  historia.
FIN
Álvarez Gual de Torrella , Sofia 1r d'ESO
20
PUC SEMBLAR UNA VACA PERÒ NO FAIG MUU!
Des de ben petit he tingut molts prejudicis amb el meu co-
lor de pell.
Sempre que em miro davant d’un mirall penso per què a mi
i no a un altre? Sempre crec que pensem en per què ens toca a nosaltres i sem-
pre volem ser “millors” en l’estereotip de la societat en què vivim… però sabeu, hi ha
coses que no es poden canviar. Aquest és el meu cas.
Hola, em dic Edward i tinc 10 anys, visc a Califòrnia amb els meus pares i germans,
tota la meva família és blanca, bé, tots menys jo, com la meva mare diu sóc especial,
sóc negre i tinc petites taques blanques, sí, com una vaca però del revés.
Mai m’han volgut dir el que em passa, de fet mai en volen parlar, sempre canvien de
tema. Jo crec que el que em passa no és dolent perquè no em fa mal. El que de veri-
tat m’afecta és quan estic a l’escola.
Hi ha gent que es riu de mi per ser com sóc, n’hi ha d’altra que simplement fa com
si no existís. Això mai m’ha agradat però em vaig acostumant poc a poc. Cada any he
malgastat el desig del meu pastís d’aniversari per ser com els altres, i tot i que s’ha-
guessin complert els desitjos, som persones i sempre volem més de nosaltres ma-
teixos i dels altres.
Un dels pocs que sempre em treu un somriure és l’Steve. Ell és el que veritablement
em consola i m’ajuda a l’escola.
L’Steve fa que tingui ganes d’anar a l’escola cada dia i de no enfonsar-me. Ens vam
conèixer quan tot just començàvem la primària. A ell mai no li ha importat el meu as-
pecte. Per a ell sóc únic i especial, i m’accepta tal i com soc. Avui us explicaré el dia
que em va canviar la vida, vaja, que em van aclarir bastants dubtes.
Un dia vaig anar a casa de l’Steve i vam estar buscant pel·lícules i sèries a l’ ordina-
21
dor...s’ estava fent tard i no trobàvem res que ens fes el pes, quan de sobte va aparèi-
xer un anunci de Desigual en què sortia una model que em va cridar l’atenció.Ja sé
que no era cap pel·lícula ni res per l’estil però…
Eleuterio Ferrés , Irene 1r d'ESO
22
LA NUIT SUR LE JARDIN
Por fin había llegado. Después de un largo viaje en tren des-
de Barcelona a París, Laura había llegado a casa de su ma-
dre Dolores, o, como todos la llaman, Lola. Laura era una
chica de treinta años. Era muy inteligente, y de familia de
clase alta. Pese esto, su vida no era envidiable. Sufrió acoso escolar en segundo de ba-
chillerato, que le provocó una depresión que duró dos años. No quería salir de casa y
no fue a la universidad. Durante el año entero que se quedó encerrada en casa se vol-
vió muy rara y un poco loca. Sus padres nunca hicieron nada para ayudarla y eso
Laura nunca se lo perdonará. Cuando por fin salió de casa pensó que era demasiado
tarde para estudiar. Como no se llevaba bien con sus padres no le quedó más reme-
dio que robarles dinero para poder vivir sin hacer nada. Y así fue como Laura empe-
zó su profesión como ladrona.
Os preguntaréis por qué Laura ha ido a casa de su madre cuando no se lleva bien
con ella. Pues hay una única razón, y no es precisamente la que le ha dicho a Lola.
Laura quiere cambiar su vida y lo mejor que puede hacer es irse muy lejos. No bastó
con irse a Barcelona, quiere vivir en Australia y para hacer esto necesita dinero. Así
que ha organizado con un grupo de delincuentes un robo de un cuadro de un museo
de París valorado por 5 millones de euros que ha encargado una señora muy rica. Co-
mo su padre ha muerto, Lola le ha pedido que vaya a vivir un tiempo con ella para
no estar tan sola, y Laura ha aprovechado que vive donde está el museo para mudar-
se a casa de su madre durante un mes. Lo que no sabe Laura es que Lola no la ha in-
vitado por eso.
La situación era muy incómoda. Lola había recogido a su hija en la estación de tren
e iban en coche hasta su casa. Laura, que se había puesto en el asiento de detrás, pen-
saba si en este mes juntas conseguirían dirigirse la palabra y llevarse bien. Pero el
23
pronóstico de Laura falló a los cinco minutos. Lola le había preguntado cómo estaba.
-Laura, ¿me oyes?- Laura seguía ignorándola mientras la maldecía por dentro- Bueno
ya hemos llegado, mi niña, ¿recordabas así la casita?, ¿te acuerdas de cuando jugabas
en el jardín?, ¿te acuerdas o no?
-Dolores, ¿qué te pasa?
-Hija no soy Dolores, soy tu madre y si empiezas así, este mes será terrible para las
dos, no te lo aconsejo.
Laura ya había sacado sus cosas de su maleta y se había estirado en su cama redonda
de agua. La casa de su madre era un auténtico palacio, con muebles de madera no-
ble, sillas de piel, grandes y luminosas salas, gimnasio, piscina y jacuzzi, pero lo que
más destacaba de aquella casa era la cantidad de pinturas y cuadros que había. Y es
que Lola era una auténtica apasionada del arte y le encantaba pintar, pero lo dejó
cuando su relación con Laura se rompió. Entonces Lola quitó todos sus cuadros y
guardó su material de pintura en lo más hondo de su armario. Y lo primero que Lau-
ra vio desde su cama fue precisamente que en las paredes volvía a haber cuadros y,
algunos de ellos eran nuevos. Laura pensó que a su madre le pasaba algo. Su invita-
ción a su casa ya le extrañó mucho pero su reacción al verla y ahora lo de los cuadros
le estaban confirmando sus sospechas. A Lola le estaba afectando la muerte de su ma-
rido y Laura cree que se está volviendo loca. Al pensar esto a Laura le entró dolor y
pena en su corazón y, por primera vez en años, Laura extrañaba a su madre.
-Toc toc- alguien llamó a su puerta- ¿Puedo pasar?
-¿Qué quieres, Lola?
-Bueno, vas mejorando, al menos ya no me llamas Dolores.
-¡¡Ayy mama!!, quiero decir, ¡Lola!, ¡¡ayy!!- Lola sonrió detrás de la puerta. - Bueno,
¿qué querías?
-Mira, hija, estoy haciendo lo posible para estar bien contigo, solo te pido que pongas
24
algo de tu parte.- Dijo con voz triste. - Cuando quieras estoy abajo, he preparado ca-
fé.
Pasaron cinco días. Su relación iba mejorando, hasta a veces podían mantener una
conversación, pero nada comparado con cualquier conversación de una familia nor-
mal. Cuando hablaban no se miraban a la cara y sus voces sonaban tímidas y poco
agradables, pero aun así, eso ya era un primer paso. Pero Laura no podía olvidar que
no estaba aquí para solucionar su relación con Lola, faltaban 20 días para el robo y
tenía que estar todo perfecto. Hoy tenían la primera reunión.
-Lola, me voy unas horas.
-¿Dónde vas?- No obtuvo respuesta. Laura subió a su habitación para coger su bolsa
y algo de dinero. Quizás tampoco le interesaba mucho llevarse bien con su madre, así
no teníia que darle explicaciones.- Bueno, ¿y cuándo vuelves?
-No me esperes para comer.
Algunas caras ya le eran familiares pero otras eran totalmente nuevas. El equipo esta-
ba formado por seis delincuentes con mucha experiencia y talento. Con algunos de
ellos ya había trabajado antes pero nunca habían hecho un robo de tanto valor ni
con tanta vigilancia. Pese a esto Laura y su equipo eran muy buenos en este tipo de
cosas y lo tenían todo bajo control.
-Hola, Laura, ¿qué tal has llegado?- Preguntó Dani.
-Muy bien, la verdad.
-Me alegro. Bueno, ¿quieres que te presente al equipo?
-Sí, por favor.
-Este es Sam, antiguo trabajador del museo Lolain, se lo conoce de pies a cabeza y
ha conseguido unas cuantas llaves. Y también tiene experiencia, robaron otro cuadro
del mismo museo y fue tan bien que aún no se han enterado de que el que hay colga-
do hoy en día en el museo es falso.
25
-Hola Sam.
-Seguimos. Esta es Madame Caroline, Carol para los amigos. Es una chica superdota-
da con las mejores ideas y la mejor actriz del mundo. Es muy buena ladrona, nunca
se le acelera el corazón, es silenciosa y se encargará de cualquier imprevisto. Ella da-
rá la cara y, con sus trucos, nos salvará de cualquier situación que se nos escape de
las manos.
-Encantada, Carol.
A las otras dos ya las conocía. Eran las mejores compañeras de trabajo que había co-
nocido, por eso pensó en ellas cuando Dani le propuso esto del robo. Dani, su compa-
ñero de locuras, su compañero de vida. Un tipo raro como ella que la salvó de su de-
presión y el que le dio la idea de robar. Aunque salieron varias veces, nunca fueron
nada más que buenos amigos por culpa de la adicción de Dani a las drogas. Laura ya
lo vio una vez borracho y nunca se olvidará de aquel día, lo pasó muy mal y terminó
llena de sangre y lágrimas... Pero Laura siempre le perdonaba todo, lo quería y no
quería perder a su único amigo.
Habían montado una réplica de por dónde habrían de pasar con todos los sistemas
de seguridad. Lo ensayaron y lo perfeccionaron. El plan era perfecto, Laura estaba
muy orgullosa de cómo había quedado.
-¿Y qué sabemos sobre la compradora?- Preguntó Laura.
-Que es una forrada y le gusta tanto el cuadro que nos dará el triple de lo que en rea-
lidad vale.- Bromeó Carol.
-Ese tipo de gente lo tienen todo organizado para que nadie descubra quién es, dan
nombres falsos, direcciones y números inexistentes... Por cierto, no os he explicado
qué haremos una vez robado el cuadro.
-Cuenta.
-Sofía- una de las dos chicas que ya conocía Laura- nos esperará en la furgoneta ne-
26
gra. Pasados exactamente 20 minutos desde que hayamos salido del coche, si todo va
bien, volveremos a la furgoneta con el cuadro en el bolso de Laura.
-¿El mío?
-Sí, serás la encargada de guardarlo. He pensado que casa de tu madre debe estar
muy bien protegida y, por lo que sé, tu madre nunca entra a tu cuarto.
-Sí, bien, pero... ¿después qué haré con el cuadro?
-La señora nos ha dicho que quiere que pasen cinco días para asegurarse de que la
policía no nos ha seguido. Pasados los cinco días yo iré a tu casa para recoger el cua-
dro y ya me encargaré personalmente de darle. Esa misma noche quedaremos para
repartirnos el dinero.
-Y el día siguiente cojo el tren hacia Barcelona.- Añade Laura.- Entonces haré la ma-
leta, buscaré un comprador del piso de Barcelona y me iré a Australia.
-Y otra cosa- interrumpe Dani- Sam me ha informado que tres días después del robo
habrá la inspección mensual del museo, así que... Bueno he pensado que...
-Que deberíamos prolongar el robo cinco días.- Termina Sam.
-¡¿Que?!- Exclama Laura- bueno, tendré que preguntarle a Lola si me puedo quedar
cinco días más...
-Y yo tendré que avisar a la compradora.- Dice Dani preocupado- No sé si le gustará
mucho la nueva noticia.
Durante todo el trayecto Laura no paró de pensar cómo le diría a Lola eso de quedar-
se cinco días más. Estaba segura de que su madre sospecharía de algo o no le dejaría
quedarse sin una buena excusa. Y eso tenía que hacer, buscar una buena excusa. “Po-
dría haberle preguntado a Carol, ella es la reina de las excusas, estoy segura de que
podría conseguir que mi madre lo encontrara la mar de normal” pensó, “hasta haría
algo para que fuera mi madre quien me lo preguntara”. Esta idea le hizo reír. Eran
las diez de la noche y por fin había llegado a casa. Abrió la puerta y se encontró su
27
madre llamando al teléfono, parecía que estaba muy enfadada. Cuando la vio, Lola ba-
jó el tono de voz y pareció que escondía algo. Se fue a su cuarto para hablar por telé-
fono más tranquilamente. Laura se preparó una infusión relajante y se sentó. Pasa-
ron treinta minutos y por fin su madre colgó el teléfono y bajó al comedor con Lau-
ra. Se sentó a su lado y con una voz preocupada le dijo:
-Hija, no me encuentro muy bien, ¿me harías el favor de quedarte aquí cinco días
más?
Las doce y cinco minutos. Lola estaba en su habitación. Observaba su colección de
cuadros. Observaba un trozo vacío de la pared. El trozo perfecto. Justo encima de las
cenizas de su marido, el que le hizo que la pintura fuera su pasión. Faltaba poco para
cumplir el sueño de su marido. En verdad solo lo hacía por él. “La nuit sur le jardin”,
sonaba tan bien...
Durante los próximos 30 días Laura hizo unas cuantas reuniones más y su madre
unas cuantas llamadas más. Laura veía que cada vez su madre estaba más extraña, ya
no dormía por las noches y pintaba cuadros muy oscuros, impropios de ella. Pero
ella también estaba muy nerviosa. Era el día “treinta”, era EL día. Eran las nueve de
la noche y Laura aún no había encontrado una buena excusa para salir esta noche.
Entonces Laura volvió a pensar en Carol, y recordó aquel día en que su madre le pre-
guntó si quería quedarse cinco días más cuando era Laura la interesada. Laura había
dado mil vueltas a lo que sucedió y solo se le ocurría una explicación, aunque sabe
perfectamente que no puede ser verdad. Pero ahora no era el momento de pensar en
esto, necesitaba una excusa para salir esta noche. Y, aunque no sea muy buena, solo
se le había ocurrido esta:
-Mama, esta noche saldré de fiesta con mis amigos del cole.
-¿Pero qué dices?- gritó Lola- perdona es que...- dijo excusándose por el grito- es
28
que...- dijo excusándose por el grito- es que esta noche no.
e recuerdo que soy mayor de edad, no puedes obligarme a quedarme a casa.
A Laura le hubiera gustado que estuviese de acuerdo pero igualmente tenía razón,
era mayor para decidir lo que hace.
-Hija, te lo pido por favor. ¿No puedes ir otro día?
-No.
-Bueno, supongo que no pasará nada.- Dijo casi susurrando.
-¿Todo listo? - Eran las doce y media. Laura, Dani, Carol, Sam, Sofia y Mery ya ha-
bían cargado en el maletero de la furgoneta negra todo lo que necesitaban.
-Sí.
-Pues hacia Lolaine.
Conducía Sofía. Ella era quien se ocupaba de la furgoneta. Ella conducía, aparcaba,
desde dentro de la furgoneta apagaba las luces, las cámaras y llevaba el equipo de
vuelta al garaje donde se reunían.
-Hemos llegado.
Aparcaron, cogieron llaves, herramientas, todo tipo de objetos raros y el móvil. Se pu-
sieron en la oreja y en la boca un aparato que servía para comunicarse, sobre todo,
con la chófer, Sofía, que podía ver por todas las cámaras del museo para avisar si hay
guardias.
-El plan empieza en treinta segundos.
12:46, el equipo entra al cine del lado del museo, compran entradas para la sesión de
las 12:50.Van a los aseos de chicas, con herramientas sacan la puerta del tubo de ven-
tilación y se introducen por allí. 12:50, llegan en un patio de luz, ágilmente escalan
por las paredes y llegan a otra salida de un tubo de ventilación. Se introducen por el
gran tubo y, este, se divide en otros dos. El equipo se separa.
29
-Dani, ¿habéis llegado?- pregunta Laura.
-Sí, ¿y vosotras?
-También.
-Perfecto. A y 59 empezamos.
-Sofía, ¿todo libre?- Pregunta Dani.
-Sí, no veo nadie.
12:59, Dani y Sam salen del aseo de hombres, abren unos paneles y desactivan varios
botones.
-Laura, ya he desactivado las alarmas.
-Perfecto, id tirando.- Responde ella.
Las tres chicas salen del aseo de mujeres, suben un piso y abren con la llave una
puerta. Después, con el oído y traza de Mery abren una caja fuerte y con una especie
de luz roja rompen un cristal que protege algo dentro de la caja.
-Sofía, ¿ves a alguien?- Pregunta Mery.
-No chicas, hemos tenido suerte, todos los guárdias están al piso de bajo.
-Nosotros dos ya estamos al segundo patio de luz.- Avisa Dani.
-Perfecto Dani, nosotras ya casi estamos.
Cuidadosamente Laura coge el cuadro de la caja fuerte.
-La nuit sur le jardin, realmente es precioso.
-Chicos hemos terminado- Informa Carol mientras Laura envuelve el pequeño cua-
dro y lo ata con una cuerda.
Las chicas se dirigen a una ventana del museo y, con ayuda de la cuerda, van tirando
a poco a poco el cuadro por la ventana.
-Lo tengo- dice Sam.
-Muy bien, ponedlo en el bolso que lleváis y volved por el tubo de ventilación.
-Ahora iremos.
30
-Nosotras también, a y diez en el cine.
-Ok.
Todo va sobre ruedas. Vuelven por el tubo de ventilación y se encuentran en el aseo
del cine.
- Dani le da el bolso a Laura.
-Venga salgamos de aquí, Sofía nos espera a y quince a la furgoneta.
1:15, los chicos y las chicas entran a la furgoneta y vuelven al garaje. A la 1:28 llegan
al garaje. Están muy contentos de que todo haya sido tan fácil.
-Chicos y chicas, os felicito, todo ha ido perfecto.- felicita Dani- Yo ahora avisaré a la
compradora que esta todo perfecto y me iré a casa.
-Dani, la furgoneta es tuya ¿no?- Pregunta Laura.
-Sí, ¿por qué?
-¿Me harías el favor de acompañarme a casa con la furgo? Es que no he llevado el co-
che y no me atrevo a volver en metro con el cuadro.
-Claro.Te acompaño, pero rápido.
-Sí. Adiós chicos.
Laura llega a casa, coge el bolso por la mano, se despide de Dani, coge las llaves, abre
la puerta y…
- ¡¡¡¡¡Ahhhh!!!!!!!!!- Del susto abre la mano donde tenía cogido el bolso. Suerte que
ya había pensado en esto y lo llevaba atado a la muñeca- ¡Mamá! ¡Casi me matas del
susto! ¿Qué haces despierta delante de la puerta?
- ¿Y tú?
- ¡Ya te lo he explicado!, ¡estaba con los amigos del cole!
- ¿Qué amigos?, ¡Si tú no tienes amigos! ¡Hija no me mientas!, ¡te lo ordeno!- A Lau-
ra le dolió esto. ¿Por qué su madre se había puesto así?
- ¡Déjame pasar!
- ¡Antes quiero que me cuentes la verdad!- Laura no le hizo caso y con el brazo la
31
empujó hacia un lado para pasar. Lola contraatacó y se agarró del bolso de Laura.
- ¡El bolso! ¡No lo toques!
- ¡Si tú haces lo que quieres yo también haré lo que quiera!- Y de un golpe le arran-
có el bolso.- ¡Y si quiero tirar el bolso lo tiraré!
- ¡¡¡¡¡Noo mamaaa!!!!!! ¡Te lo suplico!, ¡no lo toques por favor!
- ¿Acaso llevas algo delicado?
- Sí mamá, no lo entiendes. ¡Te ruego que me des el bolso y haré lo que quieras!- No
hubo tiempo para la respuesta. A la misma vez sonaron los dos móviles, el de Laura y
el de Lola.
- ¿Quién es?- Preguntaron Laura y Lola a la vez. En el móvil de Laura respondió Ca-
rol y en el de Lola Dani. Lola y Laura se miraron. Dani empezó a hablar primero.
- Hola Lola, o como te llames, ya tenemos el cuadro. Una compañera de confianza se
lo ha llevado a una casa con altos sistemas de seguridad. Pasados cinco días como me
dijiste, se lo entregaré en persona dentro de un bolso negro de piel de la marca Cha-
nel.- Lola miró el bolso que le había quitado a Laura. Era exactamente igual que el
de la descripción. Mientras tanto Carol hablaba con Laura.
- Hola Laura. Estoy con Dani. Él está llamando a la compradora para informarle de
todo. Bueno, solo te llamaba para saber si ya has escondido el cuadro a casa de tu ma-
dre.- Aunque Lola hablara por teléfono con Dani y Laura con Carol, las dos escucha-
ban las dos conversaciones al mismo tiempo. Los cuatro callaron y se hizo un silen-
cio. Demasiada información en tan poco tiempo. Laura y Lola estuvieron seis segun-
dos en silencio. Después, sin colgar los teléfonos los dejaron encima de la mesa. Cru-
zaron la mirada
- La nuit sur le jardin.- balbuceó Laura.
- Sí hija. Pronto el cuadro favorito de papá descansará sobre él y lo podremos con-
templar juntas.
Bertran Solà , Nura 2n d'ESO
32
QUÉBEC
En 2014, pendant la coupe du monde de foot, je suis parti au
Canada avec ma famille, plus précisément, nous sommes par-
tis au Québec. J’avais huit ans (j’allais en faire neuf en ren-
trant). Je me souviens encore de moi à l’aéroport de Barcelo-
ne El Prat allant passer les contrôles avec ma toupie rose et jaune, en train d’atten-
dre l’avion tout nerveux pour m’envoler. Je suis parti avec mon père ma mère et ma
sœur. C’était un vol direct Barcelone-Montréal ; huit heures d’avion. Quand on était
sur le point d’arriver, je me souviens de voir la forme que je voyais sur ma carte du
monde : une forme bizarre comme un triangle penché avec des îlots à côté, le fleuve
Saint Laurent qui coupe en deux la région et qui termine avec un golf qui porte le
même nom.
L’aéroport de Montréal avait un truc bizarre : à la sortie de l’avion le finger avait un
mur au fond et des chaises sur les côtés. Quand on s’est assis, le finger s’est baissé, et
on a commencé à rouler jusqu’à l’aéroport. C’était un bus au même temps ! Et du
coup, un truc drôle était que, quand on est arrivé, il était la même heure que quand
on était parti, à cause du décalage horaire.
Un fois à Montréal, nous sommes allés d’abord vers l’hôtel et dans la même rue il y
avait un festival de cirque. En plein milieu de la rue ! On a déposé nos valises dans
notre chambre et on est descendu voir quelques spectacles.
Au quartier du centre-ville, Montroyal (ce qui n’est pas un nom très recherché quand
même), il y avait plein d’écureuils, alors on les a pris en photo. Les gens nous regar-
daient comme si on était bizarres. Après on a compris : pour eux c’était comme si, ici,
des touristes venaient et commençaient à prendre des photos des pigeons!
33
Bref, après on est parti se promener dans tout le Québec. Plus de 2000km en quinze
jours. Mais je ne vais pas tout vous raconter parce qu’il y en aurait pour beaucoup
trop de temps tellement on a vu de choses : les lacs immenses dont on ne voyait mê-
me pas la fin, des forêts tellement grandes qu’on espérait ne pas tomber en panne
d’essence sur la route, des endroits où il y avait des ours (bon, on ne les a pas vu
mais ils y étaient, on nous a dit), des énormes camping-cars qui tiraient les voitures
(à l’inverse d’ici), des parcs nationaux aussi grands que la Catalogne avec des orig-
naux (on ne les a pas vu non plus mais ils y étaient, enfin c’est ce qu’on nous a dit),
des castors (enfin, un castor, et de loin)… Et pour finir, on a même vu un phoque en
se baignant dans le Saint Laurent ! On était les seuls à se baigner avec ma petite
sœur (l’eau était à 4 degrés seulement, ça change de la Barceloneta) quand est arrivé
un phoque. Au début, un peu loin, puis de plus en plus proche de nous. Ma mère a
eu tellement peur qu’elle nous a fait sortir de l’eau en hurlant. On a beaucoup rigolé.
En fait, pendant le séjour on n’a pas forcément bien mangé, mais on a rencontré
des québécois supers qui ont été hyper gentils avec nous, nous ont super bien accuei-
llis et même invités à manger des hamburgers chez eux. Et on s’est bien compris et
apprécié malgré leur accent bizarre !
Quand on est revenu à Montréal pour reprendre l’avion, on savait qu’on avait
passé des vacances extraordinaires. On était tous un peu tristes de repartir mais on
savait qu’on emportait avec nous plein de super souvenirs.
Pendant notre voyage on a vu sur toutes les plaques d’immatriculation que la de-
vise du Québec est « Je me souviens ». Au début, on ne comprenait pas pourquoi
mais maintenant quand je pense à nos vacances au Québec, moi aussi « Je me sou-
viens ».
Otal Gatibelza , Gabriel 1r d'ESO
34
CORDURA BAJO LLAVE
Saltan chispas de desconcierto
en las paredes de mi pensamiento.
¿Qué es lo que pretendo?
No lo sé, no me explico,
no razono, no lo entiendo.
No diviso en el menudo horizonte
de mi océano sentimental
una pizca de cordura.
Cuatro migas de anhelada sensatez
bastarían para serenar mi mente,
mas por la puerta de mi subsconsciente
solo entra turbación.
Tantas cosas tengo en mi mollera,
que no alcanzo a comprender
si es verano o primavera,
si nací hoy o antes de ayer.
Laberintos se abren paso
sobre los azulejos de mi morada,
y obstaculizan la entrada
a mi humilde voluntad.
Tenue angustia violeta
de diez mil escollos repleta,
izará con aflicción
la bandera blanquecina
de mi ansiada rendición.
Minssart , Paula 4t d'ESO
35
I WOULD LIKE A TIME MACHINE
I would like a time machine,
to send a letter to myself.
To let that little boy know,
that he is not alone.
I regret not having valued,
all the things that I have lost.
How much I had,
and how much is gone.
When I look in the mirror
I see someone’s reflection.
Who is trying to hide,
all his scars from life.
Now I’ve realized.
Time puts everyone in their place.
So I just kept climbing,
All the people who wanted to see me fall,
are now at the bottom of this place.
While I keep going up,
playing God’s Game.
Jiang , Zijian 4t d'ESO
36
YEUX DE PLOMB
Je ne trouve rien de nouveau
dans tes yeux trempés dans l’eau.
Ils se cachent sous un manteau
qui m’empêche de voir ta peau.
Si beaux quand le temps cache
la lumière de leur histoire noire,
et si tristes à chaque fois
que je les vois se tourner vers moi,
tes yeux masquent sous un sourire
tout l’immense chagrin en cuir
qui ne te laisse dormir ce soir.
Tes lourdes paupières blanches,
allongées sur tes pupilles,
font semblant d’être endormies.
Et tes lèvres, toutes assoupies,
se séparent que pour répondre.
Dis moi donc ce qui te chavire,
triste enfant aux yeux de plomb,
tu sais bien que tu peux me le dire,
ça ne peut pas être si profond!
Minssart , Paula 4t d'ESO
37
EMOZIONATO
La rabbia
Tutto è rosso
C’è la nebbia
Il sole rosso.
Felicità
Tutto è bello
Nell'attualità
Vedo il cielo.
Ho paura
Di non vedere
Nell'altura
Delle nostre sfere.
La tristezza
Mi fa male
Ma la tristezza
Mi fa riposare.
Le emozioni
Ci fanno fare
Quello che noi
Non possiamo dire.
Ridameya Jan, Pau 3r d'ESO
38
LA MEVA ÍDOL
Quanta felicitat? Quantes llàgrimes?
Quantes il·lusions? Quant d’encant?
Quant dolor? Quanta tristesa?
Quant oblit? Quant perdó?
Quantes nits sense dormir?
Quants dies esperant despertar-me amb tu?
Quants petons m’has donat?
Quantes carícies em vas regalar?
Quants sospirs perduts?
Quant amor traduït en abraçades?
Quants de nosaltres vàrem seguir els teus passos?
Quants moments viscuts? Quants?
Àvia meva!
Has caminat per la vida com a nadó, com a nena.
Has estat tranquil·la, has estat inquieta, has estat atractiva
i has estat una princeseta de 15 anys.
Has rebut crits,
Has estat dona i esposa,
has estat mare de cinc fills
una mare que volia veure triomfar els seus fills.
Durant la teva vida has anat guardant calendaris,
els teus ulls s’han mullat de llàgrimes que produeixen
molts records.
39
Ara ets una àvia
però no ets una àvia qualsevol: ets la meva àvia.
Ets la meva ídol, ets la senyora dels meus ulls,
la persona que m’ha ensenyat moltes coses.
Allunyant-me de tu em vaig sentir com buida;
dos continents ens separen,
però molt aviat tornarem a estar juntes.
Et trobo a faltar com res al món.
T’estimo, àvia.
Morales Sion ,Valentina Alejandra 3r d'ESO
40
CONTRADICE I COLORI
Con il blu
posso volare di piú,
con il verde
non faccio niente,
con l’arancione
dipingo il sole,
con il rosso
canto molto,
con il giallo
io ballo,
con il nero
vado al treno,
e, con il bianco,
immagino l'arco.
Pino Hervàs, Muriel Del 3r d'ESO
41
TI AMO
Io non ho bisogno di denaro
se tu stai al mio lato
Io non ho bisogno di poesia
se tu stai in la mia vita
Io ti voglio
e solo te
perché tu sei la persona che voglio
perché tu sei il mio sogno
Bisbe Martínez, Queralt 3r d'ESO
42
CI SERVE UN PO D’INCHIOSTRO
Ci serve un po’ d’inchiostro
per macchiare questo bianco
un pennello di nero per coprire
l’apparenza, potremmo usare
anche il lucido da scarpe
che si secca sempre perché nessuno lo usa mai.
Tanto i piedi sono uguali alla testa
con entrambi si possono fare molti viaggi
solo che i piedi vanno piano, fanno passi lenti
la testa, invece, corre veloce
lì, dove nessuno può arrivare.
Prió Juan, Xavier 3r d'ESO
43
PERCHÉ ?
Perché mi ignori,
mi fai dubitare
non posso continuare
incapace di vederti.
Volglio che tu me lo dice
tutta la verità
smetti di mentire,
smetti di imbrogliare.
Quando ti vedo
non sono stato accolto
perché ogni giorno,
mi sbaglio….
Brotons Mestres, Ada 3r d'ESO
44
L’ÚLTIMA PÀGINA
Mentre endreça la seva habitació, la Diana s’ha trobat amb el
seu antic diari personal entre una pila de llibres vells. Un sen-
timent nostàlgic l’envaeix, i decideix fullejar-lo.
Quant de temps sense tornar a obrir-lo.Va deixar d’escriure-hi fa molt de temps; cinc
anys, per ser exactes. No es veia amb cor d’explicar res.
A hores d’ara, ja gairebé ni se’n recorda, del que va passar. O més ben dit, ha volgut
oblidar-ho.Va ser l’etapa més trista que ha viscut mai...
Per què? Doncs... perquè simplement va descobrir com eren de debò aquelles perso-
nes a qui ella considerava “amics”. Com et sents quan t’adones que només et volien
per pur interès? Com et sents quan tota la confiança i afecte que hi havies dipositat
la llencen com si fos brossa? És una realitat que li va doldre molt descobrir.
Li van començar a fer el buit, a tractar-la com si fos invisible...Veure-la tan dolguda i
afligida els feia sentir bé, superiors a ella. Estava sola, sense ningú... Pensava que,
quan comencés secundària, seria una gran oportunitat per començar des de zero. Ja
sabeu: lloc nou, vida nova... Però va aprendre que no sempre està bé fer-se expectati-
ves de futur.
La major part de la gent de l’institut no la coneixia. Estava ple de persones que ja te-
nien el seu grup d’amics muntat. Aleshores, la Diana es va aferrar a l’única “amiga”
que li quedava; una decisió que s’hauria hagut de plantejar més de dues vegades...
Ajuntar-se amb aquella “amiga” només li va fer desconfiar encara més dels que l’en-
voltaven. Era una ombra que creixia cada dia més, enfosquint el seu entorn, fent-la
sentir petita i indefensa. És el que l’ombra volia: la volia només per a ella, per veure-
la malament, per veure-la desgraciada... El pitjor de tot va ser que la Diana es va
deixar arrossegar per ella i pels seus mals consells, malgrat saber que no era bo.
Poc més recorda del seu primer any d’institut. Segon d’ESO tampoc va ser gaire di-
45
ferent. Tot i que es va proposar fer una passa endavant, aquella ombra imponent sem-
pre era allà: observant-la, jutjant-la i fent-li mal, tant per dins com per fora. Però no vo-
lia tornar a estar sola.
Va trigar a poder posar-hi punt i final. Ho havia intentat diverses vegades anteriorment,
però sempre queia en el seu laberint de xantatges i amenaces... Aquella ombra era una
persona tòxica. I encara ho seguia sent.
A partir d’aquell dia, les coses per a la Diana van adoptar una perspectiva ben diferent
de la que tenia abans. Tristament, es va adonar que hi havia molta gent falsa i verinosa
al seu voltant. Massa, potser. Gent superba, cínica i amargada que gaudeix del patiment
dels demés.
I sabeu què? Malgrat la mala experiència que va viure, ha après a ignorar aquests po-
bres d’ànima. Perquè ara sap que existeixen uns estranys éssers anomenats amics de
debò: aquells que són tan difícils de trobar i que ploren i riuen amb tu, que t’escolten
quan més ho necessites, que et pregunten com estàs, que es preocupen per tu i que res-
pecten qui ets. N’hi ha pocs, però són allà, buscant-te o esperant a que te’ls topis algun
dia. I ella per fi els ha trobats. O l’han trobada a ella, qui ho sap.
Aquells que la van conèixer en la seva època fosca segurament es devien pensar que
aquella era la seva forma de ser. I no és així; la seva jo real és la que els seus amics l’aju-
den a cultivar, la que la seva família defensa, la que algun professor o professora ha sa-
but percebre, la que cuida i mostra dia a dia... Aquesta és la única i veritable Diana.
Amb un somriure agredolç, acaricia la polsosa tapa del diari. El tanca, i el col·loca en
una prestatgeria a prop del seu escriptori.
L’última pàgina, que va deixar en blanc, s’ha convertit en la primera que inicia aquest
nou capítol de la seva vida.
Yarza Romero , Paula 4t d'ESO
46
TRAYECTO FINAL
Alex se sorprendió al encontrar a Anna en su compartimento
cuando entró, pues des de que había empezado el viaje había
tenido la continua sensación de que, por algún motivo u otro,
lo estaba evitando.
Se sentó junto a la ventanilla, delante por delante de ella, que miraba a través del
cristal. Sus ojos estaban clavados en el paisaje nevado por el que el tren avanzaba a
alta velocidad, pero su atención estaba puesta mucho más allá.
-Parece mentira que no sean más de la tres de la tarde. Pronto oscurecerá- Dijo Alex.
Anna pareció despertar de un sueño profundo cuando la voz del hombre rasgó el si-
lencio del compartimento. Salvo el traqueteo del tren y el latido de sus propios cora-
zones, no se escuchaba nada.
-No te he oído entrar- Dijo ella.
-Parecías dormida- El hombre esbozó una media sonrisa-. ¿En qué pensabas?
-En que pronto oscurecerá.Y mañana por la mañana volveremos a estar en casa.
-No parece que te entusiasme la idea…
La mujer se encogió de hombros, apoyo la cabeza de nuevo en el cristal, cubierto de
escarcha por el exterior. Observo sus cabellos, recogidos en una cola de cabello. Co-
mo su respiración pausada entelaba la ventana y sus ojos oscuros apenas pestañea-
ban. Después pensó en su plaza en la universidad, su pequeño departamento en el
centro y Eli, su novia, que le esperaba en la ciudad. Por más que lo intentó, no fue ca-
paz de echar de menos ninguna de las tres cosas. O, al menos, no como echaría de
menos a Anna. Puesto que sabía que, una vez finalizado el trayecto, desaparecería de
su vida tan repentinamente como había aparecido en ella.
Un viaje, una travesía en tren por el norte de Rumania, unas vacaciones tranquilas pa-
ra pensar y reflexionar sobre la vida. Y ahí había estado ella, desde que el tren mar-
47
chó de la estación. Al entrar en el compartimento, aquel mismo compartimento, un
tren de ida, apenas dos semanas antes.
Anna Jackson era escritora de novelas góticas. Se dirigía a Transilvania, en busca de
pueblos de origen medieval de los que rescatar alguna pincelada de leyendas folklóri-
cas que le inspirasen para un nuevo libro.
A penas habían hablado durante el trayecto. Ella miraba por la ventana o escribía en
una pequeña libreta de cubiertas de cuero. Él tocaba piezas sencillas en el antiguo
violín que conformaba gran parte del equipaje que había traído para aquellas vacacio-
nes. O leía sus manuscritos, cuando se lo permitía. La dibujaba, o simplemente la
contemplaba.
Cuando el tren terminó su recorrido, Anna le había convencido para que la acompa-
ñase a un pequeño pueblo, a las afueras de Brasov. Y él se había dejado convencer,
por el sencillo placer de seguir disfrutando de su compañía.
Alquilaron pequeñas habitaciones contiguas en una taberna antigua, de paredes de
madera y camas chirriantes. Anna se metía por las noches en su habitación, encen-
dían la chimenea y, acurrucados entre las mantas, hablaban de los fantasmas y espíri-
tus que correrían por el lugar, entre susurros y risas. Y Alex no pensaba ni una sola
vez en volver a la ciudad, a su casa o a su trabajo.
Dos días antes de la programada vuelta, paseaban por la orilla del río helado. La hier-
ba por la que caminaban estaba cubierta de nieve, y las pisadas marcaban el camino
que habían seguido, cogidos de la mano. Se detuvieron al lado de un anciano roble,
del que pendían estalactitas.
En la otra orilla, solo había un retorcido árbol, inclinado sobre el rio, en medio de un
paisaje blanco impecable. No había huellas, ahí, ni rastro alguno de vida.
-Es triste, ¿no crees? -Preguntó Anna-. Es pequeño y, pese a la fragilidad que aparen-
ta, ha resistido todo lo que el tiempo ha devastado a su alrededor. Ha sobrevivido,
48
pero está solo…
Sus palabras sonaron vacías, como si de repente se hubiese convertido en aquel pe-
queño árbol, abandonado en medio de la soledad. Alex cometió el error de no darse
cuenta entonces de que hablaba de ella.
- ¿Y si te quedas conmigo? -Le había preguntarle, la noche antes de la marcha. Ella se
rio ante la propuesta-. ¿No te gusta la idea?  
-Sí. Me encanta. Pero no creo que vaya a ser posible.Yo no voy a renunciar ni a mis
viajes ni a mis libros. Podrías venir tú, conmigo.   
Ahora, Alex cerraba los ojos y deseaba con fuerza no haberle dicho nunca que debía
volver a su vida, a su trabajo, a su casa, a su día a día...  
No apagaron la luz, cuando cayó la noche. No renunciarían a las pocas horas que les
quedaban con su mutua compañía. Anna se abrazaba las rodillas contra el pecho, Alex
había apoyado la espalda contra la ventanilla y miraba en dirección a la puerta de en-
trada de aquel compartimento, en el que había empezado toda la historia. Una histo-
ria demasiado corta, le parecía ahora.
Ojalá pudiese detenerse el tiempo. Ahora, en este instante, el tren en marcha y la no-
che caída.Tú y yo en este compartimento, disfrutando del silencio.
-Sí- Admitió ella-. Sería bonito. Pero tu volverás a tu trabajo y con tu novia.Yo publica-
ré mi novela y saldré a viajar de nuevo, en busca de nuevas palabras que escribir e his-
torias que contar.
Las luces de la ciudad próxima se fueron haciendo cada vez más presentes a medida
que el sol despuntaba tímidamente por entre las nubes. Cuando el tren se detuvo po-
co a poco en la estación, pareció que el tiempo realmente se parase. Abandonaron la
posición con la que habían pasado la noche, desentumecieron sus huesos y cogieron
sus respectivas maletas del portaequipaje. Se detuvieron en la puerta del tren, a un pa-
so de pisar el andén. Con el adiós en la boca y las mil y una cosas más que se hubie-
49
sen querido decir, detrás.
-Parece que es aquí donde nos despedimos, por mucho que me duela- Dijo Alex.
Anna asintió con la cabeza.
- ¿Sabes? Todas las historias necesitan un buen final. Pese a que no sea el que más
nos guste.Tal vez nos volvamos a encontrar algún día, Alexander- Le sonrió-.Tal vez
acabemos recorriendo juntos el trayecto final.
Sánchez Momblant , Andrea 3r d'ESO
50
ROSA PANSIDA
El General té els ulls blaus. Mai no podré oblidar l’últim
cop que me’ls va clavar a sobre, travessant-me l’esperit de
fit a fit.
Podria recordar-me d’altres trets seus: podria fer memòria
dels seus cabells, negre atzabeja; podria evocar, vívidament, la seva pell blanca com la
neu; podria tornar a veure els seus braços, musculats, i les seves mans destres.
A vegades, si tanco els ulls, puc evocar la seva presencia al meu costat, en la foscor.
Escolto la seva veu, greu i pausada. Sento el frec de les seves mans aspres. Veig la se-
va silueta, entre les ombres, esperant que prengui el son. Se’m posa la pell de gallina.
N’he sentit a parlar molt, del General, des que visc amb l’àvia. N’he sentit a parlar
tant, que, a vegades, amago molt al fons del meu cor tots els fragments que encara
conservo de la seva persona, i, centrant-me en les paraules que me’n diuen, m’imagi-
no un altre General.
Una bèstia tancada al cos d’un home. Amb urpes al lloc de les mans, escates reco-
rrent-li la pell, ullals que li deformen el rostre, sempre salivant-li. Un rugit naixent-li
a la gola. i els ulls vermells com la sang que li taca els llavis.
Però no, he de dir-me. El General te els ulls blaus.
També trobo a faltar la mare.
A vegades, escarxofat entre els coixins del sofà, apago la tele i me’ls imagino junts,
una altra vegada. Quan ell la prenia entre els seus braços. Quan l’agafava per la cintu-
ra, li enretirava els cabells de la cara i li acaronava la galta. I ella es sentia segura.
Crec que se sentia segura. Sempre la vaig veure molt fràgil, al seu costat.
La mare era molt guapa. Tenia els cabells del color de la xocolata y la pell daurada
com la mel. Quan somreia, se li formaven clotets a les galtes. La seva veu... m’explica-
va mil i una històries de mons fantàstics, que, deia, només es poden explorar en som-
nis.
51
Encenia encens, es recollia els cabells amb una cinta vermella i escoltava música
mentre netejava la casa. Si m’estava en silenci, escoltava com cantava. I, a vegades, si
tenia sort, la veia ballar, quan jo treia el cap pel marc de la porta i ella es pensava que
ningú l’estava mirant. Era el meu secret.
M’hauria agradat veure-la ballar així, amb el General: a poc a poc, en silenci...
A vegades, encara em desperto a mitjanit. Sento crits provinents de l’habitació del
costat, cops forts, de trencadissa. I la por m’envaeix. Però, quan m’incorporo del llit, i
paro l’orella del que sento fora, no dins, només puc escoltar el silenci absolut.
Un silenci diferent del de cada matí, però, al del menjador. La mare, als fogons, escal-
fant la llet. El General a taula, amb una tassa de cafè entre les mans. Ella no deia res,
amb prou feines feia sorolls en moure’s per la sala, de la taula a la cuina, preparant-
me la  motxilla, l’entrepà...
Ell no deia res. Llegia els titulars dels diaris i esmorzava en silenci. Somreia i m’esva-
lotava els cabells.
-Porta’t bé- Deia. Però les seves paraules sonaven tan buides com ho era el seu
somriure.
I jo tenia por de trencar aquell silenci. Caminava sense fer soroll pel passadís i tanca-
va la porta amb tanta cura com n’era capaç. Després m’allunyava, a poc a poc, de casa
meva.
La trobo a faltar, casa meva. Les fotografies que guarnien les parets, els meus di-
buixos a la nevera i les corredisses baixant les escales cada Nadal, per rebre els regals
que els reis m’havien deixat sota l’arbre.
Recordo l’últim cop que vaig baixar aquelles escales. No era Nadal. La mare s’havia
posat a cridar, més fort que normalment. Hi havia hagut cops, també més que normal-
ment. I trencadissa. Però aquella vegada, el soroll va parar de sobte. Això no era nor-
mal.
52
Vaig aixecar-me del llit. No ho hauria d’haver fet. Tenia por. No sentir les seves veus,
tan de sobte; no saber si hi eren, ni què estava passant.Vaig baixar les escales a poc a
poc, procurant no fer soroll.
A la sala d’estar només hi havia un petit llum encès, darrere el sofà.  
El General estava ajupit a terra, amb la mare entre els braços.Va girar el cap en la me-
va direcció, però la mare no va fer cap senyal d’haver-se’n adonat, que jo era allà.
-Què li passa, a la mama? -vaig preguntar.
-Res- va contestar el General-. No es troba gaire bé.
Vaig avançar en direcció on es trobaven, dos passos curts. Les mans del General, les
mateixes amb què aguantava la mare, estaven tacades de vermell lluent.
-S’ha fet mal?
-Fill, vine.Vine aquí- Va dir-me. Jo em vaig acostar a ell i em va posar una mà al braç.
Estrenyia una mica-. Escolta’m bé. Ara aniràs a casa la iaia, a dos carrers d’aquí. Saps
anar-hi, oi? -Vaig fer que sí; vivia molt a prop nostre-. Hi aniràs corrent i sense entre-
tenir-te pel camí. Digues-li que jo t’he dit que hi vagis.
-Per què? -vaig preguntar.
-M’has entès? -va dir. Encara avui puc percebre els seus ulls travessant-me.
-Sí, però per què?
No va contestar. Va passar el seu braç al meu voltant. Un gest que podria confondre’s
per una abraçada, potser.
Després es va aixecar, a poc a poc, i va agafar la mare en braços, com els herois de les
pel·lícules agafen a les seves princeses enamorades. M’hagués semblat bonic, però no-
més podia veure que els ulls de la mare estaven molt oberts i la seva pell, massa blan-
ca. I no es movia. No es movia gens.
Van sortir en silenci. Com  sempre. No els he tornat a veure des de llavors.
Jo vaig sortir corrent, tal com el General m’havia demanat, en direcció a casa de l’avia
53
No vaig mirar ni un sol cop enrere. L’endemà, l’àvia va anar a casa nostra, ben d’hora
al matí. Però no va deixar-me que l’acompanyés.
Trobo a faltar el General. I trobo a faltar la mare. També trobo a faltar la nostra llar.
De parets blanques, cobertes de plantes enfiladisses, porta de fusta vella i cortines de
flors a les finestres. Un cop, hi vam plantar un roser en un test, davant la porta, entre
el tres.
Però es va pansir de seguida.
Sánchez Momblant , Andrea 3r d'ESO
54
EL RAYO AZUL
Estaba sentado en el suelo de un callejón oscuro. Notaba co-
mo una lagrima empezaba a resbalar por mi mejilla derecha,
como un millón de hormigas correteaba por todo mi cuerpo,
y el estado de inquietud que estas me causaban. Como mi corazón se aceleró de in-
mediato y la falta de aire que este provocó en mí. Apoyé la cabeza en la pared y cerré
los ojos, mientras desplazaba una mano hasta la altura de mi corazón, e intentaba
acompasar mi respiración. Mientras intentaba recordar, como había llegado ahí.
Recuerdo que los escarabajos partieron al anochecer, para celebrar sus bodas de pla-
ta.  
En cuando oí cómo la puerta de casa chirriaba al cerrarse, cogí de bajo mi cama una
mochila de cuero negra. Junto con mi cómodo atuendo de ese color tan alegre, espe-
ré unos minutos de precaución, y di una última vuelta a mí ya antiguo hogar mien-
tras intentaba esquivar a las abejas obreras. No eran muy diferentes de las que ves-
tían de negro y amarillo, lo único en que no se parecían, era que estas tenían a un es-
carabajo como reina, y de que el rey no muerto, era el hombre más rico de la ciudad.
     
Y sí, como ya se pudo notar anteriormente, padezco una leve obsesión con comparar
a las personas con insectos. ¡Hasta el mismísimo Gregory Samsa estaría orgulloso de
mí! La verdad es que en algo nos parecemos… y es yo soy el insecto Kafka de la fami-
lia... El rarito que sus padres ignoran y le dejan muy claro que no le dirigirán media
palabra más hasta que “se arregle” … Pues bien, que sepáis que, aunque tal vez no
sea igual a vosotros, que no razone de igual manera… que sepáis que por lo menos
yo poseo personalidad propia, y que no soy una fotocopia plagiada de otras.
Ahora era yo quien cerraba la puerta de casa. A su lado, una fría noche de invierno
me daba la bienvenida. Adiós mama, adiós papa, nos vemos en el infierno. Y es que
55
después de fugarme de casa, seguro que alguien se encarga de mandarme ahí.
En contraste con el clima infernal, llegaría congelado a la estación de tren. Respiré
hondo e inicié mi camino, mientras un mechón castaño amenazaba con cubrirme un
ojo de gris.
Estúpido de mí. - pensé de pronto - No recordé mirar los horarios de los trenes. Me
aparté un poco de la multitud de las calles para consultar el móvil. No quería que me
juzgaran por él. Que fuera un insecto rico, no me convertía automáticamente en feliz.
Ya estaba desbloqueándolo para buscar los malditos horarios, cuando de improviso,
noté una fuerte patada en el hombro. Cómo acto reflejo, me llevé la mano libre al pe-
cho, justo encima del latente corazón. La otra fue más difícil de controlar, ya que un
chico corpulento que me quitaba unas dos cabezas me sujetaba el brazo con fuerza.
Mierda. Sin duda, eso era peor que las malas miradas… Ya estaba empezando a sentir-
me inquieto y acalorado… Estúpidos nervios. Siempre se auto invitaban según les ape-
tecía.     
Supuse que el que me sostenía el brazo no podía ser el mismo que el del golpe, ya
que este había llegado por el lado opuesto. Así que, como mínimo, había un insecto
más.
Intenté voltearme hacía atrás bajo la supervisión de mi nuevo amigo. En efecto, a un
metro de mí, una chica de pelo rosa fosforito y con unos tacones de miedo, me obser-
vaba con un cariñoso desprecio. Detrás suyo, otro chico imponente cerraba esa fantás-
tica comitiva. Sin duda, alguna eran Siafues. Las Siafues o denominadas por su nom-
bre científico, Dorlyus, eran hormigas de origen africano especialmente mortíferas. Y
bien… los que me iban a mandar al infierno ya habían llegado.
Bien. – empezó el siafu que me sostenía el brazo, debía rondar los veinte años- ¿Creo
que está claro lo que queremos no? – escupió con un tono que pretendía aparentar su-
perioridad – Danos todo lo valioso. – siguió mientras me arrancaba el móvil de las ma-
56
nos y los restantes siafues asentían como autómatas.
Hice ademán de responder, pero antes de que palabra saliera de mi boca, la hormiga
que me sostenía el brazo recibió una fuerte patada de un rayo azul. Si, un rayo azul,
es así tal y como lo ví. La patada del “Rayo Azul” provocó que el Siafu cayera al suelo,
y la reacción indignada de los otros dos. Impactado por el momento, salí corriendo
d e a l l í .

Pasados unos pocos minutos, me acomodé en el suelo del callejón para tranquilizar-
me. Aquí es donde todavía estoy, intentando asimilar lo que sucedió. Tal vez tenga
que volver a casa... pero… ¿Habría alguien esperándome? ¿Alguien preocupado por
mí? Lo cierto es que sabía que no. Mis padres y yo somos perfectos contrarios, a
quien el mundo junto por alguna extraña razón, alguna que nadie se ha molestado
en contarme…
Hola – abrí los ojos sobresaltado. Un insecto había llegado al callejón. – Creo que es-
to es tuyo – dijo mientras avanzaba hacia mí y me tendía mi móvil. – ahora que se en-
contraba más cerca, pude comprobar que vestía una chaqueta azul desgastada… Así
que él era el “Rayo Azul” que me había salvado…
Gracias – susurré mientras cogía el móvil – gracias por todo – añadí levantándome.
Los dos aparentábamos la misma edad, dieciséis años.
Fue en ese momento, en que se escuchó el ruido de un tren. Para mi sorpresa, la esta-
ción se encontraba al otro lado del callejón.
¿Vas a subirte a él? – preguntó curioseado señalando el tren con la cabeza.
Asentí nervioso de nuevo, seguro que ya se olía lo que pretendía.
A mí también me gustaría irme de aquí… quiero encontrar a mi familia. – siguió con
aires abatidos – desde que tengo uso de razón que vivo en estas calles… El proble-
ma, es que no tengo el suficiente dinero ni el valor para subir a ese tren...
57
Su historia me dejo avergonzado, porque yo huía de mi familia y esta tenía dinero de
sobras.  Me conmovió que aún con su pasado me hubiera ayudado. Ahora era mi tur-
no.
Quieres… – comencé a la vez que me ruborizaba – ¿Quieres acompañarme?
No hubo necesidad de respuesta, su cara lo decía todo. Los dos partimos a correr en
dirección al tren. En este corto trayecto, vi que un fino librito blanco sobresalía de
uno de los bolsillos de su chaqueta azul. Era la Metamorfosis. En un extremo de su
portada había una etiqueta con un nombre escrito, Ray. Sonreí. Los dos nos subimos
al tren.
González Badia , Judith 4t d'ESO
58
POÈTICAMENT
T’escric per dir-te que la poesia és pertot arreu,
En un gest, una mirada, una cançó..
T’escric per dir-te que qualsevol en pot fer
I que tu en fas constantment
I que estàs trigant a adonar-te’n...
Perquè qualsevol  nit de lluna plena tramuntàrem la care-
na
Que superarem mil guerres, l’exili i la por
Que tu i jo som poesia i que el món para quan estem junts
Perquè quan vens floreixen els lilàs i diuen llur joia envejo-
sa a les roses
que només mirant-nos als ulls salten espurnes i d’aquí en
surt un vers.
Preguntes què és poesia i jo dic que va en nom teu
Que encara que pateixis de gana i de set, has de clamar re-
torçant-te
Que els dos junts sumem i que som infinits
I que mai perdis el teu nord, sempre entorn aigües este-
ses..
T’escric per dir-te que ets poesia
Que m’ho he callat massa temps
Però cridem qui som i que tothom ho escolti
Els dos junts som un poema.




Sala Rodó , Laia Haiyang 2n de batxillerat
59
DESPEDIDAS
“Adiós”
Esa palabra que consigue paralizar corazones
Que muchos no quieren que llegue
Que otros necesitan
Y que a nadie le gusta
Despedidas,
Sinceras, emotivas, reales
De abrazos infinitos y de besos apasionados
De sonrisas tristes y  de “te quiero” callados
Esas de estaciones, aeropuertos o calles desiertas…
Las que pertenecen solo a esas personas  
Despedidas,
Necesarias, dolorosas y amargas
Esas que no esperas y que no deseas
De lágrimas y corazones rotos
Esas que ocurren en cualquier sitio
Las que no quieres que ocurran
Despedidas,
Simples, cotidianas, rutinarias
De besos en el aire y “adiós” con prisas
De “hasta mañana” y “te veo luego”
Esas de puertas de colegio y encrucijadas
Esas que sabes que son de todos los días
60
Despedidas,
A nadie le gustan
Y otros necesitan
Aunque si una de ellas
Te provoca la más mínima emoción…
Habrá valido la pena.
Sala Rodó , Laia Haiyang 2n de batxillerat
61
MIXED-UP-THREADS
When everything is a mess
Just let your mind keep flying
Throwing ideas in excess
And let them split out
If it’s not your business
Keep walking between the trees
And let the time heal the stab
You couldn’t stop
Destiny had set
A dagger inside me.
It wasn’t your fault
To be in the wrong spot
At the wrong time
It was mine
For letting you down
And leading you to the dawn
Where the sun never comes out
Anew
Because I knew
It was you or me
Die or pay the fee
When nothing is a mess
The world goes around
Bundling every string
Of your lonely being
Viale Herrando, Laia 2n de batxillerat
62
LE LANGAGE CACHÉ DE MON ÂME
Amoureuse et fatiguée de toi,
Mais sans envisager une vie où tu n’es pas là.
Heureuse de la présence qui m’accompagne,
Appelée l’évasion et le rêve de ma vie.
La raison pour laquelle j’aime,
À cause de la désolation de mon corps.
La personification de passion,
Hantée dans ma peau depuis toujours.
Le chemin qui mène à la joie,
Suivie sans relâche d’une douce harmonie.
Le moyen par lequel je m’exprime,
Où mon coeur se fond en larmes.
L’évolution de mon être,
Ma plus belle utopie.
La danse,
L’allégation de mon existence.
Colomer Jourdan, Nora 2n de batxillerat
63
SONNO E SOGNO
Una notte fredda
Distante, solitaria
I lupi abbaiavano alla luna
La bambina piangeva
Il cammino
Illuminato dalle stelle
Saliva sulla montagna
Appassita, morta
La nebbia mi circondava
Attenta, guardando
Le nuvole mi guardavano
Diffidenti, depredatrici
Mia figlia gridava
In mezzo al silenzio
Le lacrime argentate
Cadevano dalla sua faccia
Come pioggia che cade dal cielo
Con l'arrivo del sole
Calmo e caldo
È venuta la tranquillità
Il sonno di una piccola
Il miracolo del sogno
Un viaggio nello spazio
Un universo da scoprire
Infinito, sconosciuto
Con l'unica paura
Svegliarsi
Viale Herrando, Laia 2n de batxillerat
64
TU
I vas entrar
sense picar a la porta
sense avisar
I vas trencar
tot el meu ordre
tots els meus esquemes
I vas mirar
mentre jo em desfeia
mentre m’esfondrava
I vas continuar
avançant pel passadís
avançant fins l’habitació
On tot és confon
sense deixar espai
sense deixar-me respirar
On es troba
tot el meu món
tots els meus records
On et vas quedar
mentre jo patia
mentre jo moria
On vas gaudir
avançant fins l’interior
avançant fins al meu cor
I vas deixar anar fins l'últim
sospir
Potser només va ser un som-
ni
sentir-te riure, sentir-te plo-
rar
Potser només va ser una
il·lusió
sentir un cor palpitar
Una pantomima
que em va enganyar
Una obsessió, una amistat
disfressada d’amor.
Monjo Boldó, Patricia 1r de
batxillerat
65
MORT ACCIDENTAL
El carbó sota les ungles
amb pas lent cap al camp sant.
Al jardí riuen les noies
en certa mansió distant.
Clos el puny dels familiars
i dansant al rostre l’aigua
i perduts moments llunyans,
riuen llunyans els avars.
Núvols grisos, gris carbó
explosió justa per l’altre.
Els diners no tenen por
no hi ha ningú per rebatre.
Miner torna sota terra
mort el pare, mort el pa.
Dient que no hi ha cap guerra
justícia a la fossa va.
Mort el pare, mort el fill
quan cau terra sobre la fusta
No mor l’esclau del cabdill,
mor tota esperança justa.
el idrissi el Hachmi , Rida 2n de batxillerat
66
EL HOMBRE DE PIEDRA
El hombre de piedra está solo
¿Lo ves allí arriba en el podio?
Lo llaman estatua por ser de piedra
Pero yo he visto agua en su mirada
En invierno nadie lo besa
No quieren quedarse pegados
Dicen que por el frío es
Pero es porque nadie lo ama
Observa pasar a la gente
Y hace como que no importa
“Soy piedra, lo que no siente”
Pero a solas él llora
Lo llaman bonito, bello
Pero nunca lo abrazan
Y piensa”¿De qué me sirve?
Ser bello si no me aman
el idrissi el Hachmi , Rida 2n de batxillerat
67
ALONE
Tricked, deceived,

Disgusted, forgotten,

Hidden, ignored,

Sorrowed, broken,

Alone
This is how I feel,

Like this plus one thousand feelings more,

That I ignored,

That I hid,

Now I awake myself

Alone
If I had said it,

If I had complained,

Maybe it wouldn’t be like this

Maybe now I would be happy,

But I can’t help but feel

Alone



Now you friend, you traitor,

You knew the situation

You knew my feelings

You, the one that will break his heart,

Will now take him away, leaving me

Alone


68
Very well then, make the most out of it,

enjoy your love

With kisses and hugs,

With fake and empty words

but go away and leave me

Alone

Hear me

Can’t you hear me?

I’m crying deep inside

Waiting for the pain to disappear

alone
Monjo Boldó, Patricia 1r de batxillerat
69
MADRE TERRA
L’albero pinage,
mentre la terra grida
morendo lentamente
per un’epidemia
chiamata umanità
Le richieste di uragano,
mentre la pietra parla
di un’ingiustizia
di figli contro
sua madre
mentre il mare
reclama al cielo
Michiedo
cosa abbaimo fatto?
come siamo stati in grado
violentarti in questo modo?
Come puoi continuare ad amarci
se solo odiamo?
e tu, madre
rispondiamo a tutti noi
perché mi fido di questo
un giorno amerai
Quando arriva questo giorno
Voglio stare con te
e condividi la tua felicità.
Monjo Boldó, Patricia 1r de batxillerat
70
QUÉ VIL BURLA AQUELLO LLAMADO TIEMPO
¿Qué vil burla es aquello llamado tiempo?
¿Qué juego sucio posee junto al destino?
Vivir hasta que polvo se vuelva el cuerpo,
ignorando cuando será cortado el hilo.
Anhelo libertad cautivo del halo.
Sin saber por qué sigo viendo amanecer
y del ruiseñor recuerdo su gran canto,
viejo vestigio de un añejo anochecer.
Desconozco aquello universal y eterno
más entender mi misión es lo que yo aguardo,
pues creer al adivino causa miedo
y afrontar el futuro me produce espanto.
Carezco de inmunidad a los sollozos,
pues lloro la pérdida de mi libertad,
fenecida en el proyecto de mi esbozo
y así es como no pervive su eternidad.
¡Qué vil burla es aquello llamado tiempo!
¡Qué juego sucio posee junto al destino!
Solo sé que no se puede tener nada,
ni una sola palabra. Efímera palabra.
Castro Castro , Leonardo 2n de batxillerat
71
EL SUBCONSCIENT
A vegades, quan no pot dormir, la noia s’aixeca del llit i torna
a seure al sofà del menjador. Ho fa quan sent aquella remor
que li va pujant del ventre al cervell, o quan alguna cançó li
queda entortolligada pels cabells. Abans d’estar-se tres hores donant voltes pel ma-
talàs recordant les escenes més lamentables de la seva existència, prefereix (amb raó)
fer alguna cosa de profit. De profit emocional, és clar. Alguna cosa per complaure la
maror d’aquarel·les que ha anat pintant el seu rerefons. Any rere any, dia a dia i sen-
se parar, demostrant que cada pinzellada compta i que les persones no som fetes d’u-
na peça grossa i rotunda, sinó de petites miquetes. De pigments que, per separat, se-
gurament menystindries.
Som fetes absolutament i únicament de casualitats. A les casualitats ens devem i en
elles ens hauríem de bolcar en desitjar qualsevol fet o acció, perquè elles trien què
passa i què no arriba a passar mai. A elles es dirigirien aquelles que resen i preguen
a algú si realment sabessin de què va tot plegat. I sí, segurament us ha passat pel cap
aquest macabre pensament: “Si les casualitats ho són tot, serà en va tota decisió que
prengui, tota acció que faci, sempre? M’estàs dient que ni jo mateixa puc controlar la
meva pròpia vida?” Doncs no ho sé. Jo només sóc una narradora sota un jet lag etern
que quan escriu se’n va per les branques, seduïda per l’antic i apassionant art de filo-
sofar. Benvolguda, jo tan sols he exposat les meves reflexions de veu en off, i ara tu
pots interpretar-les segons el teu criteri i deixar-te endur fins allà on es trobin les te-
ves pròpies conclusions… o pots deixar-ho tot aquí. Sigui quina sigui l’opció que pre-
fereixis (i la que, per tant, acabis escollint si decideixes seguir la lògica de fer allò que
preferim) pots, en acabar la teva reflexió o no-reflexió, continuar llegint el relat que
aquesta narradora presa de l’insomni està disposada a exposar.
72
La noia s’asseu al sofà, al seu racó preferit, respira fons i baixa suaument les parpe-
lles. Altre cop, com cada nit que s’asseu al seu racó preferit del sofà, respira fons i
baixa suaument les parpelles amb aquell propòsit en ment, els colors tornen a aparèi-
xer. L’envolten, li fan moixaines, juguen amb la llum i ballen al seu voltant, celebrant-
la. Un cop rebaixada l’eufòria tot pren un aire més equilibrat, vaporós. Els colors es
dissipen i queden escampats pertot arreu sense seguir cap pauta concreta. Aleshores
ella ja pot assaborir-ne l’essència. De tot plegat, del que és i el que no arriba a ser del
tot. D’allò que sí i d’allò que no massa. De la nit i el dia i d’aquell quelcom que omp-
le el buit entre tots dos. Ho sent tot tant, i tan fort dins i fora del seu cos de llum, que
es deixa endur per la puresa d’aquell no-sé-què que la travessa. Cega com la vaca, en
lloc de topar de cap contra una i altra soca, topa contra ella mateixa.
La noia obre i tanca els ulls. Palpa l’entorn, no és al sofà. Segueix dins seu? Parpelle-
ja frenèticament, com ho farien les ales d’un colibrí si fossin parpelles i no ales. Al
cap d’uns quants aletejos de pestanyes la visió va tornant-li a les còrnies i pot confir-
mar-ho: segueix dins seu. I es troba de cara amb la seva pròpia persona. Què s’ha de
fer en aquesta situació? Parlar-li de tu o preguntar-li res sobre ella seria perdre el
temps, per raons que resulten òbvies. O potser no? Potser és aquí on falla sempre.
Aquest és l’error que comet en
trobar-se: assumir que ja es coneix, que ho sap tot d’ella mateixa. Per això cada vega-
da que no sap què dir-se torna a trobar-se al sofà; al punt de partida.
Allarga la mà i acaricia la galta d’aquell mirall de carn i ossos. Les noies somriuen.
Se’ls formen els mateixos clotets sota els pòmuls. Al cap i a la fi, totes dues són l’una.
La noia inicial dubta. Hauria de deixar-la parlar primer a ella, a la nouvinguda? O
aquesta estava esperant les seves paraules per contestar-li? Obre la boca. L’altra l’imi-
73
ta. Riuen una mica nervioses, però realment divertides pel rumb que va prenent la si-
tuació. Quina de les dues és més real? No ho deuen saber ni elles. De fet, fa estona
que aquest dubte els va creixent per dins, se’ls enfila del diafragma al cor com si fos
heura. S’apropen lentament. Balbucegen fluixet, intentant trencar la incertesa que
les estreny tan fort l’una contra l’altra. Però res, cap paraula. I cada cop més a prop.
Contenen la respiració uns segons, es miren als ulls i obren la boca decidides a conèi-
xer-se d’una vegada per totes.
Bragós Tost , Maria de la Roca 1r de batxillerat
74
GUATEQUE ENTRE SEMANA
Es cierto que el desconcierto de ver a todos aquellos descono-
cidos en mi casa me estaba royendo un poquito los nervios,
pero la última visita que acababa de salir por la puerta tenía
toda mi atención. Así que salí, pues quedándome dentro no la
encontraría. Y así, saliendo de dentro hacia fuera, la encontré fumándose un cigarro
de esos que quedan tan estéticos al fumar en el vestíbulo de mi casa. Era una señora
de unos quince años, muy oscurecida por el maquillaje que llevaba puesto y desgana-
da hasta los huesos. Me acerqué a ella con pasos inseguros y le señalé con mi mano
de preadolescente a medio desarrollar -de la cual estoy más que orgulloso- un cartel
con un cigarro barrado, pegado en la pared del vestíbulo.
-No te preocupes nene, tengo los pulmones de hierro. -dijo ella, quedándose
igual. Le pregunté por qué no hacía ninguna mueca o pose al decir frases tan presun-
tuosas, y murmuró a regañadientes que no dijera esas cosas, que trataba de mostrar
indiferencia y yo se lo hacía difícil.
Iba a decirle que no, que a mí me daban igual sus pulmones y su indiferencia,
que simplemente no se podía fumar en el vestíbulo de mi casa, pero al final dije algo
como- ¡Pues sí que están chulas usted y su indiferencia, señora!- y no me sorprendió
haber dicho tal estupidez, pues ya me conozco y sé que soy más corto que muchas de
las cosas cortas que conozco.
-¡Chula tu tía, niño! ¿Y a quién llamas tú señora, si no tengo ni catorce años?
Que lo que soy es aspirante a femme fatale y tú me estás jodiendo el estilo… ¡Vete a
señalar dibujitos de cigarros a otra, que no te los miraría ni tu madre de lo feos que
son!
Yo, sin comprender muy bien por qué me gritaba aquella señora de quince años
en el vestíbulo de mi casa, arranqué el dibujo que entonces resultaba ser obra mía,
75
pues así lo dijo la mujer, y regresé a mi puerta cabizbajo.
Al llamar al timbre, uno de los desconocidos preguntó quién era y le respondí
que era yo, el niño.
-Pero niño… ¿Quién eres tú realmente?-me dijo acercando la boca a la mirilla,
hecho que no hizo más clara su voz, pues no se trataba de agujero alguno sino de
una mirilla. Supuse que había confundido voz con vista porque ambas empiezan con
v, o que había sufrido algún lapsus por el estilo, así que me reprimí los comentarios
que pudieran resultarle ofensivos, pues nada bueno sacaríamos de ellos.
-Lo siento, señor…
-Don Esteban -dijo.
-Lo siento, señor don Esteban, pero no estoy para preguntas de ese tipo.
Me abrió al momento recibiéndome entre sus brazos efusivamente. Tuve un po-
co de miedo, pero un hombre que se hace llamar señor y don todo junto y a la vez,
me pareció que no podía causar ningún daño. Por fin en mi casa, por fin a salvo de
reproches y malentendidos.
-Hogar, dulce hogar…-balbuceé.
Bragós Tost , Maria de la Roca 1r de batxillerat
76
FUTURE
During the last years life has changed so much. If we compa-
re the daily routines of any adult or child nowadays to the li-
fe of them years ago, we could see how it has changed. Most
of the time, all these changes have been good for society, but
if we have a look to some pollution database, we might be a little disappointed.
I have thought in some subjects that I think in the future will be different, for
example education, transport, energies and electronic devices. A few years from now
it will have become so different, here is an explanation of how I think it will be:
In  my point of view, education will change thanks to technology and, as a conse-
quence, the way of teaching will also change. Within a few years it will not be either
necessary to go to school or having printed books, because lessons will be virtual. In
other words, you will attend to class being in front of a computer with online connec-
tion and the class will be given through Skype or any kind of program that allows in-
teraction among the students and the teacher.
It is also important to consider that information is easily available for everybody,
and maybe, in a long future term it will not be even necessary to have a teacher tuto-
ring students, because society will be self-taught.
Another aspect  that will be different is transport. It will be faster, more comfor-
table and safer. But the most important aspect is that it will be cleaner and less pollu-
ting. it will not consume any petrol or any other non renewable source of energy. Mo-
reover, I think it will be possible to fly and travel to space more easily and cheaper
than now, since there will be a kind of spaceship affordable for all of us.
Finally,  I will deal with electronic devices. In my opinion there will be more pos-
sibilities for smartphones. They will have more memory, will be faster, more efficient
and cheaper. however, the change will not only be on the telephones, there will be
77
more possibilities for smartphones.They will have more memory, will be faster, more
efficient and cheaper. however, the change will not only be on the telephones, there
will be another kind of device to substitute them , some stuff similar to the Apple
Watch, which is smaller and more intuitive to use.
It is unknown how it will exactly be; yet teenagers and young adults are looking
forward to discover soon.
Redón Roma , Cecília 1r de batxillerat
78
ELS ULLS DE DOS QUARTS DE TRES
Aquells ulls verds em perseguien. Sempre a la mateixa hora.
Al mateix tren. El mateix xicot. El tren de dos quarts de tres
sempre anava ple però la seva mirada aconseguia d’una mane-
ra o altra trobar-me per un forat on es creuava amb la meva:
entre la gent, un reflex a la finestra del metro, un cop de cap quan s’adonava que jo
també l’estava mirant.
Ja feia un mes que havien començat les classes i sempre agafava el mateix tren per
tornar a casa.
Al principi no m’hi vaig fixar gaire, en ell. Semblava tan normal... La motxilla d’anar
a classe carregada entre les cames, assegut al primer seient de la filera al costat de
l’última porta de l’últim vagó i sempre duia un llibre, “La plaça del diamant” o “Alo-
ma”, dues lectures obligatòries però que semblaven despertar una curiositat especial
en aquell noi. Després de la primera setmana que els nostres ulls es trobessin per pri-
mer cop que no me’ls podia treure del cap: brillants, plens d’una innocència fingida,
ansiosos de conèixer…
La rutina era sempre la mateixa, sortia d’escola, caminava fins a l’estació de Fontana i
picava el bitllet.Travessava els torns i em col·locava al final de l’andana per agafar l’úl-
tima porta de l’últim vagó. Esperava que es buidés de gent, entrava i m’agafava a la
barra per no caure. Ell ja hi era, sempre assegut al mateix lloc amb el seu llibre.
El trajecte sempre es feia més llarg, de Fontana a Drassanes no hi havia més de cinc
parades, però cada vegada que em topava amb aquella mirada que semblaven dos
fragments de vidre d’ampolla de vi erosionats pel corrent del mar, cada cop que aque-
lles dues pedretes de jade em miraven, la meva respiració es frenava i es tornava un
lent sospir. Ja feia un mes sencer que ell i jo encreuàvem mirades fortuïtes que es
van anar transformant en hàbits.Tot i així no havíem parat a parlar mai.
79
Un divendres, sempre a la mateixa hora i al mateix tren, vaig caminar decidia cap al
seient on ell llegia alguna obra de la qual no vaig aconseguir esbrinar el títol, només
l’autor, Joan Salvat-”no sé què”, una poesia llarga com un llibre sencer, per iniciar con-
versa vaig fer com si res i li vaig preguntar per la lectura.Va aixecar el cap sorprès, des-
col·locat per la sobtada intervenció, els seus ulls brillaven més que mai i em miraven
fixament.
- “I el vent deixava dintre la rosella, granets de blat com espurnes de sol. Només per
dir com és la boca d’Ella: com la neu rosa als pics quan surt el sol” - va dir de sobte
entonant la poesia que llegia.
No vaig acabar d'entendre el que em deia però hi donava un to tan dolç i suau que em
vaig perdre en les paraules d'aquella estranya recitació. Vaig riure, nerviosa pel silenci
que s'acabava de fer mentre jo viatjava a través de la poesia, i quan vaig adonar-me'n
ja sonaven les portes del metro, el xiulet va sobresaltar-me i vaig sortir esperitadament
per la porta sense dir res més.
Vaig estar tota la nit amoïnada pensant i tornant a pensar en els versos que m’havia re-
citat, em van semblar tan profunds llegits amb aquella veu tan dolça, semblava que
se’m desfessin les cames cada cop que tornava enrere fins a aquell moment. Ja al llit
no podia dormir, només feia que donar voltes i més voltes, repetint aquell breu diàleg
al metro, pensant en què li diria al dia següent, com encreuaríem mirades i jo riuria
nerviosa i ell somriuria amb el seu llibre a la mà, finalment vaig caure en un tendre
somni.
Un dia després tot va anar com sempre, vaig anar a classe, tot i que no vaig poder es-
coltar pensant en com passaria les cinc parades que compartia amb el meu noi dels
ulls verds entre Fontana i Drassanes.Va sonar la campana de l’última hora i vaig sortir
més il·lusionada del que era habitual en mi, vaig arribar al metro i vaig entrar a l’últim
vagó, tot buscant l’últim seient em va sorprendre no torbar-hi a qui m’esperava, al seu
80
lloc hi havia una senyora grossa i rodona que vigilava de prop una cistella d’anar a
comprar. Vaig endur-me una gran desil·lusió, l’hauria espantat ahir sortint corrents?
pensava que estava boja i havia canviat de camí per no veure’m? Hi havia tantes possi-
bilitats...
Un cop a casa i recuperada del disgust vaig pensar-ho en fred i vaig començar a veu-
re-ho més clar, havia pogut ser qualsevol cosa, s’havia posat malalt, havia perdut el
tren… Finalment vaig adonar-me que era culpa meva, havia agafat el comboi massa
d’hora amb les presses per trobar-me’l i havia canviat la rutina.
Em vaig sentir molt beneita i l’endemà vaig assegurar-me d’arribar a l’hora, com que
havia sortit abans de classe vaig aprofitar per fullejar la llibreria de l’estació que ve-
nia llibres de segona mà, entre ells vaig trobar-ne un d’antic, amb les pàgines enfos-
quides i deformades pel temps i l’ús, Víctor Català, recordava haver-lo comentat a
classe i em va semblar una bona forma de reprendre la conversa, la lectura era Soli-
tud. Vaig baixar a l’andana i quan va passar el tren vaig assegurar-me que era l’hora
que tocava.
Vaig entrar amb pas decidit i en arribar al seient ell no hi era, però tampoc hi havia
ningú més, al seu lloc hi havia un llibre nou amb una cinta que feia un llaç blau.Vaig
acostar-m’hi i vaig llegir la targeta que penjava de la vora de la cinta:
“Per la noia dels ulls de mel, em sap greu no poder trobar-te
Vaig prendre el llibre i vaig desfer-ne la llaçada, Solitud de Víctor Català, el mateix lli-
bre que li duia.
Vaig arribar a casa feta un sac de preguntes, no sabia si el tornaria a veure, no ente-
nia el llibre i sobretot no entenia la crueltat del destí que em feia enamorar i desena-
81
morar tan ràpidament, no em podia treure del cap la lletra de la targeta i els dos ulls
verds que em miraven sense ser-hi, que em perseguien sense trobar-me.Vaig trobar
adient el títol de la novel·la amb què ens vam acomiadar, “Solitud” com el que sentia
sense la mirada d’aquell amor fugisser del recorregut en metro de cada dia.


Viale Herrando, Laia 2n de batxillerat
82
CIUDAD QUE MADRUGA
Barcelona, estás tan guapa cuando soplas vientos caóticos,
cuando decides invertir tu realidad y hacer como si nada.
Cuando te despiertas junto al sol estás tan llena de todo, de
todos, de todas.
Un padre con traje que llega tarde al parvulario, mujer con chupa de cuero que espe-
ra impacientemente que el semáforo se convierta en verde, professores que aún desti-
lan tinta roja por el camino y orejas moradas por el frío. Niños babosos colgando de
brazos maternales, flequillos despeinados, ojos aun cerrados, bolsos de colores llenos
de ibuprofenos, lectores que abren el libro antes de entrar en el metro y camioneros
reflexionado sobre su bajo salario. Dos enamorados durmiendo en las calles, impun-
tuales estresados que siempre van con prisas, árboles engañados por la prematura
primavera, cerebros desordenados que aun piensan en lo que han soñado y directo-
ras que intentan lidiar con sindicatos.
Ancianas y su carro de la compra con estampado de cuadros, balcones llenos de estú-
pidas banderas, alientos matutinos que desprenden cafeína y adolescentes oscuros
que intentan deshacerse de tantos números. Farolas todavía encendidas, artistas que
miran al cielo, jovenes actrices simulando su propia película, poetas frustrados cami-
no a su trabajo supuestamente pasajero y múltiples cigarros apresurados. Estómagos
vacíos que andan sin prisa bostezando, jóvenes inmersos en su mundo musical diri-
giéndose a su alegre infierno, turistas responsables que madrugan para ver el parque
Güell gratuito, algun perro olfateando plantas muertas y la ambulancia que interrum-
pe el silencio. Empresarios legañosos entrando en oficinas, mujer de tareas domésti-
cas suspirando por sus hijos que en Ecuador se han quedado y tal vez algún margina-
83
do mareado que sujeta con la mano derecha un vino barato.
Estaciones de buses acomuladas, aficionados saliendo del prostibulo, ruidos de per-
sianas, animales que ladran, y jubilados con poco sueño que compran el diario. Hijos
con sacos y ropa para tres días que saludan a sus padres desde el interior del autocar,
quioscos colocando revistas, miradas pegadas a pantallas y algún que otro romántico
que no le ha sonado la alarma.
Y yo, curiosa, escondida bajo mi rostro consigo alcanzar esta suave armonía que la
minuciosa observación me entrega. Y la verdad es que: Barcelona, estás tan guapa
cuando acaricias tanto espacio humano en tus primeras horas de la mañana.


Cascante Hosta , Berta 2n de batxillerat
84
FADE IN
EXT. Dia. Mercat
Es veu la típica paradeta de mercats que ven fruita, en aquest cas melons. La càmera
enfoca principalment a un en concret.
Sense canviar de focus, se senten unes veus intel·ligibles que es pot suposar que són
d'algú que està interessat a comprar un meló. Efectivament algú compra un meló i
agafa casualment el que havia estat el centre d'atenció fins ara.
Sense que el meló deixi de ser el centre d'atenció en cap moment, es veu com la com-
pradora el porta dins un cistell de palla, entra al seu edifici, puja amb l'ascensor, arri-
ba a casa i el deixa a la nevera. La porta de la nevera es tanca i es perd de vista el me-
ló.
Tall a
INT. DIA. pis
El pany de la porta s'obre i entra un noi amb cara de pomes agres.
NOI
Holaaa.
85
No rep resposta. El noi deixa la seva motxilla de l'escola amb un esbufec i es dirigeix
cap a la cuina. S'apropa a la nevera i es fixa en un post-it verd que hi ha enganxat
amb un imant cutre d'algun museu europeu. Es veu un primer pla del post-it on es
llegeix: "AVUI TENIA PRESSA, T'HE DEIXAT UN MELÓ, FES ELS DEURES" i
signat "MAMA".
El noi obre la porta de la nevera i agafa el meló. També agafa un ganivet del calaix i
se'n va a la taula disposat a tallar-lo per poder-se'l menjar. El noi apropa el ganivet al
meló amb intencions d'obrir-lo en canal.
Meló
(ESTERNUDA)
NOI
Què coi?!
MELÓ
Perdó, perdó, procedeix sisplau.
NOI
P-Però què?
MELÓ
Sisplau segueix amb la teva feina. És que estic una mica refredat, ho sento.
NOI
Pots parlar?
MELÓ
Tots els melons saben parlar, però això no importa ara. Pots fer el favor de clavar el
teu ganivet en mi, t'ho agrairia molt.
Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
86
NOI
Per què pots parlar?
MELÓ
Per l'amor de Déu, quin suplici. Mira, fem com si no hagués passat res i tornem
a començar.Tu et disposaves a tallar-me i conseqüentment menjar-me suposo.
Oi que tens gana? Doncs va talla.
El noi es queda mirant el meló estupefacte.
MELÓ
Va, que és per 'vui!
El noi parla amb si mateix sense deixar de clavar la mirada en el meló.
NOI
Les drogues han de tenir alguna cosa a veure.
MELÓ
Siusplau, t'ho demano, mata'm.
NOI
Hala, hala, com vols que et mati? no sóc un assassí, jo.
MELÓ
No hi ha cap llei que prohibeixi el melonicidi.
NOI
Però estàs parlant, això vol dir que ets un ésser viu. És massa per la meva cons-
ciència.
Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
87
MELÓ
Sense parlar també sóc un ésser viu, tonto. Que ets de l'humanístic o què?
NOI
Vale, vale, però no és el mateix.
El meló fa soroll d'esbufec.
MELÓ
Vols que calli llavors? Cap problema.Va, talla, no diré ni mu.
NOI
Que no, que és massa tard, ja sé que parles.
El meló no contesta.
NOI
Ei!
El meló no fa cap soroll.
NOI
Eh va, que no cola gens.
El meló segueix igual.
NOI
Si pretens que la gana s'apoderi de mi ho tens cru, eh.Tinc més menjar a part de tu,
egocèntric.
El noi mira per la cuina i reposa la vista sobre uns plàtans. Agafa els plàtans i els po-
sa al davant del meló.
NOI
Aquest plàtans per exemple.
MELÓ
Pffff. No hi ha punt de comparació.
Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
88
El noi somriu.
NOI
Ah! T'he pillat!
MELÓ
Mecagun' tot, ets pesadíssim xaval. Sisplau, què he de fer perquè em clavis aquest ga-
nivet?
NOI
Primer de tot, explicar-me com funciona tot el tema de que els melons parlin.Vull
dir, hi ha altres fruites que parlin o és una cosa exclusiva per vosaltres?
MELÓ
És massa llarg d'explicar i segurament si t'ho expliqués acabaries empatitzant massa
amb mi. L'única cosa que has de saber és que ser menjats és l'única cosa que ens pot
fer arribar a la felicitat a nosaltres els melons.
NOI
De debò?
MELÓ
De bo de bo.
NOI
Hmm. Que fàcil.
MELÓ
Fàcil?
NOI
Trobo que és una manera molt senzilla de ser feliç
MELÓ
A mi no m'ho sembla precisament, fa estona que m'hauries d'estar engolint.
Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
89
NOI
Ja però igualment, és un objectiu molt fix i clar.
MELÓ
Com ho fas tu, per ser feliç?
NOI
Ni idea. La felicitat ve i va per qualsevol raó.
MELÓ
Llavors és molt més fàcil, si tens un ventall més gran tens més possibilitat de ser fe-
liç, no?
NOI
Potser. Però el problema és que sempre se'n va, i quan desapareix no tens ni idea
d'on havia sortit en un primer moment. O potser sí, però allò ja no et fa feliç més. I
així constantment.
MELÓ
Hmmm. Sona emocionant.
El noi està callat mirant a l'infinit amb cara d'ensopit. Després d'uns segons es diri-
geix al meló.
NOI
Bueno suposo que si et puc fer feliç el meu deure és fer-ho.
El noi apropa un altre cop el ganivet al meló disposat a tallar-lo.
MELÓ
Espera, espera!
NOI
Què, què passa ara? Vols que ho faci horitzontalment o...?
Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
90
MELÓ
No, no, para, deixa el ganivet. No vull morir
NOI
Joder tio, ara que tenia ganufla.
Deixa el ganivet a la taula.
MELÓ
Et pots menjar un plàtan.
NOI
Ai, no, no m'agraden gens, lo d'abans només ho he dit per provocar-te. Com és que
no vols morir de cop?
MELÓ
És que he sentit el que deies de la felicitat, i m'han vingut ganes d'experimentar més
coses que em puguin causar felicitat.
NOI
Però que ets un meló, tio, que coi vols fer?
MELÓ
No sé, esperava que tu m'indiquessis.
NOI
Doncs perdó, però fa temps que no estic feliç. I com t'he dit abans, no hi ha cap fór-
mula concreta.
MELÓ
Va home, què és l'ultim que vas fer que et va fer feliç?
El noi pensa durant un moment.
Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
91
NOI
L'última cosa que em va fer feliç...Hmm...Doncs crec que va ser fa unes setmanes
quan ma mare no podia enviar un correu molt important i li vaig ensenyar a fer-ho.
Es va posar molt contenta i em vaig sentir feliç crec per uns moments.
El meló no diu res.
NOI
Tot bé?
MELÓ
Sí, sí, tranquil, només estic pensant.
NOI
Ah, vale, vale.
El meló pensa durant uns segons més.
MELÓ
Has dit que tenies gana, no?
NOI
Mmmm...Sí ,la veritat…
MELÓ
Si mengessis alguna cosa estaries content?
NOI
Sí, suposo.
MELÓ
Doncs endavant. Menja'm.
NOI
Però si acabes de dir que no volies morir tio, què coi?
Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi
Corpus Sant Jordi

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Vull Macedònia!!! - Número 06
Vull Macedònia!!! - Número 06Vull Macedònia!!! - Número 06
Vull Macedònia!!! - Número 06vullmacedonia
 
Kam. núm. 6 setembre 1996
Kam. núm. 6 setembre 1996Kam. núm. 6 setembre 1996
Kam. núm. 6 setembre 1996Josep Miquel
 
Kamaroninfo núm 17. ag st 1997
Kamaroninfo núm 17. ag st 1997Kamaroninfo núm 17. ag st 1997
Kamaroninfo núm 17. ag st 1997Josep Miquel
 
Cs vp 2010 mer sal21 x27
Cs vp 2010 mer sal21 x27Cs vp 2010 mer sal21 x27
Cs vp 2010 mer sal21 x27JOSEP ALBOQUERS
 
Kamaroninfo 2 juny 1996 0001 new
Kamaroninfo 2 juny 1996 0001 newKamaroninfo 2 juny 1996 0001 new
Kamaroninfo 2 juny 1996 0001 newJosep Miquel
 
7è Festival Internacional de Dames Màgiques
7è Festival Internacional de Dames Màgiques7è Festival Internacional de Dames Màgiques
7è Festival Internacional de Dames MàgiquesMés A Prop Terrassa
 
Els origens que ens uneixen
Els origens que ens uneixen Els origens que ens uneixen
Els origens que ens uneixen culturaprat
 
Vull Macedònia!!! - Número 23
Vull Macedònia!!! - Número 23Vull Macedònia!!! - Número 23
Vull Macedònia!!! - Número 23vullmacedonia
 
Kamaroninfo núm. 22 febrer 1998
Kamaroninfo núm. 22 febrer 1998Kamaroninfo núm. 22 febrer 1998
Kamaroninfo núm. 22 febrer 1998Josep Miquel
 
La Súper Revista 14: Abril 2022
La Súper Revista 14: Abril 2022La Súper Revista 14: Abril 2022
La Súper Revista 14: Abril 2022CarlosLlopis
 
Vull Macedònia!!! - Número 19
Vull Macedònia!!! - Número 19Vull Macedònia!!! - Número 19
Vull Macedònia!!! - Número 19vullmacedonia
 
Kam. núm. 7 octubre 1996
Kam. núm. 7 octubre 1996Kam. núm. 7 octubre 1996
Kam. núm. 7 octubre 1996Josep Miquel
 
Vull Macedònia!!! - Número 21
Vull Macedònia!!! - Número 21Vull Macedònia!!! - Número 21
Vull Macedònia!!! - Número 21vullmacedonia
 
Ainhoa, amanda i arnau
Ainhoa, amanda i arnauAinhoa, amanda i arnau
Ainhoa, amanda i arnaugegantdelrec
 
Programa FACA 2012
Programa FACA 2012Programa FACA 2012
Programa FACA 2012Peralsblog
 
Concert commemoratiu dels fets històrics del 4 de setembre a Terrassa
Concert commemoratiu dels fets històrics del 4 de setembre a TerrassaConcert commemoratiu dels fets històrics del 4 de setembre a Terrassa
Concert commemoratiu dels fets històrics del 4 de setembre a TerrassaMés A Prop Terrassa
 
Concert commemoratiu dels fets històrics del 4 de setembre a Terrassa
Concert commemoratiu dels fets històrics del 4 de setembre a TerrassaConcert commemoratiu dels fets històrics del 4 de setembre a Terrassa
Concert commemoratiu dels fets històrics del 4 de setembre a TerrassaMés A Prop Terrassa
 

Mais procurados (20)

Pd T 32
Pd T 32Pd T 32
Pd T 32
 
Tempo rubato
Tempo rubatoTempo rubato
Tempo rubato
 
Vull Macedònia!!! - Número 06
Vull Macedònia!!! - Número 06Vull Macedònia!!! - Número 06
Vull Macedònia!!! - Número 06
 
Kam. núm. 6 setembre 1996
Kam. núm. 6 setembre 1996Kam. núm. 6 setembre 1996
Kam. núm. 6 setembre 1996
 
Kamaroninfo núm 17. ag st 1997
Kamaroninfo núm 17. ag st 1997Kamaroninfo núm 17. ag st 1997
Kamaroninfo núm 17. ag st 1997
 
Cs vp 2010 mer sal21 x27
Cs vp 2010 mer sal21 x27Cs vp 2010 mer sal21 x27
Cs vp 2010 mer sal21 x27
 
Kamaroninfo 2 juny 1996 0001 new
Kamaroninfo 2 juny 1996 0001 newKamaroninfo 2 juny 1996 0001 new
Kamaroninfo 2 juny 1996 0001 new
 
7è Festival Internacional de Dames Màgiques
7è Festival Internacional de Dames Màgiques7è Festival Internacional de Dames Màgiques
7è Festival Internacional de Dames Màgiques
 
Els origens que ens uneixen
Els origens que ens uneixen Els origens que ens uneixen
Els origens que ens uneixen
 
Vull Macedònia!!! - Número 23
Vull Macedònia!!! - Número 23Vull Macedònia!!! - Número 23
Vull Macedònia!!! - Número 23
 
Les princeses amigues
Les princeses amiguesLes princeses amigues
Les princeses amigues
 
Kamaroninfo núm. 22 febrer 1998
Kamaroninfo núm. 22 febrer 1998Kamaroninfo núm. 22 febrer 1998
Kamaroninfo núm. 22 febrer 1998
 
La Súper Revista 14: Abril 2022
La Súper Revista 14: Abril 2022La Súper Revista 14: Abril 2022
La Súper Revista 14: Abril 2022
 
Vull Macedònia!!! - Número 19
Vull Macedònia!!! - Número 19Vull Macedònia!!! - Número 19
Vull Macedònia!!! - Número 19
 
Kam. núm. 7 octubre 1996
Kam. núm. 7 octubre 1996Kam. núm. 7 octubre 1996
Kam. núm. 7 octubre 1996
 
Vull Macedònia!!! - Número 21
Vull Macedònia!!! - Número 21Vull Macedònia!!! - Número 21
Vull Macedònia!!! - Número 21
 
Ainhoa, amanda i arnau
Ainhoa, amanda i arnauAinhoa, amanda i arnau
Ainhoa, amanda i arnau
 
Programa FACA 2012
Programa FACA 2012Programa FACA 2012
Programa FACA 2012
 
Concert commemoratiu dels fets històrics del 4 de setembre a Terrassa
Concert commemoratiu dels fets històrics del 4 de setembre a TerrassaConcert commemoratiu dels fets històrics del 4 de setembre a Terrassa
Concert commemoratiu dels fets històrics del 4 de setembre a Terrassa
 
Concert commemoratiu dels fets històrics del 4 de setembre a Terrassa
Concert commemoratiu dels fets històrics del 4 de setembre a TerrassaConcert commemoratiu dels fets històrics del 4 de setembre a Terrassa
Concert commemoratiu dels fets històrics del 4 de setembre a Terrassa
 

Semelhante a Corpus Sant Jordi

Semelhante a Corpus Sant Jordi (20)

Jocs Florals 2016
Jocs Florals 2016Jocs Florals 2016
Jocs Florals 2016
 
Jocs florals 2016
Jocs florals 2016Jocs florals 2016
Jocs florals 2016
 
Tots plegats, 75 - abril 2017
Tots plegats, 75 - abril 2017Tots plegats, 75 - abril 2017
Tots plegats, 75 - abril 2017
 
Festa del llibre16 CEIP ES VINYET
Festa del llibre16 CEIP ES VINYETFesta del llibre16 CEIP ES VINYET
Festa del llibre16 CEIP ES VINYET
 
Dia de la dona 2017
Dia de la dona 2017Dia de la dona 2017
Dia de la dona 2017
 
Revista Escola Sant Domènec.1r Trimestre
Revista Escola Sant Domènec.1r TrimestreRevista Escola Sant Domènec.1r Trimestre
Revista Escola Sant Domènec.1r Trimestre
 
Revista 38 escola Riu_Clar
Revista 38 escola Riu_ClarRevista 38 escola Riu_Clar
Revista 38 escola Riu_Clar
 
Revista'17
Revista'17Revista'17
Revista'17
 
A Coruña
A CoruñaA Coruña
A Coruña
 
Revista
RevistaRevista
Revista
 
Revista santjordi 2015
Revista santjordi 2015Revista santjordi 2015
Revista santjordi 2015
 
Literatura Catalana(Joan, Adrià, Ernest)
Literatura Catalana(Joan, Adrià, Ernest)Literatura Catalana(Joan, Adrià, Ernest)
Literatura Catalana(Joan, Adrià, Ernest)
 
Una aventura preciosa
Una aventura preciosaUna aventura preciosa
Una aventura preciosa
 
Un pas cap a la pau
Un pas cap a la pauUn pas cap a la pau
Un pas cap a la pau
 
Text festa major
Text festa majorText festa major
Text festa major
 
La finestradesembre2011
La finestradesembre2011La finestradesembre2011
La finestradesembre2011
 
Dia mundial de la poesia
Dia mundial de la poesiaDia mundial de la poesia
Dia mundial de la poesia
 
I la competència digital, què?
I la competència digital, què?I la competència digital, què?
I la competència digital, què?
 
Tots plegats, 69 - abril 2014
Tots plegats, 69 - abril 2014Tots plegats, 69 - abril 2014
Tots plegats, 69 - abril 2014
 
Tots Plegats 69 - abril 2014
Tots Plegats 69 - abril 2014Tots Plegats 69 - abril 2014
Tots Plegats 69 - abril 2014
 

Corpus Sant Jordi

  • 2. Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
  • 3. 2
  • 4. Índex 1r i 2n d’ESO Poesia 1r Premi català- Tu i jo - Nura Bertran Solà 1r Premi català- Tinc gana!! - Lara Parés Reig 2n Premi català- La Palmera - Clàudia Grumaches Martínez Prosa 1r Premi català- Els veïns del C/ on vius - Gabriel Otal Gatibelza 1r Premi català - La velleta amb gana - Jazmin Alegre Parana 1r Premi castellà - Todo cambia - Sofia Álvarez Gual de Torrella 2n Premi català - Puc semblar una vaca però no faig Muu! Irene Eleuterio Ferrés 2n Premi castellà - La nuit sur le jardín - Nura Bertran Solà 2n Premi francès - Québec - Gabriel Otal Gatibelza 3r i 4t d’ESO Poesia 1r Premi castellà - Cordura bajo llave - Paula Minssart 1r Premi anglès - I would lile a time machine - Zijian Jiang 1r Premi francès - Yeux de plomb - Paula Minssart 1r Premi italià - Emozionato - Pau Ridameya Jan 3 pàg. 9 pàg. 10 pàg. 12 pàg. 13 pàg. 15 pàg. 16 pàg. 20 pàg. 22 pàg. 32 pàg. 34 pàg. 35 pàg. 36 pàg. 37 Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
  • 5. 2n Premi català- La meva ídol - Valentina Alejandra Morales Sion 2n Premi italià - Contradice i colori Muriel del Pino Hervàs 2n Premi italià- Ti amo - Queralt Bisbe Martínez Accèssit italià - Ci serve un po d’inchiostro - Xavier Prió Juan Accèssit italià - Perché? - Ada Brotons Mestres Prosa 1r Premi català - L’última pàgina - Paula Yarza Romero 1r Premi català - Trayecto final - Andrea Sánchez Momblant 2n Premi català - Rosa Pansida - Andrea Sánchez Momblant 2n Premi castellà - El rayo azul - Judith González Badia 1r i 2n de Batxillerat Poesia 1r Premi català - Poèticament - Laia Haiyang Sala Rodó 1r Premi castellà - Despedidas - Laia Haiyang Sala Rodó 1r Premi anglès - Mixed-up-threads - Laia Viale Herrando 1r Premi francès - La langage caché de mon âme - Nora Colomer Jourdan 1r Premi italià - Sonno e sogno - Laia Viale Herrando 4 pàg. 38 pàg. 40 pàg. 41 pàg. 42 pàg. 43 pàg. 44 pàg. 46 pàg. 50 pàg. 54 pàg. 58 pàg. 59 pàg. 61 pàg. 62 pàg. 63 Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
  • 6. 2n Premi català - Tu - Patricia Monjo Boldó 2n Premi català - Mort accidental - Rida el idrissi el Hachmi 2n Premi castellà - El hombre de piedra - Rida el idrissi el Hachmi 2n Premi anglès - Alone - Patricia Monjo Boldó 2n Premi italià- Madre terra - Patricia Monjo Boldó Accèssit castellà- Qué vil burla aquello llamado tiempo - Leonardo Castro Castro Prosa 1r Premi català - El subconscient - Maria de la Roca Bragós Tost 1r Premi castellà - Guateque entre semana - Maria de la Roca Bragós Tost 1r Premi anglès - Future - Cecília Redón Roma 2n Premi català - Els ulls de dos quarts de tres - Laia Viale Herrando 2n Premi castellà - Ciudad que madruga - Berta Cascante Hosta Teatre 1r Premi català - Fade in - Daniel Fite Carrillo 1r Premi català - Una condemna justa- Rida el idrissi el Hachmi Assaig 1r Premi català - La democracia en escac - Marc Segarra Rozas 1r Premi català - Culpo el poble - Pau Castellote Borrell 5 pàg. 64 pàg. 65 pàg. 66 pàg. 67 pàg. 69 pàg. 70 pàg. 71 pàg. 74 pàg. 76 pàg. 78 pàg. 82 pàg. 84 pàg. 94 pàg. 98 pàg. 102 Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
  • 7. Fotografia Matemàtica 1r Premi - Epi constant - David Borja Sánchez - 1r d'ESO 1r Premi - Concentricitat brillant - Josep Martí Alcón - 4t d'ESO 2n Premi - 100% geomètric - Fatema Bouchenak-Khelladi Castro - 1r d'ESO Disseny impressió 3D 1r Premi - Roman Bou Sarries 2n Premi - Marc Janer Sarramià 3r Premi - Luís Manso Zendrera Disseny cartell de Sant Jordi 1r Premi - Joana Fernández Molina - 1r de batxillerat 2n Premi - Cristina Fernández Cuchi - 1r de batxillerat 3r Premi - Pau Amorós Palau - 1r de batxillerat Disseny carpetes curs 2018-19 1r Premi - Doménech Bosse , Carla Louise 2n Batxillerat 2n Premi - Iñiguez de la Cruz , Elisabet 1r Batxillerat 3r Premi - Fernández Molina , Joana 1r de batxillerat 6 pàg. 106 pàg. 107 pàg. 108 pàg. 109 pàg. 110 pàg. 111 pàg. 112 pàg. 113 pàg. 114 pàg. 115 pàg. 116 pàg. 117 Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
  • 8. 7 Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
  • 9. 8 Corpus Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
  • 10. 9 Institut Montserrat TU I JO La teva escalfor, el teu alé. La teva pell, el meu batec. Ets l'aixopluc dels meus dolors, formes part del meu cos, del meu cor. Tanco els ulls i estàs allà, per animar la meva pena. Le teves paraules com pastilles, que em salven de la misèria. La teva escalfor, el teu alé. La teva pell, el meu batec. Del no res, l'únivers infinit, En un segon, t'uneixes a mi, I d'un res interminable, un infinit il·limitat, dues estrelles que s'uneixen, per brillar fins el final, amb més força, unides, per sempre, fins mai. Bertran Solà , Nura 2n d'ESO
  • 11. 10 TINC GANA!!! Hi havia una vegada Una nena afamada Que cridava desesperada Tinc gana! La mare li digué A la cuina hi ha menjar I ella respongué Quan podré començar? Si no pots esperar Fruita pots menjar Què bé! A la cuina aniré I una poma em menjaré Pomes no n’hi ha Però de meló n’hi ha bastant Prefereixo síndria que meló Però abans vaig a rentar-me les mans amb aigua i sabó Trec la síndria de la nevera I me la menjo a la meva manera: Amb forquilla i ganivet I ràpida com un coet Tinc la panxa plena Però encara hi ha espai Per alguna coseta Com aquesta galeta
  • 12. 11 Després de menjar, jugar i estudiar És hora de dinar I la panxa se’m torna a queixar, Aquella síndria ja és història I el dinar d’avui serà la glòria Ara us deixo Mentre l’amanida l’amaneixo Fins la propera I ara a menjar que la panxa Es desespera.  Parés Reig , Lara 2n d'ESO
  • 13. 12 LA PALMERA Tu palmera alta i prima, amb un cabell tan allargat. Gairebé arribes a la lluna, amb l’ajuda d’un gegant. Astronautes ja t’hi veuen, des d’allà a dalt a l’espai. Ells intenten agafar-te, però no hi arribaran mai. I des de sota els que hi passegen, només miren cap a dalt. Per a veure si ja veuen, més a dalt, més enllà. Grumaches Martínez , Clàudia 1r d'ESO
  • 14. 13 -A mi no m’ho pregunti, faci el que li sembli. -D’acord m’ho prendré com un sí. Gràcies! - A vostè! I així és com comença el text de els veïns del carrer On vius. -Ei! -Bon dia! -Hola! -Què tal? Hi ha un poblet de la Garrotxa amb un sol carrer, el carrer On vius, on no hi ha gaire habi- tants. Els d’allà prefereixen anar a viure a Olot, a Banyoles o a Canfanga, i això fa que es coneguin entre tots. Des de sempre era imprescindible saludar-se i no existia l‘excusa que no es coneixien ja que era fals. Qui no ho feia era considerat gairebé com un delinqüent. A més, sempre que hi havia una festa: aniversaris, bodes, caps d’any, etc. tothom hi era convidat i, sobretot, tothom se saludava. Però un dia, malgrat el bon rollo que hi havia entre el veïns, va passar una cosa inespera- da. Una cosa que mai havia passat. La mort d’un veí del c/On vius. No hi tenien experièn- cia en aquesta mena de coses i no sabien què fer arribat el cas. Aquell bon home no era una persona qualsevol, era el pare de la núvia del germà de l’oncle de la mare del cosí del cunyat de l’alcalde. Com que suposo que no m’haureu entès us ho repeteixo: l’alcalde te- nia un cunyat, aquest un cosí, i el cosí un oncle que tenia un germà casat, està clar ara, no? Doncs, sí, el pare de la núvia va ser el mort. ELS VEÏNS DEL C/ ON VIUS -Perdoni’m, a quin carrer em porta aquest altre? -Al carrer On vius, l’únic carrer del poble. -Ostres clar! I què li sembla si començo a narrar la redacció d’ ”Els veïns del c/On vius”?
  • 15. 14 Amb tots els habitants tristos i sense saber què fer amb el cadàver, a l’alcalde se li va ocórrer una magnífica idea: enviaria uns veïns, escollits per sorteig, i aquells ani- rien a investigar per les ciutats més properes per saber què feien quan algú se n’a- nava a l’altre barri. Així, els escollits van ser: L’honorable senyor Bo N’Dia El senyor Pix Apins L’honorable senyora Mª Óssapo Lar i La senyora Abril Humit La flamant comitiva va observar que a Besalú tiraven els morts directament al riu Fluvià des d’un pont i que a Olot, en canvi, els donaven de menjar a les vaques de La Fageda d’en Jordà. Quan van tornar ho van comunicar i els hi va semblar que la idea de Besalú no la podien dur a terme perquè no tenien riu, mentre que la d’Olot la van trobar fasti- gosa. Després de molt rumiar, al final van trobar la solució: l’enterrarien sota terra. I així ho van fer. I és, precisament, des d’aquell moment que, com que a tothom li va semblar bé, que és així com enterrem els morts. Otal Gatibelza , Gabriel 1r d'ESO
  • 16. 15 LA VELLETA AMB GANA Parlo d’una velleta que no tenia res per menjar: ni carn, ni fruita, ni coca, ni ous, ni pa, ni peix... Desitjava molt menjar xocolata, o un got de llet, te, cafè..., però la pobra no podia. Es va morir de mal d’arrugues, molt vella i més encorbada que el número sis. Ja no es podria queixar més ni per la fam ni per la set. Alegre Parana , Jazmin 1r d'ESO
  • 17. 16 TODO CAMBIA Ahí estaba yo, sumergida en mis pensamientos, tal como me ha- bían aconsejado para no ponerme nerviosa. Pensar en que todo saldría bien y no sucedería ningún desbarajuste, ¿realmente fun- cionaría? Mi cabeza pensaba más rápido de lo que yo era capaz en ese momento, pero no podía pensar hasta siempre, tenía una actuación que hacer y unos espectadores a los que sorprender. Lo que sentía en ese momento, no lo puedo describir con sutileza ya que eran demasiadas emociones a la vez. Ya escuchaba el tempo  que introducía  la apertura musical que iba a exhibir. Mis dedos temblaban de miedo, un miedo que no podía detener y ese hecho me aterrorizaba. Pensar que no podía controlar mi propio cuerpo en un momento tan importante. Tampoco enten- día porque ese pavor, me sabía la partitura de memoria, ´´The soul of the wind´´ de Lovis. La verdad es que ya no había vuelta atrás. Empecé a tocar las primeras notas: un do, un fa, otro do,… y así se fue desenvolviendo la canción hasta llegar al final con un ruido espanto- so pero aliviante de aplausos. Aplausos de las personas que habían contemplado mi arte. Ese arte al que yo tanto amaba por dejarme expresar todo lo que sentía; quería desfogar todo mi odio hacia esta sociedad, lo ignorantes i esclavos que podíamos llegar a ser. Una sociedad en lo que todos podríamos ser descritos como borricos ciegos guiados por una voz que nos encandila con palabras falsas llenas de segundas intenciones. Pero basta de pensar porque realmente existe una realidad; y esta realidad es que el pre- sentador ya está dando paso a la siguiente actuación. Es frustrante, porque pensar que por unos momentos imaginas ser la reina del mundo  y acto seguido ya te están echando
  • 18. 17 del escenario. Bueno, supongo que es lo que hay. Por no decir que era una persona de esas que normalmente, a simple vista, no me caen demasiado bien, que digamos, demasia- do extrovertidas y quieren ser siempre el centro de atención. Pero eso no es todo, como tardaba demasiado en desmontar mis instrumentos, a su parecer, el presentador me empe- zó  a meterme prisa, y eso ya fue la guinda del pastel. ¡Agg! ¿Justo ahora? Había empezado a chispear, era precisamente lo que me faltaba para tener una noche redonda después del disgusto con el ´´showman´´ en el  escenario. Mi casa estaba a una media hora del auditorio Jefferson del que acababa de salir a toda prisa, por el aura de incomodidad. Había venido en transporte público y no tenía dinero para pagar un taxi, ya que no había previsto tener que pagar nada y solo llevaba un ´´bille- te sencillo´´ para la vuelta. Me puse a caminar hacia la parada. Llegue y tuve que esperar- me uno seis minutos hasta que llegara el autobús. En cuanto apareció el bus subí y estaban todos los asientos libres; excepto uno. La perso- na tenía pelo largo y ondulado y vestía gorro y gabardina a juego de un color verde pista- cho. No es que me diera miedo, simplemente me resultaba algo misterioso. Me senté un poco apartada de lo que se le podría denominar un hombre; porque realmente aún no sabía si era un hombre o una mujer. El sitio en el que me senté  no dejaba que nuestras caras inte- ractuaran, pero así mejor, porque estaba muy cansada i sin ganas de hablar con nadie, lle- gar a mi casa y dormir. Pero pensándolo mejor, tal vez en estos momentos, mi vida era abu- rrida, no le encontraba el sentido. Ganar dinero, tener fama, para después quedarte sola o solo en el mundo sin encontrar a nadie con el/la que conectar. Es penoso e ingenuo pen- sar eso, ya que mucha gente está muriendo por el dinero y yo pensando en la diversión,
  • 19. 18 pero me dije:¿ por qué no ponerle emoción a esto? La siguiente parada era la de la calle Progreso, nada cerca de mi domicilio. Pero muy cer- ca de ahí había un ´´pub´´   que me gustaba frecuentar. De hecho hacía tiempo que no veía al dueño, el sr. Quentin. Todos estos pensamientos hicieron que me decidiera a bajar; aun- que, sin darme cuenta de que a la larga sería una mala elección. Al entrar a ese bar, ya sen- tía los gritos de felicidad por los partidos  que se veían en la televisión y la gente enérgica, riendo o aplaudiendo. En ese momento pensé que había sido una excelente decisión ya que me llené de felicidad al entrar. Eran las 1:36 de la mañana, me acerqué a la barra y pedí un zumo. Si un zumo, era el típi- co jueguecillo que una dueño y un/a cliente establecen al incrementar su relación y pasar a ser amigos. Salí hacia las 2:00 de la mañana de ´´Quentin´s Bar´´ y esta vez sí que me dirigía completa- mente hacia mi casa. Me quedaba un buen trecho que caminar pero no tenía otro reme- dio, ya no podía coger el bus. Después de unos minutos caminando por la calle principal de la ciudad, empecé a sentir- me observada e incómoda, aunque creía que eran imaginaciones mías, ya que a esas horas de la noche no hay nadie en  la avenida. Miré hacia atrás y realmente estaba allí, el mismo sujeto del autobús. Era imposible que fuera casualidad encontrarnos en mismo sitio y a la misma hora dos veces seguidas en tan solo unos pocos minutos. Empecé a agilizar el paso, y a meterme por callejuelas estrechas para despistarlo. Fue com- pletamente inútil. Ahí estaba yo, sumergida en mis pensamientos, tal como me habían aconsejado para no
  • 20. 19 ponerme nerviosa. Pensar en que todo saldría bien y no sucedería ningún desbarajuste, ¿realmente funcionaria? Mi cabeza pensaba más rápido de lo que yo era capaz en ese mo- mento. Lo único diferente es que ese ser ya estaba delante de mí y sin dar señal alguna, cogió el cuchillo entre los dedos de su mano derecha y me apuñaló. Si no hubiera bajado del autobús,¿ todo eso hubiera ocurrido? No lo sé. Lo único que sé es que por mucho que la existencia de uno no tenga ni el más mínimo sentido, no debes desperdiciarla. El mero hecho de nacer ya te hace alguien especial que puede cambiar el mundo o morir penosamente, como yo. Pensad en estas palabras y no dejéis pasar la oportunidad de vuestra  historia. FIN Álvarez Gual de Torrella , Sofia 1r d'ESO
  • 21. 20 PUC SEMBLAR UNA VACA PERÒ NO FAIG MUU! Des de ben petit he tingut molts prejudicis amb el meu co- lor de pell. Sempre que em miro davant d’un mirall penso per què a mi i no a un altre? Sempre crec que pensem en per què ens toca a nosaltres i sem- pre volem ser “millors” en l’estereotip de la societat en què vivim… però sabeu, hi ha coses que no es poden canviar. Aquest és el meu cas. Hola, em dic Edward i tinc 10 anys, visc a Califòrnia amb els meus pares i germans, tota la meva família és blanca, bé, tots menys jo, com la meva mare diu sóc especial, sóc negre i tinc petites taques blanques, sí, com una vaca però del revés. Mai m’han volgut dir el que em passa, de fet mai en volen parlar, sempre canvien de tema. Jo crec que el que em passa no és dolent perquè no em fa mal. El que de veri- tat m’afecta és quan estic a l’escola. Hi ha gent que es riu de mi per ser com sóc, n’hi ha d’altra que simplement fa com si no existís. Això mai m’ha agradat però em vaig acostumant poc a poc. Cada any he malgastat el desig del meu pastís d’aniversari per ser com els altres, i tot i que s’ha- guessin complert els desitjos, som persones i sempre volem més de nosaltres ma- teixos i dels altres. Un dels pocs que sempre em treu un somriure és l’Steve. Ell és el que veritablement em consola i m’ajuda a l’escola. L’Steve fa que tingui ganes d’anar a l’escola cada dia i de no enfonsar-me. Ens vam conèixer quan tot just començàvem la primària. A ell mai no li ha importat el meu as- pecte. Per a ell sóc únic i especial, i m’accepta tal i com soc. Avui us explicaré el dia que em va canviar la vida, vaja, que em van aclarir bastants dubtes. Un dia vaig anar a casa de l’Steve i vam estar buscant pel·lícules i sèries a l’ ordina-
  • 22. 21 dor...s’ estava fent tard i no trobàvem res que ens fes el pes, quan de sobte va aparèi- xer un anunci de Desigual en què sortia una model que em va cridar l’atenció.Ja sé que no era cap pel·lícula ni res per l’estil però… Eleuterio Ferrés , Irene 1r d'ESO
  • 23. 22 LA NUIT SUR LE JARDIN Por fin había llegado. Después de un largo viaje en tren des- de Barcelona a París, Laura había llegado a casa de su ma- dre Dolores, o, como todos la llaman, Lola. Laura era una chica de treinta años. Era muy inteligente, y de familia de clase alta. Pese esto, su vida no era envidiable. Sufrió acoso escolar en segundo de ba- chillerato, que le provocó una depresión que duró dos años. No quería salir de casa y no fue a la universidad. Durante el año entero que se quedó encerrada en casa se vol- vió muy rara y un poco loca. Sus padres nunca hicieron nada para ayudarla y eso Laura nunca se lo perdonará. Cuando por fin salió de casa pensó que era demasiado tarde para estudiar. Como no se llevaba bien con sus padres no le quedó más reme- dio que robarles dinero para poder vivir sin hacer nada. Y así fue como Laura empe- zó su profesión como ladrona. Os preguntaréis por qué Laura ha ido a casa de su madre cuando no se lleva bien con ella. Pues hay una única razón, y no es precisamente la que le ha dicho a Lola. Laura quiere cambiar su vida y lo mejor que puede hacer es irse muy lejos. No bastó con irse a Barcelona, quiere vivir en Australia y para hacer esto necesita dinero. Así que ha organizado con un grupo de delincuentes un robo de un cuadro de un museo de París valorado por 5 millones de euros que ha encargado una señora muy rica. Co- mo su padre ha muerto, Lola le ha pedido que vaya a vivir un tiempo con ella para no estar tan sola, y Laura ha aprovechado que vive donde está el museo para mudar- se a casa de su madre durante un mes. Lo que no sabe Laura es que Lola no la ha in- vitado por eso. La situación era muy incómoda. Lola había recogido a su hija en la estación de tren e iban en coche hasta su casa. Laura, que se había puesto en el asiento de detrás, pen- saba si en este mes juntas conseguirían dirigirse la palabra y llevarse bien. Pero el
  • 24. 23 pronóstico de Laura falló a los cinco minutos. Lola le había preguntado cómo estaba. -Laura, ¿me oyes?- Laura seguía ignorándola mientras la maldecía por dentro- Bueno ya hemos llegado, mi niña, ¿recordabas así la casita?, ¿te acuerdas de cuando jugabas en el jardín?, ¿te acuerdas o no? -Dolores, ¿qué te pasa? -Hija no soy Dolores, soy tu madre y si empiezas así, este mes será terrible para las dos, no te lo aconsejo. Laura ya había sacado sus cosas de su maleta y se había estirado en su cama redonda de agua. La casa de su madre era un auténtico palacio, con muebles de madera no- ble, sillas de piel, grandes y luminosas salas, gimnasio, piscina y jacuzzi, pero lo que más destacaba de aquella casa era la cantidad de pinturas y cuadros que había. Y es que Lola era una auténtica apasionada del arte y le encantaba pintar, pero lo dejó cuando su relación con Laura se rompió. Entonces Lola quitó todos sus cuadros y guardó su material de pintura en lo más hondo de su armario. Y lo primero que Lau- ra vio desde su cama fue precisamente que en las paredes volvía a haber cuadros y, algunos de ellos eran nuevos. Laura pensó que a su madre le pasaba algo. Su invita- ción a su casa ya le extrañó mucho pero su reacción al verla y ahora lo de los cuadros le estaban confirmando sus sospechas. A Lola le estaba afectando la muerte de su ma- rido y Laura cree que se está volviendo loca. Al pensar esto a Laura le entró dolor y pena en su corazón y, por primera vez en años, Laura extrañaba a su madre. -Toc toc- alguien llamó a su puerta- ¿Puedo pasar? -¿Qué quieres, Lola? -Bueno, vas mejorando, al menos ya no me llamas Dolores. -¡¡Ayy mama!!, quiero decir, ¡Lola!, ¡¡ayy!!- Lola sonrió detrás de la puerta. - Bueno, ¿qué querías? -Mira, hija, estoy haciendo lo posible para estar bien contigo, solo te pido que pongas
  • 25. 24 algo de tu parte.- Dijo con voz triste. - Cuando quieras estoy abajo, he preparado ca- fé. Pasaron cinco días. Su relación iba mejorando, hasta a veces podían mantener una conversación, pero nada comparado con cualquier conversación de una familia nor- mal. Cuando hablaban no se miraban a la cara y sus voces sonaban tímidas y poco agradables, pero aun así, eso ya era un primer paso. Pero Laura no podía olvidar que no estaba aquí para solucionar su relación con Lola, faltaban 20 días para el robo y tenía que estar todo perfecto. Hoy tenían la primera reunión. -Lola, me voy unas horas. -¿Dónde vas?- No obtuvo respuesta. Laura subió a su habitación para coger su bolsa y algo de dinero. Quizás tampoco le interesaba mucho llevarse bien con su madre, así no teníia que darle explicaciones.- Bueno, ¿y cuándo vuelves? -No me esperes para comer. Algunas caras ya le eran familiares pero otras eran totalmente nuevas. El equipo esta- ba formado por seis delincuentes con mucha experiencia y talento. Con algunos de ellos ya había trabajado antes pero nunca habían hecho un robo de tanto valor ni con tanta vigilancia. Pese a esto Laura y su equipo eran muy buenos en este tipo de cosas y lo tenían todo bajo control. -Hola, Laura, ¿qué tal has llegado?- Preguntó Dani. -Muy bien, la verdad. -Me alegro. Bueno, ¿quieres que te presente al equipo? -Sí, por favor. -Este es Sam, antiguo trabajador del museo Lolain, se lo conoce de pies a cabeza y ha conseguido unas cuantas llaves. Y también tiene experiencia, robaron otro cuadro del mismo museo y fue tan bien que aún no se han enterado de que el que hay colga- do hoy en día en el museo es falso.
  • 26. 25 -Hola Sam. -Seguimos. Esta es Madame Caroline, Carol para los amigos. Es una chica superdota- da con las mejores ideas y la mejor actriz del mundo. Es muy buena ladrona, nunca se le acelera el corazón, es silenciosa y se encargará de cualquier imprevisto. Ella da- rá la cara y, con sus trucos, nos salvará de cualquier situación que se nos escape de las manos. -Encantada, Carol. A las otras dos ya las conocía. Eran las mejores compañeras de trabajo que había co- nocido, por eso pensó en ellas cuando Dani le propuso esto del robo. Dani, su compa- ñero de locuras, su compañero de vida. Un tipo raro como ella que la salvó de su de- presión y el que le dio la idea de robar. Aunque salieron varias veces, nunca fueron nada más que buenos amigos por culpa de la adicción de Dani a las drogas. Laura ya lo vio una vez borracho y nunca se olvidará de aquel día, lo pasó muy mal y terminó llena de sangre y lágrimas... Pero Laura siempre le perdonaba todo, lo quería y no quería perder a su único amigo. Habían montado una réplica de por dónde habrían de pasar con todos los sistemas de seguridad. Lo ensayaron y lo perfeccionaron. El plan era perfecto, Laura estaba muy orgullosa de cómo había quedado. -¿Y qué sabemos sobre la compradora?- Preguntó Laura. -Que es una forrada y le gusta tanto el cuadro que nos dará el triple de lo que en rea- lidad vale.- Bromeó Carol. -Ese tipo de gente lo tienen todo organizado para que nadie descubra quién es, dan nombres falsos, direcciones y números inexistentes... Por cierto, no os he explicado qué haremos una vez robado el cuadro. -Cuenta. -Sofía- una de las dos chicas que ya conocía Laura- nos esperará en la furgoneta ne-
  • 27. 26 gra. Pasados exactamente 20 minutos desde que hayamos salido del coche, si todo va bien, volveremos a la furgoneta con el cuadro en el bolso de Laura. -¿El mío? -Sí, serás la encargada de guardarlo. He pensado que casa de tu madre debe estar muy bien protegida y, por lo que sé, tu madre nunca entra a tu cuarto. -Sí, bien, pero... ¿después qué haré con el cuadro? -La señora nos ha dicho que quiere que pasen cinco días para asegurarse de que la policía no nos ha seguido. Pasados los cinco días yo iré a tu casa para recoger el cua- dro y ya me encargaré personalmente de darle. Esa misma noche quedaremos para repartirnos el dinero. -Y el día siguiente cojo el tren hacia Barcelona.- Añade Laura.- Entonces haré la ma- leta, buscaré un comprador del piso de Barcelona y me iré a Australia. -Y otra cosa- interrumpe Dani- Sam me ha informado que tres días después del robo habrá la inspección mensual del museo, así que... Bueno he pensado que... -Que deberíamos prolongar el robo cinco días.- Termina Sam. -¡¿Que?!- Exclama Laura- bueno, tendré que preguntarle a Lola si me puedo quedar cinco días más... -Y yo tendré que avisar a la compradora.- Dice Dani preocupado- No sé si le gustará mucho la nueva noticia. Durante todo el trayecto Laura no paró de pensar cómo le diría a Lola eso de quedar- se cinco días más. Estaba segura de que su madre sospecharía de algo o no le dejaría quedarse sin una buena excusa. Y eso tenía que hacer, buscar una buena excusa. “Po- dría haberle preguntado a Carol, ella es la reina de las excusas, estoy segura de que podría conseguir que mi madre lo encontrara la mar de normal” pensó, “hasta haría algo para que fuera mi madre quien me lo preguntara”. Esta idea le hizo reír. Eran las diez de la noche y por fin había llegado a casa. Abrió la puerta y se encontró su
  • 28. 27 madre llamando al teléfono, parecía que estaba muy enfadada. Cuando la vio, Lola ba- jó el tono de voz y pareció que escondía algo. Se fue a su cuarto para hablar por telé- fono más tranquilamente. Laura se preparó una infusión relajante y se sentó. Pasa- ron treinta minutos y por fin su madre colgó el teléfono y bajó al comedor con Lau- ra. Se sentó a su lado y con una voz preocupada le dijo: -Hija, no me encuentro muy bien, ¿me harías el favor de quedarte aquí cinco días más? Las doce y cinco minutos. Lola estaba en su habitación. Observaba su colección de cuadros. Observaba un trozo vacío de la pared. El trozo perfecto. Justo encima de las cenizas de su marido, el que le hizo que la pintura fuera su pasión. Faltaba poco para cumplir el sueño de su marido. En verdad solo lo hacía por él. “La nuit sur le jardin”, sonaba tan bien... Durante los próximos 30 días Laura hizo unas cuantas reuniones más y su madre unas cuantas llamadas más. Laura veía que cada vez su madre estaba más extraña, ya no dormía por las noches y pintaba cuadros muy oscuros, impropios de ella. Pero ella también estaba muy nerviosa. Era el día “treinta”, era EL día. Eran las nueve de la noche y Laura aún no había encontrado una buena excusa para salir esta noche. Entonces Laura volvió a pensar en Carol, y recordó aquel día en que su madre le pre- guntó si quería quedarse cinco días más cuando era Laura la interesada. Laura había dado mil vueltas a lo que sucedió y solo se le ocurría una explicación, aunque sabe perfectamente que no puede ser verdad. Pero ahora no era el momento de pensar en esto, necesitaba una excusa para salir esta noche. Y, aunque no sea muy buena, solo se le había ocurrido esta: -Mama, esta noche saldré de fiesta con mis amigos del cole. -¿Pero qué dices?- gritó Lola- perdona es que...- dijo excusándose por el grito- es
  • 29. 28 que...- dijo excusándose por el grito- es que esta noche no. e recuerdo que soy mayor de edad, no puedes obligarme a quedarme a casa. A Laura le hubiera gustado que estuviese de acuerdo pero igualmente tenía razón, era mayor para decidir lo que hace. -Hija, te lo pido por favor. ¿No puedes ir otro día? -No. -Bueno, supongo que no pasará nada.- Dijo casi susurrando. -¿Todo listo? - Eran las doce y media. Laura, Dani, Carol, Sam, Sofia y Mery ya ha- bían cargado en el maletero de la furgoneta negra todo lo que necesitaban. -Sí. -Pues hacia Lolaine. Conducía Sofía. Ella era quien se ocupaba de la furgoneta. Ella conducía, aparcaba, desde dentro de la furgoneta apagaba las luces, las cámaras y llevaba el equipo de vuelta al garaje donde se reunían. -Hemos llegado. Aparcaron, cogieron llaves, herramientas, todo tipo de objetos raros y el móvil. Se pu- sieron en la oreja y en la boca un aparato que servía para comunicarse, sobre todo, con la chófer, Sofía, que podía ver por todas las cámaras del museo para avisar si hay guardias. -El plan empieza en treinta segundos. 12:46, el equipo entra al cine del lado del museo, compran entradas para la sesión de las 12:50.Van a los aseos de chicas, con herramientas sacan la puerta del tubo de ven- tilación y se introducen por allí. 12:50, llegan en un patio de luz, ágilmente escalan por las paredes y llegan a otra salida de un tubo de ventilación. Se introducen por el gran tubo y, este, se divide en otros dos. El equipo se separa.
  • 30. 29 -Dani, ¿habéis llegado?- pregunta Laura. -Sí, ¿y vosotras? -También. -Perfecto. A y 59 empezamos. -Sofía, ¿todo libre?- Pregunta Dani. -Sí, no veo nadie. 12:59, Dani y Sam salen del aseo de hombres, abren unos paneles y desactivan varios botones. -Laura, ya he desactivado las alarmas. -Perfecto, id tirando.- Responde ella. Las tres chicas salen del aseo de mujeres, suben un piso y abren con la llave una puerta. Después, con el oído y traza de Mery abren una caja fuerte y con una especie de luz roja rompen un cristal que protege algo dentro de la caja. -Sofía, ¿ves a alguien?- Pregunta Mery. -No chicas, hemos tenido suerte, todos los guárdias están al piso de bajo. -Nosotros dos ya estamos al segundo patio de luz.- Avisa Dani. -Perfecto Dani, nosotras ya casi estamos. Cuidadosamente Laura coge el cuadro de la caja fuerte. -La nuit sur le jardin, realmente es precioso. -Chicos hemos terminado- Informa Carol mientras Laura envuelve el pequeño cua- dro y lo ata con una cuerda. Las chicas se dirigen a una ventana del museo y, con ayuda de la cuerda, van tirando a poco a poco el cuadro por la ventana. -Lo tengo- dice Sam. -Muy bien, ponedlo en el bolso que lleváis y volved por el tubo de ventilación. -Ahora iremos.
  • 31. 30 -Nosotras también, a y diez en el cine. -Ok. Todo va sobre ruedas. Vuelven por el tubo de ventilación y se encuentran en el aseo del cine. - Dani le da el bolso a Laura. -Venga salgamos de aquí, Sofía nos espera a y quince a la furgoneta. 1:15, los chicos y las chicas entran a la furgoneta y vuelven al garaje. A la 1:28 llegan al garaje. Están muy contentos de que todo haya sido tan fácil. -Chicos y chicas, os felicito, todo ha ido perfecto.- felicita Dani- Yo ahora avisaré a la compradora que esta todo perfecto y me iré a casa. -Dani, la furgoneta es tuya ¿no?- Pregunta Laura. -Sí, ¿por qué? -¿Me harías el favor de acompañarme a casa con la furgo? Es que no he llevado el co- che y no me atrevo a volver en metro con el cuadro. -Claro.Te acompaño, pero rápido. -Sí. Adiós chicos. Laura llega a casa, coge el bolso por la mano, se despide de Dani, coge las llaves, abre la puerta y… - ¡¡¡¡¡Ahhhh!!!!!!!!!- Del susto abre la mano donde tenía cogido el bolso. Suerte que ya había pensado en esto y lo llevaba atado a la muñeca- ¡Mamá! ¡Casi me matas del susto! ¿Qué haces despierta delante de la puerta? - ¿Y tú? - ¡Ya te lo he explicado!, ¡estaba con los amigos del cole! - ¿Qué amigos?, ¡Si tú no tienes amigos! ¡Hija no me mientas!, ¡te lo ordeno!- A Lau- ra le dolió esto. ¿Por qué su madre se había puesto así? - ¡Déjame pasar! - ¡Antes quiero que me cuentes la verdad!- Laura no le hizo caso y con el brazo la
  • 32. 31 empujó hacia un lado para pasar. Lola contraatacó y se agarró del bolso de Laura. - ¡El bolso! ¡No lo toques! - ¡Si tú haces lo que quieres yo también haré lo que quiera!- Y de un golpe le arran- có el bolso.- ¡Y si quiero tirar el bolso lo tiraré! - ¡¡¡¡¡Noo mamaaa!!!!!! ¡Te lo suplico!, ¡no lo toques por favor! - ¿Acaso llevas algo delicado? - Sí mamá, no lo entiendes. ¡Te ruego que me des el bolso y haré lo que quieras!- No hubo tiempo para la respuesta. A la misma vez sonaron los dos móviles, el de Laura y el de Lola. - ¿Quién es?- Preguntaron Laura y Lola a la vez. En el móvil de Laura respondió Ca- rol y en el de Lola Dani. Lola y Laura se miraron. Dani empezó a hablar primero. - Hola Lola, o como te llames, ya tenemos el cuadro. Una compañera de confianza se lo ha llevado a una casa con altos sistemas de seguridad. Pasados cinco días como me dijiste, se lo entregaré en persona dentro de un bolso negro de piel de la marca Cha- nel.- Lola miró el bolso que le había quitado a Laura. Era exactamente igual que el de la descripción. Mientras tanto Carol hablaba con Laura. - Hola Laura. Estoy con Dani. Él está llamando a la compradora para informarle de todo. Bueno, solo te llamaba para saber si ya has escondido el cuadro a casa de tu ma- dre.- Aunque Lola hablara por teléfono con Dani y Laura con Carol, las dos escucha- ban las dos conversaciones al mismo tiempo. Los cuatro callaron y se hizo un silen- cio. Demasiada información en tan poco tiempo. Laura y Lola estuvieron seis segun- dos en silencio. Después, sin colgar los teléfonos los dejaron encima de la mesa. Cru- zaron la mirada - La nuit sur le jardin.- balbuceó Laura. - Sí hija. Pronto el cuadro favorito de papá descansará sobre él y lo podremos con- templar juntas. Bertran Solà , Nura 2n d'ESO
  • 33. 32 QUÉBEC En 2014, pendant la coupe du monde de foot, je suis parti au Canada avec ma famille, plus précisément, nous sommes par- tis au Québec. J’avais huit ans (j’allais en faire neuf en ren- trant). Je me souviens encore de moi à l’aéroport de Barcelo- ne El Prat allant passer les contrôles avec ma toupie rose et jaune, en train d’atten- dre l’avion tout nerveux pour m’envoler. Je suis parti avec mon père ma mère et ma sœur. C’était un vol direct Barcelone-Montréal ; huit heures d’avion. Quand on était sur le point d’arriver, je me souviens de voir la forme que je voyais sur ma carte du monde : une forme bizarre comme un triangle penché avec des îlots à côté, le fleuve Saint Laurent qui coupe en deux la région et qui termine avec un golf qui porte le même nom. L’aéroport de Montréal avait un truc bizarre : à la sortie de l’avion le finger avait un mur au fond et des chaises sur les côtés. Quand on s’est assis, le finger s’est baissé, et on a commencé à rouler jusqu’à l’aéroport. C’était un bus au même temps ! Et du coup, un truc drôle était que, quand on est arrivé, il était la même heure que quand on était parti, à cause du décalage horaire. Un fois à Montréal, nous sommes allés d’abord vers l’hôtel et dans la même rue il y avait un festival de cirque. En plein milieu de la rue ! On a déposé nos valises dans notre chambre et on est descendu voir quelques spectacles. Au quartier du centre-ville, Montroyal (ce qui n’est pas un nom très recherché quand même), il y avait plein d’écureuils, alors on les a pris en photo. Les gens nous regar- daient comme si on était bizarres. Après on a compris : pour eux c’était comme si, ici, des touristes venaient et commençaient à prendre des photos des pigeons!
  • 34. 33 Bref, après on est parti se promener dans tout le Québec. Plus de 2000km en quinze jours. Mais je ne vais pas tout vous raconter parce qu’il y en aurait pour beaucoup trop de temps tellement on a vu de choses : les lacs immenses dont on ne voyait mê- me pas la fin, des forêts tellement grandes qu’on espérait ne pas tomber en panne d’essence sur la route, des endroits où il y avait des ours (bon, on ne les a pas vu mais ils y étaient, on nous a dit), des énormes camping-cars qui tiraient les voitures (à l’inverse d’ici), des parcs nationaux aussi grands que la Catalogne avec des orig- naux (on ne les a pas vu non plus mais ils y étaient, enfin c’est ce qu’on nous a dit), des castors (enfin, un castor, et de loin)… Et pour finir, on a même vu un phoque en se baignant dans le Saint Laurent ! On était les seuls à se baigner avec ma petite sœur (l’eau était à 4 degrés seulement, ça change de la Barceloneta) quand est arrivé un phoque. Au début, un peu loin, puis de plus en plus proche de nous. Ma mère a eu tellement peur qu’elle nous a fait sortir de l’eau en hurlant. On a beaucoup rigolé. En fait, pendant le séjour on n’a pas forcément bien mangé, mais on a rencontré des québécois supers qui ont été hyper gentils avec nous, nous ont super bien accuei- llis et même invités à manger des hamburgers chez eux. Et on s’est bien compris et apprécié malgré leur accent bizarre ! Quand on est revenu à Montréal pour reprendre l’avion, on savait qu’on avait passé des vacances extraordinaires. On était tous un peu tristes de repartir mais on savait qu’on emportait avec nous plein de super souvenirs. Pendant notre voyage on a vu sur toutes les plaques d’immatriculation que la de- vise du Québec est « Je me souviens ». Au début, on ne comprenait pas pourquoi mais maintenant quand je pense à nos vacances au Québec, moi aussi « Je me sou- viens ». Otal Gatibelza , Gabriel 1r d'ESO
  • 35. 34 CORDURA BAJO LLAVE Saltan chispas de desconcierto en las paredes de mi pensamiento. ¿Qué es lo que pretendo? No lo sé, no me explico, no razono, no lo entiendo. No diviso en el menudo horizonte de mi océano sentimental una pizca de cordura. Cuatro migas de anhelada sensatez bastarían para serenar mi mente, mas por la puerta de mi subsconsciente solo entra turbación. Tantas cosas tengo en mi mollera, que no alcanzo a comprender si es verano o primavera, si nací hoy o antes de ayer. Laberintos se abren paso sobre los azulejos de mi morada, y obstaculizan la entrada a mi humilde voluntad. Tenue angustia violeta de diez mil escollos repleta, izará con aflicción la bandera blanquecina de mi ansiada rendición. Minssart , Paula 4t d'ESO
  • 36. 35 I WOULD LIKE A TIME MACHINE I would like a time machine, to send a letter to myself. To let that little boy know, that he is not alone. I regret not having valued, all the things that I have lost. How much I had, and how much is gone. When I look in the mirror I see someone’s reflection. Who is trying to hide, all his scars from life. Now I’ve realized. Time puts everyone in their place. So I just kept climbing, All the people who wanted to see me fall, are now at the bottom of this place. While I keep going up, playing God’s Game. Jiang , Zijian 4t d'ESO
  • 37. 36 YEUX DE PLOMB Je ne trouve rien de nouveau dans tes yeux trempés dans l’eau. Ils se cachent sous un manteau qui m’empêche de voir ta peau. Si beaux quand le temps cache la lumière de leur histoire noire, et si tristes à chaque fois que je les vois se tourner vers moi, tes yeux masquent sous un sourire tout l’immense chagrin en cuir qui ne te laisse dormir ce soir. Tes lourdes paupières blanches, allongées sur tes pupilles, font semblant d’être endormies. Et tes lèvres, toutes assoupies, se séparent que pour répondre. Dis moi donc ce qui te chavire, triste enfant aux yeux de plomb, tu sais bien que tu peux me le dire, ça ne peut pas être si profond! Minssart , Paula 4t d'ESO
  • 38. 37 EMOZIONATO La rabbia Tutto è rosso C’è la nebbia Il sole rosso. Felicità Tutto è bello Nell'attualità Vedo il cielo. Ho paura Di non vedere Nell'altura Delle nostre sfere. La tristezza Mi fa male Ma la tristezza Mi fa riposare. Le emozioni Ci fanno fare Quello che noi Non possiamo dire. Ridameya Jan, Pau 3r d'ESO
  • 39. 38 LA MEVA ÍDOL Quanta felicitat? Quantes llàgrimes? Quantes il·lusions? Quant d’encant? Quant dolor? Quanta tristesa? Quant oblit? Quant perdó? Quantes nits sense dormir? Quants dies esperant despertar-me amb tu? Quants petons m’has donat? Quantes carícies em vas regalar? Quants sospirs perduts? Quant amor traduït en abraçades? Quants de nosaltres vàrem seguir els teus passos? Quants moments viscuts? Quants? Àvia meva! Has caminat per la vida com a nadó, com a nena. Has estat tranquil·la, has estat inquieta, has estat atractiva i has estat una princeseta de 15 anys. Has rebut crits, Has estat dona i esposa, has estat mare de cinc fills una mare que volia veure triomfar els seus fills. Durant la teva vida has anat guardant calendaris, els teus ulls s’han mullat de llàgrimes que produeixen molts records.
  • 40. 39 Ara ets una àvia però no ets una àvia qualsevol: ets la meva àvia. Ets la meva ídol, ets la senyora dels meus ulls, la persona que m’ha ensenyat moltes coses. Allunyant-me de tu em vaig sentir com buida; dos continents ens separen, però molt aviat tornarem a estar juntes. Et trobo a faltar com res al món. T’estimo, àvia. Morales Sion ,Valentina Alejandra 3r d'ESO
  • 41. 40 CONTRADICE I COLORI Con il blu posso volare di piú, con il verde non faccio niente, con l’arancione dipingo il sole, con il rosso canto molto, con il giallo io ballo, con il nero vado al treno, e, con il bianco, immagino l'arco. Pino Hervàs, Muriel Del 3r d'ESO
  • 42. 41 TI AMO Io non ho bisogno di denaro se tu stai al mio lato Io non ho bisogno di poesia se tu stai in la mia vita Io ti voglio e solo te perché tu sei la persona che voglio perché tu sei il mio sogno Bisbe Martínez, Queralt 3r d'ESO
  • 43. 42 CI SERVE UN PO D’INCHIOSTRO Ci serve un po’ d’inchiostro per macchiare questo bianco un pennello di nero per coprire l’apparenza, potremmo usare anche il lucido da scarpe che si secca sempre perché nessuno lo usa mai. Tanto i piedi sono uguali alla testa con entrambi si possono fare molti viaggi solo che i piedi vanno piano, fanno passi lenti la testa, invece, corre veloce lì, dove nessuno può arrivare. Prió Juan, Xavier 3r d'ESO
  • 44. 43 PERCHÉ ? Perché mi ignori, mi fai dubitare non posso continuare incapace di vederti. Volglio che tu me lo dice tutta la verità smetti di mentire, smetti di imbrogliare. Quando ti vedo non sono stato accolto perché ogni giorno, mi sbaglio…. Brotons Mestres, Ada 3r d'ESO
  • 45. 44 L’ÚLTIMA PÀGINA Mentre endreça la seva habitació, la Diana s’ha trobat amb el seu antic diari personal entre una pila de llibres vells. Un sen- timent nostàlgic l’envaeix, i decideix fullejar-lo. Quant de temps sense tornar a obrir-lo.Va deixar d’escriure-hi fa molt de temps; cinc anys, per ser exactes. No es veia amb cor d’explicar res. A hores d’ara, ja gairebé ni se’n recorda, del que va passar. O més ben dit, ha volgut oblidar-ho.Va ser l’etapa més trista que ha viscut mai... Per què? Doncs... perquè simplement va descobrir com eren de debò aquelles perso- nes a qui ella considerava “amics”. Com et sents quan t’adones que només et volien per pur interès? Com et sents quan tota la confiança i afecte que hi havies dipositat la llencen com si fos brossa? És una realitat que li va doldre molt descobrir. Li van començar a fer el buit, a tractar-la com si fos invisible...Veure-la tan dolguda i afligida els feia sentir bé, superiors a ella. Estava sola, sense ningú... Pensava que, quan comencés secundària, seria una gran oportunitat per començar des de zero. Ja sabeu: lloc nou, vida nova... Però va aprendre que no sempre està bé fer-se expectati- ves de futur. La major part de la gent de l’institut no la coneixia. Estava ple de persones que ja te- nien el seu grup d’amics muntat. Aleshores, la Diana es va aferrar a l’única “amiga” que li quedava; una decisió que s’hauria hagut de plantejar més de dues vegades... Ajuntar-se amb aquella “amiga” només li va fer desconfiar encara més dels que l’en- voltaven. Era una ombra que creixia cada dia més, enfosquint el seu entorn, fent-la sentir petita i indefensa. És el que l’ombra volia: la volia només per a ella, per veure- la malament, per veure-la desgraciada... El pitjor de tot va ser que la Diana es va deixar arrossegar per ella i pels seus mals consells, malgrat saber que no era bo. Poc més recorda del seu primer any d’institut. Segon d’ESO tampoc va ser gaire di-
  • 46. 45 ferent. Tot i que es va proposar fer una passa endavant, aquella ombra imponent sem- pre era allà: observant-la, jutjant-la i fent-li mal, tant per dins com per fora. Però no vo- lia tornar a estar sola. Va trigar a poder posar-hi punt i final. Ho havia intentat diverses vegades anteriorment, però sempre queia en el seu laberint de xantatges i amenaces... Aquella ombra era una persona tòxica. I encara ho seguia sent. A partir d’aquell dia, les coses per a la Diana van adoptar una perspectiva ben diferent de la que tenia abans. Tristament, es va adonar que hi havia molta gent falsa i verinosa al seu voltant. Massa, potser. Gent superba, cínica i amargada que gaudeix del patiment dels demés. I sabeu què? Malgrat la mala experiència que va viure, ha après a ignorar aquests po- bres d’ànima. Perquè ara sap que existeixen uns estranys éssers anomenats amics de debò: aquells que són tan difícils de trobar i que ploren i riuen amb tu, que t’escolten quan més ho necessites, que et pregunten com estàs, que es preocupen per tu i que res- pecten qui ets. N’hi ha pocs, però són allà, buscant-te o esperant a que te’ls topis algun dia. I ella per fi els ha trobats. O l’han trobada a ella, qui ho sap. Aquells que la van conèixer en la seva època fosca segurament es devien pensar que aquella era la seva forma de ser. I no és així; la seva jo real és la que els seus amics l’aju- den a cultivar, la que la seva família defensa, la que algun professor o professora ha sa- but percebre, la que cuida i mostra dia a dia... Aquesta és la única i veritable Diana. Amb un somriure agredolç, acaricia la polsosa tapa del diari. El tanca, i el col·loca en una prestatgeria a prop del seu escriptori. L’última pàgina, que va deixar en blanc, s’ha convertit en la primera que inicia aquest nou capítol de la seva vida. Yarza Romero , Paula 4t d'ESO
  • 47. 46 TRAYECTO FINAL Alex se sorprendió al encontrar a Anna en su compartimento cuando entró, pues des de que había empezado el viaje había tenido la continua sensación de que, por algún motivo u otro, lo estaba evitando. Se sentó junto a la ventanilla, delante por delante de ella, que miraba a través del cristal. Sus ojos estaban clavados en el paisaje nevado por el que el tren avanzaba a alta velocidad, pero su atención estaba puesta mucho más allá. -Parece mentira que no sean más de la tres de la tarde. Pronto oscurecerá- Dijo Alex. Anna pareció despertar de un sueño profundo cuando la voz del hombre rasgó el si- lencio del compartimento. Salvo el traqueteo del tren y el latido de sus propios cora- zones, no se escuchaba nada. -No te he oído entrar- Dijo ella. -Parecías dormida- El hombre esbozó una media sonrisa-. ¿En qué pensabas? -En que pronto oscurecerá.Y mañana por la mañana volveremos a estar en casa. -No parece que te entusiasme la idea… La mujer se encogió de hombros, apoyo la cabeza de nuevo en el cristal, cubierto de escarcha por el exterior. Observo sus cabellos, recogidos en una cola de cabello. Co- mo su respiración pausada entelaba la ventana y sus ojos oscuros apenas pestañea- ban. Después pensó en su plaza en la universidad, su pequeño departamento en el centro y Eli, su novia, que le esperaba en la ciudad. Por más que lo intentó, no fue ca- paz de echar de menos ninguna de las tres cosas. O, al menos, no como echaría de menos a Anna. Puesto que sabía que, una vez finalizado el trayecto, desaparecería de su vida tan repentinamente como había aparecido en ella. Un viaje, una travesía en tren por el norte de Rumania, unas vacaciones tranquilas pa- ra pensar y reflexionar sobre la vida. Y ahí había estado ella, desde que el tren mar-
  • 48. 47 chó de la estación. Al entrar en el compartimento, aquel mismo compartimento, un tren de ida, apenas dos semanas antes. Anna Jackson era escritora de novelas góticas. Se dirigía a Transilvania, en busca de pueblos de origen medieval de los que rescatar alguna pincelada de leyendas folklóri- cas que le inspirasen para un nuevo libro. A penas habían hablado durante el trayecto. Ella miraba por la ventana o escribía en una pequeña libreta de cubiertas de cuero. Él tocaba piezas sencillas en el antiguo violín que conformaba gran parte del equipaje que había traído para aquellas vacacio- nes. O leía sus manuscritos, cuando se lo permitía. La dibujaba, o simplemente la contemplaba. Cuando el tren terminó su recorrido, Anna le había convencido para que la acompa- ñase a un pequeño pueblo, a las afueras de Brasov. Y él se había dejado convencer, por el sencillo placer de seguir disfrutando de su compañía. Alquilaron pequeñas habitaciones contiguas en una taberna antigua, de paredes de madera y camas chirriantes. Anna se metía por las noches en su habitación, encen- dían la chimenea y, acurrucados entre las mantas, hablaban de los fantasmas y espíri- tus que correrían por el lugar, entre susurros y risas. Y Alex no pensaba ni una sola vez en volver a la ciudad, a su casa o a su trabajo. Dos días antes de la programada vuelta, paseaban por la orilla del río helado. La hier- ba por la que caminaban estaba cubierta de nieve, y las pisadas marcaban el camino que habían seguido, cogidos de la mano. Se detuvieron al lado de un anciano roble, del que pendían estalactitas. En la otra orilla, solo había un retorcido árbol, inclinado sobre el rio, en medio de un paisaje blanco impecable. No había huellas, ahí, ni rastro alguno de vida. -Es triste, ¿no crees? -Preguntó Anna-. Es pequeño y, pese a la fragilidad que aparen- ta, ha resistido todo lo que el tiempo ha devastado a su alrededor. Ha sobrevivido,
  • 49. 48 pero está solo… Sus palabras sonaron vacías, como si de repente se hubiese convertido en aquel pe- queño árbol, abandonado en medio de la soledad. Alex cometió el error de no darse cuenta entonces de que hablaba de ella. - ¿Y si te quedas conmigo? -Le había preguntarle, la noche antes de la marcha. Ella se rio ante la propuesta-. ¿No te gusta la idea?   -Sí. Me encanta. Pero no creo que vaya a ser posible.Yo no voy a renunciar ni a mis viajes ni a mis libros. Podrías venir tú, conmigo.    Ahora, Alex cerraba los ojos y deseaba con fuerza no haberle dicho nunca que debía volver a su vida, a su trabajo, a su casa, a su día a día...   No apagaron la luz, cuando cayó la noche. No renunciarían a las pocas horas que les quedaban con su mutua compañía. Anna se abrazaba las rodillas contra el pecho, Alex había apoyado la espalda contra la ventanilla y miraba en dirección a la puerta de en- trada de aquel compartimento, en el que había empezado toda la historia. Una histo- ria demasiado corta, le parecía ahora. Ojalá pudiese detenerse el tiempo. Ahora, en este instante, el tren en marcha y la no- che caída.Tú y yo en este compartimento, disfrutando del silencio. -Sí- Admitió ella-. Sería bonito. Pero tu volverás a tu trabajo y con tu novia.Yo publica- ré mi novela y saldré a viajar de nuevo, en busca de nuevas palabras que escribir e his- torias que contar. Las luces de la ciudad próxima se fueron haciendo cada vez más presentes a medida que el sol despuntaba tímidamente por entre las nubes. Cuando el tren se detuvo po- co a poco en la estación, pareció que el tiempo realmente se parase. Abandonaron la posición con la que habían pasado la noche, desentumecieron sus huesos y cogieron sus respectivas maletas del portaequipaje. Se detuvieron en la puerta del tren, a un pa- so de pisar el andén. Con el adiós en la boca y las mil y una cosas más que se hubie-
  • 50. 49 sen querido decir, detrás. -Parece que es aquí donde nos despedimos, por mucho que me duela- Dijo Alex. Anna asintió con la cabeza. - ¿Sabes? Todas las historias necesitan un buen final. Pese a que no sea el que más nos guste.Tal vez nos volvamos a encontrar algún día, Alexander- Le sonrió-.Tal vez acabemos recorriendo juntos el trayecto final. Sánchez Momblant , Andrea 3r d'ESO
  • 51. 50 ROSA PANSIDA El General té els ulls blaus. Mai no podré oblidar l’últim cop que me’ls va clavar a sobre, travessant-me l’esperit de fit a fit. Podria recordar-me d’altres trets seus: podria fer memòria dels seus cabells, negre atzabeja; podria evocar, vívidament, la seva pell blanca com la neu; podria tornar a veure els seus braços, musculats, i les seves mans destres. A vegades, si tanco els ulls, puc evocar la seva presencia al meu costat, en la foscor. Escolto la seva veu, greu i pausada. Sento el frec de les seves mans aspres. Veig la se- va silueta, entre les ombres, esperant que prengui el son. Se’m posa la pell de gallina. N’he sentit a parlar molt, del General, des que visc amb l’àvia. N’he sentit a parlar tant, que, a vegades, amago molt al fons del meu cor tots els fragments que encara conservo de la seva persona, i, centrant-me en les paraules que me’n diuen, m’imagi- no un altre General. Una bèstia tancada al cos d’un home. Amb urpes al lloc de les mans, escates reco- rrent-li la pell, ullals que li deformen el rostre, sempre salivant-li. Un rugit naixent-li a la gola. i els ulls vermells com la sang que li taca els llavis. Però no, he de dir-me. El General te els ulls blaus. També trobo a faltar la mare. A vegades, escarxofat entre els coixins del sofà, apago la tele i me’ls imagino junts, una altra vegada. Quan ell la prenia entre els seus braços. Quan l’agafava per la cintu- ra, li enretirava els cabells de la cara i li acaronava la galta. I ella es sentia segura. Crec que se sentia segura. Sempre la vaig veure molt fràgil, al seu costat. La mare era molt guapa. Tenia els cabells del color de la xocolata y la pell daurada com la mel. Quan somreia, se li formaven clotets a les galtes. La seva veu... m’explica- va mil i una històries de mons fantàstics, que, deia, només es poden explorar en som- nis.
  • 52. 51 Encenia encens, es recollia els cabells amb una cinta vermella i escoltava música mentre netejava la casa. Si m’estava en silenci, escoltava com cantava. I, a vegades, si tenia sort, la veia ballar, quan jo treia el cap pel marc de la porta i ella es pensava que ningú l’estava mirant. Era el meu secret. M’hauria agradat veure-la ballar així, amb el General: a poc a poc, en silenci... A vegades, encara em desperto a mitjanit. Sento crits provinents de l’habitació del costat, cops forts, de trencadissa. I la por m’envaeix. Però, quan m’incorporo del llit, i paro l’orella del que sento fora, no dins, només puc escoltar el silenci absolut. Un silenci diferent del de cada matí, però, al del menjador. La mare, als fogons, escal- fant la llet. El General a taula, amb una tassa de cafè entre les mans. Ella no deia res, amb prou feines feia sorolls en moure’s per la sala, de la taula a la cuina, preparant- me la  motxilla, l’entrepà... Ell no deia res. Llegia els titulars dels diaris i esmorzava en silenci. Somreia i m’esva- lotava els cabells. -Porta’t bé- Deia. Però les seves paraules sonaven tan buides com ho era el seu somriure. I jo tenia por de trencar aquell silenci. Caminava sense fer soroll pel passadís i tanca- va la porta amb tanta cura com n’era capaç. Després m’allunyava, a poc a poc, de casa meva. La trobo a faltar, casa meva. Les fotografies que guarnien les parets, els meus di- buixos a la nevera i les corredisses baixant les escales cada Nadal, per rebre els regals que els reis m’havien deixat sota l’arbre. Recordo l’últim cop que vaig baixar aquelles escales. No era Nadal. La mare s’havia posat a cridar, més fort que normalment. Hi havia hagut cops, també més que normal- ment. I trencadissa. Però aquella vegada, el soroll va parar de sobte. Això no era nor- mal.
  • 53. 52 Vaig aixecar-me del llit. No ho hauria d’haver fet. Tenia por. No sentir les seves veus, tan de sobte; no saber si hi eren, ni què estava passant.Vaig baixar les escales a poc a poc, procurant no fer soroll. A la sala d’estar només hi havia un petit llum encès, darrere el sofà.   El General estava ajupit a terra, amb la mare entre els braços.Va girar el cap en la me- va direcció, però la mare no va fer cap senyal d’haver-se’n adonat, que jo era allà. -Què li passa, a la mama? -vaig preguntar. -Res- va contestar el General-. No es troba gaire bé. Vaig avançar en direcció on es trobaven, dos passos curts. Les mans del General, les mateixes amb què aguantava la mare, estaven tacades de vermell lluent. -S’ha fet mal? -Fill, vine.Vine aquí- Va dir-me. Jo em vaig acostar a ell i em va posar una mà al braç. Estrenyia una mica-. Escolta’m bé. Ara aniràs a casa la iaia, a dos carrers d’aquí. Saps anar-hi, oi? -Vaig fer que sí; vivia molt a prop nostre-. Hi aniràs corrent i sense entre- tenir-te pel camí. Digues-li que jo t’he dit que hi vagis. -Per què? -vaig preguntar. -M’has entès? -va dir. Encara avui puc percebre els seus ulls travessant-me. -Sí, però per què? No va contestar. Va passar el seu braç al meu voltant. Un gest que podria confondre’s per una abraçada, potser. Després es va aixecar, a poc a poc, i va agafar la mare en braços, com els herois de les pel·lícules agafen a les seves princeses enamorades. M’hagués semblat bonic, però no- més podia veure que els ulls de la mare estaven molt oberts i la seva pell, massa blan- ca. I no es movia. No es movia gens. Van sortir en silenci. Com  sempre. No els he tornat a veure des de llavors. Jo vaig sortir corrent, tal com el General m’havia demanat, en direcció a casa de l’avia
  • 54. 53 No vaig mirar ni un sol cop enrere. L’endemà, l’àvia va anar a casa nostra, ben d’hora al matí. Però no va deixar-me que l’acompanyés. Trobo a faltar el General. I trobo a faltar la mare. També trobo a faltar la nostra llar. De parets blanques, cobertes de plantes enfiladisses, porta de fusta vella i cortines de flors a les finestres. Un cop, hi vam plantar un roser en un test, davant la porta, entre el tres. Però es va pansir de seguida. Sánchez Momblant , Andrea 3r d'ESO
  • 55. 54 EL RAYO AZUL Estaba sentado en el suelo de un callejón oscuro. Notaba co- mo una lagrima empezaba a resbalar por mi mejilla derecha, como un millón de hormigas correteaba por todo mi cuerpo, y el estado de inquietud que estas me causaban. Como mi corazón se aceleró de in- mediato y la falta de aire que este provocó en mí. Apoyé la cabeza en la pared y cerré los ojos, mientras desplazaba una mano hasta la altura de mi corazón, e intentaba acompasar mi respiración. Mientras intentaba recordar, como había llegado ahí. Recuerdo que los escarabajos partieron al anochecer, para celebrar sus bodas de pla- ta.   En cuando oí cómo la puerta de casa chirriaba al cerrarse, cogí de bajo mi cama una mochila de cuero negra. Junto con mi cómodo atuendo de ese color tan alegre, espe- ré unos minutos de precaución, y di una última vuelta a mí ya antiguo hogar mien- tras intentaba esquivar a las abejas obreras. No eran muy diferentes de las que ves- tían de negro y amarillo, lo único en que no se parecían, era que estas tenían a un es- carabajo como reina, y de que el rey no muerto, era el hombre más rico de la ciudad.       Y sí, como ya se pudo notar anteriormente, padezco una leve obsesión con comparar a las personas con insectos. ¡Hasta el mismísimo Gregory Samsa estaría orgulloso de mí! La verdad es que en algo nos parecemos… y es yo soy el insecto Kafka de la fami- lia... El rarito que sus padres ignoran y le dejan muy claro que no le dirigirán media palabra más hasta que “se arregle” … Pues bien, que sepáis que, aunque tal vez no sea igual a vosotros, que no razone de igual manera… que sepáis que por lo menos yo poseo personalidad propia, y que no soy una fotocopia plagiada de otras. Ahora era yo quien cerraba la puerta de casa. A su lado, una fría noche de invierno me daba la bienvenida. Adiós mama, adiós papa, nos vemos en el infierno. Y es que
  • 56. 55 después de fugarme de casa, seguro que alguien se encarga de mandarme ahí. En contraste con el clima infernal, llegaría congelado a la estación de tren. Respiré hondo e inicié mi camino, mientras un mechón castaño amenazaba con cubrirme un ojo de gris. Estúpido de mí. - pensé de pronto - No recordé mirar los horarios de los trenes. Me aparté un poco de la multitud de las calles para consultar el móvil. No quería que me juzgaran por él. Que fuera un insecto rico, no me convertía automáticamente en feliz. Ya estaba desbloqueándolo para buscar los malditos horarios, cuando de improviso, noté una fuerte patada en el hombro. Cómo acto reflejo, me llevé la mano libre al pe- cho, justo encima del latente corazón. La otra fue más difícil de controlar, ya que un chico corpulento que me quitaba unas dos cabezas me sujetaba el brazo con fuerza. Mierda. Sin duda, eso era peor que las malas miradas… Ya estaba empezando a sentir- me inquieto y acalorado… Estúpidos nervios. Siempre se auto invitaban según les ape- tecía.      Supuse que el que me sostenía el brazo no podía ser el mismo que el del golpe, ya que este había llegado por el lado opuesto. Así que, como mínimo, había un insecto más. Intenté voltearme hacía atrás bajo la supervisión de mi nuevo amigo. En efecto, a un metro de mí, una chica de pelo rosa fosforito y con unos tacones de miedo, me obser- vaba con un cariñoso desprecio. Detrás suyo, otro chico imponente cerraba esa fantás- tica comitiva. Sin duda, alguna eran Siafues. Las Siafues o denominadas por su nom- bre científico, Dorlyus, eran hormigas de origen africano especialmente mortíferas. Y bien… los que me iban a mandar al infierno ya habían llegado. Bien. – empezó el siafu que me sostenía el brazo, debía rondar los veinte años- ¿Creo que está claro lo que queremos no? – escupió con un tono que pretendía aparentar su- perioridad – Danos todo lo valioso. – siguió mientras me arrancaba el móvil de las ma-
  • 57. 56 nos y los restantes siafues asentían como autómatas. Hice ademán de responder, pero antes de que palabra saliera de mi boca, la hormiga que me sostenía el brazo recibió una fuerte patada de un rayo azul. Si, un rayo azul, es así tal y como lo ví. La patada del “Rayo Azul” provocó que el Siafu cayera al suelo, y la reacción indignada de los otros dos. Impactado por el momento, salí corriendo d e a l l í .
 Pasados unos pocos minutos, me acomodé en el suelo del callejón para tranquilizar- me. Aquí es donde todavía estoy, intentando asimilar lo que sucedió. Tal vez tenga que volver a casa... pero… ¿Habría alguien esperándome? ¿Alguien preocupado por mí? Lo cierto es que sabía que no. Mis padres y yo somos perfectos contrarios, a quien el mundo junto por alguna extraña razón, alguna que nadie se ha molestado en contarme… Hola – abrí los ojos sobresaltado. Un insecto había llegado al callejón. – Creo que es- to es tuyo – dijo mientras avanzaba hacia mí y me tendía mi móvil. – ahora que se en- contraba más cerca, pude comprobar que vestía una chaqueta azul desgastada… Así que él era el “Rayo Azul” que me había salvado… Gracias – susurré mientras cogía el móvil – gracias por todo – añadí levantándome. Los dos aparentábamos la misma edad, dieciséis años. Fue en ese momento, en que se escuchó el ruido de un tren. Para mi sorpresa, la esta- ción se encontraba al otro lado del callejón. ¿Vas a subirte a él? – preguntó curioseado señalando el tren con la cabeza. Asentí nervioso de nuevo, seguro que ya se olía lo que pretendía. A mí también me gustaría irme de aquí… quiero encontrar a mi familia. – siguió con aires abatidos – desde que tengo uso de razón que vivo en estas calles… El proble- ma, es que no tengo el suficiente dinero ni el valor para subir a ese tren...
  • 58. 57 Su historia me dejo avergonzado, porque yo huía de mi familia y esta tenía dinero de sobras.  Me conmovió que aún con su pasado me hubiera ayudado. Ahora era mi tur- no. Quieres… – comencé a la vez que me ruborizaba – ¿Quieres acompañarme? No hubo necesidad de respuesta, su cara lo decía todo. Los dos partimos a correr en dirección al tren. En este corto trayecto, vi que un fino librito blanco sobresalía de uno de los bolsillos de su chaqueta azul. Era la Metamorfosis. En un extremo de su portada había una etiqueta con un nombre escrito, Ray. Sonreí. Los dos nos subimos al tren. González Badia , Judith 4t d'ESO
  • 59. 58 POÈTICAMENT T’escric per dir-te que la poesia és pertot arreu, En un gest, una mirada, una cançó.. T’escric per dir-te que qualsevol en pot fer I que tu en fas constantment I que estàs trigant a adonar-te’n... Perquè qualsevol  nit de lluna plena tramuntàrem la care- na Que superarem mil guerres, l’exili i la por Que tu i jo som poesia i que el món para quan estem junts Perquè quan vens floreixen els lilàs i diuen llur joia envejo- sa a les roses que només mirant-nos als ulls salten espurnes i d’aquí en surt un vers. Preguntes què és poesia i jo dic que va en nom teu Que encara que pateixis de gana i de set, has de clamar re- torçant-te Que els dos junts sumem i que som infinits I que mai perdis el teu nord, sempre entorn aigües este- ses.. T’escric per dir-te que ets poesia Que m’ho he callat massa temps Però cridem qui som i que tothom ho escolti Els dos junts som un poema. 
 
 Sala Rodó , Laia Haiyang 2n de batxillerat
  • 60. 59 DESPEDIDAS “Adiós” Esa palabra que consigue paralizar corazones Que muchos no quieren que llegue Que otros necesitan Y que a nadie le gusta Despedidas, Sinceras, emotivas, reales De abrazos infinitos y de besos apasionados De sonrisas tristes y  de “te quiero” callados Esas de estaciones, aeropuertos o calles desiertas… Las que pertenecen solo a esas personas   Despedidas, Necesarias, dolorosas y amargas Esas que no esperas y que no deseas De lágrimas y corazones rotos Esas que ocurren en cualquier sitio Las que no quieres que ocurran Despedidas, Simples, cotidianas, rutinarias De besos en el aire y “adiós” con prisas De “hasta mañana” y “te veo luego” Esas de puertas de colegio y encrucijadas Esas que sabes que son de todos los días
  • 61. 60 Despedidas, A nadie le gustan Y otros necesitan Aunque si una de ellas Te provoca la más mínima emoción… Habrá valido la pena. Sala Rodó , Laia Haiyang 2n de batxillerat
  • 62. 61 MIXED-UP-THREADS When everything is a mess Just let your mind keep flying Throwing ideas in excess And let them split out If it’s not your business Keep walking between the trees And let the time heal the stab You couldn’t stop Destiny had set A dagger inside me. It wasn’t your fault To be in the wrong spot At the wrong time It was mine For letting you down And leading you to the dawn Where the sun never comes out Anew Because I knew It was you or me Die or pay the fee When nothing is a mess The world goes around Bundling every string Of your lonely being Viale Herrando, Laia 2n de batxillerat
  • 63. 62 LE LANGAGE CACHÉ DE MON ÂME Amoureuse et fatiguée de toi, Mais sans envisager une vie où tu n’es pas là. Heureuse de la présence qui m’accompagne, Appelée l’évasion et le rêve de ma vie. La raison pour laquelle j’aime, À cause de la désolation de mon corps. La personification de passion, Hantée dans ma peau depuis toujours. Le chemin qui mène à la joie, Suivie sans relâche d’une douce harmonie. Le moyen par lequel je m’exprime, Où mon coeur se fond en larmes. L’évolution de mon être, Ma plus belle utopie. La danse, L’allégation de mon existence. Colomer Jourdan, Nora 2n de batxillerat
  • 64. 63 SONNO E SOGNO Una notte fredda Distante, solitaria I lupi abbaiavano alla luna La bambina piangeva Il cammino Illuminato dalle stelle Saliva sulla montagna Appassita, morta La nebbia mi circondava Attenta, guardando Le nuvole mi guardavano Diffidenti, depredatrici Mia figlia gridava In mezzo al silenzio Le lacrime argentate Cadevano dalla sua faccia Come pioggia che cade dal cielo Con l'arrivo del sole Calmo e caldo È venuta la tranquillità Il sonno di una piccola Il miracolo del sogno Un viaggio nello spazio Un universo da scoprire Infinito, sconosciuto Con l'unica paura Svegliarsi Viale Herrando, Laia 2n de batxillerat
  • 65. 64 TU I vas entrar sense picar a la porta sense avisar I vas trencar tot el meu ordre tots els meus esquemes I vas mirar mentre jo em desfeia mentre m’esfondrava I vas continuar avançant pel passadís avançant fins l’habitació On tot és confon sense deixar espai sense deixar-me respirar On es troba tot el meu món tots els meus records On et vas quedar mentre jo patia mentre jo moria On vas gaudir avançant fins l’interior avançant fins al meu cor I vas deixar anar fins l'últim sospir Potser només va ser un som- ni sentir-te riure, sentir-te plo- rar Potser només va ser una il·lusió sentir un cor palpitar Una pantomima que em va enganyar Una obsessió, una amistat disfressada d’amor. Monjo Boldó, Patricia 1r de batxillerat
  • 66. 65 MORT ACCIDENTAL El carbó sota les ungles amb pas lent cap al camp sant. Al jardí riuen les noies en certa mansió distant. Clos el puny dels familiars i dansant al rostre l’aigua i perduts moments llunyans, riuen llunyans els avars. Núvols grisos, gris carbó explosió justa per l’altre. Els diners no tenen por no hi ha ningú per rebatre. Miner torna sota terra mort el pare, mort el pa. Dient que no hi ha cap guerra justícia a la fossa va. Mort el pare, mort el fill quan cau terra sobre la fusta No mor l’esclau del cabdill, mor tota esperança justa. el idrissi el Hachmi , Rida 2n de batxillerat
  • 67. 66 EL HOMBRE DE PIEDRA El hombre de piedra está solo ¿Lo ves allí arriba en el podio? Lo llaman estatua por ser de piedra Pero yo he visto agua en su mirada En invierno nadie lo besa No quieren quedarse pegados Dicen que por el frío es Pero es porque nadie lo ama Observa pasar a la gente Y hace como que no importa “Soy piedra, lo que no siente” Pero a solas él llora Lo llaman bonito, bello Pero nunca lo abrazan Y piensa”¿De qué me sirve? Ser bello si no me aman el idrissi el Hachmi , Rida 2n de batxillerat
  • 68. 67 ALONE Tricked, deceived,
 Disgusted, forgotten,
 Hidden, ignored,
 Sorrowed, broken,
 Alone This is how I feel,
 Like this plus one thousand feelings more,
 That I ignored,
 That I hid,
 Now I awake myself
 Alone If I had said it,
 If I had complained,
 Maybe it wouldn’t be like this
 Maybe now I would be happy,
 But I can’t help but feel
 Alone
 
 Now you friend, you traitor,
 You knew the situation
 You knew my feelings
 You, the one that will break his heart,
 Will now take him away, leaving me
 Alone 

  • 69. 68 Very well then, make the most out of it,
 enjoy your love
 With kisses and hugs,
 With fake and empty words
 but go away and leave me
 Alone
 Hear me
 Can’t you hear me?
 I’m crying deep inside
 Waiting for the pain to disappear
 alone Monjo Boldó, Patricia 1r de batxillerat
  • 70. 69 MADRE TERRA L’albero pinage, mentre la terra grida morendo lentamente per un’epidemia chiamata umanità Le richieste di uragano, mentre la pietra parla di un’ingiustizia di figli contro sua madre mentre il mare reclama al cielo Michiedo cosa abbaimo fatto? come siamo stati in grado violentarti in questo modo? Come puoi continuare ad amarci se solo odiamo? e tu, madre rispondiamo a tutti noi perché mi fido di questo un giorno amerai Quando arriva questo giorno Voglio stare con te e condividi la tua felicità. Monjo Boldó, Patricia 1r de batxillerat
  • 71. 70 QUÉ VIL BURLA AQUELLO LLAMADO TIEMPO ¿Qué vil burla es aquello llamado tiempo? ¿Qué juego sucio posee junto al destino? Vivir hasta que polvo se vuelva el cuerpo, ignorando cuando será cortado el hilo. Anhelo libertad cautivo del halo. Sin saber por qué sigo viendo amanecer y del ruiseñor recuerdo su gran canto, viejo vestigio de un añejo anochecer. Desconozco aquello universal y eterno más entender mi misión es lo que yo aguardo, pues creer al adivino causa miedo y afrontar el futuro me produce espanto. Carezco de inmunidad a los sollozos, pues lloro la pérdida de mi libertad, fenecida en el proyecto de mi esbozo y así es como no pervive su eternidad. ¡Qué vil burla es aquello llamado tiempo! ¡Qué juego sucio posee junto al destino! Solo sé que no se puede tener nada, ni una sola palabra. Efímera palabra. Castro Castro , Leonardo 2n de batxillerat
  • 72. 71 EL SUBCONSCIENT A vegades, quan no pot dormir, la noia s’aixeca del llit i torna a seure al sofà del menjador. Ho fa quan sent aquella remor que li va pujant del ventre al cervell, o quan alguna cançó li queda entortolligada pels cabells. Abans d’estar-se tres hores donant voltes pel ma- talàs recordant les escenes més lamentables de la seva existència, prefereix (amb raó) fer alguna cosa de profit. De profit emocional, és clar. Alguna cosa per complaure la maror d’aquarel·les que ha anat pintant el seu rerefons. Any rere any, dia a dia i sen- se parar, demostrant que cada pinzellada compta i que les persones no som fetes d’u- na peça grossa i rotunda, sinó de petites miquetes. De pigments que, per separat, se- gurament menystindries. Som fetes absolutament i únicament de casualitats. A les casualitats ens devem i en elles ens hauríem de bolcar en desitjar qualsevol fet o acció, perquè elles trien què passa i què no arriba a passar mai. A elles es dirigirien aquelles que resen i preguen a algú si realment sabessin de què va tot plegat. I sí, segurament us ha passat pel cap aquest macabre pensament: “Si les casualitats ho són tot, serà en va tota decisió que prengui, tota acció que faci, sempre? M’estàs dient que ni jo mateixa puc controlar la meva pròpia vida?” Doncs no ho sé. Jo només sóc una narradora sota un jet lag etern que quan escriu se’n va per les branques, seduïda per l’antic i apassionant art de filo- sofar. Benvolguda, jo tan sols he exposat les meves reflexions de veu en off, i ara tu pots interpretar-les segons el teu criteri i deixar-te endur fins allà on es trobin les te- ves pròpies conclusions… o pots deixar-ho tot aquí. Sigui quina sigui l’opció que pre- fereixis (i la que, per tant, acabis escollint si decideixes seguir la lògica de fer allò que preferim) pots, en acabar la teva reflexió o no-reflexió, continuar llegint el relat que aquesta narradora presa de l’insomni està disposada a exposar.
  • 73. 72 La noia s’asseu al sofà, al seu racó preferit, respira fons i baixa suaument les parpe- lles. Altre cop, com cada nit que s’asseu al seu racó preferit del sofà, respira fons i baixa suaument les parpelles amb aquell propòsit en ment, els colors tornen a aparèi- xer. L’envolten, li fan moixaines, juguen amb la llum i ballen al seu voltant, celebrant- la. Un cop rebaixada l’eufòria tot pren un aire més equilibrat, vaporós. Els colors es dissipen i queden escampats pertot arreu sense seguir cap pauta concreta. Aleshores ella ja pot assaborir-ne l’essència. De tot plegat, del que és i el que no arriba a ser del tot. D’allò que sí i d’allò que no massa. De la nit i el dia i d’aquell quelcom que omp- le el buit entre tots dos. Ho sent tot tant, i tan fort dins i fora del seu cos de llum, que es deixa endur per la puresa d’aquell no-sé-què que la travessa. Cega com la vaca, en lloc de topar de cap contra una i altra soca, topa contra ella mateixa. La noia obre i tanca els ulls. Palpa l’entorn, no és al sofà. Segueix dins seu? Parpelle- ja frenèticament, com ho farien les ales d’un colibrí si fossin parpelles i no ales. Al cap d’uns quants aletejos de pestanyes la visió va tornant-li a les còrnies i pot confir- mar-ho: segueix dins seu. I es troba de cara amb la seva pròpia persona. Què s’ha de fer en aquesta situació? Parlar-li de tu o preguntar-li res sobre ella seria perdre el temps, per raons que resulten òbvies. O potser no? Potser és aquí on falla sempre. Aquest és l’error que comet en trobar-se: assumir que ja es coneix, que ho sap tot d’ella mateixa. Per això cada vega- da que no sap què dir-se torna a trobar-se al sofà; al punt de partida. Allarga la mà i acaricia la galta d’aquell mirall de carn i ossos. Les noies somriuen. Se’ls formen els mateixos clotets sota els pòmuls. Al cap i a la fi, totes dues són l’una. La noia inicial dubta. Hauria de deixar-la parlar primer a ella, a la nouvinguda? O aquesta estava esperant les seves paraules per contestar-li? Obre la boca. L’altra l’imi-
  • 74. 73 ta. Riuen una mica nervioses, però realment divertides pel rumb que va prenent la si- tuació. Quina de les dues és més real? No ho deuen saber ni elles. De fet, fa estona que aquest dubte els va creixent per dins, se’ls enfila del diafragma al cor com si fos heura. S’apropen lentament. Balbucegen fluixet, intentant trencar la incertesa que les estreny tan fort l’una contra l’altra. Però res, cap paraula. I cada cop més a prop. Contenen la respiració uns segons, es miren als ulls i obren la boca decidides a conèi- xer-se d’una vegada per totes. Bragós Tost , Maria de la Roca 1r de batxillerat
  • 75. 74 GUATEQUE ENTRE SEMANA Es cierto que el desconcierto de ver a todos aquellos descono- cidos en mi casa me estaba royendo un poquito los nervios, pero la última visita que acababa de salir por la puerta tenía toda mi atención. Así que salí, pues quedándome dentro no la encontraría. Y así, saliendo de dentro hacia fuera, la encontré fumándose un cigarro de esos que quedan tan estéticos al fumar en el vestíbulo de mi casa. Era una señora de unos quince años, muy oscurecida por el maquillaje que llevaba puesto y desgana- da hasta los huesos. Me acerqué a ella con pasos inseguros y le señalé con mi mano de preadolescente a medio desarrollar -de la cual estoy más que orgulloso- un cartel con un cigarro barrado, pegado en la pared del vestíbulo. -No te preocupes nene, tengo los pulmones de hierro. -dijo ella, quedándose igual. Le pregunté por qué no hacía ninguna mueca o pose al decir frases tan presun- tuosas, y murmuró a regañadientes que no dijera esas cosas, que trataba de mostrar indiferencia y yo se lo hacía difícil. Iba a decirle que no, que a mí me daban igual sus pulmones y su indiferencia, que simplemente no se podía fumar en el vestíbulo de mi casa, pero al final dije algo como- ¡Pues sí que están chulas usted y su indiferencia, señora!- y no me sorprendió haber dicho tal estupidez, pues ya me conozco y sé que soy más corto que muchas de las cosas cortas que conozco. -¡Chula tu tía, niño! ¿Y a quién llamas tú señora, si no tengo ni catorce años? Que lo que soy es aspirante a femme fatale y tú me estás jodiendo el estilo… ¡Vete a señalar dibujitos de cigarros a otra, que no te los miraría ni tu madre de lo feos que son! Yo, sin comprender muy bien por qué me gritaba aquella señora de quince años en el vestíbulo de mi casa, arranqué el dibujo que entonces resultaba ser obra mía,
  • 76. 75 pues así lo dijo la mujer, y regresé a mi puerta cabizbajo. Al llamar al timbre, uno de los desconocidos preguntó quién era y le respondí que era yo, el niño. -Pero niño… ¿Quién eres tú realmente?-me dijo acercando la boca a la mirilla, hecho que no hizo más clara su voz, pues no se trataba de agujero alguno sino de una mirilla. Supuse que había confundido voz con vista porque ambas empiezan con v, o que había sufrido algún lapsus por el estilo, así que me reprimí los comentarios que pudieran resultarle ofensivos, pues nada bueno sacaríamos de ellos. -Lo siento, señor… -Don Esteban -dijo. -Lo siento, señor don Esteban, pero no estoy para preguntas de ese tipo. Me abrió al momento recibiéndome entre sus brazos efusivamente. Tuve un po- co de miedo, pero un hombre que se hace llamar señor y don todo junto y a la vez, me pareció que no podía causar ningún daño. Por fin en mi casa, por fin a salvo de reproches y malentendidos. -Hogar, dulce hogar…-balbuceé. Bragós Tost , Maria de la Roca 1r de batxillerat
  • 77. 76 FUTURE During the last years life has changed so much. If we compa- re the daily routines of any adult or child nowadays to the li- fe of them years ago, we could see how it has changed. Most of the time, all these changes have been good for society, but if we have a look to some pollution database, we might be a little disappointed. I have thought in some subjects that I think in the future will be different, for example education, transport, energies and electronic devices. A few years from now it will have become so different, here is an explanation of how I think it will be: In  my point of view, education will change thanks to technology and, as a conse- quence, the way of teaching will also change. Within a few years it will not be either necessary to go to school or having printed books, because lessons will be virtual. In other words, you will attend to class being in front of a computer with online connec- tion and the class will be given through Skype or any kind of program that allows in- teraction among the students and the teacher. It is also important to consider that information is easily available for everybody, and maybe, in a long future term it will not be even necessary to have a teacher tuto- ring students, because society will be self-taught. Another aspect  that will be different is transport. It will be faster, more comfor- table and safer. But the most important aspect is that it will be cleaner and less pollu- ting. it will not consume any petrol or any other non renewable source of energy. Mo- reover, I think it will be possible to fly and travel to space more easily and cheaper than now, since there will be a kind of spaceship affordable for all of us. Finally,  I will deal with electronic devices. In my opinion there will be more pos- sibilities for smartphones. They will have more memory, will be faster, more efficient and cheaper. however, the change will not only be on the telephones, there will be
  • 78. 77 more possibilities for smartphones.They will have more memory, will be faster, more efficient and cheaper. however, the change will not only be on the telephones, there will be another kind of device to substitute them , some stuff similar to the Apple Watch, which is smaller and more intuitive to use. It is unknown how it will exactly be; yet teenagers and young adults are looking forward to discover soon. Redón Roma , Cecília 1r de batxillerat
  • 79. 78 ELS ULLS DE DOS QUARTS DE TRES Aquells ulls verds em perseguien. Sempre a la mateixa hora. Al mateix tren. El mateix xicot. El tren de dos quarts de tres sempre anava ple però la seva mirada aconseguia d’una mane- ra o altra trobar-me per un forat on es creuava amb la meva: entre la gent, un reflex a la finestra del metro, un cop de cap quan s’adonava que jo també l’estava mirant. Ja feia un mes que havien començat les classes i sempre agafava el mateix tren per tornar a casa. Al principi no m’hi vaig fixar gaire, en ell. Semblava tan normal... La motxilla d’anar a classe carregada entre les cames, assegut al primer seient de la filera al costat de l’última porta de l’últim vagó i sempre duia un llibre, “La plaça del diamant” o “Alo- ma”, dues lectures obligatòries però que semblaven despertar una curiositat especial en aquell noi. Després de la primera setmana que els nostres ulls es trobessin per pri- mer cop que no me’ls podia treure del cap: brillants, plens d’una innocència fingida, ansiosos de conèixer… La rutina era sempre la mateixa, sortia d’escola, caminava fins a l’estació de Fontana i picava el bitllet.Travessava els torns i em col·locava al final de l’andana per agafar l’úl- tima porta de l’últim vagó. Esperava que es buidés de gent, entrava i m’agafava a la barra per no caure. Ell ja hi era, sempre assegut al mateix lloc amb el seu llibre. El trajecte sempre es feia més llarg, de Fontana a Drassanes no hi havia més de cinc parades, però cada vegada que em topava amb aquella mirada que semblaven dos fragments de vidre d’ampolla de vi erosionats pel corrent del mar, cada cop que aque- lles dues pedretes de jade em miraven, la meva respiració es frenava i es tornava un lent sospir. Ja feia un mes sencer que ell i jo encreuàvem mirades fortuïtes que es van anar transformant en hàbits.Tot i així no havíem parat a parlar mai.
  • 80. 79 Un divendres, sempre a la mateixa hora i al mateix tren, vaig caminar decidia cap al seient on ell llegia alguna obra de la qual no vaig aconseguir esbrinar el títol, només l’autor, Joan Salvat-”no sé què”, una poesia llarga com un llibre sencer, per iniciar con- versa vaig fer com si res i li vaig preguntar per la lectura.Va aixecar el cap sorprès, des- col·locat per la sobtada intervenció, els seus ulls brillaven més que mai i em miraven fixament. - “I el vent deixava dintre la rosella, granets de blat com espurnes de sol. Només per dir com és la boca d’Ella: com la neu rosa als pics quan surt el sol” - va dir de sobte entonant la poesia que llegia. No vaig acabar d'entendre el que em deia però hi donava un to tan dolç i suau que em vaig perdre en les paraules d'aquella estranya recitació. Vaig riure, nerviosa pel silenci que s'acabava de fer mentre jo viatjava a través de la poesia, i quan vaig adonar-me'n ja sonaven les portes del metro, el xiulet va sobresaltar-me i vaig sortir esperitadament per la porta sense dir res més. Vaig estar tota la nit amoïnada pensant i tornant a pensar en els versos que m’havia re- citat, em van semblar tan profunds llegits amb aquella veu tan dolça, semblava que se’m desfessin les cames cada cop que tornava enrere fins a aquell moment. Ja al llit no podia dormir, només feia que donar voltes i més voltes, repetint aquell breu diàleg al metro, pensant en què li diria al dia següent, com encreuaríem mirades i jo riuria nerviosa i ell somriuria amb el seu llibre a la mà, finalment vaig caure en un tendre somni. Un dia després tot va anar com sempre, vaig anar a classe, tot i que no vaig poder es- coltar pensant en com passaria les cinc parades que compartia amb el meu noi dels ulls verds entre Fontana i Drassanes.Va sonar la campana de l’última hora i vaig sortir més il·lusionada del que era habitual en mi, vaig arribar al metro i vaig entrar a l’últim vagó, tot buscant l’últim seient em va sorprendre no torbar-hi a qui m’esperava, al seu
  • 81. 80 lloc hi havia una senyora grossa i rodona que vigilava de prop una cistella d’anar a comprar. Vaig endur-me una gran desil·lusió, l’hauria espantat ahir sortint corrents? pensava que estava boja i havia canviat de camí per no veure’m? Hi havia tantes possi- bilitats... Un cop a casa i recuperada del disgust vaig pensar-ho en fred i vaig començar a veu- re-ho més clar, havia pogut ser qualsevol cosa, s’havia posat malalt, havia perdut el tren… Finalment vaig adonar-me que era culpa meva, havia agafat el comboi massa d’hora amb les presses per trobar-me’l i havia canviat la rutina. Em vaig sentir molt beneita i l’endemà vaig assegurar-me d’arribar a l’hora, com que havia sortit abans de classe vaig aprofitar per fullejar la llibreria de l’estació que ve- nia llibres de segona mà, entre ells vaig trobar-ne un d’antic, amb les pàgines enfos- quides i deformades pel temps i l’ús, Víctor Català, recordava haver-lo comentat a classe i em va semblar una bona forma de reprendre la conversa, la lectura era Soli- tud. Vaig baixar a l’andana i quan va passar el tren vaig assegurar-me que era l’hora que tocava. Vaig entrar amb pas decidit i en arribar al seient ell no hi era, però tampoc hi havia ningú més, al seu lloc hi havia un llibre nou amb una cinta que feia un llaç blau.Vaig acostar-m’hi i vaig llegir la targeta que penjava de la vora de la cinta: “Per la noia dels ulls de mel, em sap greu no poder trobar-te Vaig prendre el llibre i vaig desfer-ne la llaçada, Solitud de Víctor Català, el mateix lli- bre que li duia. Vaig arribar a casa feta un sac de preguntes, no sabia si el tornaria a veure, no ente- nia el llibre i sobretot no entenia la crueltat del destí que em feia enamorar i desena-
  • 82. 81 morar tan ràpidament, no em podia treure del cap la lletra de la targeta i els dos ulls verds que em miraven sense ser-hi, que em perseguien sense trobar-me.Vaig trobar adient el títol de la novel·la amb què ens vam acomiadar, “Solitud” com el que sentia sense la mirada d’aquell amor fugisser del recorregut en metro de cada dia. 
 Viale Herrando, Laia 2n de batxillerat
  • 83. 82 CIUDAD QUE MADRUGA Barcelona, estás tan guapa cuando soplas vientos caóticos, cuando decides invertir tu realidad y hacer como si nada. Cuando te despiertas junto al sol estás tan llena de todo, de todos, de todas. Un padre con traje que llega tarde al parvulario, mujer con chupa de cuero que espe- ra impacientemente que el semáforo se convierta en verde, professores que aún desti- lan tinta roja por el camino y orejas moradas por el frío. Niños babosos colgando de brazos maternales, flequillos despeinados, ojos aun cerrados, bolsos de colores llenos de ibuprofenos, lectores que abren el libro antes de entrar en el metro y camioneros reflexionado sobre su bajo salario. Dos enamorados durmiendo en las calles, impun- tuales estresados que siempre van con prisas, árboles engañados por la prematura primavera, cerebros desordenados que aun piensan en lo que han soñado y directo- ras que intentan lidiar con sindicatos. Ancianas y su carro de la compra con estampado de cuadros, balcones llenos de estú- pidas banderas, alientos matutinos que desprenden cafeína y adolescentes oscuros que intentan deshacerse de tantos números. Farolas todavía encendidas, artistas que miran al cielo, jovenes actrices simulando su propia película, poetas frustrados cami- no a su trabajo supuestamente pasajero y múltiples cigarros apresurados. Estómagos vacíos que andan sin prisa bostezando, jóvenes inmersos en su mundo musical diri- giéndose a su alegre infierno, turistas responsables que madrugan para ver el parque Güell gratuito, algun perro olfateando plantas muertas y la ambulancia que interrum- pe el silencio. Empresarios legañosos entrando en oficinas, mujer de tareas domésti- cas suspirando por sus hijos que en Ecuador se han quedado y tal vez algún margina-
  • 84. 83 do mareado que sujeta con la mano derecha un vino barato. Estaciones de buses acomuladas, aficionados saliendo del prostibulo, ruidos de per- sianas, animales que ladran, y jubilados con poco sueño que compran el diario. Hijos con sacos y ropa para tres días que saludan a sus padres desde el interior del autocar, quioscos colocando revistas, miradas pegadas a pantallas y algún que otro romántico que no le ha sonado la alarma. Y yo, curiosa, escondida bajo mi rostro consigo alcanzar esta suave armonía que la minuciosa observación me entrega. Y la verdad es que: Barcelona, estás tan guapa cuando acaricias tanto espacio humano en tus primeras horas de la mañana. 
 Cascante Hosta , Berta 2n de batxillerat
  • 85. 84 FADE IN EXT. Dia. Mercat Es veu la típica paradeta de mercats que ven fruita, en aquest cas melons. La càmera enfoca principalment a un en concret. Sense canviar de focus, se senten unes veus intel·ligibles que es pot suposar que són d'algú que està interessat a comprar un meló. Efectivament algú compra un meló i agafa casualment el que havia estat el centre d'atenció fins ara. Sense que el meló deixi de ser el centre d'atenció en cap moment, es veu com la com- pradora el porta dins un cistell de palla, entra al seu edifici, puja amb l'ascensor, arri- ba a casa i el deixa a la nevera. La porta de la nevera es tanca i es perd de vista el me- ló. Tall a INT. DIA. pis El pany de la porta s'obre i entra un noi amb cara de pomes agres. NOI Holaaa.
  • 86. 85 No rep resposta. El noi deixa la seva motxilla de l'escola amb un esbufec i es dirigeix cap a la cuina. S'apropa a la nevera i es fixa en un post-it verd que hi ha enganxat amb un imant cutre d'algun museu europeu. Es veu un primer pla del post-it on es llegeix: "AVUI TENIA PRESSA, T'HE DEIXAT UN MELÓ, FES ELS DEURES" i signat "MAMA". El noi obre la porta de la nevera i agafa el meló. També agafa un ganivet del calaix i se'n va a la taula disposat a tallar-lo per poder-se'l menjar. El noi apropa el ganivet al meló amb intencions d'obrir-lo en canal. Meló (ESTERNUDA) NOI Què coi?! MELÓ Perdó, perdó, procedeix sisplau. NOI P-Però què? MELÓ Sisplau segueix amb la teva feina. És que estic una mica refredat, ho sento. NOI Pots parlar? MELÓ Tots els melons saben parlar, però això no importa ara. Pots fer el favor de clavar el teu ganivet en mi, t'ho agrairia molt. Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
  • 87. 86 NOI Per què pots parlar? MELÓ Per l'amor de Déu, quin suplici. Mira, fem com si no hagués passat res i tornem a començar.Tu et disposaves a tallar-me i conseqüentment menjar-me suposo. Oi que tens gana? Doncs va talla. El noi es queda mirant el meló estupefacte. MELÓ Va, que és per 'vui! El noi parla amb si mateix sense deixar de clavar la mirada en el meló. NOI Les drogues han de tenir alguna cosa a veure. MELÓ Siusplau, t'ho demano, mata'm. NOI Hala, hala, com vols que et mati? no sóc un assassí, jo. MELÓ No hi ha cap llei que prohibeixi el melonicidi. NOI Però estàs parlant, això vol dir que ets un ésser viu. És massa per la meva cons- ciència. Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
  • 88. 87 MELÓ Sense parlar també sóc un ésser viu, tonto. Que ets de l'humanístic o què? NOI Vale, vale, però no és el mateix. El meló fa soroll d'esbufec. MELÓ Vols que calli llavors? Cap problema.Va, talla, no diré ni mu. NOI Que no, que és massa tard, ja sé que parles. El meló no contesta. NOI Ei! El meló no fa cap soroll. NOI Eh va, que no cola gens. El meló segueix igual. NOI Si pretens que la gana s'apoderi de mi ho tens cru, eh.Tinc més menjar a part de tu, egocèntric. El noi mira per la cuina i reposa la vista sobre uns plàtans. Agafa els plàtans i els po- sa al davant del meló. NOI Aquest plàtans per exemple. MELÓ Pffff. No hi ha punt de comparació. Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
  • 89. 88 El noi somriu. NOI Ah! T'he pillat! MELÓ Mecagun' tot, ets pesadíssim xaval. Sisplau, què he de fer perquè em clavis aquest ga- nivet? NOI Primer de tot, explicar-me com funciona tot el tema de que els melons parlin.Vull dir, hi ha altres fruites que parlin o és una cosa exclusiva per vosaltres? MELÓ És massa llarg d'explicar i segurament si t'ho expliqués acabaries empatitzant massa amb mi. L'única cosa que has de saber és que ser menjats és l'única cosa que ens pot fer arribar a la felicitat a nosaltres els melons. NOI De debò? MELÓ De bo de bo. NOI Hmm. Que fàcil. MELÓ Fàcil? NOI Trobo que és una manera molt senzilla de ser feliç MELÓ A mi no m'ho sembla precisament, fa estona que m'hauries d'estar engolint. Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
  • 90. 89 NOI Ja però igualment, és un objectiu molt fix i clar. MELÓ Com ho fas tu, per ser feliç? NOI Ni idea. La felicitat ve i va per qualsevol raó. MELÓ Llavors és molt més fàcil, si tens un ventall més gran tens més possibilitat de ser fe- liç, no? NOI Potser. Però el problema és que sempre se'n va, i quan desapareix no tens ni idea d'on havia sortit en un primer moment. O potser sí, però allò ja no et fa feliç més. I així constantment. MELÓ Hmmm. Sona emocionant. El noi està callat mirant a l'infinit amb cara d'ensopit. Després d'uns segons es diri- geix al meló. NOI Bueno suposo que si et puc fer feliç el meu deure és fer-ho. El noi apropa un altre cop el ganivet al meló disposat a tallar-lo. MELÓ Espera, espera! NOI Què, què passa ara? Vols que ho faci horitzontalment o...? Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
  • 91. 90 MELÓ No, no, para, deixa el ganivet. No vull morir NOI Joder tio, ara que tenia ganufla. Deixa el ganivet a la taula. MELÓ Et pots menjar un plàtan. NOI Ai, no, no m'agraden gens, lo d'abans només ho he dit per provocar-te. Com és que no vols morir de cop? MELÓ És que he sentit el que deies de la felicitat, i m'han vingut ganes d'experimentar més coses que em puguin causar felicitat. NOI Però que ets un meló, tio, que coi vols fer? MELÓ No sé, esperava que tu m'indiquessis. NOI Doncs perdó, però fa temps que no estic feliç. I com t'he dit abans, no hi ha cap fór- mula concreta. MELÓ Va home, què és l'ultim que vas fer que et va fer feliç? El noi pensa durant un moment. Jocs Florals 2018 Institut Montserrat
  • 92. 91 NOI L'última cosa que em va fer feliç...Hmm...Doncs crec que va ser fa unes setmanes quan ma mare no podia enviar un correu molt important i li vaig ensenyar a fer-ho. Es va posar molt contenta i em vaig sentir feliç crec per uns moments. El meló no diu res. NOI Tot bé? MELÓ Sí, sí, tranquil, només estic pensant. NOI Ah, vale, vale. El meló pensa durant uns segons més. MELÓ Has dit que tenies gana, no? NOI Mmmm...Sí ,la veritat… MELÓ Si mengessis alguna cosa estaries content? NOI Sí, suposo. MELÓ Doncs endavant. Menja'm. NOI Però si acabes de dir que no volies morir tio, què coi? Jocs Florals 2018 Institut Montserrat