1. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació. NTICEDU
2n. semestre Curs 2012-2013
PAC 3. PROJECTE TIC I APRENENTATGE
12
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
Fonamentem la intervenció psicopedagògica i les decisions preses que han permés la
implementació del disseny definitiu, basant-nos en Jonassen.
La concepció constructivista de l’aprenentatge concep la construcció de coneixement, sempre,
com a procés que parteix de l’experiència. Piaget, Vigotsky, Ausubel… són una mostra d’autors
que comparteixen aquests principis i postulats constructivistes. Segons Coll i Solé, els aspectes
claus d’aquesta concepció són:
 L’alumne construeix esquemes de coneixement en funció de les seves experiències
educatives, a partir d’un procés d’assimilació i acomodació, esquemes que possibiliten
l’adquisició de nous aprenentatges (Piaget), per tant, totes les intervencions
educatives han de partir dels coneixements previs de l’alumne.
 Cal tenir en compte fins on pot arribar (amb els suports adequats que progressivament
s’aniran retirant per que assoleixi més autonomia) l’alumne per si sol i fins on pot arribar
amb la interacció amb els altres. Aquesta distància és el que Vigotsky anomena ZDP
(Zona de Desenvolupament Pròxim), que variarà en funció de l’objecte específic
d’aprenentatge, i és la que dota de sentit a la intervenció educativa.
 S’ha de construir, sempre, sobre el que l’alumne sap, sobre el que té interiorizat per
facilitar que, aquest, atribueixi (més enllà de la repetició i la memorització) un significat al
nou aprenentatge, adquirint sgnificació i funcionalitat, permeten, que, aquest nou
aprenentatge s’extrepol·li a altres situacions. No em d’oblidar que tant els factors interns
(processos cognitius), les experiències prèvies (coneixement adquirit) com els factors
ambientals (aporten noves experiències) condicionen tots els processos d’aprenentatge.
Per tant, es durà a terme un aprenentatge funcional, on interactuaran i cooperaran els uns amb
els altres, guiats pel mestre i mediats per les NTIC, que per si soles ja són un element motivador i
contextualitzat dins de l’activitat de centre, on els alumnes mitjançant la manipulació,
l’experimentació amb l’ordinador i el descobriment d’aprendre d’una manera diferent (destacar
que cal una intensa i profunda activitat mental per part de l’alumnat, ja que no està exempt de
conflictes cognitius), obtenint un canvi conceptual, per tant, esdevindrà un aprenentatge
significatiu: actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu.
Ho detallem a continuació.
L'aprenentatge significatiu es basa en els coneixements i la seva connexió amb els coneixements
previs. D'aquesta manera, la informació nova junt amb els esquemes de coneixement anteriors
creen estructures noves que es poden aplicar a la realitat. L'alumne en tot moment ha de saber
què ha d'aprendre, com ho ha de fer i per a què ho fa.

2. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació. NTICEDU
2n. semestre Curs 2012-2013
PAC 3. PROJECTE TIC I APRENENTATGE
13
Aquest tipus d'aprenentatge el podem relacionar estretament amb les TIC, per descomptat, però
hem de tenir present que aquestes hauran d'ésser percebudes de manera diferent a la de mers
recursos transmissors d'informació. També comporta assumir amb tota claredat que l'impacte
que tinguin en la formació no en dependrà, sinó que dependrà de les relacions que siguem
capaços d'establir amb la resta de variables de l'acció formativa: professors, alumnes, continguts,
metodologies, activitats, etc.
La tecnologia per si mateixa no canvia l'educació, els centres han de fer un ús de la tecnologia
que impulsi un aprenentatge més significatiu per part de l'alumnat, per la qual cosa s'ha intentat
posar èmfasi en les qualitats següents en el moment de fer ús de les tecnologies a l'hora de
dissenyar recursos i objectes generadors d'aprenentatge significatiu:
 APRENENTATGE ACTIU. Que l'alumne aprengui de manera activa, comprometent-se en
el seu procés d'aprenentatge..
 CONSTRUCTIU. Que els educands construeixin el seu aprenentatge a partir de
coneixement previs.
 COL·LABORATIU. Fomentar el treball col·laboratiu on es tregui profit de les habilitats
d'uns i d'altres.
 INTENCIONAL. Aconseguir objectius cognitius de manera activa i intencional.
 CONVERSACIONAL. No oblidar que aprendre és un procés social i dialògic.
 CONTEXTUALITZAT. Les activitats dissenyades estan basades en tasques significatives
del món real.
 REFLEXIU. Els estudiants han de reflexionar sobre el que han après.
Partint de la premissa que per tal que hi hagi aprenentatge significatiu s'ha d'atribuir un
significat a un nou contingut presentat és essencial que es tingui present i que hi hagi:
 Assimilació. Serà essencial aconseguir que es relacionin amb les idees prèvies o
coneixements previs de l'alumne d'altres nous.
 Acomodació. Dintre de les estructures mentals, per la qual cosa s'ha de partir dels
coneixements previs que ja ha construït l'alumnat en les seves experiències anteriors - ja
siguin escolars o no - i les quals podrà utilitzar com a instruments d'interpretació que
condicionaran el seu resultat d'aprenentatge.
Així, mitjançant la competència d'aprendre a aprendre que sorgeix de la realització del disseny
elaborat l'alumne des d'un primer moment iniciarà una comunicació real que ell mateix anirà
descobrint com a mètode d'ensenyament autònom i autocorrectiu.
Un altre aspecte important a destacar és que és essencial conèixer com aprèn l'alumnat. Aquest
fet és determinant per a que aquest vulgui aprendre i ho pugui fer. Si ensenyem de manera
connectada i relacionada, la majoria de l'alumnat aprendrà; en cas contrari, poden aparèixer
dificultats en l'aprenentatge. Tal i com es fa referència al mapa de conceptes, l'aprenentatge
significatiu és la millor explicació a la construcció del coneixement segons la qual els éssers

3. Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació. NTICEDU
2n. semestre Curs 2012-2013
PAC 3. PROJECTE TIC I APRENENTATGE
14
humans aprenem quan relacionem conceptes, quan connectem informació rellevant per a
l'estructura cognoscitiva de manera relacionada i coherent.
Per aquest motiu, destacar i tenir presents les variables que possibiliten l'aprenentatge
signigicatiu és essencial. Aquestes són:
 El treball obert per poder treballar amb la diversitat que mostra l'alumnat.
 La motivació per tal de millorar el clima de l'aula i tenir l'alumnat centrat i interessat en el
treball. No hem d'oblidar que la motivació es configura com un element bàsic per garantir
un procés positiu d'aprenentatge sostingut per un bon nivell de treball a l'aula.
 El medi per relacionar-lo amb l'entorn.
 La creativitat per potenciar la imaginació i la intel·ligència.
 Els mapes de conceptes per tal de relacionar i connectar conceptes.
 L'adaptació curricular per a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
Cal destacar, tot i que ja es tingui interioritzat, que l'alumnat amb necessitats educatives
especials, tant si es troben més avançats que la mitjana de la classe com si es troben més
endarrerits, necessiten conviure amb la resta de companys i companyes per tal de fomentar
l'augment de les seves habilitats socials.
L'aprenentatge de l'alumnat amb necessitats educatives especials requerirà per part del docent i,
en aquest cas, el psicopedagog del centre, conèixer les característiques d'aquest per tal
d'adaptar els aprenentatges al seu ritme i les seves necessitats.
Per tal de situar la nostra activitat en relació amb les possibilitats de les TIC i l'aprenentatge
significatiu es presenta a continuació un mapa de conceptes. En aquest es marca clarament on
se situa l'activitat dissenyada, el problema de partida i on es vol arribar o què es vol aconseguir
amb l'ajuda de les TIC i, a través d'una visió constructivista, un aprenentatge totalment
significatiu.
Per tal de complementar, donar sentit i poder fer una visualització del que s'ha comentat,
s'adjunta el mapa conceptual on es pot veure de forma clara i senzilla on se situa la nostra
activitat realitzada en relació a les possibilitats de les TIC i l'aprenentatge significatiu.