Ref y ampl ccss 6 sh voramar

Pla de millora
Programa
d’ampliació
Ciències Socials 6
El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències
Socials, per a sisé curs de primària, és una obra
col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el
departament d’Edicions Educatives de Santillana
Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per
Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori
Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT I EDICIÓ
Gabriela Martín Bermejo
IL·LUSTRACIÓ
Jordi Baeza Albalateí
EDICIÓ EXECUTIVA
Aurora Moral Santa-Olalla
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Lourdes Etxebarria Orella
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL
DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
BIBLIOTECADELPROFESSORATPrimÀria
Ensenyament
individualitzat

Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió.
Cap de projecte: Rosa Marín González.
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González, Jorge Gómez Tobar i Julia Ortega Peralejo.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.
Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany.
Confecció i muntatge: Jorge Borrego, Javier Vegas i Marisa Valbuena Rodríguez.
Elaboració cartogràfica: Tania López González.
Correcció: Roger Sarrià Batlle i Gemma Avellan Bisbal.
Documentació i selecció de fotografies: Marilé Rodrigálvarez Martín.
Fotografies: ARXIU SANTILLANA.
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
C/ València, 44
46210 Picanya, València
Printed in Spain
CP: 672913
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només
estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda
prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aque-
lla que tinga finalitats comercials.

L’ensenyament individualitzat
L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Per això, és important establir un pla que els ajude a superar les difi-
cultats, així com a desenvolupar i potenciar les habilitats.
Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible
i de les tècniques i els recursos educatius que s’adapten més bé a les necessi-
tats particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials
didàctics específics que puguen ser utilitzats en funció de les condicions concre-
tes d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, i també dels objectius de millora
que es plantegen en cada cas.
Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre
aquests hi ha:
• La sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està
destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i
les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrena-
ment en les tècniques d’estudi.
• El recull de material denominat Recursos complementaris, que conté secci-
ons variades per a cada una de les àrees del currículum, amb la finalitat que
el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
• I, finalment, aquest quadern, denominat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:
– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-
nes que requereixen un reforç més gran per a consolidar els principals con-
tinguts i per a desenvolupar les competències.
– Un Programa d’ampliació, compost també per fitxes, l’objectiu del qual és
que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els
seus coneixements i posen en joc les competències adquirides.
Presentació
3Ciències Socials 6

Fitxes de continguts
Bloc Continguts* ANDALUSIA ARAGÓ CANÀRIES CANTÀBRIA
CASTELLA-
LA MANXA
CASTELLA
I LLEÓ
BLOC 2:
EL MÓN EN
QUÈ VIVIM
L’univers i la Terra X X X X X X
La cartografia
i les coordenades
geogràfiques
X X X X X X
El relleu
de la Península
X X X X X X
Les costes i les illes
d’Espanya
X X X X X X
El relleu i les costes
d’Europa
X X X X X X
Els climes d’Espanya
i d’Europa
X X X X X X
Els rius d’Espanya
i d’Europa
X X X X X X
Els paisatges
d’Espanya i d’Europa
BLOC 3: VIVIM
EN SOCIETAT
Les empreses
i la publicitat
X X X X X X
Els diners i l’estalvi X X X X X X
La població d’Espanya
i d’Europa
X X X X X X
Els sectors primari i
secundari a Espanya
i a Europa
X X X X X X
El sector terciari a
Espanya i a Europa
X X X X X X
El medi ambient:
deteriorament i
protecció
X X X X X X
L’organització
territorial d’Espanya
La Unió Europea X X X X X X
BLOC 4: LES
EMPREMTES
DEL TEMPS
El temps històric i les
edats de la història
X X X X X X
L’edat moderna
a Espanya
El segle XIX a Espanya X X X X X X
Espanya en la primera
meitat del segle XX
X X X X X X
Espanya des de la
segona meitat del
segle XX fins ara
X X X X X X
* En aquesta taula es presenten una relació dels continguts que, per a cada comunitat autònoma, s’ofereixen relatius al Pla de Millora i al Programa d’Ampliació.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.4 Ciències Socials 6

COMUNITAT AUTÒNOMA
COMUNITAT
DE MADRID
COMUNITAT
FORAL
DE NAVARRA
COMUNITAT
VALENCIANA
EXTREMADURA LA RIOJA
PRINCIPAT
D’ASTÚRIES
REGIÓ
DE MÚRCIA
CEUTA
I MELILLA
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X X
X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 5Ciències Socials 6

Índex
PLA DE MILLORA
Bloc 2
Fitxa 1. L’univers i la Terra.........................10
Fitxa 2. La representació de la Terra..........11
Fitxa 3. El relleu d’Europa.........................12
Fitxa 4. El relleu d’Espanya.......................13
Fitxa 5. Les costes i les illes d’Espanya.....14
Fitxa 6. Els climes d’Europa i Espanya......15
Fitxa 7. Els rius d’Europa i Espanya..........16
Fitxa 8. Els paisatges transformats
d’Europa i Espanya...................................17
Bloc 3
Fitxa 9. Les empreses...............................18
Fitxa 10. La publicitat................................19
Fitxa 11. Els diners, l’estalvi
i la inversió.................................................20
Fitxa 12. La població a Europa
i Espanya...................................................21
Fitxa 13. El sector primari a Europa
i Espanya...................................................22
Fitxa 14. El sector secundari
a Europa i Espanya....................................23
Fitxa 15. El sector terciari a Europa
i Espanya...................................................24
Fitxa 16. El medi ambient
i el desenvolupament sostenible................25
Fitxa 17. Efectes negatius en el medi
ambient.....................................................26
Fitxa 18. Efectes positius en el medi
ambient.....................................................27
Fitxa 19. L’organització territorial
i política d’Espanya....................................28
Fitxa 20. La Unió Europea.........................29
Bloc 4
Fitxa 21. El temps històric
i les edats de la història.............................30
Fitxa 22. L’edat moderna a Espanya.........31

Fitxa 23. La guerra del Francés
i Ferran Vll..................................................32
Fitxa 24. El regnat d’Isabel II,
la República i la Restauració......................33
Fitxa 25. Espanya al començament
del segle XX...............................................34
Fitxa 26. La Segona República
i la Guerra Civil...........................................35
Fitxa 27. El franquisme..............................36
Fitxa 28. De la transició
a la democràcia.........................................37
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Bloc 2
Fitxa 1. El telescopi Hubble.......................40
Fitxa 2. El mapa més gran
del món.....................................................42
Fitxa 3. El relleu d’Europa.........................44
Fitxa 4. La vegetació a l’alta muntanya......46
Fitxa 5. Els rius navegables d’Europa........48
Bloc 3
Fitxa 6. Les activitats econòmiques..........50
Fitxa 7. La densitat de població................52
Fitxa 8. El turisme a Espanya....................54
Fitxa 9. Els parcs nacionals espanyols......56
Fitxa 10. Les regions ultraperifèriques.......58
Bloc 4
Fitxa 11. La Constitució de 1812..............60
Fitxa 12. El primer ferrocarril espanyol.......62
Fitxa 13. El sufragi femení.........................64
Fitxa 14. L’art en la història.......................66
Solucionari .........................................69

Nom Data
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
La Terra es troba en el sistema solar, que forma part de la galàxia Via Làctia. La Terra efectua
dos moviments, el de translació i el de rotació. Té un satèl·lit, la Lluna.
1 Escriu el nom dels planetes que componen el sistema solar.
2 Explica la diferència entre un asteroide i un meteorit.

3 Completa la taula sobre els moviments de la Terra.
4 Defineix els conceptes següents.
• Eclipsi:

• Marea:

EL MÓN EN QUÈ VIVIM
L’univers i la Terra
BLOC
2
Moviment de rotació Moviment de translació
Durada
Dóna lloc a...
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A. / Santillana Educación, S. L.Ciències Socials 610

Nom Data
La Terra es pot representar mitjançant globus terraqüis i mapes. Els mapes contenen
diferents elements que ens ajuden a interpretar-lo: l’escala, la llegenda, les coordenades
geogràfiques…
1 Observa el mapa següent i contesta les preguntes.
OCEÀ
PA CÍFIC
OCEÀ
ATLÀ N T I C
OCEÀ
ÍN D IC
Equador
Tròpic de Càncer
Tròpic de Capricorn
Cercle polar àrtic
OCEÀ
PA CÍFIC
MeridiàdeGreenwich
666377_02_p09_mapamundi_fisico
0 2.000
quilòmetres
Escala
• De quin tipus de mapa es tracta?
• Escriu a quin element d’un mapa correspon cada número:
1. 2.
3.
• Quin tipus d’escala té el mapa?
• Calcula la distància que hi ha entre el punt A i el B amb l’ajuda de l’escala:
• Cap a quin punt cardinal et dirigiries per anar del punt A al B?
• Hauries d’avançar l’hora o endarrerir-la?
• Escriu en quins hemisferis es troben els punts anteriors:
Punt A: ; Punt B: ;
La representació de la Terra
BLOC
2
1
2
3
B
A
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 6 11

Nom Data
El relleu d’Europa
BLOC
2
Europa és un continent situat a l’hemisferi nord. El relleu d’Europa està format per: planes
al centre i l’est, i sistemes muntanyosos al nord i el sud. La costa és molt extensa i retallada,
amb molts entrants i ixents.
1 Escriu al costat de cada un d’aquests accidents geogràfics el número corresponent.
2 Escriu en el mapa els noms dels grans mars i oceans que banyen les costes
d’Europa.
3 Situa en el mapa, en el lloc corresponent, les lletres dels accidents costaners següents
i digues de quin es tracta.
A. Kola: península D. Ibèrica: G. Irlanda:
B. Sardenya: E. Biscaia: H. Nord:
C. Gibraltar: F. Xipre: I. Jutlàndia:
649249_U03_p12 Europa físico mudo
1
2
3
45 6
7
8
9
Serralada dels Urals
Serralada Escandinava
Pirineus
Alps
Carpats
Balcans
Caucas
Gran plana europea
Plana de l’Europa
Oriental
A
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A. / Santillana Educación, S. L.12 Ciències Socials 6

Nom Data
Espanya es troba al sud-oest d’Europa. En el seu relleu destaquen la Meseta, les serralades i les
depressions, a la Península; i els arxipèlags de Canàries i Balears.
1 Quins territoris componen Espanya?

2 Observa el mapa i escriu el número en cada unitat del relleu d’Espanya corresponent.
3 Completa la taula següent amb les unitats del relleu de la Península.
El relleu d’Espanya
BLOC
2
1. Sistema Central
2. Serralada Ibèrica
3. Serralada Cantàbrica
4. Pirineus
5. Serralades Bètiques
6. Massís Galaic
7. Depressió del Guadalquivir
8. Depressió de l’Ebre
Cadenes muntanyoses
interiors a la Meseta
Cadenes muntanyoses
que voregen la Meseta
Cadenes muntanyoses
exteriors a la Meseta
Depressions exteriors
a la Meseta
F R AN Ç A
PORTUGAL
ANDORRA
A
B
C
E
F G
H
C
D
0 170
quilòmetres
Escala
128033p41
PORTUGAL
A
C
F G
C
D
128033
F R AN Ç A
PORTUGAL
ANDORRA
A
B
C
E
F G
H
C
D
0 170
quilòmetres
Escala
128033p41
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 13Ciències Socials 6

Nom Data
Espanya ocupa part de la península Ibèrica, Ceuta i Melilla, i dos arxipèlags: les illes Canàries
i les illes Balears. La costa espanyola és àmplia i variada.
1 Completa la taula següent sobre les costes espanyoles.
Les costes i les illes d’Espanya
BLOC
2
2 Observa el mapa i escriu el nom de les illes que componen l’arxipèlag canari.
O C E À A T L À N T I C
0 30
quilòmetres
Escala
Costa Tipus Una característica
Cantàbrica
Atlàntica
Mediterrània

Nom Data
Els climes temperats d’Europa són: l’oceànic, el mediterrani i el continental, i els freds
són el polar i el d’alta muntanya. Els climes principals d’Espanya són el mediterrani, l’oceànic,
el subtropical i el de muntanya.
1 Observa aquests dos climogrames i escriu a quin clima europeu corresponen.
MF A M J J A S O DN
Mesos
666377_06a_climograma_oceanico
G
80
100
60
40
20
00
10
20
30
Litres/m2
ºC
MF A M J J A S O DN
Mesos
666377_06b_climograma_contienental
G
80
100
60
40
20
00
10
-10
20
30
Litres/m2
ºC

2 Com són les temperatures i les precipitacions del climograma A i del B?
Quina vegetació es pot trobar en aquests tipus de climes?

3 Completa una taula com la següent sobre els climes d’Espanya.
Clima Localització Temperatures Precipitacions
Mediterrani
Oceànic
Subtropical
De muntanya
Els climes d’Europa i Espanya
BLOC
2
A B

Nom Data
Els rius d’Europa, en general, són bastant llargs i cabalosos, i aboquen les aigües en cinc
vessants. Els rius d’Espanya aboquen les aigües en tres vessants: el cantàbric, l’atlàntic
i el mediterrani.
1 Completa aquesta taula sobre els rius d’Europa.
2 Observa el mapa i escriu en la taula el número i el nom del riu d’Espanya en el vessant
corresponent. Després, pinta cada vessant com s’indica.
Els rius d’Europa i Espanya
BLOC
2
Vessant Característiques Exemple
Mediterrani
Atlàntic
Mar Negre
Mar Caspi
Àrtic
Vessant mediterrani (morat)
Vessant atlàntic (groc)
Vessant cantàbric (verd)
0 150
quilòmetres
Escala
7
6
8
9
5
4
10
2
1
3

Nom Data
Les persones transformem el paisatge en funció de les nostres necessitats. Així, es poden trobar
paisatges transformats turístics, urbans, agraris i industrials.
1 Classifica els paisatges següents segons que siguen agraris (A), industrials (I),
turístics (T) i urbans (U).
Els paisatges transformats
d’Europa i Espanya
BLOC
2
2 Completa la taula resumint les característiques dels paisatges transformats espanyols.
Paisatge transformat Poblament Activitats econòmiques
Paisatge oceànic
Paisatge mediterrani
d’interior
Paisatge mediterrani
de costa
Paisatge subtropical

Nom Data
VIURE EN SOCIETAT
Les empreses
BLOC
3
Per a dur a terme la seua activitat, les empreses necessiten recursos humans, recursos
materials i recursos financers.
Les empreses es poden classificar segons el sector productiu a què pertanguen o segons
la grandària que tinguen.
1 Defineix què és una empresa.

2 Escriu davall de cada imatge quin tipus de recurs és. Després, explica en què consisteixen.
• Els recursos consisteixen en



3 De què s’encarreguen aquests departaments en una empresa?
• Màrqueting:
• Recursos humans:

Nom Data
La publicitat informa sobre els diferents productes o serveis que ofereixen les empreses
o institucions. Per a dur-ho a terme, utilitzen diverses tècniques i es difonen per distints
mitjans de comunicació.
1 Observa aquest anunci publicitari i escriu
els elements que hi intervenen.
• Emissor:

• Destinatari:

• Missatge:

• Mitjà de difusió:

2 Digues si l’anunci de l’activitat anterior és publicitat consumista o educativa i per què.

3 Quines tècniques publicitàries s’han utilitzat en l’anunci de l’activitat anterior?

VIURE EN SOCIETAT
La publicitat
BLOC
3

Nom Data
Fa milers d’anys, les persones feien barates per obtindre el que necessitaven. Més avant,
van sorgir els diners. El conjunt de tots aquests diners són els nostres ingressos, que podem
utilitzar per a consumir, estalviar o invertir.
1 Completa les oracions.
• La barata és

• Els diners són

• Els ingressos són

2 Marca les afirmacions verdaderes.
Els bitllets i les monedes constitueixen els diners en efectiu.
El risc és la principal característica de la inversió.
Les targetes bancàries són un tipus d’estalvi.
Invertir és el mateix que estalviar.
3 Completa les oracions amb aquestes paraules.
consumir – estalviar – invertir
• consisteix a destinar una part dels nostres ingressos a intentar obtindre
un benefici o rendibilitat.
• consisteix a guardar una part dels nostres ingressos per atendre
necessitats futures.
• consisteix a adquirir béns o serveis.
VIURE EN SOCIETAT
Els diners, l’estalvi i la inversió
BLOC
3

Nom Data
Europa és un continent molt poblat. Hi viuen uns 700 milions d’habitants i la seua densitat de
població és de 70 hab./km2
. A Espanya viuen uns 47 milions d’habitants i la seua densitat
és de 93 hab./km2
.
1 Explica les dues causes per les quals la població europea està molt envellida.

2 Marca quatre països europeus que tinguen una densitat de població molt alta.
França Finlàndia Alemanya
Bèlgica Luxemburg Letònia
Islàndia Rússia Suècia
3 On es concentra principalment la població espanyola?

4 Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. Després, copia correctament
les oracions falses.
Rússia, Alemanya i el Regne Unit tenen un nombre elevat d’immigrants.
La població activa disminueix a causa de l’arribada dels immigrants.
Els immigrants fomenten la multiculturalitat.
A Espanya, recentment ha disminuït el nombre de persones que se’n van a l’estranger.

VIURE EN SOCIETAT
La població a Europa i Espanya
BLOC
3

Nom Data
El sector primari ocupa 5 de cada 100 europeus i 4 de cada 100 espanyols. Les principals
activitats d’aquest sector són l’agricultura, la ramaderia i la pesca.
1 Escriu a quines zones agrícoles d’Europa corresponen les afirmacions següents.
• Hi predominen els cultius de cereals, com el blat i l’ordi, i també de creïlla
i remolatxa.
• S’hi alternen cultius de secà, com el blat, la vinya i l’olivera, amb cultius de regadiu,
com les hortalisses i les fruites.
2 Completa el mapa segons la llegenda.
3 Diferencia entre la ramaderia intensiva i l’extensiva.
On predominen a Europa i Espanya?

VIURE EN SOCIETAT
El sector primari a Europa i Espanya
BLOC
3
FRANCIA
534858_U08_ p44_España CCAA
N
S
EO
hciwneerGedàidireM
0 125
quilòmetres
Escala
Roig Comunitats amb
predomini de cultiu de secà.
Verd Comunitats amb
predomini de cultiu de regadiu.

Nom Data
El sector secundari ocupa 27 de cada 100 europeus i 22 de cada 100 espanyols.
Aquest sector agrupa activitats que transformen les matèries primeres en productes elaborats.
1 Relaciona cada fotografia amb l’opció correcta i digues on es localitza
cada tipus d’indústria a Europa.
VIURE EN SOCIETAT
El sector secundari a Europa i Espanya
BLOC
3
La indústria de principal
d’Europa és la siderúrgica i la metal·lúrgica.
Es localitza a
Les indústries de
més importants d’Europa són l’alimentària,
la farmacèutica i l’electrònica.
Es localitzen a
La indústria de fabrica
maquinària, eines i material de transport.
Es localitza a
2 Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents.
Després, escriu correctament les oracions falses.
Les empreses espanyoles són principalment de gran mida.
Les indústries més importants espanyoles són l’alimentària, la metal·lúrgica,
la de material de transport i la química.
Una de les principals regions industrials d’Espanya és Extremadura.


Nom Data
El sector terciari ocupa 68 de cada 100 europeus i 74 de cada 100 espanyols. Algunes de les
activitats més destacades d’aquest sector són el comerç, el transport i el turisme.
1 Escriu en la taula els principals productes que importen i exporten Europa i Espanya.
2 Completa les oracions següents.
• Els principals ports marítims d’Europa són els de i .
A Espanya destaquen els ports d’ , i .
• Els aeroports que tenen més trànsit aeri d’Europa són els de ,
i . L’aeroport d’Espanya amb més trànsit aeri és l’ .
3 Escriu davall de cada imatge el tipus de turisme a què correspon.
VIURE EN SOCIETAT
El sector terciari a Europa i Espanya
BLOC
3
Importacions Exportacions
Europa
Espanya

Nom Data
El medi ambient és tot el que ens envolta. Les persones modifiquem el medi ambient per atendre
les nostres necessitats. Actualment, es busca aconseguir el desenvolupament sostenible per
no posar en perill les condicions de vida del futur.
1 Què és el desenvolupament sostenible?

2 Observa la fotografia i escriu tres elements naturals i tres elements transformats.
3 Explica quina activitat econòmica ha modificat cada paisatge. Afig-hi el sector econòmic
a què pertany.

VIURE EN SOCIETAT
El medi ambient i el desenvolupament
sostenible
BLOC
3
Elements
naturals
Elements
transformats
A B C

Nom Data
Entre els efectes negatius que les persones causem al medi ambient hi ha la contaminació,
la desforestació, la sobreexplotació dels recursos i el canvi climàtic.
1 Completa la taula sobre les causes i les conseqüències dels efectes negatius sobre el medi
ambient.
VIURE EN SOCIETAT
Efectes negatius en el medi ambient
BLOC
3
Efecte negatiu Causes Conseqüències
Desforestació
Sobreexplotació dels
recursos naturals
Contaminació de l’aire
Contaminació de l’aigua
Canvi climàtic
2 Explica què és el protocol de Kyoto i amb quins objectius es va signar.


Nom Data
Per a contrarestar els efectes negatius que les persones causem en el medi ambient,
es poden aplicar mesures positives de caràcter personal, així com de caràcter nacional
i internacional.
1 Proposa dues mesures que es podrien aplicar per a evitar els següents efectes negatius sobre
el medi ambient.
• Estalviar aigua:

• Estalviar electricitat:

• Evitar l’acumulació de deixalles:

2 Observa la imatge i escriu què és un espai natural protegit.

3 Escriu el nom d’un parc nacional d’Espanya de cada grup.
VIURE EN SOCIETAT
Efectes positius en el medi ambient
BLOC
3
Parcs nacionals
Parcs d’alta muntanya:
Parcs maritimoterrestres:
Parcs de zones humides:
Parcs de bosc mediterrani:
Parcs volcànics:

Nom Data
La Constitució espanyola estableix l’organització territorial d’Espanya en municipis, províncies,
ciutats autònomes i comunitats autònomes. També estableix la divisió de poders en legislatiu,
executiu i judicial.
1 Escriu en el mapa el nom de les comunitats i ciutats autònomes d’Espanya.
VIURE EN SOCIETAT
L’organització territorial
i política d’Espanya
BLOC
3
666377_19_p26_CCAA_mudo
0 130
quilòmetres
Escala
2 Escriu quina institució governa en cada un d’aquests territoris.
• Municipi:
• Província:
• Comunitat autònoma:
3 Explica de què s’encarrega cada un d’aquests poders. Afig-hi la institució que es relaciona
amb cada un.
• Poder legislatiu:
• Poder executiu:
• Poder judicial:
Comunitats autònomes
Ciutats autònomes
1
2 3 4
5
6
7
17
12
13
14
18 19
15
16
11
10
9 8

Nom Data
La Unió Europea és una organització política i social composta per 28 països. Espanya va entrar
a formar-ne part en l’any 1986.
1 Explica quins fets relacionats amb la Unió Europea van tindre lloc els anys següents.
• 1957:
• 1986:
• 1992:

• 2009:

2 Escriu un èxit i un repte de la Unió Europea en aquests aspectes.
VIURE EN SOCIETAT
La Unió Europea
BLOC
3
Èxits Reptes
Polítics
Econòmics
Socials
3 Explica dos aspectes positius i dos de negatius que va tindre per a Espanya l’entrada en la Unió
Europea.
Aspectes negatiusAspectes positius

Nom Data
La història estudia com vivien i què feien les persones del passat. Per a datar aquests fets,
es fan servir anys o segles i per a estudiar-los s’utilitzen les fonts. La història s’ha dividit
en cinc etapes.
1 Explica les diferències entre fets simultanis i successius. Posa’n un exemple de la teua vida.

2 Ordena les dates següents de més antigues a més modernes. Escriu 1, 2, 3, 4, 5 i 6.
1992 200 aC 3 1 aC 250 1 dC
3 Classifica aquestes fonts segons que siguen escrites (E), gràfiques (G), orals (O) i materials (M).
4 Escriu a quina etapa de la història correspon cada número. Quin fet va donar començament
a cada una d’aquestes etapes?
1.
2.
3.
4.
5.
LES EMPREMTES DEL TEMPS
El temps històric
i les edats de la història
BLOC
4
666377_p21_etapas de la historia
1 2 3 4 5

Nom Data
L’edat moderna va començar amb el descobriment d’Amèrica, el 1492, i va acabar amb la
Revolució Francesa, el 1789. A Espanya, després del regnat dels Reis Catòlics s’alternen les
dinasties dels Àustria i dels Borbó.
1 Situa aquests fets en el regnat corresponent.
• Conquesta de Granada • Decrets de Nova Planta • Guerra de Successió
• Expulsió dels moriscos • Realització d’obres públiques • Germanies
• Desastre de l’Armada Invencible • Guerra dels Trenta Anys • Batalla de Lepant
• Descobriment d’Amèrica • Construcció del Museo del Prado • Govern de Godoy
L’edat moderna a Espanya
BLOC
4
Reis Catòlics Carles I Felip II Felip III Felip IV
Carles II Felip V Ferran VI Carles III Carles IV
2 Qui va conquistar l’Imperi asteca? I l’Imperi inca?

3 Què es coneix com el Segle d’Or espanyol?

4 Explica què va ser la Il·lustració i el despotisme il·lustrat. Després, digues en què es diferencien.


Nom Data
Amb la invasió el 1808 per part de Napoleó de la península Ibèrica va començar la guerra del
Francés i l’edat contemporània a Espanya. Després de la derrota dels francesos el 1814, va
tornar al tron espanyol Ferran VII.
1 Marca qui regnava a Espanya en començar el segle XIX.
Ferran VII Carles III
Carles IV Ferran VI
2 Quines conseqüències van tindre els esdeveniments següents?
• El motí d’Aranjuez:

• L’aprovació de La Pepa:

• El regnat de Ferran VII:

3 Escriu dues mesures que es van aprovar en la Constitució de 1812.

4 Quines van ser les últimes colònies espanyoles a Amèrica? Quan es van independitzar?

La guerra del Francés i Ferran VII
BLOC
4

Nom Data
Després de la mort de Ferran VII, va pujar al tron la seua filla Isabel II. El 1868 va ser expulsada
del tron i després del regnat d’Amadeu I es va proclamar la Primera República. Aquesta va
finalitzar amb el retorn de la monarquia i el regnat d’Alfons XII.
1 Ordena en la línia del temps els següents períodes del segle XIX.
El regnat d’Isabel II, la República
i la Restauració
BLOC
4
2 Per què es va produir la primera guerra carlina?

3 Quines diferències hi havia entre els moderats i els progressistes?
Com es van anomenar en l’època de la Restauració i qui els presidien?

Primera República – Regnat d’Isabel II – Regnat d’Amadeu I de Savoia
Regnat d’Alfons XII – Regència de Maria Cristina
666377_p24_siglo XIX español.
1833 1868
1870 1874
1873 1885 1902

Nom Data
El segle xx a Espanya comença amb la proclamació d’Alfons XIII com a rei. El 1923, Miguel
Primo de Rivera va instaurar una dictadura amb el suport del rei. Després de les eleccions
municipals de 1931, es va instaurar la Segona República.
1 Explica els següents conflictes del regnat d’Alfons XIII. Afig-hi un exemple.
• El nacionalisme:

• El moviment obrer:

• El conflicte del Marroc:

2 Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents. Després, escriu correctament
les oracions falses.
Miguel Primo de Rivera va instaurar una dictadura militar el 1923.
Durant la dictadura es van establir nombroses llibertats.
El 1932 van tindre lloc eleccions municipals, en les quals van véncer els partits republicans.
El 1931, Alfons XIII va abandonar Espanya camí de l’exili.

3 Què és una dictadura? De quin tipus va ser la del general Primo de Rivera?

Espanya al començament del segle XX
BLOC
4

Nom Data
La Segona República espanyola es va proclamar el 14 d’abril de 1931. El 1936, un colp d’estat
de l’exèrcit va donar lloc a l’inici de la Guerra Civil, que va concloure el 1939.
1 Observa la imatge i explica a quin contingut
de la Constitució de 1931 fa al·lusió.

2 Explica quins objectius buscaven les reformes següents aplicades per la República.
• Reforma agrària:

• Reforma laboral:

• Reforma de l’ensenyament:

3 Completa la taula següent sobre la Guerra Civil Espanyola.
La Segona República i la Guerra Civil
BLOC
4
Any de començament
i de finalització
Zones en què es
va dividir Espanya
Conseqüències

Nom Data
Després de la Guerra Civil, a Espanya es va establir una dictadura davall el poder
del general Franco. La dictadura va acabar amb la mort de Franco el 1975.
1 Completa el quadre sobre el franquisme.
El franquisme
BLOC
4
Cap de l’estat
Poders del cap de l’estat
Partits polítics i sindicats
Constitució
Censura
2 Explica quins fets van tindre lloc aquests anys.
• 1939:
• 1955:
• 1975:
3 Escriu un esdeveniment de les següents etapes del franquisme.
• Primers anys del franquisme:

• Anys 50:

• Anys 60:

• Anys 70 fins al 1975:


Nom Data
Després de la mort de Franco, a Espanya es va establir una monarquia parlamentària
confirmada per la Constitució de 1978.
1 Defineix els conceptes següents.
• Transició:

• Referèndum:

2 Indica què estableix la Constitució de 1978 en cada cas.
• Forma política de l’estat:

• Drets ciutadans:

• Organització territorial:

3 Ordena cronològicament els següents presidents democràtics d’Espanya.
Escriu una característica dels seus governs.
Felipe González ( - 1996):
Adolfo Suárez (1977- ):
Mariano Rajoy ( - ):
José María Aznar ( -2004):
Leopoldo Calvo Sotelo ( - ):
José Luis Rodríguez Zapatero (2004- ):
De la transició a la democràcia
BLOC
4

1 Llig el text i contesta.
• Quants anys ha complit el telescopi espacial Hubble?
• Quines dues agències van participar en la seua construcció?

• Com es diu el seu substitut?
• Quins importants descobriments ha efectuat el telescopi Hubble?

• Qui va ser el creador del primer telescopi?
• Què va poder vore-hi?

El telescopi Hubble compleix 25 anys
A començament del segle XVII, Galileu va inventar un enginy que
permetia observar els cossos celestes. Aquell primer telescopi
artesanal va permetre detectar quatre llunes de Júpiter, intuir els anells
de Saturn i vore el paisatge lunar, esguitat de cràters i planes.
Quasi 400 anys més tard, el 24 d’abril de 1990 va ser llançat a l’espai
el telescopi espacial Hubble que, com el seu avantpassat, va suposar
una revolució en l’àmbit científic. Tot i que va ser dissenyat per a
funcionar uns 15 o 20 anys, encara continua meravellant amb les
seues imatges.
El Hubble va ser creat en col·laboració entre la NASA i l’Agència
Espacial Europea (ESA). Durant tot aquest temps, el Hubble ha fet
descobriments importants, com el de l’energia fosca, el xoc d’un cometa a Júpiter, diverses nebuloses
i una primera ullada a les fases primerenques de la formació de galàxies després del Big Bang.
El 2009, el Hubble va ser reparat per última vegada. La NASA ja prepara un substitut d’aquest
telescopi, el James Webb, que serà llançat a l’espai previsiblement el 2018.
Gràcies al Hubble, la societat va començar a descobrir l’astronomia com una ciència més atractiva
i accessible.
Nom Data
El telescopi Hubble
BLOC
2

2 Observa les imatges següents captades pel telescopi Hubble i defineix els conceptes
subratllats.

3 El primer telescopi de Galileu va captar imatges de diversos planetes. Escriu-ne els noms
en el dibuix següent.
4 El telescopi Hubble està situat a l’atmosfera. Quines altres capes té la Terra?

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 1
Anells de Saturn. Galàxia espiral NGC1300.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A. / Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 6 41

Google Maps
El febrer de 2005, l’empresa Google
va presentar en el seu blog l’aplicació
Google Maps, que gràcies a la
digitalització de mapes permet
buscar amb precisió qualsevol lloc
del planeta.
Aquest programa obté els mapes tant
de satèl·lits espacials com d’avions,
així com de bases de dades de mapes
digitalitzats; per això, la qualitat dels
mapes no sempre és igual.
Maps no va estar disponible immediatament a tot el món, ni al començament disposava de tanta
informació com ara. La primera versió que va arribar a Europa va ser la del Regne Unit, l’abril de
2005, i amb el pas dels mesos s’hi van anar incorporant dades de carreteres, imatges obtingudes
per satèl·lits i indicacions de navegació. L’abril de 2006, Google Maps va arribar a Espanya, juntament
amb les versions d’Alemanya, França i Itàlia.
El 2007 s’hi va incorporar una gran funció: Street View, que permet la visita a peu de carrer del lloc
desitjat. Al començament, només estava disponible en cinc ciutats dels Estats Units, però amb
el temps i fins i tot en l’actualitat, nombrosos cotxes de Google continuen recorrent el planeta
per captar fil per randa les ciutats.
Si en 10 anys aquest programa ha revolucionat la nostra forma de conéixer els mapes, com serà d’ací
a 10 anys més?
Nom Data
El mapa més gran del món
BLOC
2
• Quan va aparéixer per primera vegada Google Maps? Quan va arribar a Espanya?

• Quines són les fonts de les quals obté els mapes?

• Quins serveis ofereix aquest programa?


2 Quin aspecte del terreny mostra la imatge que acompanya el text?

3 Es pot dir que Google Maps actua com un GPS? Per què?

4 Fes l’exercici pràctic següent amb Google Maps.
• Entra a la pàgina https://maps.google.es/. En el cercador, escriu el nom del teu centre escolar
o el carrer on es troba i la localitat.
• Punxa amb el botó dret del ratolí en el punt marcat al mapa i selecciona l’apartat
«Què hi ha ací?».
Voràs que hi apareixen uns números: es tracta de les coordenades geogràfiques (positiva per
a nord i est, negativa per a sud i oest). Explica què són la longitud i la latitud. Quines són les
del teu centre escolar?

• A baix a l’esquerra del mapa es troba l’escala. Defineix què és l’escala i calcula
la distància en línia recta entre el teu col·legi i ta casa.

5 Explica quins avantatges pot tindre una aplicació com aquesta per a diferents oficis,
com ara taxista o conductor d’ambulància.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A. / Santillana Educación, S. L. 43Ciències Socials 6

• Què és un fiord?

• Quin és el fiord més gran de Noruega? Quines mides té?

• Què caracteritza el fiord de Geirangerfjord?

• Quin fiord es pot trobar en una ciutat? Què s’hi ha construït?

Els fiords noruecs
Noruega és un dels països europeus amb un
nombre més gran de fiords. Els fiords són valls
glacials que es localitzen a la costa i que han
sigut envaïdes pel mar. Sembla que es van
originar fa milions d’anys per l’ascens del nivell
del mar, com a conseqüència de la fusió
dels gels.
El fiord Sognefjord és el més llarg i profund
de Noruega i el segon més gran del món.
Són 200 km de parets escarpades i assoleix
els 1.308 metres per davall del nivell del mar.
Al fiord de Geirangerfjord, inclòs per la Unesco
en la Llista de Patrimoni de la Humanitat, es
poden vore belles cascades, com la de les Set
Germanes, el Pretendent o el Vel Nupcial. Diuen
que si et trobes amb un trol, no convé provocar-lo,
ja que si s’enfada pot ser molt perillós.
Un fiord situat en una ciutat és el de la capital
de Noruega. Al fiord d’Oslo s’ha edificat l’edifici
de l’òpera. Sembla com un iceberg que s’ha quedat
adormit al fiord; només el seu interior, com un
enorme tambor de fusta, ressona alegrement
per donar vida a la ciutat.
Nom Data
El relleu d’Europa
BLOC
2

2 El nombre més gran de fiords d’Europa es troba a Noruega.
• Pinta aquest país en el mapa d’Europa següent. Escriu el nom de la capital.
• Escriu, també, el nom dels països amb què limita i el de les seues capitals.
3 A més de fiords, quins altres elements del relleu destaquen en aquesta regió?
Busca informació i completa la taula seguint l’exemple.
4 Selecciona un d’aquests accidents del relleu i escriu en el teu quadern un text
com si fóra una breu guia turística per a ajudar els viatgers que vagen a aquest lloc.
Pots acompanyar-lo d’imatges que obtingues d’Internet.
649238 U03 p19 h01 Europa
Accident del relleu Exemple Una característica
Oceà Glacial Àrtic És el més menut dels oceans.
Mars
Cap
Península
Muntanyes

L’alta muntanya a Espanya
Com ja saps, cada 1.000 metres que es puja en altitud
descendeix la temperatura uns 6 ºC. Això vol dir que en
totes les muntanyes hi ha un clima diferent i una vegetació
escalonada. El major o menor nombre de graons dependrà
de la major o menor altitud de les muntanyes.
Per exemple, si férem una excursió per descobrir la vegetació
dels Pirineus, podríem trobar els següents graons a mesura
que ascendim:
Al fons de les valls, encara que la vegetació seria abundant,
actualment ha sigut substituïda en la major part per terres de
cultiu. Poc després, se situen els arbres de climes temperats,
com les alzines.
A partir d’aquesta banda, que no sol superar els 1.000
metres, és el domini del bosc de fulla caduca, adaptat a
una humitat més alta i una temperatura més baixa, i on
predominen els roures i els faigs.
Per damunt dels 1.500 metres apareix el bosc de coníferes:
avets, pins, i més amunt, pins negres. A partir dels 2.000
metres es desenvolupen les prades, i més amunt hi ha
un domini de les neus perpètues.
Nom Data
La vegetació a l’alta muntanya
BLOC
2
1 Observa l’esquema dels Pirineus i escriu com s’hi distribueixen les espècies vegetals.

2 On es localitzen els Pirineus? Són muntanyes interiors, exteriors o voregen la Meseta?

Prat
SolanaOmbria
Avet
Faig
Pi
Roure
Alzina

3 Localitza els Pirineus en aquest
mapa d’Espanya. Després,
completa la fitxa.
4 Observa aquest climograma i respon a les preguntes.
• Com són les temperatures?
I les precipitacions?

• A quin clima espanyol correspon?

5 El gràfic següent correspon a la vegetació del Teide, a Canàries. Escriu com s’hi distribueix
la vegetació per l’altitud.

MF A M J J A S O DN
Mesos
666377_04b_climogram_Pirineos_ampliacion
G
80
100
120
60
40
20
00
10
20
30
Litres/m2
ºC
Pirineus
Comunitats autònomes que recorre:

Cim més alt:
Característiques principals:

666377_04_p45_espana_fisico_mudo
0 230
quilòmetres
Escala
Violeta
Laurisilva
Cardó
Palmera
Pi canari
Ginesta
Tabaiba
Drago
Savina

Les carreteres líquides
A diferència d’Espanya, on pràcticament
no hi ha trams de rius navegables,
la navegació interior a Europa té una
llarga història. Es porta a cap a través
de rius o de llacs comunicats amb
canals.
L’origen d’aquests canals a Europa es
remunta al segle XV. Però va ser en el
segle XVIII quan es va construir el canal
més antic que encara es conserva,
l’anomenat canal del Migdia. Aquest
canal uneix les costes mediterrànies i
atlàntiques de França a través del riu
Garona i s’allarga fins al riu Roine.
Antigament, aquest canal es va utilitzar per al transport de persones i mercaderies, i en l’actualitat es
dedica al turisme i fins i tot com a lloc per a ancorar-hi l’habitatge.
Va ser en el segle XX quan es va desenvolupar el turisme fluvial en els antics canals i va començar a la
regió dels Norfolk Broads, al Regne Unit.
Altres rius navegables d’Europa són, per exemple, el Rin i el Danubi, que connecten l’Atlàntic amb el
mar Negre. A més, a Rússia també és navegable el Volga, que està comunicat per canals amb altres
rius, i conforma així una xarxa que uneix els mars Caspi, Bàltic i l’oceà Glacial Àrtic. D’aquesta manera,
se supera l’obstacle que significa la congelació dels rius a l’hivern.
Nom Data
Els rius navegables d’Europa
BLOC
2
• Quin va ser el primer canal navegable construït a Europa? On es trobava?

• Per a què s’utilitzava aquest canal?

• Quins altres rius europeus són navegables? Quins mars i oceans connecten?


2 Observa el mapa d’Europa. Escriu a quins rius corresponen els números següents i en quin
vessant desemboquen.
1. . Vessant: .
2. . Vessant: .
3. . Vessant: .
4. . Vessant: .
5. . Vessant: .
3 A Espanya es va construir en el segle XVIII el canal de Castella per al transport fluvial.
Busca’n informació en Internet i completa una taula com la següent.
Quan es va
construir
Quins rius
enllaça
Quines
províncies
recorre
Quants ramals
té
Mar
de l
Nor d
Mar
de
Noruega
O C E À G L A C I A L À R T I C
Mar N egre
M
ar
Caspi
Mar
M
ed i t e r rani
OCEÀ
ATLÀ
N
T
IC
666377_05_p47_europa_rios_mudo
0 480
quilòmetres
Escala
2
1
3
4
5

Nom Data
VIURE EN SOCIETAT
Les activitats econòmiques
BLOC
3
• Qui va ser Enric Bernat?

• Com se li va acudir crear Chupa Chups?

• Quin va ser el primer eslògan de Chupa Chups?

• Quan van arribar els Chupa Chups a l’espai? Qui els hi van portar?

Un emprenedor amb molt d’èxit
A voltes, una idea original no garanteix l’èxit. Però hi
contribueix. Fa més de mig segle, un confiter català
anomenat Enric Bernat va tindre la idea d’unir un palet
a una bola de caramel i va triomfar arreu del món.
Hui sembla senzill, però en la dècada de 1950 la idea
va ser revolucionària.
Enric, després d’observar que els xiquets solien traure’s
els caramels de la boca, amb els problemes higiènics
que això suposava, va decidir incorporar als caramels
un palet que els permetera gaudir-ne més fàcilment. El
1958 va eixir al mercat el primer caramel amb pal. Però
l’empresa Chupa Chups no es va constituir fins al 1964.
I el seu eslògan va ser: «És redó i dura molt, Chupa
Chups».
Però Enric Bernat no en tenia prou, de triomfar a
Espanya. Volia traspassar fronteres i que el seu caramel fóra conegut arreu del món. Per això
necessitava un logotip especial, que identificara el caramel
amb la felicitat. Va encarregar el disseny a un dels més grans artistes del segle XX, Salvador Dalí.
Ell, en una hora, va crear una margarida groga a l’interior de la qual hi havia escrit el nom «Chupa
Chups» en roig. Hui es continua utilitzant el mateix disseny.
Vaja, que Chupa Chups va ser reconegut mundialment! Va ser el primer caramel amb pal que es va
consumir a l’espai. El 1995, els astronautes russos el van portar a l’estació espacial Mir.
Nom Data

2 Aquestes són algunes de les característiques que ha de tindre un emprenedor.
Tria les dues que consideres més importants i explica per què.
ser creatiu

prendre decisions

detectar necessitats
buscar solucions

treballar en equip

assumir riscos
•

•

3 Les persones identifiquem els colors amb diferents sentiments. Observa el quadre i digues
quins colors triaries per a la imatge dels productes següents.
blanc ► puresa negre ► elegància groc ► optimisme
roig ► vitalitat blau ► confiança verd ► naturalitat
• Per a unes sabatilles esportives:
• Per a un refresc:
• Per a un cotxe ecològic:
4 Analitza aquest anunci. Assenyala-hi els elements
del missatge publicitari. Després, explica
quins colors hi utilitzaries tu.


Sòria, un desert demogràfic
A Espanya, hi ha zones amb una densitat
de població molt baixa i estan quedant-se
despoblades. D’aquestes, potser la que està
en una situació més preocupant és l’extensa
província de Sòria, situada a Castella i Lleó.
En aquesta província, cada habitant toca a uns
3.000 arbres (contra els 150 de mitjana estatal),
l’esperança de vida és de 84 anys, l’índex
d’alfabetització d’adults és dels més alts
del país i l’índex de qualitat de vida s’acosta
al de Bèlgica, el quart millor del planeta.
En canvi, juntament amb el nord d’Escòcia
i Lapònia, Sòria és una de les zones menys
poblades d’Europa. La densitat de població de
Sòria és de 8,9 hab./km2
, i en alguna comarca
fins i tot descendeix a 1 hab./km2
; és dir, és deu
vegades més baixa que la d’Espanya, que és
de 93 hab./km2
. A més, té el major envelliment demogràfic d’Espanya (el 25% té 65 anys
o més, davant del 14% de població menor de 16 anys). La mida mitjana dels municipis
de Sòria és de 517 habitants, molt inferior a la mitjana municipal d’Espanya, que és de
5.690 habitants.
Si Sòria va ser en l’edat mitjana una important zona de pas entre Aragó i Castella, actualment
ha quedat aïllada. El 1950 hi havia 160.000 habitants; hui n’hi queden prop de 93.000. Es pot
parlar de Sòria com d’un desert demogràfic?
Nom Data
VIURE EN SOCIETAT
La densitat de població
BLOC
3
• Quina és la densitat de població de Sòria comparada amb la d’Espanya?

• Es pot dir que la població de Sòria està envellida? Per què?

• Quins aspectes positius presenta la província de Sòria?

• En quant ha descendit la població de Sòria des de 1950?


2 Defineix els conceptes següents relacionats amb la població.
• Densitat de població:

• Envelliment demogràfic:

• Índex d’alfabetització:

3 Observa aquest mapa de densitat de població espanyola i completa la taula.
4 Calcula la densitat
de població de les
províncies següents.
Dues províncies menys
densament poblades
Quatre províncies amb densitats
entre 10 i 100 hab./km2
Quatre províncies amb densitats
entre 101 i 600 hab./km2
666377_07_p47_densidad_espana
Mar Cant àbr ic
Mar
Medit er rani
OCEÀATLÀNTIC
2
0 160
quilòmetres
Escala
DENSITAT DE POBLACIÓ
PER PROVÍNCIES
Menys de 10
De 10 a 30
De 31 a 50
Més de 600
De 101 a 600
De 51 a 100
(En habitants per km )2
Província Població Superfície Densitat
Terol 139.390 14.809 km2
Madrid 6.378.297 8.028 km2
Cantàbria 587.682 5.326 km2
Sevilla 1.936.908 14.036 km2

El turisme espanyol
A Espanya, el sector serveis ocupa el 74%
de la població. Dins d’aquest sector es pot
destacar el turisme.
El turisme tradicional espanyol ha sigut
sempre el de sol i platja; és a dir, aquell que
busca l’atractiu de les platges i altres activitats
aquàtiques. Això es deu principalment al fet
que Espanya és un dels països europeus
amb més litoral costaner i que el clima
afavoreix aquest tipus de turisme. Així, entre
els turistes estrangers que visiten les nostres
platges, destaquen els del Regne Unit, França
i Alemanya. Les comunitats més visitades
són Catalunya, la Comunitat Valenciana,
Andalusia, Balears i Canàries.
Amb tot, a Espanya també hi ha un turisme d’interior, que es podria emmarcar en l’anomenat turisme
rural. Aquest tipus de turisme tracta d’acostar el viatger a nuclis rurals i li dóna l’oportunitat de conéixer
com es desenvolupa la vida al camp o en un poblet menut, i de practicar, a més, certes activitats
i esports en contacte amb la naturalesa (senderisme, rutes en bici, a cavall, o simplement la
contemplació dels paisatges).
Aquest tipus de turisme ha permés diversificar les activitats econòmiques, primordialment agrícoles,
dels entorns rurals. Tanmateix, és un turisme majoritàriament nacional: un 84% d’espanyols fa aquests
viatges.
Nom Data
VIURE EN SOCIETAT
El turisme a Espanya
BLOC
3
• Quin turisme predomina més a Espanya? Per què?

• De quins països provenen els turistes que més visiten Espanya?

• Què caracteritza el turisme rural?


666377-08_sectores_economicos_ampliacion
2
3
1
2 Explica la diferència entre turisme de sol i platja i turisme rural.

3 Observa el gràfic de la població d’Espanya per sectors econòmics
i completa a quin d’aquests correspon cada apartat. Quin percentatge
de població treballa en cada un? Escriu-ho en el gràfic.
4 El turisme rural diversifica les activitats econòmiques dels entorns rurals. Escriu en quines
comunitats autònomes espanyoles predomina més l’agricultura tant de secà com de regadiu.

5 Observa el cartell següent.
• Explica quin tipus de turisme promociona.

• Imagina que hagueres de promocionar el turisme de la teua comunitat. Dibuixa en una cartolina
un cartell i inventa un eslògan per a atraure-hi turistes.
1.
2.
3.

Els parcs nacionals espanyols
Espanya és un dels primers països europeus que va
impulsar la conservació d’espais naturals. Actualment
hi ha 15 parcs naturals protegits.
El primer paisatge natural que va ser declarat parc
nacional va ser el de Picos de Europa el 1918.
Abans es deia Montaña de Covadonga, però el
1995 va canviar el nom i va ampliar la superfície.
El rei Alfons XIII va inaugurar aquest parc nacional
un 8 de setembre, després de plantar-hi un arbre.
La revista Montes recollia així com havia tingut
lloc la inauguració: «L’acte va revestir una especial
solemnitat per la bellesa del lloc, on no es va col·locar
cap altre adorn artificial que un taulat cobert de catifa, on es van col·locar dues butaques per als reis
davant d’un plançó i un clot obert en una reduïda superfície desproveïda de vegetació i situada sota
l’esplanada de l’hotel Pelayo, des d’on presenciava l’acte una immensa gentada».
El 2013 va ser declarat el fins ara últim parc nacional, el de Sierra de Guadarrama.
El juliol d’aquell any, els llavors encara prínceps d’Astúries, Felip i Letizia, van descobrir una placa
commemorativa del quinzé parc de la xarxa nacional, el cinqué en extensió i el primer
que comparteixen dues comunitats.
La comunitat autònoma que compta amb el nombre més gran de parcs nacionals és la de Canàries.
Ací es poden trobar els parcs del Teide (Tenerife), Caldera de Taburiente (La Palma), Timanfaya
(Lanzarote) i Garajonay (Gomera)
Nom Data
VIURE EN SOCIETAT
Els parcs nacionals espanyols
BLOC
3
• Quants parcs nacionals hi ha actualment a Espanya?
• Quin va ser el primer parc nacional declarat? Qui el va inaugurar?

• Quin ha sigut l’últim? Qui el van inaugurar?

• Quina comunitat autònoma compta amb més parcs nacionals? Quins són?


2 Completa la taula de les dates d’aprovació dels parcs nacionals després de la informació
que trobes.
3 Selecciona un dels quinze parcs nacionals, busca’n informació i completa una fitxa
com la següent.
4 Si visitares algun d’aquests parcs nacionals, quines dues mesures respectuoses amb el medi
ambient hauries de dur a terme?

Parc nacional Data
Picos de Europa 1918
1918
1954
1954
1955
1969
1973
1974
Parc nacional Data
1981
1991
1995
1998
2002
2007
Sierra de Guadarrama 2013
Nom
Data de declaració:
Superfície:
Comunitat autònoma:
Peculiaritats:


Canàries a la Unió Europea
S’anomenen regions ultraperifèriques
aquells territoris pertanyents a
Espanya, França i Portugal, però que
es troben a milers de quilòmetres
d’aquests països membres de la Unió
Europea.
Aquests territoris comparteixen una
sèrie de característiques comunes
que fan que tinguen un estatut jurídic
específic dins de la Unió Europea.
Aquestes regions van ser reconegudes
per primera vegada en l’article 299.2
del Tractat d’Amsterdam de 1999.
En concret, són regions ultraperifèriques, segons aquest tractat: cinc departaments francesos
d’ultramar, Guadaloupe, Guaiana Francesa, Martinica, Reunió i Mayotte; la col·lectivitat d’ultramar
francesa de Saint Martin, la comunitat autònoma espanyola de les Illes Canàries i les regions
autònomes portugueses d’Açores i Madeira.
Per a les Canàries, aquest reconeixement suposa una sèrie de mesures específiques en àmbits com
les polítiques duanera i comercial del mercat únic, la política fiscal i les polítiques agrícola i pesquera,
ja que la llunyania del continent europeu i la fragmentació geogràfica, a causa de les nombroses
illes que la componen, augmenta els costos dels transports i les comunicacions entre les illes i amb
la resta del món. Per això, s’han aplicat polítiques de suport des de la Unió Europea per posar fi a
aquests problemes i d’altres.
Nom Data
VIURE EN SOCIETAT
Les regions ultraperifèriques
BLOC
3
• Defineix què és una regió ultraperifèrica.

• Quins territoris componen aquestes regions?

• Quan van ser reconegudes com a tal?


2 Busca en Internet el Tractat d’Amsterdam, llig-ne l’article 299.2 i resumeix-ne el contingut.

3 Observa el mapa i escriu-hi el nom de les illes Canàries.
4 El text fa al·lusió al mercat únic europeu. Explica en què consisteix.

5 Busca informació sobre els següents tractats de la Unió Europea i escriu algunes de les
característiques principals.
Tractat Data d’entrada en vigor Característica principal
Tractat de Roma
Tractat de Maastricht
Tractat d’Amsterdam
Tractat de Lisboa
O C E À A T L À N T I C
666377_05_p12_canarias_fisico_mudo
0 30
quilòmetres
Escala

19 de març de 1812
El 19 de març de 1812, Espanya es va convertir
en un dels primers països del món, després
dels Estats Units i França, a trencar amb el
règim absolutista i proclamar una constitució
de caràcter liberal.
La Constitució de 1812 va ser aprovada a
l’Oratori de Sant Felip Neri, on se celebraven
les reunions de les Corts de Cadis. La seua
aprovació va tindre lloc el mateix dia que
se celebrava la festivitat de Sant Josep,
d’on ve que es conega amb el sobrenom
de La Pepa.
El text es va estructurar en 384 articles dividits
en deu títols. Establia la sobirania nacional, la separació de poders, el sufragi universal masculí,
la igualtat dels ciutadans davant la llei, la llibertat d’expressió i la llibertat personal, entre altres drets.
Per primera vegada en la història de la humanitat, un text legal proposava que els drets i les llibertats
dels ciutadans s’estengueren a tots els éssers humans, independentment de la seua condició social
o el color de la pell.
Després de l’aprovació de la Constitució es va celebrar una missa i era tan fort el vent que bufava
aquell dia que va arribar a partir un arbre a la porta de l’església. Un dels diputats que eren allà va
escriure: «Alguns dels circumstants (entre els quals era jo), no per superstició, sinó com a burla, van
al·ludir que podria ser funest averany de la sort de la llei nova».
Nom Data
La Constitució de 1812
BLOC
4
• Quan i on va ser aprovada la Constitució de 1812?

• Què és un règim absolutista? I un règim liberal?

• Què establia la Constitució de 1812?


2 Recorda quina era la situació d’Espanya el 1812.

3 Explica l’últim paràgraf del text. Què va passar amb la Constitució de 1812 quan va tornar
Ferran VII?

4 Compara aquests articles de la Constitució de 1812 amb els de l’actual Constitució de 1978.
Contesta les preguntes.
Constitució de 1812 Constitució de 1978
Art. 3. La sobirania resideix essencialment
en la Nació, i pel mateix pertany a aquesta
exclusivament el dret d’establir les seues lleis
fonamentals.
Art. 14. El Govern de la Nació espanyola
és una monarquia moderada hereditària.
Art. 15. La potestat de fer les lleis resideix
en les Corts amb el rei.
Art. 16. La potestat de fer executar les lleis
resideix en el rei.
Art. 17. La potestat d’aplicar les lleis en les
causes civils i criminals resideix en els tribunals
establits per la llei.
Article 1
1. Espanya es constitueix en un estat social
i democràtic de dret, que propugna com a
valors superiors del seu ordenament jurídic
la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme
polític.
2. La sobirania nacional resideix en el poble
espanyol, del qual emanen els poders de l’estat.
3. La forma política de l’estat espanyol és la
monarquia parlamentària.
• Explica els termes «sobirania nacional» i «separació de poders».

• Quin tipus de monarquies estableixen les dues constitucions? En què es diferencien
i en què s’assemblen?


La primera línia fèrria d’Espanya
El 27 de setembre de 1825 es va inaugurar
la primera via fèrria del món, la línia que unia
les localitats mineres de Stockton i Darlington,
al Regne Unit.
Aquesta línia havia sigut dissenyada i dirigida
per George Stephenson, que va ser també
l’inventor de la locomotora d’aquell primer tren.
La primera via fèrria per al transport de passatgers
i de càrrega va ser la que unia les localitats
britàniques de Liverpool i Manchester, inaugurada
el 15 de setembre de 1830.
Prompte les línies de ferrocarril es van anar
estenent per tot el món. La primera línia d’Espanya es va construir a Cuba, que llavors era una colònia
espanyola. Es va inaugurar el 1837 i corresponia a la línia l’Havana-Güines.
A la península Ibèrica, la primera via fèrria de transport de passatgers es va inaugurar el 28 d’octubre
de 1848, entre Barcelona i Mataró. El dia de la seua inauguració el tren es componia de 24 cotxes
amb una capacitat per a uns 900 viatgers. El 1851 s’inaugura la següent línia, que unia Madrid
i Aranjuez. Actualment, a Espanya hi ha més de 15.000 quilòmetres de línies fèrries.
El tren va suposar un gran avanç per a la comunicació i l’economia d’un país que començava
a desenvolupar la seua revolució industrial.
Nom Data
El primer ferrocarril espanyol
BLOC
4
• A quin país es va construir la primera línia fèrria del món? Quan es va inaugurar?

• On es va inaugurar la primera línia de ferrocarril espanyola? Quina ruta feia?

• Quina va ser la primera línia de la Península?

• Quines característiques tenia?

• Què va suposar per a Espanya?


2 Explica qui regnava a Espanya entre 1833 i 1868. Resumeix dos fets que van ocórrer en el seu
regnat.

3 Marca quines d’aquestes màquines es van inventar en el segle XIX.
4 Selecciona un d’aquests invents, busca’n informació i completa en el teu quadern
una fitxa com la següent
5 La Revolució Industrial va suposar un gran canvi en la societat de l’època.
Posa dos exemples de qui integraven les noves classes socials.
Data d’invenció:
Inventor:
Característiques principals:

Classe social Exemple
Classe alta
Classe mitjana
Classe baixa

El vot de la dona
Els primers països a reconéixer el dret de vot de les
dones van ser Noruega, Dinamarca, Nova Zelanda
i Austràlia en el segle XIX.
El 1918, a Gran Bretanya es va reconéixer el sufragi
femení. A Espanya, el vot femení es va aconseguir
el 1931 durant la Segona República.
Tanmateix, aquesta mesura va despertar un gran
debat entre els diputats. Una de les veus que es
va alçar amb més força contra el projecte va
ser la de la diputada Victoria Kent, pionera de la
participació de la dona en la vida pública: va ser la primera dona advocada espanyola a litigar en
un tribunal. Ella pensava que el vot femení estaria influït per l’opinió de l’església i seria conservador
en perjudici dels partits d’esquerres.
Per contra, es va distingir donant suport al projecte una altra dona, Clara Campoamor. Aquesta
diputada no només va advocar pel vot, sinó perquè la dona aconseguira la plena igualtat en tots
els àmbits socials i es reflectira en les lleis.
L’1 d’octubre de 1931, per 160 vots a favor i 121 en contra, es va aprovar el dret de vot per a les dones.
El 19 de novembre de 1933, per primera vegada 6.800.00 dones van triar els seus representants en
unes eleccions generals.
Nom Data
El sufragi femení
BLOC
4
• Explica què és el sufragi universal.

• Quan es va aconseguir el dret al vot femení a Espanya? Quan van votar per primera vegada?

• Qui estava a favor d’aquest dret i qui en contra? Què defensava cada una?


2 Quan es va proclamar la Segona República a Espanya? Quan es va acabar i per què?

3 Explica dues mesures socials que es van aprovar durant la Segona República.

4 Busca informació i elabora una fitxa biogràfica d’aquestes dues diputades republicanes.
Victoria Kent Clara Campoamor
• Lloc i data de naixement:

• Formació i treballs:

• Activitat política:

• Lloc i data de naixement:

• Formació i treballs:

• Activitat política:

5 Després de la Guerra Civil, la dona va perdre el dret de votar. Busca’n informació i escriu
quan es va tornar a aprovar el sufragi universal a Espanya.


Les obres d’art i la història
Des dels orígens, l’art ha servit per
a reflectir episodis importants de la
història. Era una forma de plasmar
els esdeveniments ocorreguts,
encara que sempre des de l’òptica
de l’artista. Per exemple, Francisco
de Goya va deixar constància de les
conseqüències de l’alçament
del poble de Madrid el 2 de maig
de 1808. A més, aquest artista va
ser pintor de cort dels reis Carles IV
i Ferran VII.
En l’actualitat, des de l’aparició
de dispositius tecnològics per a
captar imatges com les càmeres
fotogràfiques o de vídeo, així com els mòbils i les tauletes, ja no s’elaboren obres de manera habitual
per a reflectir fets històrics. Fins i tot així, els artistes implicats amb el seu temps segueixen deixant
constància en els seus quadres de la influència dels esdeveniments que hi viuen.
Un exemple és l’obra d’Antonio López sobre la família reial. El quadre, que es va encarregar el 1993,
es va acabar de pintar el 2014. En aquests anys han tingut lloc tants canvis, que el quadre ja és un
reflex fidel de la història. El rei actual ja no és Joan Carles I, sinó el seu fill, Felip VI; des de 1993 s’han
succeït, a més, fins a quatre presidents de govern. Així responia Antonio López a la pregunta: creu
que la pintura passarà a exposar-se en el futur al costat d’altres grans retrats de famílies reals com
La família de Carles IV de Goya que s’exposen a El Prado? «No en tinc ni idea, ni hi pense. El temps
ho dirà».
Nom Data
L’art en la història
BLOC
4
• Quina relació hi ha entre l’art i la història?

• Quants anys va tardar a pintar-se el retrat de la família reial d’Antonio López?

• Quin fet històric va reflectir Francisco de Goya el 1808?


2 Des que Antonio López va començar el quadre de la família reial el 1993, s’han succeït quatre
presidents de govern. Completa les dades d’aquesta taula.
3 Busca informació sobre l’estil artístic d’Antonio López i escriu les seues característiques
principals i els seus màxims representants.

4 Observa aquests quadres de Goya i explica què reflecteix cada un.

5 Selecciona algun esdeveniment de la història recent d’Espanya i elabora un quadre
en què el reflectisques. Tingues en compte els aspectes següents: tria un estil artístic
(pot ser realista o abstracte) i escull els materials que faràs servir (pintures, collage...).
El 3 de maig de 1808 a Madrid.El 2 de maig de 1808 a Madrid.
Nom Dates de govern Un fet destacat del seu govern

Pla de millora
Bloc 2
Fitxa 1
1. RG. Dalt: Mercuri, Terra, Júpiter i Urà. Baix: Venus,
Mart, Saturn i Neptú.
2. Els asteroides són trossos de roca que giren
al voltant del Sol. Els meteorits són xicotets
asteroides que xoquen amb altres astres i formen
cràters en la seua superfície.
3. RG. Moviment de rotació. Durada: 24 hores.
Dóna lloc als dies i les nits. Moviment de
translació. Durada: 365 dies i unes sis hores.
Dóna lloc a les estacions.
4. • Eclipsi: ocorre quan tres astres s’alineen i un
n’oculta un altre. N’hi ha de dos tipus: eclipsis
de Sol i eclipsis de Lluna.
• Marea: moviment d’ascens i descens de les
aigües del mar produït per la força d’atracció
del Sol i de la Lluna sobre la Terra.
Fitxa 2
1. • Es tracta d’un mapamundi físic.
• 1. Rosa dels vents; 2. coordenades geogràfiques;
3. escala.
• És una escala gràfica.
• 7 cm x 2.000 km = 14.000 km.
• Cap al sud-oest.
• Cal endarrerir l’hora.
• Punt A: nord; est. Punt B: sud; oest
Fitxa 3
1. RG.
1. Serralada dels Urals.
2. Serralada Escandinava.
3. Pirineus.
4. Carpats.
5. Alps.
6. Caucas.
7. Balcans.
8. Gran plana europea.
9. Plana de l’Europa Oriental.
2. RG. Hauran d’escriure: l’oceà Glacial Àrtic i l’oceà
Atlàntic.
Entre els grans mars que banyen la costa europea
hi ha el mar del Nord, el mar Bàltic i el mar de
Barentz, al nord; i el mar Mediterrani, el mar Negre
i el mar Caspi, al sud.
3. RG. A. Kola: península.
B. Sardenya: illa.
C. Gibraltar: estret.
D. Ibèrica: península.
E. Biscaia: golf.
F. Xipre: illa.
G. Irlanda: illa.
H. Nord: cap.
I. Jutlàndia: península.
Fitxa 4
1. El territori d’Espanya ocupa bona part de la
península Ibèrica, les illes Balears, les illes
Canàries i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla,
al nord d’Àfrica.
2. RG.
3. RG. Cadenes muntanyoses interiors a la
Meseta: Sistema Central, Muntanyes de Toledo.
Cadenes muntanyoses que voregen la Meseta:
Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica,
Serralada Ibèrica i Sierra Morena.
Cadenes muntanyoses exteriors a la Meseta:
Massís Galaic, Muntanyes Basques, Pirineus,
Sistema Mediterrani Català, Serralades Bètiques.
Depressions exteriors a la Meseta: del
Guadalquivir i de l’Ebre.
Fitxa 5
1. Costa cantàbrica. No té tipus de costa. És una
costa retallada i amb poques platges.
Costa atlàntica. Tipus: gallega, andalusa i
canària. La gallega és retallada amb molts entrants
i ixents. L’andalusa és baixa i arenosa, amb moltes
platges. La canària, a l’oest és alta i rocosa i a
l’est, baixa.
Costa mediterrània. Tipus: costa mediterrània
d’Andalusia. Alterna àmplies zones planes amb
penya-segats. Costa llevantina. Té platges
àmplies. Costa catalana i balear. Hi alternen costes
altes amb costes baixes, que formen cales. Costa
de Ceuta i Melilla. La costa de Ceuta és baixa i
retallada, mentre que la de Melilla és alta
i rocallosa.
Solucions

2. RG. Les illes Canàries són Lanzarote, Fuerteventura,
Gran Canària, Tenerife, Gomera, La Palma, Hierro.
Fitxa 6
1. A. Clima oceànic. B. Clima continental.
2. Les temperatures en el climograma A són suaus a
l’estiu. Les precipitacions són abundants i regulars,
ja que es produeixen en totes les estacions.
En el climograma B, les temperatures són altes a
l’estiu i molt baixes a l’hivern. Les precipitacions es
concentren a l’estiu.
En el clima A, es pot trobar prats i boscos de faigs i
roures. En el B, taigàs i estepes.
3. Clima mediterrani. Localització: a la major part
de la Península, Ceuta, Melilla i a les illes Balears.
Les temperatures: són més suaus a la costa i
més extremes a l’interior. Les precipitacions: són
escasses i irregulars.
Clima oceànic. Es dóna al nord de la
Península. Temperatures: suaus al llarg de l’any.
Precipitacions: abundants i regulars.
Clima subtropical. Es dóna a les illes Canàries.
Les temperatures: són suaus durant tot l’any.
Precipitacions: més freqüents al nord de les
illes.
Clima de muntanya. Es dóna als cims que es
troben per sobre dels 1.500 metres d’altitud.
Temperatures: molt baixes a l’hivern i fresques a
l’estiu. Precipitacions: abundants i a l’hivern solen
ser en forma de neu.
Fitxa 7
1. Vessant mediterrani. Són rius poc cabalosos i
irregulars. Entre d’altres, hi destaquen l’Ebre, el
Roine i el Po.
Vessant atlàntic. Els rius d’aquest vessant són els
més cabalosos d’Europa. Hi destaquen el Dvina
Occidental, el Vístula, l’Oder, l’Elba, el Rin, el Loira
i el Tajo.
Vessant del mar Negre. Són rius molt llargs i
cabalosos, per això són navegables. Hi destaquen
el Danubi, el Dnièper i el Dnièster.
Vessant del mar Caspi. Els rius són llargs i
cabalosos. S’hi troba el riu més llarg del continent
europeu, el Volga.
Vessant àrtic. Són rius molt cabalosos i es
mantenen glaçats durant l’hivern. Hi destaquen el
Petxora i el Dvina Septentrional.
2. RG. Vessant mediterrani. 3. Ebre. 9. Xúquer.
8. Segura.
Vessant atlàntic. 10. Miño. 4. Duero. 5. Tajo.
6. Guadiana. 7. Guadalquivir.
Vessant cantàbric. 1. Nalón. 2. Navia.
Fitxa 8
1. Dalt: paisatge agrari i urbà.
Baix: paisatge turístic i industrial
2. Paisatge oceànic: poblament dispers
en l’àmbit rural, concentrat en la costa.
Activitats econòmiques: ramaderia,
indústria i serveis com el comerç
i el turisme.
Paisatge mediterrani d’interior: poblament
concentrat.
Agricultura, indústria i turisme.
Paisatge mediterrani de costa: poblament
concentrat i molt poblat.
Desenvolupament comercial i industrial,
i turisme.
Paisatge subtropical: dispers a les zones rurals i
concentrat a la costa. Turisme.
Bloc 3
Fitxa 9
1. Una empresa és una organització que es
dedica a activitats industrials, comercials
o de prestació de serveis per obtindre’n un
benefici.
2. D’esquerra a dreta: recursos humans; recursos
financers; recursos materials.
• Els recursos humans consisteixen en les
persones que treballen en les empreses.
• Els recursos materials consisteixen en els
elements necessaris per a produir el bé o el
servei: matèries primeres, eines, maquinària,
tecnologia, energia…
• Els recursos financers consisteixen en els diners
que necessita l’empresa per a dur a terme la
seua activitat.
3. • Dóna a conéixer el producte.
• Gestiona els treballadors.
Fitxa 10
1. • Emissor: l’ONG mediambiental WWF.

• Destinatari: públic en general.
• Missatge: cal cuidar el planeta i sobretot els
animals en perill d’extinció.
• Mitjà de difusió: és un cartell, així que en mitjans
escrits.
2. És una publicitat educativa, ja que pretén
informar sobre comportaments beneficiosos
per a tots.
3. RM. S’hi han posat imatges d’animals, quasi tots
en perill d’extinció, per a unir-ho a un sentiment
emotiu.
Fitxa 11
1. • La barata és l’intercanvi de béns o serveis.
• Els diners són un mitjà de pagament acceptat per
totes les persones que facilita l’intercanvi de béns
i serveis.
• Els ingressos són el conjunt dels nostres diners.
2. Els bitllets i les monedes constitueixen els diners
en efectiu. Verdader.
El risc és la principal característica de la inversió.
Verdader.
Les targetes bancàries són un tipus d’estalvi. Fals.
Invertir és el mateix que estalviar. Fals.
3. • Invertir consisteix a destinar una part dels
nostres ingressos per intentar obtindre un
benefici o rendibilitat.
• Estalviar consisteix a guardar una part dels
nostres ingressos per atendre necessitats futures.
• Consumir consisteix a adquirir béns o serveis.
Fitxa 12
1. La baixa natalitat. A Europa naixen pocs xiquets.
L’alta esperança de vida. A Europa, les persones
tenen possibilitat de viure molts anys.
2. RM. Luxemburg, Bèlgica, Alemanya i França.
3. La població espanyola se situa a la costa i a les
illes, i a Madrid.
4. Rússia, Alemanya i el Regne Unit tenen un nombre
elevat d’immigrants. Verdader.
La població activa disminueix a causa de l’arribada
dels immigrants. Fals.
Els immigrants fomenten les multiculturalitat.
Verdader.
A Espanya, recentment ha disminuït el nombre de
persones que se’n van a l’estranger. Fals.
La població activa augmenta a causa de l’arribada
dels immigrants.
A Espanya, recentment ha augmentat el nombre
de persones que se’n van a l’estranger.
Fitxa 13
1. • Gran plana europea i Rússia.
• Conca del Mediterrani.
2. RG.
3. La ramaderia intensiva és la que predomina als
països del nord i el centre d’Europa.
En aquestes zones abunden les grans explotacions
dedicades a la cria de bestiar boví, oví i porcí.
La ramaderia extensiva predomina als països de
la conca del Mediterrani. S’hi cria fonamentalment
bestiar boví i oví.
A Espanya, el bestiar més abundant és el porcí,
seguit de l’oví.
Fitxa 14
1. • Les indústries de béns de consum més
importants d’Europa són l’alimentària, la
farmacèutica i l’electrònica. Es localitzen a
zones pròximes a les ciutats de tot Europa.
(Primera imatge)
• La indústria de béns d’equipament fabrica
maquinària, eines i material de transports. Es
localitza a Alemanya, França, Espanya, Itàlia,
Regne Unit i Països Baixos. (Segona imatge)
• La indústria de base principal d’Europa és la
siderúrgica i la metal·lúrgica. Es localitza a
Alemanya, França, Rússia i Ucraïna. (Tercera
imatge)
2. Les empreses espanyoles són principalment de
gran mida. Fals.
Les indústries més importants espanyoles són
l’alimentària, la metal·lúrgica, la de material de
transport i la química. Verdader.
Una de les principals regions industrials d’Espanya
és Extremadura. Fals.
Les empreses espanyoles són principalment
de mida xicoteta i mitjana.
Una de les principals regions industrials d’Espanya
és Catalunya.

Fitxa 15
1. Importacions. Europa: petroli i matèries primeres.
Espanya: vehicles; productes energètics, com el
petroli i el gas; productes farmacèutics i maquinària.
Exportacions. Europa: productes químics,
metal·lúrgics, material relacionat amb el transport,
material tecnològic i productes agrícoles. Espanya:
productes industrials, aliments i begudes, calçat i
vehicles.
2. • Els principals ports marítims d’Europa són els de
Rotterdam i Hamburg. A Espanya destaquen els
ports d’Algesires, Barcelona i Bilbao.
• Els aeroports que tenen més trànsit aeri d’Europa
són els de Londres, París i Frankfurt. L’aeroport
d’Espanya amb més trànsit aeri és l’Adolfo
Suárez Madrid-Barajas.
3. Turisme de platja i costa, turisme rural i turisme
cultural.
Fitxa 16
1. El desenvolupament sostenible és el que proposa
satisfer les nostres necessitats actuals sense
destruir el medi ambient i sense posar en perill les
condicions de vida de les generacions futures.
2. Elements naturals. L’aigua, la vegetació i el tossal.
Elements transformats. El poble, el port i les
carreteres.
3. A. L’activitat agrícola. Sector primari.
B. Activitat de transports. Sector terciari.
C. Activitat industrial. Sector secundari.
Fitxa 17
1. Desforestació. Causes: es produeix quan es
talen de forma descontrolada grans superfícies de
boscos per aprofitar-ne la fusta, per aconseguir
més terreny per a l’agricultura o per construir
carreteres, urbanitzacions, etc.
Conseqüències: quan desapareix un bosc, també
ho fa la fauna que l’habita. A més, el sòl queda
desprotegit enfront de l’erosió.
Sobreexplotació dels recursos naturals.
Causes: es produeix quan els éssers humans
consumim tan ràpid i en quantitats tan grans
aquests recursos que no donem temps que es
regeneren de forma natural.
Conseqüències: ha provocat l’extinció d’espècies
d’animals, la desaparició de boscos o l’esgotament
d’aqüífers.
Contaminació de l’aire. Causes: l’atmosfera
es contamina, per exemple, amb els gasos que
emeten les indústries, els automòbils, els aparells
de calefacció o la crema de combustibles.
Conseqüències: efectes per a la salut de les
persones i per al medi ambient.
Contaminació de l’aigua. Causes: es contamina
amb els abocaments industrials, les fuites de
petroli dels vaixells o les aigües residuals que es
generen als nuclis urbans.
Conseqüències: desaparició d’espècies que viuen
en l’aigua i esgotament de recursos hídrics.
Canvi climàtic. Causes: es refereix a l’alteració
de les condicions normals dels elements del clima,
com la temperatura, les precipitacions, els vents…
Conseqüències: poden provocar períodes llargs
de sequera o inundacions. A més, l’augment de
la temperatura fa que el gel dels pols es fonga,
que puge el nivell de l’aigua dels oceans, que
s’inunden les zones costaneres i desaparega
l’hàbitat de molts animals i plantes.
2. Per a evitar les conseqüències del canvi climàtic,
el 1997 els representants dels països més
industrialitzats del món es van reunir a la ciutat
japonesa de Kyoto. Allà van acordar reduir les
emissions de gasos i augmentar l’ús d’energies
renovables, com l’energia eòlica o la solar.
Aquests acords es coneixen com protocol
de Kyoto.
Fitxa 18
1. RM. • Estalviar aigua: tancar les aixetes per a no
consumir més aigua de la necessària i dutxar-nos
en comptes de banyar-nos.
• Estalviar electricitat: apagar els llums i els
electrodomèstics quan no s’usen o utilitzar llums
de baix consum.
• Evitar l’acumulació de deixalles: no tirar
substàncies contaminants pels desguassos o
pel vàter, intentar ser més responsable en el
consum.
2. Un espai natural protegit és un paisatge que
destaca per la seua bellesa singular, perquè
pràcticament no ha sigut modificat per l’ésser
humà, perquè alberga animals o plantes de gran
valor, formes del relleu úniques...
3. RM.
Parcs d’alta muntanya: Picos de Europa.

Parcs maritimoterrestres: Arxipèlag de Cabrera.
Parcs de zones humides: Doñana.
Parcs de bosc mediterrani: Cabañeros.
Parcs volcànics: Garajonay.
Fitxa 19
1. RG. Comunitats autònomes: 14. Andalusia,
7. Aragó, 2. Principat d’Astúries, 17. Balears,
16. Canàries, 3. Cantàbria, 11. Castella-la Manxa,
9. Castella i Lleó, 8. Catalunya, 15. Extremadura,
1. Galícia, 6. La Rioja, 10. Comunitat de Madrid,
13. Regió de Múrcia, 5. Comunitat Foral de
Navarra, 4. País Basc, 12. Comunitat Valenciana.
Ciutats autònomes: 18. Ceuta i 19. Melilla
2. • Municipi: Ajuntament.
• Província: Diputació provincial.
• Comunitat autònoma: Govern autonòmic.
3. • Poder legislatiu: aprova les lleis i els
pressupostos. El formen les Corts Generals.
• Poder executiu: pren les decisions polítiques i
econòmiques necessàries per al país. El forma el
Govern.
• Poder judicial: determina si la conducta dels
ciutadans és conforme a la llei i imposa penes a
les persones que la incompleixen. El formen els
jutges i tribunals.
Fitxa 20
1. • 1957: signatura dels Tractats de Roma i
constitució de la Comunitat Econòmica Europea
(CEE).
• 1986: incorporació d’Espanya a la CEE.
• 1992: signatura del Tractat de Maastricht, pel
qual la CEE va passar a anomenar-se Unió
Europea (UE).
• 2009: va entrar en vigor el Tractat de Lisboa i es
van crear els càrrecs de President del Consell
Europeu i el d’Alt Representant de la Unió per a
Afers exteriors i Política de Seguretat.
2. Polítics. Èxits: ciutadania europea.
Reptes: promoure la solidaritat entre els països
membres.
Econòmics. Èxits: mercat únic, zona euro.
Reptes: aconseguir l’ocupació juvenil i el
desenvolupament econòmic sostenible.
Socials. Èxits: igualtat entre homes i dones.
Reptes: afavorir la diversitat cultural i el progrés
científic i tecnològic.
3. Aspectes positius: Espanya s’ha beneficiat
dels fons europeus, que han permés el
desenvolupament de les zones menys pròsperes
del país.
Gràcies a aquests fons es van posar en marxa
projectes per millorar les infraestructures.
A més, va suposar que molts espanyols pogueren
establir-se lliurement per a treballar o estudiar en
altres països membres.
Aspectes negatius: va obligar a prendre dures
mesures econòmiques per a adaptar-nos al mercat
comú europeu.
El sector primari també va patir les conseqüències
negatives. Des d’Europa es van imposar quotes
que limitaven la producció d’hortalisses, llet, oliva o
raïm.
Bloc 4
Fitxa 21
1. Els fets simultanis succeeixen al mateix temps
i els successius tenen lloc l’un darrere l’altre.
RL.
2. 1. 200 aC, 2. 1 aC, 3. 1 dC, 4. 3, 5. 250
i 6. 1992.
3. D’esquerra a dreta: font material, gràfica, escrita
i oral.
4. Prehistòria: aparició dels éssers humans.
Edat antiga: invenció de l’escriptura.
Edat mitjana: fi de l’imperi romà (476).
Edat moderna: descobriment d’Amèrica el 1492.
Edat contemporània: Revolució Francesa
(1789).
Fitxa 22
1. Reis Catòlics: conquesta de Granada.
Descobriment d’Amèrica.
Carles I: germanies.
Felip II: desastre de l’Armada Invencible. Batalla
de Lepant.
Felip III: expulsió dels moriscos.
Felip IV: Guerra dels Trenta Anys.
Carles II: Guerra de Successió.

Felip V: Decrets de Nova Planta.
Ferran VI: realització d’obres públiques.
Carles III: construcció del Museo del Prado.
Carles IV: govern de Godoy.
2. L’Imperi asteca, Hernán Cortés, i l’inca, Francisco
Pizarro.
3. El Segle d’Or espanyol és un moment de gran
esplendor artística i literària que es va viure en el
segle XVII.
4. La Il·lustració va ser un corrent cultural que
defensava la creació d’un món nou i una nova
ciència basada en la raó. El despotisme il·lustrat
és l’aplicació de les idees de la Il·lustració al
govern amb la finalitat de modernitzar els seus
regnes, augmentar el benestar dels seus súbdits
i fomentar les activitats culturals i científiques.
Fitxa 23
1. Carles IV.
2. • El motí d’Aranjuez: va ser una revolta popular per
la qual Carles IV va haver de cedir el tron al seu
fill Ferran VII.
• L’aprovació de La Pepa: va ser la primera
Constitució liberal amb què va comptar Espanya.
Es va aprovar el 19 de març de 1812. Limitava el
poder del rei i establia una sèrie de drets per als
ciutadans.
• El regnat de Ferran VII: va suposar la tornada a
un règim absolutista i la persecució dels liberals.
Per això, en el seu regnat van tindre lloc molts
pronunciaments.
3. RM. La igualtat de les persones davant la llei i el
sufragi, és a dir, el dret de vot per a triar el govern.
4. En 1816 es va independitzar Argentina, i el 1824 ja
s’havien independitzat totes tret de Cuba i Puerto
Rico, que van seguir sent espanyoles fins al 1898.
Fitxa 24
1. RG. L’ordre és el següent: regnat d’Isabel II,
regnat d’Amadeu I de Savoia, Primera
República, regnat d’Alfons XII i regència
de Maria Cristina.
2. Com que Ferran VII no va tindre fills mascles,
va canviar la llei de successió al tron perquè
poguera succeir-lo la seua filla Isabel. Aquesta
decisió no va ser acceptada pel germà del rei
Ferran VII, l’infant Carles Maria Isidre. Així va
començar la primera de les guerres carlines.
3. Els moderats eren liberals que volien augmentar
el poder dels reis. Els progressistes eren liberals
que volien que a Espanya es consolidara una
monarquia constitucional. En la Restauració, el
Partit Conservador de Cánovas del Castillo va
ser l’hereu dels moderats, i el Partit Liberal de
Sagasta, el dels progressistes.
Fitxa 25
1. • El nacionalisme. A Catalunya, el País Basc i
Galícia van sorgir moviments que reclamaven
amb força l’autonomia per als seus territoris.
• El moviment obrer. Els sindicats, per millorar
les condicions dels obrers, van dur a terme
nombroses vagues. Per exemple: la vaga general
de 1917.
• El conflicte del Marroc. Els habitants del nord del
Marroc es van revoltar contra l’exèrcit espanyol,
que controlava aquesta zona, i es van enfrontar
en una guerra. Per exemple: el desastre
d’Annual.
2. Miguel Primo de Rivera va instaurar una dictadura
militar el 1923. Verdader.
Durant la dictadura es van establir nombroses
llibertats. Fals.
El 1932 van tindre lloc eleccions municipals, en les
quals van véncer partits republicans. Fals.
El 1931, Alfons XIII va abandonar Espanya camí
de l’exili. Verdader.
Durant la dictadura es van restringir les llibertats.
En 1931 van tindre lloc eleccions municipals, en
les quals van véncer partits republicans.
3. Una dictadura és un sistema polític autoritari en
el qual tot el poder de l’estat es concentra en
una sola persona, el dictador, o en un grup de
persones. En les dictadures, els ciutadans no trien
els seus representants, no controlen el govern
ni tampoc poden oposar-se a les decisions del
dictador.
La dictadura de Primo de Rivera era de tipus
militar.
Fitxa 26
1. El sufragi universal, que va permetre a les dones
exercir el vot.
Espanya va ser un dels primers països europeus
en els quals es va reconéixer aquest dret a les
dones.

2. • Reforma agrària: es van repartir terres entre les
famílies de camperols per a millorar les seues
condicions de vida i, alhora, augmentar
la producció agrícola.
• Reforma laboral: entre altres mesures, es va
establir un salari mínim i es va reduir la jornada
laboral, per a millorar la vida dels treballadors.
• Reforma de l’ensenyament: es van construir
milers d’escoles per tot el país per impulsar
l’educació.
3. Any de començament i de finalització: 1936-1939.
Zones en què es va dividir Espanya: zona
republicana, partidària del govern de la República,
que era el legítim. La zona revoltada, anomenada
nacional, que donava suport als partidaris del colp
d’estat de Francisco Franco.
Conseqüències: imposició d’una dictadura
en mans de Franco, escassetat d’aliments,
abandonament i destrucció d’habitatges i com a
principals conseqüències: centenars de milers de
morts i exiliats, quantioses pèrdues econòmiques i
una societat dividida en vencedors i vençuts.
Fitxa 27
1. Cap de l’estat: Francisco Franco.
Poders del cap de l’estat: Franco era cap de
l’estat, del govern i de l’exèrcit. Feia les lleis sense
comptar amb les Corts, els membres de les quals
no eren triats democràticament.
Partits polítics i sindicats: es van prohibir els
partits polítics i els sindicats. Aquests van ser
substituïts per un únic partit i un únic sindicat
controlats pel govern.
Constitució: es va suprimir la Constitució.
Censura: es va implantar la censura. Es van
prohibir llibres, pel·lícules, obres de teatre i
qualsevol tipus de manifestació contrària a les
idees de la dictadura.
2. • 1939: fi de la Guerra Civil.
• 1955: admissió d’Espanya en l’ONU.
• 1975: mort de Franco.
3. • Primers anys del franquisme: la repressió va
ser molt dura i Espanya va quedar aïllada
internacionalment.
• Anys 50: Espanya comença a ser acceptada
internacionalment.
• Anys 60: creixement de l’economia.
• Anys 70 fins al 1975: creixement de l’oposició al
govern de Franco.
Fitxa 28
1. • Transició: va ser el procés polític que es va
iniciar quan va morir el general Francisco Franco
i que va significar el pas d’una dictadura a una
democràcia de forma pacífica.
• Referèndum: és un procediment en el qual els
ciutadans, mitjançant el vot, manifesten la seua
opinió sobre assumptes importants.
2. • Forma política de l’estat: Espanya és un estat
democràtic, que la sobirania nacional resideix en
el poble espanyol i que la forma política de l’estat
és una monarquia parlamentària.
• Drets ciutadans: garanteix als ciutadans
drets com la igualtat davant la llei, la llibertat
d’expressió i el sufragi universal; és a dir, el dret
a votar de tots els espanyols majors de 18 anys.
• Organització territorial: Espanya s’organitza en
comunitats autònomes.
3. 3. Felipe González (1982- 1996): el 1986 Espanya
va ingressar en la Comunitat Europea, que és
l’actual Unió Europea.
1. Adolfo Suárez (1977-1981): va dur a terme
les primeres reformes democràtiques.
6. Mariano Rajoy (2011 -_____): va haver
de prendre mesures molt severes per a eixir
de la greu crisi econòmica.
4. José María Aznar (1996-2004): 2002, Espanya
va adoptar l’euro com a moneda, que va substituir
la pesseta.
2. Leopoldo Calvo Sotelo (1981-1982): Espanya
va ingressar en l’OTAN, que és una organització
militar.
5. José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011): va
ampliar els drets dels ciutadans.

Ref y ampl ccss 6 sh voramar

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Semelhante a Ref y ampl ccss 6 sh voramar

Semelhante a Ref y ampl ccss 6 sh voramar (20)

Último

Último (9)

Ref y ampl ccss 6 sh voramar