Tradicions Catalanes
Aina Cortés

Índex
. Pa amb tomàquet
. Les sardanes
. El tio
. Els castellers
. Els gegants
. San Jordi

Pa amb tomàquet
El pa amb tomàquet es una típica recepta
de la cuina Catalana.
Ha estat considerat el plat insígnia de la
cuina catalana.
Consisteix en una llesca de pa sucada amb
mitg tomàquet, i amanida amb oli i sal.
Tradicionalment, el pa amb tomàquet
amb una arengada a sobre, era el àpat de
un pagès. Es pot acompanyar amb
botifarres, fuet, pernil, formatges,
anxoves o un altre peix adobat, o verdures
rostides a la graella com l’escalivada.
El pa amb tomàquet ha assolit un cert
reconeixement a Espanya com a "plat
català".

Les sardanes
La sardana és una dansa popular catalana
considerada el ball nacional de Catalunya.
És una dansa col·lectiva que ballen homes
i dones agafats de les mans formant una
rotllana, i puntejant amb els peus els
compassos de la musica interpretada per
la cobla.
El nom pot fer referència tant al ball com
a la música.
Per a ballar la sardana, un nombre
indeterminat de dansaires fan una
rotllana agafats per les mans i mirant al
centre, ballant cap a dreta i esquerra amb
un tempo bastant estable. Els components
de la rotllana han de ser preferiblement
parelles formades per home-dona.

El tio
El tió de Nadal és un dels elements de la
mitologia catalana i aragonesa i una
tradició molt arrelada a Catalunya, Aragó,
Occitània i Andorra. Malgrat les múltiples
variants locals, la tradició consisteix a
aplegar un tros de soca o branca gruixuda
dies abans del dia de Nadal, normalment
el 8 de desembre, dia de la Puríssima
Concepció, se'l col·loca en algun racó de
casa amb una manta perquè no tingui fred
i on se l'alimenta diàriament fins al dia
que es fa cagar, es a dir que el piquen amb
un pal cantant una cançó.
Hi ha llars on el tió és simplement una
peça de fusta (una o diverses cadires, per
exemple), un tros de suro, o una caixa, de
mides diferents segons convingui per
l'espai i mides dels regals, que haurà de
cagar.

Els castellers
Els castells són les torres humanes que es
construeixen des de fa més de dos-cents
anys al Camp de Tarragona i al Penedès,
com a resultat de l'expansió de la
Muixeraga Valenciana. A partir dels anys
80 del segle XX els castells es van anar
estenent progressivament per tot
Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes
Balears convertint-se en un símbol molt
potent de la identitat catalana. Hi han
colles de molts llocs, firmades per mes de
100 persones.
Les construccions més habituals tenen les
estructures bàsiques d'1 (pilar), dos
(torre), tres, quatre i cinc, tot i que ja s'han
fet construccions de fins a 10 castellers a la
base.

Els gegants
Els gegants són unes figures
d'imatgeria festiva de grans
dimensions que representen
majoritàriament reis, nobles o
personatges amb indumentària
tradicional. Tot i ser uns elements
populars, es pot determinar que
l'estructura actual va sorgir del
Seguici Popular del Corpus Christi.
Al costat dels capgrossos, són un
element molt destacat de les festes
majors de molts pobles dels Països
Catalans, en les quals sovint
representen els antics benefactors de
la localitat.

Sant Jordi
La Diada de Sant Jordi a
Catalunya és una festa que se
celebra el 23 d'abril amb el Dia
del Llibre i la Fira de les Roses,
símbols de la cultura i l'amor,[1] i
és també una jornada que
reivindica la cultura catalana.[2] És
el dia dels enamorats, i per això
des del segle XV és costum regalar
una rosa vermella «com la sang»
a l'estimada. A la dècada de 1930
s'hi afegeix el costum de regalar
un llibre al noi, amb motiu del dia
del llibre. El mateix dia també és
la Diada Nacional de l'Aragó.

Fi
Aina Cortés