SlideShare a Scribd company logo
1 of 17
L'AGRICULTURA, LA RAMADERIA,
LA PESCA I LA SILVICULTURA
1. L'agricultura
● Conjunt d'activitats econòmiques i tècniques relacionades amb el
tractament del sòl i el conreu de la terra per a la producció
d'aliments.
● CARACTERÍSTIQUES QUE LA CONDICIONEN:
– CONDICIONS NATURALS: el clima, relleu o el tipus de sòl fan
variar el tipus d'agricultura. No tots els terrenys són aptes.
– AUGMENT DE POBLACIÓ: l'increment demogràfic a nivell
mundial requereix una producció d'aliments més elevada.
– POLÍTIQUES AGRÀRIES
– MITJANS TÈCNICS I LA DESTINACIÓ FINAL DE LES
COLLITES
2. Els paisatges agraris
● Per diferenciar un paisatge agrari hem de
tenir en compte el següent:
– TIPUS DE POBLAMENT: el poblament
és l'assentament de la població en un
territori.
● Poblament rural concentrat: es produeix
quan les cases es troben agrupades.
● Poblament rural dispers: es produeix quan les
cases estan aïllades les unes de les altres. A
Catalunya, aquest tipus de poblament està
format per granges aïllades, veïnats, llogarets,
masos i masies.
2. Els paisatges agraris
● CARACTERÍSTIQUES DE LES PARCEL·LES: les
parcel·les són les divisions del sòl agrari i es poden diferenciar
per:
– Dimensions: minfundis i latifundis
– Forma: regular o irregular
– Límits: closes o obertes
● D'acord amb els criteris anteriors es poden diferenciar:
– Paisatges de camps oberts o openfield: parcel·les obertes, regulars i
sense tanques. Típiques d'Europa central.
– Paisatges de camps closos o bocage: parcel·les closes i irregulars,
delimitades amb murs o tanques. Típiques de l'Europa atlàntica.
2. Els paisatges agraris
● SISTEMES DE CONREU
– Varietat dels productes
● Policultura: l'espai agrari es divideix en moltes parcel·les petites
on es conreen espècies vegetals diferents.
● Monocultura: l'espai agrari s'especialitza en un sol tipus de
conreu.
– Sistema de regatge
● De secà: els conreus únicament reben l'aigua de la pluja.
● De regadiu: una part del regatge es fa de manera artificial.
– Aprofitament del sòl agrícola
● Intensiu: màxima productivitat en una superfície petita amb grans
inversions.
● Extensiu: conreu de grans parcel·les a baix cost.
3. Sistema de subsistència Vs.
Sistema de mercat
● SISTEMES TRADICIONALS DE
SUBSISTÈNCIA
– L'objectiu es produir els aliments necessaris per als
mateixos agricultors i ramaders, i abastar el mercat local.
– Són explotacions familiars i dimensions reduïdes. I
predomina la policultura i són conreus poc tecnificats.
● Agricultura itinerant per cremació: crema de vegetació per
obtenir camps de conreu (tubercles). Llocs: Àfrica, Amèrica
del Sud i zones d'Àsia.
● Agricultura extensiva de secà: rotació triennal (mill, blat de
moro...) Llocs: Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud.
● Agricultura irrigada de l'arròs: agricultura intensiva que
permet dues collites l'any. Llocs: sud-est asiàtic.
3. Sistema de subsistència Vs.
Sistema de mercat
● SISTEMES DE MERCAT
– Són els sistemes típics dels països desenvolupats. Abasteixen els
seus mercats amb productes agrícoles procedents d'altres països.
– Els productes responen als gustos dels consumidors i tenen preus
competitius.
– La producció és elevada i tecnificada
● Agricultura cerealista extensiva: agricultura molt mecanitzada amb
poca mà d'obra (Estats Units, Canadà i Austràlia)
● Agricultura de plantació: grans explotacions de monocultura en zones
tropicals (cafè, te, canya de sucre, etc.)
● Agricultura mediterrània moderna: conreus de regadiu (fruita i
hortalisses) Els hivernacles són un element característic.
3. Sistema de subsistència Vs.
Sistema de mercat
4. La ramaderia
Consisteix en la cria d'animals domesticables per explotar-
los.
RAMADERIA TRADICIONAL
● Consisteix a obtenir productes d'origen animal per a
l'autoconsum.
● Solen ser un complement de l'agricultura, ja que els
camperols utilitzen l'adob dels animals com a fertilitzants.
● Acostumen a ser petits ramats d'ovelles o cabres, que
proporcionen llet, carn i llana.
● Són típiques de les zones intertropicals, regions
monsòniques i en diverses àrees mediterrànies.
4. La ramaderia
RAMADERIA COMERCIAL O DE MERCAT
● L'objectiu és vendre la producció en el mercat i obtenir
el màxim benefici.
● S'aconseguix mitjançant la selecció de races,
l'automatització dels processos productius, etc.
– Ramaderia extensiva: zones on hi ha grans extensions per a
pastures (Estats Units, Argentina...) on hi ha bestiar boví per a
carn i llet; o per obtenir llana d'ovella (Argentina, Austràlia o
Sud-Àfrica)
– Ramaderia intensiva: són explotacions molt especialitzades
que requereixen grans inversions. Els animals es troben
tancats sota condicions de clima i llum artificials (estabulació)
4. La ramaderia
● Les espècies que més es crien a la
ramaderia intensiva són el bestiar
boví i els animals de granja.
● Són sistemes que contaminen
perquè els purins i els excrements
no es poden aprofitar.
● Són típiques del Canadà, Estats
Units, Nova Zelanda i l'Europa
atlàntica.
5. L'activitat pesquera
La pesca es basa en l'aprofitament dels recursos
alimentaris que ofereixen els rius, llacs, mars i
oceans.
PESCAARTESANAL
● Es duu a terme a prop de la costa i utilitza la força
humana i instruments de pesca senzills: arcs, arpons,
xarxes, hams...
● Es manté en zones poc desenvolupades, on la
producció és escassa i serveix per l'autoconsum.
● Als països rics, la pesca tradicional serveix per pescar
espècies molt preuades, com la llagosta.
5. L'activitat pesquera
PESCA COMERCIAL
● L'objectiu és realitzar el màxim de captures per abastar
els mercats, sobretot dels països desenvolupats. Depenen
del lloc on es duu a terme, es pot diferenciar entre:
– Pesca costanera: són vaixells petits que s'allunyen poc de la
costa. Les captures són reduïdes. El peix desembarcat es porta
a les llotges.
– Pesca d'altura: els vaixells estan ben equipats, ja que han de
romandre setmanes o mesos a alta mar. Disposen de cambres
frigorífiques per conservar les captures.
– Gran pesca: té lloc en aigües molt llunyanes. Els vaixells
estan recolzats per vaixells d'abastament.
5. L'activitat pesquera
AQÜICULTURA
● Consisteix en la cria d'animals i de
plantes en aigua dolça o en aigua
salada.
● Aquesta tècnica es practica, sobretot,
a la Xina, Indonèsia, l'Índia, els
Estats Units i el Japó.
● Es conreen algues i es crien
mol·luscs, crustacis i alguns peixos,
com l'orada i el llobarro.
5. L'activitat pesquera
http://www.rtve.es/alacarta/videos/aqui-la-tierra/aqui-tierra-pesca-del-atun-cadiz-
almadraba/2585020/
6. L'explotació forestal
BOSC I LA PRODUCCIÓ DE FUSTA
● La fusta és una matèria primera que té molts
usos. Com a font d'energia, en la
construcció, en la producció de mobles,
eines o paper, etc.
● Quan la fusta s'utilitza com a font d'energia
calorífica, a aquesta energia se la coneix com
a DENDROENERGIA.
6. L'explotació forestal
BOSC COM A FONT D'ALIMENT
● Als països subdesenvolupats, el bosc és fonamental
com a font d'alimentació.
● Els productes silvestres més comuns són: arrels,
fruita seca i plantes. Serveixen com a complement
per a l'agricultura i la ramaderia, i també per produir
compostos per fer medicines.
● Als països desenvolupats, els productes silvestres
més preats són: gerds, castanyes, pinyons, groselles,
aranyons, maduixes, bolets, tòfones o les plantes
aromàtiques.

More Related Content

What's hot

2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societatsJulia Valera
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARIlocoserrallo
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Conceptes econòmics. 3r ESO
Conceptes econòmics.  3r ESOConceptes econòmics.  3r ESO
Conceptes econòmics. 3r ESOTxeli
 
Tema 3 La Prehistòria 2: Neolític i Edat dels Metalls
Tema 3 La Prehistòria 2: Neolític i Edat dels MetallsTema 3 La Prehistòria 2: Neolític i Edat dels Metalls
Tema 3 La Prehistòria 2: Neolític i Edat dels MetallsGuillem Barceló
 
Tema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióTema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióElisabet Castany
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARIjordimanero
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector PrimariTxeli
 
Organització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societatsOrganització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societatsEladi Fernàndez
 
El sector terciari ESO
El sector terciari ESOEl sector terciari ESO
El sector terciari ESOTxeli
 
El paisatge agrari
El paisatge agrariEl paisatge agrari
El paisatge agraripilarmestres
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaMarigregor
 
La guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESOLa guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESOMarcel Duran
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSlocoserrallo
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjanaeplaneco7
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmicaPushkin1799
 

What's hot (20)

2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 
Conceptes econòmics. 3r ESO
Conceptes econòmics.  3r ESOConceptes econòmics.  3r ESO
Conceptes econòmics. 3r ESO
 
Tema 3 La Prehistòria 2: Neolític i Edat dels Metalls
Tema 3 La Prehistòria 2: Neolític i Edat dels MetallsTema 3 La Prehistòria 2: Neolític i Edat dels Metalls
Tema 3 La Prehistòria 2: Neolític i Edat dels Metalls
 
Tema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióTema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialització
 
Alimentació fongs
Alimentació fongsAlimentació fongs
Alimentació fongs
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector Primari
 
Organització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societatsOrganització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societats
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
El sector terciari ESO
El sector terciari ESOEl sector terciari ESO
El sector terciari ESO
 
El paisatge agrari
El paisatge agrariEl paisatge agrari
El paisatge agrari
 
AGRICULTURA
AGRICULTURAAGRICULTURA
AGRICULTURA
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
 
La guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESOLa guerra de successió. 4t ESO
La guerra de successió. 4t ESO
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmica
 

Viewers also liked

3º de ESO - Tema 5 - La agricultura, la ganadería, la pesca y la silvicultura
3º de ESO - Tema 5  - La agricultura, la ganadería, la pesca y la silvicultura3º de ESO - Tema 5  - La agricultura, la ganadería, la pesca y la silvicultura
3º de ESO - Tema 5 - La agricultura, la ganadería, la pesca y la silviculturaSergio García Arama
 
Espacios y Actividades Agrarias
Espacios y Actividades AgrariasEspacios y Actividades Agrarias
Espacios y Actividades Agrariasanabel sánchez
 
Tema 4: La agricultura, la ganadería y la pesca
Tema 4: La agricultura, la ganadería y la pescaTema 4: La agricultura, la ganadería y la pesca
Tema 4: La agricultura, la ganadería y la pesca3esommdelaiglesia
 
La agricultura, 3º eso a
La agricultura, 3º eso aLa agricultura, 3º eso a
La agricultura, 3º eso aroscrugar473
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesJulia Valera
 
Agricultura, ramaderia, pesca i silvicultura
Agricultura, ramaderia, pesca i silviculturaAgricultura, ramaderia, pesca i silvicultura
Agricultura, ramaderia, pesca i silviculturaGemma Ajenjo Rodriguez
 
Los paisajes agrarios de España
Los paisajes agrarios de EspañaLos paisajes agrarios de España
Los paisajes agrarios de EspañaIsaac Buzo
 

Viewers also liked (11)

3º de ESO - Tema 5 - La agricultura, la ganadería, la pesca y la silvicultura
3º de ESO - Tema 5  - La agricultura, la ganadería, la pesca y la silvicultura3º de ESO - Tema 5  - La agricultura, la ganadería, la pesca y la silvicultura
3º de ESO - Tema 5 - La agricultura, la ganadería, la pesca y la silvicultura
 
Espacios y Actividades Agrarias
Espacios y Actividades AgrariasEspacios y Actividades Agrarias
Espacios y Actividades Agrarias
 
Tema 4: La agricultura, la ganadería y la pesca
Tema 4: La agricultura, la ganadería y la pescaTema 4: La agricultura, la ganadería y la pesca
Tema 4: La agricultura, la ganadería y la pesca
 
Ramaderia
RamaderiaRamaderia
Ramaderia
 
Pesca
PescaPesca
Pesca
 
Tema 6. Al-Andalus
Tema 6. Al-AndalusTema 6. Al-Andalus
Tema 6. Al-Andalus
 
La agricultura, 3º eso a
La agricultura, 3º eso aLa agricultura, 3º eso a
La agricultura, 3º eso a
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanes
 
Agricultura, ramaderia, pesca i silvicultura
Agricultura, ramaderia, pesca i silviculturaAgricultura, ramaderia, pesca i silvicultura
Agricultura, ramaderia, pesca i silvicultura
 
Tema 6. Las actividades del sector primario
Tema 6. Las actividades del sector primarioTema 6. Las actividades del sector primario
Tema 6. Las actividades del sector primario
 
Los paisajes agrarios de España
Los paisajes agrarios de EspañaLos paisajes agrarios de España
Los paisajes agrarios de España
 

Similar to Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura

Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUd2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaElisabet Castany
 
T3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxT3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxMaria Polo
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA guest66456d
 
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...guest66456d
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN guest66456d
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓNAGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓNguest66456d
 
Agricultur, Ramad.Pesca.Berta
Agricultur, Ramad.Pesca.BertaAgricultur, Ramad.Pesca.Berta
Agricultur, Ramad.Pesca.Bertaguest66456d
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCAAGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCAguest66456d
 
5 El Sector Primari
5   El Sector Primari5   El Sector Primari
5 El Sector Primarijordimanero
 
Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primariLibertango
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primarijordimanero
 
Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.Jordi1492
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 

Similar to Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura (20)

Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector Primari
 
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUd2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
T3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxT3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptx
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
 
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
 
La producció agrària
La producció agràriaLa producció agrària
La producció agrària
 
Geografia paisatge agrari
Geografia paisatge agrariGeografia paisatge agrari
Geografia paisatge agrari
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓNAGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
 
Agricultur, Ramad.Pesca.Berta
Agricultur, Ramad.Pesca.BertaAgricultur, Ramad.Pesca.Berta
Agricultur, Ramad.Pesca.Berta
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCAAGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
 
5 El Sector Primari
5   El Sector Primari5   El Sector Primari
5 El Sector Primari
 
Sector primari unitat 2
Sector primari unitat 2Sector primari unitat 2
Sector primari unitat 2
 
Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primari
 
Presentación2
Presentación2Presentación2
Presentación2
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primari
 
Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
El sector primari
El sector primariEl sector primari
El sector primari
 

More from Cristian Domínguez Bolaños

Unitat 11 i 12. La Unió Europea i l'organització política d'Espanya i Catalun...
Unitat 11 i 12. La Unió Europea i l'organització política d'Espanya i Catalun...Unitat 11 i 12. La Unió Europea i l'organització política d'Espanya i Catalun...
Unitat 11 i 12. La Unió Europea i l'organització política d'Espanya i Catalun...Cristian Domínguez Bolaños
 
Unitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptes
Unitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptesUnitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptes
Unitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptesCristian Domínguez Bolaños
 
Unitat 2. l'organització econòmica de les societats
Unitat 2. l'organització econòmica de les societatsUnitat 2. l'organització econòmica de les societats
Unitat 2. l'organització econòmica de les societatsCristian Domínguez Bolaños
 
Unitat 1. l'organització política de les societats
Unitat 1. l'organització política de les societatsUnitat 1. l'organització política de les societats
Unitat 1. l'organització política de les societatsCristian Domínguez Bolaños
 
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic regim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic regimUnitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic regim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic regimCristian Domínguez Bolaños
 
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANSLA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANSCristian Domínguez Bolaños
 
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANSLA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANSCristian Domínguez Bolaños
 

More from Cristian Domínguez Bolaños (20)

Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
 
Unitat 14. Roma
Unitat 14. RomaUnitat 14. Roma
Unitat 14. Roma
 
Unitat 11 i 12. La Unió Europea i l'organització política d'Espanya i Catalun...
Unitat 11 i 12. La Unió Europea i l'organització política d'Espanya i Catalun...Unitat 11 i 12. La Unió Europea i l'organització política d'Espanya i Catalun...
Unitat 11 i 12. La Unió Europea i l'organització política d'Espanya i Catalun...
 
Unitat 13. Grècia
Unitat 13. GrèciaUnitat 13. Grècia
Unitat 13. Grècia
 
Unitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptes
Unitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptesUnitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptes
Unitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptes
 
Unitat 12. Els primers pobles del mediterrani.
Unitat 12. Els primers pobles del mediterrani.Unitat 12. Els primers pobles del mediterrani.
Unitat 12. Els primers pobles del mediterrani.
 
Unitat 6. L'economia del nostre entorn
Unitat 6. L'economia del nostre entornUnitat 6. L'economia del nostre entorn
Unitat 6. L'economia del nostre entorn
 
Unitat 11. Mesopotàmia i Egipte
Unitat 11. Mesopotàmia i EgipteUnitat 11. Mesopotàmia i Egipte
Unitat 11. Mesopotàmia i Egipte
 
Unitat 3. la revolució industrial
Unitat 3. la revolució industrialUnitat 3. la revolució industrial
Unitat 3. la revolució industrial
 
Unitat 4. la ciutat medieval
Unitat 4. la ciutat medievalUnitat 4. la ciutat medieval
Unitat 4. la ciutat medieval
 
Unitat 3. l'art a l'edat mitjana
Unitat 3. l'art a l'edat mitjanaUnitat 3. l'art a l'edat mitjana
Unitat 3. l'art a l'edat mitjana
 
Unitat 2. l'organització econòmica de les societats
Unitat 2. l'organització econòmica de les societatsUnitat 2. l'organització econòmica de les societats
Unitat 2. l'organització econòmica de les societats
 
Unitat 2. Les revolucions liberals
Unitat 2. Les revolucions liberalsUnitat 2. Les revolucions liberals
Unitat 2. Les revolucions liberals
 
Unitat 2. l'Europa feudal
Unitat 2. l'Europa feudalUnitat 2. l'Europa feudal
Unitat 2. l'Europa feudal
 
Unitat 1. l'organització política de les societats
Unitat 1. l'organització política de les societatsUnitat 1. l'organització política de les societats
Unitat 1. l'organització política de les societats
 
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic regim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic regimUnitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic regim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic regim
 
U.1 islam i al andalus
U.1 islam i al andalusU.1 islam i al andalus
U.1 islam i al andalus
 
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANSLA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
 
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANSLA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA VILADECANS
 
UNITAT 11. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES + ART BARROC
UNITAT 11. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES + ART BARROC UNITAT 11. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES + ART BARROC
UNITAT 11. L'IMPERI DELS ÀUSTRIES + ART BARROC
 

Recently uploaded

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura

  • 1. L'AGRICULTURA, LA RAMADERIA, LA PESCA I LA SILVICULTURA
  • 2. 1. L'agricultura ● Conjunt d'activitats econòmiques i tècniques relacionades amb el tractament del sòl i el conreu de la terra per a la producció d'aliments. ● CARACTERÍSTIQUES QUE LA CONDICIONEN: – CONDICIONS NATURALS: el clima, relleu o el tipus de sòl fan variar el tipus d'agricultura. No tots els terrenys són aptes. – AUGMENT DE POBLACIÓ: l'increment demogràfic a nivell mundial requereix una producció d'aliments més elevada. – POLÍTIQUES AGRÀRIES – MITJANS TÈCNICS I LA DESTINACIÓ FINAL DE LES COLLITES
  • 3. 2. Els paisatges agraris ● Per diferenciar un paisatge agrari hem de tenir en compte el següent: – TIPUS DE POBLAMENT: el poblament és l'assentament de la població en un territori. ● Poblament rural concentrat: es produeix quan les cases es troben agrupades. ● Poblament rural dispers: es produeix quan les cases estan aïllades les unes de les altres. A Catalunya, aquest tipus de poblament està format per granges aïllades, veïnats, llogarets, masos i masies.
  • 4. 2. Els paisatges agraris ● CARACTERÍSTIQUES DE LES PARCEL·LES: les parcel·les són les divisions del sòl agrari i es poden diferenciar per: – Dimensions: minfundis i latifundis – Forma: regular o irregular – Límits: closes o obertes ● D'acord amb els criteris anteriors es poden diferenciar: – Paisatges de camps oberts o openfield: parcel·les obertes, regulars i sense tanques. Típiques d'Europa central. – Paisatges de camps closos o bocage: parcel·les closes i irregulars, delimitades amb murs o tanques. Típiques de l'Europa atlàntica.
  • 5. 2. Els paisatges agraris ● SISTEMES DE CONREU – Varietat dels productes ● Policultura: l'espai agrari es divideix en moltes parcel·les petites on es conreen espècies vegetals diferents. ● Monocultura: l'espai agrari s'especialitza en un sol tipus de conreu. – Sistema de regatge ● De secà: els conreus únicament reben l'aigua de la pluja. ● De regadiu: una part del regatge es fa de manera artificial. – Aprofitament del sòl agrícola ● Intensiu: màxima productivitat en una superfície petita amb grans inversions. ● Extensiu: conreu de grans parcel·les a baix cost.
  • 6. 3. Sistema de subsistència Vs. Sistema de mercat ● SISTEMES TRADICIONALS DE SUBSISTÈNCIA – L'objectiu es produir els aliments necessaris per als mateixos agricultors i ramaders, i abastar el mercat local. – Són explotacions familiars i dimensions reduïdes. I predomina la policultura i són conreus poc tecnificats. ● Agricultura itinerant per cremació: crema de vegetació per obtenir camps de conreu (tubercles). Llocs: Àfrica, Amèrica del Sud i zones d'Àsia. ● Agricultura extensiva de secà: rotació triennal (mill, blat de moro...) Llocs: Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud. ● Agricultura irrigada de l'arròs: agricultura intensiva que permet dues collites l'any. Llocs: sud-est asiàtic.
  • 7. 3. Sistema de subsistència Vs. Sistema de mercat ● SISTEMES DE MERCAT – Són els sistemes típics dels països desenvolupats. Abasteixen els seus mercats amb productes agrícoles procedents d'altres països. – Els productes responen als gustos dels consumidors i tenen preus competitius. – La producció és elevada i tecnificada ● Agricultura cerealista extensiva: agricultura molt mecanitzada amb poca mà d'obra (Estats Units, Canadà i Austràlia) ● Agricultura de plantació: grans explotacions de monocultura en zones tropicals (cafè, te, canya de sucre, etc.) ● Agricultura mediterrània moderna: conreus de regadiu (fruita i hortalisses) Els hivernacles són un element característic.
  • 8. 3. Sistema de subsistència Vs. Sistema de mercat
  • 9. 4. La ramaderia Consisteix en la cria d'animals domesticables per explotar- los. RAMADERIA TRADICIONAL ● Consisteix a obtenir productes d'origen animal per a l'autoconsum. ● Solen ser un complement de l'agricultura, ja que els camperols utilitzen l'adob dels animals com a fertilitzants. ● Acostumen a ser petits ramats d'ovelles o cabres, que proporcionen llet, carn i llana. ● Són típiques de les zones intertropicals, regions monsòniques i en diverses àrees mediterrànies.
  • 10. 4. La ramaderia RAMADERIA COMERCIAL O DE MERCAT ● L'objectiu és vendre la producció en el mercat i obtenir el màxim benefici. ● S'aconseguix mitjançant la selecció de races, l'automatització dels processos productius, etc. – Ramaderia extensiva: zones on hi ha grans extensions per a pastures (Estats Units, Argentina...) on hi ha bestiar boví per a carn i llet; o per obtenir llana d'ovella (Argentina, Austràlia o Sud-Àfrica) – Ramaderia intensiva: són explotacions molt especialitzades que requereixen grans inversions. Els animals es troben tancats sota condicions de clima i llum artificials (estabulació)
  • 11. 4. La ramaderia ● Les espècies que més es crien a la ramaderia intensiva són el bestiar boví i els animals de granja. ● Són sistemes que contaminen perquè els purins i els excrements no es poden aprofitar. ● Són típiques del Canadà, Estats Units, Nova Zelanda i l'Europa atlàntica.
  • 12. 5. L'activitat pesquera La pesca es basa en l'aprofitament dels recursos alimentaris que ofereixen els rius, llacs, mars i oceans. PESCAARTESANAL ● Es duu a terme a prop de la costa i utilitza la força humana i instruments de pesca senzills: arcs, arpons, xarxes, hams... ● Es manté en zones poc desenvolupades, on la producció és escassa i serveix per l'autoconsum. ● Als països rics, la pesca tradicional serveix per pescar espècies molt preuades, com la llagosta.
  • 13. 5. L'activitat pesquera PESCA COMERCIAL ● L'objectiu és realitzar el màxim de captures per abastar els mercats, sobretot dels països desenvolupats. Depenen del lloc on es duu a terme, es pot diferenciar entre: – Pesca costanera: són vaixells petits que s'allunyen poc de la costa. Les captures són reduïdes. El peix desembarcat es porta a les llotges. – Pesca d'altura: els vaixells estan ben equipats, ja que han de romandre setmanes o mesos a alta mar. Disposen de cambres frigorífiques per conservar les captures. – Gran pesca: té lloc en aigües molt llunyanes. Els vaixells estan recolzats per vaixells d'abastament.
  • 14. 5. L'activitat pesquera AQÜICULTURA ● Consisteix en la cria d'animals i de plantes en aigua dolça o en aigua salada. ● Aquesta tècnica es practica, sobretot, a la Xina, Indonèsia, l'Índia, els Estats Units i el Japó. ● Es conreen algues i es crien mol·luscs, crustacis i alguns peixos, com l'orada i el llobarro.
  • 16. 6. L'explotació forestal BOSC I LA PRODUCCIÓ DE FUSTA ● La fusta és una matèria primera que té molts usos. Com a font d'energia, en la construcció, en la producció de mobles, eines o paper, etc. ● Quan la fusta s'utilitza com a font d'energia calorífica, a aquesta energia se la coneix com a DENDROENERGIA.
  • 17. 6. L'explotació forestal BOSC COM A FONT D'ALIMENT ● Als països subdesenvolupats, el bosc és fonamental com a font d'alimentació. ● Els productes silvestres més comuns són: arrels, fruita seca i plantes. Serveixen com a complement per a l'agricultura i la ramaderia, i també per produir compostos per fer medicines. ● Als països desenvolupats, els productes silvestres més preats són: gerds, castanyes, pinyons, groselles, aranyons, maduixes, bolets, tòfones o les plantes aromàtiques.