1. TIPOLOGIA DELS FONGS
Els fongs són un grup d’organismes que de sempre s’havien inclòs en el món dels
vegetals, però que actualment es consideren com un regne independent per les
seves peculiars característiques: no realitzen la fotosíntesis, molts no tenen
cel·lulosa en la paret de les seves cèl·lules, la seva substància de reserva és el
glicogen (substància típica dels animals) i es reprodueixen per espores. Les
espores són cèl·lules reproductores envoltades d’unes capes que les permeten
resistir condicions molt desfavorables de temperatura i humitat, però que quan les
condicions són bones germinen i originen un nou individu.

3. Els fongs són éssers vius eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, de nutrició
heterotròfa. Es tracta d'un grup heterogeni i polifilètic, que inclou organismes que
pertanyen a dos regnes diferents:
•regne dels protistes: els mixomicots o fongs ameboides, i els oomicots.
•regne dels fongs: inclou els fongs típics que es classifiquen en diversos grups
(zigomicots, ascomicots, basidiomicots i deuteromicots).
De forma simplista s’associa el terme de fongs a bolets, però el bolet és l’estructura
reproductora d’alguns fongs i es desenvolupa en un moment determinat del seu
cicle biològic. Molts grups de fongs no fan bolets.

4. MIXOMICOTS
El seu cos vegetatiu rep el nom de plasmodi. És format per una massa de
protoplasma amb nombrosos nuclis i sense paret cel·lular. S’alimenten típicament
per fagotròfia, és a dir fagocitant bacteris, llevats, espores, hifes de fongs, etc.
però també poden absorbir substàncies orgàniques dissoltes en el medi.
Presenten moviment ameboide, lliscant sobre el substrat.
Plasmodi
Esporangis

5. ELS OOMICOTS (PSEUDOFONGS)
Pertanyents al regne dels protistes, s’anomenen pseudofongs perquè, entre altres
característiques, presenten paret cel·lular de cel·lulosa i flagels en cèl·lules
reproductores. El seu tal·lus és típicament filamentós.

6. ELS FONGS TÍPICS
Estan formats per filaments de cèl·lules
anomenats hifes que formen unes trames més o
menys complexes. Quan arriba l’època de la
reproducció formen cossos reproductors
anomenats esporangis, on es formaran les
espores. En el cas dels basidiomicets es formen
uns cossos fructífers, els bolets, que són les
estructures on es desenvolupen els esporangis.
Els fongs viuen sempre de matèria orgànica, ja
sigui procedent d’organismes vius (fongs
paràsits) o de restes d’organismes (fongs
sapròfits).
Els fongs sapròfits tenen un paper importantíssim
en els ecosistemes, doncs juntament amb alguns
bacteris formen el grup dels descomponedors,
bàsics en el reciclatge de la matèria, ja que són
els únics organismes capaços de degradar la
cel·lulosa. Sense ells, en els boscos s’anirien
acumulant les restes vegetals sense remei, i això
impediria la reutilització dels elements minerals
que hi ha a la fusta, branques, fulles i tota mena
de restes vegetals.

7. La major part dels fongs viuen en
ambients terrestres, al sòl o sobre
matèria vegetal morta, de manera
que contribueixen a descompondre-
la.
Uns altres fongs són paràsits
d’animals i plantes.
Molts fongs tenen una gran utilitat,
ja que contribueixen, amb les seves
reaccions químiques i
fermentacions, a la producció
d’aliments com ara el formatge i el
iogurt, o a la producció de begudes
alcohòliques com ara el vi, la
cervesa i el whisky.
Uns altres fongs són capaços de
produir antibiòtics, per exemple la
penicil·lina , ja que inhibeixen la
proliferació de microbis infecciosos
com ara els bacteris

8. Llevats – fongs microscòpics
Bolets – fongs macroscòpics