SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 33
Baixar para ler offline
Els orígens de Catalunya
Segles VIII - XII
Introducció
• El territori actual de Catalunya va ser ocupat pels musulmans
a principis del segle VIII.
• Al final del segle VIII els islàmics van ser expulsats pels reis
francs d’una part del territori: és el que s’anomena Catalunya
Vella.
• En aquesta zona s’hi van formar diversos comtats, que al
principi depenien del monarca carolingi, però que més
endavant es van declarar independents.
• Al segles XI i XII els comtes catalans van fer fora els
musulmans de la resta del territori català: és la Catalunya
Nova.
• Paral·lelament, el territori català es va anar configurant a
l’entorn del comtat de Barcelona.
La Catalunya musulmana
La conquesta musulmana
• L’exèrcit musulmà va conquerir Saragossa l’any
714, des d’on va iniciar la conquesta del territori que
esdevindria més endavant Catalunya.
• A la primeria del segle IX a la zona nord de Catalunya
l’ajuda dels reis francs fou decisiva per expulsar-ne
els àrabs.
• Aquest territori va quedar sota el control d’uns
comtes que depenien del monarca franc.
• Com que el control islàmic en aquesta zona hi va ser
molt breu i no va arribar mai a islamitzar-se, va ser
anomenada Catalunya Vella.
• Els territoris del sud i de l’oest de Catalunya van
restar més de 300 anys sota control d’Al-Andalus. Es
coneixen com a Catalunya Nova.
El Califat
• A l’època del califat de Còrdova les poblacions de les
valls de l’Ebre, del Segre i del Cinca i de la plana de
Lleida es van islamitzar i van adoptar les formes de
vida dels musulmans.

Les Taifes
• Amb la desaparició del califat l’any 1031, a l’actual
territori català es van crear les taifes de Tortosa i de
Lleida, que eren governades per la noblesa local.
• Els comtes catalans van mantenir-hi relacions
pacífiques a canvi de cobrar impostos.
• Les ciutats van créixer i se’n van crear de noves.
Destaquen Balaguer, Lleida i Tortosa.
Els primers comtats catalans
La Catalunya carolíngia
• Per tal de protegir la frontera sud del seu regne davant els
musulmans, els reis francs van crear una franja protectora al llarg dels
Pirineus. És la Marca Hispànica.
• El territori català que controlava Carlemany (S. VIII) anava des dels
Pirineus fins al Llobregat. El monarca el va dividir en comtats
(Rosselló, Empúries, Girona, Cerdanya, Barcelona...), governats per
comtes.
El procés d’independència
• Al final del segle IX els comtes catalans van anar fent hereditari el seu
càrrec. Guifré el Pelós (segle IX), comte de Barcelona, Girona, Urgell i
Cerdanya va deixar en herència els seus territoris als seus descendents.
• Per primer cop els comtes no van ser nomenats pel rei dels francs.
• Així es va iniciar la dinastia que des d’aleshores va governar el comtat de
Barcelona.
• El pas cap a la independència dels comtats catalans dels reis francs el va fer
el comte Borrell II (segle X).
• Borrell II va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei de França i se’n
considerà independent (988), ja que quan li va demanar ajut per evitar el
saqueig d’Almansor (985) a Barcelona, l’esmentat rei li va negar.
• Alguns comtes van enviar ambaixadors a Còrdova i hi van establir relacions
comercials i culturals. Fins i tot van ajudar el califa contra els atacs berbers
l’any 1010. També van anar fent pressió a la frontera i lentament van anar
reduint els límits de la taifa de Lleida.
Taifes i ràtzies musulmanes
El primer repoblament
• Al segle X, comtes i abats (monestirs
de Cuixà, Ripoll, Sant Joan de les
Abadesses), van voler repoblar les
planes
del
seus
territoris
(Bages,
Osona
i
Berguedà)
pràcticament deshabitades a causa de
les guerres.
• Els pagesos del Pirineu i Pre-Pirineu
van baixar a les planes i s’assentaren a
les terres començant a conrear-les. Es
convertiren en propietaris lliures de
les seves terres (alous).
• Després l’ocupació anà estenent-se
cap al sud. Al final del segle X la
frontera del comtat de Barcelona
• Miniatures de Guifré el Pelós i de Borrell II, el comte que deixà de jurar
fidelitat al rei franc, iniciant així la independència de Catalunya d’aquella
monarquia.
Els comtats catalans l’any 1000
Una societat feudal
• A la primera meitat del segle XI a
Catalunya es va donar un procés de
feudalització de la societat catalana
semblant al que s’anava produint a la
resta de l’Europa occidental.
• El nobles van prescindir de l’autoritat del
comte i van iniciar un procés
d’apropiació de les fortaleses i de les
terres que governaven. Volien protegir la
terra dels atacs dels musulmans i
apropiar-se de les rendes que produïen.
• Els governadors van convertir el càrrec
en hereditari i es posaren el títol de
barons. Molts pagesos van esdevenir
serfs.
Conseqüències de la feudalització
Afebliment del poder comtal
(barons)

Generalització de la servitud
Restabliment de l’autoritat comtal. L’hegemonia
del Casal de Barcelona

• A mitjan del segle XI, Ramon Berenguer
I, comte de Barcelona, va iniciar pactes amb
els barons. Els nobles es van reconèixer
vassalls seus i, a canvi, el comte va acceptar
que el càrrec de baró esdevingués hereditari.
• Aquest comte va establir a les seves terres el
feudalisme, que es basava en el vassallatge i
s’estructurava segons un codi, els
Usatges, considerat un dels primers codis
feudals europeus.
• El comte de Barcelona va iniciar també
negociacions amb els altres comtes
catalans, que poc a poc es van anar
declarant vassalls seus.
• La casa comtal de Barcelona va esdevenir
cap del sistema feudal català.
La caiguda del califat. Les paries
• A partir del 1035 va començar a desaparèixer la inferioritat militar
davant l’Estat musulmà, en tenir lloc la desmembrament del califat de
Còrdova.
• En lloc del poderós califat, els comtes catalans tenien, a ponent, el regne
de taifes de Lleida, i al sud, el de Tortosa.
• Els comtes de Barcelona i d’Urgell van dirigir les relacions amb aquests
petits estats islàmics.
• Aquests comtes es van afanyar a exigir als reis islàmics el pagament de
tributs (paries). Amb aquests ingressos varen poder reforçar el poder
militar, edificar castells i millorar l’armament. També van finançar
l’expansió cap a Occitània.
Les conquestes catalanes del segle XI
• Els comtes van aprofitar la feblesa
militar dels andalusins per anar
ocupant els territoris fronterers
d’aquests regnes de taifes, i al
segle XI els comtes catalans van
passar a l’ofensiva.
• La frontera es va anar movent
lentament cap al sud a mesura
que els comtes de Barcelona
aconseguien conquerir poblacions
importants:
Tàrrega, Agramunt, Balaguer i
Tarragona.
L’avanç de la frontera occidental (980-1050)
La conquesta de la vall de l’Ebre
• Els reis d’Aragó i de Navarra també iniciaren
l’expansió militar i, durant els segles XI i
XII, van conquerir la vall de l’Ebre.
• Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i de
Navarra, l’any 1118 va conquerir la taifa de
Saragossa i totes les seves poblacions
importants van quedar sota el seu domini.
• L’any 1134 el regne d’Aragó i el de Navarra
passaren per una crisi quan Alfons I va morir
sense descendència.
• Aleshores Navarra es va separar d’Aragó i els
nobles aragonesos demanaren al germà del
rei, Ramir (dit el monjo), bisbe de
Barbastre, que acceptés de ser nomenat rei
d’Aragó.
La formació de la Corona d’Aragó
• El nou rei d’Aragó, Ramir II, es va
casar l’any 1136 i va tenir una filla:
Peronella.
• El 1137 el rei aragonès va
concertar el matrimoni de la seva
filla amb el comte de Barcelona
Ramon Berenguer IV. Aquest va
passar a governar Aragó amb el
títol de príncep, ja que Ramir II
tornà al monestir.
Conquesta de la Catalunya Nova
• Al llarg del segle XII es va completar
la conquesta de la Catalunya
Nova, que havia avançat molt
lentament els dos segles anteriors.
• Ramon Berenguer IV va conquerir la
taifa de Lleida i la de Tortosa.
• L’any 1148 conquerí les ciutats de
Tortosa i Lleida.
• L’any 1153 va capitular Siurana, la
darrera plaça forta musulmana en
territori català.
• Amb aquestes conquestes s’havien
assolit les fronteres de la Catalunya
actual.
La dinastia catalanoaragonesa
• Alfons II d’Aragó va ser la primera
persona que fou alhora comte de
Barcelona i rei d’Aragó.
• Aquest rei va acabar la reconquesta de les
terres d’Aragó i va fundar la ciutat de
Terol. A Catalunya se l’anomena Alfons I
el Cast.
• A partir d’Alfons I el Cast els territoris
d’Aragó i de Catalunya i els que la Corona
d’Aragó va conquerir posteriorment van
estar regits pel mateix monarca.
• Així es va iniciar la dinastia
catalanoaragonesa, que va governar la
Corona d’Aragó fins a principis del segle
XV.
Alfons el Cast ordena la documentació
reial. Imatge de la portada del Liber
feudorum maior (S- XIII)
El repoblament
• El repoblament és l’establiment de
població a les terres que s’havien
mantingut deshabitades durant
l’ocupació musulmana o que havien
estat conquerides posteriorment.
• El repoblament de la Catalunya
Nova es va fer durant el segle XIII.
Les terres van ser atorgades en
bona part als ordes militars i als
nobles que havien participat en la
conquesta, així com a ordres
monàstics (Císter).
• Per atreure pobladors cap a aquests territoris els comtes van atorgar cartes de
poblament a les ciutats, com Lleida i Tortosa.
El creixement econòmic i urbà
• A partir del segle XI es va produir una millora de les condicions de vida de
la població.
• La producció agrícola va augmentar com a resultat dels progressos
tècnics i de l’ampliació de les terres de conreu.
• A les terres pirinenques hi va proliferar la creació de ferreries.
• La millora agrícola va afavorir els inicis d’un comerç interior i la creació
de mercats rurals i de fires.
• Les ciutats es van anar consolidant com a centres d’intercanvi i van
atreure artesans. Això afavorí l’augment de la població i el renaixement
de la vida urbana.
La ciutat de Cervera va néixer arran del procés de conquesta del
segle XI. Els comtes li van atorgar el privilegi de tenir fira i mercat, i
això en va facilitar el creixement.
L’expansió occitana
• L’impuls econòmic del segle XI es va
manifestar en l’expansió política cap a
Occitània, que es va iniciar l’any 1069
amb la compra dels comtats de Rasès i
Carcassona.
• El domini de les terres occitanes es va
ampliar els anys següents amb
l’adquisició de drets sobre altres
territoris occitans.
• La incorporació de les terres occitanes al
comtat de Barcelona va comportar
influències culturals importants, com
l’arribada a la cort comtal de la poesia
trobadoresca.
Pere el Catòlic, fill d’Alfons el Cast
La Corona d’Aragó i Occitània al segle XII
L’enfrontament amb el rei de França
• A principis del segle XIII el rei de França va voler recuperar el domini
sobre els territoris d’Occitània i va patrocinar una expedició militar contra
els comtes occitans, amb el pretext de que aquests protegien els
albigesos o càtars, grup religió declarat heretge per l’Església de Roma.
• Pere I, rei de la Corona d’Aragó, va anar a lluitar al costat dels nobles
d’Occitània, que eren vassalls seus.
• Els occitans van ser derrotats pels francesos a la batalla de Muret
(1213), on el rei Pere va morir.
• Jaume I, fill i successor de Pere I, va renunciar pel Tractat de Corbeil
(1258) a tots els seus drets a Occitània davant el rei Lluís IX de França.
• Així, la Corona d’Aragó només va mantenir a l’altra banda dels Pirineus el
Rosselló, Montpeller i el Carladès.
Batalla de Muret (1213)
L’art romànic a Catalunya
L’arquitectura
• Durant el segle XI – XII als comptats catalans apareix l'art
romànic (estil amb gran desenvolupament a la zona).
• Característiques artístiques:
 Torres de grans proporcions
 Planta basilical (una sola nau)
 Decoració externa amb arcs cecs.
• Tant nobles com clergues i camperols, promouen la construcció
de castells, esglésies i monestirs l’ arquitectura – s’estengué tant
en el pla feudal com en el rural ( Sant Vicenç de Cardona –
església) ( Sant Pere de Rodes, Ripoll, Sant Martí del Canigó
, Sant Cugat del Vallès ... -- monestirs) la més representativa Sant
Climent i Santa Maria de Taüll.
Sant Vicenç de Cardona (1019-1040)
L’escultura
• Està directament relacionada amb l'arquitectura - era un
complement decoratiu.
• La seva funció era decorativa i didàctica: ensenyar la Bíblia en
imatges.
• També va ser important l'escultura en fusta policromada ( temes:
majestats (Crist crucificat), marededéus i Crist a la creu).
Majestat Batlló (mitjan segle XII)
Portalada de Santa Maria de Ripoll (1150-1170)
La pintura
• La pintura a Catalunya té les mostres
més riques de pintura i les més
abundants de la Península, tant en
mural com en fusta.
• La decoració pictòrica es feia a absis i
els murs de les esglésies (Pantocràtor i
escenes de la vida de Jesús i la mare
de Déu- pintures de l'església de Taüll
/ Mestre de Pedret ( Sant
Quirze, Esterri d' Aneu).

Pantocràtor de Sant Climent de
Taüll (consagrada el 1123)

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 
2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS
2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS
2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARSMario Vicedo pellin
 
L'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a CatalunyaL'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a Catalunya2nESO
 
Origens De Catalunya
Origens De CatalunyaOrigens De Catalunya
Origens De CatalunyaGlòria
 
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOEls territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOmonicapj
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAguested1d7a
 
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓCATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓhistgeo345
 
Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.Lourdes Pastor
 
6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castellaJulia Valera
 
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIPower point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIsleon4
 
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLAORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLAhistgeo345
 
Els regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsularsEls regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsularsngt1776
 
Resum "Catalunya a l'edat mitjana: orígens i expansió territorial"
Resum "Catalunya a l'edat mitjana: orígens i expansió territorial"Resum "Catalunya a l'edat mitjana: orígens i expansió territorial"
Resum "Catalunya a l'edat mitjana: orígens i expansió territorial"webjose1975
 
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02xalobesser
 
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)Julia Valera
 
Regne mallorca ppt
Regne mallorca pptRegne mallorca ppt
Regne mallorca pptamelisgalmes
 
Tema6.castella
Tema6.castellaTema6.castella
Tema6.castellaLibertango
 

Mais procurados (20)

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS
2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS
2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS
 
Guillem j
Guillem jGuillem j
Guillem j
 
L'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a CatalunyaL'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a Catalunya
 
Origens De Catalunya
Origens De CatalunyaOrigens De Catalunya
Origens De Catalunya
 
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOEls territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
 
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓCATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
 
Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.
 
6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella
 
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIPower point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
 
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLAORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
 
Els regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsularsEls regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsulars
 
Edat mitjana a Catalunya
Edat mitjana a CatalunyaEdat mitjana a Catalunya
Edat mitjana a Catalunya
 
Resum "Catalunya a l'edat mitjana: orígens i expansió territorial"
Resum "Catalunya a l'edat mitjana: orígens i expansió territorial"Resum "Catalunya a l'edat mitjana: orígens i expansió territorial"
Resum "Catalunya a l'edat mitjana: orígens i expansió territorial"
 
Els regnes cristians hispànics
Els regnes cristians hispànicsEls regnes cristians hispànics
Els regnes cristians hispànics
 
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
Catalunya dins-la-corona-darag3463-120304035907-phpapp02
 
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
 
Regne mallorca ppt
Regne mallorca pptRegne mallorca ppt
Regne mallorca ppt
 
Tema6.castella
Tema6.castellaTema6.castella
Tema6.castella
 

Destaque

Apresentacao Mix PhoneClub
Apresentacao Mix PhoneClubApresentacao Mix PhoneClub
Apresentacao Mix PhoneClubvoipviacelular
 
Going Social or "Challenges for PR Pros in a Fractured Mediascape"
Going Social or "Challenges for PR Pros in a Fractured Mediascape"Going Social or "Challenges for PR Pros in a Fractured Mediascape"
Going Social or "Challenges for PR Pros in a Fractured Mediascape"Rod Nicolson
 
BayFP: Concurrent and Multicore Haskell
BayFP: Concurrent and Multicore HaskellBayFP: Concurrent and Multicore Haskell
BayFP: Concurrent and Multicore HaskellBryan O'Sullivan
 
香港六合彩
香港六合彩香港六合彩
香港六合彩couai
 
Slide Share Thin
Slide Share ThinSlide Share Thin
Slide Share Thinnoo0002
 
Opac Search Limiters
Opac Search LimitersOpac Search Limiters
Opac Search LimitersDavid Kent
 
Permanentpeace
PermanentpeacePermanentpeace
PermanentpeaceAMTR
 
Russo Revelation Love - Vol 1.2
Russo Revelation Love - Vol 1.2Russo Revelation Love - Vol 1.2
Russo Revelation Love - Vol 1.2Jaci Russo
 
Mike Speiser Tiecon2008
Mike Speiser   Tiecon2008Mike Speiser   Tiecon2008
Mike Speiser Tiecon2008mspeiser
 
Craig Msae Power Point
Craig Msae Power PointCraig Msae Power Point
Craig Msae Power PointAMTR
 
Manchester United wins at Moscow.
Manchester United wins at Moscow.Manchester United wins at Moscow.
Manchester United wins at Moscow.Sameer
 
arjan broere gericht onderhandelen vigor workshop 2008
arjan broere gericht onderhandelen vigor workshop 2008arjan broere gericht onderhandelen vigor workshop 2008
arjan broere gericht onderhandelen vigor workshop 2008guest3f5ed9
 
Kawa Na Stole
Kawa Na StoleKawa Na Stole
Kawa Na StoleEwaB
 
The Power of Story and 5 Ways to Share it Visually
The Power of Story and 5 Ways to Share it VisuallyThe Power of Story and 5 Ways to Share it Visually
The Power of Story and 5 Ways to Share it VisuallyDesignWise Studios
 
Iwz Place 2
Iwz Place 2Iwz Place 2
Iwz Place 2EwaB
 
商周數位學院:7步驟,從窮忙族變新富族
商周數位學院:7步驟,從窮忙族變新富族商周數位學院:7步驟,從窮忙族變新富族
商周數位學院:7步驟,從窮忙族變新富族Isaac Chao
 
Iwz place 1_2016
Iwz place 1_2016Iwz place 1_2016
Iwz place 1_2016EwaB
 

Destaque (20)

Apresentacao Mix PhoneClub
Apresentacao Mix PhoneClubApresentacao Mix PhoneClub
Apresentacao Mix PhoneClub
 
Going Social or "Challenges for PR Pros in a Fractured Mediascape"
Going Social or "Challenges for PR Pros in a Fractured Mediascape"Going Social or "Challenges for PR Pros in a Fractured Mediascape"
Going Social or "Challenges for PR Pros in a Fractured Mediascape"
 
BayFP: Concurrent and Multicore Haskell
BayFP: Concurrent and Multicore HaskellBayFP: Concurrent and Multicore Haskell
BayFP: Concurrent and Multicore Haskell
 
香港六合彩
香港六合彩香港六合彩
香港六合彩
 
Slide Share Thin
Slide Share ThinSlide Share Thin
Slide Share Thin
 
Opac Search Limiters
Opac Search LimitersOpac Search Limiters
Opac Search Limiters
 
Concept Aim
Concept AimConcept Aim
Concept Aim
 
Permanentpeace
PermanentpeacePermanentpeace
Permanentpeace
 
Russo Revelation Love - Vol 1.2
Russo Revelation Love - Vol 1.2Russo Revelation Love - Vol 1.2
Russo Revelation Love - Vol 1.2
 
Mike Speiser Tiecon2008
Mike Speiser   Tiecon2008Mike Speiser   Tiecon2008
Mike Speiser Tiecon2008
 
Houston Veer
Houston VeerHouston Veer
Houston Veer
 
Antibeeps
AntibeepsAntibeeps
Antibeeps
 
Craig Msae Power Point
Craig Msae Power PointCraig Msae Power Point
Craig Msae Power Point
 
Manchester United wins at Moscow.
Manchester United wins at Moscow.Manchester United wins at Moscow.
Manchester United wins at Moscow.
 
arjan broere gericht onderhandelen vigor workshop 2008
arjan broere gericht onderhandelen vigor workshop 2008arjan broere gericht onderhandelen vigor workshop 2008
arjan broere gericht onderhandelen vigor workshop 2008
 
Kawa Na Stole
Kawa Na StoleKawa Na Stole
Kawa Na Stole
 
The Power of Story and 5 Ways to Share it Visually
The Power of Story and 5 Ways to Share it VisuallyThe Power of Story and 5 Ways to Share it Visually
The Power of Story and 5 Ways to Share it Visually
 
Iwz Place 2
Iwz Place 2Iwz Place 2
Iwz Place 2
 
商周數位學院:7步驟,從窮忙族變新富族
商周數位學院:7步驟,從窮忙族變新富族商周數位學院:7步驟,從窮忙族變新富族
商周數位學院:7步驟,從窮忙族變新富族
 
Iwz place 1_2016
Iwz place 1_2016Iwz place 1_2016
Iwz place 1_2016
 

Semelhante a Origens de Catalunya

PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'històriaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'històriaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIÓ
 
Treball socials aleu culli george
Treball socials aleu culli georgeTreball socials aleu culli george
Treball socials aleu culli georgeRosa Plana Trullols
 
Presentació reconquesta i repoblació
Presentació reconquesta i repoblacióPresentació reconquesta i repoblació
Presentació reconquesta i repoblacióLourdes Pastor
 
2023. Els regnes cristians.pptx
2023. Els  regnes cristians.pptx2023. Els  regnes cristians.pptx
2023. Els regnes cristians.pptxAlexAlfonso11
 
L'edat mitjana - La reconquesta
L'edat mitjana - La reconquestaL'edat mitjana - La reconquesta
L'edat mitjana - La reconquestaIES Xarc
 
Presontacio Historia Catalunya2
Presontacio Historia Catalunya2Presontacio Historia Catalunya2
Presontacio Historia Catalunya2rlm13
 
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunya
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunyaTreball alumnes: La historia de l antiga catalunya
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunyaErica Ztz
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjanaivcs
 
Edat Mitjana 2013 - 6é A Pla de Barraques
Edat Mitjana 2013 - 6é A Pla de BarraquesEdat Mitjana 2013 - 6é A Pla de Barraques
Edat Mitjana 2013 - 6é A Pla de BarraquesConxi Terol Sánchez
 
L'epoca dels grans descobriment geografics
L'epoca dels grans descobriment geograficsL'epoca dels grans descobriment geografics
L'epoca dels grans descobriment geograficsGemma Ajenjo Rodriguez
 
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANSTEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANSjoanet83
 
Els fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaEls fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaMARSALAT
 

Semelhante a Origens de Catalunya (20)

7catalunya
7catalunya7catalunya
7catalunya
 
7catalunya
7catalunya7catalunya
7catalunya
 
Power 2n ESO
Power 2n ESOPower 2n ESO
Power 2n ESO
 
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'històriaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
 
Treball socials aleu culli george
Treball socials aleu culli georgeTreball socials aleu culli george
Treball socials aleu culli george
 
Presentació reconquesta i repoblació
Presentació reconquesta i repoblacióPresentació reconquesta i repoblació
Presentació reconquesta i repoblació
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
U6 Regnes cristians 2.0.pdf
U6 Regnes cristians 2.0.pdfU6 Regnes cristians 2.0.pdf
U6 Regnes cristians 2.0.pdf
 
2023. Els regnes cristians.pptx
2023. Els  regnes cristians.pptx2023. Els  regnes cristians.pptx
2023. Els regnes cristians.pptx
 
L'edat mitjana - La reconquesta
L'edat mitjana - La reconquestaL'edat mitjana - La reconquesta
L'edat mitjana - La reconquesta
 
Presontacio Historia Catalunya2
Presontacio Historia Catalunya2Presontacio Historia Catalunya2
Presontacio Historia Catalunya2
 
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunya
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunyaTreball alumnes: La historia de l antiga catalunya
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunya
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Power pony
Power ponyPower pony
Power pony
 
Edat Mitjana 2013 - 6é A Pla de Barraques
Edat Mitjana 2013 - 6é A Pla de BarraquesEdat Mitjana 2013 - 6é A Pla de Barraques
Edat Mitjana 2013 - 6é A Pla de Barraques
 
Edat Mitjana 6é A 2013
Edat Mitjana 6é A 2013Edat Mitjana 6é A 2013
Edat Mitjana 6é A 2013
 
L'epoca dels grans descobriment geografics
L'epoca dels grans descobriment geograficsL'epoca dels grans descobriment geografics
L'epoca dels grans descobriment geografics
 
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANSTEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS
 
Edat Mitjana
Edat MitjanaEdat Mitjana
Edat Mitjana
 
Els fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaEls fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunya
 

Mais de Gemma Ajenjo Rodriguez

El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICAGemma Ajenjo Rodriguez
 

Mais de Gemma Ajenjo Rodriguez (20)

WE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITIONWE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITION
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
Segona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra CivilSegona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra Civil
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
Un mon bipolar
Un mon bipolarUn mon bipolar
Un mon bipolar
 
FRANQUISME II
FRANQUISME IIFRANQUISME II
FRANQUISME II
 
EL FRANQUISME
EL FRANQUISMEEL FRANQUISME
EL FRANQUISME
 
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
 
FRANQUISME I
FRANQUISME IFRANQUISME I
FRANQUISME I
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
 
Fitxa el pianista
Fitxa el pianistaFitxa el pianista
Fitxa el pianista
 
La segona guerra mundial
La segona guerra mundialLa segona guerra mundial
La segona guerra mundial
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
 
Personatges de la Segona República
Personatges de la Segona RepúblicaPersonatges de la Segona República
Personatges de la Segona República
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 

Último

DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genailecalaix2ie
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7calaix2ie
 

Último (6)

DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
 

Origens de Catalunya

  • 1. Els orígens de Catalunya Segles VIII - XII
  • 2. Introducció • El territori actual de Catalunya va ser ocupat pels musulmans a principis del segle VIII. • Al final del segle VIII els islàmics van ser expulsats pels reis francs d’una part del territori: és el que s’anomena Catalunya Vella. • En aquesta zona s’hi van formar diversos comtats, que al principi depenien del monarca carolingi, però que més endavant es van declarar independents. • Al segles XI i XII els comtes catalans van fer fora els musulmans de la resta del territori català: és la Catalunya Nova. • Paral·lelament, el territori català es va anar configurant a l’entorn del comtat de Barcelona.
  • 3. La Catalunya musulmana La conquesta musulmana • L’exèrcit musulmà va conquerir Saragossa l’any 714, des d’on va iniciar la conquesta del territori que esdevindria més endavant Catalunya. • A la primeria del segle IX a la zona nord de Catalunya l’ajuda dels reis francs fou decisiva per expulsar-ne els àrabs. • Aquest territori va quedar sota el control d’uns comtes que depenien del monarca franc. • Com que el control islàmic en aquesta zona hi va ser molt breu i no va arribar mai a islamitzar-se, va ser anomenada Catalunya Vella. • Els territoris del sud i de l’oest de Catalunya van restar més de 300 anys sota control d’Al-Andalus. Es coneixen com a Catalunya Nova.
  • 4. El Califat • A l’època del califat de Còrdova les poblacions de les valls de l’Ebre, del Segre i del Cinca i de la plana de Lleida es van islamitzar i van adoptar les formes de vida dels musulmans. Les Taifes • Amb la desaparició del califat l’any 1031, a l’actual territori català es van crear les taifes de Tortosa i de Lleida, que eren governades per la noblesa local. • Els comtes catalans van mantenir-hi relacions pacífiques a canvi de cobrar impostos. • Les ciutats van créixer i se’n van crear de noves. Destaquen Balaguer, Lleida i Tortosa.
  • 5. Els primers comtats catalans La Catalunya carolíngia • Per tal de protegir la frontera sud del seu regne davant els musulmans, els reis francs van crear una franja protectora al llarg dels Pirineus. És la Marca Hispànica. • El territori català que controlava Carlemany (S. VIII) anava des dels Pirineus fins al Llobregat. El monarca el va dividir en comtats (Rosselló, Empúries, Girona, Cerdanya, Barcelona...), governats per comtes.
  • 6. El procés d’independència • Al final del segle IX els comtes catalans van anar fent hereditari el seu càrrec. Guifré el Pelós (segle IX), comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya va deixar en herència els seus territoris als seus descendents. • Per primer cop els comtes no van ser nomenats pel rei dels francs. • Així es va iniciar la dinastia que des d’aleshores va governar el comtat de Barcelona. • El pas cap a la independència dels comtats catalans dels reis francs el va fer el comte Borrell II (segle X). • Borrell II va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei de França i se’n considerà independent (988), ja que quan li va demanar ajut per evitar el saqueig d’Almansor (985) a Barcelona, l’esmentat rei li va negar.
  • 7. • Alguns comtes van enviar ambaixadors a Còrdova i hi van establir relacions comercials i culturals. Fins i tot van ajudar el califa contra els atacs berbers l’any 1010. També van anar fent pressió a la frontera i lentament van anar reduint els límits de la taifa de Lleida.
  • 8. Taifes i ràtzies musulmanes
  • 9. El primer repoblament • Al segle X, comtes i abats (monestirs de Cuixà, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses), van voler repoblar les planes del seus territoris (Bages, Osona i Berguedà) pràcticament deshabitades a causa de les guerres. • Els pagesos del Pirineu i Pre-Pirineu van baixar a les planes i s’assentaren a les terres començant a conrear-les. Es convertiren en propietaris lliures de les seves terres (alous). • Després l’ocupació anà estenent-se cap al sud. Al final del segle X la frontera del comtat de Barcelona
  • 10. • Miniatures de Guifré el Pelós i de Borrell II, el comte que deixà de jurar fidelitat al rei franc, iniciant així la independència de Catalunya d’aquella monarquia.
  • 11. Els comtats catalans l’any 1000
  • 12. Una societat feudal • A la primera meitat del segle XI a Catalunya es va donar un procés de feudalització de la societat catalana semblant al que s’anava produint a la resta de l’Europa occidental. • El nobles van prescindir de l’autoritat del comte i van iniciar un procés d’apropiació de les fortaleses i de les terres que governaven. Volien protegir la terra dels atacs dels musulmans i apropiar-se de les rendes que produïen. • Els governadors van convertir el càrrec en hereditari i es posaren el títol de barons. Molts pagesos van esdevenir serfs.
  • 13. Conseqüències de la feudalització Afebliment del poder comtal (barons) Generalització de la servitud
  • 14. Restabliment de l’autoritat comtal. L’hegemonia del Casal de Barcelona • A mitjan del segle XI, Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, va iniciar pactes amb els barons. Els nobles es van reconèixer vassalls seus i, a canvi, el comte va acceptar que el càrrec de baró esdevingués hereditari. • Aquest comte va establir a les seves terres el feudalisme, que es basava en el vassallatge i s’estructurava segons un codi, els Usatges, considerat un dels primers codis feudals europeus. • El comte de Barcelona va iniciar també negociacions amb els altres comtes catalans, que poc a poc es van anar declarant vassalls seus. • La casa comtal de Barcelona va esdevenir cap del sistema feudal català.
  • 15. La caiguda del califat. Les paries • A partir del 1035 va començar a desaparèixer la inferioritat militar davant l’Estat musulmà, en tenir lloc la desmembrament del califat de Còrdova. • En lloc del poderós califat, els comtes catalans tenien, a ponent, el regne de taifes de Lleida, i al sud, el de Tortosa. • Els comtes de Barcelona i d’Urgell van dirigir les relacions amb aquests petits estats islàmics. • Aquests comtes es van afanyar a exigir als reis islàmics el pagament de tributs (paries). Amb aquests ingressos varen poder reforçar el poder militar, edificar castells i millorar l’armament. També van finançar l’expansió cap a Occitània.
  • 16. Les conquestes catalanes del segle XI • Els comtes van aprofitar la feblesa militar dels andalusins per anar ocupant els territoris fronterers d’aquests regnes de taifes, i al segle XI els comtes catalans van passar a l’ofensiva. • La frontera es va anar movent lentament cap al sud a mesura que els comtes de Barcelona aconseguien conquerir poblacions importants: Tàrrega, Agramunt, Balaguer i Tarragona. L’avanç de la frontera occidental (980-1050)
  • 17. La conquesta de la vall de l’Ebre • Els reis d’Aragó i de Navarra també iniciaren l’expansió militar i, durant els segles XI i XII, van conquerir la vall de l’Ebre. • Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i de Navarra, l’any 1118 va conquerir la taifa de Saragossa i totes les seves poblacions importants van quedar sota el seu domini. • L’any 1134 el regne d’Aragó i el de Navarra passaren per una crisi quan Alfons I va morir sense descendència. • Aleshores Navarra es va separar d’Aragó i els nobles aragonesos demanaren al germà del rei, Ramir (dit el monjo), bisbe de Barbastre, que acceptés de ser nomenat rei d’Aragó.
  • 18. La formació de la Corona d’Aragó • El nou rei d’Aragó, Ramir II, es va casar l’any 1136 i va tenir una filla: Peronella. • El 1137 el rei aragonès va concertar el matrimoni de la seva filla amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Aquest va passar a governar Aragó amb el títol de príncep, ja que Ramir II tornà al monestir.
  • 19. Conquesta de la Catalunya Nova • Al llarg del segle XII es va completar la conquesta de la Catalunya Nova, que havia avançat molt lentament els dos segles anteriors. • Ramon Berenguer IV va conquerir la taifa de Lleida i la de Tortosa. • L’any 1148 conquerí les ciutats de Tortosa i Lleida. • L’any 1153 va capitular Siurana, la darrera plaça forta musulmana en territori català. • Amb aquestes conquestes s’havien assolit les fronteres de la Catalunya actual.
  • 20. La dinastia catalanoaragonesa • Alfons II d’Aragó va ser la primera persona que fou alhora comte de Barcelona i rei d’Aragó. • Aquest rei va acabar la reconquesta de les terres d’Aragó i va fundar la ciutat de Terol. A Catalunya se l’anomena Alfons I el Cast. • A partir d’Alfons I el Cast els territoris d’Aragó i de Catalunya i els que la Corona d’Aragó va conquerir posteriorment van estar regits pel mateix monarca. • Així es va iniciar la dinastia catalanoaragonesa, que va governar la Corona d’Aragó fins a principis del segle XV.
  • 21. Alfons el Cast ordena la documentació reial. Imatge de la portada del Liber feudorum maior (S- XIII)
  • 22. El repoblament • El repoblament és l’establiment de població a les terres que s’havien mantingut deshabitades durant l’ocupació musulmana o que havien estat conquerides posteriorment. • El repoblament de la Catalunya Nova es va fer durant el segle XIII. Les terres van ser atorgades en bona part als ordes militars i als nobles que havien participat en la conquesta, així com a ordres monàstics (Císter). • Per atreure pobladors cap a aquests territoris els comtes van atorgar cartes de poblament a les ciutats, com Lleida i Tortosa.
  • 23. El creixement econòmic i urbà • A partir del segle XI es va produir una millora de les condicions de vida de la població. • La producció agrícola va augmentar com a resultat dels progressos tècnics i de l’ampliació de les terres de conreu. • A les terres pirinenques hi va proliferar la creació de ferreries. • La millora agrícola va afavorir els inicis d’un comerç interior i la creació de mercats rurals i de fires. • Les ciutats es van anar consolidant com a centres d’intercanvi i van atreure artesans. Això afavorí l’augment de la població i el renaixement de la vida urbana.
  • 24. La ciutat de Cervera va néixer arran del procés de conquesta del segle XI. Els comtes li van atorgar el privilegi de tenir fira i mercat, i això en va facilitar el creixement.
  • 25. L’expansió occitana • L’impuls econòmic del segle XI es va manifestar en l’expansió política cap a Occitània, que es va iniciar l’any 1069 amb la compra dels comtats de Rasès i Carcassona. • El domini de les terres occitanes es va ampliar els anys següents amb l’adquisició de drets sobre altres territoris occitans. • La incorporació de les terres occitanes al comtat de Barcelona va comportar influències culturals importants, com l’arribada a la cort comtal de la poesia trobadoresca. Pere el Catòlic, fill d’Alfons el Cast
  • 26. La Corona d’Aragó i Occitània al segle XII
  • 27. L’enfrontament amb el rei de França • A principis del segle XIII el rei de França va voler recuperar el domini sobre els territoris d’Occitània i va patrocinar una expedició militar contra els comtes occitans, amb el pretext de que aquests protegien els albigesos o càtars, grup religió declarat heretge per l’Església de Roma. • Pere I, rei de la Corona d’Aragó, va anar a lluitar al costat dels nobles d’Occitània, que eren vassalls seus. • Els occitans van ser derrotats pels francesos a la batalla de Muret (1213), on el rei Pere va morir. • Jaume I, fill i successor de Pere I, va renunciar pel Tractat de Corbeil (1258) a tots els seus drets a Occitània davant el rei Lluís IX de França. • Així, la Corona d’Aragó només va mantenir a l’altra banda dels Pirineus el Rosselló, Montpeller i el Carladès.
  • 29. L’art romànic a Catalunya L’arquitectura • Durant el segle XI – XII als comptats catalans apareix l'art romànic (estil amb gran desenvolupament a la zona). • Característiques artístiques:  Torres de grans proporcions  Planta basilical (una sola nau)  Decoració externa amb arcs cecs. • Tant nobles com clergues i camperols, promouen la construcció de castells, esglésies i monestirs l’ arquitectura – s’estengué tant en el pla feudal com en el rural ( Sant Vicenç de Cardona – església) ( Sant Pere de Rodes, Ripoll, Sant Martí del Canigó , Sant Cugat del Vallès ... -- monestirs) la més representativa Sant Climent i Santa Maria de Taüll.
  • 30. Sant Vicenç de Cardona (1019-1040)
  • 31. L’escultura • Està directament relacionada amb l'arquitectura - era un complement decoratiu. • La seva funció era decorativa i didàctica: ensenyar la Bíblia en imatges. • També va ser important l'escultura en fusta policromada ( temes: majestats (Crist crucificat), marededéus i Crist a la creu).
  • 32. Majestat Batlló (mitjan segle XII) Portalada de Santa Maria de Ripoll (1150-1170)
  • 33. La pintura • La pintura a Catalunya té les mostres més riques de pintura i les més abundants de la Península, tant en mural com en fusta. • La decoració pictòrica es feia a absis i els murs de les esglésies (Pantocràtor i escenes de la vida de Jesús i la mare de Déu- pintures de l'església de Taüll / Mestre de Pedret ( Sant Quirze, Esterri d' Aneu). Pantocràtor de Sant Climent de Taüll (consagrada el 1123)