O slideshow foi denunciado.
Utilizamos seu perfil e dados de atividades no LinkedIn para personalizar e exibir anúncios mais relevantes. Altere suas preferências de anúncios quando desejar.

Exploració del sector tèxtil amb mirada d'Economia Social i Solidària a Barcelona

513 visualizações

Publicada em

Informe resultat de l'exploració del sector tèxtil a BArcelona amb mirada d'Economia Social i Solidària encarregat per Barcelona Activa a càrrec de Setem Catalunya, en el qual han col·laborat iniciatives del tèxtil de la ciutat.

Publicada em: Serviços
  • Seja o primeiro a comentar

Exploració del sector tèxtil amb mirada d'Economia Social i Solidària a Barcelona

  1. 1. – Barcelona 2018 Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona
  2. 2. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona Data de publicació Febrer de 2019 Autoria SETEM Catalunya: Xènia Domínguez Font i Laura Solé Martín A càrrec de Barcelona Activa
  3. 3. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 3 Índex 01. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................. 02. METODOLOGIA .............................................................................................................. 02.1. Fonts i fases de l’estudi ......................................................................................... 02.2. Mostra de participants ......................................................................................... 03. UNA MIRADA DES DE L’ESS, RADIOGRAFIA DEL SECTOR TÈXTIL A BARCELONA ..................... 03.1. DAFO .................................................................................................................. 03.2. Anàlisi de dades recollides ................................................................................... 03.3. Recursos formatius del tèxtil en l’ESS i necessitats ocupacionals .............................. 03.4. Línies d’acció potencial per a l’impuls d’ESS en el tèxtil a Barcelona .......................... 04. RETROSPECTIVA DEL SECTOR TÈXTIL, DADES GLOBALS DELS PRINCIPALS ÀMBITS DE CATALUNYA ...................................................................... 04.1. El sector tèxtil globalitzat ....................................................................................... 04.2. Breu retrospectiva del sector .................................................................................. 04.3. Dades econòmiques .............................................................................................. 04.4. Dades d’ocupació .................................................................................................. 04.5. Principals zones geogràfiques i àmbits d’activitat de la indústria ................................ 05. CONCLUSIONS ............................................................................................................. 06. REFERÈNCIES ............................................................................................................. 07. ANNEX ....................................................................................................................... 07.1. Instruments de recollida de dades utilitzats a l’informe .............................................. 07.2. Detalls de la mostra ............................................................................................... 07.3. Calendarització ..................................................................................................... 07.4. Equip de treball i coordinació .................................................................................. 07.5. Trobada 1: 7 de juny ................................................................................................ 07.6. Trobada 2: 27 de juny .............................................................................................. 07.7. Trobada 3: 18 de juliol ............................................................................................. 5 7 7 8 9 10 14 32 37 39 39 41 42 44 45 47 51 52 52 58 58 58 69 71 76
  4. 4. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 5 L’Ajuntament de Barcelona, des del Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum, i Barcelona Activa, en el marc del Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2016- 2019, té com una de les seves línies de treball reforçar eines d’acompanyament i formació, així com impulsar la territorialització i l’acció comunitària i línies d’ajut per a la creació d’ocupació i activitat socioempresarial i sociocomunitària en el marc de l’economia cooperativa, social i comunitària. És en aquest àmbit de treball que es va detectar l’augment de nous projectes d’emprenedoria relacionats amb el sector tèxtil a Barcelona (costura, disseny, artesania tèxtil, comercialització…). Per tal de tenir una major comprensió de la realitat socioeconòmica de les iniciatives d’ESS del sector tèxtil a la ciutat i acompanyar amb major criteri l’auge del sector, es va realitzar l’encàrrec del present document. La finalitat de l’estudi, elaborat per SETEM Catalunya, és tenir una major comprensió de la realitat socioeconòmica de les iniciatives tèxtils a la ciutat de Barcelona, posant especial èmfasi a l’anàlisi del sector amb criteris d’Economia Social i Solidària (ESS). Tanmateix, al llarg de l’exploració s’ha fet evident que, no es poden entendre les dinàmiques del sector des d’una mirada exclusiva de ciutat, doncs, com es veurà, perquè el sector sigui sostenible, necessita les iniciatives que es dediquen a la indústria de capçalera (filatura, teixidura i acabats), la seva majoria localitzades a altres comarques. Per aquest motiu, s’ha treballat amb una mostra que inclou iniciatives que realitzen aquesta activitat fóra del territori i que són proveïdores d’altres projectes de confecció i comercialització a Barcelona. Així doncs, l’estudi pretén analitzar i conèixer els diferents agents del sector que actuen a la ciutat, identificar-ne les seves necessitats de manera participada per tal que, des de Barcelona Activa es pugui acompanyar amb major criteri i coneixement l’auge del sector; identificar pràctiques transformadores i visionar possibles vies en foment de la intercooperació a proposta de les mateixes iniciatives, amb vista a una major visibilització, articulació i organització del sector per fer front als reptes de la indústria. A més, l’estudi també pretén analitzar la ubicació territorial de les diferents iniciatives al llarg de tot el procés, des de les matèries primeres fins a la distribució i comercialització. Més concretament, els objectius específics d’aquest estudi busquen: • Fer una radiografia del sector que ens permeti contextualitzar el tèxtil a la ciutat de Barcelona, mitjançant l’anàlisi del funcionament, processos i fases de producció, volums de producció, distribució i venda; característiques de les empreses i projectes d’autoocupació; grau d’organització del sector; tipologia de contractació, nivells d’ocupació, evolució i qualitat; i tendències en el consum de tèxtil. • Analitzar el sector tèxtil amb criteris d’ESS en totes les fases del procés productiu i de comercialització. S’identificaran les iniciatives i experiències que treballen sota criteris i valors de l’ESS, que tenen formes ètiques de producció, comercialització i venda, que treballen amb materials ecològics i/o reciclats, que tenen una organització interna democràtica, amb condicions de treball dignes i amb un impacte social positiu cap al sector, les persones i el territori. • Detectar necessitats des d’una visió global i concreta atenent a la gran diversitat del sector. S’analitzaran les necessitats en totes les fases del procés productiu, comercialització i venda; en l’estabilitat econòmica dels projectes i iniciatives; en l’àmbit ocupacional, de professionalització i oferta formativa del sector; així com necessitats específiques per aplicar criteris d’ESS en el sector. 01. Introducció
  5. 5. Barcelona 20186 • Identificar experiències i mecanismes que s’estan duent a terme per donar resposta a les diverses necessitats per part d’iniciatives concretes. S’analitzaran casos referents que siguin representatius de bones pràctiques en ESS en les diferents fases del procés productiu, la comercialització i venda així com les que treballen amb altres iniciatives d’ESS potenciant la construcció de mercat social. • Facilitar i socialitzar recursos existents que poden donar cobertura a les necessitats detectades. Realitzant un recull de recursos identificats per part de les diferents iniciatives tèxtils, plataformes, clústers, escoles de formació, Barcelona Activa i el Comissionat d’Economia Cooperativa, Social, Solidària i Consum. • Fomentar possibles vies d’intercooperació entre les iniciatives. Es treballarà per la identificació participada amb les iniciatives sobre possibles sinergies i complementarietats entre elles, escoles de formació, plataformes i clústers, per promoure la construcció de mercat social així com a donar resposta a les necessitats del sector. • Fomentar un espai de treball grupal entre les iniciatives i projectes d’emprenedoria i facilitant la seva participació en l’anàlisi del sector i treballant col·lectivament la detecció de necessitats i possibles sinergies i complementarietats. A continuació, es presenta, doncs, l’exploració del sector tèxtil amb una mirada d’ESS. Primerament, s’exposen la metodologia utilitzada i les fases de l’estudi, així com la informació sobre la mostra que hi ha participat. En segon lloc, es presenta la radiografia del sector des d’una perspectiva d’ESS, tot analitzant aspectes relatius a la sostenibilitat econòmica, social, ambiental i personal de les iniciatives que conformen la mostra;però també als recursos formatius en tèxtil vinculat a l’ESS existents al territori i a les necessitats formatives de les iniciatives. La radiografia finalitza amb una diagnosi del sector i una proposta de línies d’acció. En tercer lloc, i en clau de context, s’exposen dades relatives al sector tèxtil globalitzat:l’estat del sector i una retrospectiva i les principals dades econòmiques a Catalunya. Finalment, es presenten les conclusions de l’exploració i els annexos.
  6. 6. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 7 02.1. FONTS I FASES DE L’ESTUDI L’exploració s’ha realitzat atenent a tres fases de treball entrellaçades en el temps. A continuació, es descriuen les diferents fases i les fonts emprades. Primerament, per tal de contextualitzar el sector tèxtil a la ciutat de Barcelona, s’ha realitzat una breu recerca de fonts primàries amb informació sobre diagnòstics i informes sobre l’anàlisi econòmica del sector tèxtil a Catalunya i, específicament, a Barcelona. S’han tingut en compte les dades socioeconòmiques de fonts oficials del Sistema d’Informació Socioeconòmica Local (HERMES), de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i de l’Observatori del Treball i Model Productiu. En aquesta primera fase, s’ha recollit informació sobre els següents aspectes: el funcionament, processos i fases de producció, materials, volums de producció, distribució, venda (elements clau de viabilitat, escalabilitat, territorialitat del sector, etc.); característiques de les empreses i projectes d’autoocupació a Barcelona; grau d’organització dels clústers, associacions sectorials existents i dinàmiques; tipologia de contractació dels i de les treballadores del tèxtil a Barcelona; nivells d’ocupació i evolució, qualitat de l’ocupació per fases en la cadena de producció; anàlisi sobre les competències tècniques demandades als i les professionals; oferta formativa del sector (formació reglada, no reglada i comunitària). En segon lloc, s’ha dut a terme un treball d’exploració de base de dades d’iniciatives tèxtils a Catalunya amb criteris d’ESS a partir de les següents fonts: • Directori d’iniciatives de Pam a Pam (www.pamapam.org). • Directori d’iniciatives tèxtils participants als programes de formació i assessorament per l’emprenedoria, base de dades facilitada per Barcelona Activa. • Iniciatives tèxtils sòcies de l’Associació Moda Sostenible de Barcelona. • Iniciatives tèxtils membres de Cooperatèxtil. • Iniciatives participants al projecte d’Energies Comunitàries de Barcelona. • Cooperatives tèxtils federades a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. En tercer lloc, s’ha distribuït una enquesta a les bases de dades de les fonts esmentades. 59 iniciatives han respost l’enquesta (15% d’índex de resposta, enviament a 400 iniciatives tèxtils) de les quals 45 han estat seleccionades per a la mostra, doncs responen a criteris d’ESS o són petites empreses de la indústria (teixidura, tall, estampació…) proveïdores de serveis a iniciatives de l’ESS del territori. Paral·lelament, s’han realitzat entrevistes i trobades grupals amb casos representatius i referents d’iniciatives tèxtils de l’ESS i escoles i centres de formació tèxtil. L’objectiu d’aquestes entrevistes i trobades ha estat aprofundir en les necessitats, bones pràctiques i reptes de les iniciatives del sector, així com detectar possibles sinergies i complementarietats. S’han realitzat un total de 22 entrevistes (12 entrevistes en profunditat i 10 entrevistes amb metodologia Pam a Pam) i tres trobades grupals on han participat 25 iniciatives. 02. Metodologia
  7. 7. Barcelona 20188 02.2. MOSTRA DE PARTICIPANTS Amb tot plegat —a partir de les participants a l’enquesta, les entrevistes i les trobades—, s’ha conformat una mostra de 53 iniciatives que ha permès analitzar el sector tèxtil amb Mirada d’ESS: radiografiar-ne les principals característiques, punts forts, necessitats i reptes fonamentals; identificar pràctiques transformadores i visionar possibles vies en foment de la intercooperació. És necessari puntualitzar tres consideracions sobre la mostra: en primer terme, aquesta recull iniciatives de l’àmbit de la producció i la distribució: filatura, teixidura, confecció, acabats, disseny, logística, distribució i comunicació/sensibilització. Els centres i escoles de formació no han estat inclosos a la mostra; la seva participació en les entrevistes i als grups de treball ha servit per a elaborar l’apartat “Recursos formatius del tèxtil en ESS i necessitats ocupacionals”. En segon terme, cal tenir en compte que diverses de les iniciatives van participar en més d’una metodologia d’anàlisi, és a dir, l’enquesta, l’entrevista i els grups de treball grupal. Per últim, cal remarcar que les iniciatives que configuren la mostra són iniciatives de Barcelona que realitzen pràctiques pròpies de l’ESS o són petites empreses de la indústria (teixidura, tall, estampació…) catalana proveïdores de serveis a iniciatives de l’ESS del territori. Llistat de les iniciatives: • Cooperativa Fasolà • Nunua de l’Associació Maresmon • Ethical Time • Usar y Reusar • Càritas Economia Solidària Empresa d’Inserció • Amalia Márquez BCN • Monica Noguero Edició limitada • Art And Seam, papefrita • De tela • Cotó Roig • Perifèrica 9b • Del Través • Associacio pinkmama • DuetDuet, sitio™ • Miu Sutin • Malahierba • RAQUEL SEDA ESTUIO DISEÑO TEXTIL • CET Estel Tàpia S.R.L. • MOethika • GREENLIFESTYLE, Corte textil industrial • SEllART • Ipunt Knit 2000 • Fisbert Lare • Estampa tu Tela • 180textil • Moda22 (taller de tall) • INSIEME SUMA • Salta empresa de inserción • Velvet BCN • Solidança/Roba Amiga • ORGANIC COTTON COLOURS • The Goood Shop • GERZI • Cooperativa Mujeres Pa’lante • Marcelinus • Klem Reciclatge • Asociación Cultural La Quinta Pata – Empendeduria textil para mujeres • Tex4future • Teixidors / FUPAR • SÜLEZ • Mary Sellart • Fundació Roure • Diomcoop • Backtoeco • La Ciutat Invisible • Associació Moda Sostenible • Top Manta • Upcycling Barcelona • Vida Sana • Impulsem Coop MOSTRA:53 INICIATIVES
  8. 8. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 9 A continuació, es presenta la radiografia del sector tèxtil des d’una mirada d’ESS a partir de l’anàlisi de dades recollides a l’enquesta, les entrevistes en profunditat i les trobades grupals. S’exposen els subsectors de la indústria, l’anàlisi territorial, la forma jurídica de les iniciatives i un estudi sobre la sostenibilitat d’aquestes: en l’àmbit ambiental, social i econòmic i personal. Una de les primeres cooperatives de producció a Catalunya va néixer precisament per l’empenta de les treballadores del sector tèxtil a Barcelona, el 1865 i inspirada en el model de Rochdale: la fàbrica de teixits La Propagadora del Trabajo, al barri de Gràcia. Prèviament, s’havien dut a terme temptatives com l’Associació Mútua de Teixidors a Mà, una de les primeres protocooperatives a Catalunya i la Compañía Fabril de Tejidos, destinada a donar feina als teixidors en atur al Raval. I així, al llarg del segle xix i especialment durant la Segona República, van anar brotant iniciatives que contribuïren a arrelar el coneixement i cultura de l’ofici tèxtil al territori, que s’entrellaçava amb la cultura cooperativa. Si bé en l’actualitat, la indústria tèxtil gairebé ha desaparegut a la ciutat, existeixen iniciatives que, en el marc de la realitat dinàmica de l’ESS, experimenten i construeixen noves pràctiques socioeconòmiques, mantenint viva la història del tèxtil a la ciutat, però també transformant-ne l’activitat amb el nou context i necessitats. L’ESS és el “conjunt d’iniciatives socioeconòmiques de tota mena, formals o informals, individuals o col·lectives, que prioritzen la satisfacció de les necessitats dels seus membres i/o d’altres persones per sobre del lucre; quan són col·lectives, la propietat també ho és i la gestió és democràtica; actuen orientades per valors com l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat, i són independents respecte als poders públics”1 . És des de la mirada de l’ESS que s’ha realitzat aquesta fase de l’estudi. La idea darrera de l’ESS és promocionar una transformació socioeconòmica proposant un model econòmic anticapitalista, concretament, posant l’activitat econòmica al servei de les necessitats de la societat i de les persones que la integren i no a la inversa. En aquest sentit, s’ha de contemplar una triple sostenibilitat de l’activitat: • Sostenibilitat ambiental. En primer lloc, s’ha de comprendre que l’activitat econòmica es desenvolupa en un planeta amb una capacitat limitada de recursos sense els quals és impossible la vida. Per això, les entitats d’ESS han de vetllar per minimitzar la seva petjada ecològica i treballar per garantir la sostenibilitat ambiental de la seva iniciativa. • Sostenibilitat social. En segon lloc, donat que l’activitat econòmica té lloc dins de la societat i es beneficia de les estructures (i infraestructures) d’aquesta, ha d’establir un vincle de corresponsabilitat social i jugar un paper proactiu en la pal·liació de les desigualtats presents en aquesta. Aquesta relació amb l’entorn social també implica canviar les lògiques de competència del mercat capitalista i patriarcal per les d’intercooperació, amb l’objectiu de generar un mercat social. 03. Una mirada des de l’ESS, radiografia del sector tèxtil a Barcelona 1 Objectiu:mercat social.Jordi Garcia. Nexe 9, Fundació Ventosa i Roig. Barcelona (2002).
  9. 9. Barcelona 201810 • Sostenibilitat econòmica i personal. Finalment, sota una mirada feminista de l’economia, aquesta ha de vetllar per posar la vida en el centre i permetre que l’activitat econòmica d’una entitat doni resposta a les necessitats de les persones que la integren. Això demana apoderar-les i construir relacions horitzontals entre totes elles, vetllar pel seu benestar personal i revaloritzar les tasques reproductives i de cures. L’ESS, a més, es desplega en dos vessants: aquella socioempresarial, que engloba iniciatives i pràctiques professionalitzadores que funcionen sota lògiques de gestió democràtica i propietat col·lectiva; i la vessant comunitària, amb projectes marcats per un alt grau de participació i arrelament territorial, que parteixen de l’autoorganització com a fórmula per resoldre necessitats i normalment duen a terme una activitat menys monetaritzada.“El Mercat Social es basa en la potenciació dels intercanvis i flux econòmics en les diferents esferes del cicle econòmic —producció, finançament, comercialització i consum—. Per tant, es refereix a aquesta xarxa d’organitzacions i persones que, tot i operar en el mercat de béns i serveis, de treball o financer, ho fan a partir de principis, valors i criteris de funcionament no purament capitalistes”2 . Així doncs, el moviment de l’ESS no s’acota a determinades formes jurídiques, sinó que s’hi inclouen totes aquelles iniciatives que comparteixen els principis i pràctiques anomenats anteriorment. 03.1. DAFO Amb tot plegat —a partir de les participants a l’enquesta, les entrevistes i les trobades—, s’ha conformat una mostra de 53 iniciatives que ha permès analitzar el sector tèxtil amb Mirada d’ESS: radiografiar-ne les principals característiques, punts forts, necessitats i reptes fonamentals; identificar pràctiques transformadores i visionar possibles vies en foment de la intercooperació. Debilitats: • La difícil sostenibilitat econòmica de les iniciatives, a causa de les reduïdes possibilitats d’accés a finançament i la gran competència del mercat, marcada pels preus del fast fashion. Aquesta situació limita fortament la capacitat d’explorar vies per invertir en noves tecnologies o accedir a nous clients, com per exemple ho són les fires i la venda online, doncs sovint impliquen la contractació de personal extra que les iniciatives no poden assumir. En el cas de les petites, però nombroses, iniciatives de confecció, la dificultat per accedir a finançament que els permeti invertir en un espai de costura, comprar materials bàsics o maquinària, en dificulta la professionalització i l’entrada al mercat laboral. • La pèrdua de coneixement, sabers tradicionals i personal qualificat, a causa de la desaparició de bona part de les fàbriques a Catalunya en els darrers anys. Al seu temps, les deslocalitzacions dificulten garantir la traçabilitat dels teixits. Les indústries que han sobreviscut a les deslocalitzacions es troben en una situació de desgast i orienten els seus esforços a donar resposta a les comandes de les grans marques (Inditex, Mango, etc.). • La dificultat d’accés als canals de distribució, tant als tradicionals, a causa de l’elevat cost del lloguer a la ciutat de Barcelona i a la premissa de col·locació a dipòsit de moltes botigues multimarca, com als nous canals, pel cost d’inversió per implementar i mantenir la venda online. 2 Objectiu:mercat social.Jordi Garcia. Nexe 9, Fundació Ventosa i Roig. Barcelona (2002).
  10. 10. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 11 • L’elevat grau d’atomització del sector i la manca de cooperació entre les iniciatives, dificulta la intercooperació horitzontal i vertical i l’articulació d’estratègies de comunicació sobre el valor afegit del tèxtil sostenible. • Les necessitats formatives de les persones del sector en gestió d’empreses en el tèxtil, especialment en finançament i màrqueting, així com en formació especialitzada en tèxtil sostenible (ús de fibres naturals, reciclatge, upcycling, etc.) i processos productius (bàsicament acabats). Però també l’escassa articulació entre les escoles i centres de formació i les iniciatives d’ESS del sector, pel que fa, per exemple, a la realització de pràctiques formatives, a la incorporació de nou professorat, cessió d’espais, accés a materials, etc. • La baixa visibilitat de les iniciatives del sector entre les persones consumidores, a causa de la competència a escala internacional i a la manca de cultura d’un consum responsable de tèxtil en la societat barcelonina, dificulta les vendes locals i provoca que les iniciatives, sovint, s’orientin a internacionalitzar les vendes. • Les dificultats per produir amb teixit ecològic, per les dificultats per accedir als teixits i a la manca de projectes agroecològics que produeixin fibres naturals a Catalunya. • El lliure mercat, la liberalització les rebaixes i l’aplicació de polítiques promocionals generen una gran competència al petit comerç ja que afavoreixen la deslocalització de la producció l’oferta de descomptes permanents i promocions comercials. Fortaleses: • L’existència d’una cultura i vocació tèxtil al territori, estesa i especialitzada (des de la indústria del gènere de punt al Maresme fins a l’especialització llanera de Sabadell i Terrassa) que ha resistit a les deslocalitzacions. • La proliferació de nous projectes associats a l’emprenedoria en el tèxtil a Barcelona (costura, disseny, artesania tèxtil, comercialització…) que implica l’existència d’una diversitat de projectes i productes, creativitat i motivació; terreny fèrtil per a la creació de sinergies. • L’existència de directoris web que fan visibles les iniciatives del sector tèxtil que tenen criteris i valors d’ESS. Això permet, d’una banda, oferir alternatives a totes aquelles persones que volen fer un consum responsable
 i de l’altra, connectar les iniciatives amb consumidores i proveïdores conscients i responsables
. És el cas de Pam a Pam, el mapa col·laboratiu de l’ESS a Catalunya impulsat per SETEM i la XES, que entre altres sectors, recull les iniciatives del tèxtil. També hi ha el directori de l’Associació Moda Sostenible i, en aquests moments, s’estan creant dues noves plataformes amb l’objectiu de recollir iniciatives de tèxtil a la ciutat basades en el compliment de criteris. Són projectes d’Ethical Time i Planeta Moda. • El manteniment de tota la cadena productiva del sector tèxtil català, des dels filats i l’elaboració de teixits, fins a la confecció i importants serveis industrials com el disseny, logística, la distribució i la venda. Tot i la crisi del sector i les deslocalitzacions, es compta encara amb una indústria resilient que permet realitzar tota la cadena de producció a Catalunya, i d’aquesta manera, reduir l’impacte ambiental de l’activitat, assegurar la traçabilitat dels productes i enfortir el teixit econòmic local.
  11. 11. Barcelona 201812 • El valor afegit dels productes: l’aposta per peces duradores i de qualitat, socialment i ambientalment sostenibles. L’evolució del comerç exterior i la competència dels mercats emergents fa que sigui imprescindible identificar i comunicar els trets diferencials del sector per garantir la pervivència de les iniciatives en l’entorn. • La presència de centres de formació especialitzada i investigació en tèxtil a Catalunya facilita la capacitat del sector per donar resposta a les noves necessitats, des de la formació i la innovació. Tanmateix, perquè així sigui, és essencial augmentar i consolidar els fluxos de comunicació i intercanvi entre els centres de formació i investigació i les iniciatives del tèxtil de l’ESS. • Experiències d’intercooperació, com les ja citades, així com de trobada del sector, com la Desfilada de Moda Sostenible a la Fira d’Economia Solidària o els grups de treball realitzats per a aquest estudi, són un pas previ que facilita que es puguin articular noves experiències en un futur, augmentant-ne l’escala i el seu impacte transformador. Amenaces: • La globalització del sector i la deslocalització a escala mundial amb la liberalització dels intercanvis tèxtils internacionals implica haver de competir en el mercat amb països que disposen d’avantatges comparatius pel que fa als costos de producció. Així mateix, l’abast de la cultura del fast fashion entre les persones consumidores, provoca que trobin una barrera en el preu per plantejar-se la compra d’altres productes tèxtils. • La interrelació del sector tèxtil amb altres sectors, com l’agrícola o el químic, provoca que la crisi en un sector pugui influenciar la situació de l’altre. • El risc d’apropiació per part del sistema capitalista dels discursos contra hegemònics i de conceptes com sostenibilitat, orgànic i ecològic, upcycling, economia circular, transparència o traçabilitat per a adaptar-los als seus interessos. Per tal de no ser absorbida pel sistema dominant, és fonamental que l’ESS vagi lligada a una consciència transformadora anticapitalista. • La dificultat per renovar el personal treballador a la indústria tèxtil catalana (filatura, teixidura i acabats) que ha resistit a les deslocalitzacions, així com per reobrir les indústries tèxtils del territori que van haver d’abaixar les persianes fa uns anys, a causa dels elevats costos que suposa (inversió en maquinària, adaptació a normatives, etc.). • Precarietat laboral generalitzada deguda a la crisi. • L’estigmatització de la roba de segona mà per part de la societat barcelonina, que fa que l’accés a aquestes peces a través de l’intercanvi o la compra encara no sigui una opció real per a moltes persones. Apostes com les que estan duent a terme empreses d’inserció sociolaboral com Formació i Treball per renovar l’estètica de les botigues de segona mà, són algunes de les estratègies que s’estan realitzant per revertir aquesta situació. • El risc que els productes de l’ESS esdevinguin una opció de consum amb un component elitista. Per evitar-ho, cal que aquests impregnin el conjunt de la societat per esdevenir una alternativa econòmica real.
  12. 12. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 13 • Els processos de formació i aprenentatge en confecció són llargs:A Barcelona estan sorgint una quantitat important de nous grups de costura que sorgeixen de processos de formació i tenen vocació professionalitzadora. Aquest fet és molt positiu, ja que permet regenerar el subsector de la confecció a la ciutat, tot i que cal tenir en compte que el temps perquè aquests grups puguin confeccionar peces en alta qualitat prendrà uns anys. Oportunitats: • Noves experiències obren camí cap a la producció de fibres naturals al territori, fet que facilitaria el contacte directe amb les persones agricultores i passos per garantir la comercialització justa i la traçabilitat, la reducció de la petjada ecològica de l’activitat i el suport a les economies locals. En són dos exemples, la investigació duta a terme per la Universitat Politècnica de Catalunya a Terrassa (INTEXTER) sobre l’obtenció del cànem per a substrats tèxtils i l’existència de noves experiències de producció ecològica i producció integrada de cotó a Andalusia, per part de petits productors. • L’auge de l’economia circular. L’interès per l’economia circular, tant pel que fa a l’activitat econòmica de les iniciatives, espais de debat i anàlisi del sector, com per part de les institucions europees i catalanes, pot fer de pal de paller per conscienciar la ciutadania sobre l’impacte social i ambiental de la reutilització i reciclatge de roba3 . • Facilitats per a l’articulació de processos d’intercooperació sectorial sobre els quals erigir mercat social a escala local, com ho és l’existència d’espais d’articulació del moviment de l’ESS, com la Xarxa d’Economia Solidària (XES). En aquest sentit, cal subratllar també l’existència d’experiències en altres sectors que poden ser inspiradores per a una futura articulació del tèxtil, com la XAREC, xarxa que agrupa diferents projectes de la restauració i turisme responsable de Catalunya sota la fórmula de la cooperativa de serveis, amb l’objectiu de fer-se visible i estendre’s al territori com a alternativa enfront del model imperant del turisme i l’hostaleria. • Suport institucional a l’ESS com a motor de transformació socioeconòmica. L’aposta de l’Ajuntament de Barcelona a través del Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum, i Barcelona Activa, en el marc del Pla d’Impuls de l’ESS 2016-2019, per fomentar i enfortir les iniciatives econòmiques de l’àmbit de l’ESS de la ciutat a través de diverses línies de treball (acompanyament i formació, l’impuls de projectes, foment de la contractació pública socialment i ambientalment responsable). Cal destacar l’elaboració de la Guia de contractació pública social de l’Ajuntament de Barcelona, que inclou requisits per potenciar l’ESS en els concursos públics. Així mateix, a Catalunya, s’ha apostat per la creació dels Ateneus Cooperatius de la Direcció General d’Economia Social,Tercer Sector i Cooperatives de la Generalitat de Catalunya, mitjançant els quals s’acompanya la creació de noves cooperatives i empreses socials i s’assessora les existents. • Els Objectius de Desenvolupament Sostenible prioritzen el foment de la sostenibilitat ambiental, a través de l’acció pel clima o la producció i consum responsable. 3 L’Unió Europea aspira a desplegar un marc normatiu adequat per al desenvolupament de l’economia circular en el mercat únic. El 2015 la Comissió Europea, a través del document Tancar el cercle:un pla d’acció de la UE per a la Economia Circular, va establir un conjunt de propostes per a donar-hi suport. A Catalunya, la Generalitat ha dissenyat una estratègia d’Impuls a l’economia verda i circular (l’ECAT2020 i la RIS3CAT).
  13. 13. Barcelona 201814 03.2. ANÀLISI DE DADES RECOLLIDES Tot seguit, es presenta una mirada sobre les característiques principals de les iniciatives del sector tèxtil a Barcelona que incorporen criteris i valors de l’ESS a partir de la mostra treballada. El resultat no pretén ser una fotografia estàtica del sector, sinó més aviat la traça d’un moviment viu, com el de l’ESS, però també en el marc d’un sector tèxtil globalitzat que canvia a velocitat trepidant. Per tant, aquesta mirada en vol recollir la complexitat i heterogeneïtat, però també els trets comuns i punts de trobada. Mapa de subsectors Tot i la gran competència del sector, la indústria catalana del tèxtil segueix mantenint tota la cadena productiva, des dels filats a la confecció i acabats, a més de la creixent importància dels serveis industrials com el disseny, la logística o la distribució, tan a l’engròs com al detall. Tanmateix, pel que fa a les iniciatives d’ESS, el grau de participació o especialització en els diferents processos o subsectors és molt desigual: Les dades extretes de l’enquesta ens permeten aprofundir en aquesta anàlisi. En primer lloc, els processos de disseny i comercialització segueixen sent aquells en què participen un major nombre d’iniciatives. També trobem força ocupació en la fase de producció del producte on destaca la confecció, patronatge i tall (42,37%, 38,98% i 35,59% respectivament). És important remarcar que la indústria tèxtil o de capçalera, on s’inclou la filatura (6,78%) i la teixidura (16,95%), són els subsectors amb menys representació, coincidint amb la gran dificultat identificada per realitzar tèxtil de capçalera al territori. Participació en les fases de la cadena Disseny de la peça: 32 Tint: 5 Disseny gràfic: 13 Estampació i serigrafia: 12 Filatura: 4 Altres acabats (bordats, cremalleres, etc.): 15 Teixidura: 8 Comercialització i venda: 29 Patronatge: 23 Comunicació i sensibilització: 18 Tall: 21 Reciclatge: 18 Confecció: 25 Gràfic 1. Ocupació en les subfases de la cadena (disseny, producció i comercialització) Fase de disseny Fase de producció Fase de vendes Disseny delapeça Disseny gràfic Estampació iserigrafia Màrqueting/ publicitat Filatura 60% 40% 20% 50% 30% 10% 0% Teixidura Tall Tint Acabats Venda Confecció Patronatge 54,24% 22,03% 6,78% 16,95% 49,15% 38,98% 42,37% 20,34% 30,51% 25,42% 8,47% 35,59%
  14. 14. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 15 En segon lloc, la majoria d’iniciatives es caracteritzen per treballar de manera complementària les diferents subfases de la indústria tèxtil. D’aquesta manera, quasi la meitat de les iniciatives (20 iniciatives, 33,90%) realitzen les tres fases de la cadena, 15 iniciatives executen dues fases (25,42%) i 10 iniciatives realitzen només una fase (16,95%). Per tant, es pot afirmar que la majoria de les iniciatives participants es caracteritzen per realitzar dues o les tres fases de la cadena de producció (disseny, producció i distribució), el qual implica versatilitat de les persones treballadores i un major control de la cadena valor, però també manca d’especialització. Tot seguit, s’aprofundirà en cadascun dels subsectors de la indústria, per tal d’aportar alguns comentaris. Obtenció de les matèries primeres L’obtenció de fibres naturals i la producció de fibres químiques, que posteriorment, es poden o no barrejar amb fibres naturals, encapçalen la cadena productiva del tèxtil. Aquestes fibres poden ser sintètiques, en cas de derivar del petroli, o artificials, si deriven de la cel·lulosa. Les fibres majoritàries són les sintètiques i les més importants són: el polièster —el més utilitzat mundialment—, la poliamida (niló), l’acrílica i les poliolefines. Cap de les iniciatives de la mostra es dediquen a la fabricació de fibres químiques. Pel que fa a l’obtenció de fibres naturals, d’una banda, si bé tampoc n’hi ha cap que se’n dediqui directament, n’hi ha dues que treballen directament amb proveïdors estatals i internacionals que desenvolupen projectes per garantir la comercialització justa d’aquestes. D’altra banda, actualment s’està duent a terme una investigació per part de la Universitat Politècnica de Catalunya a Terrassa (INTEXTER) sobre l’obtenció i aplicabilitat del cànem com a fibra tèxtil. Indústria de capçalera:filatura, teixidura i acabats La filatura inclou les activitats dedicades a transformar les fibres tèxtils en filats. Segons el tipus de fibra, es pot diferenciar entre la filatura de tipus cotonera de la filatura tipus llaner, tot i que hi ha que barregen les fibres amb altres d’origen químic. La filatura és una activitat molt intensiva en capital i exigeix una elevada utilització de les seves instal·lacions per tal de tenir rendibilitat. El tissatge inclou les operacions d’elaboració de teixits a partir dels fils i filats mitjançant un teler. També s’inclou els teixits fets amb la tecnologia del gènere de punt basada en l’enllaçament d’un filat amb si mateix o per un conjunt de fils. La tipologia de productes és molt divers i s’ordenen segons els usos finals. El més important és per a vestuari, després per la decoració i la llar i, finalment d’usos tècnics i industrials. La competitivitat dels teixidors està en la capacitat d’oferir una oferta variada i a curt termini per poder competir amb l’oferta internacional. Les iniciatives de filatura i teixidura a la ciutat de Barcelona són gairebé inexistents. Per aquest motiu, s’han inclòs a la mostra iniciatives de fora de la ciutat que realitzen aquestes activitats i que són proveïdores d’iniciatives de la ciutat. És el cas de Cotó Roig (Manresa) i Organic Cotton Colours (Santa Cristina d’Aro): iniciatives que compren les fibres naturals —a Andalusia en el cas de Cotó Roig i Brasil i Turquia en el cas de Organic Cotton Colours—, les filen i teixeixen a proveïdors de Catalunya, i n’asseguren la traçabilitat. Pel que fa a la teixidura, a més de les dues anteriors, han participat Teixidors (Terrassa) dedicada a la teixidura de llana, lli, caixmir, seda, yak i bambú; Marcelinus (Olot) dedicada a la teixidura de llana i Monica Noguero (Barcelona), un petit taller de producció de punt, amb màquines tricotoses manuals. El subsector dels acabats realitza la seva activitat sobre productes tèxtils prèviament elaborats, sigui sobre filats, teixits o peces confeccionades, per tal de millorar la seva qualitat, color, etc.
  15. 15. Barcelona 201816 Són processos com el tintat, l’estampació, el planxat, el blanqueig o els acabaments químics. És un subsector que principalment treballa en règim de subcontractació, és a dir, que són processos molt específics i, normalment, no realitzen la producció i comercialització dels seus productes, tot i que hi ha exemples d’iniciatives que realitzen tots els processos de la cadena productiva. Entre les iniciatives de la mostra que realitzen acabats es troben algunes dedicades exclusivament a una tipologia d’acabat i procés productiu, com és el cas de la iniciativa Estampa tu tela, dedicada a l’estampació digital; i altres que realitzen de manera complementària diferents processos com el tintat, l’estampació i la serigrafia, com és el cas de Fasola SCCL, la Cooperativa Mujeres Pa’lante o Perifèrica 9Barris. Disseny El disseny és una de les activitats que més realitzen les iniciatives i que s’acostuma a combinar amb altres subfases de la cadena, com el tall i la confecció o la venda directa. És una activitat realitzada pel 60% de les iniciatives de la mostra. Alguns exemples són: La Ciutat Invisible i Moethika a Barcelona, Art and Seams a Sabadell o Nunua a Manlleu. També hi ha iniciatives que realitzen el disseny gràfic de la peça, com Miu Sutin o Duet Duet a Barcelona. Confecció El 47% de les iniciatives d’ESS que han participat en l’exploració es dediquen, entre altres, a la confecció, una activitat molt arrelada al territori. Cal tenir en compte que la confecció és una activitat que destaca principalment entre els projectes d’inserció sociolaboral, ja que tots els projectes d’inserció sociolaboral participants en l’exploració (el 16%) es dediquen al tall manual i la costura. Tot i que hi ha força diversitat en el tipus de producte tèxtil que es produeix, els principals són, amb una gran majoria, roba bàsica de Dona-Home (59%), seguida de complements i accessoris de vestir (34%) i roba infantil-nadó (32%). Destaca també la producció de tèxtil per la llar i decoració (18%) i la producció d’uniformes i vestuari de treball (16%). Hi ha tendència complementar el mercat Dona-Home amb roba Infantil-nadó i complements i accessoris. Només hi ha dues iniciatives que produeixen tots els productes esmenats. Gràfic 2. Tipus de producte Infantil-nadó Dona-Home Altacostura Interior Tèxtilperalsector Sanitari Llaridecoració 60% 40% 20% 50% 30% 10% 0% Uniformes Robacorporativa Pellimarroquineria Bany Ústècnicoindustrial Tèxtilperalsectorde l’automòbil Complementsi accessorisvestir Robaesportiva 16% 18% 14% 11% 34% 0% 0% 32% 2% 59% 9% 5% 5% 7%
  16. 16. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 17 Cal destacar el sorgiment d’un col·lectiu d’una vintena d’iniciatives de costura que s’emmarquen en les economies comunitàries de la ciutat. Es tracta de grups, majoritàriament de dones, que fan de la costura una activitat comunitària i que darrerament s’estan trobant amb l’objectiu de crear un espai d’intercanvi i una xarxa de suport mutu4 . D’aquestes experiències, hi ha un grup important que està treballant per professionalitzar l’activitat i que pugui esdevenir una font d’autoocupació: és el cas, entre altres, de Kleim Reciclatge o La Quinta Pata. Projectes que destaquen per un fort arrelament territorial als barris i un important grau d’autogestió. Comercialització Pel que fa a la comercialització i venda dels productes, és una de les fases que realitzem amb major mesura les iniciatives, representada pel 78% de la mostra. La venda pot ser dirigida cap a intermediaris o al consumidor final. Es realitza de forma directa majoritàriament en fires, mercats o botigues pròpies, o a través de la venda online. S’han identificat casos representatius de les diverses tipologies de comercialització: és el cas de GreenLifeStyle, un establiment tradicional de venda multimarca;Velvet BCN que té un establiment multimarca però que també realitza venda online; i The Goood Shop que és exclusivament una plataforma multimarca de venda online. Reciclatge o reutilització Hi ha un auge d’iniciatives que es dediquen al reciclatge i reutilització de teixits i roba i representen el 40% de la mostra. Entre elles, ens trobem amb iniciatives d’inserció sociolaboral que es dediquen principalment al reciclatge, reutilització i gestió de residus, com és el cas de Solidança, i altres que es dediquen principalment a l’upcycling, és a dir, utilitzar teixits i peces de roba en desús per crear nous productes de venda. Aquest és el cas de Back to Eco o Upcycling Barcelona. Mapa territorial Gairebé la totalitat d’iniciatives de la mostra —el 66%— realitzen la seva activitat a la ciutat de Barcelona o a la comarca del Barcelonès. No obstant això, durant l’anàlisi del sector tèxtil ens vàrem adonar que no es pot entendre des d’una mirada exclusiva de ciutat, ja que, per tal que el sector sigui sostenible, necessita les iniciatives que es dediquen a la indústria de capçalera (filatura, teixidura i acabats), la seva majoria localitzades a altres comarques. Per aquest motiu, a la mostra es varen incloure divuit iniciatives que realitzen, en la seva majoria, aquesta activitat fóra del territori i que són proveïdores d’altres projectes de confecció i comercialització a Barcelona. Aquests han estat: cinc iniciatives dedicades a l’estampació, patronatge, tall i disseny localitzades al Maresme que representen el 9% de la mostra; quatre iniciatives que es dediquen a la teixidura, filatura, patronatge, estampació i tall localitzades al Vallès Occidental que representen el 8% de la mostra. Entre elles destaquem la iniciativa anomenada Teixidors, a Terrassa, dedicada a la teixidura de llana, lli, caixmir, seda, yak i bambú. Dues iniciatives dedicades a la teixidura i filatura localitzades a l’Anoia que representen el 4% de la mostra; dues iniciatives dedicades al disseny, tall i patronatge localitzades al Vallès Oriental que representen el 4% de la mostra; i cinc iniciatives localitzades a les comarques d’Osona, el Garraf, Pla de l’Estany, Bages i el Baix Empordà. Entre elles destacar la iniciativa Marcelinus a Olot, dedicada a la teixidura de llana i Cotó Roig a Manresa i OrganicCottonColours a Santa Cristina d’Aro, iniciatives que compren les fibres naturals les filen i teixeixen a proveïdors de Catalunya, i n’asseguren la traçabilitat. 4 Es pot trobar més informació al web d’Energies Comunitàries:https://energiescomunitaries.barcelona/ca/trobada-de- dones-cosidores. Pots consultar la relatoria e l’activitat aquí:https://energiescomunitaries.barcelona/sites/default/ files/relatoria-cosint-oportunitats.pdf
  17. 17. Barcelona 201818 Tot i que la mostra d’iniciatives d’ESS estigui concentrada a Barcelona, a nivell global l’activitat tèxtil a Catalunya la trobem concentrada en vuit comarques on s’aplega el 82% de l’ocupació total. El nucli central format pel Vallès (Occidental i Oriental) agrupa una quarta part de l’ocupació. A continuació el Maresme (19% de l’ocupació) especialitzat en articles de vestuari, tant de punt com de confecció. El Barcelonès, amb un 16% de l’ocupació, on trobem nuclis fabrils de confecció a les poblacions al voltant de la capital. Les comarques centrals (l’Anoia, el Bages i Osona) representen encara una proporció important de l’ocupació, propera al 12%5 . Forma jurídica Existeix una diversitat en les formes jurídiques de les iniciatives de la mostra. Predomina el treball autònom (13 iniciatives), seguit de les associacions (9), les cooperatives de treball (6) i les iniciatives que no tenen una forma jurídica (6). 5 Informe anual sobre la indústria a Catalunya 2016. Anàlisi sectorial Tèxtil i confecció. Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Coneixement. Iniciatives de la mostra per territori Comarca Xifres absolutes Xifres percentuals Barcelonès 35 66% Osona 1 2% Maresme 5 9% Anoia 2 4% Vallès Occidental 4 8% Garraf 1 2% Pla de l’estany 1 2% Vallès Oriental 2 4% Bages 1 2% Baix Empordà 1 2% Iniciatives de la mostra per forma jurídica Forma jurídica Xifres absolutes Treballador autònom 13 Associació 9 Cooperativa de treball 6 Sense forma jurídica 6 Societat Civil Particular 5 Fundació 4 Societat Limitada Lavoral 4 Societat de Responsabilitat Limitada 3 Societat Mercantil 1 Societat Anònima Laboral 1 Societat Anònima 1 Total 53
  18. 18. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 19 Dades d’ocupació La majoria de les empreses són de petites dimensions i d’origen i gestió familiar. Com s’ha recollit a l’enquesta, el 76% de les empreses registrades tenen una plantilla d’entre 1 i 4 persones i només el 24% tenen plantilles superiors a 5 persones contractades. Les empreses d’inserció sociolaboral són les úniques que compten amb una plantilla més àmplia, entre 25 i 50 treballadores en jornada completa. Cal tenir en compte, però, que algunes d’elles, com Salta o Impulsem Coop, són empreses que treballen en diversos sectors de l’economia i que les dades que han aportat són les globals de l’empresa. La competència creixent a la qual s’enfronta la indústria tèxtil i de la confecció catalana ha comportat la desaparició progressiva de nombroses unitats de producció. De fet, de la mostra de l’enquesta només un 7% té una antiguitat de creació de més de 20 anys, i deixa entreveure una tendència a la recuperació i creació de noves iniciatives d’ençà del 2014. El 53% del total d’iniciatives es va crear a partir del 2014. Aquestes dades s’entrellacen amb el perfil d’antiguitat de les persones treballadores on el 66% no supera 5 els anys d’antiguitat i el 44% no supera els 2 anys. Gràfic 3. Nombre de persones que treballen a l’empresa Entre 1 i 4 persones treballadores Més de 5 persones treballadores 24% 76%
  19. 19. Barcelona 201820 Gràfic 4. Antiguitat de les persones treballadores Gràfic 5. Persones treballadores (desagregat per gènere) Gràfic 6. Càrrecs directius (desagregat per gènere) Aquestes dades de la mostra segueixen la tendència global del sector tèxtil a Catalunya. Entre els anys 1996 i 2006, prop del 35% de les persones assalariades del sector tenien entre 16 i 44 anys, i el 65% més de 44 anys6 . Per les dades recollides podríem estar parlant d’un cert rejoveniment del sector, ja que les dades ens mostren que el 57,78% de les assalariades tenen entre 25 i 44 anys i el 42,22% restant més de 45 anys. Si bé aquest rejoveniment pot ser degut a les jubilacions de les persones assalariades més grans, al tancament de les empreses més antigues a causa de la crisi i l’impuls de la creació de noves iniciatives per part de persones joves. El perfil d’ocupació de l‘enquesta apunta a una alta feminització on el 65% de les persones treballadores són dones. Així mateix, al contrari que altres sectors industrials, el 77% dels alts càrrecs directius estan representats per dones (dades de l’enquesta). 6 Prospectiva de la indústria catalana 2018. Observatori de Prospectiva Industrial. Generalitat de Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Dones treballadores Dones directives Homes treballadors Homes directius 60% 60% 70% 70% 80% 40% 40% 20% 20% 50% 50% 30% 30% 10% 10% 0% 0% 65% 77% 35% 23% Menys d’un any De 3 a 5 anys De 11 a 20 anys D’1 a 2 anys De 6 a 10 anys + de 20 anys 7% 7% 20% 13% 76% 22%
  20. 20. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 21 Gràfic 7. Salari mig de les iniciatives Gràfic 8. Tipus de contracte Si bé ens trobem amb un sector de forta precarietat on la figura predominant és la de personal autònom (37%) on cap d’elles superen les 5 persones treballadores, i on només el 17% de les treballadores tenen contracte indefinit. Les dades salarials ens aporten més informació sobre la precarietat laboral i trobem que gairebé la meitat d’iniciatives participants tenen un salari mig inferior a 10.000 euros (45% de la mostra). D’aquestes, el 29% de les iniciatives participants el salari brut més alt és inferior a 10.000 euros anuals per realitzar tasques de coordinació i direcció de la iniciativa o per dur a terme un o, en casos, tots els processos dels subsectors de la indústria de la confecció, comercialització i venda per una jornada completa. Destaca especialment que el 16% restant de les iniciatives, les persones treballadores ho fan sense contracte o és personal no remunerat. L’alta competència de la indústria tèxtil globalitzada i la manca de solidesa econòmica de les iniciatives, com s’ha vist a l’enquesta, té greus conseqüències en les condicions laborals de les persones treballadores del sector, que, en general, tenen dificultats per accedir a contractes estables i salaris dignes. Contracte indefinit Contracte temporal Obra i servei Personal autònom Sense contracte 40%20% 30%10%0% 37,29% 16,95% 8,47% 8,47% 5,08% Menys de 10.000 euros anuals Entre 16000 i 21.600 euros anuals Entre 31.000 i 42.000 euros anuals Entre 10.000 i 15600 euros anuals Entre 22.000 i 30.000 euros anuals 16% 6% 9% 29% 18% 22% No hi ha persones remunerades a l’organització / empresa
  21. 21. Barcelona 201822 Com s’ha vist en l’anàlisi per subsectors, trobem el principal volum d’ocupació en els processos inicials i finals de la indústria, principalment en el disseny i la comercialització del producte final. També trobem força ocupació en la fase de producció del producte on destaca la subfase de confecció, patronatge i tall (42%, 39% i 35% respectivament). És important remarcar que la indústria tèxtil o de capçalera, que inclou la filatura (6,7%) i la teixidura (17%), és on l’ocupació és més baixa, coincidint amb la gran dificultat identificada per realitzar tèxtil de capçalera al territori. Pel que fa a les necessitats de perfils professionals, trobem una gran diversitat de demandes. Els perfils més demandats estan enfocats a reforçar la comercialització i venda dels productes, accedir a nous mercats i millorar la visibilitat i posicionament dels productes a través de la venda online: comercials (51,11%), expertes en màrqueting/SEO (48,89%), dissenyadores web (37,28%), tècniques d’expansió de mercat (35,56%), i professionals de la publicitat i la comercialització (31,11%). A seguir ens trobem força demanda en fases concretes de la producció tèxtil i de la confecció, com operadores de màquines per les tasques de preparació de fibres, cosir, brodar, teixir i realitzar acabats (33,33%), patronistes (24,44%), dissenyadores de productes i peces de vestir (22,22%) i cosidores a mà, bordadors i afins (15,56%). I en última instància, professionals per millorar la logística, emmagatzematge i distribució dels productes: responsable de logística i emmagatzematge (22,22%), peons de les indústries manufactureres (8,89%) i peons del transport de mercaderies i descarregadors (6,67%). Destacar que com a perfils demandats també són necessàries persones investigadores que treballin sobre nous teixits i processos més eficients i efectius de producció que no requereixin tants recursos i que minimitzin l’impacte ambiental de la indústria (17,78%). L’alta competència del sector i la manca de solidesa de les iniciatives dificulta la inversió en formacions més enllà de les que estableix la llei. Gràfic 9. Perfils més demandats Expertes en màrqueting/ SEO Responsable de logística i emmagatzematge Patronista-escalador Persona tècnica d’expansió de mercat Persones investigadores/enginyeres R+D+i tèxtil Peons de les indústries manufactureres Persones operadores de màquines Persones cosidores a mà, bordadors i afins Peons del transport de mercaderies i descarregadors Comercial Analista de producció de processos i temps Persones dissenyadores web Persones dissenyadores de productes i peces de vestir 40% 60%20% 30% 50%10%0% 51,11% 31,11% 33,33% 6,67% 8,89% 48,89% 15,56% 35,56% 17,78% 37,78% 22,22% 22,22% 24,44%
  22. 22. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 23 Dades de producció i vendes A causa del fet que la majoria d’iniciatives participants en l’enquesta són de nova creació o amb menys de 4 anys d’activitat (representen el 53% de la mostra) les dades respecte del volum de facturació anual i el volum de producció no són significatives ni prou fiables. Les mateixes dificultats les trobem a l’hora d’analitzar les dades d’importació de teixits i matèries primeres. Pel que fa a la distribució i venda dels seus productes, els principals canals de distribució que utilitzen les iniciatives és la venda directa en fires i mercats (40%) seguida de la venda online (35,56%). També distribueixen els seus productes a botigues multimarca (que en aquest cas no gestionen la venda directa, amb un 24,44%) o a una botiga pròpia (24,44%). Un nombre més reduït d’iniciatives però rellevant, distribueix a fabricants majoristes (13,33%), a grans magatzems (4,44%) o a outlets (2,22%). La majoria d’iniciatives combinen diferents canals de distribució majoritàriament la venda online amb venda directa a fires, mercats o botigues. Si bé, identifiquen dificultats en la venda local, principalment per l’alt cost d’apertura d’un establiment propi on comercialitzar els seus productes (40%) i la manca de rendibilitat i (33,90%) així com la manca d’establiments on vendre accessibles (24,44%) i l’alta competència del sector (22,22%). Gràfic 10. Principals canals de distribució Gràfic 11. Dificultats per la venda local Dificultats logístiques per distribuir als establiments Venda directa online Manca d’establiments on vendre Outlets Alt cost d’apertura d’un establiment propi Botiga pròpia Alta competència en el sector Botiga multimarca Manca de rendibilitat Grans magatzems Fabricants majoristes Competència de la venda online Fires i mercats 40% 40% 20% 20% 30% 30% 50% 50% 10% 10% 0% 0% 33,90% 40,00% 40,00% 15,56% 35,56% 24,44% 24,44% 4,44% 24,44% 13,33% 13,33% 22,22% 2,22%
  23. 23. Barcelona 201824 La venda dels productes principalment es realitza a Catalunya (42,22%) seguida de la resta de comunitats autònomes (22,22%). A causa de les dificultats en la venda local les iniciatives tendeixen a la internacionalització dels seus productes o d’alguns dels seus productes a mercats més accessibles i rendibles com a França (4,44%), Alemanya (2,22%) a o els Estats Units (2,22%) entre altres països (15,56%). La distribució és un element decisiu i un repte pel sector, ja que l’aposta pels circuits curts a través de la reducció del nombre d’intermediaris i de la distància entre les iniciatives que participen en el procés de disseny, fabricació i venda de peces permet augmentar el marge de benefici d’uns productes amb un preu final que no pot competir amb els preus extremadament baixos de la indústria del fast fashion. Pel que fa a la venda online, el 38% de les iniciatives no en realitza. Per una gran majoria del 62% restant, que sí que en fa, representa menys del 20% de la seva facturació. Així i tot, hi ha iniciatives que utilitzen la venda online com a únic canal de venda i representa el 100% de la seva facturació. Gràfic 12. Destinació de les vendes Gràfic 13. Percentatge de la venda online Catalunya Entre el 71% i el 90% El 100% França Entre el 36% i el 50% Alemanya Menys del 20% Estats Units Entre el 20% i el 35% Altres països No faig venda online Resta de l’estat espanyol Entre el 51% i el 70% 40% 40% 20% 20% 30% 30% 50% 50% 10% 10% 0% 0% 15,56% 38% 16% 4,44% 0% 22,22% 2,22% 9% 2,22% 31% 42,22% 3% 3%
  24. 24. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 25 Entre les dificultats detectades per realitzar venda online destaca la falta de temps de dedicació (43%), molt vinculat al fet que les iniciatives tenen poques persones contractades i la majoria s’encarrega de tots els processos de producció, comercialització i venda; la manca de coneixements en informàtica i màrqueting per plantejar la comunicació externa dels productes així com les eines de comunicació que existeixen (22%), així com les dificultats per la inversió inicial i manteniment posterior de la plataforma online (18%). Tendències Les principals dificultats de les iniciatives a l’hora de tirar endavant el seu projecte es concentren en la comercialització visibilització dels seus productes. Per altre costat, les dificultats per accedir al crèdit fa que les seves produccions siguin limitades i tinguin dificultats en la comercialització dels seus productes. La manca de professionals qualificats es detecta com una de les dificultats en la producció, ja que hi ha tallers de confecció de proximitat però pocs que tinguin una qualitat professional esperada pel tipus de producte, així com professionals del sector per vendre el producte i visibilitzar el seu valor afegit. Trobem que hi ha forces dificultats en l’accés tant a proveïdors com a materials, teixits i tallers de producció. Gràfic 14. Dificultats per a a venda online Gràfic 15. Principals dificultats de les iniciatives Accés a canals de distribució i venta Visibilitat dels productes Accés a materials i teixits orgànics Alta competència Accés a materials i teixits Cursos de formació específica en tèxtil Accés a tallers i maquinària Manca de professionals qualificats Dificultat d’accedir a proveïdors Dificultat d’accés al crèdit 40%20% 30% 50%10%0% 28,81% 45,76% 45,76% 20,34% 40,68% 23,73% 22,03% 22,03% 16,95% 15,25% Temps de dedicació Manca de coneixements en informàtica i màrqueting No tinc cap dificultat Manca d’infraestructures Inversió inicial i manteniment 4% 13% 43% 18% 22%
  25. 25. Barcelona 201826 La perspectiva empresarial per la majoria de les iniciatives és bona (62%) o incerta (29%) i a l’hora d’afrontar els reptes la majoria pren com a estratègia buscar nous clients, ja siguin intermediaris com consumidors finals, innovant el seu producte i invertint en la innovació dels seus productes, processos de producció o materials utilitzats. Per altre costat es valora contractar nou personal i invertir en formació cap a les persones treballadores i que una sola persona pugui responsabilitzar-se de diferents processos flexibilitzant, d’aquesta manera, la plantilla. Amb menys coincidència també es plantegen subcontractar o deslocalitzar part dels seus processos productius i reduir el temps de producció dels seus productes. Gràfic 16. Perspectiva empresarial Gràfic 17. Previsió d’estratègies per afrontar els reptes Reduïnt la dimensió de l’empresa Acurtant el temps de resposta Subcantractant / deslocalitzant Contractant nou personal Innovant en producte Flexibilització plantilla Invertint en innovació Invertint en formació Buscant nous clients 40% 80%20% 60%30% 70%50% 90%10%0% 13,56% 13,56% 1,69% 25,42% 8,47% 8,47% 50,85% 84,75% 15,25% Bona Dolenta Incertesa Igual 4% 29% 5% 62%
  26. 26. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 27 Democràcia interna i perspectiva feminista Des d’una perspectiva feminista de l’economia, aquesta ha de situar la vida i tots els processos que la fan possible al centre de l’organització socioeconòmica. Un dels reptes en aquest sentit és fomentar la participació de totes les persones de la iniciativa en la presa de decisions a través d’espais formals de trobada. En aquest sentit, a través de les dades extretes en les trobades grupals, se n’extreu que són les iniciatives que tenen la forma jurídica de cooperativa les que més han avançat en la creació i ús d’aquests espais i en garantir la democràcia interna i els lideratges horitzontals. També hi ha camí per recórrer en la revalorització de les tasques reproductives i de cures, doncs, si bé la majoria d’iniciatives que han participat en el projecte consideren que integren la perspectiva feminista al projecte, hi ha certa dificultat en concretar experiències que permetin passar de la teoria a la pràctica. Si bé, tal com hem observat a l’enquesta, ens trobem davant un sector que destaca per una forta presència de les dones, també en els càrrecs directius;i aquest pot ser un context favorable per aprofundir en aquests aspectes, així com en la inclusió de mecanismes de gestió emocional i prevenció de conflictes en l’organització. Sostenibilitat ambiental El fet que la indústria tèxtil sigui la segona indústria més contaminant al món, pot explicar com la sostenibilitat ambiental és un dels eixos que les iniciatives analitzades han treballat i incorporat amb més profunditat. Tot seguit s’analitzen aspectes com l’aposta per criteris ecològics, la gestió de residus o el consum energètic. Entre les participants a la primera trobada es va definir col·lectivament el concepte de tèxtil sostenible, destacant, principalment, els valors relatius a la cura del medi ambient: Més del 80% varen fer referències a la reducció de la petjada ambiental i a l’ús de materials reciclats i l’economia circular. El 35% van definir-la per l’ús de materials i productes ecològics. En canvi, les referències a aspectes socials es varen explicitar en menor grau, destacant principalment les condicions laborals dignes (52%) i la comercialització justa (47%). En la pràctica, les principals accions que apliquen són l’aposta per proveïdors de proximitat (84%) el reaprofitament o reciclatge de teixits (42%) i l’aposta per teixits ecològics (42%). Pel que fa a treballar amb proveïdors de proximitat, és interessant anotar com, si bé les iniciatives s’esforcen per produir localment, algunes d’elles comercialitzen en l’àmbit internacional com a única via, asseguren, per fer el projecte viable econòmicament. Respecte al reaprofitament o reciclatge de teixits i l’aposta per teixits ecològics, la majoria d’iniciatives que produeixen peces de roba tendeix a utilitzar fibres naturals (sigui d’origen vegetal o animal) o fibres mixtes, barrejades amb fibres sintètiques. Tot i la creixent tendència en la utilització de fibres naturals només 5 de les 45 iniciatives enquestades treballen de manera exclusiva amb fibres naturals, és a dir que la resta tenen col·leccions diverses on poden treballar amb altres fibres o barregen fibres naturals i sintètiques en les seves produccions. D’aquestes 5, només 3 treballen exclusivament amb fibres orgàniques. Destacar també, d’una banda, la tendència creixent d’utilitzar fibres reciclades i materials reciclats en la producció de roba (marcada pel 58% de les iniciatives). Entre elles, trobem a dues que únicament treballen amb fibres i materials reciclats, la resta barregen les seves produccions amb fibres naturals o sintètiques. D’altra banda, destaca també la presència considerable d’iniciatives dedicades al reciclatge i reutilització de roba (que realitzen el 40% de les iniciatives de la mostra).
  27. 27. Barcelona 201828 Gràfic 18. Matèries primeres utilitzades La majoria d’iniciatives de la mostra dedicades al reciclatge i la reutilització recupera anualment menys de 100 tones de roba, excepte Solidança que en recupera entre 3.000 i 5.000 tones. En el cas de Solidança, com a entitat que es dedica específicament a la gestió i reciclatge de residus tèxtils, trobem que de la roba recuperada es fa una selecció i es recicla entre 700 i 1.500 tones que s’envia a fàbriques asiàtiques. La resta, entre 1.500 i 3.000 tones es reutilitzen i es ven a Espanya o a altres països. La resta d’entitats recuperen i reciclen una part molt més petita de roba i el reciclatge el realitzen a fàbriques espanyoles. Alhora trobem un augment d’iniciatives que es dediquen a la transformació de la roba utilitzant materials recuperats i/o reutilitzats per crear noves peces de roba, conegut pel nom d’upcycling. Per últim, no s’està treballant amb tanta intensitat en el criteri de consum energètic, tot i que les iniciatives coincideixen que s’hi voldria aprofundir especialment, i per tant, disposar d’eines per a la millora. A les entrevistes realitzades, si bé les iniciatives realitzen accions puntuals per reduir el consum, la majoria no han anat més lluny. Es podria millorar, per exemple, disposant de polítiques internes per a reduir l’ús energètic, realitzant alguna inversió important per optimitzar i reduir les necessitats energètiques, utilitzant energia d’origen renovable, per exemple a través de la contractació de distribuïdores d’energia verda (com és el cas de Som Energia) i enfortint així també la construcció de mercat social. Sostenibilitat social Tot seguit s’analitza la relació de les iniciatives de la mostra amb el seu entorn social, així com amb altres iniciatives del sector, atenent els criteris d’inclusió social, intercooperació, tria de proveïdors, grau d’arrelament territorial, transparència i ús de llicències lliures i tecnologia. • Inclusió social Cal posar èmfasi en el rol proactiu d’un grup considerable d’iniciatives en la pal·liació de les desigualtats presents a la societat i en el foment de la cohesió social. El 22% de les iniciatives d’ESS participants (12 iniciatives) tenen per finalitat la inclusió social a través de feines en l’àmbit de la confecció i la gestió de residus tèxtils. Destaquen especialment aquelles que han trobat en l’autoocupació a través de la confecció, una alternativa per a donar resposta a les necessitats d’inclusió social, laboral i relacional de les persones integrants, així com de regularitzar la seva situació. És el cas de les cooperatives Mujeres Pa’lante, Diomcoop i el col·lectiu Top Manta. Fibres naturals (vegetals o animals) Fibres sintètiques Fibres mixtes Materials/fibres reciclats 40% 20% 30% 10% 0% 15% 34% 26% 26%
  28. 28. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 29 40% 80%20% 60%30% 70%50% 90%10%0% Gràfic 19. Priorització de criteris per triar proveïdors En general, són persones amb experiència en el tèxtil als països d’origen que enriqueixen el sector amb el seu bagatge professional. Són projectes que funcionen des de l’autogestió, i que, més enllà de la cohesió social, destaquen pels criteris de democràcia interna, desenvolupament personal i transformació social, ja que, a més, utilitzen el col·lectiu com a plataforma per reivindicar la lluita política i social de les persones migrades. A banda dels projectes d’autoocupació, n’hi ha d’altres que ofereixen treball i formació a persones en risc d’exclusió social, com Perifèrica 9Barris, Impulsem Coop, Insieme Suma, Solidança o Teixidors. Les iniciatives d’inserció sociolaboral suposen el 16% de la mostra (9 iniciatives). Tanmateix, mentre el criteri d’inclusió social es compleix amb un alt grau en les iniciatives del tèxtil que fan de l’aposta per normalitzar l’accés al treball a persones en risc d’exclusió sociolaboral el centre de la seva activitat, existeix una manca de reflexió generalitzada sobre aquest aspecte en la resta d’iniciatives. Un dels reptes del sector, doncs, ha de ser fomentar la cohesió social més enllà de la integració sociolaboral, vetllant-ne per una mirada transversal que busqui garantir la satisfacció de les necessitats de totes les persones en condicions d’igualtat d’oportunitats. • Proveïdors Al llarg de l’exploració, s’ha fet palesa la dificultat amb què topen moltes iniciatives per trobar proveïdors o contactes de l’ESS del sector tèxtil. En clau general, caldria incentivar un canvi de proveïments en sectors estratègics com l’energia, les telecomunicacions o les finances on trobem iniciatives de l’ESS consolidades com Som Energia, Som Connexió o el ventall de les finances ètiques. A l’hora d’escollir i prioritzar els seus proveïdors, el criteri més valorat per les iniciatives enquestades és la proximitat (80%) seguit de molt a prop per la qualitat del producte (77,78%). A seguir es valoren els criteris ecològics, el preu i la competitivitat i les condicions laborals de les persones que treballen en la cadena de subministrament (62,22%, 51,11% i 46,67% respectivament). De manera menys significativa ens trobem amb la importància de tenir una relació directa amb l’empresa proveïdora i el temps d’entrega del producte finalitzar (37,78% i 22,22% respectivament). El criteri menys valorat és el fet de formar part de la mateixa agrupació (11,11%). Altres Formem part de la mateixa agrupació Criteris ecològics Relació directa Proximitat Qualitat Condicions laborals Preu i competitivita Temps d’entrega del producte finalitzat 11,11% 51,11% 15,56% 46,67% 37,78% 62,22% 22,22% 77,78% 80,00%
  29. 29. Barcelona 201830 • Intercooperació El 86,67% de les iniciatives enquestades realitzen alguna acció en xarxa amb una o més iniciatives. D’aquestes, la majoria treballa en xarxa de manera puntual per promoure la comercialització i venda del producte resultant, ja sigui per participar en fires, mercats o per organitzar o formar part de passarel·les de moda (35,56%). En segon terme es treballa conjuntament per produir un producte per un mateix client (28,89%) o per organitzar i dur a terme activitats de sensibilització i/o incidència sobre què és el tèxtil sostenible, què hi ha darrere la indústria globalitzada del tèxtil i del fast fashion (24,44%). Entre altres finalitats del treball en xarxa destaca el fet de compartir coneixement i promoure cursos de formació (22,22%), la publicitat i venda online a una plataforma compartida (15,95%), compartir local de venda (17,78%) i, en última instància, per la compra conjunta de teixits o materials (13,33%). Les dades mostren una tendència a la intercooperació vinculada a diferents activitats tot i que són poques les iniciatives que formen part de clústers, gremis o plataformes de venda. L’agrupació més nombrosa de les iniciatives enquestades és l’Associació de Moda Sostenible. En contrast amb les dades de l’enquesta, les entrevistes i les trobades mostren poques relacions de treball en xarxa més enllà de les estrictes entre proveïdors i clients. Hi ha, doncs, una baixa tendència a la intercooperació que podria explicar-se per la dificultat d’identificar altres iniciatives, com ja s’ha apuntat, i per l’alta competitivitat permanent entre marques que ha caracteritzat tradicionalment el sector. Si bé, es fa patent també, la voluntat comuna d’articular-se i construir nous espais d’intercooperació. Tanmateix, algunes organitzacions estan recorrent ja un camí que pot facilitar futurs processos d’articulació a més gran escala. Algunes de les experiències d’intercooperació que ja es donen, sigui per motivacions funcionals o polítiques, són les següents: • Iniciatives pel foment de l’economia circular, com ara entre els projectes de Solidança i Back to Eco. • Per a compartir espai i despeses de lloguer: entre algunes iniciatives de l’Associació Moda Sostenible. • Per la transformació social a través de la sensibilització: les iniciatives que formen part de l’Associació Moda Sostenible. • Formació per a la sensibilització, com per exemple el curs sobre tèxtil sostenible fruit de la col·laboració entre Cotó Roig i l’Associació Vida Sana. Gràfic 20. Treball en xarxa Treballen en xarxa No treballen en xarxa 13% 87%
  30. 30. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 31 • Arrelament territorial La creació de llocs de feina de proximitat o la satisfacció de necessitats socials són dos factors que fan visible l’ancoratge territorial de les iniciatives. Aquest vincle amb l’entorn, a més, es pot crear a través de la participació en el teixit associatiu del barri i dels esdeveniments locals, com desfilades al barri, fires i mercats locals, però també fomentant la recuperació del patrimoni cultural del territori des de la mateixa activitat econòmica, com en el cas de Cotó Roig, Teixidors o Planeta Moda a través del projecte Ecofibra, que treballen per recuperar la indústria i cultura tèxtil a Catalunya. • Transparència La traçabilitat de la peça des de la producció de la fibra fins a la venda continua sent un dels principals reptes per a les iniciatives. Així, només aquelles que compren la matèria primera directament als productors controlen tota la cadena de producció i en poden assegurar la cadena de valor; com ara Cotó Roig o OrganicCottonColours en el cas de la producció de Brasil. També hi ha botigues com la Cooperativa Velvet BCN que comercialitza únicament peces amb certificats socials o ambientals. Ara bé, com s’ha vist, la majoria d’iniciatives de Barcelona se centren en les subfases de confecció, acabats i venda, pel que, majoritàriament, compren els teixits i materials a distribuïdores que no els n’asseguren la traçabilitat. Això dificulta que les iniciatives puguin complir el criteri de transparència externa amb les persones consumidores. Pel que fa a les certificacions tèxtils, és interessant veure com el 88% de les organitzacions d’ESS participants en les trobades, no compten amb certificacions de caràcter internacional. Una reflexió al respecte és la dificultat que tenen molts petits proveïdors d’accedir als certificats a causa del seu cost, així com la confusió a causa de la proliferació de certificats. • Llicències lliures i ús de la tecnologia L’impuls de les llicències lliures en el sector tèxtil a Barcelona segueix la tendència general de l’ESS a Catalunya (tal com mostren les dades de l’Informe del Mercat Social 2016) i és un dels terrenys per seguir explorant. No només pel que fa als béns digitals (treball amb llicències lliures digitals) sinó pel que fa a la gestió col·lectiva de qualsevol bé material o immaterial. S’ha detectat una iniciativa que aposta per la creació i compartició de sabers tèxtils en codi obert com a pràctica per apropar-se al bé comú. La iniciativa, Perifèria 9Barris és un projecte dedicat a la confecció i la serigrafia, que comparteix la guia del pas a pas per produir les seves peces al web en una carpeta Commons Textil Cloud, amb l’objectiu que altres iniciatives comparteixin també els seus coneixements i gestionar-los de manera col·lectiva. Serà interessant veure si, en un futur, l’experiència inspira altres iniciatives per aprofundir en aquestes pràctiques. En quant l’ús de les noves tecnologies en la seva feina, en termes generals les iniciatives declaren que en l’àmbit tecnològic on estan més preparades és en el disseny del producte i en la seva producció. Tenen un nivell tecnològic mig en les tasques de màrqueting i activitats comercials i on tenen menys nivell tecnològic és en la distribució i logística. Tot i que el 91% de les iniciatives valora implementar les noves tecnologies al seu treball, les principals dificultats amb les quals es troben per dur-ho a terme són: el cost econòmic i la inversió inicial per modificar les estructures de producció, distribució i logística; que l’equip de treball és reduït i els costa fer-se càrrec del canvi i del seguiment posterior d’aquesta inversió; així com més de la meitat de les iniciatives argumenten que el seu volum de producció és baix i no es percep tan necessari aplicar les noves tecnologies en els diferents nivells de producció i comercialització.
  31. 31. Barcelona 201832 Gràfic 21. Dificultat per implementar les noves tecnologies 03.3. RECURSOS FORMATIUS DEL TÈXTIL EN L’ESS I NECESSITATS OCUPACIONALS El sector tèxtil fa anys que s’enfronta una crisi enorme del sector a causa de la globalització i deslocalització massiva dels processos productius, amb la conseqüent entrada massiva de productes procedents d’altres països amb un preu molt baix. Per aquest motiu, el futur del tèxtil a Catalunya depèn en gran mesura de la seva capacitat per promoure i reorientar-se cap a activitats d’elevat valor afegit així com de recuperar i mantenir la restant indústria tèxtil catalana per tal de fer sostenible el sector al territori. Per tal que sigui una realitat cal, doncs, garantir que l’oferta formativa i professional asseguri perfils concrets i que siguin perfils que la indústria necessita, així com flexibilitzar els mòduls formatius perquè incloguin les noves tendències d’aquesta indústria tan variant. Tot seguit, s’exposa l’oferta formativa existent a la ciutat de Barcelona que aprofundeix en continguts relatius a una visió del tèxtil des de l’ESS (criteris ecològics, criteris de transparència i comercialització justa…). Tanmateix, com es veurà, aquesta oferta presenta encara poques opcions i per aquest motiu l’exploració inclou també l’oferta formativa en tèxtil de manera general a la ciutat. Oferta formativa específica en tèxtil sostenible Una de les poques opcions de cursos específics sobre moda i tèxtil sostenible el trobem en el curs d’estiu de Moda Ètica i Sostenible de l’IED. Un curs dirigit a professionals del sector que es qüestionen l’impacte ambiental i social de la indústria i aposten per productes que estiguin dissenyats i produïts tenint en compte la triple dimensió: ambiental, social i econòmica i personal. Ens trobem que la majoria de l’oferta formativa específica en tèxtil i ESS a Barcelona està organitzada per les mateixes iniciatives del sector, que, a part de la producció i/o comercialització de roba, ofereixen formació, tan dirigida a professionals del sector buscant la professionalització, com cap al públic general per iniciar-se en un o diversos processos productius. És el cas d’Upcyling Barcelona, associació basada en la reutilització de la roba, ofereix cursos de costura, patronatge i costumizatge de roba reciclada a la vegada que sensibilitza sobre com redissenyar el vestuari sense necessitat de produir i consumir més roba. Al seu torn, la Cooperativa Fasolà, ofereix cursos i tallers sobre patronatge i confecció. Així mateix, Ecofibra, projecte de l’Associació Vida Sana, No és necessari implementar les noves tecnologies Equip de treball reduït Cost econòmic Manca d’infraestructures Manca de formació o personal qualificat Baix volum de producció 40%20% 30%10%0% 9% 35% 18% 24% 3% 11%
  32. 32. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 33 proposa, conjuntament amb Cotó Roig, una formació especialitzada sobre la producció de fibres naturals i sobre el procés de manufactura i transformació en teixits. El curs tracta aspectes sobre els sistemes de producció, les principals zones de producció al nostre país, característiques de les fibres i possibilitats de creixement en la demanda per part de la nostra indústria i certificacions en la producció, com l’ecològica o la integrada. També ofereix un curs més complet sobre tèxtil sostenible des de la producció de la fibra fins a la venda final i un altre, més específic, sobre comunicació i venda de moda sostenible. Finalment, trobem un ventall considerable d’iniciatives d’inserció sociolaboral de Barcelona, com Solidança, Estel Tàpia, Formació i Treball, Fundació Pare Manel, Fundació Roures o Impulsem Coop, entre altres, que ofereixen cursos vinculats al sector tèxtil com a via de professionalització i accés al món laboral. Oferta formativa genèrica en tèxtil Quant a l’oferta formativa genèrica, trobem una àmplia i diversa oferta formativa en funció del perfil de l’ocupació. L’oferta la trobem tant en l’àmbit de la formació reglada en format de formació professional, graus o màsters; com en formació no reglada o comunitària en format de petits cursos, seminaris o jornades. És important destacar que ens trobem amb una diversitat àmplia tant de formats com d’especialització en els processos productius i en innovació i noves tecnologies. Formació professional Des del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya s’ofereixen 7 cursos de formació professional de grau mitjà i de grau superior. La diferència principal entre ambdues especialitzacions està en el contingut professionalitzador així com els requisits d’accés. El grau mitjà requereix el nivell mínim d’estudis per poder accedir a la formació, el títol de graduat en educació secundària. Per contra per accedir a graus superiors és necessari el títol de batxillerat o haver superat el curs d’orientació universitària (COU) o el preuniversitari. 1. Curs de confecció i moda – Grau Mitjà Estudis que capaciten per confeccionar peces de vestir, complements i articles amb materials tèxtils i pell a mida o industrialment. Té una durada de 2.000 hores distribuïdes en dos cursos acadèmics: 1.650 lectives en un centre educatiu i 350 hores pràctiques en un centre de treball. El curs s’imparteix a instituts de Barcelona, Olot, Canet de Mar, Lleida, Sabadell i Terrassa. 2. Curs de confecció i moda, perfil professional en innovació i producció de la moda – Grau Mitjà Estudis que capaciten per confeccionar, tant a mida com industrialment, peces, complements i altres articles en tèxtil i pell, així com la preparació i conducció dels equips industrials necessaris per a l’obtenció de productes tèxtils, amb el compliment de les especificacions de qualitat, seguretat i protecció ambiental. Té una durada de 2.000 hores distribuïdes en dos cursos acadèmics: 1.881 hores en un centre educatiu i 119 hores en un centre de treball. 3. Curs de fabricació i ennobliment de productes tèxtils – Grau Mitjà Estudis que capaciten per fer les operacions de preparació, emmagatzematge, processament posterior i expedició de matèries primeres i productes intermedis i finals, així com la preparació i conducció dels equips industrials necessaris per a l’obtenció de productes tèxtils. Té una durada de 2.000 hores distribuïdes en dos cursos acadèmics: 1.650 hores en un centre educatiu i 350 hores en un centre de treball. Antigament anomenat (LOGSE) ‘Operacions d’ennobliment tèxtil, producció de filatura i teixidura de calada i reducció de teixits de punt’. Curs que s’imparteix únicament a un institut d’Igualada. Curs que s’imparteix a instituts de Manresa i Terrassa.
  33. 33. Barcelona 201834 4. Curs de fabricació i ennobliment de productes tèxtils, perfil professional de gèneres d epunt – Grau Mitjà Estudis que capaciten per fer les operacions anteriorment descrites però que, a més a més, es complementa amb una formació específica en programació CAD/CAM en teixits de punt i en confecció industrial d’articles tèxtil. Té una durada de 2.000 hores distribuïdes en dos cursos acadèmics: 1.683 hores en un centre educatiu i 317 hores en un centre de treball. Curs que s’imparteix únicament a un institut d’Igualada. 5. Curs de disseny tècnic en tèxtil i pell – Grau Superior Estudis que capaciten per dissenyar col·leccions de materials i productes tèxtils i de pell, que donen resposta a les tendències de moda, elaborant i controlant la realització de prototips i mostraris, i concretant les especificacions tècniques del producte i adaptant el procés de fabricació als tipus de processos existents, per contribuir a la viabilitat del producte amb les condicions de cost, qualitat, seguretat i terminis. Té una durada de 2.000 hores distribuïdes en dos cursos acadèmics: 1.650 hores en un centre educatiu i 350 hores en un centre de treball. Curs que s’imparteix únicament a un institut de Terrassa. 6. Curs de patronatge i moda – Grau Superior Estudis que capaciten en elaboració de patrons i la gradació de patrons ajustats al disseny dels articles i per organitzar i gestionar tècnicament els processos de producció, dins l’àrea de la confecció industrial. Té una durada de 2.000 hores distribuïdes en dos cursos acadèmics: 1.650 hores en un centre educatiu i 350 hores en un centre de treball. Curs que s’imparteix a instituts de Barcelona, Olot, Canet de Mar, Lleida i Sabadell. 7. Curs de vestuari a mida i d’espectacles – Grau Superior Estudis que capaciten per fer productes de confecció a mida a partir de dissenys propis o d’altri, i establir, organitzar i portar a terme els processos en l’àmbit de la sastreria, modisteria i espectacles, atenent els requeriments dels clients a fi d’aconseguir articles viables amb la qualitat requerida. Té una durada de 2.000 hores distribuïdes en dos cursos acadèmics: 1.650 lectives en un centre educatiu i 350 hores pràctiques en un centre de treball. El curs s’imparteix a instituts de Barcelona, Lleida i Sabadell. 8. Graus, estudis superiors i especialitats professionals Ens trobem amb una oferta força àmplia de formació tant en escoles públiques (Escola de la Dona o l’Escola Superior de Disseny i Art –Llotja) com d’instituts i escoles privades (Escola Superior de Disseny de Barcelona, l’Escola de Disseny LCI de Barcelona, entre altres). En general la formació està orientada a cobrir pràcticament tot l’espectre dels processos productius de la indústria: disseny de moda, patronatge, tall i costura, tractament, conservació i planxa de teixits, estampació i tintat. Així mateix trobem formació específica en comunicació i màrqueting de productes i empreses tèxtils. És important destacar que existeix una àmplia oferta formativa força orientada a la primera fase de producció, el disseny, i, en la seva majoria, encaminada a la creació de productes destinats a passarel·les de moda i amb col·laboracions amb empreses nacionals i internacionals, però hi ha una escassa oferta formativa de la indústria de capçalera en els estudis superiors. Les Escoles comptem amb instal·lacions i maquinària adaptada a les necessitats formatives del seu alumnat i han incorporat les noves tecnologies als seus estudis.
  34. 34. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 35 Postgraus i màsters En l’àmbit de l’oferta formativa de nivell superior com els postgraus i màsters trobem una oferta més reduïda i principalment és de les escoles de formació privada. Una d’elles que ofereix una formació àmplia és l’Escola Superior de Disseny que ofereix fins a set formacions sobre moda pels programes de Màster, Postgrau i Programes de Formació Continua. Entre l’oferta formativa trobem: disseny de moda, disseny de moda infantil, disseny de calçat, màrqueting i comunicació de la moda. L’Institut Català de la Moda ofereix també un programa de postgrau especialitzat en estilisme de moda, publicitat, arts escèniques i produccions audiovisuals. Cursos propis En la formació reglada i formació no reglada o comunitària trobem una àmplia formació en diversos formats: monogràfics, seminaris, cursos, intensius, jornades, etc. Molts dels cursos són d’especialització d’un o dos dels processos productius, com ara Tall i Confecció, Patronatge o Estampació, etc., però també trobem cursos amplis que analitzen la indústria des d’una visió més sistèmica. A continuació recopilem algunes de les ofertes formatives: Finalment, s’han comptabilitzat fins a quatre espais de coworkings a la ciutat especialitzats en tèxtil: Muchafibra, Lantoki, Moda 22@ i Maza CoAtelier. Centres d’innovació i investigació Destaquem dos centres d’innovació i investigació a Catalunya: 1. L’institut d’Investigació Tèxtil i de Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER), centre de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que orienta les seves activitats a fomentar la investigació i la cooperació industrial en tots els aspectes relacionats amb el sector tèxtil. Treballa en dues àrees complementàries que engloben des del procés i desenvolupament de productes i tecnologia, fins a l’establiment dels mecanismes més adequats per obrir vies de transferència de tecnologia i de cooperació amb la indústria. Tot per mitjà de projectes de R+D. Les seves línies d’expertesa són: la tecnologia tèxtil (polímers tèxtils, processos tèxtils, nanotecnologies, compostis i prototips) i l’enginyeria mediambiental (anàlisi i tractament d’aigües, reutilització i reciclat d’aigües, biodegradació i ecotoxicologia). 2. Reimagine Textile és un projecte de desenvolupament econòmic del TecnoCampus de Mataró, centre universitari adscrit a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. El seu objectiu és que el Maresme esdevingui el centre de la innovació tèxtil on es contempli l’emprenedoria, el coneixement i la professionalització, la investigació tecnològica, l’experiència i el dinamisme empresarial. S’ofereix un programa anomenat ‘Programa d’acceleració Reimagine Textile’ dirigit a empreses emergents focalitzades en Fashion Tech i innovació en retail i obert a noves empreses tant a territori com en l’àmbit internacional. L’objectiu és promoure empreses emergents innovadores que aportin productes o serveis dissenyats pel futur de la indústria de la moda. El contingut del programa s’ha creat per incidir sobre el creixement de les empreses emergents en l’era digital, integrada i interconnectada a escala global, mitjançant la facilitació d’una xarxa internacional d’alta qualitat de mentors i amb connexions amb Europa, Amèrica del Nord i Àsia. El contingut es focalitza en: introducció i orientació, branding, màrqueting, vendes, operacions, inversió i networking internacional.
  35. 35. Barcelona 201836 Necessitats formatives A través de l’enquesta i les entrevistes en profunditat, s’ha detectat que les iniciatives són conscients que tenen necessitats formatives i d’adaptació a les noves tendències de la indústria. Moltes d’aquestes necessitats formatives estan focalitzades principalment a reforçar la comercialització i venda dels seus productes, l’accés a nous mercats, la logística i distribució, la gestió de clients i proveïdors i en la millora de la gestió de la mateixa iniciativa. És rellevant la necessitat de reforçar el màrqueting i publicitat (42% de les iniciatives), la gestió de clients i proveïdors (34%) i la gestió d’empresa (29%). En el cas de la filatura i teixidura (7%) la seva baixa demanda de formació pot ser degut al fet que molt poques iniciatives treballen aquests dos processos de la indústria de capçalera, no pel fet que no sigui necessari. Gràfic 22. Principals necessitats formatives Tintat i acabats Disseny i patronatge Gestió de clients i proveïdors Tall i confecció Logística i distribució Màrqueting i Publicitat (web, xarxes, branding, etc.) Innovació i tecnologia Gestió d’empresa Filatura i teixidura 40% 50%20% 30%10%0% 7% 17% 25% 29% 34% 42% 10% 20% 31%
  36. 36. Exploració del sector tèxtil amb mirada d’Economia Social i Solidària a Barcelona 37 03.4. LÍNIES D’ACCIÓ POTENCIAL PER A L’IMPULS D’ESS EN EL TÈXTIL A BARCELONA El viratge del sector tèxtil cap a l’ESS és fonamental per promoure un desenvolupament sostenible del sector, sobre la base de principis ètics i solidaris. Tenint en compte que la intercooperació i l’autoorganització del sector són cabdals per al seu avenç, les propostes presentades s’orienten a fomentar la creació de noves relacions, tant bidireccionals com multidireccionals al llarg i ample de la cadena de valor. Un treball en xarxa que podrà ser més o menys formal, des de relacions puntuals, fins a la creació d’una possible cooperativa de serveis. Així doncs, a partir del recull de propostes elaborades per les iniciatives en les sessions de treball grupal i de la diagnosi descrita en la present exploració, tot seguit es proposen un seguit d’accions que podrien contribuir a l’impuls del sector: Accions que es poden dur a terme des de les iniciatives 1. Fomentar el suport mutu:generar espais de trobada regulars —preferiblement presencials—, per a la col·laboració i reflexió entre les iniciatives que aposten per la transformació social des del sector tèxtil. Pensem que és necessari generar canals i fluxos de comunicació entre el grup que permetin el foment de les relacions de confiança i de construcció conjunta. Donat el grau d’atomització del sector, seria bo facilitar un acompanyament inicial, per aprofundir en els mecanismes de participació i democràcia interna mentre el grup va guanyant autonomia. En aquest sentit, pot ser interessant aprofitar la bona acollida i la inèrcia generada per les trobades de treball grupal que s’han dut a terme per aquesta exploració. Caldria, també, tenir en compte i prevenir en la mesura del possible factors de risc que poden afectar-ne la participació: la manca de temps i recursos de les iniciatives per la precarietat laboral del sector, així com l’heterogeneïtat del grup i la diversitat de mirades, que pot ser tant una oportunitat com una amenaça. 2. Impulsar les compres conjuntes, des de la matèria primera fins als acabats, com a mecanisme per abaratir costos i augmentar el poder de negociació de les iniciatives. 3. Treballar conjuntament per assumir projectes de més envergadura: complementar-se i eixamplar la capacitat d’assumir projectes de més gran abast. 4. Cooperar per resoldre necessitats de gestió:coordinar-se per compartir espais, com ara tallers de costura i locals de treball; compartir materials, augmentar les xarxes d’economia circular o compartir una borsa de proveïdors. 5. Crear una xarxa de distribució de tèxtil que permeti abaratir costos, a través d’un sistema o plataforma de venda en internet o bé d’espais físics de venda directa, gestionats per la mateixa xarxa. 6. Generar estratègies de comunicació comunes que permetin visibilitzar els productes de forma conjunta, comunicar el valor afegit del sector i sensibilitzar sobre el consum responsable en el tèxtil. 7. Impulsar un segell de qualitat del tèxtil de Barcelona, delimitant-ne conjuntament els seus criteris i valors: una marca comuna que funcioni com a aglutinant comunicatiu, generi valor i sigui reconeixible. 8. Fomentar la formació i les pràctiques del procomú:Socialitzar el coneixement acumulat pel sector, els sabers tradicionals i les bones pràctiques. Incorporar les pràctiques del procomú, pel que fa a la gestió col·lectiva i accessible dels coneixements entre les iniciatives.

×