Característiques del litoral peninsular i insular. Geomorfologia Insular.

1. 6)
Relleu
costaner
peninsular
i
Insular
L'espai
geogràfic
espanyol:
diversitat
geomorfològica

2. El litoral peninsular espanyol mesura uns 3.167 Km., dels quals:
- 1.663 corresponen a la zona banyada pel Mediterrani
- 770 Km. a la zona cantàbrica i
- 735 a la zona atlàntica (sector andalús i sector gallec).
Característiques generals del litoral peninsular espanyol:
• Ofereix un aspecte massís. No existeixen grans planes litorals ni grans penetracions
del mar en la península.
• L'existència d'alineacions muntanyenques a la zona litoral influeix fortament en la
• morfologia del litoral peninsular espanyol.
• Les serralades paral·leles al litoral accentuen el caràcter abrupte de les costes
i donen un aspecte rectilini als litorals.
• Així, la Serralada Cantàbrica i les Muntanyes Basques que corren paral·lels al litoral
donen al seu litoral una forma rectilínia i abundants penya-segats.
• La cadenes transversals a la costa donen lloc a eixos o alineacions que s'introdueixen
al litoral, tallant-ho o modelant-ho
• arcs o ovals.
• Costa mediterrània, exceptuant la catalana, presenta formes en arc
ocasionades per sortints del Sistema Ibèric i de les Bètiques.

3. Presenta trets ben diferenciats segons la zona:
1. COSTES ATLÀNTIQUES
- Paral·lela a la serralada
caràcter rectilini
És rocosa i amb abundants penya-segats i rases, a causa de la proximitat de la
Serralada Cantàbrica i les Muntanyes Basques.
- El caràcter agressiu del mar Cantàbric, amb fortes marees i onatge, ha tingut
molta influència en el modelatge de la costa, en la qual escassegen les platges i
predominen les formes abruptes .
- Són freqüents petites ries de boca estreta. Destaquen la del Nalón i la del
Nervión.
- En aquesta costa es troben:
Els caps de Machichaco, All, Major, Penyes, Estaca de Bars La ria de Bilbao
La badia de Santander
.1 La Costa Cantàbrica
Nervión.
- En esta costa se encuentran:
Los cabos de Machichaco, Ajo, Mayor, Peñas, Estaca de Bares
La ría de Bilbao
La bahía de Santander
La Costa Gallega:
- Su característica más notable es su morfología rocosa y abrupta, en la que se alternan
cabos y rías. Son consecuencia de la invasión por el mar de los valles fluviales abiertos
en las numerosas fracturas del Macizo Galaico.
- Las “Rías Bajas” son las que más penetran hasta el interior (hasta 30 Km.). Son anchas
y profundas, originadas por hundimiento del litoral. Destacan las de Muros, Arosa,
Pontevedra y Vigo.
- Las “Rias Centrales” son valles fluviales inundados. Rías de La Coruña, Ferrol y
Betanzos

4. 1.2 La costa Gallega
La seva característica més notable és la seva
morfologia rocosa i abrupta, en la qual
s'alternen caps i ries. Són conseqüència de la
invasió pel mar de les valls fluvials obertes
en les nombroses fractures del Massís
Galaic.
- Les “Ries Baixes” són les que més
penetren fins a l'interior (fins a 30 Km.). Són
amples i profundes, originades per
enfonsament del litoral. Destaquen les de
Murs, Arosa, Pontevedra i Vigo.
- Les “Rias Centrals” són valls fluvials
inundades. Ries de La Corunya, Ferrol i
Betanzos
- Les “Ries Altes” són curtes i estretes: Ries
d’Ortigueira, Viver i Ribadeo
- En aquesta costa es troben els caps de
Ortegal, Touriñan, Finisterre
Rías Altas
La Costa Atlántica Meridional:
- Se extiende desde la desembocadura del río Guad
- Está dominada por el Golfo de Cádiz, que se
depresión del Guadalquivir
- En su mayor parte es baja y arenosa, porque no
Ayamonte y el cabo de Trafalgar, .
- Predominan las marismas, como las formadas e
flechas litorales y las dunas
- El estrecho de Gibraltar tiene una anchura mínima
bahía de Algeciras y el Peñón de Gibraltar.
EL MEDIO FÍSICO ESPAÑOL 5- El relieve costero peninsular
Rías Altas Rías Bajas
La Costa Atlántica Meridional:

5. 1.3 La costa atlàntica Meridional
- S'estén des de la desembocadura del riu Guadiana fins al peñón de Gibraltar.
- Està dominada pel Golf de Cadis, que es correspon amb la zona més baixa de la
depressió del Guadalquivir
- En la seva major part és baixa i sorrenca, perquè no hi ha muntanyes properes,
sobretot entre Ayamonte i el cap de Trafalgar, .
- Predominen les marismes, com les formades en la desembocadura del
Guadalquivir. (Planures de sediment formada per aports fluvials i marins que
originen ecosistema humit adaptat a la salinitat de les aigües).
- les fletxes litorals i les dunes.
(Fletxes litorals: cordons arenosos formats de forma paral·lela a la costa per aport
marí i acció de la deriva litoral paral·lela a la costa.
La Costa Atlántica Meridional:
Se extiende desde la desembocadura del río Guadiana hasta el peñon de Gibraltar.
Está dominada por el Golfo de Cádiz, que se corresponde con la zona más baja de la
depresión del Guadalquivir
En su mayor parte es baja y arenosa, porque no hay montañas cercanas, sobre todo entre
Ayamonte y el cabo de Trafalgar, .
Predominan las marismas, como las formadas en la desembocadura del Guadalquivir, las
flechas litorales y las dunas
El estrecho de Gibraltar tiene una anchura mínima de 13 kilómetros y en él se encuentran la
bahía de Algeciras y el Peñón de Gibraltar.
Dunes: acumulacions d’arena
Transportada pel vent i
Fixades per la vegetació
* Sistema dunar

6. 2. LA COSTA MEDITERRÀNIA
2.1 El sector bètic
2.2 El Golf de València
Formada per una sèrie d'arcs els extrems dels quals són caps rocosos, ocasionats per
sortints del Sistema Ibèric i de les Bètiques.
- S'alternen costes altes i rocoses amb costes baixes i sorrenques.
- Cal diferenciar:
Des de Gibraltar al cap de la Nau
- Presenta zones de penya-segats allí on les Serralades Bètiques discorren paral·leles al
litoral, que s'alternen amb costa baixa i sorrenca.
- Són freqüents els camps de dunes i les albuferes ( el Mar Menor)
- Destaquen els caps de Gata i Pals i els golfs d'Almeria i d'Alacant.
- Es correspon amb un altre gran oval que va des del Cap de la Nau fins al Delta de l'Ebre
- És el sector de costa baixa més extens de la península
- S'alternen platges, albuferes (Mar Menor, València), i tòmbols (barres d’arena que en-
Llacen illots i la costa. Ex. Penyal de Ifach a Calp)
2.3 Litoral Català
Des del delta de l'Ebre al Cap de Creus
- De sud a nord s'alternen les platges i els penya-segats que es fan més abundants com
més al nord, en la coneguda com a “Costa Brava” catalana, on la Serralada Costaner-
Catalana s'introdueix en el mar. Destaquen el Delta de l'Ebre, el cap de Tortosa i el Golf
de Roses

7. Golfo de Valencia:
corresponde con otro
an óvalo que va desde el
bo de la Nao hasta el
elta del Ebro
el sector de costa baja
ás extenso de la
nínsula
alternan playas,
buferas (Mar Menor,
lencia), y tómbolos
eñón de Ifach en Calpe)
Litoral Catalán:
esde el delta del Ebro al
bo de Creus
e sur a norte se alternan
playas y los acantilados

8. 2. RELLEU INSULAR
2.1 BALEARS
- Les Illes Balears, localitzades en el Mediterrani,
estan integrades per Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera
i alguns altres illots menors.
- Totes les illes, excepte Menorca (un testimoni del vell escudo paleozoic),
són la prolongació natural dels Sistemes Bètics, submergits en el Mediterrani i
reapareguts en les Balears.
La illa de Mallorca és la més muntanyosa. Conté:
- La Serra de la Tramuntana, a Mallorca, és la regió muntanyenca més
Destacada d'aquest arxipèlag. Aquí se situa el Puig Major (1.455 m).
De formació calcària
- Les serres de Llevant amb una alçada mitjana de 500m es perllonguen fins
l’arxipèlag
De Cabrera. La major altitud es troba al N al macís d’Artà
- La depressió central entre ambdues serralades.

10. Eivissa i Formentera són una prolongació de les Bètiques, enllaçades sense
Discontinuïtat marítima fins el Quaternari.
Repeteixen esquema: majors elevacions al N de l’illa, depressió i un macís al sud de
Formentera (la Mola) i planura sud Eivissa
Menorca: materials més antics, també mesozoics (migjorn) .
Vinculació a la Serralada Costanero Catalana.
Meitat N Paleozoica
Major altitud, Toro (358m) al
Centre de la illa.
Costes balears:
- Penya-segats
- Platges aports fluvials quaternaris
- Sedimentàries Miocè aport marí
- Torrents, albuferes...

11. 2.2 CANÀRIES
-Illes d’origen volcànic formades del fons de la mar.
-L’activitat de Lanzarot i Fuerteventura començà fa 22 milions d’anys
-L’illa més jove és el Hierro amb una antiguitat de 750.000 anys
-Situades al nord de l’Atlàntic, front a la costa africana, a 1.100km de la península
Ibèrica i a 100 d’Àfrica.
- Extensió de 7447 km2
- Lanzarote i Fuerteventura: tenen un relleu poc accidentat i de poca altitud
- La resta de les illes tenen altituds superiors als 1000m
- A Tenerife hi ha el volcà del Teide (3718m), el cim més alt d’Espanya
- A la Illa de la Palma el Roque de los Muchachos de 2426m

12. MADEIRA
CANARIAS
AZORES

14. Hoernle and Carracedo, 2008 (Encyclopedia of Islands, University of California Press)
ATLAS
Formació:
Més recent E-W

15. Palma, Gomera y El Hierro, Editorial Rueda)
Guillou et al., 2004
- L’activitat de Lanzarote i Fuerteventura començà
fa 22 milions d’anys
- L’illa més jove és el Hierro amb una antiguitat de
750.000 anys

16. Emersión secuencial de las islas Canarias (modificado de Carracedo,1999)
Estadis formació

17. El Teide. Tenerife

18. Geomorfologia.
- El relleu canari és el resultat de les interaccions i interferències, a l'espai i el temps,
dels esdeveniments eruptius i dels processos erosius.
- Aquestes interferències són les que comporten al fet que, en un mateix àmbit
territorial, sigui possible observar antigues estructures molt desmantellades al costat
d'altres de recent formació.

19. Formacions volcàniques:
- Cons: formació de cendres i lapillis des d’on emana el material volcànic.
Con volcànic
- Els cons són aparells volcànics formats per acumulacions de piroclastos,
normalment basàltics
- D'edat quaternària, que s'han construït durant un únic episodi eruptiu
- El seu nom prové de la seva morfologia cònica, que en la major part dels casos
s'ha perdut tant per paràmetres de tipus natural, com per la pressió que l'home
ha exercit sobre ells, per a usos determinats com és la fabricació d'àrids.
- Poden aparèixer individualitzats o en família
constituint alineacions contínues o discontínues,
nusos, aglomeracions, sistemes o
cadenes.
-Es localitzen, en la seva majoria, en la meitat
nord-oriental.

20. - Calderes: grans cràters circulars
formats per explosió o enfonsament
d’un volcà
Calderes
Les calderes són:
-Depressions circulars lligades a aquests
esdeveniments eruptius recents.
- Normalment presenten un fons pla,
vessants escarpades i dors
- Existeixen diversos tipus:
- d'enfonsament
- col·lapse
- Explosió
• encara que el terme caldera serveix a
Canàries per designar altres
morfologies d'erosió relacionades amb
valls.
La singularitat d'aquests edificis ve donada no
només per la seva morfologia, sinó per la seva
formació, en la qual intervenen processos
d'interacció aigua-magma, que originen
explosions de molt alta energia.

21. Les bugades o colades de lava
- Apareixen associades als cons, per tant són també quaternàries.
- Normalment, quan es dóna l'esdeveniment eruptiu: les laves en fluir
trenquen el con, però també poden emetre's fora dels límits de
l'edifici, a partir de fractures.
- Aquestes bugades són de naturalesa basàltica
Restes bugades El Hierro

22. - Malpaïsos: terrenys formats per
solidificació ràpida de material
volcànic, colades de blocs
- Dics, roques i pitons: per erosió
diferencial de conductes d’emissió de
lava.
-Dics si són conductes de fissura
-Roques si són xemeneies
volcàniques
Malpaïsos
Pitons volcànics canàries

23. Diques

24. Conques: barrancs i formacions de vessant.
Un dels elements més característics del relleu insular són els barrancs, llaurats per
l'acció torrencial de les aigües sobre les estructures volcàniques.
La gran varietat morfològica entre els barrancs de Gran Canària es deu a factors com
l'edat dels materials, la seva resistència davant l'erosió, la interacció amb els
esdeveniments constructius, la incidència de certes línies de feblesa estructural i les
accions desenvolupades sota condicions climàtiques diferents a les actuals

25. Interfluvis: rampes, lloms i crestes.
Les crestes
- s'associen normalment a relleus antics
- apareixent en ocasions en forma d'estrets ganivets el perfil transversal dels quals sol
estar trencat per serrals o “degollades” (en la terminologia local).
les rampes – interfluvis plans: apareixen indistintament sobre materials antics o
recents, de qualsevol naturalesa, basàltica.
Els lloms de Gran Canària ofereixen una singularitat:
- apareixen sobre estructures, però també sobre importants paquets de dipòsits
sedimentaris d'origen continental
- formació, fruit del fort desmantellament del primitiu edifici insular, anterior a
l'emissió de les sèries recents
- superfícies alomades, d'escassa altitud i alguna cosa estabilitzades gràcies a la
vegetació i a la compacitat que presenten els dipòsits

26. LITORAL CANÀRIES
Quant a la morfologia de les seves costes, l'acció marina ha determinat la seva
conformació, en general escarpades a sobrevent
- Planes costaneres i platges a sotavent.
- Els penya-segats i cales a les desembocadures de barrancs i valls de la zona nord
- A les illes joves contrasten amb els plans costaners, platges,
i camps de dunes costaneres formades per materials d'origen orgànic marí, que en
molts casos se superposen o intercalen a materials volcànics, sobretot a les àrees
del sud d'algunes de les illes, però amb major intensitat en les orientals.

27. Costa dunar Fuerteventura

28. Penya-Segats volcànics

29. Platges origen volcànic
Platja formació marina