1. LA POR

2. LA POR
• VÍDEO: EL CONTAGIO DE LAS EMOCIONES.
ELSA PUNSET (YOU TUBE) 4’07’’

3. LA POR
• ACTIVITAT :

4. LA POR
- És una emoció habitual que apareix quan el nen o nena
se sent en perill per una amenaça real o no.
- És un comportament normal i totalment necessari per al
desenvolupament evolutiu – etapes que han de passar– i en
la majoria de casos disminueix i desapareix de forma natural
a mesura que creixem.
- Actua com a sistema de seguretat i fa que actuem per
evitar un perill concret.
- Com qualsevol emoció, la por es manifesta a tres nivells:
1. conductual :evitant una situació, mostrant inquietud o hipervigilància...
2. sentimental, amb pensaments subjectius:esperar sempre
el pitjor, preocupar-se per no poder afrontar una situació...
3. fisiològic: suor, mareig, tensió muscular, mal de panxa, mal de cap...

5. LA POR
- Les pors es tornen fòbies quan perden tota la seva utilitat
d’advertència davant un perill i esdevenen
desproporcionades, és a dir, l’objecte que fa por és
inofensiu perquè no constitueix cap amenaça real i l’infant
reacciona amb conductes desadaptatives.
La fòbia és una por que està fora de lloc. És una por exagerada, que apareix
o persisteix a edats inadequades (la por dels gossos és normal als tres anys,
però és una fòbia als quinze).
- Les pors que es poden considerar normals segons l’edat
són les següents:
• De 0 a 1 any: plora davant d’estímuls desconeguts,
estranys, sorolls forts, separació…
• De 2 a 4 anys: por dels animals, por a fer-se mal,
foscor, persones disfressades, sorolls forts…

6. • De 4 a 6 anys: por de la foscor, d’éssers imaginaris
(monstres i fantasmes), d’estar sol, al silenci, d’animals,
d’elements de la natura (per exemple, els trons)
• De 6 a 9 anys: por al dany físic, als éssers fantàstics, a la
mort, al ridícul per l’absència d’habilitats escolars i
esportives...
• De 9 a 12 anys: por als incendis, als robatoris, als
accidents, a contreure malalties greus... Apareix la por al
divorci dels pares o al mal rendiment escolar...
• De 12 a 18 anys: pors relacionades amb l’autoestima
personal (capacitat intel·lectual, aspecte físic, por al
fracàs) i amb les relacions socials...

7. PARLEM-NE

8. LA POR
• DE QUÈ TENEN POR ELS NOSTRES FILLS I FILLES?

9. LA POR
• QUÈ ELS HI DIEM EN AQUESTES SITUACIONS?

10. LA POR
“No ploris que no és res!”
“No t’enfadis!”
“Els nens/es no ploren!”
“Això no fa por!”
“Quina tonteria!”
“Va, que ja està!”

11. Com podem ajudar-los i ajudar-les?
1r ENSENYAR a identificar la por
Com a qualsevol emoció, primer pas és identificar-la i
prendre’n consciència. Mai tapar-les ni restar-li importància.
• Cal deixar l’espai necessari perquè el nen/a expressi
les preocupacions i les pors: és important que se’n parli,
escoltar amb atenció i transmetre-li confiança, tranquil·litat, afecte i
seguretat. No recriminar-li que tingui por ni avergonyir-lo o riure-se’n
perquè l’expressi (per a ell, la por és real).
• Explicar-li que, de vegades, nosaltres també tenim
por. Empatitzar, compartir aquesta experiència amb l’infant l’ajudarà a
entendre que és una emoció que tothom sent en certes situacions de la
vida.

12. • Buscar fotografies o fer dibuixos de les coses que
facin por al nen i posar-les en una capsa o una bossa.
De tant en tant, revisar junts les pors de la capsa i, si és el cas, estripar o
treure les que es vagin superant.
• Explicar contes sobre la por i adonar-se i veure com els
personatges les solucionen.
• ...
2n AJUDAR-LOS a afrontar i superar la por?
• Reduir el grau de temor que genera la por.
• Procurar que sigui l’infant qui s’enfronti a la situació
que li provoca por i evitar sobreprotegir-lo/a. Si no és
capaç de fer front a les situacions de por tot sol, acompanyar-lo perquè vegi
que “no passa res”. Una motivació interessant seria recompensar-lo cada
vegada que s’afronta a una situació que li fa por, aplaudint-ne l’esforç, la
decisió i els progressos que hagi fet.

13. • Per ajudar a tranquil·litzar-lo/a davant de situacions que li
provoquin por, proposar-li una pausa, tot animant-lo/a a
fer respiracions lentes i profundes, abans de continuar
afrontant la situació que el/la neguiteja.
• Implicar-lo/a en alguna activitat que el/la distregui. Si un
nen/a té por de la foscor, inventar jocs que es puguin fer amb poca llum o
explicar històries divertides a les fosques perquè es relaxi.
• Superar la por poc a poc, pas a pas.(por a l’aigua, als sorolls
forts...)
• L’hora d’anar a dormir (conflictiva per la por a la foscor). EX: podem
agafar un ninot o una nina i anomenar-lo ‘El Guarda de les Pors’: Parlar al
ninot, explicar-li com se sent el nen i encarregar-li que el protegeixi de les pors
durant la nit (posem paraules als seus sentiments). L’endemà, preguntar
l’infant com s’ha sentit i si creu que el guarda ha fet bé la seva feina. Si el nen
ha passat por, no se l’ha de culpabilitzar, sinó que cal fer responsable al
Guarda, per no haver complert bé la seva funció.

14. • Evitar ridiculitzar al nen/a per les seves pors. L’atenció
ha d’estar dirigida a les possibles solucions.
• Evitar veure pel·lícules i fer jocs o activitats que
comportin violència, por, terror, mostres…
• Procurar que les persones de l’entorn no enviïn
missatges amenaçadors o intimidadors (“si no menges li
diré a…”, “si no et portes bé vindrà…”)
• La solució no és persuadir-lo/la de la por, sinó donar-li
eines per afrontar-la i fer que, poc a poc desaparegui
perquè se sent més segur/a.

15. 3r ENSENYAR als infants a preparar-se davant d’una
situació temuda. Consells:
• La relaxació és un recurs molt eficaç. Ensenyar tècniques de
relaxació als nens fa que tinguin eines per afrontar les situacions que els
provoquen la por i superar-les.
• Treure importància a l’objecte que fa por. Per exemple, si els
fan por els monstres, agafar una foto d’un monstre i pintar-lo d’una manera
divertida…
• Transmetre seguretat a l’infant, és el que més ajudarà a superar
les pors.
• Ensenyar-li a anar integrant les diferents emocions i la
por forma part de la nostra vida des de l’inici. Però cal que siguin regulades pel
consell i l’acompanyament dels pares.

16. LA POR
“La millor manera que els infants superin les seves
pors és mostrar-nos segurs, donar-los confiança,
informació prèvia sobre la situació temuda i animar-
los a superar-les acompanyant-los amb
reconeixement, mostres de felicitació i estimació.”

17. LA POR
BIBLIOGRAFIA:
-Una tempesta... de por!. Meritxell Martí
Castellnou Edicions i l'Hospital Sant Joan de Déu
Quaderns FAROS sant Joan de Déu
-Los atrevidos dan el gran salto. Elsa Punset.
-El buit. Anna Llenas

18. -La Júlia té un estel. Eduard José
-Un monstre sota el llit. Angelica Glitz

19. LA POR
GRÀCIES PER LA VOSTRA ASSISTÈNCIA
i... us esperem al FEAC del curs vinent!!!
Bones vacances!!!