Una concepció diferent de la poesia:
el realisme dels anys 60
1.La poesia cívica: Salvador Espriu i Pere Quart
2.La visió personal de la realitat quotidiana:
Gabriel Ferrater i Miquel Martí i Pol
3.La poesia realista valenciana: Vicent Andrés Estellés
IES JOANOT MARTORELL, VALÈNCIA FERRAN E. RUIZ

1. La poesia cívica: Salvador Espriu i
Pere Quart
 Obra sòbria i profunda.
 Reflexió sobre la vida, la mort i un
univers mític personal.
 Compromís amb el seu poble.
 Salvaguarda i enaltiment de
l’idioma.
 La pell de brau són 54 poemes que
plantegen la necessitat i l’esperança
d’una convivència pacífica en
llibertat.

 XLVI
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
(Dins La Pell de Brau, 1960)

1. La poesia cívica: Salvador Espriu i
Pere Quart
 Pere Quart, pseudònim de
Joan Oliver, poeta, dramaturg,
narrador i periodista.
 Rebuig a la poesia hermètica i
postsimbolista, la paraula
poètica contribueix a la lluita
contra l’opressió franquista

CORRANDES D'EXILI
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
Pere Quart

2. La visió personal de la realitat quotidiana:
Gabriel Ferrater i Miquel Martí i Pol
 La poesia realista abandona l’àmbit
del mite i del somni per a baixar a
l’espai de la vida quotidiana.
 El llenguatge més col·loquial.
 La poesia perd l’èmfasi i s’acosta a la
narrativa.
 Miquel Martí i Pol té una primera
etapa de compromís social (La
fàbrica, El poble), després d’una greu
malaltia irreversible els seus versos
se centren en si mateix, i una tercera
etapa que recobra la voluntat de
viure el futur (Estimada Marta, L’àmbit
de tots els àmbits)

DITS
Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d’adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.
Gabriel Ferrater Les dones i els dies

3. La poesia realista valenciana:
Vicent Andrés Estellés
 Escriu per necessitat vital, no pot deixar de dir el que
veu, el que sent.
 Versa fonamentalment sobre la mort, el sentiment
patriòtic i, sobretot, l’amor desesperat i apassionat.
 Eleva el registre col·loquial valencià a llengua literària