2. Economia de l’Empresa I.
Objectiu:
Introduir els conceptes bàsics de la gestió
empresarial i entendre com aquests interactuen
en la creació de valor de les empreses i en la
seva distribució.
Requisits previs.
3. Economia de l’Empresa I.
Temari:
Bloc I: L’empresa.
Tema 1: L’empresa i les transaccions.
Tema 2: Preu i creació de valor en les transaccions
financeres.
Bloc II: La gestió de l’empresa.
Tema 3: Decisions i objectius de l’empresa.
Tema 4: Decisions i creació de valor.
4. Economia de l’Empresa I.
Metodologia:
Classes presencials: S’exposarà el contingut de
l’assignatura, es resoldran els exercicis i es
discutiran les activitats proposades.
Hi haurà classes de teoria i classes de pràctica.
Treball previ a la classe: lectura dels apunts i
realització dels exercicis i de les activitats.
Campus Virtual.
5. Economia de l’Empresa I.
Metodologia:
L’assistència regular a classe i en el grup on
esteu matriculats és obligatòria.
Calendari classes. Desdoblament pràctiques.
Tutories: Per resoldre dubtes individuals o en
grup.
Horari: Dimarts de 10:15-11:15 i dijous de 14:00-16:00.
Altres dies/hores a concertar.
Despatx B1/1060 (Dep. Empresa).
6. Economia de l’Empresa I.
Avaluació:
La nota final del curs estarà formada pel promig
ponderat de tres notes:
Examen parcial (25%). Contingut Bloc I. Data: 26
d’octubre.
Seguiment del curs (30%).
Examen final (45%). Data: 18 de gener.
En l’examen final s’avaluaran tots els continguts
de l’assignatura, i hi haurà una part de teoria i una
de pràctica.
7. Economia de l’Empresa I.
Avaluació:
Seguiment del curs: Al llarg del curs s’hauran de
lliurar exercicis o activitats i es faran petites
proves a l’aula. Cada activitat tindrà una nota. El
promig será la nota de seguiment del curs.
8. Economia de l’Empresa I.
Avaluació:
Per superar l'assignatura és necessari obtenir una
nota final igual o superior a 5.
En cas de no superar l’assignatura però tenir una
nota de final igual o superior a 3,5 hi ha
possibilitat de reavaluació.
La reavaluació consistirà en un examen de tota
l’assignatura (Data: 28 de gener).
Com a fruit de la reavaluació la nota màxima serà
de 5.
9. Economia de l’Empresa I.
Bibliografia:
Apunts de l’assignatura, disponibles al campus
virtual.
Material d’estudi.
Exercicis numèrics.
Material addicional dels apunts, també disponible
al campus virtual.
Bibliografia complementària.
11. Economia de l’Empresa I.
Treball per fer:
Aconseguir els apunts del tema 1.
Llegir els apartats 1, 2 i 3 (pàgines 1 a 15).
12. Tema 1: L’empresa i les transaccions
1.1. Les empreses i l’activitat productiva.
1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat
productiva.
1.3. Les transaccions i la creació de valor en
l’empresa.
1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
13. Tema 1: L’empresa i les transaccions
1.1. Les empreses i l’activitat productiva.
14. 1.1. Les empreses i l’activitat productiva.
Empresa: organització dedicada a activitats
productives amb finalitat lucrativa.
Activitat productiva:
Producció béns tangibles (ex. Nissan), activitat
comercial (ex. El Corte Inglés) o prestació de
serveis (ex. Vueling).
Procés que utilitza uns recursos o factors
productius (INPUTS) per obtenir un producte final
(OUTPUT).
Aquest procés ha de generar valor
(Output>Inputs).
Aquest valor es repartirà entre els implicats.
15. 1.1. Les empreses i l’activitat productiva.
Un exemple senzill per començar:
Empresa dedicada a la fabricació i venda de
corbates.
INPUTS:
Local amb 60 màquines i disponibilitat d’electricitat
(lloguer 9000 €/mes).
60 Treballadors (salari 600 €/mes).
360 m2 de tela/mes (50 €/m2).
OUTPUT:
9000 corbates/mes (venda a 8 €/corbata).
16. 1.1. Les empreses i l’activitat productiva.
Els inputs generen COSTOS:
Lloguer: 9000€/mes.
Salaris: 36000€/mes.
Matèria primera (tela): 18000€/mes.
Costos totals mes: 63000€
L’output genera INGRESSOS (I=p*q):
Venda corbates:I= 8€/c*9000c/mes= 72000€/mes.
La diferència entre els ingressos i els costos
és el BENEFICI o PÈRDUA:
Benefici mensual: 9000€.
17. 1.1. Les empreses i l’activitat productiva.
Els ingressos, costos i beneficis es poden
calcular per cada unitat de producte produïda
i venuda, és a dir, UNITARIS:
Ingrés unitari: 8€/corbata.
Cost unitari: 7€/corbata.
Lloguer: 1€/corbata.
Salaris: 4€/corbata.
Tela: 2€/corbata.
Benefici unitari o marge net unitari: 1€/corbata.
18. 1.1. Les empreses i l’activitat productiva.
Productivitat: Mesura els resultats obtinguts
dividits pels recursos utilitzats.
Productivitat per operari: 150 corbates/mes.
Valor afegit: Mesura la diferència entre el
preu del producte fabricat i els costos dels
materials utilitzats per fabricar-lo.
Valor afegit: 5€/corbata.
19. 1.1. Les empreses i l’activitat productiva.
Costos fixos (CF): No depenen del volum de
producció.
Costos fixos: 45000€/mes.
Lloguer: 9000€/mes.
Salaris: 36000€/mes.
Costos variables (cv): Depenen del volum de
producció:
Costos variables: 2€/corbata (tela).
Costos totals (CT): CF+cv*q
Costos totals: CT= 45000 + 2*9000= 63000€.
20. 1.1. Les empreses i l’activitat productiva.
Expressem el benefici com:
B= Ingressos–Costos= p*q-(CF+cv*q).
B= 8*9000-(45000+2*9000)= 9000€
Marge brut unitari: Diferència entre el preu i
el cost variable (p-cv):
Marge brut: 6€/corbata.
Quantes corbates s’hauran de fabricar i
vendre per cobrir els costos fixos?
PUNT MORT.
21. 1.1. Les empreses i l’activitat productiva.
Punt mort o llindar de rendibilitat: És aquell
nivell de producció en el que el benefici o
pèrdua és zero. Per sota aquest nivell es
tenen pèrdues i per sobre, beneficis.
Punt mort (q) =CF/(p-cv)
Si CF=45000€, p=8€ i cv=2€, de l’eqüació anterior
es dedueix que q=7500 corbates.
22. 1.1. Les empreses i l’activitat productiva.
Exercicis apunts (final tema 1).
Exercici 1, apartat a.
Exercici 2, apartat a.
23. Tema 1: L’empresa i les transaccions
1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat
productiva.
24. 1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat productiva.
Els costos porten associats pagaments i els
ingressos cobraments.
Els moments de fer efectius els pagaments i de
rebre els cobraments normalment no coincideixen, i
en la majoria de negocis això provoca necessitats
de diners, és a dir, finançament.
Finançament propi: Aportacions de l’empresari o
propietaris o accionistes. Constitueix el net
patrimonial de l’empresa.
Finançament aliè: Aportacions d’altres persones o
empreses o bancs. Constitueix el passiu de
l’empresa.
25. 1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat productiva.
Els diners que es reben del finançament constitueix
l’actiu o inversions de l’empresa.
Per tant, el total d’actiu sempre ha de coincidir amb
la suma del total de passiu i el net patrimonial.
Això ens porta a un principi fonamental: la inversió
sempre ha de ser igual al finançament.
Aquestes magnituds es representen comptablement
en un balanç.
L’obtenció del benefici es representa
comptablement en un compte de resultats.
26. 1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat productiva.
Seguim amb l’exemple anterior:
Suposem que:
Els costos fixos (lloguer i salaris) s’han de pagar a
principi de mes.
La tela s’incorpora immediatament en el procés
productiu i l’ha de pagar al final del dia.
Les corbates les ven tot just acabades de produir i les
cobra al comptat.
27. 1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat productiva.
Seguim amb l’exemple anterior:
Al principi de mes necessitarà cobrir els costos
fixos de 45000€:
Lloguer 9000€
Treballadors 36000€.
Cada dia tindrà una entrada neta de diners o fluxe
de caixa de 1800€:
Venda corbates: 300 corbates*8€/corbata= 2400€.
Compra tela: 300 corbates*2€/corbata= 600€.
Cada dia tindrà un benefici de 300€.
Benefici: 300 corbates *1€/corbata.
28. 1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat productiva.
Evolució temporal del saldo del compte corrent
Dia
0
30
25
-45000
9000
Saldo
29. 1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat productiva.
En el moment 0:
Actius Net patrimonial
Lloguer nau 9000 Aportació
empresari
45000
Avançament a
treballadors
36000
Total 45000 Total 45000
30. 1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat productiva.
Resultats dia t:
Ingressos 2400 t
Consum tela -600 t
Consum maquinària i local -300 t
Costos personal -1200 t
Beneficis 300 t
31. 1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat productiva.
En el dia t:
Actius Net patrimonial
Lloguer nau 9000-300*t Aportació
empresari
45000
Avançament a
treballadors
36000-1200*t Beneficis 300*t
Diners en
compte bancari
1800*t
Total 45000+300*t. Total 45000+300*t.
32. 1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat productiva.
A final de mes (t=30):
Actius Net patrimonial
Lloguer nau 0 Aportació
empresari
45000
Avançament a
treballadors
0 Beneficis 9000
Diners en
compte bancari
54000
Total 54000 Total 54000
33. 1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat productiva.
Seguim amb l’exemple anterior:
Suposem ara que l’aportació inicial dels 45000 es
distribueix de la següent manera:
Empresari: 21000€.
Préstec bancari: 24000€.
Per aquest préstec s’han de pagar uns interessos
del 4,5% nominal anual. Això equival a 90€
mensuals (3€ diaris si 360 dies).
34. 1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat productiva.
En el dia 0:
Actius Net patrimonial
Lloguer nau 9000 Aportació
empresari
21000
Avançament a
treballadors
36000
Passiu
Préstec 24000
Total 45000 Total 45000
35. 1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat productiva.
Resultats dia t:
Ingressos 2400 t
Consum tela -600 t
Consum maquinària i local -300 t
Costos personal -1200 t
Interessos -3 t
Beneficis 297 t
36. 1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat productiva.
En el dia t:
Actius Net patrimonial
Lloguer nau 9000-300*t Aportació
empresari
21000
Avançament a
treballadors
36000-1200*t Beneficis 297*t
Diners en
compte bancari
1800*t Passiu
Préstec 24000+3*t
Total 45000+300*t Total 45000+300*t
37. 1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat productiva.
A final de mes (t=30):
Actius Net patrimonial
Lloguer nau 0 Aportació
empresari
21000
Avançament a
treballadors
0 Beneficis 8910
Diners en
compte bancari
54000 Passiu
Préstec 24090
Total 54000 Total 54000
38. 1.2. Finançament i comptabilitat de l’activitat productiva.
Exercicis apunts (final tema 1).
Exercici 1, apartat b.
Exercici 2, apartat b.
39. ACTIVIDADES TEMA 1 (apartados 1 y 2):
Se han de entregar en formato PDF a través del Campus Virtual, antes del lunes 27 de septiembre a las 9:00 horas..
1) Localiza la siguiente información de una empresa de tu elección:
a) Sus actividades productivas.
b) Al 31 de diciembre de 2020, la cifra de su neto patrimonial, de su activo total, de su pasivo total, de sus ingresos totales y del beneficio
neto.
Información disponible en la web de la Comisión Nacional del Mercado de Valores (www.cnmv.es), en la base de datos SABI (disponible
en las bases de datos de la UAB), o en la web de la empresa. DOCUMENTA LAS FUENTES CONSULTADAS..
2) Comenta la siguiente frase: “Siempre es mejor financiarse únicamente con fondos propios, ya que así no hay que pagar intereses a los
bancos y el beneficio para el empresario es mayor”.
3) Suponiendo que la producción y ventas de una empresa se realiza de manera uniforme durante todo el año, determina y justifica cuál de
estas dos situaciones es mejor:
- La empresa consigue su punto muerto justo en la mitad del año.
- La empresa obtiene una cifra de beneficio igual que la cifra de sus costes fijos.
4) ¿Qué acciones se podrían tomar con el dinero generado a partir de la operación de una empresa? Describa las diferentes alternativas.
5) ¿Cuál o cuáles de las siguientes cuentas serían consideradas como un pasivo? El capital de la empresa, las cuentas por cobrar, las
deudas con entidades de crédito, las inversiones, los intereses a pagar. Comente su respuesta.
6) ¿Cuál de las siguientes afirmaciones es correcta? Justifique su respuesta.
- Los costos variables siempre son constantes, independiente de la cantidad producida.
- Si la empresa no produce ninguna cantidad, los costos variables son cero.
- Si las ventas aumentan, los costos variables siempre disminuyen.
7) Aplicando el criterio del punto de muerto (equilibrio) y considerando las diferentes variables que permiten calcularlo, responder y
justificar sus respuestas.
a. ¿Qué pasaría con la cantidad de equilibrio cuándo los márgenes (p-cv) son pequeños?
b. ¿En qué tipo de negocios, los márgenes suelen ser más grandes? Puede responder con ejemplos.
c. ¿Qué ocurriría con el margen, si la empresa se encuentra en un contexto de mayor competencia o más competitivo?
d. Si los precios están dados, ¿cómo se podría hacer para modificar el punto muerto? ¿Tiene sentido?
42. Tema 1: L’empresa i les transaccions
1.3. Les transaccions i la creació de valor en
l’empresa.
43. 1.3. Les transaccions i la creació de valor en l’empresa.
Transacció: intercanvi d’un bé o un dret per
diners.
Aquests diners representen el preu.
Idea fonamental: Valor ≠ Preu.
44.
45. 1.3. Les transaccions i la creació de valor en l’empresa.
Exemple BMW: El preu és el mateix per
tothom (5235 u.m.), però el valor no.
Valor: És el preu màxim (mínim) pel qual una
persona i està disposada a comprar (vendre)
un bé X. Es representa com Vi(X).
Per algunes persones Vi(X)>5235 u.m.
Per altres Vi(X)<5235 u.m.
46. 1.3. Les transaccions i la creació de valor en l’empresa.
Creació de valor d’una transacció per una
persona: És la diferència entre Vi(X) i el preu
(px).
En el cas del BMW, si anomenem client i
proveïdor a les dues persones implicades,
llavors perquè la transacció es dugui a terme
cal que aporti valor a tots dos. Per tant, s’ha
de complir que:
Pel client: VCL(BMW) - pBMW ≥ 0.
Pel proveïdor: pBMW - VP(BMW) ≥ 0.
47. 1.3. Les transaccions i la creació de valor en l’empresa.
La creació de valor que genera la transacció
(VT) serà la suma del valor generat per cada
participant:
VT= (VCL(BMW) - pBMW) + (pBMW - VP(BMW))
VT= VCL(BMW) - VP(BMW) ≥ 0.
El preu determina com es reparteix el valor
creat entre els participants.
48. 1.3. Les transaccions i la creació de valor en l’empresa.
Creació de valor en l’empresa: Suma del valor
generat per totes les transaccions que es duen a
terme al realitzar l’activitat productiva.
Els clients compren els productes pagant un preu
(I: ingressos).
Els proveïdors suministren materials i serveis cobrant un
preu (c: costos).
Els treballadors ofereixen treball cobrant un salari
(w: salaris).
L’empresari i els bancs aporten finançament cobrant un
interès o apropiant-se d’un benefici (i: interès; B: benefici o
renda residual).
Aquest grup de persones i institucions són els
anomenats stakeholders, o grups d’interès.
49. 1.3. Les transaccions i la creació de valor en l’empresa.
Com es genera el valor total?
STAKEHOLDER CONTRAPRESTACIÓ APORTACIÓ VALOR APROPIAT
CLIENTS VCL I VCL-I
TREBALLADORS w VT w- VT
PROVEÏDORS c VP c - VP
FINANÇAMENT ALIÈ:
BANCS
i VK i- VK
FINANÇAMENT PROPI:
EMPRESARI
B= I- w- c-i VK B-VK
VALOR GENERAT (VT) = VCL - VT - VP - VK
50. 1.3. Les transaccions i la creació de valor en l’empresa.
Per tant, el valor generat per l’empresa serà:
VT= VCL- VT -VP -VK
Al valor que genera l’empresa pels seus
propietaris (B-Vk) n’hi direm benefici
econòmic.
51. 1.3. Les transaccions i la creació de valor en l’empresa.
Si anomenem CP al cost social de les
activitats productives, és a dir, la valoració de
les aportacions realitzades per la societat,
tenim que:
CP= VT + VP + VK
VT= VCL- CP
52. 1.3. Les transaccions i la creació de valor en l’empresa.
Tornem a l’exemple de les corbates:
Suposem que:
El propietari del local només el llogaria per un mínim de
7000€/mes.
El proveïdor de teles només les vendria per un mínim de
40€/m2.
Els treballadors només acceptarien un salari per sobre de
500€/mes.
Els clients pagarien fins a 10€ per corbata.
L’empresari exigeix una retribució mínima del 10%
mensual per la seva aportació.
Quin és el valor generat i com es distribueix?
53. 1.3. Les transaccions i la creació de valor en l’empresa.
STAKEHOLDER CONTRAPRESTACIÓ APORTACIÓ VALOR APROPIAT
CLIENTS VCL = 90.000 I= 72.000 VCL-I= 18.000
TREBALLADORS w= 36.000 VT= 30.000 w- VT= 6.000
PROVEÏDORS c= 27.000 VP= 21.400 c - VP= 5.600
FINANÇAMENT PROPI:
EMPRESARI
B= I- w- c= 9.000 VK= 4.500 B-VK= 4.500
VALOR GENERAT (VT) = 34.100€
54. 1.3. Les transaccions i la creació de valor en l’empresa.
Suposem ara que:
L’aportació de l’empresari és de 21000€.
L’aportació del banc és de 24000€. El banc
exigeix com a mínim un 2,25% nominal anual pels
diners que aporta. Recordem que la taxa d’interès
que cobra a l’empresa és el 4,5% nominal anual.
Quin és ara el valor generat i com es
distribueix?
55. 1.3. Les transaccions i la creació de valor en l’empresa.
STAKEHOLDER CONTRAPRESTACIÓ APORTACIÓ VALOR APROPIAT
CLIENTS VCL = 90.000 I= 72.000 VCL-I= 18.000
TREBALLADORS w= 36.000 VT= 30.000 w- VT= 6.000
PROVEÏDORS c= 27.000 VP= 21.400 c - VP= 5.600
FINANÇAMENT ALIÈ:
BANCS
i = 90 VK= 45 i -VK= 45
FINANÇAMENT PROPI:
EMPRESARI
B= I- w- c-i= 8.910 VK= 2.100 B-VK= 6.810
VALOR GENERAT (VT) = 36.455€
56. 1.3. Les transaccions i la creació de valor en l’empresa.
Observem que en el segon cas el benefici és més
petit, però el valor generat és més gran.
Això és degut a que el benefici és un benefici
comptable, és a dir, el resultat del registre de totes
les transaccions. A més, aquest benefici es
distribueix només entre els propietaris, no entre la
resta de participants.
En canvi, el valor generat depèn de les valoracions
subjectives, i es distribueix entre tots els interessats,
repartint-se segons els preus dels intercanvis.
Per tant, pot donar-se el cas d’empreses amb
pèrdues però que generin valor.
Llei concursal: Facilita que una empresa amb
pèrdues continui la seva activitat.
57. 1.3. Les transaccions i la creació de valor en l’empresa.
Exercicis apunts (final tema 1).
Exercici 1, apartat c.
Exercici 2, apartat c.
Exercici 4.
58. 1.3. Les transaccions i la creació de valor en l’empresa.
EXEMPLE
EMPRESA A:
Finançament accionistes: 30.000 u.m.
Cost oportunitat diners: 8% anual
Nombre treballadors: 200
Salari pagat: 50 u.m./treballador i any
Salari mínim acceptable pel treballadors: 40 u.m./t. i any
Unitats fabricades: 200 unitats/any
Preu unitari: 110 u.m.
Valoració dels clients: 115 u.m. per unitat
Cost materials: 38 u.m./unitat fabricada
Cost material pel proveïdor: 35 u.m./unitat fabricada
60. 1.3. Les transaccions i la creació de valor en l’empresa.
EMPRESA B:
Canvis respecte l’empresa A:
Salari pagat: 60 u.m./treballador i any
Unitats fabricades: 220 unitats/any
62. Tema 1: L’empresa i les transaccions
1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
63. 1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
Empresari individual (persona física).
Societat mercantil (persona jurídica).
64. 1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
Societat mercantil (persona jurídica).
Creació amb escriptura pública davant notari i
inscripció al registre mercantil.
Administradors de la societat: administrador únic,
diversos administradors, consell d’administració,
conseller delegat i apoderats.
Separació propietat i gestió.
Drets dels socis: apropiació del benefici.
Grups de societats.
65. 1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
Responsabilitat dels socis davant les
pèrdues.
Socis amb responsabilitat ilimitada.
Societats col.lectives.
Socis amb responsabilitat limitada.
Societat anònima (SA).
66. 1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
Seguint amb l’exemple de les corbates, recordem
que en el moment 0:
Actius Net patrimonial
Lloguer nau 9000 Aportació
empresari
21000
Avançament a
treballadors
36000
Passiu
Préstec 24000
Total 45000 Total 45000
67. 1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
Suposem que només fabrica i ven 150
corbates/dia a 4 €/corbata, però el preu de la
tela necessària continua essent el mateix i la
resta de costos també.
Fluxe de caixa diari:
Ingressos: 150*4= 600€
Despeses: 150*2= 300€
Fluxe net diari: 300€
68. 1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
En el moment t:
Actius Net patrimonial
Lloguer nau 9000-300*t Aportació
empresari
21000
Avançament a
treballadors
36000-1200*t Beneficis (-1200-3)*t
Diners en
compte bancari
300*t Passiu
Préstec 24000+3*t
Total 45000-1200*t Total 45000-1200*t
69. 1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
En el moment 30:
Actius Net patrimonial
Lloguer nau 0 Aportació
empresari
21000
Avançament a
treballadors
0 Beneficis -36090
Diners en
compte bancari
9000 Passiu
Préstec 24090
Total 9000 Total 9000
70. 1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
Les pèrdues a final de mes serien de
36000€, a més dels interessos bancaris
(90€). Per tant, un total de 36090€.
Sense finançament extern, la pèrdua de
36000€ l’assumiria íntegrament l’empresari
(hauria posat 45000€ i només n’hi quedarien
9000€).
Què passa amb les pèrdues quan hi ha
finançament extern?
71. 1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
Societat col.lectiva: Tots els socis responen
de manera solidària amb el seu patrimoni
personal.
El banc pot recuperar la seva inversió (24000€) i els
interessos (90€). Els socis perden el capital aportat
(21000€) més una part del seu patrimoni personal
(15090€).
Societats amb responsabilitat limitada: Els
socis només responen amb el capital aportat
a la societat:
El banc només pot recuperar els 9000€ del compte
corrent de l’empresa. Els socis només perden el capital
aportat (21000€).
72. 1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
Dissolució: Quan les pèrdues deixin el patrimoni
comptable a menys de la meitat del capital social.
En l’exemple de les corbates, això passaria el dia 9,
quan les pèrdues acumulades (10827€) serien
superiors a la meitat del capital (10500€)
Pèrdues acumulades: (-1200-3)*9=10827
Meitat del capital: 21000/2=10500
73. 1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
En el moment t=9:
Actius Net patrimonial
Lloguer nau 6300 Aportació
empresari
21000
Avançament a
treballadors
25200 Beneficis -10827
Diners en
compte bancari
2700 Passiu
Préstec 24027
Total 34200 Total 34200
74. 1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
La forma jurídica de les cooperatives.
En les cooperatives, a diferència de les societats
mercantils vistes fins ara, la propietat correspon a d’altres
stakehorders diferents als aportadors de finançament.
Cooperatives de consum. La propietat és dels clients (ex.
Abacus).
Cooperatives de treball. La propietat és dels treballadors (ex.
Corporación Mondragón).
Cooperatives de producció. La propietat és dels proveïdors
(ex. Central Lechera Asturiana).
El valor generat és el mateix, l’únic que canvia és la
manera com es reparteix.
75. 1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
Com es genera i distribueix el valor total general
en el cas de que els propietaris siguin els
clients?
STAKEHOLDER CONTRAPRESTACIÓ APORTACIÓ VALOR APROPIAT
CLIENTS VCL B= w+ c+ i VCL-B
TREBALLADORS w VT W - VT
PROVEÏDORS c VP C - VP
FONTS
FINANÇAMENT
i VK i- VK
VALOR GENERAT (VT) = VCL - VT - VP - VK
76. 1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
Com es genera i distribueix el valor total general
en el cas de que els propietartis siguin els
treballadors?
STAKEHOLDER CONTRAPRESTACIÓ APORTACIÓ VALOR APROPIAT
CLIENTS VCL I VCL-I
TREBALLADORS B=I-c-i VT B - VT
PROVEÏDORS c VP c - VP
FONTS
FINANÇAMENT
i VK i- VK
VALOR GENERAT (VT) = VCL - VT - VP - VK
77. 1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
Com es genera i distribueix el valor total general
en el cas de que els propietartis siguin els
proveïdors?
STAKEHOLDER CONTRAPRESTACIÓ APORTACIÓ VALOR APROPIAT
CLIENTS VCL I VCL-I
TREBALLADORS w VT w - VT
PROVEÏDORS B=I-w-i VP B - VP
FONTS
FINANÇAMENT
i VK i- VK
VALOR GENERAT (VT) = VCL - VT - VP - VK
78. 1.4. L’empresa des d’un punt de vista jurídic.
Exercicis apunts (final tema 1).
Exercici 1, apartat d.
Exercici 2, apartat d.
Exercici 3.
Exercici 5.
79. Una empresa de 8 treballadors ha obtingut un
benefici anual de 10.000€, amb uns costos fixos
de 130.000€ i sense costos variables. Si el
volum de producció i venda al llarg de l’any ha
estat de 4.000 unitats,
Determina:
1)
2)
3)
80. Una empresa de 8 treballadors ha obtingut un
benefici anual de 10.000€, amb uns costos fixos
de 130.000€ i sense costos variables. Si el
volum de producció i venda al llarg de l’any ha
estat de 4.000 unitats,
Determina:
1) El marge net unitari.
2) El total d’ingressos.
3) La productivitat per treballador.
81. Una empresa de 5 trabajadores ha obtenido un
beneficio anual de 40.000€, con unos ingresos
totales de 300.000€ y unos costes totales de
260.000€. Si el volumen de producción y venta
a lo largo del año ha sido de 10.000 unitats.
Determina:
1) El coste unitario.
2) El margen neto unitario.
3) La productividad por trabajador.
82. Una empresa diu als seus treballadors que durant
l’any passat va tenir uns ingressos de 100.000
euros, però que va gastar-ne 70.000 en una
maquinària nova i 60.000 en despeses
consumides durant l’any. Per tant, va tenir una
pèrdua de 30.000, i per això ha d’acomiadar
treballadors. És correcta aquesta conclusió?
83. Una empresa diu als seus treballadors que durant
l’any passat va tenir uns ingressos de 100.000
euros, però que va gastar-ne 70.000 en una
maquinària nova i 60.000 en despeses
consumides durant l’any. Per tant, va tenir una
pèrdua de 30.000, i per això ha d’acomiadar
treballadors. És correcta aquesta conclusió?
Si l’empresa argumenta que els ingressos encara
no els ha cobrat però que tant la màquina com les
despeses ja les ha pagat i per tant això li ha
suposat una pèrdua de 130.000 euros, és correcta
aquesta conclusió?
84. Un client pagaria com a molt 400€ per una
determinada tablet. El proveïdor només
acceptarà vendre-la amb un descompte màxim
del 10% sobre el preu de venda, que és de
300€. Finalment es fa la compra/venda al preu
de venda. Quin ha estat el valor generat? Com
s’ha repartit?
85. Una determinada calculadora té un preu de
venda de 50€. Un client en pagaria com a
màxim 60€, i el proveïdor només acceptaria
vendre-la amb un descompte màxim del 10%
sobre el preu. Finalment es fa la compra/venda
al preu de venda. Quin ha estat el valor
generat? Com s’ha repartit?
86. Comenta la següent frase: “Sempre és millor
finançar-se només amb fons propis, ja que així
no s’han de pagar interessos als bancs i el
benefici per l’empresari és més gran”.
87. Suposant que la producció i vendes d’una
empresa es realitzen de manera uniforme
durant tot l’any, determineu i justifiqueu quina
d’aquestes dues situacions és millor:
A) L’empresa assoleix el seu punt mort just a
la meitat de l’any.
B) L’empresa obté una xifra de benefici igual a
la xifra dels seus costos fixos.
88. Algunes qüestions
¿Què és millor, que la declaració de l’IRPF surti a pagar
o a cobrar?
Una empresa diu als seus treballadors que durant l’any
passat va tenir uns ingressos de 100.000 euros, però
que va gastar-ne 70.000 en una maquinària nova i
60.000 en despeses consumides durant l’any. Per tant,
va tenir una pèrdua de 30.000, i per això ha d’acomiadar
treballadors. ¿Creus que menteix en alguna cosa?
89. Algunes qüestions
En un mercat municipal, ¿què creus que determina la
parada concreta on la gent compra taronges? I en el cas
de macarrons pre-cuinats?
Coca-Cola té contractes amb 23 plantes d’embotellat a
l’estat espanyol. Perquè creus que no en té una de sola
o una en cada província?
Compramostucoche