SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 45
Baixar para ler offline
Reproducció i SexualitatReproducció i Sexualitat
• La funció de la reproducció garanteix la
supervivència de l’espècie.
• En els humans, la reproducció és de tipus sexual, el
que vol dir que només és possible entre dos
individus de diferent sexe que produeixen
cèl·lules sexuals diferents o gàmetes : l’home
produeix espermatozoides i la dona òvuls.
• La unió d’aquestes dues cèl·lules es coneix com
fecundació i té lloc en l’interior dels òrgans
reproductors de la dona (fecundació interior).
• La cèl·lula que es forma, que s'anomena zigot, es
multiplica constantment originant un embrió.
• El desenvolupament embrionari, que té lloc en
l’interior de l’aparell reproductor femení
(viviparisme) originarà un nou ésser.
LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS
En els humans, la reproducció és de tipus sexual, el que vol dir que existeixen dos sexes amb
característiques morfològiques i fisiològiques diferents (dimorfisme sexual).
Els de sexe masculí o homes i els de sexe femení, dones.
LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS
HOME DONA
LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS
La reproducció es realitza en òrgans especialitzats que constitueixen l'Aparell Reproductor i que és
diferent en ambdós sexes. El funcionament dels aparells reproductors, ve controlat, en gran part, per
l’acció d’hormones.
Activitat interactiva 1
Activitat interactiva 2
Activitat interactiva 1
Activitat interactiva 2
LA SEXUALITAT
La sexualitat humana comprèn un gran nombre de comportaments i processos amb aspectes
psicològics, socials, culturals, polítics, espirituals i religiosos.
L'estudi de la sexualitat humana inclou el conjunt de comportaments i fenòmens que tenen a veure amb
el sexe, com són les relacions sexuals, l'enamorament, la satisfacció sexual, la reproducció i la
repressió sexual.
La sexualitat és present en totes les etapes de la vida, des de la fetal fins a la vellesa. Segons les
seves característiques diferencials es pot citar la sexualitat infantil, adulta, femenina,masculina, de la
tercera edat, etc.
ELS CARÀCTERS SEXUALS SECUNDARIS
Les hormones sexuals són les responsables de l’aparició dels caràcters sexuals secundaris.
MADURESA SEXUAL
N
E
N
E
S
N
E
N
S
La maduresa sexual és l’etapa en la qual els individus són aptes per a la reproducció.
En els humans s’inicia amb la pubertat i correspòn a la joventut i l’edat adulta.
L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (EXTERN)
La major part de l’aparell reproductor masculí és extern. Les parts visibles són el penis i l’ escrot, una
bossa de pell que allotja els dos testicles. L'escrot permet que els testicles estiguin a una temperatura
inferior a la del resta del cos, condició necessària per la formació dels espermatozoides.
El penis és l'òrgan copulador masculí. L'extrem rep el nom de gland. És una zona molt vascularitzada
i molt sensible que presenta un orifici anomenat meat urinari. El gland està recobert d'una pell
anomenada prepuci que al retirar-se permet que aflori el gland. La seva excessiva estretor
s'anomena fimosi. L'operació de retallar-lo quirúrgicament s'anomena circumcisió.
L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (INTERN)
Dins l’escrot trobem els testicles. A l'interior d'aquests òrgan hi ha uns llargs conductes molt
replegats anomenats túbuls seminífers.
Els túbuls seminífers desemboquen en una estructura tubular que es replega sobre el testicle
anomenada epidídim.
Cada epidídim comunica amb un conducte deferent que conduirà els espermatozoides fins la uretra,
que comunica amb l’exterior.
També formen part de l’aparell reproductor les glàndules annexes que elaboren secrecions que
permeten la maduració dels espermatozoides i els hi proporciona el medi líquid:són les vesícules
seminals, les glàndules de Cowper i la pròstata.
A les parets dels túbuls seminífers es troben les cèl·lules seminals encarregades de la
espermatogènesis o formació dels espermatozoides .
Els espermatozoides acaben de madurar i s’acumulen en l’epidídim fins al moment de l’ejaculació.
ELS TESTICLES
Secció d’un túbul seminífer
LES GLÀNDULES ANNEXES
Les glàndules annexes aporten substàncies nutritives i protegeixen els espermatozoides en el seu
viatge cap a l’òvul. El conjunt de les seves secrecions i els espermatozoides formen el semen.
Durant el recorregut dels espermatozoides pel conducte deferent i la uretra les glàndules
annexes segreguen les substàncies que constitueixen la part líquida del semen. Aproximadament
s'ejaculen uns 3cm3
de semen amb una concentració d'espermatozoides de 100 milions/cm3
aprox.
Les VESÍCULES SEMINALS són dues dilatacions en forma de bossa, segreguen un líquid ric en
fructosa que nodreix als espermatozoides i aporten la major part del contingut del semen. Aboca
la secreció en el primer tram de la uretra, a nivell de la próstata.
Vesícula seminal
Conducte deferent
Epidídim
Testicle
Les GLÀNDULES DE COWPER aboquen a la uretra un líquid viscós que protegeix el seu interior dels
residus de l'orina i lubrifica la uretra abans de la sortida del semen
LES GLÀNDULES ANNEXES
La PRÒSTATA: és una glàndula de la mida d’una castanya que es situa sota la bufeta i es disposa
abraçant la uretra en el seu primer tram.
La pròstata aboca a la uretra un líquid d’aspecte lletós que protegeix i nodreix els espermatozoides.
L’ejaculació té lloc amb el penis en erecció. L'erecció es produeix gràcies a que l’interior del penis
presenta tres cilindres de teixit erèctil anomenats cossos cavernosos (2 cossos cavernosos a dalt) i
cos esponjós (1 a sota, envoltant la uretra) que en el moment de l'excitació s'omplen de sang.
Això provoca l’erecció i l’ augment de mida del penis.
EL TEIXTIT ERÈCTIL DEL PENIS
COSSOS
CAVERNOSOS
COS ESPONJÓS
Gland Uretra
Corona
Uretra
COSSOS
CAVERNOSOS
prostata
bufeta
urinària
testicles
vesícules
seminals
glàndula de
Cowper
pròstata
gland
meat urinari
cos esponjós
ANATOMIA DE L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ
cossos
cavernosos
uretratúbuls
seminífers
testicles
escrot
epidídim
conductes
deferents
En un espermatozoide distingim les següents parts:
•Un cap, que conté el paquet de cromosomes i una regió on es concentren els enzims necessàries per
degradar les parets de l’òvul anomenada acrosoma .
•En la seva part intermèdia o coll es troben les mitocondries, encarregades de produir l'energia
necessària perquè aquest pugui arribar fins a l'òvul.
•La seva cua o flagel, similar a un fuet, té com objectiu impulsar a l'espermatozoide cap a l'òvul femení.
ELS GÀMETES MASCULINS: ELS ESPERMATOZOIDES
L’aparell reproductor femení té com a funcions produir els gàmetes femenins o òvuls, fabricar les
hormones sexuals femenines: els estrògens i la progestrona.
També és on té lloc la fecundació i la gestació (desenvolupament del fetus fins al seu naixement).
És a dir és el cos de la dona el que rep als espermatozoides, i una vegada que l'òvul ha estat fertilitzat,
alimenta a l'embrió i després al fetus durant les 40 setmanes de gestació fins a néixer completament
format.
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
El conjunt de genitals externs de la dona es denomina vulva.
Estan situats en la base de la cavitat pèlvica. En ella es pot
diferenciar els següents elements:
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS EXTERNES
• els dos llavis majors,
• els dos llavis menors,
• el clítoris (un petit òrgan erèctil molt sensible),
• l'orifici uretral o meat urinari (l'orifici de sortida de
l'orina)
• l'orifici vaginal (l'orifici de l'aparell reproductor) que està
parcialment tancat per una membrana anomenada himen.
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES
Els ovaris són les gònades femenines que alberguen els òvuls i produïxen les hormones sexuals.
Cada 28 dies aprox. els ovaris alliberen un òvul madur, que són recollits per la trompa de Falopi.
Les trompes de Fal·lopi són dos canals d'uns deu centímetres de longitud que s'estenen des dels
ovaris fins a l'úter. En el seu interior, cadascuna d'elles posseïx unes pestanyes microscòpiques
que, al vibrar, ajuden a impulsar a l'òvul en el seu camí cap a l’úter. És en aquest recorregut on
l'òvul és fecundat per l'espermatozoide.
L'úter és un òrgan muscular buit amb forma de pera, de paret gruixuda i elàstica, que amida de 7 a 8
centímetres de longitud. Les seves parets estan tapissades de teixit epitelial : mucosa uterina anomenada
endometri. La seva funció és allotjar l'embrió en desenvolupament fins al seu naixement.
Des de la part superior de l'úter sorgeixen, a cada costat, les trompes de Fal·lopi, pel seu extrem inferior,regió
coneguda com coll o cèrvix, s'uneix amb la vagina.
La vagina és un conducte musculós i elàstic d'uns 8 a 15 cm de longitud. Allotja el penis de l'home durant la
relació sexual i és el canal de sortida del bebè quan el part és normal.
L’himen és una membrana que tapa l’entrada.
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES
L’ÒVUL
Són cèl·lules immòbils i grans.
Quan l'òvul surt de l'ovari, passa a la trompa de Fal·lopi, on es pot quedar un període curt de temps.
En aquest interval serà fecundat o morirà.
Corpuscle polar
Corona radiada
Capa pel·lúcida
Nucli
Citoplasma
EL CICLE MENSTRUAL
El procés de formació i maduració dels òvuls es denomina ovogènesi. És un procés que comença en l'etapa
embrionària.
En néixer una nena ja té al voltant de 400 mil òvuls en estat immadur, que són emmagatzemats en uns
fol·licles similars a uns sacs.
El procés de maduració dels òvuls es reprendrà a la pubertat.
De manera cíclica cada mes un dels ovaris madurarà un fol·licle que alliberarà un òvul. Aquest procés,
controlat per hormones segregades en la hipòfisi i en el propi ovari es coneix com cicle menstrual.
La durada sol ser de 24 a 35 dies, amb una mitjana de 28 dies. Però la regularitat del cicle és variable,
fins i tot en una mateixa dona.
El cicle comença amb el creixement i desenvolupament d’un fol·licle d’un dels ovaris, que va madurant i
passant per varis estadis. La hormona hipofisària FSH estimula la maduració d’un fol·licle ovàric i que
aquest produeixi estrogen, l’hormona que estimula l’engruiximent de l'endometri de l'úter.
Al voltant del dia 14 el fol·licle, estimulat per l’hormona LH allibera un òvul cap a les trompes de Falopi,
procés conegut com ovulació.
EL CICLE MENSTRUAL: FASE FOL·LICULAR
Després de l’ovulació el fol·licle degenera, acumula greix i es converteix en el cos luti, que serà
l’encarregat de produir l’hormona progesterona que estimularà el creixement de l’endometri de l’úter
en el cas que hi hagi fecundació.
EL CICLE MENSTRUAL: FASE LUTEÍNICA
En conseqüència l’endometri es desenvolupa, augmenta la vascularització i de mida per poder
nodrir el futur embrió.
Si no hi ha fecundació el cos luti mor als 14 dies.
Si no hi ha fecundació: el cos luti s'atrofia 14 dies després de l’ovulació, cessant la producció
d'hormones i provocant que l'endometri es desprengui i surti per la vagina a l'exterior, produint una
hemorràgia denominada menstruació o regla, que sol durar de 3 a 5 dies.
Alhora a l’ovari un altre fol·licle comença el seu procés de maduració i torna a començar un altre cicle
menstrual.
EL CICLE MENSTRUAL: LA MENSTRUACIÓ
EL CICLE MENSTRUAL: Gràfic
LA FECUNDACIÓ
La fecundació és la unió dels gàmetes (n) per donar lloc a un zigot(2n). Té lloc a l’interior de les
trompes de Fal·lopi.
Només un dels espermatozoides, del centenar que han arribat fins l’òvul, aconseguirà penetrar-lo.
LA FECUNDACIÓ: FUSIÓ DELS GÀMETES
L’acrosoma de l’espermatozoide conté enzims que degraden la zona pel·lúcida de l’òvul.
El cap de l’espermatozoide podrà penetrar fins el citoplasma. Aleshores la composició de la
membrana de l’òvul canvia i es fa impermeable a qualsevol altre espermatozoide.
LA FECUNDACIÓ
Zigot
Fecundació
Òvul
Nidació
Mòrula
Espermatozoides
El zigot comença el seu viatge fins a implantar-se a l’úter. Durant aquest viatge comença a
dividir-se i comença a desenvolupar-se com embrió. A partir de les 16 cèl·lules es comença parlar
de mòrula. A continuació algunes cèl·lules continuen dividint-se i desplaçant-se i passen a un
estat que es denomina blàstula .
Aproximadament al sisé dia després de la fecundació la blàstula arriba a l’úter i s'implanta a
l'endometri (etapa coneguda com anidament) i continua la seva divisió i transformació que donarà
lloc a l’embrió.
LA PRIMERA SETMANA DE GESTACIÓ
FECUNDACIÓ, PRIMERES DIVISIONS DEL ZIGOT i ANIDAMENT
La placenta comença a formar-se a partir de la quarta setmana després de la fecundació a partir de
teixits de l'embrió i de l'endometri matern i està totalment formada el 3r mes.
Aquest òrgan permetrà, a través del cordó umbilical, alimentar a l'embrió i retirar i eliminar els
productes de deixalla. Alhora que actuarà com barrera defensiva.
La placenta també té una important funció endocrina: secreta hormones que possibilitaran la gestació i el
desenvolupament de les glàndules mamàries.
LA PLACENTA
Embrió
Placenta
LA GESTACIÓ O EMBARÀS
1r mes (4 setmanes)
2n mes (8 setmanes)
3r mes (12 setmanes) 7è mes (28 setmanes)
IMATGES DE LES PRIMERES ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI
Aparell reproductor
Aparell reproductor
EL PART
El part pot definir-se com el període caracteritzat per la presència de contraccions uterines regulars
i doloroses, acompanyades d'un aplanament i una dilatació cervical evident i progressiva i que acaba
amb la sortida del fetus a l'exterior del cos matern.
El part es divideix en tres períodes o fase:
- Període de dilatació
- Període d'expulsió
- Període de deslliurament
En aquesta etapa s'inicien les contraccions uterines, regulars i doloroses que passen de produir-se
cada mitja hora fins a esdevenir cada 3 minuts.
La fase comença amb l’estovament i l’esborrament del coll uterí. A continuació el coll de l’úter es
dilata fins a tenir una obertura de 10 cm.
Pot haver trencament de l’amni i abocament del líquid amniòtic (“trencar aigües”).
Aquesta fase pot durar entre 5-20 hores.
EL PART: FASE DE DILATACIÓ
EL PART: FASE D’EXPULSIÓ
És l’etapa compresa entre la dilatació completa i el naixement de la criatura.
Les contraccions són més intenses. Gràcies a elles i a la musculatura abdominal de la mare, el
bebè és empès cap a l’exterior.
A causa de la bipedisme, els ossos del maluc han sofert modificacions pel que fa a la resta de
primats i el canal del part forma angles; a més, l'úter forma un angle recte amb la vagina.
El fetus ha de realitzar una sèrie de rotacions del cap i dels muscles per a avançar per aquest
tortuós passadís.
Canal del part
Les contraccions de l’úter
i els músculs abdominals
impulsen als nens cap a l’exterior
Dilatació
del coll uterí
i la vagina
Embrió de 5 setmanes (10 mm)
EL PART: FASE DE DESLLIURAMENT
Als 20-30 minuts d’haver-se produït el naixement, les contraccions es reprenen amb la finalitat
d’expulsar la placenta. Això es coneix com fase de deslliurament, i va acompanyada d'hemorràgies.
És el conjunt de fenòmens, sexuals o lligats al sexe, acompanyats o no de reproducció.
 
També es pot definir com el conjunt dels comportaments relacionats amb el sexe i la seva satisfacció.
La sexualitat ens acompanya des que naixem fins que morim.
Engloba tots els àmbits d’una persona: fisiològics, psicològics, socials i culturals.
La sexualitat, les seves sensacions i manifestacions en l’adolescència, com en qualsevol etapa de la vida,
han de ser tractades amb naturalitat.
Hem de poder parlar de sexualitat amb tota llibertat per aclarir dubtes i poder així prendre decisions
responsables sobre el nostre comportament.
LA SEXUALITAT
L’ORIENTACIÓ SEXUAL
Homosexual: Aquella persona que se sent atreta, de manera més o menys permanent, sexual i/o
afectivament per altres del seu mateix sexe. Gais, en el cas dels homes i lesbianes en el cas de
les dones.
Heterosexual: Aquella persona que se sent atreta, de manera més o menys permanent, sexual
i/o afectivament per altres del sexe oposat al seu.
Bisexual: Aquella persona que pot sentir-se atreta sexual i/o afectivament per altres del seu
mateix sexe o del sexe oposat.
EL SEXE SEGUR: ANTICONCEPTIUS
MÈTODES
Que impedeixen
la fecundació
Mètodes químics
Mètodes de barrera
Altres mètodes
Que impedeixen la nidació
PRESERVATIU MASCULÍ
PRESERVATIU FEMENÍ
DIAFRAGMA
PEGAT
PÍNDOLA DE L’ENDEMÀ
ESPERMICIDA
MARXA ENRERE
MÈTODE DE LA TEMPERATURA BASAL
MÈTODE D’OGINO-KNAUS
DISPOSITIU INTRAUTERÍ
PÍNDOLA ANTICONCEPTIVA
ANELL VAGINAL
MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL
CANDIDIASI GONORREA SÍFILIS SIDA
Agent causal Fong: Candida
albicans
Bacteri: Nesseira
gonorrhoeae
Bacteri: Treponema
pallidum
Virus: Virus de la
Immunodeficiència
Humana
Localització Pell i mucoses. Mucoses de l’aparell
gènitourinari.
Aparició d’un xancre en
el punt d’entrada de la
infecció.
El virus es troba
present a la sang,
l’esperma, …
Símptomes Coïssor de l’àrea
genital. Emissió de fluix
vaginal espès.
Inflamació de la uretra.
En la dona pot passar
desapercebuda.
Als tres mesos:
erupcions cutànies. El
bacteri s’escampa per
tot el cos. Si no es
tracta pot ocasionar la
mort.
Símptomes diversos
degut a l'afebliment del
sistema immunitari.
Tractament Antifúngics Antibiòtics Antibiòtics Antiretrovirals
Prevenció Higiene i ús del
preservatiu.
Utilització de
preservatius.
Utilització de
preservatius.
Utilització de
preservatius.
RESUM
Característiques
i etapes
Caràcters
sexuals
Aparell
reproductor
Cicle hormonal
de la dona
Fecundació,
embaràs i part
Sexualitat
Fecundació interna; reproducció sexual i vivípara.
Etapes del cicle reproductor: producció de gàmetes, fecundació, desenvolupament del zigot i l’embrió, part,
desenvolupament i maduració dels òrgans sexuals.
Primaris: es presenten des del naixement. Són els òrgans sexuals.
Secundaris: apareixen durant la pubertat. En nois: veu greu, barba, pèl al pubis i les aixelles, augment de la massa òssia
i muscular. En noies: veu aguda, creixement dels pits i els malucs, i pèl al pubis i a les aixelles.
Òrgans interns femenins: ovaris, trompes de Fal·lopi, úter i vagina.
Òrgans externs o vulva: llavis majors, llavis menors, clítoris i obertura vaginal.
Òrgans interns masculins: testicles, epidídim, conductes deferents, vesícules seminals, pròstata i uretra.
Òrgans externs: penis i escrot.
Les hormones sexuals femenines són els estrògens i la progesterona.
La producció d’estrògens pels ovaris depèn de les hormones hipofisàries.
Els estrògens produeixen la maduració d’un òvul i també progesterona.
La progesterona prepara l’úter per a la possible nidació d’un embrió.
Si no hi ha fecundació, l’òvul mor, el fol·licle degenera i l’endometri es desprèn i provoca la menstruació.
La fecundació es produeix en una de les trompes de Fal·lopi.
El zigot es transforma en embrió, arriba fins a l’úter i, si les condicions són favorables, s’implanta a l’endometri
(nidació).
Es desenvolupen la placenta, el cordó umbilical i la bossa amniòtica.
Al cap de tres mesos, el fetus ha desenvolupat el sistema nerviós, el circulatori i l’excretor. S’hi reconeix el sexe.
Al cap de nou mesos s’acaba el desenvolupament del fetus.
El part té tres fases: la dilatació del coll de l’úter, l’expulsió del fetus i el deslliurament (expulsió de la placenta).
És el conjunt de facetes de l’ésser humà, tant fisiològiques com psicològiques, que caracteritzen cada sexe.
Els hàbits saludables permeten desenvolupar una sexualitat sana.
• http://www.sexejoves.gencat.cat/ics_webjove/AppPHP/index.php
Web de la Generalitat amb informació sobre sexualitat
• http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/ssvv/repro1.htm
Làmines interactives de l’aparell reproductor
• http://blocs.xtec.cat/naturalsom/3r-eso/5-aparell-reproductor-i-sexualitat/#sexe
Unitat didàctica sobre reproducció i sexualitat
• http://www.centrejove.org/home.htm
Web del Centre Jove d’anticoncepció i sexualitat
• http://www.dexeus.cat/es_ES/salud-mujer-informacion-medica-detalle.aspx?a=1&t=1
Informació d’anticonceptius de la Clínica Dexeus
PER SABER-NE MÉS...

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Aparell reproductor femení
Aparell reproductor femeníAparell reproductor femení
Aparell reproductor femenítoniblanes
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lulaINS Escola Intermunicipal del Penedès
 
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentitsEls receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentitsMaria Ballester Lecina
 
La reproducció de les persones
La reproducció de les personesLa reproducció de les persones
La reproducció de les personesJoan Camps Pons
 
L'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusL'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusCC NN
 
Tema 2 5è, Funció de Relació
Tema 2 5è, Funció de RelacióTema 2 5è, Funció de Relació
Tema 2 5è, Funció de RelacióRaulcasti
 
Aparell Reproductor - Cicle Menstrual
Aparell Reproductor - Cicle MenstrualAparell Reproductor - Cicle Menstrual
Aparell Reproductor - Cicle Menstrualmamacal
 
Pràctica del cor laura
Pràctica del cor lauraPràctica del cor laura
Pràctica del cor lauravagullo
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lularINS Escola Intermunicipal del Penedès
 
Aparell reproductor masculi
Aparell reproductor masculiAparell reproductor masculi
Aparell reproductor masculitoniblanes
 
La cèl·lula 1
La cèl·lula 1La cèl·lula 1
La cèl·lula 1M T
 
Característiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viusCaracterístiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viussonia ruiz
 

Mais procurados (20)

Aparell respiratori
Aparell respiratoriAparell respiratori
Aparell respiratori
 
Aparell reproductor femení
Aparell reproductor femeníAparell reproductor femení
Aparell reproductor femení
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
 
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentitsEls receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
 
La reproducció de les persones
La reproducció de les personesLa reproducció de les persones
La reproducció de les persones
 
Aparell reproductor masculi
Aparell reproductor masculiAparell reproductor masculi
Aparell reproductor masculi
 
Cèl.lula
Cèl.lulaCèl.lula
Cèl.lula
 
L'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusL'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers vius
 
Tema 2 5è, Funció de Relació
Tema 2 5è, Funció de RelacióTema 2 5è, Funció de Relació
Tema 2 5è, Funció de Relació
 
L'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIUL'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIU
 
Aparell Reproductor - Cicle Menstrual
Aparell Reproductor - Cicle MenstrualAparell Reproductor - Cicle Menstrual
Aparell Reproductor - Cicle Menstrual
 
Pràctica del cor laura
Pràctica del cor lauraPràctica del cor laura
Pràctica del cor laura
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
 
Aparell reproductor masculi
Aparell reproductor masculiAparell reproductor masculi
Aparell reproductor masculi
 
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALSLA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
 
La cèl·lula 1
La cèl·lula 1La cèl·lula 1
La cèl·lula 1
 
Com Utilitzar Un Microscopi
Com Utilitzar Un MicroscopiCom Utilitzar Un Microscopi
Com Utilitzar Un Microscopi
 
Característiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viusCaracterístiques dels éssers vius
Característiques dels éssers vius
 
Els teixits cel·lulars
Els teixits cel·lularsEls teixits cel·lulars
Els teixits cel·lulars
 

Destaque

Manual del manuscrit
Manual del manuscritManual del manuscrit
Manual del manuscritTxeli
 
Els ponts
Els pontsEls ponts
Els pontsadieste
 
Argumentació 3r
Argumentació 3rArgumentació 3r
Argumentació 3rTxeli
 
Sa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsSa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsTxeli
 
Sistema nerviós
Sistema nerviósSistema nerviós
Sistema nerviósCC NN
 
El sistema circulatori
El sistema circulatoriEl sistema circulatori
El sistema circulatoriCC NN
 
Sistema endocrí
Sistema endocríSistema endocrí
Sistema endocríCC NN
 
Aparell excretor
Aparell excretorAparell excretor
Aparell excretorCC NN
 

Destaque (9)

Manual del manuscrit
Manual del manuscritManual del manuscrit
Manual del manuscrit
 
Els ponts
Els pontsEls ponts
Els ponts
 
Argumentació 3r
Argumentació 3rArgumentació 3r
Argumentació 3r
 
Sa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsSa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estats
 
La placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexesLa placenta i altres estructures annexes
La placenta i altres estructures annexes
 
Sistema nerviós
Sistema nerviósSistema nerviós
Sistema nerviós
 
El sistema circulatori
El sistema circulatoriEl sistema circulatori
El sistema circulatori
 
Sistema endocrí
Sistema endocríSistema endocrí
Sistema endocrí
 
Aparell excretor
Aparell excretorAparell excretor
Aparell excretor
 

Semelhante a Aparell reproductor

Aparellreproductor 110208073254-phpapp01
Aparellreproductor 110208073254-phpapp01Aparellreproductor 110208073254-phpapp01
Aparellreproductor 110208073254-phpapp01196062
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductorCC NN
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductordiviii
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductordiviii
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductordiviii
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductordiviii
 
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducciómgil2243
 
La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2csiv
 
La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2csiv
 
La reproduccio humana 4
La reproduccio humana 4La reproduccio humana 4
La reproduccio humana 4Maria Salom
 
òRgans sexuals
òRgans sexualsòRgans sexuals
òRgans sexualsMprof
 
Aparell Reproductor
Aparell ReproductorAparell Reproductor
Aparell ReproductorSimbiosi
 
T2 cicle vital de les persones-resum
T2 cicle vital de les persones-resumT2 cicle vital de les persones-resum
T2 cicle vital de les persones-resum6sise
 
La Reproducció (Fil Eminimizer)
La Reproducció (Fil Eminimizer)La Reproducció (Fil Eminimizer)
La Reproducció (Fil Eminimizer)Panotx
 
Treball cristina la reproducció
Treball cristina la reproduccióTreball cristina la reproducció
Treball cristina la reproduccióesmendez
 
Joel i pau pareja
Joel i pau parejaJoel i pau pareja
Joel i pau parejacllistar
 

Semelhante a Aparell reproductor (20)

Aparellreproductor 110208073254-phpapp01
Aparellreproductor 110208073254-phpapp01Aparellreproductor 110208073254-phpapp01
Aparellreproductor 110208073254-phpapp01
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducció
 
La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2
 
La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2
 
La reproduccio humana 4
La reproduccio humana 4La reproduccio humana 4
La reproduccio humana 4
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
òRgans sexuals
òRgans sexualsòRgans sexuals
òRgans sexuals
 
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducció
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
Aparell Reproductor
Aparell ReproductorAparell Reproductor
Aparell Reproductor
 
T2 cicle vital de les persones-resum
T2 cicle vital de les persones-resumT2 cicle vital de les persones-resum
T2 cicle vital de les persones-resum
 
La Reproducció (Fil Eminimizer)
La Reproducció (Fil Eminimizer)La Reproducció (Fil Eminimizer)
La Reproducció (Fil Eminimizer)
 
Treball cristina la reproducció
Treball cristina la reproduccióTreball cristina la reproducció
Treball cristina la reproducció
 
Joel i pau pareja
Joel i pau parejaJoel i pau pareja
Joel i pau pareja
 

Mais de CC NN

La composició dels éssers vius
La composició dels éssers viusLa composició dels éssers vius
La composició dels éssers viusCC NN
 
Bio 1r definitiu
Bio 1r definitiuBio 1r definitiu
Bio 1r definitiuCC NN
 
Unitat 6
Unitat 6Unitat 6
Unitat 6CC NN
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5CC NN
 
080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352CC NN
 
Genètica (teoria)
Genètica (teoria)Genètica (teoria)
Genètica (teoria)CC NN
 
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”CC NN
 
Qué es el sexo
Qué es el sexoQué es el sexo
Qué es el sexoCC NN
 
Fecundació in vitro
Fecundació in vitroFecundació in vitro
Fecundació in vitroCC NN
 
Plague inc
Plague incPlague inc
Plague incCC NN
 
Activitat colesterol
Activitat colesterolActivitat colesterol
Activitat colesterolCC NN
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3CC NN
 
Genètica i evolució II
Genètica i evolució IIGenètica i evolució II
Genètica i evolució IICC NN
 
Genètica i evolució
Genètica i evolució Genètica i evolució
Genètica i evolució CC NN
 
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lularsLa reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lularsCC NN
 
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariotaCC NN
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesCC NN
 
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesMembranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesCC NN
 
Tema 12 els arxius de la història de la terra
Tema 12   els arxius de la història de la terraTema 12   els arxius de la història de la terra
Tema 12 els arxius de la història de la terraCC NN
 
Tema 11 els recursos relacionats amb la geosfera
Tema 11   els recursos relacionats amb la geosferaTema 11   els recursos relacionats amb la geosfera
Tema 11 els recursos relacionats amb la geosferaCC NN
 

Mais de CC NN (20)

La composició dels éssers vius
La composició dels éssers viusLa composició dels éssers vius
La composició dels éssers vius
 
Bio 1r definitiu
Bio 1r definitiuBio 1r definitiu
Bio 1r definitiu
 
Unitat 6
Unitat 6Unitat 6
Unitat 6
 
Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352080319 unitat 4-14352
080319 unitat 4-14352
 
Genètica (teoria)
Genètica (teoria)Genètica (teoria)
Genètica (teoria)
 
Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”Què és un “visual thinking”
Què és un “visual thinking”
 
Qué es el sexo
Qué es el sexoQué es el sexo
Qué es el sexo
 
Fecundació in vitro
Fecundació in vitroFecundació in vitro
Fecundació in vitro
 
Plague inc
Plague incPlague inc
Plague inc
 
Activitat colesterol
Activitat colesterolActivitat colesterol
Activitat colesterol
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
Genètica i evolució II
Genètica i evolució IIGenètica i evolució II
Genètica i evolució II
 
Genètica i evolució
Genètica i evolució Genètica i evolució
Genètica i evolució
 
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lularsLa reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
La reproducció i el desenvolupament dels organismes pluricel·lulars
 
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota
9.La reproducció i la relació de la cèl·lula eucariota
 
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranesOrgànuls cel·lulars delimitats per membranes
Orgànuls cel·lulars delimitats per membranes
 
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranesMembranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
Membranes cel·lulars i orgànuls no delimitats per membranes
 
Tema 12 els arxius de la història de la terra
Tema 12   els arxius de la història de la terraTema 12   els arxius de la història de la terra
Tema 12 els arxius de la història de la terra
 
Tema 11 els recursos relacionats amb la geosfera
Tema 11   els recursos relacionats amb la geosferaTema 11   els recursos relacionats amb la geosfera
Tema 11 els recursos relacionats amb la geosfera
 

Último

MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 

Último (8)

MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 

Aparell reproductor

  • 2. • La funció de la reproducció garanteix la supervivència de l’espècie. • En els humans, la reproducció és de tipus sexual, el que vol dir que només és possible entre dos individus de diferent sexe que produeixen cèl·lules sexuals diferents o gàmetes : l’home produeix espermatozoides i la dona òvuls. • La unió d’aquestes dues cèl·lules es coneix com fecundació i té lloc en l’interior dels òrgans reproductors de la dona (fecundació interior). • La cèl·lula que es forma, que s'anomena zigot, es multiplica constantment originant un embrió. • El desenvolupament embrionari, que té lloc en l’interior de l’aparell reproductor femení (viviparisme) originarà un nou ésser. LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS
  • 3. En els humans, la reproducció és de tipus sexual, el que vol dir que existeixen dos sexes amb característiques morfològiques i fisiològiques diferents (dimorfisme sexual). Els de sexe masculí o homes i els de sexe femení, dones. LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS HOME DONA
  • 4. LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS La reproducció es realitza en òrgans especialitzats que constitueixen l'Aparell Reproductor i que és diferent en ambdós sexes. El funcionament dels aparells reproductors, ve controlat, en gran part, per l’acció d’hormones. Activitat interactiva 1 Activitat interactiva 2 Activitat interactiva 1 Activitat interactiva 2
  • 5. LA SEXUALITAT La sexualitat humana comprèn un gran nombre de comportaments i processos amb aspectes psicològics, socials, culturals, polítics, espirituals i religiosos. L'estudi de la sexualitat humana inclou el conjunt de comportaments i fenòmens que tenen a veure amb el sexe, com són les relacions sexuals, l'enamorament, la satisfacció sexual, la reproducció i la repressió sexual. La sexualitat és present en totes les etapes de la vida, des de la fetal fins a la vellesa. Segons les seves característiques diferencials es pot citar la sexualitat infantil, adulta, femenina,masculina, de la tercera edat, etc.
  • 6. ELS CARÀCTERS SEXUALS SECUNDARIS Les hormones sexuals són les responsables de l’aparició dels caràcters sexuals secundaris.
  • 7. MADURESA SEXUAL N E N E S N E N S La maduresa sexual és l’etapa en la qual els individus són aptes per a la reproducció. En els humans s’inicia amb la pubertat i correspòn a la joventut i l’edat adulta.
  • 8. L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (EXTERN) La major part de l’aparell reproductor masculí és extern. Les parts visibles són el penis i l’ escrot, una bossa de pell que allotja els dos testicles. L'escrot permet que els testicles estiguin a una temperatura inferior a la del resta del cos, condició necessària per la formació dels espermatozoides. El penis és l'òrgan copulador masculí. L'extrem rep el nom de gland. És una zona molt vascularitzada i molt sensible que presenta un orifici anomenat meat urinari. El gland està recobert d'una pell anomenada prepuci que al retirar-se permet que aflori el gland. La seva excessiva estretor s'anomena fimosi. L'operació de retallar-lo quirúrgicament s'anomena circumcisió.
  • 9. L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (INTERN) Dins l’escrot trobem els testicles. A l'interior d'aquests òrgan hi ha uns llargs conductes molt replegats anomenats túbuls seminífers. Els túbuls seminífers desemboquen en una estructura tubular que es replega sobre el testicle anomenada epidídim. Cada epidídim comunica amb un conducte deferent que conduirà els espermatozoides fins la uretra, que comunica amb l’exterior. També formen part de l’aparell reproductor les glàndules annexes que elaboren secrecions que permeten la maduració dels espermatozoides i els hi proporciona el medi líquid:són les vesícules seminals, les glàndules de Cowper i la pròstata.
  • 10. A les parets dels túbuls seminífers es troben les cèl·lules seminals encarregades de la espermatogènesis o formació dels espermatozoides . Els espermatozoides acaben de madurar i s’acumulen en l’epidídim fins al moment de l’ejaculació. ELS TESTICLES Secció d’un túbul seminífer
  • 11. LES GLÀNDULES ANNEXES Les glàndules annexes aporten substàncies nutritives i protegeixen els espermatozoides en el seu viatge cap a l’òvul. El conjunt de les seves secrecions i els espermatozoides formen el semen. Durant el recorregut dels espermatozoides pel conducte deferent i la uretra les glàndules annexes segreguen les substàncies que constitueixen la part líquida del semen. Aproximadament s'ejaculen uns 3cm3 de semen amb una concentració d'espermatozoides de 100 milions/cm3 aprox. Les VESÍCULES SEMINALS són dues dilatacions en forma de bossa, segreguen un líquid ric en fructosa que nodreix als espermatozoides i aporten la major part del contingut del semen. Aboca la secreció en el primer tram de la uretra, a nivell de la próstata. Vesícula seminal Conducte deferent Epidídim Testicle
  • 12. Les GLÀNDULES DE COWPER aboquen a la uretra un líquid viscós que protegeix el seu interior dels residus de l'orina i lubrifica la uretra abans de la sortida del semen LES GLÀNDULES ANNEXES La PRÒSTATA: és una glàndula de la mida d’una castanya que es situa sota la bufeta i es disposa abraçant la uretra en el seu primer tram. La pròstata aboca a la uretra un líquid d’aspecte lletós que protegeix i nodreix els espermatozoides.
  • 13. L’ejaculació té lloc amb el penis en erecció. L'erecció es produeix gràcies a que l’interior del penis presenta tres cilindres de teixit erèctil anomenats cossos cavernosos (2 cossos cavernosos a dalt) i cos esponjós (1 a sota, envoltant la uretra) que en el moment de l'excitació s'omplen de sang. Això provoca l’erecció i l’ augment de mida del penis. EL TEIXTIT ERÈCTIL DEL PENIS COSSOS CAVERNOSOS COS ESPONJÓS Gland Uretra Corona Uretra COSSOS CAVERNOSOS
  • 14. prostata bufeta urinària testicles vesícules seminals glàndula de Cowper pròstata gland meat urinari cos esponjós ANATOMIA DE L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ cossos cavernosos uretratúbuls seminífers testicles escrot epidídim conductes deferents
  • 15. En un espermatozoide distingim les següents parts: •Un cap, que conté el paquet de cromosomes i una regió on es concentren els enzims necessàries per degradar les parets de l’òvul anomenada acrosoma . •En la seva part intermèdia o coll es troben les mitocondries, encarregades de produir l'energia necessària perquè aquest pugui arribar fins a l'òvul. •La seva cua o flagel, similar a un fuet, té com objectiu impulsar a l'espermatozoide cap a l'òvul femení. ELS GÀMETES MASCULINS: ELS ESPERMATOZOIDES
  • 16. L’aparell reproductor femení té com a funcions produir els gàmetes femenins o òvuls, fabricar les hormones sexuals femenines: els estrògens i la progestrona. També és on té lloc la fecundació i la gestació (desenvolupament del fetus fins al seu naixement). És a dir és el cos de la dona el que rep als espermatozoides, i una vegada que l'òvul ha estat fertilitzat, alimenta a l'embrió i després al fetus durant les 40 setmanes de gestació fins a néixer completament format. L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
  • 17. El conjunt de genitals externs de la dona es denomina vulva. Estan situats en la base de la cavitat pèlvica. En ella es pot diferenciar els següents elements: L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS EXTERNES • els dos llavis majors, • els dos llavis menors, • el clítoris (un petit òrgan erèctil molt sensible), • l'orifici uretral o meat urinari (l'orifici de sortida de l'orina) • l'orifici vaginal (l'orifici de l'aparell reproductor) que està parcialment tancat per una membrana anomenada himen.
  • 18. L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES Els ovaris són les gònades femenines que alberguen els òvuls i produïxen les hormones sexuals. Cada 28 dies aprox. els ovaris alliberen un òvul madur, que són recollits per la trompa de Falopi. Les trompes de Fal·lopi són dos canals d'uns deu centímetres de longitud que s'estenen des dels ovaris fins a l'úter. En el seu interior, cadascuna d'elles posseïx unes pestanyes microscòpiques que, al vibrar, ajuden a impulsar a l'òvul en el seu camí cap a l’úter. És en aquest recorregut on l'òvul és fecundat per l'espermatozoide.
  • 19. L'úter és un òrgan muscular buit amb forma de pera, de paret gruixuda i elàstica, que amida de 7 a 8 centímetres de longitud. Les seves parets estan tapissades de teixit epitelial : mucosa uterina anomenada endometri. La seva funció és allotjar l'embrió en desenvolupament fins al seu naixement. Des de la part superior de l'úter sorgeixen, a cada costat, les trompes de Fal·lopi, pel seu extrem inferior,regió coneguda com coll o cèrvix, s'uneix amb la vagina. La vagina és un conducte musculós i elàstic d'uns 8 a 15 cm de longitud. Allotja el penis de l'home durant la relació sexual i és el canal de sortida del bebè quan el part és normal. L’himen és una membrana que tapa l’entrada. L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES
  • 20. L’ÒVUL Són cèl·lules immòbils i grans. Quan l'òvul surt de l'ovari, passa a la trompa de Fal·lopi, on es pot quedar un període curt de temps. En aquest interval serà fecundat o morirà. Corpuscle polar Corona radiada Capa pel·lúcida Nucli Citoplasma
  • 21. EL CICLE MENSTRUAL El procés de formació i maduració dels òvuls es denomina ovogènesi. És un procés que comença en l'etapa embrionària. En néixer una nena ja té al voltant de 400 mil òvuls en estat immadur, que són emmagatzemats en uns fol·licles similars a uns sacs. El procés de maduració dels òvuls es reprendrà a la pubertat. De manera cíclica cada mes un dels ovaris madurarà un fol·licle que alliberarà un òvul. Aquest procés, controlat per hormones segregades en la hipòfisi i en el propi ovari es coneix com cicle menstrual. La durada sol ser de 24 a 35 dies, amb una mitjana de 28 dies. Però la regularitat del cicle és variable, fins i tot en una mateixa dona.
  • 22. El cicle comença amb el creixement i desenvolupament d’un fol·licle d’un dels ovaris, que va madurant i passant per varis estadis. La hormona hipofisària FSH estimula la maduració d’un fol·licle ovàric i que aquest produeixi estrogen, l’hormona que estimula l’engruiximent de l'endometri de l'úter. Al voltant del dia 14 el fol·licle, estimulat per l’hormona LH allibera un òvul cap a les trompes de Falopi, procés conegut com ovulació. EL CICLE MENSTRUAL: FASE FOL·LICULAR
  • 23. Després de l’ovulació el fol·licle degenera, acumula greix i es converteix en el cos luti, que serà l’encarregat de produir l’hormona progesterona que estimularà el creixement de l’endometri de l’úter en el cas que hi hagi fecundació. EL CICLE MENSTRUAL: FASE LUTEÍNICA En conseqüència l’endometri es desenvolupa, augmenta la vascularització i de mida per poder nodrir el futur embrió. Si no hi ha fecundació el cos luti mor als 14 dies.
  • 24. Si no hi ha fecundació: el cos luti s'atrofia 14 dies després de l’ovulació, cessant la producció d'hormones i provocant que l'endometri es desprengui i surti per la vagina a l'exterior, produint una hemorràgia denominada menstruació o regla, que sol durar de 3 a 5 dies. Alhora a l’ovari un altre fol·licle comença el seu procés de maduració i torna a començar un altre cicle menstrual. EL CICLE MENSTRUAL: LA MENSTRUACIÓ
  • 26. LA FECUNDACIÓ La fecundació és la unió dels gàmetes (n) per donar lloc a un zigot(2n). Té lloc a l’interior de les trompes de Fal·lopi. Només un dels espermatozoides, del centenar que han arribat fins l’òvul, aconseguirà penetrar-lo.
  • 27. LA FECUNDACIÓ: FUSIÓ DELS GÀMETES L’acrosoma de l’espermatozoide conté enzims que degraden la zona pel·lúcida de l’òvul. El cap de l’espermatozoide podrà penetrar fins el citoplasma. Aleshores la composició de la membrana de l’òvul canvia i es fa impermeable a qualsevol altre espermatozoide.
  • 29. El zigot comença el seu viatge fins a implantar-se a l’úter. Durant aquest viatge comença a dividir-se i comença a desenvolupar-se com embrió. A partir de les 16 cèl·lules es comença parlar de mòrula. A continuació algunes cèl·lules continuen dividint-se i desplaçant-se i passen a un estat que es denomina blàstula . Aproximadament al sisé dia després de la fecundació la blàstula arriba a l’úter i s'implanta a l'endometri (etapa coneguda com anidament) i continua la seva divisió i transformació que donarà lloc a l’embrió. LA PRIMERA SETMANA DE GESTACIÓ
  • 30. FECUNDACIÓ, PRIMERES DIVISIONS DEL ZIGOT i ANIDAMENT
  • 31. La placenta comença a formar-se a partir de la quarta setmana després de la fecundació a partir de teixits de l'embrió i de l'endometri matern i està totalment formada el 3r mes. Aquest òrgan permetrà, a través del cordó umbilical, alimentar a l'embrió i retirar i eliminar els productes de deixalla. Alhora que actuarà com barrera defensiva. La placenta també té una important funció endocrina: secreta hormones que possibilitaran la gestació i el desenvolupament de les glàndules mamàries. LA PLACENTA Embrió Placenta
  • 32. LA GESTACIÓ O EMBARÀS 1r mes (4 setmanes) 2n mes (8 setmanes) 3r mes (12 setmanes) 7è mes (28 setmanes)
  • 33. IMATGES DE LES PRIMERES ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI
  • 36. EL PART El part pot definir-se com el període caracteritzat per la presència de contraccions uterines regulars i doloroses, acompanyades d'un aplanament i una dilatació cervical evident i progressiva i que acaba amb la sortida del fetus a l'exterior del cos matern. El part es divideix en tres períodes o fase: - Període de dilatació - Període d'expulsió - Període de deslliurament
  • 37. En aquesta etapa s'inicien les contraccions uterines, regulars i doloroses que passen de produir-se cada mitja hora fins a esdevenir cada 3 minuts. La fase comença amb l’estovament i l’esborrament del coll uterí. A continuació el coll de l’úter es dilata fins a tenir una obertura de 10 cm. Pot haver trencament de l’amni i abocament del líquid amniòtic (“trencar aigües”). Aquesta fase pot durar entre 5-20 hores. EL PART: FASE DE DILATACIÓ
  • 38. EL PART: FASE D’EXPULSIÓ És l’etapa compresa entre la dilatació completa i el naixement de la criatura. Les contraccions són més intenses. Gràcies a elles i a la musculatura abdominal de la mare, el bebè és empès cap a l’exterior. A causa de la bipedisme, els ossos del maluc han sofert modificacions pel que fa a la resta de primats i el canal del part forma angles; a més, l'úter forma un angle recte amb la vagina. El fetus ha de realitzar una sèrie de rotacions del cap i dels muscles per a avançar per aquest tortuós passadís. Canal del part Les contraccions de l’úter i els músculs abdominals impulsen als nens cap a l’exterior Dilatació del coll uterí i la vagina
  • 39. Embrió de 5 setmanes (10 mm) EL PART: FASE DE DESLLIURAMENT Als 20-30 minuts d’haver-se produït el naixement, les contraccions es reprenen amb la finalitat d’expulsar la placenta. Això es coneix com fase de deslliurament, i va acompanyada d'hemorràgies.
  • 40. És el conjunt de fenòmens, sexuals o lligats al sexe, acompanyats o no de reproducció.   També es pot definir com el conjunt dels comportaments relacionats amb el sexe i la seva satisfacció. La sexualitat ens acompanya des que naixem fins que morim. Engloba tots els àmbits d’una persona: fisiològics, psicològics, socials i culturals. La sexualitat, les seves sensacions i manifestacions en l’adolescència, com en qualsevol etapa de la vida, han de ser tractades amb naturalitat. Hem de poder parlar de sexualitat amb tota llibertat per aclarir dubtes i poder així prendre decisions responsables sobre el nostre comportament. LA SEXUALITAT
  • 41. L’ORIENTACIÓ SEXUAL Homosexual: Aquella persona que se sent atreta, de manera més o menys permanent, sexual i/o afectivament per altres del seu mateix sexe. Gais, en el cas dels homes i lesbianes en el cas de les dones. Heterosexual: Aquella persona que se sent atreta, de manera més o menys permanent, sexual i/o afectivament per altres del sexe oposat al seu. Bisexual: Aquella persona que pot sentir-se atreta sexual i/o afectivament per altres del seu mateix sexe o del sexe oposat.
  • 42. EL SEXE SEGUR: ANTICONCEPTIUS MÈTODES Que impedeixen la fecundació Mètodes químics Mètodes de barrera Altres mètodes Que impedeixen la nidació PRESERVATIU MASCULÍ PRESERVATIU FEMENÍ DIAFRAGMA PEGAT PÍNDOLA DE L’ENDEMÀ ESPERMICIDA MARXA ENRERE MÈTODE DE LA TEMPERATURA BASAL MÈTODE D’OGINO-KNAUS DISPOSITIU INTRAUTERÍ PÍNDOLA ANTICONCEPTIVA ANELL VAGINAL
  • 43. MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL CANDIDIASI GONORREA SÍFILIS SIDA Agent causal Fong: Candida albicans Bacteri: Nesseira gonorrhoeae Bacteri: Treponema pallidum Virus: Virus de la Immunodeficiència Humana Localització Pell i mucoses. Mucoses de l’aparell gènitourinari. Aparició d’un xancre en el punt d’entrada de la infecció. El virus es troba present a la sang, l’esperma, … Símptomes Coïssor de l’àrea genital. Emissió de fluix vaginal espès. Inflamació de la uretra. En la dona pot passar desapercebuda. Als tres mesos: erupcions cutànies. El bacteri s’escampa per tot el cos. Si no es tracta pot ocasionar la mort. Símptomes diversos degut a l'afebliment del sistema immunitari. Tractament Antifúngics Antibiòtics Antibiòtics Antiretrovirals Prevenció Higiene i ús del preservatiu. Utilització de preservatius. Utilització de preservatius. Utilització de preservatius.
  • 44. RESUM Característiques i etapes Caràcters sexuals Aparell reproductor Cicle hormonal de la dona Fecundació, embaràs i part Sexualitat Fecundació interna; reproducció sexual i vivípara. Etapes del cicle reproductor: producció de gàmetes, fecundació, desenvolupament del zigot i l’embrió, part, desenvolupament i maduració dels òrgans sexuals. Primaris: es presenten des del naixement. Són els òrgans sexuals. Secundaris: apareixen durant la pubertat. En nois: veu greu, barba, pèl al pubis i les aixelles, augment de la massa òssia i muscular. En noies: veu aguda, creixement dels pits i els malucs, i pèl al pubis i a les aixelles. Òrgans interns femenins: ovaris, trompes de Fal·lopi, úter i vagina. Òrgans externs o vulva: llavis majors, llavis menors, clítoris i obertura vaginal. Òrgans interns masculins: testicles, epidídim, conductes deferents, vesícules seminals, pròstata i uretra. Òrgans externs: penis i escrot. Les hormones sexuals femenines són els estrògens i la progesterona. La producció d’estrògens pels ovaris depèn de les hormones hipofisàries. Els estrògens produeixen la maduració d’un òvul i també progesterona. La progesterona prepara l’úter per a la possible nidació d’un embrió. Si no hi ha fecundació, l’òvul mor, el fol·licle degenera i l’endometri es desprèn i provoca la menstruació. La fecundació es produeix en una de les trompes de Fal·lopi. El zigot es transforma en embrió, arriba fins a l’úter i, si les condicions són favorables, s’implanta a l’endometri (nidació). Es desenvolupen la placenta, el cordó umbilical i la bossa amniòtica. Al cap de tres mesos, el fetus ha desenvolupat el sistema nerviós, el circulatori i l’excretor. S’hi reconeix el sexe. Al cap de nou mesos s’acaba el desenvolupament del fetus. El part té tres fases: la dilatació del coll de l’úter, l’expulsió del fetus i el deslliurament (expulsió de la placenta). És el conjunt de facetes de l’ésser humà, tant fisiològiques com psicològiques, que caracteritzen cada sexe. Els hàbits saludables permeten desenvolupar una sexualitat sana.
  • 45. • http://www.sexejoves.gencat.cat/ics_webjove/AppPHP/index.php Web de la Generalitat amb informació sobre sexualitat • http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/ssvv/repro1.htm Làmines interactives de l’aparell reproductor • http://blocs.xtec.cat/naturalsom/3r-eso/5-aparell-reproductor-i-sexualitat/#sexe Unitat didàctica sobre reproducció i sexualitat • http://www.centrejove.org/home.htm Web del Centre Jove d’anticoncepció i sexualitat • http://www.dexeus.cat/es_ES/salud-mujer-informacion-medica-detalle.aspx?a=1&t=1 Informació d’anticonceptius de la Clínica Dexeus PER SABER-NE MÉS...